TREBALL FI DE GRAU
G au en Enginye ia Química
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS
DIRECTA (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
Memò ia i Annexos
Au o : Albe Gimeno Llinàs
Di ec o : Moisès G aells Sob é
Co-Di ec o : Rosa io Pas o Zega a
Con oca ò ia: Juny 2021
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
i
Resum
Aques documen ecull el desen olupamen i els esul a s d’un p ojec e de moni o i zació i simulació
d’una plan a expe imen al de ac amen d’aigua que ope a amb osmosis di ec a i nano il ació. El
p incipal p oblema d’aques p ojec e és que no hi ha de ini un objec iu cla pe pa dels esponsables
de plan a. Pe an , aques p ojec e cons i ueix un anàlisis pe guia la p esa de decisions dels
esponsables de plan a.
En p ime lloc, s’o denen les dades que s’ex euen de la plan a u ili zan MSExcel pe pode e -ne un
ac amen adequa i pode compa a -les amb les dades que ex au à la simulació. To segui , es a una
simulació p o o ipus que es à e a amb Ma lab Simulink. En poques pa aules, el p ojec e p e én
ob eni un model àlid amb la in enció d’ob eni una in e ace d’usua i que pe me i, pos e io men ,
p edi i op imi za el uncionamen de la plan a.
Memò ia
ii
Resumen
Es e documen o ecoge el desa ollo y los esul ados de un p oyec o de moni o ización y simulación
de una plan a expe imen al de a amien o de agua que ope a con osmosis di ec a y nano il ación. El
p incipal p oblema de es e p oyec o es que no hay de inido un obje i o cla o po pa e de los
esponsables de plan a. Po lo an o, es e p oyec o cons i uye un análisis pa a guia la oma de
decisiones de los esponsables de plan a.
En p ime luga , se o denan los da os que se ex aen de la plan a u ilizando MSExcel pa a pode hace
un a amien o adecuado y pode compa a las con los da os que ex ae á la simulación. A
con inuación, se hace una simulación p o o ipo que es á hecha con Ma lab Simulink. En pocas
palab as, el p oyec o p e ende ob ene un modelo álido con la in ención de ob ene una in e az de
usua io que pe mi a, pos e io men e, p edeci y op imiza el uncionamien o de la plan a.
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
iii
Abs ac
This documen co e s he de elopmen and esul s o a moni o ing and simula ion p ojec o an
expe imen al wa e ea men plan ope a ing wi h di ec osmosis and nano il a ion. The main
p oblem wi h his p ojec is ha no clea goal has been se by he plan manage s. The e o e, his
p ojec cons i u es an analysis o guide he decision-making o plan manage s.
Fi s , he da a ex ac ed om he plan is so ed using MSExcel so ha i can be p ope ly ea ed and
compa ed wi h he da a ex ac ed by he simula ion. Nex , a p o o ype simula ion is done which is
done wi h Ma lab Simulink. In sho , he p ojec aims o ob ain a alid model wi h he in en ion o
ob aining a use in e ace ha can hen p edic and op imize he ope a ion o he plan .

Memò ia
i
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
Ag aïmen s
M’ag ada ia ag ai a o es aquelles pe sones que han e possible la eali zació d’aques p ojec e. En
especial a aquelles pe sones que han es a al meu cos a i, sob e o , al meu di ec o .
Memò ia
i
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
ii
Glossa i
FO - Osmosis Di ec a
NF - Nano il ació
SCADA - Con ol supe iso i adquisició de dades
PLC - Con olado lògic p og amable
Memo ia
14
1.3. Plan a Pilo
Pe desc iu e la plan a pilo es necessa i mos a el PID de la plan a, aques es po eu e en més de all
a l’Annex B on ambé hi ha els modes d’ope ació.
Figu a 1.1. Piping and Ins umen a ion Diag am (Fon : Manual d’usua i).
