T eball de i de màs e
Tí ol: T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia
Cognoms: Calpe Mielgo
Nom: Da id
Ti ulació: Màs e en Fo mació del P o esso a d’Educació Secundà ia Obliga ò ia i Ba xille a ,
Fo mació P o essional i Ensenyamen d’Idiomes
Especiali a : Tecnologia
Di ec o /a: Rosanna Fe nández Ruiz
Da a de lec u a: 20 de juny de 2018
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 1
Resum
L’alumna coneix e mes com è ica o bioè ica, pe ò desconeix la Tecnoè ica. Els can is p oduï s
en la socie a i en l’educació pe l’aplicació de no es ecnologies i el p og és ac ual de l’a anç
ecnològic a imp escindible pode e una e lexió sob e la idoneï a de les di e en s inno acions
ecnològiques. La Tecnoè ica és l’ins umen a emp a pe aques objec iu i esul a adien que
aques concep e sigui po a a l’aula elaciona amb el cu ículum habi ual de Tecnologia i
ans e salmen en els àmbi s Digi al i Pe sonal i Social. A mode d’exemple d’aplicació de la
Tecnoè ica es p oposen ac i i a s pel ni ell de 1 . de l’ESO, cu s on l’alumna s’inicia en
l’assigna u a de Tecnologia.
Pa aules clau: Tecnoè ica, Tecnologia, 1 . d’ESO, e lexió, cu ículum.
Abs ac
S uden s know e ms such as e hics o bioe hics, bu hey don’ know Technoe hics. The changes
p oduced in socie y and in educa ion o new echnologies applica ion and he cu en p og ess
o echnological ad ances make i essen ial he possibili y o do a e lec ion abou he sui abili y
o he di e en echnological inno a ions. Technoe hics is he ins umen o be used o his
pu pose and i ’s app op ia e ha concep o be aken o he class oom ela ed o he usual
Technology cu iculum and ans e sally in Digi al and Pe sonal and Social ields. As an example
o applica ion o he Technoe hics some ac i i ies a e p oposed o 1s . o he ESO le el, cou se
whe e he s uden s begin in he subjec o Technology.
Keywo ds: Technoe hics, Technology, 1s . o he ESO, e lec ion, cu iculum.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 2
Índex
Índex de aules .......................................................................................................... 3
1. In oducció ............................................................................................................. 4
2. P opos a de millo a ............................................................................................... 5
3. Objec ius del eball ............................................................................................... 5
4. Es a de l’a i Jus i icació del eball ...................................................................... 6
5. Me odologia de eball ........................................................................................... 9
6. De inició de ecnoè ica ........................................................................................ 10
7. La ecnoè ica i l’assigna u a de Tecnologia ......................................................... 10
8. La ecnoè ica i el Pla d’Acció Tu o ial .................................................................. 14
9. P opos es d’aplicació de la ecnoè ica a l’aula .................................................... 19
9.1. P opos a d’Ac i i a 1: P ojec e el Claue ....................................................... 21
9.2. P opos a d’Ac i i a 2: L’ex acció dels ma e ials. .......................................... 27
9.3. P opos a d’Ac i i a 3: Die a digi al ................................................................ 31
10. Conclusions i eball u u .................................................................................. 34
10.1. Conclusions ................................................................................................. 34
10.2. T eball u u ................................................................................................. 35
11. Re e ències ....................................................................................................... 36
12. Bibliog a ia ........................................................................................................ 37
13. Annexos ............................................................................................................ 38
13.1 No mes de segu e a de la p opos a d’ac i i a 1 .......................................... 38
13.2 Ma e ial pe l’alumne de la p opos a d’ac i i a 3 .......................................... 40
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 3
Índex de aules
Taula 1: P opos es de emes ecnoè ics elaciona s amb els blocs cu icula s de
Tecnologia a l’ESO. .................................................................................................... 20
Taula 2: P opos es de emes ecnoè ics elaciona s amb els blocs cu icula s de
Tecnologia Indus ial a Ba xille a . .............................................................................. 20
Taula 3: Rúb ica d’a aluació de l’ac i i a 1. ............................................................... 24
Taula 4: Tempo i zació de l’ac i i a 1. ........................................................................ 24
Taula 5: Rúb ica d’a aluació de l’ac i i a 2. ............................................................... 29
Taula 6: Tempo i zació de l’ac i i a 2. ........................................................................ 29
Taula 7: Rúb ica d’a aluació de l’ac i i a 3. ............................................................... 33
Taula 8: Tempo i zació de l’ac i i a 3. ........................................................................ 33
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 4
1. In oducció
Una o ma d’ins ui en els bon usos de la Tecnologia és la in oducció del e me ecnoè ica,
pa aula compos a que ens sugge eix dos concep es: la Tecnologia o ècnica d'una banda, i l'è ica
pe un al e. L'anàlisi de o s dos concep es ens pe me dilucida un camp, el ecnoè ic, que
enca a es oba en desen olupamen .
Si anali zem la pa aula, el p ime lexema, ecno-, es e e eix a la Tecnologia i la ècnica.
Tecnologia p o é dels mo s g ecs ekhné i logos ( ècnica i ciència), pe an una de inició és el
coneixemen sis ema i za de les ècniques o o icis, un ecull esc i de o es les ècniques
disponibles pe soluciona les necessi a s humanes. És la ècnica aquella que soluciona les
necessi a s humanes mi jançan l’elabo ació d’objec es a i icials amb els coneixemen s ob ingu s
pe l’assaig i e o o pe la ansmissió de la Tecnologia.
El segon lexema, è ica, ens apo a una al a pa del signi ica de la pa aula ecnoè ica. Una
p ime a de inició pod ia e e i -se a la ciència dels hàbi s i cos ums, enca a que aques a ens
elaciona ia amb l'An opologia cul u al. El G an Dicciona i de la Llengua Ca alana de ineix l'è ica
com el “conjun de p incipis i egles que egulen el compo amen i les elacions humanes”. A
aques a de inició a egeix una al a: “Ciència que de e mina la ec i ud i el sen i del compo amen
humà, segons uns p incipis no ma ius dels quals es de i en uns deu es i obligacions”. Aques a
segona de inició, més comple a, ja que in o ma de l'o igen dels p incipis è ics indueix a p egun a
què és la mo al. El dicciona i consul a acili a exac amen la ma eixa de inició.
En l'e imologia d'è ica es oba e hos, del g ec, hàbi . En la pa aula mo al, del lla í mos, hàbi . Si
ambdues pa aules p o enen d'un ma eix concep e i enen la ma eixa de inició, quina les
di e ència? González (2000) indica que l'è ica s'aplica en e mes de Filoso ia i Cien í ics, és a di ,
en el desen olupamen de les eo ies o no mes. I la mo al en la p àc ica, en al es pa aules, en
l'aplicació de les no mes abans esmen ades.
Un esmen e e eix una al a de inició d'è ica que p oposa Schul z (2006). En aques a, l'è ica és
un e me inclusiu que e e encia la mo ali a , el alo i la jus ícia. Els p incipis è ics o jus s són
p incipis que o s els memb es de la socie a econeixe ien com a inculan s pe esold e
p oblemes de con lic es d'in e essos.
Aques s con lic es d'in e essos, o è ics són quan una de les pa s, en segui els seus objec ius,
inco e en un compo amen que a ec a a uns al es en el complimen dels seus objec ius. Quan
l'e ec e és posi iu, l'acció es denomina exempla . Quan l'e ec e és nega iu, es quali ica com no
è ic. D'aquí es po dedui l'è ica p o essional, que és la p ese ació i desen olupamen d'una
bona epu ació pe pa d'un p o essional que eali za un bon eball egula men i els seus
p ojec es enen quali a .
En esum, les di e en s isions de l'è ica poden aplica -se a la labo ècnica i Tecnològica. I pe
ex ensió als usua is de les ecnologies i als alumnes d'aques a ma è ia.
Pe què ac a la ecnoè ica? L’expe iència p òpia de l’au o , que a e l’ESO i el Ba xille a
ecnològic, a es udia una Enginye ia, i no a se ins a una de les sessions del màs e que a
ap end e el e me de ecnoè ica. En o s els ni ells o ma ius, cap docen a decidi que la e lexió
sob e la Tecnologia os impo an .

T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 5
2. P opos a de millo a
L’aplicació dels c i e is è ics en la Tecnologia és un camp de coneixemen que els alumnes so in
desconeixen. En can i, els e mes è ica o bioè ica en el cas de no se aplica s, almenys són
conegu s pe l’alumna . Els can is que ha expe imen a la socie a i l’educació amb la inclusió de
no es eines ecnològiques demanden una e lexió sob e la idoneï a i la p o undi a dels p opis
can is.
La Tecnoè ica, aplicada des del disseny dels nous p o o ips ins a l’ús dels disposi ius i la
pos e io gene ació de esidus, és l’eina que el ciu adà é pe aplica c i e is que s’ajus in als seus
in e essos econòmics, socials i de salu . Pe an , l’alumna hau ia d’assoli l’habili a d’anali za
els p oduc es que s’o e eixen al me ca i a alua -ne l’ús esponsable d’aques s du an la se a
ida ú il. Aques a habili a hau ia de se eballada en els successius ni ells i des de l’assigna u a
de Tecnologia (amb un en oc als con ingu s cu icula s que es an succein ) i la Tu o ia (amb un
en oc de cai e social i ela iu a l’ús indi idual de la Tecnologia pe pa dels alumnes).
El ni ell on a p io i hi ha més limi ació a eballa emes ela ius a la e lexió és p ime d’ESO
degu al seu ni ell de madu esa cogni i a, i a més és el p ime cop que s’en on en a
desen olupa un p océs ecnològic i se ia adien inclou e en aques p océs c i e is ecnoè ics.
D’aques a mane a s’aconsegui ia inclou e des de l’inici dels ap enen a ges de Tecnologia una
isió ecnoè ica.
3. Objec ius del eball
En aques eball s’han plan eja els següen s objec ius:
Objec iu 1: P oposa una de inició de ecnoè ica aplicable a l’ESO.
