Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
1
TREBALL DE FINAL DE GRAU
GRAU EN ENGINYERIA ELÈCTRICA
____________________________________________________________
Es udi d’una ins al·lació
d’au oconsum pe a un
edi ici indus ial.
________________________________________________________________
MEMÒRIA
Au o : Jo di Ribas Co és
Di ec o del TFG: Ál a o Luna Alloza
Con oca ò ia: Juny de 2019
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
2
SUMARI
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Objec e............................................................................................................9
1.2. Abas . .............................................................................................................9
1.3. Reque imen s. ................................................................................................9
1.4. Jus i icació i u ili a . .....................................................................................10
2. DESENVOLUPAMENT
2.1. An eceden s i/o es a del a . ........................................................................11
2.1.1. Condicions adminis a i es, ècniques i econòmiques .....................11
2.1.2. El clien ..............................................................................................18
2.1.3. El p o eïdo .......................................................................................19
2.1.3.1.Albasola ......................................................................................19
2.1.3.1.1. Va ie a de mòduls o o ol aics .......................................20
2.1.3.1.2. Va ie a d’ es uc u es......................................................20
2.1.3.1.2.1.Es uc u es en iangle. ..............................................21
2.1.3.1.2.2.Es uc u es coplana . .................................................22
2.1.3.1.3. Va ie a d’in e so s..........................................................24
2.1.4. Ubicació.............................................................................................25
2.1.5. I adiació sola a la zona ...................................................................26
2.1.6. So wa e.............................................................................................27
2.1.6.1.Sysyem ad iso y sys em (sam) ...................................................27
2.1.6.2.P sys ...........................................................................................29
2.2. Plan ejamen i selecció d’al e na i es. .........................................................30
3. DESENVOLUPAMENT DE LA SOLUCIÓ PROPOSADA
3.1. Dades ècniques.............................................................................................37
3.2. Es udi d’omb es............................................................................................39
3.3. Ins al·lació elèc ica......................................................................................42
3.3.1. Pa de co en con inua. ...................................................................42
3.3.1.1.Secció dels conduc o s. ...............................................................43
3.3.1.2.Sis emes de p o ecció. .................................................................46
3.3.2. Pa de co en al e na. ......................................................................47
3.3.2.1.Càlcul de seccions. ......................................................................48
3.3.2.2.Dimensionamen de les p o eccions. ...........................................53
3.3.3. Quad e de dis ibució .......................................................................59
3.3.4. Conduc o s de p o ecció....................................................................60
3.4. Con ac e de compensació d’exceden s.......................................................60
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
3
4. RESULTATS
4.1. Tasques .........................................................................................................63
4.2. Cos ècnic de edacció del p ojec e..............................................................65
4.3. Desglossamen del p essupos d’execució. ..................................................66
4.4. P essupos os. ................................................................................................69
4.5. Rendimen econòmic. ...................................................................................70
4.5.1. Finançamen . .....................................................................................70
4.5.2. Flux econòmic. ..................................................................................75
4.6. Conclusions. .................................................................................................75
5. BIBLIOGRAFIA 77
6. AGRAIMENTS 79
7. ANNEXOS 81
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
4
SUMARI DE TAULES
Taula 1. Resum de mòduls o o ol aics d’Albasola ....... ...............20
Taula 2. Es uc u es en iangle pe a mòduls ho i zon als. ...............21
Taula 3. Es uc u es en iangle pe a mòduls e icals. ...............21
Taula 4. Es uc u es Coplana amb mòduls de 60 cel·les jun s pel la e al cu ...............22
Taula 5. Es uc u es coplana amb mòduls de 72 cel·les jun s pel la e al cu . ...............22
Taula 6. Es uc u es coplana amb mòduls jun s pel la e al lla g. ...............23
Taula 7. In e so s SMA del ca àleg d’Albasola ...............24
Taula 8. Valo s Canadian 295P...............30
Taula 9. Valo s Canadian 335. ...............30
Taula 10. Valo s Canadian 340...............31
Taula 11. Valo s REC 275. ...............31
Taula 12. Valo s Peima 310. ...............31
Taula 13. Valo s Peima 330. ...............31
Taula 14 . Dades ècniques STP15000TL. ...............32
Taula 15. Dades ècniques STP20000TL. ...............32
Taula 16. Dades ècniques STP-50...............33
Taula 17. P e isions de po encia anual gene ada pe a di e en s combinacions de in e so s i mòduls
col·loca s plans amb la eulada. ...............33
Taula 18. P e isions de po encia anual gene ada pe a di e en s combinacions de in e so s i mòduls
col·loca s amb es uc u a en iangle. ...............34
Taula 19. P essupos dels in e so s en unció del nomb e que es necessi a de cada un. ...............34
Taula 20. P essupos del les di e en s combinacions de mòduls amb el STP 50. ...............35
Taula 21.Pa àme es ècnics del Peima SG 330 P. ...............37
Taula 22. Dades ècniques d’en ada del STP-50. ...............38
Taula 23. Dades ècniques de so ida del STP-50. ...............38
Taula 24. Ca ac e ís iques ècniques del mòdul. ...............42
Taula 25. Ca ac e ís iques ècniques d’un s ing...............42
Taula 26. Resum de ca ac e ís iques i ajus os del NSX160N...............58
Taula 27. Resum de ca ac e ís iques i ajus os del NSX400N..........58
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
5
Taula 28. Ma e ial pe al quad e de dis ibució..........59
Taula 29. Relació en e les seccions dels conduc o s de p o ecció i els de ase..........60
Taula 30. Seccions mínimes dels conduc o s de p o ecció..........60
Taula 31. Seccions i longi uds dels conduc o s de p o ecció..........60
Taula 32. Hono a is pe sonals ..........65
Taula 33. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 1..........66
Taula 34. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 2..........67
Taula 35. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 3..........68
Taula 36. P essupos d’execució ma e ial..........69
Taula 37. P essupos pe execució de con ac ació ..........69
Taula 38. P essupos coneixemen de p opie a ..........69
Taula 39. Resum del p essupos de inançamen ..........70
Taula 40. Desglossamen de les quo es del p ime any ..........71
Taula 41. Desglossamen de les quo es del segon any ..........71
Taula 42 Desglossamen de les quo es del e ce any ..........72
Taula 43. Desglossamen de les quo es del qua any ..........72
Taula 44. Desglossamen de les quo es del cinquè any. ..........73
Taula 45. Desglossamen de les quo es del sisè any..........73
Taula 46. Desglossamen de les quo es del se è any ..........74
Taula 47. Desglossamen de les quo es del ui è any..........74
Taula 48. Flux econòmic. ..........75

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
6
SUMARI DE FIGURES
Figu a 1. Logo ip de LM PLASTICS ..............................18
Figu a 2. Es uc u a en iangle...............20
Figu a 3. Es uc u a Coplana ...............20
Figu a 4. Nau de LM PLASTICS ...............25
Figu a 5. Nau de LM PLASTICS ...............25
Figu a 6. Pan alla de desca ega de l’a xiu TMY a la web del PVGIS...............26
Figu a 7. I adiació ho a ia mi jana(2006-2017). ...............28
Figu a 8. I adiació dia ia mi jana(2006-2017). ...............28
Figu a 9.I adiació mensual mi jana (2006-2017). ...............28
Figu a 10. Co ba VI del Canadian 295P...............30
Figu a 11. Co ba VI del Canadian 335. ...............30
Figu a 12. Co ba VI del Canadian 340. ...............31
Figu a 13. Co ba VI del REC 275. ...............31
Figu a 14. Co ba VI Peima 310. ...............31
Figu a 15. Co ba VI Peima 330. ...............31
Figu a 16. Co ba d’e iciència STP15000TL. ...............32
Figu a 17. Co ba d’e iciència STP20000TL...............32
Figu a 18. Co ba d’e iciència STP 50...............33
Figu a 20. Co ba I-V en unció de la i adiància. ...............37
Figu a 21. Co ba I-V en unció de la empe a u a. ...............37
Figu a 22. Co ba de endimen del STP 50-40. ...............38
Figu a 23. Es uc u es p emun ades pe a mòduls sola s. ...............38
Figu a 24. T iangle que simpli ica el panell mun a en es uc u a. ...............40
Figu a 25. Esquema de dis àncies a calcula . ...............40
Figu a 26. Esquema simpli ica d’una en ada de l’in e so . ...............43
Figu a 27. Esquema uni ila de les línies i p o eccions de la ins al·lació de CA. ..........47
Figu a 28. In e up o NSX160N ..........54
Figu a 29. Pa àme es a egula del in e up o NSX160N..........54
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
7
Figu a 30. In e up o NSX400N. ..........56
Figu a 31. Pa àme es a egula del in e up o NSX400N. ..........56
Figu a 32. Joc de ba es aïllades Powe clip.......... 59
Taula 31. Seccions i longi uds dels conduc o s de p o ecció..........64
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
8
1. INTRODUCCIÓ
1.1. OBJECTE
Dimensiona una ins al·lació o o ol aica d’au oconsum d’una nau indus ial. Es
p oposa à la millo solució din e de di e en s al e na i es que podem elegi din e de la
a ie a que ens o e eix el nos e p o eïdo .
1.2. ABAST
- Es udi de i adiància a la ubicació
- Es udi de necessi a s del clien
- Elecció dels panells
- Elecció de l’es uc u a
- Elecció de l’in e so
- Disposició dels panells
- Ins al·lació elèc ica
- P essupos
- Temps d’amo i zació
1.3. REQUERIMENTS
- El p essupos màxim que es à disposa a in e i el clien és de 200.000 €
- S’ha d’amo i za la ins al·lació en menys de 10 anys
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
9
1.4. JUSTIFICACIÓ Y UTILITAT
LM Plàs ics és una emp esa que eballa amb ex uso es de plàs ic. Tenen una necessi a
elèc ica du an o s els dies de la se mana les 24 ho es del dia, amb el que es al ia ien
mol en la ac u a elèc ica amb una ins al·lació sola .
Tenen una eulada g an on incideix el sol sense omb es d’a b es o d’al es edi icis,
ideal pe a una ins al·lació o o ol aica.
Pe a eni una amo i zació més àpida es dimensiona à una ins al·lació que cob eixi
només les necessi a s del clien , sense emmaga zema en ba e ies ni amb p opòsi de
end e ene gia.
S’ha de de e mina pe la inclinació de la eulada, si su a comp e u ili za una
es uc u a que inclini els panells sola s o si ani an di ec amen ixa s a la eulada amb el
ma eix angle d’aques a.
Cal es udia quina es la millo disposició de panells, quin ipus de panell escolli , la
quan i a d’aques s i quan s s ings hi hau à, enin en comp e les dimensions dels
panells, la po encia que poden gene a i el p eu.
