171
in o macions
Edició i edacció: Se ei de Comunicació Ins i ucional. Tel. 93 401 61 43. h p://www.upc.edu
Ve sió elec ònica: h p://www.upc.edu/ e is ain o macions Gene 2005
Ap o a el p essu-
pos pe a l’any
2005. El Consell Social
ha ap o a el p essupos
pe a l’any 2005 que
ascendeix a 267.187.281
eu os, i que suposa un
inc emen global del
10,03% espec e al p es-
supos de la UPC de
l’any an e io .
Aques inc emen signi i-
ca iu e lec eix la olun a
de la Uni e si a de man-
eni i e o ça
l’impuls del
conjun de línies
es a ègiques
de go e n •
P ojec e PBAUE. El
Pa c Ba celona d’A qui-
ec u a, U banisme i Edi i-
cació, p esen a el 21 de
desemb e passa , ol
consolida la posició cap-
da an e a de la Uni e si-
a en l’àmbi de l’a qui-
ec u a.
Aques p ojec e, que
abas a à una ex ensió de
60.000 m2, acolli à p op
de 7.000 es udian s i
di e sos g ups de ece ca
i o ma à
pa del p i-
me ecosi e
u bà de Ba -
celona •
78
El model docen
El model docen
de la UPC en l’EEES
de la UPC en l’EEES
9
El Consell de Go e n e comp es
da an del Claus e Uni e si a i
En el Claus e Uni e si a i que a eni lloc el 17 de
desemb e, el ec o de la Uni e si a , Josep Fe e Llop,
a emma ca l’in o me sob e l’ac uació del Consell de
Go e n du an el 2004 i els p og ames d’ac uació pe al
2005 en un con ex can ian , ca ac e i za pe l’en ada
en igo de la LUC, la con e gència cap a l’Espai Eu o-
peu d’Ensenyamen Supe io , el VII P og ama ma c
eu opeu i el Pla d’R+I de Ca alunya, els can is de
Go e n cen al i au onòmic, així com el elleu al capda-
an de la p esidència al Consell Social.
És en aques con ex que la UPC, amb l’objec iu de
con ibui a la “sociali zació del coneixemen ”, ha de
desen olupa les se es ac uacions i a on a els ep es
de u u , segons a explica el ec o . La in e nacionali -
zació, la semip esenciali a , les aliances amb di e en s
en i a s, ins i ucions i emp eses, i l’educació en alo s
són, segons el ec o , algunes línies ans e sals que
han de guia les ac uacions de la UPC, d’aco d amb els
qua e eixos que iden i iquen l’acció de
go e n: l’excel·lència acadèmica, el com-
p omís social, el bon go e n i l’a enció a les
pe sones •2
2
claus e uni e si a i. 17 de desemb e. To a la in o mació es po consul a a h p://www.upc.edu/bupc
El ec o a ence a l’in o me amb un
balanç de les ac uacions del Consell de
Go e n du an el 2004 i el eno a
pape que ha de eni la Uni e si a en
una socie a global del coneixemen .
Segons Fe e Llop, la uni e si a “no
només és una ins i ució acadèmi-
ca, sinó que ha de se un agen
dinami zado socioecònomic que
ha de pe me e millo a el benes a
del ciu adà”. Aques nou model no ha
de deixa de banda l’objec iu p imo dial
de la uni e si a : c ea i sociali za el
coneixemen .
D’al a banda, el ec o a des aca els
condicionan s ex e ns en què s’ha
desen olupa la ida uni e si à ia
du an el 2004.
El ec o a anali za els can is a la
LOU, que ind an epe cussions decisi-
es en l’au onomia uni e si à ia i que
ambé a ec a à el p océs d’habili ació.
Igualmen , són elemen s de inido s del
nou pano ama uni e si a i la p ò oga
p e is a pe al p o esso a associa ins
al 2008 i els c i e is d’ac edi ació que
es abli an l’AQU i l’ANECA.
L’Espai Eu opeu d’Ensenyamen Supe-
io (EEES) és l’al e g an elemen con-
dicionan de la uni e si a dels p ope s
mesos amb els nous dec e s de g au i
pos g au, un ca àleg de í ols de g au i
l’inici de la posada en ma xa dels màs-
e s eu opeus. Aques s ep es han
d’implica un can i a l’o e a de i ula-
cions de la Uni e si a i, segons el ec-
o , es po a an a e me des de la in en-
ció de con inua sen capda an e s en
el p océs de con e gència amb Eu o-
pa.
En l’àmbi de l’R+D+I, el ec o es a
mos a op imis a en a i ma que
les adminis acions s’han com-
p omés a augmen a el inança-
men a la ece ca. Com a exemple a
esmen a que la Gene ali a de Ca a-
lunya é com un dels seus objec ius
dona més es abili a als in es igado s.
En aques ma c, “el Pla d’R+D+I que
elabo a la UPC ha de se capaç d’a-
p o i a aques es opo uni a s”. En
el camp del inançamen , el ec o a
di que hi ha expec a i es de c eixe-
men inculades al con ac e p og a-
ma, així com millo es inculades a
ac uacions especí iques.
Fe e Llop a ema ca la bona en esa
amb les adminis acions i ins i ucions
socials, i a des aca la col·labo ació
del Consell Social i del seu p esiden ,
Ramon Folch.
“La UPC no és només
una ins i ució acadèmica, sinó
un au èn ic agen dinami zado
de l’en o n”
El ec o anali za el nou pape de la Uni e si a a la socie a del coneixemen
“El Pla de Rece ca
que elabo a ac ualmen la UPC
ha de se capaç d’ap o i a les
opo uni a s que es p esen in
de la mà de l’inc emen
del inançamen de la ece ca
i de la con iança
de les emp eses en la UPC”
L’excel·lència acadèmica, el comp omís social, el bon
go e n i l’a enció a les pe sones han es a els qua e
eixos que con inua an guian l’acció de
go e n de la UPC en els p ope s
mesos. Aques s eixos es complemen-
en amb qua e línies d’ac uació ans-
e sal: la in e nacionali zació, l’impuls a
una o e a semip esencial, l’es abli-
men d’aliances amb l’en o n i el
omen dels alo s a la o mació.
Josep Fe e Llop a explica que la
in e nacionali zació de l’ac i i a és una
clau de l’acció i a des aca que, en aques a línia i du an
el da e any, la UPC ha inc emen a un 10% la p esència
d’es udian s de doc o a es ange s i d’es udian s acolli s
al p og ama E asmus. Segons el ec o , aques es xi es
c eixe an en el u u g àcies als es u-
dian s que pa icipen en el p og ama
E asmus Mundus i als con enis de
coope ació signa s amb uni e si a s
es ange es.
