L'agricultura com a eina de transformació social

Autora: Eva Grau Pagès Tutors: Zein Kallas Calot i Raquel Díaz Ruiz 10 / juny / 2021 L’AGRICULTURA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL Treball final de grau Enginyeria Agroambiental i del Paisatge L’Agricultura com a eina de transformació social 1 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Resum Aquest treball s’emmarca dins l’àmbit de l’agricultura social; concretament, estudia la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables en l’agricultura, la jardineria i els serveis forestals. Aquesta memòria té dos objectius principals: En primer lloc, s’ha elaborat una base de dades dels diversos projectes d’inserció sociolaboral de persones de col·lectius vulnerables en l’àmbit agrícola, jardiner i forestal existents a Catalunya. D’altra banda, s’han enquestat els treballadors d’aquestes empreses i entitats sobre els beneficis que el treball agrícola, jardiner i/o forestal pot aportar a les persones d’aquests col·lectius. Tradicionalment, aquestes preguntes s’han formulat a les persones promotores d’aquests projectes d’inserció sociolaboral sense tenir en compte l’opinió de les persones acollides als programes d’inserció. El segon objectiu d’aquest treball, doncs, consisteix a comparar l’opinió de les persones de direcció, les responsables de les accions agrícoles/jardineres/forestals i les acollides al programa d’inserció. S’han trobat 87 projectes que ofereixen treball remunerat a persones de diferents col·lectius, la majoria dels quals són Empreses d’Inserció i/o Centres Especials de Treball. Només 23 iniciatives orienten la seva activitat productiva exclusivament als àmbits esmentats, i les 64 restants complementen la seva activitat amb l’oferta d’altres productes o serveis. Pel que fa als beneficis d’aquesta inserció, en 19 de 23 afirmacions no s’han trobat diferències significatives en l’opinió de les persones enquestades en funció del rol que desenvolupen en aquestes empreses o entitats i en les 4 afirmacions restants sí que se n’han trobat. L’Agricultura com a eina de transformació social 2 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Resumen Este trabajo se enmarca en el ámbito de la agricultura social; concretamente, estudia la inserción sociolaboral de colectivos vulnerables en la agricultura, la jardinería y los servicios forestales. Esta memoria tiene dos objetivos principales: En primer lugar, se ha elaborado una base de datos de los diversos proyectos de inserción sociolaboral de personas de colectivos vulnerables en el ámbito agrícola, jardinero y forestal existentes en Cataluña. Por otra parte, se han encuestado a los trabajadores de estas empresas y entidades sobre los beneficios que el trabajo agrícola, jardinero y/o forestal puede aportar a las personas de estos colectivos. Tradicionalmente, estas preguntas se han formulado a las personas promotoras de estos proyectos de inserción sociolaboral sin tener en cuenta la opinión de las personas acogidas en los programas de inserción. El segundo objetivo de este trabajo, pues, consiste en comparar la opinión de las personas de dirección, las responsables de las acciones agrícolas/jardineras/forestales y las acogidas al programa de inserción. Se han encontrado 87 proyectos que ofrecen trabajo remunerado a personas de diferentes colectivos, la mayoría de los cuales son Empresas de Inserción y/o Centros Especiales de Empleo. Sólo 23 iniciativas orientan su actividad productiva exclusivamente a los ámbitos mencionados, y las 64 restantes complementan su actividad con la oferta de otros productos o servicios. En cuanto a los beneficios de esta inserción, en 19 de 23 afirmaciones no se han encontrado diferencias significativas en la opinión de los encuestados en función del rol que desarrollan en estas empresas o entidades, y en las 4 afirmaciones restantes sí se han encontrado. L’Agricultura com a eina de transformació social 3 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Abstract This work is framed in the field of social farming. Specifically, the social and labour insertion of vulnerable groups in agriculture, gardening and forestry services is studied. This report has two main objectives: First, a database of the various social and labour market integration projects of people from vulnerable groups in the agricultural, gardening and forestry sectors existing in Catalonia has been created. On the other hand, the workers of these companies and organisations have been surveyed about the benefits that agricultural, gardening and/or forestry jobs can bring to the people of these susceptible groups. Traditionally, these questions have been asked to the promoters of these social and labour insertion projects without considering the opinion of the people sheltered by the insertion programs. The second objective of this work, then, consists of comparing the opinion of the managers, those responsible for the agricultural/gardening/forestry actions and those fostered by the insertion program. 87 projects were found that offer paid jobs to people from different groups, most of which are Insertion Companies and/or Employment Special Centres. Only 23 initiatives devote their productive activity exclusively to the aforementioned areas, and the remaining 64 complement their activity with other products or services. Regarding the benefits of this insertion, in 19 of 23 statements no significant differences were found in the opinion of the respondents based on the role they play in these companies or organisations, and in the remaining 4 statements, differences have been found. L’Agricultura com a eina de transformació social 4 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Sumari ÍNDEX DE FIGURES_________________________________________________________________ 6 ÍNDEX DE TAULES ________________________________________________________________ 10 SÍMBOLS I ACRÒNIMS _____________________________________________________________ 11 AGRAÏMENTS ___________________________________________________________________ 12 1. INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 13 1.1. Context actual ......................................................................................................................... 14 1.1.1. (In)Seguretat Alimentària ................................................................................................ 14 1.1.2. Alimentació com a bé, no com a mercaderia ................................................................. 14 1.1.3. Canvi climàtic ................................................................................................................... 15 1.2. Moviments i reclamacions socials ........................................................................................... 15 1.2.1. Sobirania Alimentària ...................................................................................................... 15 1.3. Alternatives al model productiu actual ................................................................................... 16 1.3.1. Economia Social i Solidària (ESS) ..................................................................................... 16 1.3.2. Sistemes Alimentaris Territorialitzats (SAT) .................................................................... 17 1.3.3. Agroecologia .................................................................................................................... 17 1.3.4. Social Farming ................................................................................................................. 18 1.3.5. Inserció sociolaboral ........................................................................................................ 18 2. OBJECTIUS _________________________________________________________________ 22 3. METODOLOGIA _____________________________________________________________ 23 3.1. Mapeig de projectes existents ................................................................................................ 23 3.2. Elaboració dels qüestionaris ................................................................................................... 24 3.3. Cas d’estudi ............................................................................................................................. 26 3.4. Anàlisi dels resultats ................................................................................................................ 26 3.4.1. Anàlisi dels resultats del mapeig ..................................................................................... 26 3.4.2. Anàlisi dels resultats del qüestionari .............................................................................. 26 3.4.3. Resultats de la visita a la Cooperativa l’Olivera .............................................................. 27 4. RESULTATS ________________________________________________________________ 28 4.1. Mapeig ..................................................................................................................................... 28 4.2. Qüestionaris ............................................................................................................................ 33 4.2.1. Qüestionaris dirigits a personal de direcció .................................................................... 34 L’Agricultura com a eina de transformació social 5 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.2.2. Qüestionaris dirigits a personal responsable de les accions agrícoles, jardineres o forestals ........................................................................................................................... 44 4.2.3. Qüestionaris dirigits al personal acollit als programes d’inserció sociolaboral ............. 49 4.2.4. Comparativa del nivell d’acord entre els diferents perfils enquestats .......................... 52 4.3. Cas d’estudi ............................................................................................................................. 