Cald à ambé es udia quin model d’in e so se ia l’adequa , o si es millo opció posa -
ne més d’un. Hi ha mol a a ie a i cal elegi mi jançan la po encia, el p eu i el nomb e
d’en ades.
L’elecció del model i nomb e de panells i in e so s es el ac o més de e minan en el
p essupos i es on cal ia quina es la millo opció.
A pa i de l’es al i es ima en la ac u a d’elec ici a es de e mina à el emps
d’amo i zació de la ins al·lació.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
16
ac u ació es alo a a un ce p eu, i aques impo es es a del de l’ene gia adqui ida de
la xa xa, de la següen mane a:
· Si el consumido e un con ac e de subminis amen amb una come ciali zado a lliu e:
a. L’ene gia ho à ia consumida a la xa xa se à alo ada al p eu ho a i que
igu i en el con ac e de subminis amen aco da amb la come ciali zado a.
b. L’ene gia ho à ia exceden à ia se à alo ada al p eu ho a i aco da en e la
come ciali zado a i el consumido .
· Si el consumido é un con ac e de subminis amen al p eu olun a i pe al pe i
consumido amb una come ciali zado a de e e ència:
a. L’ene gia ho à ia consumida a la xa xa se à alo ada al cos ho a i d’ene gia
del p eu olun a i pe al pe i consumido (PVPC) en cada ho a.
b. L’ene gia ho à ia exceden à ia se à alo ada al p eu mig ho a i (Pmh) que
s’ob é a pa i dels esul a s del me ca dia i e in adia i en cada ho a, es an
el cos dels des iamen s (CDSVh) en aquella ho a.
Cal eni en comp e les següen s limi acions del mecanisme de compensació
simpli icada:
- El alo econòmic de l’ene gia ho à ia exceden à ia mai pod à se supe io al
alo econòmic de l’ene gia ho à ia consumida de la xa xa en el pe íode de
ac u ació.
- La compensació semp e es eali za à din e del pe íode de compensació d’un
mes.
- Si els consumido s i p oduc o s associa s op en pe acolli -se a aques
mecanisme de compensació, el p oduc o no pod à pa icipa en un al e
mecanisme de enda d’ene gia.
- L’ene gia ho à ia exceden à ia dels consumido s acolli s al mecanisme de
compensació simpli icada no ind à conside ació d’ene gia inco po ada al
sis ema elèc ic, i en conseqüència es a à exemp a de sa is e els pea ges d’accés
es able s en el Reial Dec e 1544/2011, de 31 d’oc ub e.
- Pe l’aplicació del mecanisme de compensació simpli icada, els consumido s
acolli s al mecanisme hau an de eme e di ec amen a l’emp esa dis ibuïdo a el
ma eix con ac e, o en cas d’aco d de compensació, sol·lici an l’aplicació
d’aques .

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
17
2.1.2. EL CLIENT
LM PLASTICS a se undada a Te assa, en els seus p ime s anys de ida es a
especiali za en la ab icació pel mè ode pe injecció de plàs ics en peces ècniques,
adqui in una g an expe iència en el seu sec o .
Figu a 1. Logo ip de LM PLASTICS
Degu al seu c eixemen al lla g dels anys, LM PLASTICS es a asllada a les se es
ins al·lacions ac uals, on es p o eeix de la millo maquina ia i ecnologia pe a la
ab icació de peces pe injecció.
Desp és de 10 anys amplian les ins al·lacions pe a pode sa is e la demanda i
ope a i a dels seus clien s , ac ualmen apos en pe els a anços ecnològics en millo a
cons an dels p ocessos de p oducció.
En el seu p océs de millo a olen ap o i a la se a o a demanda de subminis amen
elèc ic pe suma -se a inicia i es que siguin a o ables amb el medi ambien . Tenin en
comp e la g an supe ície de la eulada de la nau on es an si ua s l’opció més lògica és
plan eja -se una ins al·lació o o ol aica.
Ac ualmen LM Plas ics é uns pics de consum de la magni ud de 150 kW, degu als
a an a ges adminis a i es i iscals que s’han is en el pun an e io es a à un es udi
sob e una ins al·lació d’au oconsum amb exceden s acollida a compensació a la
ubicació del nos e clien .
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
18
2.1.3. PROVEÏDORS
T eballa em amb es di e en s p o eïdo s, Elek a ens acili a à el cableja de la
ins al·lació de co en al e na, pe a les p o eccions di e encials i au omà iques
comp a em amb Schneide .
El p o eïdo que ens subminis a à o el ma e ial de co en con ínua és Albasola ,
d’on ob ind em els mòduls o o ol aics, els in e so s i les es uc u es.
2.1.3.1. ALBASOLAR
Albasola é 25 anys d’expe iència en el sec o de dis ibució de ma e ial o o ol aic a
ins al·lado s. Degu a la magni ud de la nos a ins al·lació ind em una ebaixa del 40%
sob e el p eu del seu ca àleg en o s els p oduc es.
Al ca àleg d’Albasola obem, a pa de ca ac e ís iques ècniques, el p eu de enda al
públic pe uni a , cosa que agili za el p océs de selecció, ja que no cal demana un
p essupos pe sonal i podem con igu a la ins al·lació amb el seu p eu di ec amen .
Dels p oduc es que apa eixen en el seu ca àleg cal escolli en e la se a a ie a un
model de mòdul o o ol aic, un model d’in e so , i un model d’es uc u a pe subjec a
els mòduls.
La combinació d’aques s es elemen s és clau a l’ho a de dissenya la ins al·lació
d’au oconsum, ja que d’ells depèn la po ència de gene ació de la ins al·lació i un
pe cen a ge bas an ele a del p essupos .
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
19
2.1.3.1.1. VARIETAT DE MÒDULS FOTOVOLTAICS
Pel que a a l’ho a de elegi quin model de panell sola ens in e essa, s’ha de eni en
comp e di e en s a ian s. En el ca àleg d’Albasola els sepa en en dos g ups en unció
de si el panell e 60 o 72 cel·les. A p ime a is a la di e encia p incipal en e els dos
g ups són les dimensions dels panells. Els panells de 60 cel·les solen mesu a p op de
1,7 x 1 me es , men e que els panells de 72 cel·les enen unes dimensions de 2 x 1
me es.
A pa de les dimensions ambé és un ac o clau a l’ho a d’escolli és la po ència
elèc ica que po gene a el panell.
Taula 1. Resum de mòduls o o ol aics d’Albasola .
2.1.3.1.2. VARIETAT D’ ESTRUCTURES
Pel que a a les es uc u es pe subjec a els panells a la eulada, hi ha dues solucions.
Es uc u es en iangle, que inclinen el panell a l’angle que nosal es con igu em, o
es uc u es planes que són pa al·leles a la eulada i copien el seu angle de inclinació.
Figu a 2. Es uc u a en iangle
Figu a 3. Es uc u a Coplana
Les es uc u es es an e es d’alumini es uc u al d’alia ge 6005A amb ac amen è mic
T6. Els ca gols són d’ace inoxidable A2-70. Segueixen les no ma i es UNE-EN1991-
1-3:2004 i la -EN1991-1-4:2007. Supo en una cà ega de neu de 200N/m2 i una
eloci a del en de 27m/s.
To es les es uc u es són alides pe mòduls de 35 a 50 mm de g uix.
MARCA
POTÈNCIA
[W]
Vmax
[V]
Imax [A] Nº CÉLULAS TIPO
ALTO
[mm]
ANCHO
[mm]
PROFUNDO
[mm]
PVP 1 Ud
PVP 26
Ud
Munchen 270 270 37,54 9,14 60 Poly 1640 990 40 169 160
REC 275 PE 275 38,7 9,25 60 Poly 1665 991 38 171 158
Peima 280 P 280 37,3 9,7 60 Poly 1640 992 40 171 153
Canadian 290 290 38,9 9,49 60 Poly 1675 992 40 180 166
Peima 300 M 300 40,2 9,71 60 Mono 1640 992 40 205 190
Peima 310 M 310 40,7 9,8 60 Poly 1640 992 40 212 196
Munchen 330 330 45,49 9,18 72 Poly 1956 992 40 200 189
Axi ec 330 330 45,83 9,27 72 Poly 1956 992 40 221 209
Peima 330 P 330 45 10,09 72 Poly 1957 992 40 191 176
Canadian 335 335 45 9,78 72 Poly 1960 992 35 224 210
Canadian 340 340 45,9 9,62 72 Poly 2000 992 40 227 213
Peima 360 M 360 46,6 10,09 72 Mono 1957 992 40 241 225
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
20
2.1.3.1.2.1. ESTRUCTURES EN TRIANGLE.
Aques es es uc u es es an pensades pe a e es o eulades sense inclinació, o i que
poden ins al·la -se en eulades inclinades. La inclinació que e con igu ada de sè ie és
de 15º o 30º. Si es desi ja un al e angle d’inclinació cal demana -lo exp essamen i e
un sob e cos del 10%.
Aques es es uc u es es an o mades pe un iangle p emun a que es subjec a
di ec amen a la eulada. Els mòduls es ixen un cop ins al·lada l’es uc u a mi jançan
ca gols.
Hi ha dos ipus d’es uc u es en iangle, pe posa els panells en e ical o en
ho i zon al, desp és enim a iació de p eu en unció de quan s mòduls an jun s pe
es uc u a.
A con inuació podem eu e els p eus que apa eixen en el ca àleg d’Albasola :
Taula 2. Es uc u es en iangle pe a mòduls
ho i zon als.
Taula 3. Es uc u es en iangle pe a mòduls
e icals.