La implan ació de la modali a semi-
p esencial com a e di e encial de l’o-
e a de la Uni e si a , l’es ablimen
d’aliances amb l’en o n i, inalmen , el
omen d’una o mació basada en
alo s se an al es elemen s onamen als a desen olupa
en els p ope s mesos.
“La in e nacionali zació,
l’impuls a la
semip esenciali a ,
l’es ablimen d’aliances amb
l’en o n i el omen dels alo s
en la o mació ma ca an
l’acció de la UPC”
Els qua e eixos de go e n de la UPC es comple en a a amb qua e línies ans e sals d’ac uació
3
claus e uni e si a i. 17 de desemb e. To a la in o mació es po consul a a h p://www.upc.edu/bupc
Pel que a a l’o gani zació de la docèn-
cia, el ec o a des aca que, al lla g
del 2004, s’ha es able un nou sis-
ema d’assignació de docència a
cen es i depa amen s, i s’ha
dona un impuls al ma e ial docen
en ca alà, així com a la inco po ació
d’es udian s en els depa amen s pe
e ece ca.
Pe al 2005, la Uni e si a abo da à el
inançamen de l’equipamen docen i
posa à en ma xa p o es pilo d’en-
ques es elec òniques sob e p o esso-
a i o gani zació de la docència.
Quan a la p og amació acadèmica,
s’ha inicia la i ulació d’Enginye ia
Ae onàu ica a l’ETSEIT, que comple-
a l’o e a acadèmica en aques àmbi
engegada al Campus del Baix Llob e-
ga , i s’han posa en ma xa el segon
cicle d’Enginye ia d’Au omà ica i
Elec ònica, a l’EPSEVG, i el d’O -
gani zació Indus ial, a l’EPSEB.
Du an el 2005 s’inicia à el segon
cicle d’Enginye ia de Mines a
l’EUPM i s’es udia à la possibili a de
comple a l’o e a acadèmica en l’àmbi
de l’Enginye ia Na al. En l’apa a dels
í ols p opis i mix os, Josep Fe e Llop
a essal a la consolidació del Cen e
de Fo mació In e disciplinà ia Supe io
(CFIS) i de l’o e a global de Logís ica.
En e els objec ius pe al 2005, s’abo -
da à la o mació pe manen des dels
cen es docen s, amb el supo de la
Fundació UPC i amb la in enció de
comple a la que o e eix aques ens del
G up UPC; a més, es posa à en ma xa
el segon cicle d’O gani zació Indus ial
semip esencial a l’EPSEB, amb el qual
es p e én dona un impuls a aques a
modali a o ma i a.
En el p océs d’adap ació dels es u-
dis a l’EEES, el ec o a in o ma que
la Uni e si a ha engega el pla pilo de
í ols o icials i a des aca l’èxi de
p esència de la UPC en el p og ama
E asmus Mundus, en el qual pa icipa a
es dels nous màs e s espanyols i
coo dina el Mas e o Resea ch on
In o ma ion Technologies (MERIT), que
impulsa el Depa amen de Teo ia del
Senyal. En aques capí ol, Fe e Llop
a explica ambé que s’ha ap o a el
model docen pe a l’EEES, mol més
p ope a les necessi a s socials eme -
gen s, i a ema ca l’apos a de la UPC
pe c ea màs e s d’excel·lència i de
e e ència in e nacional.
Pel que a a la Fundació UPC, el ec-
o a a i ma que s’ha p opo ciona
supo als cen es docen s i, pe al
2005, es a penden la ede inició dels
objec ius del Cen e de la Ima ge i la
Tecnologia Mul imèdia (CITM). També
cal e o mula l’es uc u a de la Uni e -
si a d’Es iu; e o ça la p esència de la
UPC —a a és de la Fundació UPC—
a Amè ica Lla ina, així com es ènye la
elació amb els col·legis p o essionals.
En aques àmbi , al lla g del 2005 es à
p e is enlles i el Pla R+D+I. Ho i zó
2010 inicia a inals de 2004. Segons el
ec o , en el ma c d’aques Pla es
dona à espos a a la p io i zació dels
àmbi s de ece ca, al sis ema de selec-
ció dels Pun s pe Ac i i a s de T ans-
e ència de Resul a s de la Rece ca
(PATRR) ipus 1 que inguin un con in-
gu de ece ca des acada i a la egula-
ció del pe sonal de supo i el pe sonal
in es igado .
De les accions du es a e me el 2004
en aques camp, el ec o a des aca
la cons i ució de l’à ea de ece ca, la
consolidació dels g ups de ece ca, així
com de les o icines de supo a les
ma emà iques i de supo a l’o gani za-
ció de cong essos, i de l’a enç en la
polí ica dels PAR d’a qui ec u a.
Enguany es a penden la c eació de
cen es de ece ca i es uc u es de
supo als in es igado s en els campus.
Quan al doc o a , el ec o a des a-
ca que la UPC encapçala el g up de
les uni e si a s espanyoles amb p og a-
mes de doc o a dis ingi s amb men-
cions de quali a . També a esmen a
que, du an el 2004, el 15% de les esis
han ob ingu una menció eu opea.
Rendició de comp es i ac uacions de u u
“La UPC apos a à
pe la c eació de màs e s
de e e ència incula s
a la ece ca més excel·len ”
“El 2005 es comple a à
l’elabo ació del pla d’R+D+I”
Docència
Doc o a , ece ca i ans e ència de esul a s
Con ac e p og ama. El ec o a des aca que s’ha asso-
li una alo ació del 102,7% dels objec ius del con ac-
e p og ama amb la Gene ali a de Ca alunya, supe an
el 98% aconsegui l’any an e io .
La Uni e si a ha aconsegui el 150% dels objec ius en el
nomb e d’es udian s ma icula s en p og ames de doc o a
ac edi a s pe la Gene ali a , en el de pa en s, en el de i u-
la s que han e una es ada in e nacional i en els pun s
d’accés sense ils ins al·la s als campus. Això no obs an , no
s’ha assoli el 100% dels objec ius en l’a aluació docen , en
els p ojec es inals de ca e a desen olupa s o a de la UPC
i en l’encà ec acadèmic pe sonali za .