Hi ha equips in e medis que no apa eixen en el PID que són dos ancs de més olum que els ancs de
plan a. Un d’ells acumula aigua ecol·lec ada del canal que p è iamen ha passa pe un p e- il a ge
pe ex eu e possibles pa ícules en suspensió que puguin malme e la plan a i un anc
d’emmaga zema ge d’aigua de pou. L’aigua ja ac ada no s’emmaga zema en ancs in e medis i a
des inada di ec amen al eg una egada su dels ancs de la plan a.
El que més des aca de la igu a an e io són els qua e ancs que o men pa del PID aques s són ancs
de 100 li es, dos ancs pe la línia d’osmosis di ec a i dos pe la línia de nano il ació. Aques s eben el
nom de FEED, FERTILIZER, NF i WATER. L’úl im s’usa com a ese a d’aigua nano il ada. Els ancs
des ina s a la línia d’osmosis enen un mesclado i un escal ado .

MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
15
Figu a 1.2. Ima ge de la plan a pilo (Fon : P òpia).
En aques a ima ge es po eu e la plan a pilo de mane a global. A la d e a de la ima ge es po eu e
l’a ma i elèc ic on es de ineixen les condicions inicials que ope a à la plan a i a més ecolli les dades
gene ades . Al cen e es poden eu e els mesu ado s de cabal que e inco po a s la plan a
Figu a 1.3. Ima ge dels mòduls d’osmosis di ec e (Fon : P òpia).
Aques a ima ge es eu la uni a d’osmosis di ec a cons a de dos ib es buides idèn iques connec ades
en pa al·lel cada una inclou un ecob imen d'una capa ac i a pe ob eni un millo endimen .
L’objec iu p incipal del mòdul és la dilució d’un co en concen a amb aigua que p o é del canal
gene an un co en diluï .
Memo ia
16
El sis ema inclou un in e can iado de calo pe al condicionamen è mic del co en que o na al anc
FERTILIIZER des de la línia de nano il ació en mode d’ope ació FO+NF, pe al d’equilib a el possible
augmen de la empe a u a a causa del bombeig.
El sis ema inclou un a ma i elèc ic que pe me a enca i pa a la plan a. U ili zan -lo es poden ajus a
els pun s de con igu ació dels pa àme es desi ja s i ambé comp o a i egis a els alo s de
empe a u a, conduc i i a , p essió pH i cabal.
Figu a 1.4. Diag ama de l’a ma i elèc ic. (Fon : Manual d’usua i).
La ins al·lació cons a de qua e ansmisso s de conduc i i a en línia d’osmosis. Hi ha dos ansmisso s
de pH ins al·la s a la so ida de la uni a d’osmosis. Hi ha sis ansmisso s de p essió ins al·la s pe
egis a -se la caiguda de p essió en uni a s d’osmosis i nano il ació. Hi ha dos ansmisso s de
empe a u a ins al·la s al anc FEED i al anc FERTILIZER pe què és necessa i el con ol de la
empe a u a pe la ne eja.
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
17
A més, hi ha nou mesu ado s de cabal a la pa on al de la plan a pe egis a -se els luxos de la
plan a.
Figu a 1.5. Ima ge dels mesu ado s del cabal (Fon : Manual d’usua i).
Hi ha ins al·la s dos senso s capaci ius als ancs, un a FEED anc i al es al dipòsi FERTILIZER. Aques s
senso s mesu en el ni ell als ancs en mode con inu.
Memo ia
18
Figu a 1.6. Ima ge del mòdul de nano il ació (Fon : P òpia).
Pe acaba es p esen a la ima ge de la uni a de nano il ació, aques a es à o mada pe un mòdul de
memb ana amb con igu ació espi al. Té dos p opòsi s , un el de p oducció d’aigua nano il ada pe
u ili za -la en ope acions de ne eja i el de la edilució del concen a que esul a del p océs de
d’osmosis di ec e pe pode -se eu ili za .
La ecollida de dades es a mi jançan una memò ia USB que es a col·locada dins de l’a ma i elec ic.