Objec iu 2: Anali za i desc iu e la elació del cu ículum de Tecnologia de Secundà ia i la
ecnoè ica.
Objec iu 3: Anali za les possibles aplicacions de la ecnoè ica al pla d’acció u o ial del p ime
cicle de l’ESO.
Objec iu 4: P oposa ma e ials educa ius elaciona s amb la ecnoè ica pe la ma è ia de
Tecnologia de 1 . d’ESO.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 6
4. Es a de l’a i Jus i icació del eball
L’àmbi de la ecnoè ica es oba enca a en desen olupamen . Bunge (1974) de ineix la
ecnoè ica com el e “d’indica les esponsabili a s dels ecnòlegs i enginye s pe desen olupa
l’è ica com una b anca de la Tecnologia”. Els ecnòlegs han d’adap a la ecnologia, que queda
o a de l’àmbi habi ual dels ilòso s, pe a cons ui una no a eo ia de la mo al.
Una al a de inició, més mode na i o ien ada espec e a les TIC és la de Gue a i Sánchez (2010)
que de ineixen la ecnoè ica com “la o ma d’escolli l’ús adequa de la in o mació, p io i zan els
p incipis que posen l’ésse humà sob e la Tecnologia i que jus i ica la Tecnologia com a bene ici
pels humans es ablin no mes pel seu adequa ús”.
Pe de ini la ecnoè ica es po e isa el concep e de mínima mo al (Bilbeny, 1997) que engloba
es pun s: pensa en un ma eix, imagina -se en el lloc de l’al e i pensa en les conseqüències.
Suman l’è ica dels mínims (Co ina, 1998): llibe a , solida i a , igual a , esponsabili a i
hones eda , se ia una bona base d’a gumen s ilosò ics pe de ini els p incipis de la ecnoè ica.
En quan els emes ecnològics on la ecnoè ica s’es à aplican es poden ob eni a les jo nades
sob e ecnoè ica que la Socie a Ca alana de Tecnologia ha o gani za en les da e es dècades.
Un exemple d’abans de la uni e sali zació de les TIC el dona Ba celó (1999) on es p esen a una
essenya dels emes de les jo nades eali zades aquell any: è ica de la socie a de la in o mació,
p oblemes de la indús ia química, p o ecció adiològica i elació en e ecnologia, è ica i
humanisme. Ac ualmen , al es emes pod ien se suma s, com la pan alli zació, les TIC i el seu
ús i consum abusiu, la obò ica o la p i aci a a la xa xa.
En el segle XXI ningú dub a que l’a anç ecnològic ha p o oca can is en la socie a . Pe ò, el
i me ac ual d’a anç po modi ica la humani a amb una apidesa i una g a e a mai is es
(Esqui ol, 2000). Els in e essos econòmics so in són p io i za s sob e la decisió humana de com
es ol que sigui la socie a en el u u .
Un dels camps on la ecnoè ica es à eben més impuls és la obò ica. Els complexos sis emes
d’au oma i zació i els obo s socials, que in e ac ua an amb els ésse s humans ac ualmen es
oben en ase de desen olupamen , i cal una apo ació de l’è ica pe la se a p og amació. To as
(2017) ap oxima l’è ica de la obò ica (Roboe hics, en anglès) on es ac en emes de la obò ica
que an més enllà de la ècnica: l’ús mili a , l’impac e en els me ca s de eball i can is legisla ius.
També hi ha p egun es ecnoè iques que ac ualmen no enen espos a: És líci dissenya obo s
que c eïn addicció? És con enien ab ica obo s que es con onguin amb ésse s ius? Si un
obo p o oca un acciden , pe exemple un co xe au ònom, qui és el esponsable?
Un al e dels camps on la ecnoè ica s’es à impulsan és en la ges ió de les bases de dades i la
cibe segu e a . Els cibe a acs s’es an ag eujan al i me que les o gani zacions p ecisen de la
xa xa pel desen olupamen de les se es ac i i a s. Els cibe a acs són ba a s, ela i amen àcils
de e se i , e ec ius i d’un baix isc penal. Ac ualmen s’es an in e in g ans quan i a s de dine s
en la millo a de la cibe segu e a i les eines que es desen olupen pe aques i so in plan egen
p oblemes è ics.
Abu-Shaq a (2015, p. 4) de ineix el hackeig è ic com el hackeig amb un objec iu no
malin enciona . Els p ecu so s d’aques a me odologia ce quen e o s de segu e a dels sis emes
i in o men al seus p opie a is pe al que les solucionin. El hackeig è ic (Ab u-Shaq a, 2015, p.
109) pe me p end e decisions sob e cibe segu e a que d’al a mane a no se ien de ec ades i
p o oca ien pè dues econòmiques a les o gani zacions. Pe ò exis eix una p oblemà ica degu a
que aques s hacke s es sal en les no mes legals d’ús d’in e ne o i que ho an amb un objec iu
posi iu. És pe an un àmbi de eball la e lexió de si aques es p àc iques es oba ien dins la
ecnoè ica.
Una isió di e en es dona si s’a alua la ecnoè ica des de la sos enibili a . La cà ed a UNESCO
de Sos enibili a (Alie e al.,2010) a i ma que les TIC ajuden al desen olupamen sos enible,
apo an me odologies com el ele eball o l’emmaga zema ge digi al. To i això, les no es
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 7
ecnologies no a iben a o a la població, p io i zan els països ics, p o ocan la denominada
ac u a digi al. També cal assumi el cos social i ambien al de la gene ació de disposi ius digi als:
l’ex acció dels ma e ials, els p ocessos de ab icació a països en ies de desen olupamen , el
cos ene gè ic de l’ús, la ges ió dels esidus i que es con e eixen en esidus abans del i de la
se a ida ú il. Els au o s del documen (Alie e al., 2010) p oposen l’aplicació de sis emes de
ecicla ge, la ece ca de ecnologies amb menys p oduc es con aminan s i una conscienciació de
l’opinió pública i en l’educació pe acaba amb el sis ema ac ual.
Pe pode eali za una a aluació ecnoè ica co ec a Esqui ol (2000) p oposa sis di ec ius a
segui :
 Aplica la ecnoè ica en els p ocessos ecnològics és de sen i comú.
 El u u no es po dissenya o cons ui . S’ha de complemen a amb la cibe nè ica i
l’ecologia.
 S’ha de se capaç d’a alua les pè dues i els iscos: mesu a la i e e sibili a .
 Ha d’ha e escep icisme en quan l’a anç ecnològic.
 La elici a es en conjun amen amb el con ol, que és oposa a la llibe a i la p i aci a .
 S’ha d’elimina el mi e del p og és. No s’ha de p io i za l’a anç només pels a an a ges
si no hem a alua els iscos.
En aques es di ec ius s’e idencia la necessi a de la cen ali a de l’è ica en la p esa de decisions
du an el desen olupamen ecnològic. En unes al es pa aules, la ecnoè ica ha de se la guia
du an o el p océs ecnològic i no una a aluació a pos e io i com són els casos següen s.
El enomen de la pan alli zació p oposa pe Ba celó (1999) no s’ha a alua enca a ilosò icamen
o i que s’ha o na imp escindible pe la ida humana. La ele isió i els o dinado s ja a l’any 1999
e en la majo en ada d’in o mació. I ja en aquell momen es podia a i ma que hi ha ia
desa an a ges en el e que la ida es p esen i o almen a a és d’una pan alla. La inclusió de
les TIC en múl iples disposi ius, mol s d’ells po à ils i l’apa ició de les xa xes socials han e que
es mos in les dues ca es d’aques enomen. La ca a amable són els múl iples usos que enen i
la mo i ació que ep l’alumna en l’àmbi educa iu. Pe ò ambé é iscos, ja que és habi ual el
consum digi al a qualse ol ho a del dia (Gómez, 2013, p.1). Siebe g (2011) al llib e “The Digi al
Die ” p oposa un pes digi al seguin la idea de l’índex de massa co po al. L’es udi ha queda des
ac uali za pels can is de consum dins la xa xa, pe ò con inua igen l’a i mació de que hi ha un
ni ell de consum addic iu. Gómez (2013, p. 2) p oposa una die a digi al:
 Consumi p oduc es de p oximi a .
 Ga an i la p i aci a .
 Man eni el elè on mòbil semp e silencia .
 Fe pauses de desconnexió.
 Limi a els emps de connexió a dues ho es dià ies.
 Con ola l’ac i i a que es a a la xa xa.
Pa de la die a digi al ind ia del sac i ici de les xa xes socials. Aques es enen uns iscos
associa s sob e o pels adolescen s, que són els majo s consumido s: incomplimen de les
condicions del se ei, iolació dels d e s d’au o , la p i aci a , con idenciali a , el oba o i
d’iden i a s i la publicació de ma e ial o ensiu.
Ginés (2011 p. 16) apo a dues enques es al seu es udi, on s’e idencia que el 99% dels
enques a s són memb es d’una xa xa social i que exis eix una p eocupació pe la p i aci a . To
i això, les elacions del món eal con inuen i s’amplien al món i ual, p o ocan que els
adolescen s que no hi poden accedi , puguin pa i un isc de pè dua de incles socials. També
els adolescen s que no gaudeixin d’una salu emocional co ec a en el món eal se an més
p opensos a pa i ag essions al món digi al. Pe esold e aques a p oblemà ica es p oposa
(Ginés, 2011 p. 20) la mediació i el consens en e pa es i adolescen s sob e l’ús de les xa xes
socials, p è iamen in o ma s dels a an a ges i els iscos associa s.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 8
En l’aplicació d’aques es ecnologies a l’àmbi educa iu, Picas (2015, p. 3-8) enume a el
eco egu his ò ic de la implan ació de les TIC a les escoles ca alanes, i l’ac uali a de e océs
pe les es iccions p essupos à ies. Un dels disposi ius més u ili za s són les aule es, ja que
poden eali za les asques complexes que a ia un o dinado pe sonal amb els a an a ges de
po abili a d’un elè on i a més és un disposi iu compac e. Si la implan ació és comple a dins un
cen e, els docen s poden eballa més e icien men que si és pa cial, ja que poden es abli les
ma eixes me odologies a o s els cu sos. Els usos (Picas, 2015, p.9) són la ece ca a la xa xa,
lec u a de ecu sos, eali za p esen acions, ús d’aplicacions, eballs en g up i e ano acions.