Sob e els aco ds del Consell de Go e n. El ec o a
explica que el Consell de Go e n a ap o a , du an l’úl im
any, 168 aco ds. A més, a des aca l’es o ç de les pe sones
memb es del Consell i a ema ca el e que la g an majo ia
dels aco ds s’han ap o a pe consens o amb una àmplia
majo ia.
4
El ec o a in o ma de la culminació
del p océs conduen a l’o gani zació
del Campus del Baix Llob ega . Al lla g
de 2005 s’abo da à l’o gani zació del
Campus No d i del de Te assa.
El ec o a mani es a la in enció d’in-
c emen a la p esència de la UPC en
el e i o i.
L’in o me del ec o ambé a e e i -se
a l’en o imen del comp omís social
que ha ingu lloc du an l’any 2004
amb la consolidació d’accions com a a
la Global Uni e si y Ne wo k o Inno a-
ion (GUNI) i l’o gani zació de la p ime-
a Con e ència In e nacional de Ba ce-
lona sob e l’Educació Supe io , de la
p ime a T obada de P emis Nobel i de
l’ac e d’in es idu a com a doc o s
hono is causa a pe sones que han sim-
boli za la llui a an i anquis a. La in en-
ció, a assegu a el ec o , és consoli-
da ac i i a s com aques es pe ecu-
pe a la memò ia his ò ica.
Al lla g del 2005, la Uni e si a é
l’encà ec, pe pa de la Unesco, d’e-
labo a l’in o me mundial d’educa-
ció supe io i es p e eu la c eació de
la Fundació Comp omís Social, que
s’enca ega à de l’o gani zació de les
obades dels gua dona s amb el P emi
Nobel i d’al es pe sonali a s des aca-
des pe c ea un ò um pe manen de
e lexió i deba sob e emes d’in e ès.
Igulamen , al lla g de 2005 es posa à
en ma xa la Fundació UBUNTU.
Pel que a al pa ocini, el ec o a
anuncia l’inici de les ac i i a s d’UPC
21, que ha pe mès el pa ocini ex e n
del CFIS, de les ac i i a s de la GUNI,
de la Cà ed a UNESCO de Tècnica i
Cul u a, així com de no es cà ed es
d’emp esa.
En ma è ia mediambien al, el ec o
a in o ma de la posada en ma xa
d’un model de ges ió de esidus, del
p og ama ITINERA al Campus del Baix
Llob ega o de la asca desen olupada
pel Cen e de Coope ació pe al
Desen olupamen , en e d’al es.
El 2005, segons a assegu a el ec o ,
es posa à en ma xa el Pla pilo en sis-
emes de ges ió ambien al (EMAS), es
c ea à un cen e que englobi les inicia-
i es en ecnologia i sos enibili a i es
p oposa à la Cà ed a Unesco de Tec-
nologia, Desen olupamen Sos enible,
Desequilib is i Can i Global com a uni-
a bàsica. També a anuncia la c ea-
ció de la Cà ed a Tecnologia pe a To -
hom.
Finalmen , en aques apa a el ec o
es a e e i a la endició de comp es,
un dels eixos d’ac uació del go e n de
la Uni e si a i, en aques sen i , a
explica la p esència de la UPC al
Col·legi d’Enginye s Indus ials i al Ce -
cle Finance .
Es à p e is a pe als p ope s mesos la
compa eixença del ec o al Pa lamen
de Ca alunya i, pos e io men , a la
Camb a de Come ç.
claus e uni e si a i. 17 de desemb e. To a la in o mació es po consul a a h p://www.upc.edu/bupc
“Es man é la ocació
d’inc emen a la p esència
e i o ial i social de la
Uni e si a ”
Socie a i e i o i
El ec o a apun a ambé que el 2004,
un 53% dels doc o ands e en de p o-
cedència es ange a i que, cada ega-
da més, els doc o ands eali zen la
se a esi sob e p ojec es de les emp e-
ses. El ec o a a egi que du an el
2004 s’ha ap o a la no ma i a de
beca is de ece ca.
En l’àmbi dels ens incula s, el ec o
a essal a que, al lla g de l’any passa ,
s’ha aconsegui la egulació de l’o e -
head gene a des dels cen es incula s
i que s’ha egula el pe sonal incula .
També a ema ca el pape de la Uni-
e si a en l’àmbi de la supe compu a-
ció, la pa icipació del CREBEC en
l’Ins i u de Bio ecnologia de Ca alunya
i l’aco d pe a la c eació de la Fundació
Cen e CIM. A més, a explica que el
2004 ha es a l’any de la consolidació
de l’Agència d’Ac edi ació en In es iga-
ció, Desen olupamen i Inno ació
Tenològica (AIDIT), que a a end e 300
pe icions, en lloc de les 26 del 2003.
El ec o a explica que es p e eu que
du an el 2005 es posi en ma xa el p o-
jec e K2M, una inicia i a de di e sos
depa amen s, cen ada en l’àmbi de
les TIC, pe abo da des de la Uni e si-
a el desen olupamen de pa en s i
l’impuls a l’e apa de desen olupamen
de p oduc es.
També du an el 2005 es posa à en
ma xa P e enca i es con inua à en la
línia de la c eació d’aules i subseus del
CIMNE. El ec o a ema ca la impo -
an p esència de la Uni e si a en els
cen es ecnològics i a explica que
s’es à eballan pe pa icipa en els
u u s cen es de logís ica, d’au omoció
i de TIC, la c eació dels quals es à p e-
is a pe la Gene ali a pe al 2005.
En el cas dels pa cs ecnològics, el
ec o a in o ma que la Uni e si a ela-
bo a à una polí ica p òpia al lla g del
2005 que pe me à l’impuls de di e sos
pa cs a Te assa, al Baix Llob ega , a
Ba celona, a Man esa, a Vilano a i la
Gel ú i al Campus del Besòs.
El ec o a a egi que, a pa i del gene
de 2004, a can ia el model de
inançamen d’emp eses de base
ecnològica i que al lla g de l’any s’ha
consolida el model de ampolins pe
comp es en pa icipació.
En aques a línia, a in o ma que s’ha
ecupe a la p ime a in e sió d’una d’a-
ques es emp eses pe alo de
100.000 eu os.
Un al e ep e pe al 2005 és, segons a
di el ec o , la consolidació de la Fun-
dació Inno a.