Quan la plan a no es à en uncionamen s’ob e i es po ex eu e i
Hi ha més in o mació en el manual d’usua i en l’annex digi al.
1.4. O igen del eball
Aques p ojec e neix a pa i d’una p opos a de col·labo ació dels esponsables del Pa c UPC-Ag òpolis
en el desen olupamen d’una simulació d’una plan a p o o ipus pe al d’accele a la ase de p o es i
que en i en uncionamen el més a ia possible. Aques s es an posa en con ac e amb el depa amen
d’enginye ia química de l’EEBE i el p o esso que a a és el di ec o del p ojec e ens a en ia la p opos a
de eball de i de g au a o s els alumnes. Finalmen , aig espond e a la p opos a accep an e aques
p ojec e.
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
19
1.5. In oducció
El p ojec e que es p esen a a con inuació s’o igina en el pun quan es isi a les ins al·lacions pe al de
conèixe la plan a pilo i eu e en quin es a es oba pe comença el desen olupamen de la simulació.
Es ac a d’una plan a p o o ipus de ac amen d’aigua de canal amb aigua de pou mi jançan osmosis
di ec e i nano il ació pe e un ús ag ícola que es à si uada al Pa c UPC-Ag òpolis. Un dels aspec es
més impo an s a eni en comp e és la conduc i i a de l’aigua que se i à pe ega , ja que un
augmen no con ola d’aques a a iable po signi ica la pè dua del cul iu i de la eina que s’ha in e i
en ell.
Figu a 1.7. Ima ge sa èl·li de la ubicació del Pa c UPC-Ac òpolis (Fon : Google Maps).
El p oblema que es oba és que l’SCADA egis a les dades sense el con ol necessa i, pe an es
p oposa c ea una eina de ges ió de les dades pe pode e una simulació adequada que ep odueixi
el compo amen de la plan a. Aques a eina pa eix del pun de ecolli les dades i ges iona -les pe al
de pode eballa amb elles. Desp és es a una simulació p o o ipus amb la in enció de gene a dades
de mane a simila a l’SCADA. D’al a banda es a una eina pe g a ica an les dades egis ades en
plan a com les dades gene ades en la simulació p o o ipus amb la in enció que se eixi en la o ien ació
de la p esa de decisions.

Memo ia
20
1.6. Objec ius del eball
Un dels objec ius p incipals del p ojec e és ep odui el compo amen d’una plan a d’osmosis di ec e
(FO). El p ime pas impo an és la ges ió de la in o mació que s’ex eu de la plan a pe al de pode -
ne e un ús e icien i pode ex eu e in o mació d’una mane a més sis emà ica de les dades.
Pe al a banda, un al e objec iu, és c ea una simulació en Ma lab Simulink que sigui capaç de gene a
dades i, desp és, c ea una in e ace d’usua i que se eixi de base pe moni o i za an dades ex e es
de la plan a com dades ex e es de la simulació i sigui capaç d’ex eu e elacions i se eixi com a banc
de p o es.
Finalmen , l’úl im objec iu és e un anàlisi i p opos es de millo a an de la plan a p o o ipus com del
p ojec e amb la inali a de e p opos es i o ien a la p esa de decisions dels esponsables de plan a
una egada acaba aques p ojec e de ca a al con ol, simulació, millo , op imi zació...
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
21
2. Moni o i zació i ges ió de dades
Tal i com s’ha explica en la in oducció, la ges ió de les dades egis ades pe l’SCADA és insu icien .
En aques aspec e hi ha mol es opcions de p og ama i que es po u ili za pe c ea una base de dades,
les p ime es opcions ba allades e en e se i el MSAccess o e -la di ec amen en Ma lab pe ò degu
a l’es a inicial que es oba aques a ges ió de dades s’ha p es la decisió de e la base de dades en
MSExcel habili a pe a mac os, ja que es una eina senzilla d’u ili za , que se i à pe o dena les dades,
no mali za -les i pode e g à iques de qualse ol ipus.