60 5. DISCUSSIÓ _________________________________________________________________ 67 5.1. Característiques del sector ...................................................................................................... 67 5.2. Diferencies d’opinió respecte als beneficis del treball en l’agricultura, la jardineria i/o els serveis forestals ....................................................................................................................... 68 CONCLUSIONS ___________________________________________________________________ 70 BIBLIOGRAFIA ___________________________________________________________________ 71 ANNEXOS _______________________________________________________________________ 75 L’Agricultura com a eina de transformació social 6 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Índex de figures Figura 1 Temàtica consultada en els qüestionaris dirigits a cadascun dels tres perfils enquestats 25 Figura 2 Quantitat de projectes dedicats a cadascun dels àmbits estudiats _________________ 29 Figura 3 Quantitat de projectes que comercialitzen productes, ofereixen serveis agrícoles/jardiners/forestals i altres serveis fora dels àmbits estudiats. ________________ 30 Figura 4 Quantitat de projectes destinats a la inserció sociolaboral dels diferents col·lectius vulnerables ______________________________________________________________ 31 Figura 5 Marcs jurídics en què treballen les diferents empreses o entitats recollides al mapeig _ 31 Figura 6 Distribució de les diferents empreses o entitats recollides al mapeig pel territori català (Font: Elaboració pròpia) ___________________________________________________ 33 Figura 7 Ubicació de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _________________________________________________________________ 35 Figura 8 Aplicació de criteris agroecològics en les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________ 36 Figura 9 Cooperació entre les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________________________________ 37 Figura 10 Clients més habituals de les empreses o entitats que ofereixen serveis que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _____________________________________ 37 Figura 11 Destí més habitual dels productes de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________ 38 Figura 12 Format de comercialització dels productes de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________ 38 L’Agricultura com a eina de transformació social 7 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 13 Fonts d'ingressos de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________________________ 39 Figura 14 Font principal d'ingressos de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció ________________________________________________ 39 Figura 15 Nivell de facturació de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________________________ 40 Figura 16 Vies d'accés de la majoria de treballadors de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció _______________________________________ 41 Figura 17 Requisits per a poder treballar en les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció ________________________________________________ 42 Figura 18 Serveis per als treballadors de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció ________________________________________________ 42 Figura 19 Percentatge de dones entre el personal treballador de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció ______________________________ 43 Figura 20 Resposta a la pregunta: “Creieu que el rendiment de l’activitat econòmica de la vostra empresa o entitat seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció sociolaboral?” ____________________________________________________ 44 Figura 21 Ubicació de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit a personal responsable de les accions agrícoles, jardineres o forestals _________________________ 46 Figura 22 Caixes de bigotis amb les respostes del test de Likert sobre les dificultats de treballar amb col·lectius vulnerables __________________________________________________ 48 Figura 23 Resposta a la pregunta: “Creus que el rendiment de l’activitat agrícola / jardinera / forestal seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció sociolaboral?” ____________________________________________________________ 48 Figura 24 Gènere dels treballadors que han respost el qüestionari _______________________ 49 L’Agricultura com a eina de transformació social 8 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 25 País de naixement dels treballadors que han respost el qüestionari _______________ 49 Figura 26 Proporció de treballadors que han respost el qüestionari amb un grau de discapacitat >33% ___________________________________________________________________ 49 Figura 27 Nivell formatiu dels treballadors que han respost el qüestionari__________________ 50 Figura 28 Quantitat de treballadors que han respost el qüestionari residents en cada comarca catalana _________________________________________________________________ 51 Figura 29 Grau de satisfacció amb la formació rebuda per part de l'empresa o l'entitat que els contracta ________________________________________________________________ 51 Figura 30 Resultats de l'afirmació "Els aporta seguretat econòmica" ______________________ 56 Figura 31 Resultats de l'afirmació "Tenen més qualitat de vida" __________________________ 56 Figura 32 Resultats de l'afirmació "Guanyen autonomia" _______________________________ 56 Figura 33 Resultats de l'afirmació "Els dona seguretat personal" _________________________ 56 Figura 34 Resultats de l'afirmació "Es senten més responsables" _________________________ 56 Figura 35 Resultats de l'afirmació "Seguir una rutina els és agradable" ____________________ 56 Figura 36 Resultats de l'afirmació "La seva autoestima millora" __________________________ 57 Figura 37 Resultats de l'afirmació "Els permet relacionar-se millor amb altres persones" ______ 57 Figura 38 Resultats de l'afirmació "Es senten a gust en el seu entorn de treball" _____________ 57 Figura 39 Resultats de l'afirmació "Els agrada treballar a l'aire lliure" ______________________ 57 Figura 40 Resultats de l'afirmació "Treballar a la natura els proporciona benestar" ___________ 57 Figura 41 Resultats de l'afirmació "Prefereixen treballar amb plantes/animals que amb ordinadors/màquines" _____________________________________________________ 57 L’Agricultura com a eina de transformació social 15 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech més cotitzats (10). A nivell agronòmic, es perden les varietats locals, disminueix la biodiversitat, desapareixen les rotacions de cultiu, es degrada el sòl i es genera dependència de fertilitzants i fitosanitaris, entre d’altres problemes. 1.1.3. Canvi climàtic El canvi climàtic és la variació global del clima de la terra. Malgrat diversos canvis climàtics naturals han esdevingut al llarg de la història del planeta, el canvi climàtic actual es veu accelerat i agreujat pels efectes de les activitats humanes (11). L’agricultura contribueix al canvi climàtic amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests provenen principalment de la fermentació entèrica, la gestió de les dejeccions, el cultiu d’arròs, la mala gestió dels sòls, les cremes de residus orgànics i les cremes planificades de sabanes (12). 1.2. Moviments i reclamacions socials 1.2.1. Sobirania Alimentària La FAO defineix la sobirania alimentària com el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d’aliments que garanteixin el dret a l’alimentació per tota la població, amb base en la petita i mitjana producció, respectant les seves pròpies cultures i la diversitat dels mètodes pagesos, pesquers i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals, en els quals la dona desenvolupa un paper fonamental (8). L’any 2007 a Nyéleni, Mali, es van definir els sis pilars en què es basa la sobirania alimentària (13): 1. Es centra en alimentar els pobles: 1.1. El centre de les polítiques és la necessitat d’alimentar les persones 1.2. Emfatitza que el menjar és més que una mercaderia 2. Valora els proveïdors d’aliments: 2.1. Recolza els sistemes de vida sostenibles 2.2. Respecta la seva feina 3. Localitza els sistemes alimentaris: 3.1. Aproxima els consumidors a proveïdors locals L’Agricultura com a eina de transformació social 16 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 3.2. Refusa el dúmping (la venda de productes a mercats estrangers a preus més reduïts que a l’interior del país (14)) i l’assistència alimentària inapropiada 3.3. Resisteix la dependència a corporacions llunyanes i irresponsables 4. Col·loca el control a nivell local: 4.1. Dona càrrecs de control a proveïdors locals d’aliments 4.2. Admet la necessitat de compartir i habitar territoris 4.3. Rebutja privatitzar els recursos naturals 5. Promou el coneixement i les habilitats: 5.1. Es fonamenta en els coneixement tradicionals 5.2. Utilitza la investigació per recolzar i transmetre coneixements a generacions futures 5.3. Rebutja les tecnologies que amenacen els sistemes alimentaris locals 6. Es compatible amb la natura: 6.1. Maximitza les contribucions dels ecosistemes 6.2. Millora la capacitat de recuperació 6.3. Rebutja l’ús intensiu de monocultius industrialitzats i als mètodes destructius 1.3. Alternatives al model productiu actual 1.3.1. Economia Social i Solidària (ESS) L’Economia Social i Solidària (ESS) és una alternativa al model econòmic global que té com a objectiu millorar el benestar de les persones en lloc de perseguir el creixement econòmic. Engloba negocis presents en tot el cicle econòmic, des de la producció a la distribució, comercialització i consum, així com en l’estalvi i la inversió. Malgrat aquestes activitats puguin ser molt diverses, totes comparteixen un sistema de valors (15): - Un