“La UPC desen olupa à
al lla g de 2005
una polí ica p òpia
de pa cs ecnològics”
“El 2005 la UPC compli à
l’encà ec de la Unesco
d’elabo a l’in o me mundial
d’educació supe io ”
El ec o es a e e i als a enços asso-
li s amb la c eació d’una no a À ea
d’O gani zació dins el Consell Tècnic,
l’es uc u ació de les uni a s uncionals,
la ees uc u ació d’Edicions UPC, la
in eg ació de l’ICE i la UNIFF, i la econ-
igu ació dels espais dels se eis gene-
als pe c ea una es uc u a més com-
pac a. L’apos a de go e n és comple-
a el model o gani za iu de la Uni-
e si a el 2005.
Fe e Llop ambé a de alla les no es
eines de comunicació i pa icipació
que s’han posa en ma xa al se ei de
la comuni a : el Clip UPC i els
Monog à ics UPC, que enen com a
objec iu millo a els p ocessos in o ma-
ius i comunica ius en e els memb es
de la Uni e si a . En aques a línia i pe
al 2005, el ec o a des aca la conso-
lidació de les eunions in o ma i es
pe iòdiques amb adminis ado s i caps
de se ei.
D’al a banda, el 2004 s’ha comple a
la plani icació es a ègica engegada
el 2003, ha ingu lloc la p ime a con o-
ca ò ia de componen especí ic i s’han
ob ingu els p ime s esul a s del com-
ponen comú.
Du an el 2005, la UPC pa icipa à, jun-
amen amb la es a d’uni e si a s
públiques ca alanes, en una a aluació
ins i ucional pe pa de l’Eu opean Uni-
e si y Associa ion.
Fe e Llop ambé es a e e i a les
accions du es a e me al lla g de 2004
en ma è ia de pe sonal: l’aco d pe a
la e isió dels pe ils del PAS-L, el pla
de o mació del PAS, l’encà ec acadè-
mic pe sonali za , l’es abili zació del
PDI-L, la posada en ma xa del pla
Se a Hún e i l’aplicació dels quin-
quennis au onòmics docen s.
A més, el ec o a eco da que s’ha
anca el p océs de selecció d’una no a
mú ua. El 2005, es comple a à el
p océs de e isió dels pe ils de o el
PAS-L i se simpli ica an els concu sos.
Així ma eix, el ec o a eco da que és
imp escindible pe al bon uncionamen
de la Uni e si a abo da els con enis
amb el PAS-L i el PDI-L. D’al a banda,
ambé es p e én aques any desenca-
lla el pla de p omoció del PDI.
Sob e Tecnologies de la In o mació
i la Comunicació (TIC), el ec o a
essal a la c eació de la di ecció TIC
pe consolida les ac i i a s en aques
àmbi i a mos a la se a sa is acció
pels p ime s esul a s ob ingu s en l’a-
plicació de la p ime a ase del pla d’in-
aes uc u es TIC.
Fe e Llop a explica que la Uni e si-
a ha anca el con ac e ma c amb
UPCne i s’ha eballa a a o del p o-
g ama i lliu e i la ins al·lació de pun s
WI-FI pe a es udian s. També s’ha
a ança en la posada de l’adminis ació
elec ònica a disposició de la comuni a
uni e si à ia. El 2005, la Uni e si a ol
con igu a ATENEA com una pla a o -
ma po en , inali za el p ojec e PRISMA
i consolida la Cà ed a de P og ama i
Lliu e (CPL).
L’in o me ambé a de alla que, amb la
no a pla a o ma Conso ci de Biblio e-
ques Uni e si à ies de Ca alunya
(CBUC), les biblio eques esde ind an
cen es de ecu sos d’ap enen a ge i
d’in es igació. En aques camp, el
2005 s’impulsa à el pla REBIUN.
En un al e apa a , Fe e Llop a des-
aca la inali zació de la p ime a ase
del Pla Plu ianual d’In e sions en
Edi icacions Exis en s i la c eació de
la p ime a base de dades d’espais de
la Uni e si a . La inali zació de les
ob es de l’edi ici A0, la posada en
ma xa de les ob es de la biblio eca
d’a qui ec u a i de l’edi ici d’ampliació
de l’ETSAV són al es ac uacions del
2004.
Du an el 2005, es inali za à la biblio e-
ca de Man esa. També es p e eu la
cons ucció d’un edi ici de se eis al
Campus del Baix Llob ega . El aslla
de l’Escola d’Ag icul u a i les inaugu a-
cions de l’Ins i u de Ciències Fo òni-
ques i del Cen e Tecnològic de Teleco-
municacions de Ca alunya, p e is os
pe a enguany, con igu a an aques
campus.
El ec o a e e i -se a l’a anç en la
de inició del Pa c Ba celona d’A qui-
ec u a, U banisme i Edi icació
(PBAUE), que s’ubica à al u u Cam-
pus del Besòs, p ojec e que lide a la
UPC i que a se p esen a a la comu-
ni a uni e si a ia el mes de no emb e
( egeu pàg. 8). El PBAUE ocupa à uns
60.000 m2i hau à d’acolli uns 7.000
es udian s. D’al a banda, el ec o a
e e i -se a l’imminen inici del p océs
de e o ma de les ins al·lacions de
l’ETSEIB, e o ma que compo a à un
inc emen d’espai de 15.700 m2.
5
claus e uni e si a i. 17 de desemb e. To a la in o mació es po consul a a h p://www.upc.edu/bupc
Fe e Llop, en e e i -se da an els claus als a la si uació
econòmica de la Uni e si a , a des aca que el p essupos
del 2005 p esen a a un augmen d’un 10% en elació al de
l’any an e io i que el dè ici es uc u al de
la ins i ució con inua a p esen an una
endència a la baixa, a l’ensems que es
p e eu que pa d’aques dè ici pod à
compensa -se mi jançan ing essos de
ca àc e conjun u al. To i això, el ec o a
insis i que calia e eno a s es o ços pe
disminui el dè ici a pa i de l’adopció de mesu es que hi
con ibueixin, sense que això signi iqui sac i ica despeses
des inades a millo a l’ac i i a acadèmica, l’equipamen i les
condicions de eball del pe sonal.
D’al a banda, el ec o a insis i que el p og ama UPC21 de
p ojecció social, pa ocini i mecena ge de
la Uni e si a ha de se un ins umen pe
acili a la consecució de nous ing essos.