Amb aques a eina, el mè ode d’ap enen a ge es po nod i més àcilmen de me odologies
d’ap enen a ge independen o lipped class oom. L’e-lea ning, o ap enen a ge mi jançan les TIC,
es ableix una no a elació en e p o esso i alumne, eliminan la je a quia (Gue a i Sánchez,
2010, p. 62). Aques mè ode ha de pe me e desen olupa me odologies pe sonali zades i
lexibles.
El p o esso a s’ha mos a moles pe l’ús lúdic i pe l’e ec e pan alla. En un cen e, de 120
aule es en egades a alumnes, 2 d’elles an ha e de se inhabili ades pe a l’ús a in e ne pe
manca d’au ocon ol de l’alumne (Picas, 2015, p. 11). Els p o esso s esponen a la demanda de
p o essionali zació que la socie a exigeix a l’alumna amb la inclusió de les TIC a l’aula. Els pila s
onamen als (Co és, 2006) són sabe sob e les TIC, sabe u ili za les TIC i sabe se amb les
TIC. Pe an , el ol del docen és ecolza -se en les TIC pe adap a -se a les necessi a s de
l’alumna , pe ò man enin les eo ies pedagògiques adicionals. La ecnoè ica és p esen en la
p esen ació dels emes i en l’es ablimen de me odologies. Gue a i Sánchez (2010, p. 70)
a i men que la quali a educa i a ha d’inclou e es pun s: els objec ius han de se cohe en s, els
p ocessos educa ius han de eni esul a s e icien s i e icaços i s’han de pode con ola o a alua
pe ce ca millo es. En la ma eixa di ecció s’inclina Picas (2015, p. 19) on a i ma que ha d’ha e
una a aluació con inua de la implan ació amb dades objec i es que pe me i una e olució i millo a
del p ojec e. Les ins i ucions p io i zen la in e sió en in aes uc u a digi al als cen es, i no en la
o mació dels docen s en aques camp. Un dels pun s nega ius més des acables des del
p o esso a és la de ecció que els alumnes pe den les habili a s de comp essió lec o a i
necessi en més les ima ges i mi jançan una pan alla pe què sigui in e essan (Picas, 2015, p.
21).
Els es udian s segons Lewis (2006) euen les TIC com un ins umen d’ús dia i amb una
in e acció sense mesu a i sense la consciència de com incideix aques a ecnologia en la socie a .
En conseqüència, un es udi eali za amb es udian s uni e si a is apun a que els es udian s
a i men que els delic es comesos amb la in e enció de la Tecnologia són causa s pe un
ensenyamen insu icien de la Tecnologia en un ús adequa (Gue a i Sánchez, 2010, p. 60).
L’es udi ambé a a iba a la conclusió que, segons la isió de l’alumna , el majo bene ici és la
acili a pe ob eni in o mació amb ins educa ius, socials o d’en e enimen . Respec e a què li
al a, espongue en que exis eix una b e xa gene acional i que hi ha una al a de alo s i è ica
que p o oca un augmen de la iolència, i aques a s’escola dins el món digi al.
Da an de an a eina digi al, els alumnes es limi en a l’ús social d’aques es i la p opos a d’una
in es igació so in acaba amb una simple ce ca en un ce cado d’in e ne . S’hau ia d’o e i més
a ie a de con ingu s, ja que els alumnes només coneixen Google i Wikipedia (Gue a i Sánchez,
2010, p. 62). L’es udi de Picas (2015, p. 22) a iba a la conclusió de que els alumnes han de se
compe en s en o s els supo s possibles. Pe an , la ecnoè ica pod ia se una eina pe es abli
les me odologies emp ades a a o de la a ie a de con ingu s digi als i la inclusió de o s els
supo s, digi als o no. Gue a i Sánchez (2010 p. 60) de e mina l’anal abe isme digi al com el
desconeixemen o al en l’ús de la Tecnologia, conc e amen de les TIC, degu a ac o s
d’in aes uc u a, econòmics, educa ius o socials. És imp escindible educa en les TIC pe e i a
que un au oap enen a ge, independen dels ensenyamen s adicionals, p o oqui un nou
col·lec iu en e els anal abe s digi als i els usua is digi als: els usua is inconscien s de les eines
digi als. I en aques a asca, l’ap enen a ge de la ecnoè ica és cen al.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 15
Degu a que és un documen in e n dels cen es, la se a consul a pe quelcom in e essa és
complexa, mol s cen es no el publiquen al seu lloc web, o i se un documen que po in o ma
als pa es de l’o ien ació pe sonal que es an eben els seus ills. Pe la ma eixa aó, el
Depa amen é disponibles documen s pe l’elabo ació del Pla d’Acció Tu o ial pe ò no una guia
que desen olupi la plani icació més enllà del que diu la legislació igen . Cal eco da que en
bene ici del dec e d’Au onomia dels Cen es (102/2010) els cen es educa ius enen llibe a de
ges ió, pe an , la edacció del documen ecau únicamen al c i e i de la comuni a educa i a del
cen e. Això pod ia p o oca di e ències subs ancials en els con ingu s del Pla d’Acció Tu o ial
en e di e en s cen es.
El Depa amen d’Ensenyamen ha publica documen ació sob e l’ús de les TIC on s’aconsella
als cen es la se a in oducció i pe me e l’ús de disposi ius digi als pe ins educa ius. Com
l’au onomia dels cen es p e al sob e els documen s emesos pel Depa amen , els cen es
educa ius ac en de o mes mol di e en s l’ús de les TIC a les se es No mes d’O gani zació i
Funcionamen de Cen e (NOFC), des de la p ohibició o al dels disposi ius al cen e ins a l’ús
educa iu a l’aula i una ce a pe missi i a en el emps d’esba jo.
Els ins educa ius de l’ús de disposi ius digi als ha d’es a ecolli al Pla TAC (Tecnologies de
l’Ap enen a ge i el Coneixemen ). Aques documen in e n dels cen es, po acili a in o mació
sob e l’ús eal d’aques s disposi ius als cen es.
En quan a ecu sos pel desen olupamen de l’acció u o ial, el Depa amen els o e eix a a és
dels po als web x ec i edu365. El nomb e de ecu sos és in e io a les ma è ies cu icula s i la
majo ia d’aques s es an des ina s a l’assolimen de l’o ien ació p o essional. Pe an , els cen es
hau ien de ecó e a ecu sos del p opi cen e o d’al es o gani zacions pe eali za les
p og amacions de Tu o ia.
El web amília i escola, ges iona pel Depa amen , o e eix a l’apa a educació en l’ús de les
ecnologies in o mació ela i a a l’ús co ec e de la ecnologia, en conc e , de les TIC. Aques a
in o mació, o i se comple a i amb nomb osos ecu sos ( ídeos, enllaços d’o ganismes o icials,
e c.) es à o ien ada a les amílies, i pe an , cald ia una adap ació docen , una p og amació, pe
po a aques s ecu sos a les aules. La undació Al haia en col·labo ació amb el CSMIJ (Cen e
de Salu Men al In an il i Ju enil) ha elabo a una guia de p e enció de l’addicció a les pan alles,
que ambé es à disponible al web, amb una in o mació comple a o i que al a ia el aslla
d’aques s ap enen a ges a l’aula. L’Ins i u Municipal d’Educació de Ba celona (IMEB) ambé ha
desen olupa una al a guia i ulada “Com ’impliques en l’educació dels eus ills i illes?” que
ambé po a a la ma eixa p oblemà ica pel al docen que l’an e io guia.
En can i, l’associació Educació pe a l’acció c í ica (EdPAC, h ps://bi .ly/2x5Hnoc ), una ONG
undada a Ba celona, o e eix ma e ial didàc ic no només p epa a pe po a a l’aula sinó ambé
a ac iu pe l’alumna . Aques s ma e ials es di ideixen en di e en s emes: pan alles, d ogues,
consum c í ic i sobi ania alimen à ia. Els ma e ials didàc ics an se elabo a s ap oximadamen
a una dècada o s ells, i necessi a ien una ac uali zació en quan a disseny i o ma de
p esen ació, pe ò l’objec iu p incipal és la o mació d’un espe i c í ic en l’alumna que el ep i
això, o i les mancances, es po assoli . El ma e ial es à disponible amb llicència C ea i e
Commons (CC), pe an es pod ia u ili za sense cap ipus d’incon enien .
Alguns dels emes elaciona s amb la ecnoè ica (és a di , de la e lexió è ica dins del p océs
ecnològic, l’ús de la ecnologia i el seu impac e en el medi ambien ) que són adequa s pe pa la -
ne en el PAT: les pan alles, amb ma e ials elaciona s amb el consum de les ecnologies TIC i el
consum c í ic i sobi ania alimen à ia, que des d’un pun de is a més social, s’abo den
p oblemà iques com l’o igen dels p oduc es o el consum esponsable. A més, l’associació EdPAC
o e eix xe ades i alle s els quals es pod ien adap a a l’ho a i de u o ia del g up-classe o o ma
pa de la o mació dels docen s dins del Pla d’Acció Tu o ial. Els alle s elaciona s amb la
ecnoè ica o e s pe al p ime cicle de l’ESO són els següen s:
 Usos p uden s i mode a s de les pan alles (du ada: 1h)
 Fo a de joc (du ada: 1h)

T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 16
 Del consum al consumisme (du ada: 1h)
 De e i a o hom a classe el é? (du ada: 1:30h, pe a les amílies)
L’o e a de alle s pe al p ime cicle d’ESO és a iada i es pod ia complemen a amb la del segon
cicle de l’ESO, on s’abo den els ma eixos emes amb més p o undi a . També és in e essan que
s’o e eixin alle s pe a les amílies, ja que els emes d’educació en les TIC ambé s’han d’abo da
a casa, no només al cen e educa iu.
Pe an , l’o e a de ecu sos, ma e ials i xe ades és ma e ial su icien pe ac a el ema de la
ecnoè ica en el Pla d’Acció Tu o ial dels qua e cu sos de l’ESO.