Re PVP Re PVP
1 MÒDUL E-01-301 112 E-01-401 119
2 MÒDULS E-01-302 178 E-01-402 196
3 MÒDULS E-01-303 233 E-01-403 261
4 MÒDULS E-01-304 304 E-01-404 360
5 MÒDULS E-01-305 365 E-01-405 430
6 MÒDULS E-01-306 416 E-01-406 486
7 MÒDULS E-01-307 481 E-01-407 557
8 MÒDULS E-01-308 545 E-01-408 629
9 MÒDULS E-01-309 595 E-01-409 706
10 MÒDULS E-01-310 656 E-01-410 781
60 CEL·LES
72 CEL·LES
Re PVP Re PVP
1 MÒDUL E-01-001 108 E-01-101 128
2 MÒDULS E-01-002 135 E-01-102 157
3 MÒDULS E-01-003 190 E-01-103 223
4 MÒDULS E-01-004 219 E-01-104 253
5 MÒDULS E-01-005 285 E-01-105 322
6 MÒDULS E-01-006 326 E-01-106 381
7 MÒDULS E-01-007 356 E-01-107 414
8 MÒDULS E-01-008 405 E-01-108 474
9 MÒDULS E-01-009 465 E-01-109 544
10 MÒDULS E-01-010 493 E-01-110 608
11 MÒDULS E-01-011 544 E-01-111 635
12 MÒDULS E-01-012 566 E-01-112 692
13 MÒDULS E-01-013 621 E-01-113 760
14 MÒDULS E-01-014 672 E-01-114 784
15 MÒDULS E-01-015 727 E-01-115 852
16 MÒDULS E-01-016 751 E-01-116 919
17 MÒDULS E-01-017 801 E-01-117 984
18 MÒDULS E-01-018 834 E-01-118 1011
19 MÒDULS E-01-019 885 E-01-119 1076
20 MÒDULS E-01-020 934 E-01-120 1101
60 CEL·LES
72 CEL·LES
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
21
Re PVP Re PVP Re PVP
1 MÒDUL E-02-301 68 E-02-401 79 E-02-501 107
2 MÒDULS E-02-302 110 E-02-402 123 E-02-502 149
3 MÒDULS E-02-303 160 E-02-403 179 E-02-503 219
4 MÒDULS E-02-304 203 E-02-404 225 E-02-504 262
5 MÒDULS E-02-305 244 E-02-405 271 E-02-505 323
6 MÒDULS E-02-306 285 E-02-406 308 E-02-506 380
7 MÒDULS E-02-307 329 E-02-407 351 E-02-507 423
8 MÒDULS E-02-308 375 E-02-408 402 E-02-508 489
9 MÒDULS E-02-309 423 E-02-409 455 E-02-509 555
10 MÒDULS E-02-310 458 E-02-410 443 E-02-510 590
MODEL 1
MODEL 2
MODEL 3
Re PVP Re PVP Re PVP
1 MÒDUL E-02-601 74 E-02-701 86 E-02-801 11
2 MÒDULS E-02-602 132 E-02-702 152 E-02-802 191
3 MÒDULS E-02-603 190 E-02-703 216 E-02-803 268
4 MÒDULS E-02-604 249 E-02-704 276 E-02-804 326
5 MÒDULS E-02-605 298 E-02-705 332 E-02-805 396
6 MÒDULS E-02-606 343 E-02-706 370 E-02-806 456
7 MÒDULS E-02-607 395 E-02-707 422 E-02-807 508
8 MÒDULS E-02-608 456 E-02-708 488 E-02-808 589
9 MÒDULS E-02-609 514 E-02-709 551 E-02-809 665
10 MÒDULS E-02-610 562 E-02-710 532 E-02-810 713
MODEL 1
MODEL 2
MODEL 3
2.1.3.2.1.2. ESTRUCTURES COPLANAR.
Aques es es uc u es es an pensades pe
a eulades ja inclinades, de mane a que
la inclinació del mòdul se à del ma eix
angle que ingui la eulada. L’a an a ja
d’aques mun a ge, és que no hi ha
omb es en e els ma eixos mòduls.
La es uc u a ac a de dues guies
enganxades a la eulada, on ani an
enganxa s els mòduls a pa i de es
possibles mecanismes.
Hi ha dos ipus d’es uc u es coplana ,
les que uneixen els mòduls pel seu
cos a lla g i les que els uneixen pel
cos a cu . Les que uneixen pel cos a
lla g se eixen indi e en men pe a
mòduls de 60 i 72 cel·les, men e que a
les que uneixen pel la e al cu es
di ideixen en dos g ups.
A con inuació es po eu e el p eu i la
a ie a d’es uc u es del ca àleg
d’Albasola .
Taula 4. Es uc u es Coplana amb mòduls de
60 cel·les jun s pel la e al cu .
Taula 5. Es uc u es coplana amb mòduls de 72
cel·les jun s pel la e al cu .

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
22
Taula 6. Es uc u es coplana amb mòduls jun s pel la e al lla g.
Les aules que ajun en els mòduls pel cos a cu , ajun en un màxim de deu mòduls,
men e que les que s’uneixen pel cos a lla g, ho an amb un màxim de in . Aques es
quan i a s coincideixen amb la quan i a de mòduls que hi cab ien, en les dues
disposicions, sob e la eulada de LM Plas ics.
Re PVP Re PVP Re PVP
1 MÒDUL E-02-001 51 E-02-101 64 E-02-201 90
2 MÒDULS E-02-002 71 E-02-102 87 E-02-202 111
3 MÒDULS E-02-003 102 E-02-103 121 E-02-203 143
4 MÒDULS E-02-004 127 E-02-104 154 E-02-204 188
5 MÒDULS E-02-005 159 E-02-105 194 E-02-205 240
6 MÒDULS E-02-006 175 E-02-106 206 E-02-206 253
7 MÒDULS E-02-007 204 E-02-107 237 E-02-207 283
8 MÒDULS E-02-008 230 E-02-108 270 E-02-208 329
9 MÒDULS E-02-009 256 E-02-109 297 E-02-209 356
10 MÒDULS E-02-010 282 E-02-110 334 E-02-210 401
11 MÒDULS E-02-011 307 E-02-111 360 E-02-211 428
12 MÒDULS E-02-012 334 E-02-112 390 E-02-212 474
13 MÒDULS E-02-013 359 E-02-113 419 E-02-213 500
14 MÒDULS E-02-014 386 E-02-114 452 E-02-214 546
15 MÒDULS E-02-015 412 E-02-115 488 E-02-215 573
16 MÒDULS E-02-016 444 E-02-116 518 E-02-216 625
17 MÒDULS E-02-017 469 E-02-117 551 E-02-217 651
18 MÒDULS E-02-018 498 E-02-118 581 E-02-218 700
19 MÒDULS E-02-019 525 E-02-119 610 E-02-219 386
20 MÒDULS E-02-020 546 E-02-120 580 E-02-220 748
MODEL 1
MODEL 2
MODEL 3
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
23
2.1.3.1.3. VARIETAT D’INVERSORS
De la gama d’in e so s que obem al ca àleg d’Albasola , elegim els de la ma ca SMA
(Sola Technology AG). La ma ca alemanya comp a amb més de 30 anys d’expe iència
i és una de les ma ques de més quali a i endibili a del me ca .
A l’ho a d’elegi un in e so , no només cal ixa -se en el p eu i amb la po ència del
model, sinó ambé en la se a ensió d’en ada, en unció d’aques a ob ind em el nomb e
de mòduls que podem connec a en sè ie.
A con inuació es po eu e el p eu i la a ie a d’in e so s SMA i àsics del ca àleg
d’Albasola . També hi ha a ie a d’in e so s mono àsics o pe connexió amb ba e ies,
pe ò no ens in e essen pe a la nos a ins al·lació, ja que se à i àsica i de connexió a la
xa xa, sense ba e ies.
Taula 7. In e so s SMA del ca àleg d’Albasola .
PRODUCTE P Nom [kW] Vin [V] DESCRIPCIÓ PVP
STP3 -40 3 125-850 2MPPT 1653
STP4 -40 4 125-850 2MPPT 1780
STP5 -40 5 125-850 2MPPT 1896
STP6 -40 6 125-850 2MPPT 2120
STP8 -40 8 125-850 2MPPT 2543
STP10 -40 10 125-850 2MPPT 2859
STP15000TL-30 15 150-1000 2MPPT 3883
STP20000TL-30 20 150-1000 2MPPT 4179
STP25000TL-30 25 150-1000 2MPPT 4223
STP 50 kW CORE1 50 150-1000 6MPPT 7996
STP 60 - 10 60 Vmax 1000V 6399
SHP75-10 75 7374
SHP 150 - 20 150 600Vac/1500Vdc 12279
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
24
2.1.4. UBICACIÓ
El nos e clien es oba si uada en una zona indus ial de la locali a de San Vicenç de
Cas elle . La nau o i oba -se odejada d’a b es, cap d’aques s és p ou al com pe e
omb a a la eulada. Tampoc hi ha edi icis p ope s que puguin apa la eulada, així que
aques a es un lloc ideal, des de el pun de is a que no hi ha cap omb a, pe e una
ins al·lació o o ol aica.
Figu a 4. Nau de LM PLASTICS
Figu a 5. Nau de LM PLASTICS
Aques a eulada és de dues aigües amb una ca a mi an al no d-es i l’al e al sud-oes ,
la inclinació és mol pe i a de 5,3º.
Si col·loquéssim els mòduls plans amb la eulada, ind ien un azimu de 79º pe la ca a
no d-es , i un azimu de 259º pe la sud-oes . La inclinació se ia la ma eixa que é la
eulada, 5.3º. Uns alo s que no són els ideals, pe ò que comp en amb l’a an a ge de
què no hi hau à cap ipus d’omb a, ja que els panells no es a an omb a en e ells.
En el cas d’u ili za una es uc u a en iangle, es col·loca ien de mane a que l’azimu
sigui de 180º, i l’angle és de 37º. Que son les inclinacions òp imes calculades en la
nos a ubicació pe PVGIS.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
25
2.1.5. IRRADIACIÓ SOLAR A LA ZONA
Es poden ob eni dades de la i adiació sola en la ubicació de l’emp esa a la pàgina web
o icial del Pho o ol aic Geog aphical In o ma ion Sys em (PVGIS).
Pe pode ac a aques es dades amb el so wa e menciona en el següen pun , ens
desca ega em un a xiu “TMY” en o ma “EPW”.
Figu a 6. Pan alla de desca ega de l’a xiu TMY a la web del PVGIS.
Com es mos a a la ima ge an e io cal busca en el mapa, ja sigui clissan sob e la
ubicació o in oduin les coo denades, la locali zació de l’edi ici sob e el què olem
eballa . To segui es selecciona el pe íode de emps que més con enien , en el nos e
cas s’ha escolli el pe íode més ecen . Pe acaba només cal clissa a epw i comença à
la descà ega de l’a xiu.
Un a xiu TMY (Typical Me eo ogical yea ) es un ecull de dades me eo ològiques de
cada ho a de l’any pe a una locali zació geog à ica. Recull dades d’un pe íode de
emps lla g, no malmen de 10 anys. Les dades es calculen mi jançan sa èl·li s i
segueixen la no ma ISO 15927-4.
Al desca ega dades me eo ològiques a la web del “PVGIS”, aques es inclouen dades
d’i adiància sola , que són les necessà ies pe a la nos a ins al·lació.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
32
SMA STP 50 - 40
Figu a 18. Co ba d’e iciència STP 50.
Taula 16. Dades ècniques STP-50.
Combinan els panells i els in e so s an e io s, ens su en 18 possibles combinacions
pe a cada un dels dos ipus de mun a ges di e en s.
A la següen aula podem obse a els esul a s de les simulacions amb les inclinacions i
azimu esul an s d’una es uc u a plana amb la eulada. Podem eu e la millo
combinació de panells pe s ing, els s ings en pa al·lel, el nomb e o al de mòduls, el
nomb e d’in e so s necessa is i la po ència anual p oduïda calculada amb els so wa es
SAM i PVsys pe compa a .