Finalmen , Fe e Llop es a mos a espe-
ança amb la implan ació del nou model
de inançamen , que ind à en comp e la
ans e ència de esul a s de la ece ca, la
e i o iali a i els coe icien s d’expe imen ali a que p esen a
la UPC •
“El 2005 es comple a à el
p océs de e isió dels pe ils
del PAS-L i s’a ança à en el
pla de p omoció del PDI”
“El nou model de inançamen
é en comp e la ans e ència
de esul a s de la ece ca, la
e i o iali a i els coe icien s
d’expe imen ali a ”
Pe sonal, es uc u a i o gani zació
Economia

6
claus e uni e si a i. 17 de desemb e. To a la in o mació es po consul a a h p://www.upc.edu/bupc
A g ans e s, els emes que es an
abo da són els següen s:
Si uació del PDI con ac a . Es a
eclama que s’emp enguessin ac-
cions conc e es pe millo a la si uació
sala ial d’aques col·lec iu. El ec o a
explica que la si uació s’ha denuncia
da an del Minis e i d’Educació i Cièn-
cia i que, a a és de la CRUE, s’es à
in en an uni ica la polí ica de con ac-
ació del p o esso a pe al sis ema
uni e si a i espanyol. També a des a-
ca els es o ços pe in en a can ia el
uncionamen de l’AQU i de l’ANECA.
Línies d’ac uació de u u i ecu -
sos. En una in e enció es a mani es-
a p eocupació pe les g ans línies
d’ac uació de u u de la Uni e si a i
in e és pel ecu sos disponibles pe
du a e me p ojec es d’en e gadu a.
El ec o a explici a que l’equip de
Go e n é ben enca ada la polí ica de
u u , amb l’ho i zó al 2010, i que es
posa à l’èm asi en la docència, la
ece ca, la semip esenciali a i els
campus e i o ials. Sob e els ecu -
sos, el ec o a di que s’ap o i a an
les à ees en les quals la UPC és
excel·len pe pode du a e me g ans
p ojec es amb inançamen ex e n.
Semip esenciali a . Es a demana
més conc eció pel que a a la p og a-
mació de la o mació semip esencial.
El ec o a assegu a que el com-
p omís amb aques a modali a docen
o ma pa del g an p ojec e de u u
de la UPC i que s’hi es à eballan .
Si uació econòmica de la UPC.
Da an la si uació de dè ici que ha
assoli la UPC, es a plan eja anali za
més a ons les despeses. En aques
sen i , el ec o a di que s’es à eba-
llan pe ed eça el p essupos .
Segon cicle d’Enginye ia de Mines
a l’EUPM. Es an e c í iques a la
posada en ma xa de la i ulació d’En-
ginye ia de Mines (segon cicle) a
l’EUPM, ap o ada pel DURSI. El ec o
a especi ica que la inicia i a no ha
es a una acció unila e al de la Uni e -
si a , sinó ui d’un aco d amb la
Gene ali a i el sec o mine .
Campus de Lle an . Es a posa en
dub e que s’haguessin anca o icial-
men els aco ds polí ics de la UPC
amb les adminis acions inculades al
p ojec e i es a demana més ans-
pa ència. Fe e Llop a con i ma l’en-
esa amb l’Adminis ació i que hi ha
uns aco ds polí ics cla s i decidi s, o
i que manca o iciali za -los pe esc i .
Model o gani za iu. Es a posa de
mani es la p eocupació sob e l’es-
uc u a dels cen es de ece ca dins el
nou model o gani za iu de la Uni e si-
a . El ec o a eco da que l’apos a
de go e n és inali za o almen el
model o gani za iu el 2005.
P ojec e K2M. Es a demana in o -
mació més conc e a sob e la inicia i a.
El ec o a explica que es ac a d’a-
bo da el desen olupamen de pa en s
i d’impulsa l’e apa de desen olupa-
men de p oduc es en l’àmbi de les
TIC, no de p og ama i.
Pla d’in aes uc u es a qui ec ò-
niques. Es a qües iona si hi ha ia
espai disponible pe cons ui nous
edi icis, en e e ència a la ehabili ació
de l’ETSEIB. Fe e Llop a a i ma que
l’espai disponible és adequa .
P esència e i o ial. Es a incidi en
l’apos a pe la e i o iali a amb
accions conc e es i p essupos pe als
campus. El ec o a ema ca que e
campus e i o ials po en s és un dels
objec ius del seu manda .
Cen e Tecnològic de l’Ae onàu ica
i de l’Espai. Es a demana in o mació
més conc e a sob e aques cen e i el
ec o a explica que s’ins al·la à al
Campus del Baix Llob ega i que p o-
jec es com aques e e men la olun a
de po encia els campus e i o ials •
RReessuull aa ddee llaa oo aacciióó:: 5588 oo ss aa aa oo ,,
00 eenn ccoonn aa ii 5555 eenn bbllaanncc..
Els aco ds del Claus e Uni e si a i
El deba
Aco d 10/2004. No ma i a pe a l’elec-
ció de la Comissió de Reglamen s.
Aco d 11/2004. No ma i a pe a l’elec-
ció de la Mesa Pe manen del Claus e
Uni e si a i.
Aco d 3/2004. Elecció dels ep esen-
an s a la Comissió de Selecció i A alua-
ció del Pe sonal Docen i In es igado de
la Uni e si a (CSAPDIU).
El Claus e ambé a ap o a pe consens
ele a a de ini ius els eglamen s de les
següen s uni a s bàsiques: Depa amen
d’Es uc u es a l’A qui ec u a (aco d
15/2004), Depa amen d’Enginye ia
Elèc ica (aco d 17/2004), Depa amen
d’Enginye ia de la Cons ucció (aco d
18/2004), Depa amen d’Enginye ia
Mecànica (aco d 19/2004), Depa amen
d’Enginye ia del Te eny, Ca og à ica i
Geo ísica (aco d 21/2004), EUPM
(aco d 23/2004), Depa amen de Física i
Enginye ia Nuclea (aco d 24/2004),
INTE (aco d 25/2004), IOC (aco d
26/2004), Depa amen de Mecànica de
Fluids (aco d 27/2004), Depa amen
d’Enginye ia Mine a i Recu sos Na u als
(aco d 30/2004), Depa amen d’Engin-
ye ia de Sis emes, Au omà ica i In o mà i-
ca Indus ial (aco d 32/2004), Depa a-
men de Ma emà ica Aplicada I (aco d
33/2004), ETSETB (aco d 34/2004),
Depa amen de Ma emà ica Aplicada III
(aco d 16/2004), EPSEVG (aco d
20/2004), EUOOT (aco d 22/2004),
Depa amen d’Es adís ica i In es igació
Ope a i a (aco d 28/2004), FME (aco d
29/2004) i Depa amen d’Òp ica i Op o-
me ia (aco d 31/2004).