Pe ò, els cen es educa ius han aplica els ma e ials didàc ics i ecu sos a les me odologies dels
seus Plans d’Acció Tu o ial? Pe esold e aques a p egun a, s’anali zen els Plans d’Acció Tu o ial
de di e en s cen es.
8.2 Cen e Tipus 1
El p ime cen e anali za és un ins i u públic de Secundà ia i Fo mació P o essional a la
dema cació de Lleida. Es po accedi al seu Pla d’Acció Tu o ial i la p og amació de la u o ia és
pública. És un cen e del pla 1x1, és a di , cada alumne disposa d’un po à il en l’ho a i de classe,
i es eballa habi ualmen amb les TIC mi jançan una pla a o ma Moodle. Les No mes
d’O gani zació i Funcionamen del Cen e ecullen la p ohibició d’ús dels elè ons mòbils sense
el pe mís explíci del docen a cà ec.
Els objec ius del seu Pla d’Acció Tu o ial són simila s als que de e mina la Llei d’Educació
12/2009. Es cen en en la cohesió del g up-classe, en la o ien ació acadèmica i en c ea un il de
comunicació en e els u o s i les amílies. Pe als objec ius, es desen olupen ac i i a s a l’aula i
so ides, de les quals cap de les ac i i a s p oposades pe 1 . d’ESO é elació amb l’ús de les
ecnologies. A 2n d’ESO es desen olupen ac i i a s de p e enció i ús dels mòbils i un alle de
xa xes socials. Du an o s els ni ells de l’ESO es desen olupen ambé ac i i a s
d’au oconeixemen , que pod ien acili a una majo madu esa emocional pe a on a les
decisions del p opi alumne en e s la Tecnologia.
Aques cen e jus i ica l’ús de les TIC com una eina i un ecu s més d’ap enen a ge. A més, amb
les accions abans mencionades, de e minen l’au o egulació de l’alumna i un ús didàc ic i
esponsable.
8.3 Cen e Tipus 2
El segon cen e anali za és un cen e conce a d’o ien ació laica amb o s els ni ells educa ius
(des d’escola b essol ins al Ba xille a i Fo mació P o essional) si ua a l’en o n me opoli à de
Ba celona. Es po accedi al seu Pla d’Acció Tu o ial a Secundà ia i les ac i i a s p oposades són
dins del documen . El documen és accessible a o hom degu a què ho euen com un ac o més
pe millo a la quali a educa i a del cen e. A Secundà ia, els alumnes disposen de aule es, i el
cen e a p omoció de l’ús de la Tecnologia com a eina inno ado a amb el desen olupamen de
la compe ència digi al i alle s de obò ica. Les NOFC ecullen que els alumnes no poden e
se i el elè on mòbil en el ecin e escola .
Els objec ius del Pla d’Acció Tu o ial són els de e mina s pe la Llei d’Educació 12/2009, pe ò en
el documen es oben més de alla s. Relaciona amb la ecnoè ica, un dels objec ius indica que
s’ha d’a a o i els p ocessos de madu ació pe sonal, de desen olupamen de la p òpia iden i a i
d’un sis ema de alo s. L’àmbi d’ac uació elaciona amb l’objec iu és la o mació de l’alumna
en es a ègies pe a la p esa de decisions i l’assumpció de les esponsabili a s. El Pla d’Acció
Tu o ial ecull la p og amació sessió a sessió en les quals es con enen les següen s ac i i a s
elacionades amb la ecnoè ica:
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 17
 Come ç jus , di e si a i desigual a s al món (de 1 a 4 . d’ESO, ecu en a cada ni ell).
 Click Edu, omen a la comunicació i la in o mació online dins els es amen s del cen e
(de 1 a 4 . d’ESO, ecu en a cada ni ell).
 Talle Mòbils, consoles de joc i xa s. Usos esponsables. A an a ges i incon enien s de
l’ús de les pan alles. (a p og ama a qualse ol dels ni ells segons les necessi a s).
8.4 Cen e Tipus 3
El e ce cen e anali za és un cen e públic de la ciu a de Ba celona. Impa eix els
ensenyamen s de l’ESO i el Ba xille a . Es po accedi al Pla d’Acció Tu o ial d’aques cen e
mi jançan el seu web. La si uació espec e les TIC és inusual, han adop a el sis ema BYOD
(B ing You Own De ice), és a di , que els alumnes po in un disposi iu ( aule a o o dinado
po à il) p opi, comp a pe les amílies amb la única limi ació d’uns mínims ècnics del disposi iu.
Pe an , els alumnes disposen de disposi ius elec ònics a l’aula.
El Pla d’Acció Tu o ial del cen e é uns objec ius i una es uc u a simila als cen es an e io men
menciona s, excep uan una pa icula i a : assigna un u o pe e a enció indi iduali zada i un
docen més que s’enca ega del Pla Lec o . Pe an , la majo ia d’ho es de u o ia, els alumnes
la dediquen a la lec u a men e el u o a eali zan en e is es indi iduals. Aques e p o oca
que sigui meno el nomb e d’ac i i a s eali zades amb o el g up-classe, pe ò o i això hi ha una
ac i i a de p e enció del mal ús d’in e ne que s’impa eix a 1 i 2n d’ESO. A més, suposan que
els llib es de lec u a no són digi als, es pod ia assumi que és una mesu a indi ec a a a o de
e un ús acional dels apa ells ecnològics.
8.5 Cen e Tipus 4
El qua cen e anali za és un cen e públic de l’en o n me opoli à de Ba celona. El cen e eali za
ensenyamen s d’ESO, Ba xille a i Cicles Fo ma ius. El seu web con é o s els documen s de
cen e i p omociona que un dels seus pila s és la quali a educa i a amb l’ob enció de l’ac edi ació
ISO 9001:2015. El cen e es à dins del p ojec e 1x1, pe an els alumnes enen un po à il a
l’aula. La pa icula i a d’aques cen e és que no p ohibeix l’ús de elè ons mòbils a les NOFC,
pe an , els alumnes el poden u ili za du an l’esba jo i en e classe i classe. Es po suposa que
du an les classes, es à p ohibi l’ús pe al de no in e omp e el uncionamen d’aques es.
En quan al Pla d’Acció Tu o ial segueix els objec ius que de e mina la Llei d’Educació de
Ca alunya (12/2009). Aques documen es à disponible al web amb g an de all, en di e en s
documen s pe cada ensenyamen que es eali za al cen e (Secundà ia, i Cicles Fo ma ius). A
l’ESO, hi ha una no ma que és ela i a al desen olupamen de la ecnoè ica a l’aula. Els u o s
de 1 . d’ESO, a més de d’impa i de la u o ia, ambé an la ma è ia op a i a (comuna pe o s
els alumnes) de Cul u a i alo s è ics. Pe an , els alumnes eballen l’è ica en dos espais
di e en s i amb el ma eix docen .
Les ac i i a s desen olupades pel Pla d’Acció Tu o ial són les següen s:
 No mes d’u ili zació dels po à ils (1 i 2n d’ESO).
 Pe sonali zació dels po à ils (1 i 2n d’ESO).
 Ges ió del emps (1 d’ESO).
 In e ne segu a (1 d’ESO).
 Xa xes socials (2n d’ESO).
 Ho a i d’ac i i a s desp és de l’escola (2n d’ESO).
 Tes : Ús de les no es ecnologies (3 . d’ESO).
Es po a i ma que el nomb e d’ac i i a s elacionades a ac a l’ús de les no es ecnologies, pe
an , un aspec e de la ecnoè ica és ele a en compa ació amb al es cen es. Les ac i i a s de
ges ió del emps i l’ho a i d’ac i i a s enen com a objec iu e p end e consciència a l’alumna en
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 18
què ocupa el seu emps o a de l’aula i ac a d’aques a mane a educa en un ús esponsable
de les no es ecnologies. Un incon enien d’aques PAT es oba en la p òpia p og amació: o es
les ac i i a s an e io men mencionades es p og amen al p ime imes e. P obablemen ,
dis ibui -les al lla g del cu s p o oca ia que el missa ge ansmès es man ingués en l’alumna
més emps.
8.6 Cen e Tipus 5
El cinquè cen e anali za és un cen e públic de Secundà ia i Cicles Fo ma ius de l’en o n
me opoli à de Ba celona. Les No mes d’O gani zació i Funcionamen del Cen e no pe me en
els elè ons mòbils ni cap disposi iu al cen e, excep uan els po à ils pe sonals. El cen e és dins
del p ojec e 1x1, pe an els alumnes enen un po à il pe sonal a l’aula. Les no mes que dic en
l’ús d’aques po à il són mol es ic i es, pe exemple, els alumnes han de apa amb una cin a
adhesi a la webcam, i queda o almen p ohibi l’en egis amen d’ima ges, ídeos o so.
El Pla d’Acció Tu o ial con é els objec ius dic a s pe la Llei d’Educació (12/2009) i el documen
disponible al web del cen e és p ou de alla com pe de e mina que és el p opi documen i no
un esum o un ex ac e. En quan a les ac i i a s, no hi ha cap ac i i a elacionada amb l’ús dels
disposi ius digi als ni elacionada amb el consum, medi ambien o desigual a s en e comuni a s
al món. En l’àmbi è ic, pe ò, eballen dilemes mo als clàssics com pe exemple el cas d’una
pe sona que s’es à o egan a la pla ja, què s’hau ia de e .
8.7 Cen e Tipus 6
El sisè cen e anali za és un cen e públic de Secundà ia a l’en o n me opoli à de Ba celona.
Es à ca aloga com cen e d’al a complexi a i é un al g au d’absen isme. El cen e no es à dins
el p og ama 1x1, pe an , els alumnes només enen con ac e amb disposi ius digi als en les
sessions que es duen a e me a l’aula d’in o mà ica. Les No mes d’O gani zació i Funcionamen
del Cen e no pe me en l’ús de disposi ius ( elè ons o aule es) dins el ecin e del cen e.