Taula 17. P e isions de po encia anual gene ada pe a di e en s combinacions de in e so s i mòduls
col·loca s plans amb la eulada.
Pac max 50072 [Wac]
Pdc max 51202,4 [Wdc]
Pcons 124,382 [Wdc]
Pc nigh 5,1 [Wac]
Vac nom 480 [Vac]
Vdc max 800 [Vdc]
Idc max 70,6239 [Adc]
Vmpp min 500 [Vdc]
Vmpp max 800 [Vdc]
Vdc nom 725 [Vdc]
E iciency 97,749 [%]
Mòdul In e so
Nº mòduls
/S ing
S ings
Pa al·lels
Nº de mòduls Nº in e so s
Po ència
anual SAM
(MWh)
Po ència
anual
PVSYST
(MWh)
REC 275 PE STP15000TL 23 16 368 6136 144
Peima 310 M STP15000TL 19 17 323 6123 144
Peima 330 P STP15000TL 19 16 304 6132 143
Canadian 295 STP15000TL 19 18 342 6134 146
Canadian 335 STP15000TL 16 19 304 6135 145
Canadian 340 STP15000TL 16 19 304 6137 146
REC 275 PE STP20000TL 23 16 368 5136 144
Peima 310 M STP20000TL 19 17 323 5131 144
Peima 330 P STP20000TL 19 16 304 5132 143
Canadian 295 STP20000TL 19 18 342 5134 146
Canadian 335 STP20000TL 16 19 304 5135 146
Canadian 340 STP20000TL 16 19 304 5137 148
REC 275 PE STP 50 kW 23 16 368 2136 144
Peima 310 M STP 50 kW 19 17 323 2131 144
Peima 330 P STP 50 kW 19 16 304 2132 143
Canadian 295 STP 50 kW 19 18 342 2135 146
Canadian 335 STP 50 kW 16 19 304 2135 146
Canadian 340 STP 50 kW 16 19 304 2137 147

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
33
En can i, a la següen aula podem obse a els esul a s de les simulacions amb les
inclinacions i azimu esul an s d’una es uc u a en iangle amb 37º d’inclinació i
o ien ació sud (azimu 180º). Podem eu e la millo combinació de panells pe s ing,
els s ings en pa al·lel, el nomb e o al de mòduls, el nomb e d’in e so s necessa is i la
po ència anual p oduïda calculada amb els so wa es SAM i PVsys pe compa a .
Taula 18. P e isions de po encia anual gene ada pe a di e en s combinacions de in e so s i mòduls
col·loca s amb es uc u a en iangle.
Si compa em les dues aules an e io s podem obse a com amb l’es uc u a en iangle
enim p op d’un 20% més de po ència que amb l’es uc u a plana.
L’ene gia gene ada no a ia mol d’un model d’in e so a l’al e, la a iació sol se com
a mol de l’o d e d’1 MWh/any, de mane a que escolli em el model d’in e so que su i
més econòmic.
Taula 19. P essupos dels in e so s en unció del nomb e que es necessi a de cada un.
Mòdul In e so
Nº mòduls
/S ing
S ings
Pa al·lels
Nº de mòduls Nº in e so s
Po ència
anual SAM
(MWh)
Po ència
anual
PVSYST
(MWh)
REC 275 PE STP15000TL 23 16 368 6164 173
Peima 310 M STP15000TL 19 17 323 6160 173
Peima 330 P STP15000TL 19 16 304 6160 169
Canadian 295 STP15000TL 19 18 342 6163 175
Canadian 335 STP15000TL 16 19 304 6164 174
Canadian 340 STP15000TL 16 19 304 6166 176
REC 275 PE STP20000TL 23 16 368 5165 173
Peima 310 M STP20000TL 19 17 323 5159 170
Peima 330 P STP20000TL 19 16 304 5161 169
Canadian 295 STP20000TL 19 18 342 5163 172
Canadian 335 STP20000TL 16 19 304 5164 172
Canadian 340 STP20000TL 16 19 304 5166 175
REC 275 PE STP 50 kW 23 16 368 2165 173
Peima 310 M STP 50 kW 19 17 323 2160 172
Peima 330 P STP 50 kW 19 16 304 2161 171
Canadian 295 STP 50 kW 19 18 342 2163 174
Canadian 335 STP 50 kW 16 19 304 2164 174
Canadian 340 STP 50 kW 16 19 304 2167 178
Model Uni a s PVP TOTAL
STP15000TL-30 6 3883 23298
STP20000TL-30 5 4179 20895
STP 50-40 2 7996 15992
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
34
El STP 50 és el model més econòmic, ja que només es necessi en dues uni a s. Això
ambé simpli ica el disseny de la ins al·lació elèc ica i suposa un es al i en quan a
componen s elèc ics (cables, p o eccions, e c), i ocupa an menys espai que les cinc o
sis uni a s dels al es dos models.
Taula 20. P essupos del les di e en s combinacions de mòduls amb el STP 50.
Pel que a al model de panell o o ol aic, el p eu del Peima 330P és el més baix de o s.
A pa de se el model més econòmic, és ambé, jun amb els models Canadian 335 i
340, el que necessi a mun a menys mòduls pe assoli la po ència.
És pe això que s’elegeix el model PEIMAR SG330P pe a aques a ins al·lació.
Mòdul
Nº
mòduls
/S ing
S ings
Pa al·lels
Nº de
mòduls
Nº de
mòduls
pe pale
P eu
uni a
P eu
uni a
Pale
PREU
PANELLS
P eu
es uc u es
pe s ing
P eu
es uc u es
PREU
TOTAL
PREU
REBAIXAT
REC 275 PE 23 16 368 26 171 158 58196 1124 17984 76180 45708
Peima 310 M 19 17 323 27 212 196 63724 885 15045 78769 47261,4
Peima 330 P 19 16 304 27 191 176 53609 1076 17216 70825 42495
Canadian 295 19 18 342 30 181 166 56952 885 15930 72882 43729,2
Canadian 335 16 19 304 30 210 194 59040 919 17461 76501 45900,6
Canadian 340 16 19 304 27 220 206 62722 919 17461 80183 48109,8
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
35
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
36
3. DESENVOLUPAMENT DE LA SOLUCIÓ
PROPOSADA
3.1. DADES TÈCNIQUES
En unció dels assajos eali za s amb SAM s’ha escolli eali za la ins al·lació amb
es uc u es en iangle, la inclinació se à de 37º i l’ azimu de 180º. S’u ili za an dos
in e so s SMA STP-50-40 de 50 kW. Pel que a als panells o o ol aics, s’u ili za an
els Peima SG 330P, hi hau à un o al de 304 mòduls, 19 pe s ing i 16 s ings en
pa al·lel.
A con inuació podem eu e les co bes I-V així com les dades ècniques del mòdul
Peima SG330P donades pel ab ican :
Figu a 20. Co ba I-V en unció de la i adiància.
Figu a 21. Co ba I-V en unció de la
empe a u a.
Taula 21.Pa àme es ècnics del Peima SG 330 P.
És poden obse a pe i es di e ències en els decimals en e les dades ècniques que
u ili za SAM i les que obem a la i xa ècnica del panell. Pe ò no són signi ican s a
l’ho a de e p e isions de consum.
Pmax 330W
Tole ància 0/+5W
Vmp 36,4V
Imp 9,07A
Voc 45V
Isc 9,78A
Vmax sis ema 1500V
Inom Fusible 15A
E iciencia 17%
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
37
Si en em a la pàgina web de SMA ens
pod em desca ega in o mació sob e
l’in e so STP 50-40.
En les següen s aules eiem els seus
pa àme es ècnics més elle an s:
Taula 22. Dades ècniques d’en ada del STP-
50.
Taula 23. Dades ècniques de so ida del STP-
50.
Figu a 22. Co ba de endimen del STP 50-40.
Les es uc u es són iangles jamun a s, hi oba em un a cada in e secció en e panells,
així com al p incipi i inal de la ila. Les dimensions d’aques s iangles les obem al
plànol “Es uc u a amb mòdul e ical”. Amb el mòdul mun a es po simpli ica
l’es uc u a com a un iangle de base 1573,11 mm i 1348,12 mm d’al u a.
L’amplada d’un mòdul és de 992 mm, pe ò queden sepa a s en e ells 30 mm pels
mecanismes de subjecció. Així que la ila de 19 mòduls suma à un o al de 19388 mm,
enin en comp e els espais en e mòduls.
Figu a 23. Es uc u es p emun ades pe a mòduls sola s.
En unció de les omb es p ojec ades pe cada ila, es decidi à la dis ància en e iles.
En ada (CC)
Pmax gene ado 75000 W
Vmax 1000V
Vmpp min 500V
Vmpp max 800V
Vnom 670V
Vmin 150V
Imax 120A
Imax seguido MPP 20A
Isc max 30 A
Nº en adas
seguido es MPP/
S ings po en ada
de seguido MPP
6/2
So ida (CA)
P asignada 50000W
Pmax 50000VA
Vnom 230/400V
Rang de ensions 202/305V
F eqüència
50Hz
(de 44Hz a
55Hz)
Imax 72,5A
FP 1
THD <3%

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
38
3.2. ESTUDI D’OMBRES
La eulada de l’edi ici no ep omb a de cap a b e ni cap al e edi ici, de mane a que les
úniques omb es que poden in e e i en la ins al·lació són les p o ocades pe una ila de
mòduls sob e un al e. Aques a omb a es po negligi si es sepa en co ec amen les iles
de mòduls.
Pe a pode calcula l’omb a p ojec ada pe un panell és necessa i calcula p ime
l’angle amb el qual el Sol incideix sob e els mòduls. Aques s’anomena angle d’ele ació
del sol, i es calcula mi jançan la següen ó mula si es em si ua s a l’hemis e i no d:
𝛼=90 −𝜑+𝛿
On:
ϕ = La i ud de la ubicació. Es po oba àcilmen pe in e ne , en el nos e cas é
un alo de 41,66º
δ = Angle de declinació sola .
L’angle de declinació sola a ia en unció de l’es ació en què ens obem degu a la
inclinació de la Te a sob e el seu eix de o ació i a la o ació de la Te a al ol an del
Sol.
Podem calcula l’angle de declinació de qualse ol dia de l’ any amb la següen ó mula:
𝛿=−23,45º∗cos 360
365 ∗ 𝑑+10
On: d = Núme o de dia del any,amb el 1 de gene com a dia 1.
L’angle de declinació a iba a un màxim de 23,45º el dia 22 de juny (sols ici d’es iu a
l’hemis e i no d) i é el seu mínim de -23,45 el dia 22 de desemb e (sols ici d’hi e n a
l’hemis e i no d).