Aco d 12/2004. El Claus e a ap o a
una moció p esen ada pel Consell de
l’Es udian a en la qual es p oposa que es
inguin en comp e de e minades condi-
cions a l’ho a de e p opos es al Go e n
pe modi ica la LOU.
Aco d 13/2004. Moció 2. Es a ap o a
una moció en la qual es eclama que els
ecu sos que es dediquen a la ece ca i al
desen olupamen mili a es ans e eixin a
la ece ca ci il.
Aco d 14/2004.. El Claus e a ap o a
una moció que ins a a inc emen a els
ecu sos des ina s a les biblio eques de la
UPC.
Aco d 35/2004.. Comissió de Regla-
men s.
Aco d 36/2004. Mesa Pe manen del
Claus e Uni e si a i •
in o macions
7
El p o esso del Depa amen de P o-
jec es A qui ec ònics Ped o Lo enzo,
de l’ETSAV, ha coo dina un equip de
ècnics de 14 països que han dissenya
ecnologies pe cons ui habi a ges de
baix cos a Amè ica Lla ina. Lo enzo
explica aques a expe iència en el llib e
Un sos e pe iu e, que s’edi a à p o-
pe amen , i es à elabo an unes pau es
cons uc i es que se eixin de guia pe
a les in e encions de les ONG en
aques àmbi . És la se a mane a “d’a-
consegui una ans o mació social i
pal·lia els desequilib is del món”.
D’al a banda, dona o ma i nod i la
biblio eca de l’ONG Luna Nue a, que
dóna se ei a les nenes i les adoles-
cen s íc imes d’explo ació sexual al
Pa aguai és l’objec iu d’un g up de PAS
i PDI de l’EPSEVG que an ma xa a
aques país el mes d’oc ub e passa
pe du a e me el p ojec e. L’equip ha
o gani za , digi ali za i amplia aques a
biblio eca a a és d’una ecollida de lli-
b es i de la comp a de ma e ial
bibliog à ic especiali za . El esul a ha
es a un “in e can i de coneixemen s”,
segons explica Ma ga i a Ceña, di ec-
o a de la Biblio eca de l’EPSEVG, pe -
què “ap ens i e s sen s ú il ensenyan a
pe sones amb els ulls obe s i ganes
d’ap end e”. En aques a línia, un g up
d’es udian s de l’Escola d’Ag icul u a
de Ba celona eali za di e sos p ojec-
es pe a pe sones que es oben en
una si uació d’ex ema p ob esa a
Lima, al Pe ú. Un al e g up d’es u-
dian s de l’ETSETB eballa pe millo a
les comunicacions en e poblacions
aïllades de l'Amazònia equa o iana.
Aques es inicia i es són una mos a
dels més de 80 p ojec es que s’han
posa en ma xa aques any des del
Cen e de Coope ació pe al Desen o-
lupamen , g àcies a les apo acions de
la comuni a uni e si à ia a la campan-
ya del 0’7% • h p://www.upc.edu/ccd
El Consell Social ha ap o a el
p essupos de la UPC pe a l’any
2005 pe un o al de 267.187.281
eu os, la qual cosa suposa un
inc emen global del 10,03% es-
pec e al p essupos de l’exe cici
an e io .
L’inc emen signi ica iu del p essupos
e lec eix la olun a de la Uni e si a
de man eni i e o ça l’impuls de les
línies es a ègiques de go e n.
En e els objec ius des aca la p eocu-
pació pe millo a la cap ació de ecu -
sos. En aques sen i , é en comp e el
desen olupamen del pa ocini que es
canali za a a és del P og ama UPC
21 i la gene ació de nous ing essos
pe ac i i a s de o mació pe manen .
A més, p e eu la egula i zació i la
millo a de les apo acions de les en i-
a s del G up UPC, així com l’inc e-
men de sub encions públiques pel
concep e d’implan ació e i o ial. Les
ges ions pe a la millo a de la no ma i-
a iscal i la p omoció d’ing essos a í-
pics ambé poden compo a la educ-
ció de despeses. Un al e dels seus
objec ius és con inua ap o undin en
la polí ica de acionali zació i de con-
enció de la despesa, i eali za un
es o ç pe ajus a -se a la despesa eal.
Tanma eix, dóna p io i a i e o ça les
pa ides co esponen s a ac uacions
de e minades, d’aco d amb les línies
es a ègiques, les polí iques i els plans
ap o a s pels ò gans compe en s. Així,
es dóna supo a l’a enç cap a l’Espai
Eu opeu d’Ensenyamen Supe io i a la
posada en ma xa d’un Pla d’equipa-
men docen . Con inua el e o ç p es-
supos a i a la despesa descen ali za-
da i s’in ensi ica la polí ica de pe sonal
pe millo a les condicions de eball.
S’implan a à la segona ase del Pla
d’in e sions en edi icacions exis en s,
l’acabamen del Pla de clima i zació i
la eali zació de la segona ase del Pla
TIC. El p essupos de 2005 dóna
impuls a la ece ca i a la ans e ència
dels seus esul a s, amb accions com
a a un augmen del 44% pe a beques
de ece ca i la do ació de 100.000
eu os pe al Pla d’R+D+I. Ho i zó
2010.
El p essupos ambé impulsa à les
elacions in e nacionals, amb un aug-
men del 32% de la do ació pe a
mobili a i any sabà ic del PDI •
h p://www.upc.edu/bupc
El p essupos pe al 2005
ascendeix a 267.187.281 eu os
pano ama
En ma xa més de 80 inicia i es de coope ació
L’o gani zació de la biblio eca de Luna Nue a al Pa aguai, el desen olu-
pamen de p o o ips d’habi a ges a baix cos a Amè ica Lla ina i la
millo a de les comunicacions en e comuni a s aïllades a l’Amazònia
són alguns exemples de les inicia i es solidà ies de la Uni e si a .