El Pla d’Acció Tu o ial acili a no es oba al web del cen e. És un ex ac e que con é els objec ius
que són simila s als dels al es cen es amb la pa icula i a de que hi ha més objec ius elaciona s
amb la cohesió de g up i omen a hàbi s d’es udi, a i de dona -li més èm asi. En quan a les
ac i i a s, no hi ha cap elacionada amb l’ús de les no es ecnologies ni al es emes ecnoè ics.
Tampoc hi ha cap ac i i a elacionada amb l’è ica.
8.8 Els Plans d’Acció Tu o ial i la ecnoè ica
Els sis cen es anali za s són una mos a de di e en s escena is que es poden oba a l’escola
ca alana. La ia dels cen es ha es a pe la se a disponibili a dels documen s del cen e al seu
web i pe les pa icula i a s de les No mes d’O gani zació i Funcionamen de Cen e i el Pla
d’Acció Tu o ial. To i que només s’ha mos a l’anàlisi del PAT de sis cen es, s’han anali za un
o al de en a, mol s dels quals a i men que la publicació dels documen s de cen e és un pun
pe millo a la quali a educa i a.
Dels sis cen es, només es eali zen ac i i a s de conscienciació en e s l’ús de les no es
ecnologies. En el g up dels que no eali zen les ac i i a s, un eali za u o ies indi iduali zades i
pe an les p oblemà iques de pan alli zació que poden so gi amb l’alumne es esold ien
indi idualmen , el següen és un cen e que és ela i amen nou dins el p og ama 1x1 i
p obablemen no han so gi p oblemà iques su icien s com pe eplan eja el Pla d’Acció Tu o ial
i el da e sembla se que, de momen , no con emplen l’ús de les TIC en el seu PAT.
En quan a l’ús dels disposi ius pe sonals, com a a el elè on mòbil, només un cen e el pe me ,
àci amen , en les se es NOFC. I es po eu e la elació en e que hi hagi més pe missi i a pel
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 19
que a a l’ús dels disposi ius mòbils i la majo dedicació a ac i i a s de u o ia en o ma en un
co ec e ús dels disposi ius digi als.
Sob e les desigual a s en e comuni a s al món, come ç jus i una isió més social de la
ecnoè ica, només un cen e eali za aques ipus d’ac i i a s, sense de imen de o ma en un
co ec e ús dels disposi ius digi als. Aques a doble isió, de l’ús co ec e del disposi iu i de l’o igen
del disposi iu és la més adien en quan a una o mació comple a la ecnoè ica de les TIC.
Rela iu a la implan ació del p og ama 1x1, 5 dels 6 cen es anali za s disposen de po à ils pels
alumnes. Dos d’aques s cen es no es an dins el p og ama: un cen e pe se conce a (no a i ma
que els hagi ob ingu amb el p og ama 1x1) i un al e pe op a pe un sis ema de comp a de
po à ils di e en . Aques a p opo ció, més del 80% dels casos que és més ele ada que la
p opo ció eal de cen es amb po à ils pe l’alumna , es po deu e a que en un cen e on els
alumnes disposen d’un disposi iu digi al, l’equip docen i la di ecció del cen e es euen empesos
(pe la gene ació i can i de ecu sos didàc ics i l’aplicació de no es me odologies) a digi ali za
la ges ió del p opi cen e i pe an que els documen s de cen e es obin públic als seus llocs
web.
9. P opos es d’aplicació de la ecnoè ica a l’aula
La p opos a d’ac i i a s pe aplica la ecnoè ica a les aules és el pas inal d’aques anàlisi de la
ecnoè ica a l’educació Secundà ia. Degu a les limi acions empo als d’aques eball, s’ha decidi
p oposa ac i i a s únicamen pel ni ell de 1 . d’ESO. Com s’hau ia d’aplica d’una o ma
p og essi a, de meno a majo complexi a segons el cu s, s’ha plan eja el p ime cu s de la
secundà ia. El plan ejamen de les ac i i a s a 1 . d’ESO, degu a la immadu esa p òpia de
l’alumna d’aques ni ell, plan eja un ep e majo al p o esso a que ha de dissenya les ac i i a s.
La següen aula, a una elació en e els blocs cu icula s de Tecnologia i les p opos es
d’ac i i a s que es pod ien desen olupa .
Ni ell Bloc cu icula P opos es de
Tecnologia
P opos es de
Tu o ia
1
d’ESO
El p océs ecnològic Aplicació de c i e is è ics en
el p océs ecnològic.
Objec es ecnològics
de la ida quo idiana.
Pan alli zació.
Desen olupamen dels p ojec es
ecnològics
Disseny i cons ucció d’objec es Redui , eu ili za i ecicla .
Ma e ials Ob enció dels ma e ials,
impac e en el medi ambien .
Come ç jus .
Consum aonable de
p oduc es.
2n
d’ESO
El p océs ecnològic Aplicació de c i e is è ics en
el p océs ecnològic.
Anàlisi dels disposi ius
digi als dels alumnes.
Au oa aluació de l’ús.
Elec ici a Sos enibili a de la p oducció
d’ene gia elèc ica.
Consum aonable
d’ene gia al cen e i a
casa.
P ocessos i ans o macions
ecnològiques de la ida
quo idiana
Tecnologies p ohibides pe
con aminació: CFCs, DDT,
e c..
La p oducció de
ma e ials i objec es al
e ce món.
Llengua ges de p og amació P og ames maliciosos, i us
in o mà ics.
P e enció d’addicció a
les pan alles.
3
d’ESO
El p océs ecnològic Aplicació de c i e is è ics en
el p océs ecnològic.
La Tecnologia: culpable
o soluciona à el
p oblema del can i
climà ic?
Es uc u es P oducció del cimen i l’ace .
Impac es ambien als.
Ges ió del e i o i.
Impac e de les
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 20
Recicla ge d’aques s
ma e ials.
in aes uc u es en
l’en o n.
Màquines i mecanismes
Combus ibles òssils:
Ex acció, ús, i can i
climà ic.
Consum acional de
combus ibles.
Les comunicacions
El GPS i el locali zado del
elè on mòbil. Violació de la
in imi a ?
Comunicació
ins an ània: e lexió
sob e l’excés de
comunicació.
P og amació d’aplicacions D e s d’au o , p og ama i
amb Copy igh i lliu e.
Aplicacions i xa xes
socials: iscos de
l’exposició pública al
món i ual.
4
d’ESO
L’habi a ge
Nous ma e ials de
cons ucció.
Es al i ene gè ic i d’aigua a
casa.
Es al i ene gè ic i
d’aigua al cen e i a
casa.
Disposi ius de comunicació i
xa xes
Ús esponsable de la xa xa.
Mesu es de segu e a en l’ús
a in e ne . Hacking è ic.
Descà egues legals i
il·legals. Roba o i
d’iden i a i ual i al es
delic es elaciona s
amb in e ne .
Sis emes ope a ius i p og amació
d’aplicacions
D e s d’au o , p og ama i
amb Copy igh i lliu e.
Aplicacions i xa xes
socials: aplicacions que
c een addicció.
Elec ònica, pneumà ica i
hid àulica
Roboè ica. Fàb iques amb
línies de p oducció
au oma i zada.
L’au oma i zació i el
me ca labo al.
Con ol i au oma i zació
C eacions mul imèdia Segu e a pe sonal en
en o ns i uals.
Cibe asse jamen . El
lími en e l’humo i
l’ag essió.
Taula 1: P opos es de emes ecnoè ics elaciona s amb els blocs cu icula s de Tecnologia a l’ESO.
Ni ell Bloc cu icula P opos es de
Tecnologia
P opos es de
Tu o ia
1
Ba x.
El p océs ecnològic i la p oducció
indus ial
Aplicació de c i e is è ics en
el p océs ecnològic.
Segu e a en el eball.
La Tecnologia: culpable
o soluciona à el
p oblema del can i
climà ic?
Ma e ials Ob enció dels ma e ials,
impac e en el medi ambien .
Come ç jus .
Consum aonable de
p oduc es.
Sis emes ene gè ics Sos enibili a de la p oducció
d’ene gia.
Consum aonable
d’ene gia al cen e i a
casa.
Màquines i sis emes Impac e ambien al dels
p ocessos de ab icació.
Residus indus ials.
La p oducció de
ma e ials i objec es al
e ce món.
P ocessos de ab icació
2n
Ba x.
Ma e ials Recicla ge de ma e ials. La p oducció de
ma e ials i objec es al
e ce món.
Màquines è miques i elèc iques L’aigua com a p oduc e en
els p ocessos indus ials.
Oleohid àulica i
elec opneumà ica
Sis emes au omà ics Roboè ica. Fàb iques amb
línies de p oducció
au oma i zada.
L’au oma i zació i el
me ca labo al.
Con ol i p og amació de
sis emes au omà ics
Taula 2: P opos es de emes ecnoè ics elaciona s amb els blocs cu icula s de Tecnologia Indus ial a
Ba xille a .
Com s’ha mos a a les aules an e io s, o s els blocs cu icula s de Tecnologia són suscep ibles
a se ac a s amb una isió ecnoè ica si es dissenyen ac i i a s que eballin els concep es
menciona s. Pe ò, no només a Tecnologia es pod ien eballa aques s emes ecnoè ics, la
u o ia ambé po ac a aques s emes. El c i e i pe di e encia els emes en e els que es

T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 21
eballen a Tecnologia i els que es eballen a u o ia no és únic i depend à dels c i e is d’ac uació
dels equips docen s de cada cen e.
El c i e i desen olupa en aques eball i que s’ha ingu en comp e pe l’elabo ació de les aules
an e io s és el següen : Si la ècnica és més p esen , es po elaciona amb càlculs, dissenys i
són emes mol especí ics d’una à ea de la Tecnologia se an ac i i a s de l’assigna u a de
Tecnologia. Si, en can i, són emes d’ac uali a , de consciència ciu adana i ajuden en l’o ien ació
de l’alumna , se an ac i i a s de u o ia.
Les es idees següen s són les escollides pe desen olupa les ac i i a s elacionades amb la
ecnoè ica a 1 . d’ESO, pe ò cal eco da que o el cu ículum de la ma è ia de Tecnologia és
suscep ible de se anali za des d’una mi ada è ica, com s’ha elaciona en les aules an e io s.