Saben aques mínim i aques màxim, i o nan a la ó mula pe calcula l’angle
d’ele ació, podem calcula : 𝛼=90 −𝜑+𝛿
𝛼=90 −41.66 + ±23.45
𝛼𝑚𝑖𝑛 =24.89º
𝛼𝑚𝑎𝑥 =71.79º
Com necessi em que la ins al·lació uncioni co ec amen o l’any, dimensiona em les
dis àncies en e iles de mòduls amb l’angle d’ele ació mínim que és el que més omb a
p ojec a à.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
39
A pa i de les mesu es ex e es del plànol “Es uc u a amb mòdul e ical” que obem
als annexos,podem ex eu e la base i l’al u a d’un iangle que a e ec es p àc ics
p ojec a à la ma eixa omb a que l’es uc u a amb el panell mun a i simpli ica à els
càlculs:
Figu a 24. T iangle que simpli ica el panell mun a en es uc u a.
Tenin en comp e que l’angle d’ele ació del Sol mínim se à de 24,89º podem calcula
les dis àncies ins a la que es p ojec a à l’omb a del mòdul.
Figu a 25. Esquema de dis àncies a calcula .
Podem calcula la dis ància d1 amb la següen ó mula:
𝑑1=𝐻
𝑡𝑔(𝛼)
On:
H = Al u a del iangle.
α = Angle d’ele ació del Sol.
De mane a que:
𝑑1=𝐻
𝑡𝑔(24,89º)=1348.12
𝑡𝑔(24,89º)=2905.6 𝑚𝑚
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
40
I pe calcula la dis ància de p incipi a p incipi de cada ila només cal suma la base del
iangle amb la dis ància de l’omb a d1.
𝑑2=𝐵+𝑑1=1573.11 +2905.6 = 4478.71 𝑚𝑚
La dis ància d2 és la dis ància mínima de sepa ació en e iles, com enim espai
su icien a la eulada, a odoni em la dis ància a 5 me es que a à més senzilla la
ins al·lació de les es uc u es i guanya em un ma ge de segu e a .
A la ma eixa eulada hi ha un mu d’1,1 me es d’alçada, pe e i a l’omb a p ojec ada
pe aques cald à deixa una dis ància p uden en e la p ime a ila de mòduls i el mu .
𝑑=𝐻
𝑡𝑔(𝛼)
𝑑=𝐻
𝑡𝑔(24,89º)=1100
𝑡𝑔(24,89º)=2370,83 𝑚𝑚
De mane a que la dis ància que deixa em en e el mu i la p ime a ila ha de se de com
a mínim 2,37 me es.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
41
3.3. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA
Di e encia em dues pa s din e del que és la ins al·lació elèc ica: La pa de co en
con inua i la pa de co en al e na.
La pa de co en con ínua és la que comp en des de els mòduls o o ol aics ins a la
en ada de l’in e so .
La pa de co en al e na és la que comp en des de la so ida de l’in e so ins a
l’emba a on es connec a à amb la xa xa de dis ibució i la ins al·lació elèc ica del
clien .
3.3.1. PART DE CORRENT CONTINUA:
La dis ibució de la ins al·lació o o ol aica se à de 16 s ings de 19 mòduls cada un.
U ili za em dos in e so s dels quals cada un d’ells é 6 en ades, i cada una d’aques es
en ades es capaç de segui la co ba MPP de dos s ings. De mane a que ajun à em 2
s ings pe cada en ada, i de cada in e so u ili za em 4 en ades.
Les ca ac e ís iques elèc iques del mòdul Peima SG330P són les de la següen aula.
Taula 24. Ca ac e ís iques ècniques del mòdul.
Taula 25. Ca ac e ís iques ècniques d’un s ing.
Pe sabe les ca ac e ís iques elèc iques en un s ing només cal mul iplica pe 19 els
alo s dels ol a ges, ja que a l’es a en sè ie els co en s es man enen. A la següen
aula apa eixen el alo s ca ac e ís iques elèc iques en un s ing, s’han a egi els alo s
calcula s pe PVsys de ensió de cu ci cui a -10º i de ensió nominal a 60º.
Vn 36,4V
In 9,07A
Voc 45V
Isc 9,78A
PEIMAR SG330 P
Vn 691,6V
In 9,07A
Voc 855V
Isc 9,78A
Voc (-10º) 959V
Vn (60º) 581V
1 STRING
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
48
La in ensi a de cà ega del conduc o es de 225 A, de mane a que la secció compleix
les sol·lici acions de sob ecà ega.
Sol·lici acions de caiguda de ensió:
La caiguda de ensió a la línea no po supe a el 2%.
Podem calcula la caiguda de ensió en pe cen a ge amb la següen ó mula:
∆𝑈% = 𝑃·𝐿· (𝑅𝑢𝑐𝑜𝑠𝜑+𝑋𝑢𝑠𝑒𝑛𝜑)
𝑈𝑛2·𝑐𝑜𝑠𝜑 ·100
On:
P = Po ència a la línea [W].
L= Longi ud de la línea [m].
ϕ= Angle del ac o de po ència [º].
Ru = Resis ència e icaç a la empe a u a lími [Ω/m].
Xu = Reac ància e icaç a la empe a u a lími [Ω/m].
Segons les especi icacions ècniques de l’in e so , el ac o de po encia és igual a 1.
Podem ob eni les dades de esis ència i eac ància e icaç del conduc o de les aules
(Ru = 0,314Ω/km i Xu = 0,094Ω/km),
De mane a que :
∆𝑈% = 𝑃·𝐿· (𝑅𝑢𝑐𝑜𝑠𝜑+𝑋𝑢𝑠𝑒𝑛𝜑)
𝑈𝑛2·𝑐𝑜𝑠𝜑 ·100
∆𝑈% = 50 ·10−3·º25 · (0,314 ·10−3· 1 + 0,094 ·10−3· 0)
4002· 1 ·100
∆𝑈% = 0,0024%
La secció compleix les condicions de caiguda de ensió ja què és in e io al 2%.

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
49
Sol·lici acions en cu ci cui
S’ha de compli la següen ó mula: 𝐼𝐿𝑇
2>𝐼𝑐𝑐2·𝑡𝑎
On:
Ta = emps d’ac uació de les p o eccions.
Icc = In ensi a de cu ci cui . En aques cas, la que p o é de l’in e so .
ILT = In ensi a Lími Tè mica, que es po calcula amb la següen ó mula:
𝐼𝐿𝑇 = ∆𝜃𝑐𝑐·𝑐·𝛿·𝑠2
𝜌
On:
c = Calo especí ic del cou e = 393,5 J/(kg·ºC)
δ = Densi a del cou e = 8890 kg/m3
s = Secció del conduc o
𝜌=𝑅𝑒𝑓·𝑠= 0.314 ·10−3·70 ·10−6= 2,198 ·10−8 Ω/𝑚
∆𝜃𝑐𝑐 =𝜃𝑐𝑐 −𝜃𝑛=160º−70º=90º
𝐼𝐿𝑇 = 90 ·393,5 · 8890 · (70 ·10−6)2
2.198 ·10−8
𝐼𝐿𝑇 =2649.28𝐴
Si aïllem el emps en la ó mula que ens condiciona la sol·lici ació en cu ci cui :
𝑡𝑎<𝐼𝐿𝑇
2
𝐼𝑐𝑐2
𝑡𝑎<2649.282
148.962=316.31𝑠
És a di , compli à les sol·lici acions en cu ci cui semp e que el emps d’ac uació de les
p o eccions sigui in e io a 316.31 segons.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
50
Línea L2:
Sol·lici acions de sob ecà ega:
En aques a línea la in ensi a nominal és la suma de la dels dos in e so s, de mane a que
se à el doble de la in ensi a nominal a la línea 1.
𝐼𝑛= 2 · 𝐼𝑛𝐿1= 2 · 125.57 =251.14𝐴
𝐼𝑧= 0,8 · 𝐼𝑛=313.925𝐴
Suposem una secció de 3x(1x120)mm2:
Es ac a d’un conduc o de cou e, amb una in ensi a nominal de 330A, una secció de
120 mm2.
Mi jançan aules ob enim els ac o s de co ecció:
𝐾𝑡= 0,87 ; 𝐾𝑎= 0.95 ; 𝐾𝑥= 0,9
Amb els ac o s podem esold e ja l’equació:
𝐼𝑧𝑛 ≥313.925
0,87 ∗0,95 ∗0,9 =422.03𝐴
La secció seleccionada no compleix amb les sol·lici acions de sob ecà ega de mane a
que p o a em amb una secció més g an.
Suposem una secció de 3x(1x185)mm2:
Es ac a d’un conduc o de cou e, amb una in ensi a nominal de 225A, una secció de
70 mm2 en una ag upació de dos sis emes.
Com no can ia cap dels ac o s de co ecció, l’equació é el ma eix esul a que abans
𝐼𝑧𝑛 ≥313.925
0,87 ∗0,95 ∗0,9 =422.03𝐴
Aques a secció compleix amb les sol·lici acions de sob ecà ega
Sol·lici acions de caiguda de ensió:
Amb aques a no a secció enim no es eac àncies i esis ència e icaç:
𝑅𝑢= 0.1183 Ω/km
𝑋𝑢= 0,086 Ω/km
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
51
De mane a que :
∆𝑈% = 𝑃·𝐿· (𝑅𝑢𝑐𝑜𝑠𝜑+𝑋𝑢𝑠𝑒𝑛𝜑)
𝑈𝑛2·𝑐𝑜𝑠𝜑 ·100
∆𝑈% = 50 ·10−3·20 · (0.1183 ·10−3· 1 + 0,086 ·10−3· 0)
4002· 1 ·100
∆𝑈% = 0,073%
La secció compleix les condicions de caiguda de ensió, ja que és in e io al 2%.
Sol·lici acions en cu ci cui
En aques cas, la co en de cu ci cui no e dels in e so s, sinó de la xa xa de
dis ibució.
Aques a co en de cu ci cui ind à un alo màxim de 12kA.
Calculan la esis i i a pod em esold e l’equació de la in ensi a lími è mica:
𝜌=𝑅𝑒𝑓·𝑠= 0.1183 ·10−3·185 ·10−6= 2.18855 ·10−8 Ω/𝑚
𝐼𝐿𝑇 = ∆𝜃𝑐𝑐·𝑐·𝛿·𝑠2
𝜌
𝐼𝐿𝑇 = 90 ·393,5 · 8890 · (185 ·10−6)2
2.18855 ·10−8=22,189 𝑘𝐴
De mane a que:
𝑡𝑎<𝐼𝐿𝑇
2
𝐼𝑐𝑐2
𝑡𝑎<22,192
122= 3,419𝑠
És a di , compli à les sol·lici acions en cu ci cui semp e que el emps d’ac uació de les
p o eccions sigui in e io a 3,419𝑠 segons.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
52
3.3.2.2.DIMENSIONAMENT DE LES PROTECCIONS.