L’EUOOT a end à pacien s de l’Ins-
i u Municipal de Se eis de
Te assa. Els es udian s de l’assigna-
u a P àc iques d’Op ome ia i Con ac-
ologia Clíniques, de la diploma u a
d’Òp ica i Op ome ia, a end an pa-
cien s de l’Ins i u Municipal de Se eis
Socials de l’Ajun amen de Te assa a la
Uni a d’A enció Visual Gene al del
Cen e Uni e si a i de la Visió. Ho an
aco da el 23 de no emb e l’Ajun a-
men i la UPC amb la signa u a d’un
con eni. L’a enció als usua is es eali -
za à amb la supe isió d’un p o esso i
a cada pacien se li dispensa an g a uï-
amen les p es acions d’examen
op omè ic, així com els mi jans neces-
sa is pe a la neu ali zació de les dis-
uncions isuals •
h p://euoo -c .upc.es
8
El passa 21 de desemb e es a p e-
sen a al Consell de Go e n la p opos-
a de la UPC pe e el Pa c Ba celona
d’A qui ec u a, U banisme i Edi icació
(PBAUE). El p ojec e consolida à la
posició capda an e a de la Uni e si a
Poli ècnica en l’àmbi de l’a qui ec u a,
mi jançan no es in aes uc u es que
pe me in esponja les escoles ac uals,
amplia l’o e a de g au i de pos g au,
po encia la ece ca i la ans e ència
dels seus esul a s, així com o e i màs-
e s de p ojecció in e nacional. A més,
el nou campus po encia à les ac i i a s
de docència, ece ca i expe imen ació
en l’àmbi de les ecnologies de l’edi i-
cació, i connec a à amb l’àmbi p o es-
sional acili an la eali zació de p àc i-
ques i p ojec es p o essionals inno ado s.
Pe cob i o es les dimensions de
docència, ece ca, desen olupamen i
inno ació, el PBAUE s’ha concebu
com una inicia i a complemen à ia i
po enciado a de les eali a s ja exis-
en s. Així, se à el e ce è ex del
campus global de l’a qui ec u a, con i-
gu a pel iangle Besòs, Ped albes
(EPSEB) i San Cuga del Vallès
(ETSAV), adap a plenamen als equi-
si s del p océs de con e gència eu o-
pea.
A banda dels aspec es acadèmics, el
PBAUE ambé in eg a les dimensions
socials, econòmiques i u banís iques
de i ades de l’en o n del Campus del
Besòs, com a a el dis ic e 22@, les
ins al·lacions del Fò um o el ba i de la
Mina. El p ojec e o ma à pa del p i-
me ecosi e u bà de Ba celona, un
espai que p e én millo a la sos enibili-
a de la ciu a , se el mo o dinami za-
do d’ac i i a s d’R+D+I en el camp del
desen olupamen sos enible i una ea-
li a exempli icado a i educado a sob e
aques s aspec es •
h p://www.upc.edu/bupc
L’equip emení guanya la 14a. Rega-
a de Rem Uni e si a i. L'equip emení
a guanya les es sè ies de la ega a de
em UB e sus UPC, que es a celeb a
el 12 de desemb e al Po de Ba celona.
En la ca ego ia masculina, l'equip de la
Uni e si a de Ba celona a aconsegui
supe a el de la UPC en dues de les es
sè ies •h p://www.upc.edu/no icies
B eus
Campanya pe a la e o ma de les ins i ucions in e nacionals. El 17 de
desemb e, el Fò um Mundial de Xa xes de la Socie a Ci il-UBUNTU a p esen-
a les úl imes accions de la Campanya mundial pe a una p o unda e o ma del
Sis ema d’Ins i ucions In e nacionals. A l’ac e an assis i l’exdi ec o gene al de
la Unesco, Fede ico Mayo Za agoza, el can au o Lluís Llach i el p esiden de
Jus ícia i Pau, A cadi Oli e es, que an con ida o s els ciu adans del món a pa -
icipa -hi, en aques a ocasió mi jançan l’en iamen d’un SMS al 7227 amb el ex
“RII Nom Cognom1 Cognom2. Eda . DNI”. To es les mos es de supo s’han e
a iba al sec e a i gene al de les Nacions Unides • h p://ubun u.upc.es
A an p ojec e del Pa c Ba celona d’A qui ec u a,
U banisme i Edi icació
El PBAUE ind à una ex ensió
de 60.000 m2, acolli à més de 7.000
es udian s i di e en s g ups de
ece ca, i o ma à pa del p ime
ecosi e u bà de Ba celona.
Campanya de e i ada d’o dina-
do s obsole s del Pla TIC. En el
ma c de la campanya, o gani zada de
l’1 al 3 de desemb e pe l’associació
TxT, amb la col·labo ació del Pla de
Medi Ambien i del Cen e de Coope-
ació pe al Desen olupamen , s’han
ges iona , de mane a sos enible i
solidà ia, uns 400 equips. Un cen ena
d’aques s, enca a ú ils, s’han lliu a a
les undacions Equilib i i Banc de
Recu sos en p ojec es de coope ació
pe a Bolí ia i la es a s’ha ecicla com
a esidu • x - [email p o ec ed]
La Fundació UPC signa sengles
con enis amb CIMALSA i Agba .
La Fundació UPC i el Cen e In eg al
de Me cade ies i Ac i i a s Logís i-
ques, S.A. (CIMALSA) han signa un
con eni pe o gani za ac i i a s de
o mació pe manen i d’ex ensió ec-
nològica en l’à ea de la logís ica. La
Fundació pa icipa à en àmbi s de
consul a i anàlisi sob e l’ac i i a logís-
ica a Ca alunya. La Fundació ambé
ha aco da amb Agba la c eació d’un
màs e co po a iu en ges ió in eg al de
l’aigua •h p:// pc.upc.edu
Conce de Ta do . L’església de
San a Ma ia del Pi de Ba celona a
acolli , el 14 de desemb e, el Conce
de Ta do de l’o ques a de la UPC i la
Co al d’A qui ec u a, que s’o gani za a
amb el supo de l’Uni e s.
Els espec ado s an pode gaudi de
la in e p e ació d’un en all d’ob es
que ana en des del ba oc ins als nos-
es dies. Els assis en s an escol a la
in e p e ació de peces dels composi-
o s A hu Sullli an, Johann Sebas ian
Bach, Hei o Villa-Lobos, William Le i
Dawson i Jes e Hai s on, en e d’al-
es •
h p://www.uni e s.upc.es/cul u a/musica
9
la docència
El documen ap o a é com a p emis-
sa el espec e a la complexi a i la di e -
si a de la UPC, que es conside a una
de les se es iqueses. Pe això, l'objec-
iu ha es a de ini unes ca ac e ís iques
gene als comunes que pe me in iden i-
ica un es il p opi de l'ac i i a docen .