model democràtic i participatiu, en què la majoria decideix com es gestionen els recursos, el patrimoni i la informació, fugint de les jerarquies de les empreses tradicionals. També regula els sous entre treballadors de diferents rangs. - L’economia està al servei de les persones i no a l’inrevés: Reclama un ús equitatiu i sostenible dels recursos i un model productiu que transformi el treball en un instrument de satisfacció. - Estan compromeses amb la comunitat: pretenen millorar la societat generant llocs de treball, oferint serveis, vinculant-se al territori, participant en moviments socials, i finançant i cooperant amb altres iniciatives. En altres paraules, l’ESS posa la vida al centre, les necessitats humanes i el respecte al medi ambient i no el capital i es regeix mitjançant la cooperació en lloc de la competència. L’Agricultura com a eina de transformació social 17 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 1.3.2. Sistemes Alimentaris Territorialitzats (SAT) Els Sistemes Alimentaris Territorialitzats (SAT) tenen com a objectiu reconnectar les cadenes productives agroalimentàries amb els consumidors i fomentar la col·laboració entre el territori i els sectors. Se solen vincular amb experiències agroecològiques -ja que s’adapten als criteris de desenvolupament sosteniblei amb la generació d’ocupació local. A més, generen impactes positius en l’àmbit social, econòmic, ambiental, cultural i polític (16). Convé ressaltar que es diferencien de la indústria alimentària ecològica global per la seva implicació amb els petits productors que prevalen la qualitat del producte, el benestar animal, el desenvolupament local, la proximitat amb el consumidor, la cura del medi ambient, etc a la maximització dels beneficis econòmics. Possiblement per això últim, el sosteniment econòmic és un dels punts més dèbils d’aquestes iniciatives (17). 1.3.3. Agroecologia El concepte d’agroecologia engloba dues definicions que poden ser complementàries. En primer lloc, fa referència al conjunt de pràctiques agrícoles que rebutgen l’ús de productes de síntesi química o genèticament modificats, eviten la degradació dels sòls, la contaminació d’aigües freàtiques, la pèrdua de diversitat, proporcionen més mesures de benestar animal al bestiar, etc (característics de l’agricultura industrialitzada) basant-se en els principis de l’ecologia, per tal de reduir l’impacte ambiental de l’activitat econòmica (18). A Catalunya, el recull d’aquestes tècniques es coneix més com agricultura ecològica i està regulada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). En segon lloc, l’agroecologia també es coneix com una línia de pensament que va més enllà de les pràctiques agrícoles enfocades a la producció vegetal o animal: integra també el benestar dels agricultors i el territori, per tant, inclou el comerç just, la no-discriminació i el respecte pels coneixements tradicionals i/o pels pobles indígenes (19). Relaciona l’activitat agrícola amb l’estructura socioeconòmica de l’entorn i promou el consum responsable i crític i el dret a l’alimentació. A Catalunya no està regulada per cap ens públic. L’Agricultura com a eina de transformació social 18 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 1.3.4. Social Farming El concepte emergent Social Farming, que en català es tradueix com Agricultura Social, pot englobar molts tipus de pràctiques i, de fet, encara no existeix una descripció acceptada oficialment per a aquest terme. Aquestes pràctiques utilitzen activitats i espais agrícoles en benefici de persones de col·lectius vulnerables per tal de generar inclusió, benestar i salut. Inclouen explotacions agrícoles diverses (horts, vivers, granges...) obertes a la participació d’aquestes persones per tal de connectar-les amb el territori i generar relacions de suport mutu que facilitin societats més inclusives (20). L’objectiu principal del Social Farming és millorar la qualitat de vida de les persones a través de l’empoderament amb el desenvolupament de competències socials i tècniques, la millora de l’estat emocional i l’augment dels coneixements i de la destresa manual (20). Es consideren projectes de desenvolupament comunitari. Dins del Social Farming hi poden cooperar diversos grups d’interès com agricultors, organitzacions d’agricultors, beneficiaris i promotors de programes d’inserció, proveïdors de serveis d’atenció sociosanitària o dirigents polítics. També pot incloure activitats lúdiques per a criatures en edats escolars o preescolars per tal d’educar en el respecte i prevenir futures discriminacions (21). Estudis anteriors sobre Social Farming a Catalunya han analitzat el retorn social de la inversió (SROI): Per cada euro invertit en projectes d’agricultura social, aproximen entre 2,50€ i 3€ de benefici social, econòmic i ambiental (22). 1.3.5. Inserció sociolaboral La inserció sociolaboral és l’estructura d’aprenentatge que té com a objectiu la integració de les persones de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió social a través de l’accés a una ocupació que els permeti desenvolupar un model de vida digne, autònom i independent (23). La inserció sociolaboral s’ha d’enfocar des de dos grans punts de vista, el psicoevolutiu, com el procés de construcció i desenvolupament individual de la identitat personal, i el sociològic, com l’adquisició d’un rol reconegut en la societat que proporcioni un estatus al disposar d’independència econòmica, autonomia i recursos propis (24). L’Agricultura com a eina de transformació social 19 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech A Catalunya, les empreses d’integració sociolaborals estan regulades per la LLEI 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses d'inserció sociolaboral. Aquesta llei defineix que les persones subjectes d’inserció sociolaboral pertanyen als següents col·lectius: - Persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial o amb malalties mentals - Persones destinatàries de la renda mínima d’inserció, les que no compleixen els requisits per accedir-hi i les que segons el parer dels serveis socials, estiguin en situació de risc d’exclusió - Joves entre 16 i 30 anys provinents d’institucions de protecció de menors - Persones rehabilitant-se de problemes de drogoaddicció o alcoholisme - Interns de centres penitenciaris, persones en llibertat condicional i exrecluses - Aturats de llarga durada majors de 45 anys Es considera que una persona està en situació d’exclusió social com a resultat d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de factors diversos de desavantatge, vinculats a diferents aspectes de la seva vida personal, social, cultural i política (25). En el cas de les dones víctimes de violència de gènere, hi ha un programa d’inserció sociolaboral regulat pel Reial Decret 1917/2008 (26). 1.3.6. Tercer Sector Social El Tercer Sector Social està format per entitats privades sense ànim de lucre, mutualistes o prestadores de servei, que tenen com a objectiu la inclusió i la cohesió social, fent especial èmfasi al treball amb persones pertanyents als col·lectius més vulnerables de la societat. A Catalunya hi ha més de 7.500 entitats no lucratives amb finalitats socials que presten serveis a més d’un milió de persones. Aquestes entitats mouen 5.500 milions d’euros l’any (2,8% del PIB) i generen més de cent mil llocs de treball (27). 1.3.7. Empreses d’Inserció (EI) Les Empreses d’Inserció (EI) són les empreses que tenen com a finalitat la integració sociolaboral de persones en risc d’exclusió social. Duen a terme qualsevol activitat de prestació de serveis o producció de béns. Una empresa d’inclusió ha de complir aquests requisits: L’Agricultura com a eina de transformació social 20 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech - Entre un 30 i un 70% de la seva plantilla ha d’estar formada per persones en procés d’inserció. - La inserció ha de ser personalitzada i ha de prestar serveis de formació, acompanyament social i laboral i treball remunerat. També ha d’oferir ajuda per una posterior incorporació al mercat laboral ordinari. - Ha de destinar, com a mínim, el 80% dels beneficis de cada exercici econòmic a millorar o ampliar les estructures d’inserció i producció. - El seu objecte social ha d’incloure la inserció social. Pot ser promoguda per una o més entitats o corporacions de dret públic o entitats sense ànim de lucre (28). A Catalunya hi ha 66 empreses inscrites al Registre Administratiu d'Empreses d'Inserció de Catalunya, de les quals 20 es dediquen a l’agricultura i/o a la jardineria (dades de l’any 2020). La Generalitat els ofereix subvencions com a incentius de contractació i per a cobrir les despeses d’acompanyament dels treballadors (28). 