Pe aques mo iu es p oposa una base de dades c eada amb el p og ama i esmen a amb la inali a
de eali za aques a moni o i zació i ges ió de les dades que s’ex euen de la plan a. Aques Excel
consis eix en cinc ulls en el p ime es mos a un PID de la plan a on es an col·loca s o s els senso s i
àl ules, en el segon hi ha els bo ons on l’ usua i po u ili za les mac os que s’han c ea , en el e ce hi
ha el ull on s’han de asllada les dades ex e es de la plan a sense cap modi icació, en el qua hi ha
la base de dades i en l’úl im hi ha la base de dades no mali zada.
2.1. Base de dades
Es c ea una base de dades on en p ime e me apa eix un iden i icado numè ic en la p ime a columna,
desp és en la segona columna l’ins an en el que s’han p es les mesu es i en les columnes pos e io s
o es les a iables mesu ades pels senso s de la plan a.
Figu a 2.1. Exemple de la base de dades (Fon : P òpia).
Memo ia
22
2.1.1. Ex acció de les dades
Dins la cabina elèc ica de la plan a hi ha una memò ia USB on la SCADA gene a dos i xe s cs , aques a
es po ex eu e quan la cabina s’ob e i es po connec a a un o dinado . En les úl imes e sions de
MSExcel pe me en ob i els i xe s en un o ma semblan a un ull d’Excel pe me en asllada les
dades més àcilmen .
Figu a 2.2. Memò ia USB de l’SCADA (Fon : Manual d’usua i).
Un dels i xe s se eix pe emmaga zema els a isos i les ale es que es p odueixen a la plan a, e el
nom de “Fiche o_de_a isos_10”. El més impo an és que aques i xe egis a l’ins an i el ipus
d’ale a que eme geix. En aques p ojec e no s’ha u ili za aques i xe .
Figu a 2.3. Exemple del i xe d’a isos (Fon : P òpia).
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
23
En aques p ojec e se li ha dona impo ància al segon i xe que es gene a, e el nom de
“Fiche oVa iables_10”. En aques i xe en essència hi ha el egis e dels senso s de les a iables que
es olen egis a , el alo que s’ha mesu a i l’ins an que s’ha eali za .
Figu a 2.4. Exemple del i xe de a iables (Fon : P òpia).
2.1.2. Classi icació de les dades
Tal i com es a o ma el i xe cs de a iables és mol incòmode eballa amb ell i e un bon
ac amen de dades. S’han aga a les dades del i xe cs de a iables i s’han asllada al Excel de la
base de dades i s’ha e una mac o que o dena les a iables al i com s’ha explica al apa a 2.1.
Addicionalmen , s’ha e una al a mac o pe con e i el o ma del emps que inicialmen consis eix
en un s ing i es con e eix en un o ma de da a amb el que es po eballa amb Excel.
2.1.3. No mali zació
Una opció in e essan que s’ha a egi a la base de dades és que s’ha c ea una mac o que se eix pe
no mali za les a iables classi icades. Aques a no mali zació consis eix en oba els alo s màxims i
mínims de cada a iable i aplica -li a cada egis e la següen exp essió:
𝒙𝒏𝒐𝒓𝒎𝒂𝒍𝒊𝒕𝒛𝒂𝒅𝒂 =𝒙 − 𝒙𝒎𝒊𝒏
𝒙𝒎𝒂𝒙
(Eq. 2.1)
Memo ia
30
4. Anàlisi i p opos es de millo a
La implemen ació de les eines de moni o i zació i simulació de la plan a ambé han suposa una anàlisi
d’enginye ia del sis ema d’ins umen ació i con ol ac ual de la plan a que pe me iden i ica les se es
mancances i p oposa al seus esponsables ac uacions i millo es an immedia es com pe a u u es
e apes del p ojec e que duen a e me.
4.1. Anàlisi de plan a
Aquí es donen a conèixe algunes de les p opos es que se ien ecomanables e sense en a en
l’aspec e econòmic.