En la nos a ins al·lació hi hau à un o al de 5 in e up o s, 3 in e up o s au omà ics
(IA1, IA1’ i IA2) i 2 in e up o s di e encials (ID i ID’) degu a que L1 i L1’ són dues
línies simè iques, les p o eccions ambé ho se an, és a di , IA1 = IA1’ i ID = ID’.
In e up o s di e encials:
Un in e up o di e encial unciona mesu an la co en de la ase i del neu e, si hi ha
una di e ència en e aques es dues co en s signi ica que hi ha una de i ació i
l’in e up o ob e el ci cui . Amb ins al·lacions sola s solen ha e -hi issa s de ensió i
al es enòmens que poden p o oca alses ac i acions del in e up o . Pe e i a
aques es si uacions s’u ili zen els in e up o s di e encials supe -inmuni za s, aques s
u ili zen il es d’al a eqüència pe de ec a si ealmen hi ha una de i ació a e a o si
es ac a d’un dels enòmens abans esmen a s.
El calib e del in e up o ha de se supe io a la in ensi a de ase del in e so : 72,5A
Del ca àleg de Schneide hem escolli el model VigiC120 de 4 pols i 30 mA de
sensibili a .
In e up o s au omà ics:
Un elemen de p o ecció, ja sigui un in e up o au omà ic o un usible, unciona à
adequadamen en la p o ecció de línies si:
1. El seu co en nominal In o d’ajus (I ) és supe io a la co en màxima de
cà ega (Ib), pe ò in e io a la co en màxima pe mesa (Iz) pe al ci cui , és a
di : 𝐼𝑏<𝐼𝑛<𝐼𝑧
2. El alo de la co en d’ac uació segu a de la p o ecció (I ) és in e io a 1,45 Iz.
𝐼𝑓=𝐼𝑟· 1.2 ≤1.45 ·𝐼𝑧
3. El pode de all de la co en de de ec e de cu ci cui i àsic (Icu) és supe io a
la co en de cu ci cui i àsica exis en en el pun de ins al·lació Iccmax.
𝐼𝑐𝑢 >𝐼𝑐𝑐𝑀𝐴𝑋
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
53
In e up o IA1
L’in e up o a la so ida de l’in e so (IA1) ac ua à bàsicamen da an sob e ensions, ja
que en cas de cu ci cui a la banda de co en con inua, al cu ci cui a -se els panells
enen una in ensi a poc ele ada que ac ua com una sob e ensió.
Alesho es l’in e up o cal que compleixi les següen s condicions:
1: 𝐼𝑏<𝐼𝑛<𝐼𝑧
2: 𝐼𝑓=𝐼𝑟· 1.2 ≤1.45 ·𝐼𝑧
On:
Ib = La in ensi a nominal de línea de l’in e so .
In = El calib e de l’in e up o .
Iz = Capaci a de cà ega nominal del conduc o L1.
I = In ensi a de eacció de l’in e up o .
125.58 <𝐼𝑛<225𝐴
Escollim un in e up o del calib e immedia amen més g an que la in ensi a nominal de
línea.
Elegim l’in e up o au omà ic NSX160N aques é una in ensi a nominal (In) de 160A,
un pode de all (Icu) de 50 kA i una Ics del 100% del Icu. Ve inco po a un elé
Mic ologic 2.
Figu a 28. In e up o NSX160N .
Figu a 29. Pa àme es a egula del in e up o
NSX160N.

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
54
De les es egulacions, seleccionem a la de Io la immedia amen supe io a la in ensi a
nominal de línea, Io = 150A
Aques in e up o é di e en s egulacions, di idin la in ensi a nominal de línea en e
la Io ens dona à un alo p òxim a un dels sal s d’aques a egulació:
𝐼𝑏
𝐼𝑜=125.58
150 = 0.83
Elegi em el sal de 0.9, si el mul ipliquem pe Io, ob ind em I :
𝐼𝑟=𝐼𝑜· 0.9 = 150 ∗0.9 = 135𝐴
A a ja podem comp o a la condició:
𝐼𝑟· 1.2 ≤1.45 ·𝐼𝑧
135 · 1.2 ≤1.45 ·225
162 ≤326,25
L’in e up o compleix les dues sol·lici acions de sob ecà ega.
No es possible modi ica el emps d’ac uació de lla g e a d, així que aques a se à de 16
segons, ja que aga em la co ba 6x I al ac a -se de dis ibució.
Pe úl im, cal ajus a la in ensi a de egulació del cu e a d (Isd), aques a in ensi a ha
de compli la condició: 𝐼𝑐𝑐𝑀𝐼𝑁 > 1.25 ·𝐼𝑠𝑑
Escollim la in ensi a donada de mul iplica I pe 7, que hau ia de se su icien pe
abso bi les pe i es pun es que es c eïn en el momen de connexió:
𝐼𝑠𝑑 = 7 · 𝐼𝑟= 7 · 135 =945 𝐴
𝐼𝑐𝑐𝑀𝐼𝑁 > 1.25 ·𝐼𝑠𝑑
3181.63 > 1.25 ·945
3181.63 >1181.25
El emps de p o ecció de cu e a d no es po egula i ac ua à de 20 a 80 ms.
Tan la in ensi a com el emps de p o ecció ins an anis no són egulables, i se an de
2400 A pe a la in ensi a i de 10 -50 ms pe al emps màxim de sob ein ensi a .
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
55
In e up o Gene al (IA2)
Aques in e up o és oba a la línea L2 jun amb els comp ado s, i és l’enca ega de
p o egi la nos a ins al·lació d’au oconsum de cu ci cui s p o inen s de la xa xa
elèc ica i possibles sob ecà egues.
Com el in e up o an e io , cald à que aques compleixi les condicions de sob ecà ega
i a més cal que l’in e up o ingui la capaci a de alla la ensió de cu ci cui , de
mane a que hi hau à es condicions:
1: 𝐼𝑐𝑢 >𝐼𝑐𝑐𝑀𝐴𝑋
2: Ib< In< Iz
3: 𝐼𝑓= I · 1.2 ≤1.45 · Iz
Reco dem que la in ensi a de cà ega nominal de la linea 2 (Ib) és de 251,14 A, i que la
capaci a de cà ega del conduc o L2 (Iz) és de 440 A.
Elegim l’in e up o au omà ic NSX400N, aques é una in ensi a nominal (In) de
400A, un pode de all (Icu) de 50 kA i una Ics del 100% del Icu. Ve inco po a un elé
Mic ologic 2.
Figu a 30. In e up o NSX400N.
Figu a 31. Pa àme es a egula del in e up o
NSX400N.
Pe an , ja es compleix la p ime a condició, ja que:
𝐼𝑐𝑠 =50 𝑘𝐴 ; 𝐼𝑐𝑐𝑀𝐴𝑋 =12𝑘𝐴
𝐼𝑐𝑠 >𝐼𝑐𝑐𝑀𝐴𝑋
50 >12
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
56
També es compleix la segona condició:
Ib< In< Iz
251,14 <400 <440
En quan a la e ce a condició, pe calcula la in ensi a d’ac uació segu a (I ), aques a
l’ob ind em mul iplican I pe 1.2.
De les es egulacions que obem a l’in e up o , seleccionem a la de Io la
immedia amen supe io a la in ensi a nominal de línea, Io = 280 A.
En aques cas, pe ga an i la selec i i a en e els dos in e up o s, la no a in ensi a de
egulació de cà ega, que anomena em I 2, cal que compleixi la següen condició:
𝐼𝑟2>1.2 · 𝐼𝑟1+ 𝐼𝑏2−𝐼𝑏1
1.05
𝐼𝑟2>1.2 · 135 + 251.14 −125.57
1.05
Regula em a el sal de 0.98, si el mul ipliquem pe Io, ob ind em I :
𝐼𝑟=𝐼𝑜· 0.9 = 280 ∗0.98 =274.4 𝐴
A a ja podem comp o a la condició:
𝐼𝑟· 1.2 ≤1.45 ·𝐼𝑧
274.4 · 1.2 ≤1.45 ·440
329.28 ≤638
No es possible modi ica el emps d’ac uació de lla g e a d, així que aques a se à de 16
segons, ja que aga em la co ba 6x I al ac a -se de dis ibució.
Aques in e up o compleix les es condicions imposades.
Pe úl im, cal ajus a la in ensi a de egulació del e a d cu (Isd), aques a ha de
man eni una dis ància de segu e a del 50% espec e a la de l’in e up o an e io .
De mane a que compleixi: 𝐼𝑠𝑑2>𝐼𝑠𝑑1· 1.5
𝐼𝑠𝑑2>945 · 1.5 = 1467.15𝐴
Així que escollim la in ensi a donada de mul iplica I pe 6:
𝐼𝑠𝑑 = 6 · 𝐼𝑟= 6 · 274,4 = 1646.4 𝐴
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
57
Aques a in ensi a ha de compli la condició:
𝐼𝑐𝑐𝑀𝐼𝑁 > 1.25 ·𝐼𝑠𝑑
3181.63 > 1.25 ·1646.4
3181.63 >2464.6
El emps de p o ecció de cu e a d no es po egula i ac ua à de 20 a 80 ms.
Tan la in ensi a com el emps de p o ecció ins an anis no són egulables, i se an de
4800 A pe a la in ensi a i de 10 -50 ms pe al emps màxim de sob ein ensi a .
A con inuació obem unes aules esum de les especi icacions dels in e up o s a egi s i
els ajus os que cal eali za :
Taula 26. Resum de ca ac e ís iques i ajus os
del NSX160N.
Taula 27. Resum de ca ac e ís iques i ajus os
del NSX400N.
NSX160N
In 160 A
PdC 50 kA
T 9s
Tsd 20-80 ms
Ii 2400 A
Ti 10-50ms
Io 150
I (x Io) 0,9
Isd (x I ) 7
Mic ologic 2.2
Ajus os
NSX400N
In 400 A
PdC 50 kA
T 15s
Tsd 20-80 ms
Ii 4800 A
Ti 10-50ms
Io 280
I (x Io) 0,98
Isd (x I ) 6
Mic ologic 2.2
Ajus os
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
64
4.2. COST TÈCNIC DE REDACCIÓ DEL PROJECTE.
En la aula que obem a con inuació es ci en les ho es dedicades a les di e en s asques
eali zades pe a l’elabo ació d’aques eball, i alo adea a un p eu de 10 € cada ho a,
que és el que jo pe sonalmen conside o jus .
C
Taula 32. Hono a is pe sonals.