1.3.8. Centres Especials de Treball (CET) Els Centres Especials de Treballs estan dirigits a persones amb discapacitat o malaltia mental i permeten la seva integració al mercat laboral de forma protegida. Són empreses d’economia social -creades per organismes públics o privatsi com a mínim el 70% de la plantilla té una discapacitat igual o superior al 33% (29). A part d’oferir treball remunerat i estable als seus treballadors, els CETS han de garantir-los formació i recolzament en la vida personal i social. Sempre que sigui possible, promouen la transició de les persones a empreses ordinàries (30). A Catalunya hi ha 198 CET, dels quals 40 han registrat la seva activitat en el sector de l’agricultura i/o a la jardineria i activitats forestals. Hi ha altres CET que treballen en aquests sectors, però no els registren com a activitat principal. L’Agricultura com a eina de transformació social 21 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 1.3.9. Quotes de reserva Les empreses públiques i privades que superen els 50 treballadors han d’incloure dues persones amb discapacitat en la seva plantilla per cada 100 treballadors. A més a més, l’Administració Pública ha de destinar-hi el 5% de les places de les seves convocatòries de funcionaris i personal laboral (31). Com en algunes ocasions hi havia complicacions per aplicar aquesta quota, des l’any 2000, les empreses que han obtingut una declaració d’excepcionalitat es poden acollir a mesures alternatives: contractar serveis i béns a centres especials de treball, contractar treballadors autònoms amb discapacitat, o bé, donar o patrocinar a entitats amb l’objectiu social de formació professional, inserció laboral i creació de llocs de treball dirigits a persones amb discapacitat. També poden crear un enclavament laboral: un contracte entre l’empresa i un CET per l’execució per part de treballadors amb discapacitat de serveis relacionats amb l’activitat normal de l’empresa ordinària (32). L’Agricultura com a eina de transformació social 22 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 2. Objectius L’objectiu d’aquest treball és conèixer les característiques dels projectes d’inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables en el marc de l’agricultura, la jardineria i els serveis forestals a Catalunya. A més, vol valorar les oportunitats que pot oferir el sector per a construir una societat més justa. Així doncs, el primer objectiu específic d’aquest treball és entendre com són les diverses empreses i/o entitats que treballen en la inserció sociolaboral en l’àmbit agrícola, jardiner i/o forestal a Catalunya. Per tant, es pretén recopilar i resumir la informació disponible sobre aquestes empreses o entitats. En segon lloc, es vol saber si els beneficis que es presenten en la literatura consultada sobre Agricultura Social -normalment descrits per persones que no formen part dels col·lectius a qui s’adreça l’AScoincideixen amb el parer de les persones que treballen en aquests projectes d’inserció. Per tant, es vol saber si l’opinió de les persones beneficiàries dels programes d’inserció sociolaboral en agricultura, jardineria i/o serveis forestals a Catalunya divergeix del que expressen les persones promotores d’aquests projectes. L’Agricultura com a eina de transformació social 23 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 3. Metodologia Per tal de poder assolir els objectius definits, en primer lloc es fa recerca bibliogràfica per comprendre com ha de ser una inserció sociolaboral eficaç: què ha de complir un projecte, més enllà d’oferir ocupació, per a possibilitar el desenvolupament d’un model de vida digne, autònom i independent a persones pertanyents a col·lectius vulnerables. 3.1. Mapeig de projectes existents En segon lloc, es fa un mapeig de les iniciatives existents a Catalunya. Es seleccionen tant les que es dediquen a l’agricultura i/o la ramaderia, com aquelles que es dediquen a la jardineria i a la gestió forestal. Es classifiquen segons la seva activitat econòmica, si consten en el registre d’empreses d’inserció o de centres especials de treball de la generalitat i segons a quins col·lectius insereixin. També s’especifica, quan és possible, la data d’inici del projecte i quants treballadors en formen part. S’utilitza informació pública que les empreses o entitats proporcionen en les seves pàgines web o xarxes socials, en les memòries de les darreres anualitats o s’especifiquen en els catàlegs de CET o EI. En aquest mapeig es recullen aquells projectes que ofereixen inserció sociolaboral retribuïda i s’exclouen horts socials, centres de teràpia ocupacional, serveis ocupacionals d’inserció (SOI) i altres iniciatives de caràcter social i/o terapèutics en l’àmbit agrícola, jardiner i/o forestal per tal de reflectir també els beneficis derivats de tenir un treball remunerat. Les iniciatives que hi apareixen han estat recollides en registres administratius d’Empreses d’Inserció (EI) (28) i Centres Especials de Treball (CET) (29) publicats pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, així com en directoris d’Economia Social i Solidària a Catalunya (33), en la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (34) i en publicacions sobre Agricultura Social a Catalunya (35). El resultat d’aquest mapeig s’adjunta a l’ANNEX A. L’Agricultura com a eina de transformació social 24 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 3.2. Elaboració dels qüestionaris S’han dissenyat tres models de qüestionari dirigits a tres perfils presents en cada empresa o entitat: direcció, responsable de les accions agrícoles/jardineres/forestals i persones acollides al programa d’inserció, a partir d’ara, treballadors. És important conèixer les tres perspectives, doncs les seves vivències envers el projecte poden ser molt diferents i poden oferir molta més informació que si es pregunta només a una. A les persones que gestionen la direcció del projecte se’ls pregunta sobre les característiques d’aquest així com quins beneficis creuen que poden obtenir els treballadors. El seu qüestionari consta de 47 preguntes curtes i té una durada aproximada de 8 minuts. Les persones encarregades de la part tècnica agrícola solen conviure més amb les persones beneficiaries del projecte. Se’ls demana quines dificultats pot suposar per a elles treballar amb col·lectius vulnerables i quins perceben que són els beneficis que obtenen aquests treballadors. El seu qüestionari consta de 50 preguntes curtes i té una durada aproximada de 7 minuts. Les persones beneficiàries del projecte d’inserció són les reals protagonistes d’aquest treball, doncs l’agricultura social no tindria cap sentit sense elles i escoltar-les pot ajudar a modelar-la en funció de les seves necessitats. Se’ls pregunta per la seva experiència i es demanen les seves dades sociodemogràfiques. El seu qüestionari consta de 39 preguntes curtes i té una durada aproximada de 5 minuts. La Figura 1 resumeix els temes que s’han tractat a les enquestes de cadascun dels perfils: L’Agricultura com a eina de transformació social 31 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 4 Quantitat de projectes destinats a la inserció sociolaboral dels diferents col·lectius vulnerables Figura 5 Marcs jurídics en què treballen les diferents empreses o entitats recollides al mapeig Al mapeig hi consten projectes molt consolidats, de fins a 53 anys d’antiguitat, com l’empresa Insermap Ripollès Empresa d'Inserció, SLU que va iniciar la seva activitat l’any 1968, i d’altres de recents com el Projecte Fènix de l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) que va començar durant l’any 2020. Així mateix, hi apareixen projectes molt petits com Enfortim l’agricultura ecològica i social des de Collserola (L’Ortigacoop, SCCL) amb 5 treballadors en total i d’altres de més grans com la Fundació Privada Aspros amb 546 treballadors. Cal puntualitzar que aquesta darrera entitat no destina tots aquests treballadors a la jardineria i els serveis forestals, ja que ofereixen altres serveis empresarials i d’atenció a les persones. L’Agricultura com a eina de transformació social 32 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech A la Taula 2 es mostra la distribució de les empreses o entitats entre les comarques catalanes: Taula 2 Distribució de les 87 empreses o entitats pel territori català Comarques Nº de comarques Quantitat de projectes per comarca Alt Camp, Alt Urgell, Baix Empordà, Baix Penedès, Cerdanya, Conca de Barberà, Garraf, Garrigues, Garrotxa, Ribera d'Ebre, Ripollès, Selva, Solsonès 13 1 Alt Penedès, Bages, Baix Camp, Berguedà, Pla de l'Estany, Urgell 6 2 Osona, Tarragonès 2 3 Alt Empordà, Maresme, Vallès Oriental 3 4 Segrià 1 5 Gironès 1 6 Vallès Occidental 1 8 Baix Llobregat 1 10 Barcelonès 1 15 En 29 de les 42 comarques catalanes s’hi ubica com a mínim una entitat o empresa que treballa en la inserció sociolaboral en l’agricultura, la jardineria i/o els serveis forestals. En 13 d’elles només hi ha un projecte vigent mentre que només al Barcelonès s’hi concentren 15. Aquesta distribució queda il·lustrada a la Figura 6: L’Agricultura com a eina de transformació social 33 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 6 Distribució de les diferents empreses o entitats recollides al mapeig pel territori català (Font: Elaboració pròpia) Com es pot observar a la Figura 6, les comarques amb més empreses o entitats d’inserció sociolaboral són el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Això no és quelcom sorprenent, aquestes comarques concentren les majors xifres de població a Catalunya. A 1 de gener de 2020 tenien, respectivament, 2.294.614, 828.522 i 936.172 habitants (37). Aquestes 3 comarques reuneixen el 37,9% de l’oferta d’inserció sociolaboral recollida al mapeig. 