4.1.1. Cap ació de dades
La cap ació de dades que eali za la SCADA, explicada en l’apa a 2.1.1, gene a una ma iu de dades
p e ixada. Aques a ma iu es gene a g àcies o es les en ades de co en que e inco po ades
p oceden s del senso s, pe an , no es poden a egi , a ho es d’a a, més a iables de les que es
egis en. Po se necessa i o bé inco po a més en ades de co en al PLC de l’SCADA o bé inco po a
un mòdul d’ampliació al PLC esmen a
També se ia in e essan que aques a cap ació de dades, quan la plan a comenci a ope a de mane a
con inua, eni un sis ema d’accedi a les dades de mane a emo a i no ha e de e una pa ada de
plan a cada egada que es olen ecolli .
4.1.2. Mode d’ope ació
Una de les p opos es més impo an s és que es pugui modi ica la gene ació d’aques a ma iu de
dades, sob e o pode a egi una columna on es pugui mos a el mode d’ope ació o seqüència pe al
de e un millo ac amen de dades i no ha e d’in ui quin mode s’es à en se i en cada egis e.
Pe aques can i cald ia mi a quin és el so wa e que e l’SCADA de egis e de dades p o inen s dels
senso s, ja sigui un diag ama d’escala (KOP) o un al e so wa e i inco po a -hi un egis e que p o ingui
de les dades que es ableix l’usua i.

MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
31
4.1.3. Uni a s
Pel que a les uni a s, aques es no apa eixen en la ma iu de dades ecollides. És e i a que a l’Annex()
apa eix una aula que p opo ciona les uni a s de cada a iable egis ada pe ò en el cas de la
conduc i i a , que és una de les a iables més impo an s a eni en comp e, sob e o quan la plan a
en i en uncionamen , les se es uni a s poden eni donades en mS/cm o en µS/cm. Cal conside a la
opció d’a egi una columna més a la ma iu de dades pe p opo ciona les uni a s.
4.1.4. Con ol de l’es a del canal
El canal, ac ualmen , se eix an com a cap ació d’aigua de eg com a abocamen d’aigües
p incipalmen de la EDAR de Ga à i Viladecans i ambé d’aigües d’al es camps de cul iu. És pe aques
mo iu que cald ia eni un ce con ol, p incipalmen de la conduc i i a , de l’aigua del canal men e
la plan a ha d’en a en uncionamen .
4.2. Anàlisi de p ojec e
Aques a pa de l’anàlisi es ce a en comen a els aspec es que pod ien millo a l’in e ace d’usua i.
4.2.1. Moni o i zació
La base de dades es à e a amb MSExcel u ili zan mac os i o mula is es an o es les uncions desc i es
en aques p ojec e. El p ime aspec e a eni en comp e és que el codi, o i es a e isa , es possible
que gene i algun e o que no s’hagi p oduï en la ase de e isió , pe an , se ia ecomanable que cada
egada que la plan a gene i dades es e isi que o es aques es mac os i o mula is uncionin
co ec amen .
4.2.2. Composició
Una egada en i en uncionamen la plan a, pe al de elaciona a iables com el pH i la conduc i i a ,
po se in e essan implemen a quin componen s’es à u ili zan pe la solució ex ac o a i la se a
composició. D’aques a mane a es pod ia ex eu e una elació de p incipis bàsics pe pode simula i
elaciona el pH i la conduc i i a .
Memo ia
32
4.2.3. Simulació
Tal i com s’ha especi ica , la simulació és un p o o ipus i, pe an , no e cap alidesa a l’ho a de
ep odui el uncionamen de la plan a. Un dels aspec es més impo an s a millo a és, ja sigui u ili zan
elacions ex e es d’un ac amen de dades o bé u ili zan els p incipis bàsics de les memb anes,
implemen a a la simulació o es aquelles ope acions que, a ho es d’a a, no són alides. Tampoc cal
man eni la na u alesa de la simulació, po se que calgui can ia -la pe una simulació e a a pa i de
elacions ma emà iques o qualse ol al e ipus de simulació.