El 'model', en ès com a línia d'ac uació
igen i com a objec iu, in eg a p opos-
es d'aplicació immedia a i d'al es pe
a les quals cal l'en ada en igo de
de e minades disposicions legals.
Pe a qui? T adicionalmen , l'ensenya-
men uni e si a i s’ad eça a a les pe -
sones jo es esiden s a l'à ea d'in luèn-
cia de la ins i ució. En el nou model, els
des ina a is són les pe sones que han
supe a l'accés a la uni e si a , pe ò
ambé les que ja enen un í ol i les que
olen millo a les expec a i es labo als,
independen men de la se a p ocedèn-
cia geog à ica.
Pe a què? El model busca assegu a
un al ni ell de quali a i excel·lència, i
man é el comp omís d'o e i a l'es u-
dian els ins umen s pe què assoleixi el
màxim ni ell o ma iu. La UPC impul-
sa à una o e a d'es udis basada en les
se es à ees d'especiali zació i
excel·lència, i omen a à la col·labo a-
ció amb al es uni e si a s ca ac e i za-
des ambé pe la quali a , independen -
men de la se a ubicació geog à ica.
Quin? La o mació inicial ind à com a
onamen s les ciències bàsiques, el
mè ode, la capaci a de aonamen ,
d'anàlisi i de sín esi i el pensamen c í-
ic. Es p opo ciona an els coneixe-
men s bàsics de la i ulació i la in o ma-
ció especí ica que hi es à inculada. La
o mació ind à en comp e les implica-
cions socials de l'ac i i a p o essional,
la pe spec i a his ò ica i la sos enibili-
a . Quan a les compe ències ans e -
sals, s'inclouen especí icamen la
comunicació, la capaci a de eballa
en equips i di igi -los, el omen de la
c ea i i a i la inicia i a, de la di e si a i
de la mul icul u ali a . Pel que a a les
habili a s, es desen olupa à la capaci-
a de càlcul i de quan i icació, l'ús de
les TIC i les elacions in e pe sonals.
La o mació pe manen inclou cu sos
d'ac uali zació, d'especiali zació i d'a-
dequació, ad eça s a pe sones amb
í ol uni e si a i; ensenyamen s co es-
ponen s a í ols o icials, í ols p opis
ad eça s a pe sones ja inse ides en el
món del eball, i ac i i a s d'ex ensió
pe a pe sones sense í ol uni e si a i.
Els elemen s clau d'aques a o mació
en el nou model són l'ac uali zació de
coneixemen s, compe ències i habili-
a s. El model dóna una impo ància
des acada a les p àc iques, un e di e-
encial del model docen de la UPC,
que es conside en un ins umen ona-
men al pe a l'assolimen de de e mina-
des compe ències.
Així ma eix, el model incideix en el isc
de l'especiali zació p ema u a dels
es udis de g au. Pe això, es omen a-
an els elemen s comuns als plans
d'es udis dels p ime s cu sos i s'e i a à
la dispe sió i l'especiali zació en camps
mol es ingi s.
Com? El pla d'es udis de g au ha d'in-
cidi en la in eg ació dels coneixe-
men s, mi jançan mesu es com a a la
educció del nomb e d'assigna u es, la
lexibili zació i l'adap ació del desen o-
lupamen d'una assigna u a als seus
con ingu s i objec ius, la educció de
les classes magis als i l'augmen d'ac-
i i a s plu idisciplinà ies que omen in
el eball pe sonal de l'es udian i el e-
ball coope a iu, amb elemen s com a a
l'ensenyamen basa en p ojec es.
El nou ma c exigeix lexibili za l'o ga-
ni zació empo al de la docència; no
obs an , en el calenda i acadèmic de la
UPC el cu s es di idi à en dos semes-
es, sense pe judici que els cen es
docen s, sob e aques a base, o gani -
zin les ac i i a s de la o ma que consi-
de in opo una (incloen , pe exemple,
Un model docen pe a l’EEES
El Consell de Go e n ha ap o a un documen sob e el model docen de
la UPC a l'Espai Eu opeu d'Ensenyamen Supe io . El nou ma c de l'ac i-
i a docen implica no es esponsabili a s pe a la uni e si a i, pe an ,
pe al pe sonal docen i d’adminis ació i se eis i pe a l'es udian a .
assigna u es in ensi es o assigna u es
anuals). Pel que a a l'a aluació, es
conside a que ap o a una assigna u-
a ha de co espond e a la consecució
dels objec ius que s'hagin es able
com a bàsics. D'aco d amb aques
p incipi, el sis ema d'a aluació d'un
cen e po p e eu e p o es pe a un
conjun d'assigna u es que inguin
coincidència d'objec ius.
La implan ació del sis ema de c èdi s
ECTS és un al e aspec e essencial del
nou model. Aques sis ema supedi a el
disseny de cada assigna u a al eball
que eque eix de l'es udian i es ona-
men a en la de inició p ecisa dels
objec ius dels plans d'es udis i dels
elemen s que els componen, una de i-
nició en la qual han de pa icipa els
agen s socials i econòmics implica s.
Amb quins ecu sos? La UPC hau à
de busca les eines més adien s pe
aconsegui que les adminis acions
alo in l'ac i i a docen i pe posa a
disposició del p o esso a i del PAS les
eines pe a la ges ió de la docència.
Així ma eix, hau à d'adap a p og essi-
amen els espais i in o ma l'es udian-
a del nou en ocamen de l'ac i i a
docen .
Ap end e a ap end e. La idea que la
docència no s'ha de onamen a en
l'ensenyamen sinó en l'ap enen a ge
és posi i a; això no obs an cal e i a
in e p e acions exage ades o e ònies
com a a que no s'ha d'ensenya una
p o essió, sinó a can ia de p o essió,
o que hom po ap end e àpidamen
enca a que no sàpiga es.
Sen ències com aques es impliquen
un menys enimen inaccep able dels
coneixemen s conc e s. Pe pode
can ia de p o essió se n'ha de eni
alguna i pe sabe ap end e s'han d'a-
p end e mol es coses com més a ons
millo ; una pe sona que busqui in o -
mació necessi a uns coneixemen s
p e is i la capaci a c í ica, que només
es po exe ci ha en -la p ac ica i a
pa i d'una sòlida base eò ica. L'a-
p enen a ge al lla g de la ida eque eix
l'adquisició de coneixemen s sòlida-
men es able s en l'e apa de o mació
inicial •
h p://www.upc.edu/bupc