4.2. Qüestionaris S’han fet arribar 3 qüestionaris anònims a cada empresa o entitat recollida en el mapeig: Un adreçat a personal de direcció, un altre a la persona responsable de les accions agrícoles / jardineres / forestals i un a les persones acollides als diferents programes d’inserció sociolaboral, a partir d’ara, treballadors. Els qüestionaris han recollit 71 respostes en total, de les quals 21 pertanyen a personal de direcció, 19 a responsables de les accions agrícoles, jardineres o forestals i 31 a treballadors. L’Agricultura com a eina de transformació social 34 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.2.1. Qüestionaris dirigits a personal de direcció A la Taula 3 es descriuen les principals característiques de les empreses o entitats que han respost als qüestionaris: Taula 3 Característiques de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit a personal de direcció Àmbit Quantitat de projectes (N=21) Horticultura 29% Fructicultura 10% Conreus extensius 5% Ramaderia 14% Jardineria 71% Viverisme 0% Serveis forestals 33% Oferta Productes 48% Serveis 95% Multiserveis 81% Marc jurídic Empreses d'Inserció 14% CET 52% EI i CET alhora 24% Altres iniciatives fora d'aquests 2 marcs jurídics 10% La mostra segueix la tendència del mapeig: L’àmbit on hi ha més empreses o entitats és el de la jardineria. A la taula 4, es mostren els col·lectius a qui s’adrecen: Taula 4 Col·lectius a qui s'adrecen les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Col·lectius beneficiaris Quantitat de projectes (N=21) Malaltia mental 67% Discapacitat intel·lectual 62% Discapacitat física 33% Discapacitat sensorial 24% Paràlisi cerebral 5% L’Agricultura com a eina de transformació social 35 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Col·lectius beneficiaris Quantitat de projectes (N=21) Migrants / ètnies minoritàries 33% Víctimes violència de gènere 14% Risc d'exclusió 43% Protecció de menors 14% Rehabilitació 14% Interns i exreclusos 14% Aturats de llarga durada 29% La ubicació d’aquestes empreses o entitats s’il·lustra a la Figura 7: Figura 7 Ubicació de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció A continuació, a les figures 8-15 es mostren altres detalls de les empreses o entitats que han respost els formularis. L’Agricultura com a eina de transformació social 36 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 8 Aplicació de criteris agroecològics en les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Taula 5 Criteris agroecològics aplicats per les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Criteris agroecològics Quantitat de projectes (N=21) Pràctiques agrícoles 90% Línia de pensament 10% Es pot observar a la Figura 8 que gairebé la meitat de les empreses o entitats que han respost (48%) consideren que segueixen criteris de l’agroecologia. Malgrat això, quan se’ls ha preguntat per aquests criteris (Taula 5), el 90% han fet referència a criteris únicament agrícoles, mentre que només el 10% ha esmentat la línia de pensament que inclou criteris socials. L’Agricultura com a eina de transformació social 37 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 9 Cooperació entre les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Tal com es pot veure a la Figura 9, la majoria d’empreses o entitats cooperen amb d’altres de la mateixa orientació. Així doncs, no estableixen relacions competitives entre elles. Figura 10 Clients més habituals de les empreses o entitats que ofereixen serveis que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Els ens públics són els clients més habituals d’aquelles empreses o entitats que ofereixen serveis. L’Agricultura com a eina de transformació social 38 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 11 Destí més habitual dels productes de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Com es pot observar a la Figura 11, cap de les 21 empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció comercialitza els seus productes a través de mercats majoristes com Mercabarna. En canvi, 5 d’elles destinen la majoria dels seus productes a la venda directa i 4 d’elles els comercialitzen a través de cooperatives de consum. Figura 12 Format de comercialització dels productes de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció L’Agricultura com a eina de transformació social 39 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Aquestes empreses o entitats comercialitzen, majoritàriament, productes frescos i artesanals. Figura 13 Fonts d'ingressos de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Figura 14 Font principal d'ingressos de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció Malgrat la majoria d’entitats i empreses reben subvencions com a una part important dels seus ingressos, totes excepte una tenen els beneficis obtinguts dels serveis o les vendes com a principal font d’ingressos. L’Agricultura com a eina de transformació social 40 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 15 Nivell de facturació de les empreses o entitats que han respost el qüestionari dirigit al personal de direcció La majoria d’empreses o entitats que han respost el qüestionari tenen un nivell de facturació inferior als 2 milions d’euros l’any. Les figures 16-19 aporten informació sobre els treballadors beneficiaris del programa d’inserció: L’Agricultura com a eina de transformació social 47 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Dificultats 𝒙 1 (n=19) σ (n=19) Dificultats en l’execució de la feina per dificultats derivades d’una discapacitat 4,11 2,61 Dificultats en l’execució de la feina per apatia envers el treball o manca de ganes de fer-lo 4,33 3,12 Dificultats per l’absentisme dels treballadors 3,83 2,48 Dificultats per la puntualitat dels treballadors 2,56 2,59 Dificultats en poder lidiar amb problemes personals dels treballadors 4,11 2,91 Dificultats en poder dirigir la feina sense que ningú no es senti discriminat 3,67 2,89 Dificultats en la distribució irregular de les tasques entre treballadors (si n’hi ha alguns que treballen més que d’altres) 5,28 2,67 Dificultats en la baixa motivació dels treballadors 3,56 2,81 On: 𝒙 : Mitjana aritmètica de la puntuació obtinguda en cada afirmació. σ: Desviació estàndard del conjunt de dades. Només les dificultats en la distribució irregular de les tasques entre treballadors i en l’execució de la feina per manca de preparació han obtingut una puntuació mitjana per sobre de 5, pel que es pot concloure que ambdues són les dificultats més grans a què s’enfronten els responsables d’entre les que s’han llistat. Aquests resultats es representen gràficament a la figura 22: L’Agricultura com a eina de transformació social 48 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 22 Caixes de bigotis amb les respostes del test de Likert sobre les dificultats de treballar amb col·lectius vulnerables Finalment, la Figura 23 mostra les respostes a la pregunta: “Creus que el rendiment de l’activitat agrícola / jardinera / forestal seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció sociolaboral?” Figura 23 Resposta a la pregunta: “Creus que el rendiment de l’activitat agrícola / jardinera / forestal seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció sociolaboral?” L’Agricultura com a eina de transformació social 49 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech S’hi pot observar que la majoria opinen que el rendiment de l’activitat seria més alt si no es treballés amb persones de col·lectius vulnerables. 4.2.3. Qüestionaris dirigits al personal acollit als programes d’inserció sociolaboral A les figures 24-27 i a la Taula 9, es mostren les dades sociodemogràfiques d’aquells treballadors que han respost els qüestionaris: Figura 24 Gènere dels treballadors que han respost el qüestionari Figura 25 País de naixement dels treballadors que han respost el qüestionari Figura 26 Proporció de treballadors que han respost el qüestionari amb un grau de discapacitat >33% Tots els treballadors que han respost el qüestionari eren homes. La majoria havien nascut a Espanya i tenien acreditat un grau de discapacitat >33%. 26 4 PAÍS DE NAIXEMENT Espanya Altres països L’Agricultura com a eina de transformació social 50 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Taula 9 Edat dels treballadors que han respost el qüestionari Edats (anys) Persona més jove 22 Persona més gran 59 Mitjana (n=31) 40,7 Les edats dels treballadors enquestats van dels 22 als 59 anys. No es pot concloure que els beneficiaris d’aquests treball protegit pertanyin a un rang d’edat en concret. Figura 27 Nivell formatiu dels treballadors que han respost el qüestionari S’observa que el nivell formatiu dels treballadors és molt divers. La majoria té completats estudis primaris o secundaris. Només una persona de les enquestades tenia estudis universitaris. A la figura 23 es mostren les comarques de residència d’aquestes persones: L’Agricultura com a eina de transformació social 51 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 28 Quantitat de treballadors que han respost el qüestionari residents en cada comarca catalana S’hi pot observar que la comarca on hi ha hagut més participació a l’hora de respondre els formularis dirigits als treballadors ha sigut el Segrià. La figura 29 expressa el grau de satisfacció del treballadors amb la formació rebuda per part de l’entitat o empresa que els contracta (on 0= Gens satisfet; 10= Totalment satisfet): Figura 29 Grau de satisfacció amb la formació rebuda per part de l'empresa o l'entitat que els contracta Tots els treballadors han puntuat l’escala de Likert amb més d’un 5. La mediana s’ubica en el valor 9, per tant, es pot concloure que en general hi ha una alta satisfacció amb la formació rebuda per part de l’empresa o entitat que els contracta. L’Agricultura com a eina de transformació social 52 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.2.4. Comparativa del nivell d’acord entre els diferents perfils enquestats S’ha utilitzat el Test de Kolmogorov-Smirnov per a comparar els conjunts de dades obtinguts en cada afirmació del qüestionari: Puntuació treballadors, puntuació direcció i puntuació responsables. El test d’hipòtesis empleat és el següent: H0: No hi ha diferències significatives entre els dos conjunts de dades H1: Hi ha diferències significatives entre els dos conjunts de dades Si p > 0,05; s’accepta H0. Si p ≤ 0,05; es rebutja H0 i s’accepta H1. A la Taula 10 es resumeixen els resultats obtinguts als test de Likert sobre els 23 possibles beneficis que s’obtenen de treballar en agricultura, jardineria i/o serveis forestals. On 0=Totalment en desacord i 10= Totalment d’acord. Taula 10 Mitjanes, desviació estàndard i valor P de la puntuació obtinguda en el test de Likert sobre els beneficis associats al treball en l’àmbit agrícola, jardiner i/o forestal Afirmació Puntuació treballadors (n=31) Puntuació direcció (n=21) Puntuació responsables (n=19) P-value 𝒙  σ 𝒙  σ 𝒙  σ T-D T-R D-R Els aporta seguretat econòmica 7,13 2,59 8,48 1,47 7,37 2,56 0,32 1,00 0,72 Tenen més qualitat de vida 7,90 1,70 8,57 1,08 8,00 1,76 0,39 1,00 0,63 Guanyen autonomia 7,52 2,00 8,71 1,06 8,11 1,59 0,08 0,84 0,63 Els dona seguretat personal 8,32 1,45 8,71 1,19 7,74 2,00 0,75 0,86 0,13 Es senten més responsables 8,23 1,87 8,43 1,21 7,95 1,81 0,69 0,94 0,95 Seguir una rutina els és agradable 7,94 2,06 8,43 1,36 7,42 2,32 