4.2.4. Eines de simulació
En un p ime momen , quan es a p oposa el p ojec e en col·labo ació amb els esponsables de plan a,
an p oposa e la simulació amb Aspen plus i Simulink pe ep odui els mòdul d’osmsis di ec a i
nano il ació. Els p og ames d’Aspen es an especiali za s en sis emes de eacció química bàsica,
sepa acions i, sob e o , els sis emes que es simulen es an p essu i za s. Això no ol di que no sigui
possible e la simulació en aques p og ama pe ò es a p end e la decisió de e la simulació sence a
en Simulink pe aques s mo ius.
Una al a possible eina de simulació po se un simulado que es igui especiali za en ac amen
d’aigües i més en conc e aigües esiduals. Una bona opció és el simulado GPS-X que és un simulado
dinàmic come cial que se eix pe a la modeli zació ma emà ica, con ol, op imi zació i ges ió de
plan es de ac amen d’aigües esiduals.
4.2.5. Pe o bacions
Amb el Simulink hi ha blocs que poden gene a pe o bacions, ja sigui un sal o una unció en el emps
com a a un sinus. Po se in e essan implemen a -ho pe simula els pics d’alguna a iable, pe
exemple la conduc i i a de l’aigua del canal, i eu e com es compo a la simulació.
4.2.6. Di isions en e ze o
La simulació es à p epa ada pe què les a iables inguin un alo posi iu, es possible que si hi ha algún
alo igual a ze o o nega iu la gene ació de dades simulades s’execu i amb e o s. Aques p oblema es
po soluciona o bé inco po an una po a lògica a la simulació que quan hi hagi a iables que no
in e enen al mode d’ope ació que es ol simula doni un alo conegu pe l’usua i, pe exemple -1 o
bé implemen an a la simulació al e a i es pe què no execu i aques e o .
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
33
5. Anàlisi de l’impac e ambien al
L’impac e ambien al elaciona amb la eali zació d’aques eball és p àc icamen nul pe què es ac a
d’un eball p àc ic que s’u ili za l’o dinado pe e se i el p og ama i que s’ha esmen a
an e io men . Si es olgués en a mol en de all es pod ia di que s’ha e un consum ene gè ic pe e
unciona l’o dinado i que aques o dinado quan acabi la se a ida ú il esde ind à un esidu pe ò no
es conside a un impac e ambien al signi ica iu.
Pe al a banda, l’impac e ambien al elaciona amb la pla a pilo és conside a un impac e posi iu
pe què s’aga a aigua d’un canal que s’aga a i es ac a amb l’objec iu de eu ili za -la. Aques és un
ipus d’aigua que acaba ia al ma amb possibles con aminan s eme gen s. En an en de all s’hau ia
de e un ac amen adequa dels mòduls d’osmosis di ec a i nano il ació quan s’acabi la se a ida
ú il així com amb el man enimen que es aci amb la plan a.
En cap cas s’ha calcula quin és l’impac e ambien al p oduï ni en la eali zació d’aques p ojec e ni
l’impac e ambien al gene a pe la plan a pilo més enllà dels comen a is e s en aques apa a .
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
35
Conclusions
En p ime lloc, s’ha e una ges ió de les dades ex e es de la plan a o denan i no mali zan cada
a iable que la plan a es capaç d’ex eu e d’una mane a més e icien de la que es p esen a a a
l’inici del p ojec e, de al mane a que es po e el ac amen de les dades que es desi gi així com
e g à iques de o a mena.
En segon lloc, s’ha c ea una simulació p o o ipus, on el més impo a és que s’ha e una base que
se eix pe gene a dades simulades que es po u ili za com a in e ace d’usua i com a banc de
p o es.