ACTIVITAT
DURACIÓ
[Ho es]
P eu ho a [€] P eu o al [€]
P ojec Cha e 710 70
Rece ca d'in o mació 49 10 490
Rece ca de ma e ials 42 10 420
Pe iòde d'ap enen a ge sob e els
di e en s so wa es
27 10 270
Assajos amb so wa e 20 10 200
Es udi de no ma i es 17 10 170
Càlculs de les ins al·lacions 37 10 370
Elabo ació de documen s. 92 10 920
2910
TOTAL

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
65
CAP. 1
Re U.O.
DESCRIPCIÓ
nº uni a s
iguals
amplada lla gada alçada
o al
amida
p eu
uni a i
Impo
o al
1.1.
RASA
1.1.1
EXCAVACIÓ
Exca ació d'una asa de ins a 2m d'al u a i ins a
dos me es de p o undi a , en e eny compac e,
amb pala d'exca ado a i cà ega mecànica del
ma e ial exca a .
m3 1,5 15 2
45 8,70 391,50
1.1.2
REOMPLERT
Reomplimen i compac ació d'una asa de ins a
2m d'al u a i ins a dos me es de p o undi a , amb
el 50% de so a i el 50% de e a de la p òpia
exca ació, en ongades d’espesso ins a 25 cm,
amb compac ació del 95% PM.
m3 1,5 15 2
45 27,78 1250,10
1.2.
TANCAMENT
1.2.1 m2
Pa e de ancamen d'una ca a is a de 15 cm de
g uix de bloc o ada de mo e i cimen de
400x150x200 mm, segons no ma UNE-EN 77-3,
col·loca amb mo es mix 1:2:10 de cimen
pò land amb il e calca i
1 2
2 30,28 60,55
1.2.2 Kg
Ace en ba es co ugades B500S de lími elàs ic
>=500 N/mm2
5 1,18 5,91
1.2.3 m3
Fo migó Ha-25/P/20/I de consis ència plàs ica i
g andà ia màxima de g anula 20 mm, col·loca
manualmen .
0,6 113,31 67,99
1.2.4 m2
Placa amb planxa d'ace i memb ana de PVC, amb
aïllamen de poliisocianu a (PIR) amb p es acions
al oc millo ades amb un g uix o al de 30 mm, amb
la ca a ex e io ne ada de 40 mm de g uix amb
acaba gal ani za i p elaca i sis ema de ixació
ocul a amb apajun s, pe a cobe es
1 2
2 11,21 22,42
1.2.5 Ud
O icial 1a mun ado 8 25,32 202,56
1.2.6 Ud
Ajudan mun ado 8 21,75 174
1.3.
COVERTA PER ALS INVERSORS
1.3.1 Ud
O icial 1a mun ado 8 25,32 202,56
1.3.2 Ud
Ajudan mun ado 8 21,75 174
1.3.3 Ud
Ca gol au o oscan d'ace inoxidable 8 0,81 6,48
1.3.4 m2
Placa amb planxa d'ace i memb ana de PVC, amb
aïllamen de poliisocianu a (PIR) amb p es acions
al oc millo ades amb un g uix o al de 30 mm, amb
la ca a ex e io ne ada de 40 mm de g uix amb
acaba gal ani za i p elaca i sis ema de ixació
ocul a amb apajun s, pe a cobe es
1 2
2 11,21 22,42
TOTAL OBRA CIVIL 2580,49
OBRA CIVIL
4.3. DESGLOSSAMENT DEL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ
Taula 33. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 1.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
66
CAP. 2
Re U.O.
DESCRIPCIÓ P o eïdo PVP
P eu
sense
IVA
Descomp e
aplica
Uni a s
o als
P eu
uni a i
Impo
o al
2.1.
QUADRE DE DISTRIBUCIÓ
2.1.1 Ud
A ma i G IP30 - ample 600mm- 27 mòduls- al
1530 mm
Schneide 820,53 648,22 30,00 1 453,75 453,75
2.1.2 Ud
Po a plena G IP30 - ample 600mm- 27 mòduls- al
1530 mm
Schneide 381,05 301,03 30,00 1 210,72 210,72
2.1.3 Ud
Joc de ba es aillades Powe clip 400A - 4 pols -
lla gada 1000 mm
Schneide 666,50 526,54 30,00 1 368,57 368,57
2.1.4 Ud
Bloc p e ab ica pe a mun a ge ho i zon al del
NSX400 al Powe clip
Schneide 180,61 142,68 30,00 1 99,88 99,88
2.1.5 Ud
Bloc p e ab ica pe a mun a ge ho i zon al del
NSX160 al Powe clip
Schneide 143,06 113,02 30,00 2 79,11 158,22
2.1.6 Ud
Ca il modula Schneide 23,31 18,41 30,00 1 12,89 12,89
2.1.7 Ud
Placa sopo pe a mun a je ho i zon al NSX630
ixe.
Schneide 68,29 53,95 30,00 1 37,76 37,76
2.1.8 Ud
Placa sopo pe a mun a je ho i zon al NSX250
ixe.
Schneide 52,21 41,25 30,00 2 28,87 57,74
2.1.9 Ud
Comp ado d'au oconsum homologa Endesa <
15kW.
Albasola 320,00 252,80 0,00 1 252,80 252,80
2.1.9 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 12 25,32 303,84
2.1.10 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 12 21,72 260,64
2.2.
PROTECCIÓNS
2.2.1 Ud
In e up o Au omà ic Compac NSX400N
Mic ologic 2.2 - 3P
Schneide 3573,66 2823,19 30,00 1 1976,23 1976,23
2.2.2 Ud
In e up o Au omà ic Compac NSX160N
Mic ologic 2.2 - 3P
Schneide 1232,86 973,96 30,00 2 681,77 1363,54
2.2.3 Ud
In e up o Di e encial Vigi C120 - 4P - 30mA -
Classe A si
Schneide 923,86 729,85 30,00 2 510,89 1021,79
2.2.4 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 4 25,32 101,28
2.2.5 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 4 21,72 86,88
2.3.
CABLEJAT
2.3.1 m
Cable P o odu NYY (0,6/1kV) amb designació
RV-K. Secció 195mm2+Neu e
Elek a 189,04 149,34 10,00 20 134,41 2688,12
2.3.2 m
Cable P o odu NYY (0,6/1kV) amb designació
RV-K. Secció 3x70mm2+Neu e
Elek a 76,68 60,58 10,00 50 54,52 2726,05
2.3.3 m
Cable de p o ecció. Especi icacions H07V-K.
95mm2 Ve d-G oc.
Elek a 23,56 18,61 10,00 20 16,75 335,02
2.3.4 m
Cable de p o ecció. Especi icacions H07V-K.
70mm2 Ve d-G oc
Elek a 7,35 5,81 10,00 50 5,23 261,29
2.3.5 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 5 25,32 126,60
2.3.6 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 5 21,72 108,60
TOTAL INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ 13012,24
INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ
Taula 34. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 2.
.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
67
CAP. 3
Re U.O.
DESCRIPCIÓ P o eïdo PVP
P eu
sense
IVA
Descomp e
aplica
Uni a s
o als
P eu
uni a i
Impo
o al
3.1.
ESTRUCTURES
3.1.1 Ud
Es uc u a en iangle pe a mòduls en e ical (19
mòduls)
Albasola 1076,00 850,04 40,00 16 510,02 8160,38
3.1.2 Ud
O icial 1a mun ado 25,32 0,00 96 25,32 2430,72
3.1.3 Ud
Ajudan mun ado 21,72 0,00 96 21,72 2085,12
3.1.4 Ud
G ua especial pe puja el ma e ial a la eulada.
G uas J
Ma ín
75,00
3 75,00 225,00
3.2.
MÒDULS
3.2.1 Ud
Mòdul Fo o ol àic Peima SG330P Albasola 191,00 150,89 40,00 7 90,53 633,74
3.2.2 Ud
(Pale ) Mòdul Fo o ol àic Peima SG330P Albasola 176,00 139,04 40,00 297 83,42 24776,93
3.2.3 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 128 25,32 3240,96
3.2.4 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 128 21,72 2780,16
3.2.5 Ud
G ua especial pe puja el ma e ial a la eulada.
G uas J
Ma ín
75
4 75,00 300,00
3.4.
CABLEJAT I PROTECCIONS
3.4.1 Ud
Cable sola TOP SOLARPV H1Z2Z2-K. 6 mm2.
Neg e. (100 me es).
Albasola 145,00 114,55 40,00 10 68,73 687,30
3.4.2 Ud
Cable sola TOP SOLARPV H1Z2Z2-K. 6 mm2.
Ve mell. (100 me es).
Albasola 145,00 114,55 40,00 9 68,73 618,57
3.4.3 Ud
Cable de p o ecció. Especi icacions H07V-K.
6mm2 Ve d-G oc (100 me es)
Elek a 76,50 60,44 10,00 6 54,39 326,35
3.4.4 Ud
Fusible aè i in eg a en MC4. 15A. 1000V. Albasola 18,00 14,22 40,00 16 8,53 136,51
3.4.5 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 10 25,32 253,20
3.4.6 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 10 21,72 217,20
3.5.
CONNECTORS
3.5.1 Ud
Te minal mascle MC4. De 1,5 a 6mm 2 (10
uni a s).
Albasola 1,65 1,3035 0,00 10 1,3035 13,035
3.5.2 Ud
Te minal Femella MC4. De 1,5 a 6mm 2 (10
uni a s).
Albasola 1,65 1,3035 0,00 16 1,3035 20,86
3.5.3 Ud
Connec o T MC4. Reduc o de 2 mascles a 1
emella
Albasola 9,88 25,32 0,00 10 25,32 253,2
3.5.4 Ud
Connec o T MC4. Reduc o de 2 emelles a 1
mascle.
Albasola 9,88 21,72 0,00 10 21,72 217,2
3.5.5 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 5 25,32 126,60
3.5.6 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 5 21,72 108,60
3.3.
INVERSORS
3.3.1 Ud
In eso SMA STP 50-40 Albasola 7792,00 6155,68 40,00 2 3693,41 7386,82
3.3.2 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 8 25,32 202,56
3.3.3 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 8 21,72 173,76
3.6.
POSADA EN MARXA
3.6.1 Ud
P o es de uncionamen 2
3.6.2 Ud
Posada en ma xa 2
3.6.3 Ud
Re i ada de es es del mun a ge 1
3.6.4 Ud
O icial 1a elec icis a 25,32 0,00 5 25,32 126,60
3.6.5 Ud
Ajudan elec icis a 21,72 0,00 5 21,72 108,60
TOTAL INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA 55609,97
INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA
Taula 35. P essupos d’execució ma e ial. Capí ol 3.
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
68
4.4. PRESSUPOSTOS.
Taula 36. P essupos d’execució ma e ial.
Taula 37. P essupos pe execució de con ac ació.