0,57 0,96 0,18 La seva autoestima millora 8,35 1,64 8,81 1,03 8,11 1,66 0,78 1,00 0,41 Els permet relacionar-se millor 7,77 2,01 8,95 0,92 7,37 2,24 0,04 0,99 0,01 L’Agricultura com a eina de transformació social 53 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Afirmació Puntuació treballadors (n=31) Puntuació direcció (n=21) Puntuació responsables (n=19) P-value 𝒙  σ 𝒙  σ 𝒙  σ T-D T-R D-R amb altres persones Es senten a gust en el seu entorn de treball 8,45 1,61 8,33 1,32 7,63 1,80 0,46 0,21 0,86 Els agrada treballar a l’aire lliure 9,13 1,26 8,95 0,97 8,16 2,06 0,65 0,59 0,41 Treballar a la natura els proporciona benestar 8,74 1,32 8,57 1,47 7,95 2,32 1,00 0,34 0,69 Prefereixen treballar amb plantes/animals que amb ordinadors/màquines 8,10 2,23 8,62 1,43 8,16 2,12 0,93 1,00 0,88 Tenir cura de plantes i/o animals els fa sentir més responsables 8,19 1,83 7,81 2,09 7,11 2,23 0,48 0,25 0,32 Guanyen respecte per l’entorn natural 7,74 1,98 7,62 2,29 7,26 2,08 1,00 0,61 0,76 Consideren que la seva feina té un impacte positiu en l’entorn 8,48 1,43 8,38 1,47 7,42 2,48 1,00 0,27 0,34 Desenvolupen noves habilitats 8,55 1,39 8,10 1,45 8,21 1,47 0,77 0,99 1,00 Aprenen tasques molt diverses i variades 8,58 1,26 7,43 1,36 7,68 1,45 0,12 0,25 0,95 Consideren que la seva feina té un impacte positiu en la seva salut 8,16 1,93 7,71 1,31 6,74 2,26 0,32 0,04 0,18 Han millorat la seva alimentació a partir d’aquesta experiència 7,10 2,60 5,86 2,24 5,11 1,49 0,08 0,02 0,27 Senten que es valora la seva feina 7,87 1,80 8,10 0,94 7,53 1,81 0,69 0,99 0,43 Estan satisfets amb el seu rendiment 8,26 1,65 7,71 0,96 7,42 1,68 0,08 0,31 0,90 Els agrada la seva feina 8,65 1,62 7,76 1,04 7,32 1,89 0,01 0,09 0,39 L’Agricultura com a eina de transformació social 54 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Afirmació Puntuació treballadors (n=31) Puntuació direcció (n=21) Puntuació responsables (n=19) P-value 𝒙  σ 𝒙  σ 𝒙  σ T-D T-R D-R Recomanarien la seva feina a algú que es trobés en la seva situació 8,16 1,97 8,05 1,20 7,58 1,68 0,20 0,25 0,86 On: 𝒙 : Mitjana aritmètica de la puntuació obtinguda en cada afirmació. σ: Desviació estàndard del conjunt de dades. P-value: Valor P del test d’hipòtesis. T-D: K-S Test entre respostes de Treballadors i Direcció T-R: K-S Test entre respostes de Treballadors i Responsables D-R: K-S Test entre respostes de Direcció i Responsables Com es pot observar en els resultats del test de Kolmogorov-Smirnov, només hi ha 4 afirmacions en què les respostes dels treballadors beneficiaris de la inserció són significativament diferents a les de les persones de direcció o les responsables del treball agrícola: • Els permet relacionar-se millor amb altres persones: La puntuació de direcció és significativament més alta que la dels treballadors i els responsables. • Consideren que la seva feina té un impacte positiu en la seva salut: Els treballadors han puntuat aquesta afirmació amb valors significativament més alts que els responsables. • Han millorat la seva alimentació a partir d’aquesta experiència: La puntuació dels treballadors és significativament més alta que la dels responsables. • Els agrada la seva feina: Els treballadors han puntuat aquesta afirmació amb valors significativament més alts que direcció. L’Agricultura com a eina de transformació social 55 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Així doncs, en les 19 afirmacions restants no hi ha diferencies significatives en l’opinió de les persones que han respost els qüestionaris, independentment de quin és el seu rol a l’entitat o empresa. A les figures 30-52, es representen gràficament els resultats obtinguts en cada afirmació: L’Agricultura com a eina de transformació social 56 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 30 Resultats de l'afirmació "Els aporta seguretat econòmica" Figura 31 Resultats de l'afirmació "Tenen més qualitat de vida" Figura 32 Resultats de l'afirmació "Guanyen autonomia" Figura 33 Resultats de l'afirmació "Els dona seguretat personal" Figura 34 Resultats de l'afirmació "Es senten més responsables" Figura 35 Resultats de l'afirmació "Seguir una rutina els és agradable" L’Agricultura com a eina de transformació social 63 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 55 Camp de vinya de l’Olivera a Vallbona de les Monges (Font: Pròpia) A més a més, segueix un model productiu agroecològic: A part de la certificació d’agricultura ecològica del CCPAE, incorporen criteris socials i territorials, mantenint la fertilitat del sòl i la biodiversitat, respectant el paisatge i la tradició agrària del territori. Consideren que la producció està lligada a un entorn que ha de plantejar una sèrie de relacions d'equilibri, d'equitat i de justícia social. En el seu celler, un antic paller del poble que han anat adaptant i ampliant des de 1989, elaboren vins amb el raïm de les seves finques i dels viticultors de la zona. El celler s’abasteix amb tota la vinya del terme de Vallbona de les Monges, preservant així el seu conreu al territori. L’Agricultura com a eina de transformació social 64 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 56 Treballadors del celler degorjant cava (Font: Pròpia) Figura 57 Botiga del celler de Vallbona de les Monges (Font: Pròpia) L’Agricultura com a eina de transformació social 65 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Des de l’Olivera, consideren que és un punt clau de les empreses socials identificar el nivell de destresa o la capacitat d’enteniment d’aquestes feines dels col·lectius vulnerables per a que sigui un projecte d’èxit. La formació és clau, aquesta formació pot ser de Learning by doing o un aprenentatge en continu, rebent orientació, no fent les coses sense saber per què. Actualment estan treballant en l’elaboració d’una graella de les feines on s’hi van llistant les tasques i es van classificant en tres nivells de dificultat (A,B,C). Hi ha persones que sempre es quedaran en l’A, d’altres que podran passar al B o el C. És molt important identificar aquesta capacitat de progrés de cadascú que a vegades ve limitada per les pròpies capacitats cognitives. Algunes de les dificultats sobre el treball en la inclusió que han expressat a les entrevistes són: - El rendiment de l’activitat en el treball protegit és més baix que en el treball ordinari. - A mesura que la gent es fa gran, apareixen complicacions com dolors d’esquena i deixa de poder anar al camp a treballar. - Hi ha qui ve d’entorns més urbans i li costa més -o no li agradael treball de pagès. - Si s’enquadra molt la feina, les persones perden iniciativa pròpia. - És un treball dur en segons quines condicions climàtiques. - És un treball que requereix esforç físic. - A vegades pot ser monòton. - Els conflictes personals poden fer la feina més desagradable. - Reben poca demanda de feina per a dones: En els entorns urbans les famílies no acostumen a buscar feina per a les dones amb discapacitat amb la mateixa freqüència que ho fan pels homes, aquestes desenvolupen activitats domèstiques. - Per a formar a les persones s’han de tenir en compte els entorns culturals d’on provenen i les habilitats que aquestes tenen per comprendre les especificitats tècniques. - El personal ha de transmetre la importància dels treballs agrícoles per compensar la percepció dels treballadors que és una feina poc valorada per la societat. - La gestió d’una brigada manual és complicada. - La gestió de la pandèmia ha sigut complicada per a les empreses socials i les empreses agrícoles. D’altra banda, els beneficis del treball en la inclusió són: - El seu model social els proporciona un valor afegit als productes. - El model d’empresa no persegueix el màxim rendiment dels seus treballadors sinó que aquests puguin tenir un treball digne. - Les persones que hi viuen i treballen són molt conscients de la cura de l’entorn i saben que amb la seva feina milloren el camp. - La ubicació en un petit poble rural ofereix més autonomia i capacitat de relacionar-se amb les persones de l’entorn. L’Agricultura com a eina de transformació social 66 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech - Les persones valoren amb satisfacció poder menjar aliments que han collit a l’hort del que han tingut cura. - Les persones aprenen els cicles de la producció agrària i veuen el resultat de la seva feina. - El contacte amb la natura i treballar en espais oberts dona llibertat. - Les persones se senten protagonistes d’una història útil. - Els èxits col·lectius de la feina en equip (com elaborar un bon producte propi) són terapèutics. Malgrat reconeixen les propietats terapèutiques de la feina al camp, des de l’Olivera destaquen que el benestar ve de l’entorn de treball, no de formar part del sector agrícola. Destaquen poder desenvolupar les tasques amb el temps i l’acompanyament que cadascú requereixi per a fer-les bé; crear un entorn on el treballador aporta coneixement i gestiona informació, independentment del treball que faci. L’Agricultura com a eina de transformació social 67 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 5. Discussió 5.1. Característiques del sector Els resultats del mapeig indiquen que les empreses o entitats que es dediquen a la inserció sociolaboral en l’agricultura, la jardineria i/o els serveis forestals són molt diverses pel que fa a l’orientació productiva, la mida i l’antiguitat. La majoria d’aquestes empreses o entitats (77 de 87) estan registrades com a EI o com a CET. Només 23 de les 87 iniciatives es dediquen en exclusiva al sector agrícola, jardiner o forestal, la resta complementen la seva activitat oferint altres serveis o productes. Com ja s’havia vist en els anteriors estudis sobre agricultura social a Catalunya (36), el col·lectiu a qui més s’adrecen aquestes iniciatives són les persones amb discapacitat intel·lectual. Les persones amb discapacitat intel·lectual solen dependre més del treball protegit, doncs es troben amb més dificultats per accedir al mercat