Es po ap o i a la p ime a egada que es eballa el p océs ecnològic, mol pau a pel docen ,
pe in odui dins el documen de la memò ia p egun es que els acin e lexiona sob e les
implicacions ecnoè iques de l’objec e que es an desen olupan . Aques es p egun es es poden
o mula d’una o ma simple, espe an que o s els alumnes a ibin a con es a -la o puja el ni ell
de complexi a i així p o oca el diàleg en e g ups pe oba una solució adien o inclús p oposa
un deba a ni ell de o a la classe.
Un al e en oc de la ecnoè ica es po dona al bloc cu icula de Ma e ials. En el p océs
d’ap enen a ge dels ma e ials, a més d’ensenya les p opie a s, les aplicacions i ins i o po a
els ma e ials a l’aula pe pode -los examina , es po mos a les condicions de p oducció
d’aques s: la des o es ació en elació amb la us a, la mine ia en elació als me alls, i el pe oli en
elació amb els plàs ics. Aques a mos a d’exemples ha d’implica que aques s ma e ials són
necessa is i s’han de con inua p oduin pe ò s’ha de e un ús esponsable.
Un úl im en oc dins del ni ell de 1 d’ESO és la elació en e la Tecnologia i la socie a . El
componen social de la Tecnologia es pod ia eballa conjun amen en e la ma è ia de
Tecnologia i la Tu o ia. En quan a concep es que es pod ien po a a l’aula, la al a d’abas amen
d’aigua po able en mol es comuni a s, la al a d’in aes uc u es, la compa ació del consum de
p oduc es en e comuni a s de països ics i en ies de desen olupamen i inalmen les
elacionades amb les TIC com la b e xa digi al.
9.1. P opos a d’Ac i i a 1: P ojec e el Claue
Ma e ial pel docen :
P esen ació de l’ac i i a
P ojec e plan eja pe 1 . d’ESO. L’ac i i a es à dissenyada pe se eballada en la p ime a
aplicació del p océs ecnològic pe pa de l’alumna . Les ases del p océs es an pau ades amb
l’objec iu de que les elacionin i apliquin o es les ases. Els alumnes hau an de eali za una
memò ia que es basa en segui un guió acili a pel docen , amb l’objec iu de que apliquin una
es uc u a del documen o gani zada i adap ada al seu ni ell.
L’objec e a c ea , un claue , esol un p oblema senzill (un objec e pe no pe d e les claus) i mol
p ope a una necessi a p òpia de l’eda dels alumnes.
Con ingu s cu icula s que es ac en a l’ac i i a
El p océs ecnològic
o El p océs ecnològic. Les se es ases.
o Anàlisi del p oblema a esold e.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 22
o Disseny i desen olupamen d’idees pe a la esolució de la si uació p oblema. El p ojec e i la
memò ia.
o Execució del p ojec e.
o A aluació del p ojec e.
Desen olupamen dels p ojec es ecnològics. L’o gani zació del eball
o Desen olupamen d’un p ojec e ecnològic. El eball compa i en equip. Objec ius de l’equip i
o gani zació col·labo a i a.
o Objec ius de l’equip de eball.
o Ges ió de la in o mació i de la documen ació. La memò ia.
Disseny i cons ucció d’objec es
o Anàlisi d’objec es quo idians. Ma e ials i o mes. Funcionali a i e gonomia.
o Rep esen ació d’objec es: escales, aco acions i c oquis.
o Ins umen s de mesu a bàsics.
o Ús d’eines, ins umen s i màquines p òpies de l’en o n ecnològic. No mes de segu e a .
o Cons ucció de p oduc es ecnològics que incloguin di e en s ma e ials, eines i ècniques.
o Disseny i cons ucció d’un objec e senzill.
Objec ius d’ap enen a ge
Els objec ius de l’ac i i a són:
O1: Aplica les ases del p océs ecnològic.
O2: T ia i u ili za amb co ecció les eines del alle necessà ies pe cons ui un claue de us a.
O3: Redac a una memò ia del p ojec e eali za seguin els apa a s d’un guió.
O4: Re lexiona i eu e conclusions ecnoè iques sob e l’objec e ab ica .
O5: T eballa en g up.
Compe ències eballades
En aques a ac i i a es eballen les compe ències bàsiques i con ingu s clau:
De l’àmbi cien i ico ecnològic:
Compe ència 7: U ili za objec es ecnològics de la ida quo idiana amb el coneixemen bàsic del
seu uncionamen , man enimen i accions a e pe minimi za els iscos en la manipulació i en
l’impac e mediambien al.
Compe ència 9: Dissenya i cons ui objec es ecnològics senzills que esolguin un p oblema i
a alua -ne la idoneï a del esul a .
CC17: Objec es ecnològics de la ida quo idiana.
CC19: Man enimen ecnològic. Segu e a , e iciència i sos enibili a .
CC24: Disseny i cons ucció d’objec es ecnològics.
De l’àmbi digi al:
Compe ència 2: U ili za les aplicacions d’edició de ex os, p esen acions mul imèdia i ac amen
de dades numè iques pe a la p oducció de documen s digi als.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 23
Compe ència 8: Reali za ac i i a s en g up o u ili zan eines i en o ns i uals de eball
col·labo a iu.
CCD9: Eines d’edició de documen s de ex , p esen acions i dades numè iques.
CCD22: En o ns de eball i ap enen a ge col·labo a iu.
A enció a la di e si a
L’ac i i a plan ejada é dues pa s di e enciades: el disseny de l’objec e i la cons ucció de
l’objec e i la pa de l’elabo ació de la memò ia. Aques eball en g up pe la memò ia ha de
p odui sinè gies de compa ició d’idees pel disseny i que els alumnes s’ajudin en e sí en la
ab icació de l’objec e. El docen a à g ups he e ogenis, a i de acili a que hi hagi alumnes amb
capaci a s di e en s que en conjun puguin a on a el p ojec e. En els g ups on hi hagi algun
alumne que necessi i supo , el docen pod à p es a més a enció. El ma e ial de l’alumne es po
adap a en mida de lle a i posan en neg e a les pa aules impo an s pe l’alumna amb
discapaci a isual o p oblemes de comp ensió lec o a. Els alumnes que en unció del seu pla
indi iduali za inguin conside acions en quan a l’ús de les eines, es ind an en comp e aques es
conside acions. En cas de no pode u ili za -les, l’alumne pod à en oca el seu eball al disseny
de l’objec e i a la edacció de la memò ia. En quan a al es capaci a s, al se un disseny obe ,
els alumnes amb més capaci a s poden desen olupa dissenys més complexos en quan a
mesu es, o mes o deco acions.
C i e is d’a aluació
En inali za l’ac i i a , l’alumna se à capaç de:
• Cons ui un objec e de us a senzill u ili zan els ecu sos que disposa l’aula de ecnologia
• Aplica les ases del p océs ecnològic de o ma pau ada
• U ili za les eines del alle de ecnologia d’aco d amb les se es no mes d’ús
• Re lexiona i eu e conclusions sob e la p oducció a esanal com a mode de subsis ència.
• T eballa en g up i consensua els con ingu s de la memò ia del p ojec e
A aluació
L’a aluació es eali za à mi jançan una úb ica:
Elemen
Ni ell 1
Ni ell 2
Ni ell 3
Objec e cons uï
L’objec e no es à
inali za , no é
elació amb els
plànols p esen a s.
L’objec e es à
inali za o i que els
acaba s no són
adequa s o no
s’ajus a als plànols.
L’objec e es à
inali za i amb bons
acaba s i s’ajus a als
plànols p esen a s.
P océs ecnològic
No s’apliquen les
ases del p océs
ecnològic.
S’apliquen les ases
del p océs
ecnològic, pe ò no
es à e lec i a la
memò ia.
S’apliquen les ases
del p océs
ecnològic, i es à
e lec i a la
memò ia.
Eines
Fan un ús inco ec e
de les eines. No es
segueixen les
El docen ha
d’in e eni pe e i a
usos inco ec es. Es
segueixen les
Fan un ús co ec e
de les eines. Es
segueixen les
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 24
no mes de segu e a
al alle .
no mes de segu e a
al alle .
no mes de segu e a
al alle .
Memò ia
La memò ia es à
incomple a.
La memò ia es à
comple a o i que
al en alguns plànols
o aques s no es an
aco a s.
La memò ia es à
comple a.
Re lexió
No an cap e lexió. Fan una e lexió,
pe ò no és
comp ensible.
Fan una e lexió
comp ensible.
T eball en equip
No eballen en
equip, cada un
eballa
indi idualmen .
T eballen en equip,
pe ò en la memò ia
no pa icipen o s els
memb es del g up.
T eballen en equip,
en la memò ia es
mos en idees de
o s els memb es del
g up.
Taula 3: Rúb ica d’a aluació de l’ac i i a 1.
Tempo i zació
L’ac i i a es à dissenyada pe l’aula alle segons la següen empo i zació:
Sessió
Du ació
Ac i i a
1 10 Explicació de l’ac i i a .
10 Explicació dels ma e ials disponibles i ús co ec e de les eines.
40 Plan ejamen del p oblema, ce ca d’al e na i es i elecció de la solució.
2
60 Disseny de la solució iada, elabo ació dels plànols.
3
60 Fab icació de l’objec e.
4
60 Fab icació de l’objec e.
5
60 A aluació de l’objec e. Elabo ació de la memò ia.
Taula 4: Tempo i zació de l’ac i i a 1.
Ma e ial pe l’alumne:
Enuncia de l’ac i i a
Tecnologia 1 d’ESO P ojec e El Claue
Els os es pa es, com a egal d’ani e sa i, us han en ega les claus de casa. Us han di que no
les heu de pe d e mai i pe an , hau eu de oba alguna o ma de no pe d e-les. Heu pensa que
un claue és un objec e que po compli l’objec iu.
Objec iu: Fab ica un claue pe no pe d e les claus.
G ups de 4 alumnes, escolli s pel p o esso .
Condicions del p ojec e:
 Abans de comença , llegiu les no mes de segu e a de les eines i el alle (annexos,
apa a 13.1).