Taula 38. P essupos coneixemen de p opie a .
Re . CAPÍTOL
IMPORT
TOTAL
% TOTAL
1 OBRA CIVIL 2580,49 3,62%
2 INSTAL·LACIÓ DE BAIXA TENSIÓ 13012,24 18,27%
3 INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA 55609,97 78,10%
TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 71202,70 100,00%
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 71202,70
DESPESES AUXILIARS 7120,270
COST DE REDACCIÓ DEL PROJECTE 2910,00
TOTAL 81232,97
IVA (21%) 17058,923
TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ PER CONTRACTACIÓ 98291,89
PRESSUPOST EXECUCIÓ PER CONTRACTACIÓ 98291,89
PERMISOS I LLICÈNCIES 3500
TOTAL PRESSUPOST CONEIXEMENT DE PROPIETAT 101791,89
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
69
4.5. RENDIMENT ECONÒMIC
Pe a calcula el endimen econòmic de la ins al·lació s’u ili za an les dades anuals de
p oducció ob ingudes mi jançan simulacions amb el so wa e SAM, ja que aques
dona a unes p e isions més pessimis es que PVsys . Podem ex eu e en kWh la
es imació d’ene gia p oduïda anual dels 25 p ime s anys de la ins al·lació.
És suposa à que es consumi à el 90% de la ene gia p oduïda, i ind em en comp e com
a exceden s el 10% es an .
La ins al·lació no gene a à bene ici econòmic, pe ò suposa à un es al i sob e les
ac u es elèc iques. Es ind an en comp e els p eus es ipula s en el apa a “3.4.
CONTRACTE DE COMPENSACIÓ D’EXCEDENTS.” d’aques eball, on el p eu de
l’ene gia consumida és de 0,110838 €/kWh i el p eu dels exceden s injec a s a la xa xa
de 0,05 €/kWh.
4.5.1. FINANÇAMENT.
Es inança à el 100% del cos de la ins al·lació, es ind à en comp e un ipus d’in e ès
del 5.9% du an 8 anys, en els quals es paga à una quo a mensual. La quo a
d’amo i zació se à de 1332,73€ i n’hi hau à un o al de 96.
A con inuació podem eu e un esum dels in e essos anuals i els impo s d’amo i zació
de cada any.
Taula 39. Resum del p essupos de inançamen .
En les aules que obem a con inuació el desglossamen del pagamen s a eali za
du an cada any d’amo i zació.
PRINCIPAL 101791,1 INTERÈS AMORTITZACIÓ
TIPUS D'INTERÈS 5,9% ANY 1 5731,132 10261,63
ANYS 8 ANY 2 5109,053 10883,70
ANY 3 4449,262 11543,50
PERIDODES 96 ANY 4 3749,474 12243,28
QUOTA 1332,73 ANY 5 3007,262 12985,49
ANY 6 2220,057 13772,70
ANY 7 1385,130 14607,63
ANY 8 499,588 15493,17

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
70
Taula 40. Desglossamen de les quo es del p ime any.
Taula 41. Desglossamen de les quo es del segon any.
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
1 101791,10 1332,73 500,4729 832,26 100958,84
2 100958,84 1332,73 496,3810 836,35 100122,49
3 100122,49 1332,73 492,2689 840,46 99282,03
4 99282,03 1332,73 488,1367 844,59 98437,44
5 98437,44 1332,73 483,9841 848,75 97588,69
6 97588,69 1332,73 479,8111 852,92 96735,78
7 96735,78 1332,73 475,6176 857,11 95878,66
8 95878,66 1332,73 471,4034 861,33 95017,34
9 95017,34 1332,73 467,1686 865,56 94151,78
10 94151,78 1332,73 462,9129 869,82 93281,96
11 93281,96 1332,73 458,6363 874,09 92407,87
12 92407,87 1332,73 454,3387 878,39 91529,47
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
13 91529,47 1332,73 450,0199 882,71 90646,77
14 90646,77 1332,73 445,6799 887,05 89759,72
15 89759,72 1332,73 441,3186 891,41 88868,30
16 88868,30 1332,73 436,9358 895,79 87972,51
17 87972,51 1332,73 432,5315 900,20 87072,31
18 87072,31 1332,73 428,1055 904,62 86167,69
19 86167,69 1332,73 423,6578 909,07 85258,62
20 85258,62 1332,73 419,1882 913,54 84345,07
21 84345,07 1332,73 414,6966 918,03 83427,04
22 83427,04 1332,73 410,1830 922,55 82504,49
23 82504,49 1332,73 405,6471 927,08 81577,41
24 81577,41 1332,73 401,0889 931,64 80645,77
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
71
Taula 42 Desglossamen de les quo es del e ce any.
Taula 43. Desglossamen de les quo es del qua any.
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
25 80645,77 1332,73 396,5084 936,22 79709,55
26 79709,55 1332,73 391,9053 940,82 78768,72
27 78768,72 1332,73 387,2796 945,45 77823,27
28 77823,27 1332,73 382,6311 950,10 76873,18
29 76873,18 1332,73 377,9598 954,77 75918,41
30 75918,41 1332,73 373,2655 959,46 74958,94
31 74958,94 1332,73 368,5481 964,18 73994,76
32 73994,76 1332,73 363,8076 968,92 73025,84
33 73025,84 1332,73 359,0437 973,69 72052,15
34 72052,15 1332,73 354,2564 978,47 71073,68
35 71073,68 1332,73 349,4456 983,28 70090,39
36 70090,39 1332,73 344,6111 988,12 69102,28
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
37 69102,28 1332,73 339,7529 992,98 68109,30
38 68109,30 1332,73 334,8707 997,86 67111,44
39 67111,44 1332,73 329,9646 1002,77 66108,67
40 66108,67 1332,73 325,0343 1007,70 65100,98
41 65100,98 1332,73 320,0798 1012,65 64088,33
42 64088,33 1332,73 315,1010 1017,63 63070,70
43 63070,70 1332,73 310,0976 1022,63 62048,07
44 62048,07 1332,73 305,0697 1027,66 61020,41
45 61020,41 1332,73 300,0170 1032,71 59987,70
46 59987,70 1332,73 294,9395 1037,79 58949,90
47 58949,90 1332,73 289,8370 1042,89 57907,01
48 57907,01 1332,73 284,7095 1048,02 56858,99
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
72
Taula 44. Desglossamen de les quo es del cinquè any.
Taula 45. Desglossamen de les quo es del sisè any.
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
49 56858,99 1332,73 279,5567 1053,17 55805,82
50 55805,82 1332,73 274,3786 1058,35 54747,47
51 54747,47 1332,73 269,1750 1063,55 53683,91
52 53683,91 1332,73 263,9459 1068,78 52615,13
53 52615,13 1332,73 258,6911 1074,04 51541,09
54 51541,09 1332,73 253,4104 1079,32 50461,77
55 50461,77 1332,73 248,1037 1084,63 49377,14
56 49377,14 1332,73 242,7710 1089,96 48287,19
57 48287,19 1332,73 237,4120 1095,32 47191,87
58 47191,87 1332,73 232,0267 1100,70 46091,17
59 46091,17 1332,73 226,6149 1106,11 44985,05
60 44985,05 1332,73 221,1765 1111,55 43873,50
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS
AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
61 43873,50 1332,73 215,7114 1117,02 42756,48
62 42756,48 1332,73 210,2194 1122,51 41633,97
63 41633,97 1332,73 204,7003 1128,03 40505,94
64 40505,94 1332,73 199,1542 1133,58 39372,36
65 39372,36 1332,73 193,5808 1139,15 38233,21
66 38233,21 1332,73 187,9800 1144,75 37088,46
67 37088,46 1332,73 182,3516 1150,38 35938,09
68 35938,09 1332,73 176,6956 1156,03 34782,05
69 34782,05 1332,73 171,0118 1161,72 33620,33
70 33620,33 1332,73 165,3000 1167,43 32452,90
71 32452,90 1332,73 159,5601 1173,17 31279,73
72 31279,73 1332,73 153,7920 1178,94 30100,80
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
73
Taula 46. Desglossamen de les quo es del se è any.
Taula 47. Desglossamen de les quo es del ui è any.
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
73 30100,80 1332,73 147,9956 1184,73 28916,06
74 28916,06 1332,73 142,1706 1190,56 27725,50
75 27725,50 1332,73 136,3171 1196,41 26529,09
76 26529,09 1332,73 130,4347 1202,30 25326,80
77 25326,80 1332,73 124,5234 1208,21 24118,59
78 24118,59 1332,73 118,5831 1214,15 22904,44
79 22904,44 1332,73 112,6135 1220,12 21684,33
80 21684,33 1332,73 106,6146 1226,12 20458,21
81 20458,21 1332,73 100,5862 1232,14 19226,07
82 19226,07 1332,73 94,5282 1238,20 17987,87
83 17987,87 1332,73 88,4403 1244,29 16743,58
84 16743,58 1332,73 82,3226 1250,41 15493,17
PERIODE
DEUTE
PENDENT
INICIAL
QUOTA INTERÈS AMORTITZACIÓ
DEUTE
PENDENT
FINAL
85 15493,17 1332,73 76,1747 1256,56 14236,61
86 14236,61 1332,73 69,9967 1262,73 12973,88
87 12973,88 1332,73 63,7882 1268,94 11704,94
88 11704,94 1332,73 57,5493 1275,18 10429,76
89 10429,76 1332,73 51,2797 1281,45 9148,31
90 9148,31 1332,73 44,9792 1287,75 7860,56
91 7860,56 1332,73 38,6477 1294,08 6566,48
92 6566,48 1332,73 32,2852 1300,44 5266,03
93 5266,03 1332,73 25,8913 1306,84 3959,19
94 3959,19 1332,73 19,4660 1313,26 2645,93
95 2645,93 1332,73 13,0092 1319,72 1326,21
96 1326,21 1332,73 6,5205 1326,21 0,00
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
80

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
81
SUMARI D’ANNEXOS A LA MEMÒRIA
1. Dimensions i is es de la ins al·lació mun ada
1.1. Vis a aè ia en 3D....................................82
1.2. Alça plan a i pe il...............................83
2. Es uc u a amb mòdul e ical...............................84
3. Esquema uni ila de la ins al·lació comple a...............................85
4. Esquemes de connexió. Ins al·lació de C.C
4.1. Esquema mul i ila de les connexions a un in e so . .............................86
5. Esquemes de connexió. Ins al·lació de C.A.
5.1. Esquema uni ila ...............................87
5.2. Esquema mul i ila ...............................88
5.3. Esquema de longi ud del cableja ...............................89
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
82
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
83
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
84
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
85

Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
86
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
87
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
88
Es udi d’una ins al·lació d’au oconsum pe a un edi ici indus ial
89