laboral ordinari. Es presenten discordances entre els resultats del mapeig i els dels qüestionaris, doncs en una mostra de 21 empreses o entitats ha resultat que hi ha com a mínim 3 entitats que ofereixen feina a persones víctimes de violència de gènere, persones provinents d’institucions de protecció de menors i persones internes en centres penitenciaris, en llibertat condicional i/o exrecluses, mentre que en tota la població (les 87 empreses o entitats del mapeig), aquests col·lectius només podien dirigir-se a una empresa o entitat. Això pot ser degut a que aquestes empreses o entitats estiguin obertes a contractar aquestes persones, malgrat no siguin a qui s’adrecen principalment i per això no consta en la seva informació pública. També pot ser que els englobin dins del col·lectiu de persones en risc d’exclusió social. La majoria d’empreses o entitats de serveis tenen com a clients més habituals els ens públics. Aquelles que ofereixen productes no tenen un canal de venda predominant però els formats de comercialització més corrents són com a producte fresc o artesanal. Pel que fa al gènere, totes les persones que han respost els qüestionari adreçat als beneficiaris de la inserció han sigut homes. A més, la majoria de les empreses o entitats que han respost diuen L’Agricultura com a eina de transformació social 68 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech que les dones suposen entre un 0 i un 20% de la persones que acollides als programes d’inserció. També des de l’Olivera afirmen que hi ha menys famílies o tutors legals que busquin sortida laboral a les dones amb discapacitat. Així doncs, les dones de col·lectius vulnerables tenen més barreres per accedir a programes d’inserció sociolaborals. Respecte a la relació entre les empreses i entitats del sector, 19 de 21 dels projectes que han respost al formulari afirmen que tenen una relació de cooperació entre elles. És a dir, no es basen en la competitivitat. 5.2. Diferencies d’opinió respecte als beneficis del treball en l’agricultura, la jardineria i/o els serveis forestals Els test d’hipòtesi empleats en la comparació de les dades d’opinió provinents dels 3 perfils de treballadors presents en les entitats o empreses enquestades han conclòs que no hi ha diferències significatives en els seu nivell d’acord en 19 de 23 afirmacions. Només hi ha hagut diferències significatives en la puntuació de les 4 afirmacions següents: • Els permet relacionar-se millor amb altres persones: La puntuació de direcció és significativament més alta que la dels treballadors i els responsables. En aquesta afirmació, el personal creu que hi ha més benefici del que realment consideren els treballadors. • Consideren que la seva feina té un impacte positiu en la seva salut: Els treballadors han puntuat aquesta afirmació amb valors significativament més alts que els responsables. • Han millorat la seva alimentació a partir d’aquesta experiència: La puntuació dels treballadors és significativament més alta que la dels responsables. • Els agrada la seva feina: Els treballadors han puntuat aquesta afirmació amb valors significativament més alts que direcció. Totes les afirmacions en què els treballadors han puntuat amb valors significativament més alts que la resta de personal són un indici positiu, doncs consideren que reben més benefici que el que la resta de personal és capaç de percebre. L’Agricultura com a eina de transformació social 69 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Totes les afirmacions han obtingut puntuacions mitjanes entre 5 i 10, el que suposa que la majoria de persones enquestades estan d’acord amb els beneficis que es presenten en estudis anteriors sobre l’Agricultura Social (20) (21) (22) (36). L’Agricultura com a eina de transformació social 70 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Conclusions En primer lloc, s’ha conclòs que les 87 empreses i/o entitats que treballen en la inserció sociolaboral en l’àmbit agrícola, jardiner i/o forestal a Catalunya tenen característiques molt diverses però s’ha pogut determinar que: - La majoria estan registrades com a CET o EI - Predominen les que s’adrecen a persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental - L’àmbit de treball més comú és la jardineria - La majoria no treballen exclusivament en l’àmbit agrícola, jardiner i/o forestal. En segon lloc, s’ha conclòs que l’opinió de les persones beneficiàries dels programes d’inserció sociolaboral en agricultura, en la majoria dels casos, no divergeix de manera significativa del que expressen les persones promotores d’aquests. Per tant, es pot concloure que, malgrat en la majoria d’estudis previs sobre els beneficis de l’Agricultura Social no s’inclou l’opinió de les persones acollides als programes d’inserció, aquestes estan d’acord amb els beneficis que se’ls atribueixen. El context de crisi sanitària actual ha impedit la possibilitat de poder visitar més d’un projecte d’inserció en agricultura. Les respostes als qüestionaris permeten tenir una visió general sobre el funcionament d’aquestes empreses o entitats però de cara a poder extreure conclusions més concretes, s’haurien de realitzar més visites i conèixer altres realitats: projectes menys consolidats, dirigits a la inserció d’altres col·lectius o amb un plantejament productiu diferent. L’Agricultura com a eina de transformació social 71 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech Bibliografia 1. Instituto Nacional de Estadística. Agricultura, ganadería y pesca. España en cifras. [En línia] 2020. http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras. 2. Pérez, Fernando J. Diez temporeras marroquíes de Huelva acuden a la Audiencia Nacional para denunciar abusos. El País. 15 / Agost / 2018. 3. Colell, Elisenda. El drama de los temporeros en Lleida: "Vivimos como animales". El Periódico. 20 / Juliol / 2020. 4. Martín, María. La muerte de un temporero en Murcia: jornadas de 11 horas a más de 40 grados y sin agua. El País. 3 / Agost / 2020. 5. FAO, FIDA. OMS, PMA y UNICEF. Versión resumida de El estado de seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2020. Transformación de los sistemas alimentarios para que promuevan dietas asequibles y saludables. Roma : s.n., 2020. 6. Nacions Unides. Objetivo 2: Poner fin al hambre. Objetivos de Desarrollo Sostenible. [En línia] [Data: 12 / Novembre / 2020.] https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/hunger/. 7. CE-FAO. La Seguridad Alimentaria: Información para la toma de decisiones. [En línia] 2011. http://www.fao.org/3/al936s/al936s00.pdf. 8. FAO. Programa Especial para la Seguridad Alimentaria (PESA) Centroamérica; Conceptos Basicos. Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. [En línia] 27 / Febrer / 2015. [Data: 21 / Abril / 2020.] http://www.fao.org/in-action/pesacentroamerica/temas/conceptos-basicos/es/. 9. Tafalla Plana, Montserrat. L'alimentació com a dret humà: les seves implicacions. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, Generalitat de Catalunya. [En línia] 2009. [Data: 10 / Novembre / 2020.] http://www.gencat.cat/drep/ipau/sumaris/alimentacio.pdf. 10. Napoleoni, Loretta. Comida hay, pero a precio de petróleo. EL PAÍS. 22 / Maig / 2008, p. Opinión. L’Agricultura com a eina de transformació social 72 Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona UPC - BarcelonaTech 11. Fundació Enciclopèdia Catalana. Canvi Climàtic. Gran Enciclopèdia Catalana. [En línia] 2 / Juny / 2017. [Data: 5 / novembre / 2020.] https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0250711.xml. 12. Maqueda González, María Rosario, Carbonell Padrino, María Victoria i Martínez Ramírez, Elvira. Fuentes de emisión de gases de efecto invernadero en la agricultura. [En línia] 2005. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=231117588003. 13. Boletín Nyéléni. Declaración de Nyéléni. Boletín Nyéléni. [En línia] 27 / Febrer / 2007. [Data: 12 / Novembre / 2020.] https://nyeleni.org/spip.php?article291. 14. Grup Enciclopèdia Catalana. Dúmping. Diccionari. [En línia] [Data: 22 / Juny / 2021.] http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0047850. 15. Ajuntament de Barcelona. Economia Social i Solidària. Ajuntament de Barcelona. [En línia] 30 / Setembre / 2017. [Data: 13 / novembre / 2020.] https://ajuntament.barcelona.cat/economiasocial-solidaria/ca/que-es-leconomia-social-i-solidaria. 16. CERAI i Fundació Daniel i Nina Carasso. Herramientas para el impulso de sistemas alimentarios territorializados. [En línia] Novembre / 2019. https://cerai.org/herramientas-para-elimpulso-de-sistemas-alimentarios-territorializados/. 17. CERAI i Fundació Daniel i Nina Carasso. Sistemas alimentarios territorializados en España: 100 iniciativas locales para una alimentación responsable y sostenible. CERAI. [En línia] Abril / 2019. https://cerai.org/publicaciones-de-cerai/100-iniciativas-sat/. 18. Fundació Enciclopèdia Catalana. Agroecologia. Gran Enciclopèdia Catalana. [En línia] [Data: 5 / Novembre / 2020.] https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0516812.xml. 19. Amigos de la Tierra. Agroecología: un modelo agroalimentario justo y saludable. Amigos de la Tierra. [En línia] 11 / Abril / 2019. [Data: 13 / Novembre / 2020.] https://www.tierra.org/agroecologia-un-modelo-agroalimentario-justo-y-saludable/. 