 S’ha de dissenya i cons ui un claue i elabo a la memò ia del p ojec e en g up.
 S’han de segui les e apes del p océs ecnològic al i com hem ac a a l’aula.
 Ma e ial i eines:
o T ossos de us a eciclada del alle .
o Pin u es o al es ma e ials pe deco a que heu de po a de casa.
o Se a de ma que e ia.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 31
- Els ídeos 2 i 3 pa len del ma eix ema pe ò en e sions en on ades. Fixeu- os qui
és l’au o . Qui explica la e i a , o o s dos ídeos in o men d’allò que els hi és
a o able? Jus i iqueu la espos a.
- P oposeu idees pe edui la p oblemà ica de l’ac i i a mine a.
) Expliqueu en 5 línies la os a opinió de la mine ia desp és d’ha e e aques a
in es igació.
9.3. P opos a d’Ac i i a 3: Die a digi al
Ma e ial pel docen :
P esen ació de l’ac i i a
Ac i i a plan ejada pe u o ia de 1 . d’ESO. Po se u ili zada a qualse ol al e ni ell de
Secundà ia i epe i -la a cada ni ell gua dan el qües iona i pe eu e l’e olució de l’alumne en
l’ús de les TIC. L’ac i i a es p oposa com a possible eina de de ecció de possibles
p oblemà iques en e s l’ús dels disposi ius digi als, i ha d’ana acompanyada d’al es ac i i a s
on s’exposin els iscos associa s a l’ús d’aques s disposi ius i a la o mació en l’ús co ec e.
L’ac i i a es à plan ejada pe una sessió de u o ia. Aques a sessió es di ideix en dues pa s: la
pa on els alumnes omplen el qües iona i (que no ha es a alida , pe an és adien la se a
u u a alidació) i la pa on es p odueix el deba . Aques deba s’ha de o mula en unció dels
esul a s que el docen , men e ecull els qües iona is inali za s, a consul an . Pe an , el docen
ha d’es a p epa a pe pode in odui al g up emes an dis an s com l’addicció als ideojocs,
les xa xes socials o la missa ge ia ins an ània.
En quan al deba el docen ha de eni dues idees cla es: ha de deixa pa la als alumnes (és a
di , el u o no ha de e un monòleg) i ha de se ac iu en les in e accions en e els o ns de
pa aula. El deba ha de pe me e ob eni dades que e o cin els esul a s del qües iona i i o a
aques a in o mació ecollida ha de se i pe plan eja les accions a eali za pos e io men pe
eballa la p oblemà ica de l’abús de les TIC.
El ma e ial de l’alumne (disponible als annexos) es epa i à als alumnes imp ès i depenen del
Pla d’Acció Tu o ial del cen e es pod ia ecolli o no pe una a aluació pos e io . Si es ecull es
po e amb nom o de o ma anònima. To i que el buida ge de les dades po se més cos os que
amb una eina digi al, és necessa i ap o i a aques a sessió de u o ia pe desconnec a dels
disposi ius digi als que p obablemen u ili zen a les al es ho es de classe.
Objec ius d’ap enen a ge
Els objec ius de l’ac i i a són:
O1: L’alumne econeix el emps que in e eix en l’ús de les TIC.
O2: Au oa alua l’ús de les TIC i si hi ha dependència.
O3: Deba e els esul a s del g up-classe.
O4: Discu i ècniques pe e i a l’addicció a les pan alles.

T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 32
Compe ències eballades
De l’àmbi pe sonal i social:
 Adquisició d’un g au su icien de consciència de les p òpies capaci a s in el·lec uals,
emocionals i ísiques, el desplegamen d’ac i uds i alo s pe sonals com la
esponsabili a , la pe se e ança, l’au oconeixemen i la cons ucció de l’au oes ima.
 Adquisició de la capaci a d’ap end e de les e ades p òpies i alienes, demo a les
necessi a s de sa is acció immedia a i ap end e a p end e decisions amb un càlcul de
iscos adap a a la eali a .
 Adquisició de compe ències emocionals i l’ajus amen de la conduc a als eque imen s
que compo en l’eda i la socie a .
De l’àmbi digi al:
 Compe ència 10: Fomen a hàbi s d’ús saludable de les TIC incula s a l’e gonomia pe
a la p e enció de iscos.
A enció a la di e si a
El qües iona i s’ha plan eja pe què pugui se u ili za pe la o ali a de l’alumna . Les mesu es
d’a enció a la di e si a pod ien se , en unció de les necessi a s, l’augmen del emps des ina a
espond e el qües iona i o modi icació del qües iona i, mida de la lle a i sub a lla o posa en
neg e a els concep es més impo an s de les p egun es. Es pod ia eque i ambé acla imen s
d’alguna p egun a en conc e .
C i e is d’a aluació
En inali za l’ac i i a , l’alumna se à capaç de:
• Reconèixe el emps que in e eix en l’ús de les TIC.
• A alua l’ús p opi de les TIC i iden i ica una possible dependència.
• Comunica els esul a s del qües iona i i escol a els esul a s dels alumnes.
• Escolli ècniques pe e i a l’addicció a les pan alles amb la me odologia del deba .
A aluació
L’a aluació es eali za à mi jançan una úb ica de la p esen ació i l’exposició o al:
Elemen
Ni ell 1
Ni ell 2
Ni ell 3
Ús de les TIC
No es comple a el
qües iona i.
El qües iona i es à
comple .
El qües iona i es à
comple . La p egun a
6 é una espos a
amb més de 3
pàgines web.
Possible
dependència
La espos a de la
p egun a 11 no
co espon amb la
es a de espos es.
Hi ha disc epàncies
en e la espos a de
la p egun a 11 i la
es a de espos es.
La espos a de la
p egun a 11
co espon amb la
es a de espos es.
In e acció al deba
No es espec a els
o ns de pa aula. No
in e é.
Respec a els o ns
de pa aula, a una
única in e enció al
deba .
Respec a els o ns
de pa aula, a més
d’una in e enció al
deba .
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 33
Apo acions al
deba
No apo a cap
ècnica ni comen a
les dels companys.
No apo a cap
ècnica, pe ò
comen a una ècnica
apo ada pe un
company.
Apo a una ècnica o
a més d’una
apo ació al deba .
Taula 7: Rúb ica d’a aluació de l’ac i i a 3.
Tempo i zació
L’ac i i a es à dissenyada pe l’aula habi ual segons la següen empo i zació:
Sessió
Du ació
Ac i i a
1 5 Explicació de l’ac i i a .
15 Alumna omple els qües iona is.
40 El docen e isa els qües iona is, inicia el deba segons els esul a s
obse a s.
Taula 8: Tempo i zació de l’ac i i a 3.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 34
10. Conclusions i eball u u
10.1. Conclusions
L’es udi pa ia des del desconeixemen del ema, pe an , no hi ha ia idees p econcebudes.
L’anàlisi de l’es a de l’a ha delimi a un ema, que pe la se a magni ud, pod ia ha e -se amplia
ins a la inde inició. En quan als objec ius que es an ixa pe aques eball, una de inició
comple a de la ecnoè ica es conside a que s’ha assoli , o i que aques a de inició no és
aconsellable po a -la a l’aula degu a la complexi a de la de inició pe la longi ud i els concep es
emp a s. Una opció millo és que l’alumna , mi jançan l’aplicació de c i e is ecnoè ics p è iamen
eballa s a les ac i i a s obi i agi amplian la de inició en unció de la se a expe iència. Pe
an , si l’alumna é en comp e i aplica la ecnoè ica en les ases del p océs ecnològic es pod à
aconsegui aques objec iu.
El cu ículum de Tecnologia no explici a la ecnoè ica, o i que hi ha alguns con ingu s ela ius a
aques e me: ecicla ge, e lexió, c i e is de sos enibili a , e c... És pe això que es po a i ma
que la in oducció del e me ecnoè ica com a concep e aglu inado de o s els an e io s, depèn
únicamen del c i e i del docen . En aques es udi s’ha e palès que o s els blocs cu icula s de
Tecnologia poden enllaça -se amb un ema ecnoè ic.
L’en ada de les TIC a la ida quo idiana i a l’educació ha p o oca que la se a in eg ació s’hagi
de eballa ans e salmen en els àmbi s Digi al i Pe sonal i Social. L’anàlisi dels Plans d’Acció
Tu o ial de di e sos cen es de Secundà ia ha apo a l’e idència que alguns cen es o i disposa
de disposi ius digi als a l’aula, no eballen egula men la p e enció d’addiccions a aques s
ma eixos disposi ius, desa enen la eali a que, o a del cen e, enen els alumnes.
Mi jançan el Pla d’Acció u o ial es poden eballa més emes ecnoè ics a pa de les TIC. Els
emes de cai e més social com el consum, la sos enibili a i d’al es es poden in odui a les
u o ies, a i de que o s els alumnes (sob e o a pa i de 4 . d’ESO on no o s els alumnes an
Tecnologia) puguin eali za les e lexions ecnoè iques des d’un pun de is a de c eació d’una
opinió p òpia.
Les p opos es d’ac i i a s desen olupades en aques eball són exemples de com es po po a
la ecnoè ica a l’aula. La p ime a p opos a, ha elaciona un p océs ecnològic amb la e lexió
ecnoè ica del p océs que han desen olupa . Pe an , si in oduïm als p ojec es ecnològics que
es eali zen du an el cu s p egun es que p o oquin la e lexió de l’alumna sob e allò que es an
po an a e me, s’aconsegui à que el ac amen de emes ecnoè ics elaciona s amb els
con ingu s cu icula s es no mali zi.
La segona ac i i a és ela i a a l’ob enció dels ma e ials. L’o ien ació en e s l’ex acció mine a i
la in es igació que es p oposa eali za pe aques a ac i i a é l’objec iu de acili a a iba a
e lexions sob e economi za ma e ials i ac a d’u ili za aquells que p o oquin un impac e meno
en el medi ambien i en la socie a . L’ac i i a es pod ia desen olupa l’ac i i a amb qualse ol
al e ma e ial, com pe exemple la us a, els plàs ics, e c... Un aspec e in e essan de l’ac i i a
és que l’alumna ha de consul a in o macions p o inen s d’emp eses mine es i de o gani zacions
ecologis es. Aques es in o macions, p obablemen donades des de pun s de is a oposa s han
de acili a el desen olupamen del pensamen c í ic de l’alumna i l’ap enen a ge de la ia de la
in o mació consul ada.