Finalmen , s’ha eali za un anàlisi d’enginye ia amb ecomanacions de millo a, con ol i simulació
que poden se d’u ili a en la p esa de decisions dels esponsables de plan a.

Memo ia
36
Anàlisi Econòmica
Un dels a an a ges de la modeli zació i simulació és que, compa a amb un p ojec e expe imen al,
pe me edui signi ica i amen els cos os ja sigui de ecu sos humans com cos os expe imen als. Els
p incipals cos os que inco e aques p ojec e són els ecu sos humans, els so wa e i el ha dwa e. A
més a més s’inclouen els cos os de die es i desplaçamen a plan a.
Pel que a els ecu sos humans el p ime que hem de eni en comp e és que pe aques p ojec e hi ha
es ipus de cà ecs eballan en el p ojec e. El p ime és el di ec o del p ojec e, del g up p o essional
8 segons el con eni col·lec iu de la indus ia química, el sou mínim és de 42.498,42€ anuals, el segon
cà ec és el de l’enginye esponsable del p ojec e del g up p o essional 7 amb un sou mínim de
33.518,03€ anuals i el e ce és el p og amado de l’in e ace d’usua i que pe any al g up p o essional
5 amb un sou mínim de 23.574,19€ anuals. La jo nada labo al anual pel col·lec iu que es em pa lan és
de 1.752h anuals, a la aula 7.1 es po eu e e lec i la con e sió de sala is anuals a sala is ho a is i el
seu cos pe la emp esa que s’ha ap oxima a un 30% del sou dels eballado s.[15]
Pe sonal
Sala i b u [€/h]
Dedicació [h]
Pe cepció b u a [€]
Cos [€]
P og amado
13,46
600
8.076,00
10.498,80
Enginye
19,13
150
2.869,50
3.730,35
Di ec o
24,26
10
242,60
315,38
To al
14.544,53€
Taula 7.1. Desglossamen dels cos os de ecu sos humans (Fon : P òpia).
Els cos os associa s al so wa e es an basa s en les llicències anuals del p og ama i u ili za què és
Mic oso o ice, Ma lab i Simulink. Es a se i la llicència anual pe què no és possible con ac a una
llicència amb un pe íode meno . El cos de la llicència de Mic oso o ice S anda d pe emp eses és de
126€ anuals, la llicència és de Ma lab S anda d 800€ anuals i la llicència de Simulink és de 1200€.
Igualmen , el p ojec e no é una du ada d’un any i pe an s’aplica un ac o que é en comp e els dies
que s’ha u ili za el so wa e amb la du ada de la llicència. Es po eu e a la aula 7.2.
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
37
P og ama i
Cos anual [€]
Temps d’ús [dies]
Du ada llicència [dies]
Cos [€]
MSO ice
126,00
50
365
17,26
Ma lab
800,00
12,5
365
27,40
Simulink
1.200,00
12,5
365
41,10
To al
85,76 €
Taula 7.2. Desglossamen dels cos os de so wa e (Fon : P òpia).
Els cos os e lec i s en l’apa a de ha dwa e es e e eix als equips que s’han u ili za pe la eali zació
del p ojec e amb l’objec iu d’execu a el so wa e anomena an e io men i emmaga zema les dades
que gene a la plan a. En la aula 7.3 es po eu e que s’aplica un ac o que é en comp e la ida ú il de
l’equip, 3 anys de uncionamen , en elació al emps que s’ha u ili za .
Equip
Cos [€]
Temps d’ús [h]
Vida ú il [h]
Cos [€]
Hp Lap op 15
575,29
600
26.280
13,13
To al
13,13 €
Taula 7.3. Desglossamen dels cos os del ha dwa e (Fon : P òpia).
En elació als desplaçamen s a plan a es é en comp e el quilome a ge ins a la plan a amb ehicle
p opi i la die a pe desplaçamen a poblacions di e en s al cen e de eball amb un menja o a segons
el con eni col·lec iu de la indus ia química.
Concep e
Nº
Quilome a ge [km]
P eu [€/km]
P eu die a [€]
Cos [€]
Desplaçamen s
5
23,9
0,391
21,57
154,58
To al
154,58€
Taula 7.4. Desglossamen dels cos os del die es i desplaçamen s (Fon : P òpia).
Memo ia
38
Finalmen , s’acumulen els cos os desc i s an e io men en la aula 7.5 i s’a egeixen els cos os indi ec es
(o e head) d’un 17,7% del o al.[7]1
Concep e
Cos [€]
Recu sos humans
14.544,53
So wa e
85,76
Ha dwa e
13,13
Die es i desplaçamen s
154,58
Sub o al
14.798
O e head (17,7% del To al) 1
3.182,56
To al
17.980,56€
Taula 7.5. Desglossamen dels cos os del p ojec e (Fon : P òpia).
1
S’ap oximen aques s cos os en un 17,7% del cos o al del p ojec e seguin el c i e i de Se ei de con ol de
ges ió de la UPC.[1]
MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
39
Bibliog a ia
[1]. Nano il a ion - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a:
h ps://en.wikipedia.o g/wiki/Nano il a ion#Ad an ages_and_disad an ages.
[2]. Cong és UPC — Se ei de Con ol de Ges ió — UPC. Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. A: [en
línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a: h ps://www.upc.edu/scg/ca/ ips/cong es-upc.
[3]. MATLAB - El lenguaje del cálculo écnico - MATLAB & Simulink. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny
2021]. Disponible a: h ps://es.ma hwo ks.com/p oduc s/ma lab.h ml?s_ id=hp_ _p_ma lab.
[4]. Excel y VBA - Los mejo es u o iales de Excel g a is. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible
a: h ps://excely ba.com/.
[5]. Cu so de Excel A anzado (Tu o ial de Excel y VBA) « Excel A anzado. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny
2021]. Disponible a: h ps://www.excel-a anzado.com/.
[6]. O e head (business) - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a:
h ps://en.wikipedia.o g/wiki/O e head_(business).
[7]. Fo wa d osmosis - Wikipedia. A: [en línia]. [Consul a: 8 juny 2021]. Disponible a:
h ps://en.wikipedia.o g/wiki/Fo wa d_osmosis#Ad an ages.
[8]. Ayuda y o mación de Mic oso O ice. A: [en línia]. [Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a:
h ps://suppo .mic oso .com/es-es/o ice/.
[9]. Re e encia de Visual Basic pa a Aplicaciones (VBA) pa a O ice | Mic oso Docs. A: [en línia].
[Consul a: 12 juny 2021]. Disponible a: h ps://docs.mic oso .com/es-es/o ice/ ba/api/o e iew/.
[10]. Bake , L.A. i Ma in, C. Cu en Nanoscience. A: Nanomedicine: Nano echnology, Biology and
Medicine. 2006, Vol. 2, núm. 3, p. 243-255.
[11]. Fuwad, A. e al. Biomime ic memb anes as po en ial ools o wa e pu i ica ion: P eceding and
u u e a enues. A: Desalina ion [en línia]. Else ie , 2019, Vol. 458, núm. Janua y, p. 97-115. ISSN
00119164. DOI 10.1016/j.desal.2019.02.003. Disponible a:
h ps://doi.o g/10.1016/j.desal.2019.02.003.
[12]. Ga cía, B.C. Fo wa d osmosis applica ion o wa e euse. A: . 2018,
Annexos
46

MONITORITZACIÓ I SIMULACIÓ D’UNA PLANTA D’OSMOSIS DIRECTE (FO) PER ÚS AGRÍCOLA.
47
Els 5 modes d’ope ació
El p ime mode d’ope ació és el d’osmosis di ec e i nano il ació semi-con inu, el segon és el mode de
gene ació d’aigua nano il ada, el e ce és el mode d’osmosis di ec e con inu, el qua és el mode
d’osmosis di ec e semi-con inu i l’úl im és el mode d’osmosis di ec e discon inu.