La e ce a p opos a d’ac i i a compo a una au oa aluació de l’ús de les TIC pe pa de
l’alumna . Aques a ac i i a ha de pe me e la de ecció de ac o s de isc en quan a l’addicció a
les pan alles i la pa de l’ac i i a on es p odueix un deba ha de pe me e que l’alumna apo i
les se es p òpies idees pe minimi za els iscos. S’ha plan eja que l’ac i i a es epe eixi en
cu sos consecu ius, a i de pode e un seguimen de l’e olució de l’ús que a l’alumne d’aques a
ecnologia, o i que es conside a que du an el cu s s’han de eali za més ac i i a s pe educa
en l’ús co ec e de les TIC.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 35
Finalmen , aques eball ha anali za la ecnoè ica engloban o s els emes. Aques a posició no
ha pe mès ap o undi en cap ema en conc e degu a les es iccions de emps i d’ex ensió
d’aques es udi.
10.2. T eball u u
La ecnoè ica, al se un camp de eball que uneix la Tecnologia i els alo s humans, o s dos en
cons an e olució, po se un àmbi d’es udi ecu en .
Pe eballs u u s es pod ia desen olupa , a pa i de la de inició de ecnoè ica apo ada, un
es udi ela iu a una emà ica conc e a de la ecnoè ica. Pe exemple, com es po eballa el bloc
d’elec ici a de 2n d’ESO des d’un pun de is a ecnoè ic, gene an ecu sos i ma e ials pe a
que els alumnes a ibin a e lexions ela i es a l’es al i d’ene gia i la polí ica ene gè ica.
Un al e exemple pod ia se a 1 . de Ba xille a , on els con ingu s cu icula s i els c i e is
d’a aluació demanen que l’alumna a ibi a e lexiona i a alua di e en s p ocessos ecnològics.
D’aques a pa del cu ículum es po eali za l’anàlisi d’aques s con ingu s i la de inició dels
ecu sos i ac i i a s a més de com enllaça amb l’acció u o ial.
També es po ap o undi en l’è ica de la obò ica, les implicacions de la obò ica al me ca labo al,
en la ida quo idiana i els can is en l’o ien ació p o essional de l’alumna degu a l’au oma i zació
de pa dels llocs de eball. Es pod ien ap o i a els ecu sos mul imèdia que s’es an publican
en els da e s emps: no el·les, sè ies i ideojocs ela ius al ema.
A més, es po e isa o desen olupa un Pla de les Tecnologies pe l’Ap enen a ge i Coneixemen
(TAC) d’un cen e educa iu amb l’objec iu d’aplica c i e is ecnoè ics als com la p e enció de la
pan alli zació de l’alumna , l’es al i d’ene gia i bons usos dels disposi ius digi als.
Finalmen , es pod ia desen olupa aques ma eix es udi en 10 o 20 anys. La in e acció dels
alumnes i la socie a p obablemen hau à can ia an adicalmen com en els da e s 10 anys.
La legislació educa i a i la isió dels equips docen s que desen olupen els documen s de cen e
com el Pla d’Acció Tu o ial possiblemen ambé can ia à. Pe an , pa i de les ma eixes
qües ions po p o oca unes espos es i solucions no es.
T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 36
11. Re e ències
Abu-Shaq a, B. (2015). "Technoe hics and O ganizing: Explo ing E hical Hacking wi hin a
Canadian Uni e si y." Depa men o Communica ion. Facul y o A s. Uni e si y o O awa.
Alie , M.; López D.; Ga cia J. I Sánchez F. (2010) Les TIC i la sos enibili a . A: Ca e a, E. i
Segalàs, J. (ed.). Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya. Cà ed a UNESCO de Sos enibili a .
Ba celó, M. (1999). "El mundo a a és de una pan alla." By e España, 49.
Bilbeny, N. (1997). La e olución de la é ica. Hábi os y c eencias en la sociedad digi al.
Ba celona: Anag ama
Bunge, M. (1974). E hics in an Age o Pe asi e Technology. Technion-Is ael Ins i u e o
Technology.
Co és, P. (2005). Educa ional echnoe hics: As a means o an end. AACE Jou nal, 13(1), 73-90.
Co és, P. A. (2006). "Un análisis de la o ien ación p o esional desde la ecnoé ica educa i a"
REOP, 17, 181-193.
Co ina, A. (1998). "¿Qué son los alo es y pa a qué si en?" Temas pa a el deba e, 42, 20-22.
Esqui ol, J. M. (2000). "Qües ions è iques sob e les implicacions i els supòsi s de la
bio ecnologia." À ees emà iques de la UPC, ISSN: 1575-6688
Ginés, O. (2011). "Connec a' amb seny." UPCommons.
Gómez, J. (2013). "In oxicació ecnològica: De la seducció a l'addicció." UPCommons.
González, A. M. (2000). "É ica y Mo al. O igen de una di e encia concep ual y su ascendencia
en el deba e é ico con empo áneo". Anua io Filosó ico 2000, 33, 797-832.
Gue a, M.; Sánchez, A. (2010). "Tecnoé ica, Anal abe ismo Digi al y mega endencias mundiales
en educación supe io ." Re is a Educación y Desa ollo Social, 4, 56-77, ISSN: 2011-5318.
Lewis, J. (2006). Cuándo el océano ya no es la úl ima on e a: una elación a muy la ga dis ancia
a a és de las ics. Red A henea Digi al.
Picas, J. (2015). "L'ús de aule es àc ils a l'educació secundà ia obliga ò ia: implan ació,
o aleses i debili a s." UPCommons.
Ryan, J. e Al. (1999). "Technology, na cissism, and he mo al sense: implica ion o ins uc ion".
B i ish Jou nal o Educa ional Technology, 30, 115-128.
Schul z, R. (2006). Con empo a y Issues in E hics and In o ma ion Technology. IRM P ess.
Siebe g, D. (2011). The Digi al Die : The 4-s ep plan o b eak you ech addic ion and egain
balance in you li e. Th ee Ri e s P ess (CA). ISBN: 9780307887382.
To as, C. (2017). Assis en (e)s obò iqu(e)s: un pun de con luència en e ecnociència i
humani a s. "Quade n de les idees, les a s i les lle es", ol. 38, núm. 209, p. 19-21, ISSN: 1695-
9396

T ac amen de la ecnoè ica al cu ículum de Tecnologia 37
12. Bibliog a ia
Bunge, M. (1985). Pseudociencia e ideología. Alianza Uni e sidad. Mad id. ISBN:
9788492422630.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.. (2009). Ba celona, Espanya: DEPARTAMENT DE
LA PRESIDÈNCIA. [online] Disponible a:
h p://po aldogc.genca .ca /u ilsEADOP/PDF/5422/1438721.pd [Consul a 3 Juny 2018].
DECRET 187/2015, de 25 d'agos , d'o denació dels ensenyamen s de l'educació secundà ia
obliga ò ia. (2015). Ba celona, Espanya: DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. [online]
Disponible a: h p://po aldogc.genca .ca /u ilsEADOP/PDF/6945/1441278.pd [Consul a 3 Juny
2018].
DECRET 102/2010, de 3 d’agos , d’au onomia dels cen es educa ius. (2010). Ba celona,
Espanya: DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. [online] Disponible a:
h p://po aldogc.genca .ca /u ilsEADOP/PDF/5686/1108859.pd [Consul a 3 Juny 2018].
Dicciona i.ca . (2018). G an Dicciona i de la Llengua Ca alana. [online] Disponible a:
h p://www.dicciona i.ca [Consul a 3 Juny 2018].
Mo ales, D. (2018). Tecnoé ica. [online] p ezi.com. Disponible a:
h ps://p ezi.com/s7d2n6uwmjn8/ ecnoe ica/ [Consul a 3 Juny 2018].
Encyclopedia.com. (2018). Technoe hics - Dic iona y de ini ion o Technoe hics [online]
Disponible a: h ps://www.encyclopedia.com/science/encyclopedias-almanacs- ansc ip s-and-
maps/ echnoe hics [Consul a 3 Juny 2018].
XTEC - Xa xa Telemà ica Educa i a de Ca alunya. (2018). Educació secundà ia obliga ò ia.
[online] Disponible a: h p://x ec.genca .ca /ca/cu iculum/eso [Consul a 3 Juny 2018].
Edu365.ca . (2018). Tecnologia | ESO | edu365. [online] Disponible a:
h p://www.edu365.ca /eso/muds/ ecnologia [Consul a 3 Juny 2018].
Tecnoe icablog.wo dp ess.com. (2018). Tecnoè ica – Tecnologia. [online] Disponible a:
h ps:// ecnoe icablog.wo dp ess.com/ca ego y/ ecnoe ica/ [Consul a 3 Juny 2018].
Família i Escola. (2018). 12-18 anys. [online] Disponible a:
h p:// amiliaiescola.genca .ca /ca/educa -c eixe -en- amilia/educacio-us- ecnologies/us-abus-
ecnologies/12-18-anys/ [Consul a 3 Juny 2018].
Edpac.ca . (2018). MATERIALS EDUCATIUS | Educació pe a l'Acció C í ica - EdPAC. [online]
Disponible a: h p://edpac.ca /que-o e im/ma e ials-educa ius/ [Consul a 3 Juny 2018].
Con lic mine als.es. (2018). Els impac es de la mine ia – Con lic Mine als. [online] Disponible a:
h p://con lic mine als.es/ca/els-impac es-de-la-mine ia [Consul a 3 Juny 2018].
EcoPo al.ne . (2018). La mine ía del siglo XXI debe asumi sus cos es ambien ales. [online]
Disponible a: h ps://www.ecopo al.ne / emas-especiales/la-mine ia-del-siglo-xxi-asumi -cos es-
ambien ales [Consul a 3 Juny 2018].