20. Giarè, Francesca; Borsotto, Patrizia; Signoriello, Ilaria. Social Farming in Italy. Analysis of an «inclusive model». Italian Review of Agricultural Economics, 2018, vol. 73, no 3, p. 89-105. L’agricultura com a eina de transformació social 4 Agricultura Agricultura ecològica Jardineria Serveis forestals Viverisme Serveis Venda Multiserveis No especificat Discapacitat no especificada Malaltia mental Discapacitat intel·lectual Discapacitat física Discapacitat sensorial Paràlisi cerebral Migrants / ètnies minoritàries víctimes violència de gènere Risc d'exclusió Protecció de menors Rehabilitació Interns i exreclusos Aturats de llarga durada Totals Acollits al programa d'inserció Empresa d'Inserció CET Altres EL BROT SERVEIS INTEGRALS DE JARDINERIA, SL Sant Gregori X X X X X X X X X 2005 NE 270 X EMPRESA D'INSERCIÓ DE LES COMARQUES DE TARRAGONA, SL Tarragona X X X X X X X X X X X X 2018 NE NE X EMPRESA D'INSERCIÓ INSERJOBS S.C.C.L. Centelles X X X X X X X NE NE NE X EMPRESA DINSERCIO SOCIAL I LABORAL SHALOM SL Lleida X X X X X 2013 NE NE X EMPRESA D'INSERCIÓ SOCIOLABORAL I SERVEIS AMBIENTALS DE LA SERRA DE LLABERIA, SL Serra d'Almos X X X 2009 NE NE X ENFORTIM L’AGRICULTURA ECOLÒGICA I SOCIAL DES DE COLLSEROLA (L’ORTIGACOOP, SCCL) Sant Cugat del Vallès X X X X X 2020 5NE X ENTREM (NOU VERD SCCL) Vilafranca del Penedès X X X X X X 1994 215 130 aprox X FEM HORT (AJUNTAMENT DE LLEIDA) Lleida X X X X 2015 NE NE X FONT DEL FERRO, SL Rubí X X X X X 1986 NE NE X FUNDACIÓ CEO DEL MARESME Martorell X X X X X X X 1998 NE 22 X FUNDACIÓ ESPIGOLADORS El Prat de Llobregat X X X 2014 NE NE X FUNDACIÓ MAS ALBORNÀ (TALLER VIU LA VINYA) Olèrdola X X X X X X X X X X 1969 400 233 X FUNDACIÓ NOU XAMFRÀ Sant Feliu de Llobregat X X X X X X X 1982 90 78 X FUNDACIÓ PRIVADA ACCIÓ BAIX MONTSENY Sant Celoni X X X X X X X X 2000 NE NE X FUNDACIÓ PRIVADA ALTEM Figueres X X X X X X 1999 NE 17 X Projecte Nº treballadors Registre Inici projecte Ubicació Persones beneficiàries Àmbit L’agricultura com a eina de transformació social 5 Agricultura Agricultura ecològica Jardineria Serveis forestals Viverisme Serveis Venda Multiserveis No especificat Discapacitat no especificada Malaltia mental Discapacitat intel·lectual Discapacitat física Discapacitat sensorial Paràlisi cerebral Migrants / ètnies minoritàries víctimes violència de gènere Risc d'exclusió Protecció de menors Rehabilitació Interns i exreclusos Aturats de llarga durada Totals Acollits al programa d'inserció Empresa d'Inserció CET Altres FUNDACIÓ PRIVADA ASPRONIS Malgrat de Mar X X X X X X X 1968 180 120 X FUNDACIÓ PRIVADA ASPROS Sudanell X X X X X X X X X 1985 546 158 X FUNDACIÓ PRIVADA ASTRES Girona X X X X X X X 2001 89 59 X FUNDACIÓ PRIVADA DRISSA Girona X X X X X X X X 1999 145 88 X FUNDACIÓ PRIVADA EL MOLÍ D'EN PUIGVERT Palafolls X X X X X X X 2002 224 155 X FUNDACIÓ PRIVADA GASPAR DE PORTOLÀ Santa Coloma de Cervelló X X X X X X X X 1989 126 106 X FUNDACIÓ PRIVADA GINAC Valls X X X X X X X X 1994 NE NE X FUNDACIÓ PRIVADA IRIS Sant Vicenç dels Horts X X X X X 1996 75 63 X FUNDACIÓ PRIVADA ONADA Torredembarr a X X X X X X X X X 1995 NE NE X FUNDACIÓ PRIVADA PRESIDENT AMAT ROUMENS - FUPAR Terrassa X X X X X 1985 NE NE X FUNDACIÓ PRIVADA RAMON NOGUERA DE GIRONA Girona X X X X X X X X aprox 2000 335 200 X FUNDACIÓ PRIVADA RUBRICATUS - TESIPRAT Prat de Llobregat X X X X X X X X 1997 30 26 X FUNDACIÓ PRIVADA TALLERS DE CATALUNYA Santa Coloma de Gramenet X X X X X X X NE NE NE X FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL - CET XAVIER QUINCOCES La Roca del Vallès X X X X X X X NE NE NE X FUNDACIÓ TALLERS DE LA CERDANYA Puigcerdà X X X X 2000 42 36 X Projecte Nº treballadors Registre Inici projecte Ubicació Persones beneficiàries Àmbit L’agricultura com a eina de transformació social 6 Agricultura Agricultura ecològica Jardineria Serveis forestals Viverisme Serveis Venda Multiserveis No especificat Discapacitat no especificada Malaltia mental Discapacitat intel·lectual Discapacitat física Discapacitat sensorial Paràlisi cerebral Migrants / ètnies minoritàries víctimes violència de gènere Risc d'exclusió Protecció de menors Rehabilitació Interns i exreclusos Aturats de llarga durada Totals Acollits al programa d'inserció Empresa d'Inserció CET Altres FUNDACIÓ VIVER DE BELLLLOC Cardedeu X X X X X X X X X X X 1982 226 133 X G SIS GRUP SERVEIS INICIATIVA SOCIAL S.C.C.L. - GSIS-VERD Barcelona X X X 1986 26 17 X GARBET NETEJA I MANTENIMENT INTEGRAL EMPRESA D'NSERCIÓ S.C.C.L. Barcelona X X X X 2004 NE NE X GELIM, SA L'Hospitalet de Llobregat X X X X X X X NE NE NE X GRUPO SIFU INTEGRACION LABORAL SL L'Hospitalet de Llobregat X X X X X X X X 1993 NE NE X IDÀRIA, EMPRESA D'INSERCIÓ, SCCL Llagostera X X X X X X X X X 2012 29 25 X ILUNION SALUD SA Barcelona X X X X X X NE NE NE X INSERMAP RIPOLLÈS EMPRESA D'INSERCIÓ, SLU Ripoll X X X X X X X X X 1968 NE 44 X X INTEC SERVEIS Sant Boi de Llobregat X X X X X X X NE NE 100 X LA FAGEDA FUNDACIÓ Santa Pau X X X X X X X X X X 1982 300 40 X X LA KLOSCA CET SL Mataró X X X X 2009 7 6 X LA TAVELLA (ECOGRUP ECOLÒGICA SL) Cànoves i Samalús X X X X 2006 12 6 X L'HORTA DE SANTA CLARA (MANSOL PROJECTES SL) Fortià X X X X X 1999 NE 6 X L'OLIVERA S.C.C.L. Vallbona de les Monges X X X X 1974 62 25 X X PARC DE LES OLORS CELRÀ (CET TIRGI. TÈCNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONÈS, S.L.) Girona X X X X X X X X NE NE NE X Projecte Nº treballadors Registre Inici projecte Ubicació Persones beneficiàries Àmbit L’agricultura com a eina de transformació social 7 Agricultura Agricultura ecològica Jardineria Serveis forestals Viverisme Serveis Venda Multiserveis No especificat Discapacitat no especificada Malaltia mental Discapacitat intel·lectual Discapacitat física Discapacitat sensorial Paràlisi cerebral Migrants / ètnies minoritàries víctimes violència de gènere Risc d'exclusió Protecció de menors Rehabilitació Interns i exreclusos Aturats de llarga durada Totals Acollits al programa d'inserció Empresa d'Inserció CET Altres PASSARVIA, EMPRESA D'INSERCIÓ, SL Barcelona X X X X X 1998 NE NE X PRAT COMÚ EMPRESA D'INSERCIÓ, SL Vilamaniscle X X X X X X 2018 NE NE X PROJECTE FÈNIX (ONG ABD) Barcelona X X X 2020 NE 15 X RIUVERD EMPRESA D’INSERCIÓ, SCCL Solsona X X X X X X 2014 NE NE X SANTA TERESA DEL VENDRELL FUNDACIÓ PRIVADA El Vendrell X X X X X X X X X 1989 NE NE X SOCIETAT COOP LIMITADA DE JARDINERS DE SANT ADRIÀ Sant Adrià de Besòs X X X X X 1981 NE NE X TAC OSONA EMPRESA D'INSERCIÓ SL Manlleu i Vic X X X X X X X X X X X 1993 NE 285 X TALLER ÀURIA SCCL Esparraguera X X X X X X X 2015 NE 138 X TALLER JERONI DE MORAGAS SCCL Sant Cugat del Vallès X X X X X X X 1973 25 14 X TALLERS ESPECIALS DEL GARRAF - TEGAR JARDINERIA Vilanova i la Geltrú X X X X X X X 1990 67 48 X TEB VERD, SCCL Barcelona X X X X X X X X X X 1992 NE NE X TECSAL, SA Cornellà de Llobregat X X X X X X X X 1989 205 126 X TRINIJOVE, EMPRESA DE INSERCIÓN, SL Barcelona X X X X X X X X X 2004 NE 69 X X URBACET, SL Badalona X X X X X X X 2009 NE NE X VICVERD SL Vic X X X X X X X X NE 32 21 X Projecte Nº treballadors Registre Inici projecte Ubicació Persones beneficiàries Àmbit L’agricultura com a eina de transformació social 1 ANNEX B. QÜESTIONARIS L’agricultura com a eina de transformació social 2 Sumari 1. QÜESTIONARI ADREÇAT AL PERSONAL DE DIRECCIÓ _____________________________ 3 1.1. Característiques del projecte ............................................................................................... 3 1.2. Ingressos ............................................................................................................................... 4 1.3. Cooperació ........................................................................................................................... 5 1.4. Treballadores i treballadors ................................................................................................. 6 1.5. Beneficis de la participació en el projecte ........................................................................... 7 1.6. Altres consideracions ........................................................................................................... 9 2. QÜESTIONARI ADREÇAT AL PERSONAL RESPONSABLE DE LES ACCIONS AGRÍCOLES/JARDINERES/FORESTALS ________________________________________ 10 2.1. Característiques del projecte ............................................................................................. 10 2.2. Experiència prèvia .............................................................................................................. 11 2.3. Reptes ................................................................................................................................. 12 2.4. Beneficis de la participació en el projecte ......................................................................... 14 2.5. Altres consideracions ......................................................................................................... 15 3. QÜESTIONARI ADREÇAT ALS TREBALLADORS __________________________________ 16 3.1. Característiques del projecte ............................................................................................. 16 3.2. Coneixements i experiència previs .................................................................................... 16 3.3. La teva experiència ............................................................................................................. 17 3.4. Dades sociodemogràfiques ................................................................................................ 18 3.5. Altres consideracions ......................................................................................................... 19 L’agricultura com a eina de transformació social 3 1. Qüestionari adreçat al personal de direcció 1.1. Característiques del projecte En quina comarca s’ubica el vostre centre de treball? (Nota: En cas de treballar en més d’una comarca, indiqueu aquella on teniu major incidència) (llistat) Quines d’aquestes activitats es duen a terme en el vostre projecte? □ L’horticultura □ La fructicultura □ Els conreus extensius □ La ramaderia □ La jardineria □ El viverisme □ Els serveis forestals La vostra empresa o entitat opera segons els criteris de l’agroecologia? □ Sí □ No En cas de resposta afirmativa, quins criteris agroecològics utilitza? L’entitat o empresa du a terme altres activitats a part de les agrícoles, de jardineria i/o forestals? (manteniment mobiliari urbà, neteja, consergeria, manipulats, etc) □ Sí □ No Esteu reconeguts com a Centre Especial de Treball (CET) o Empresa d’Inserció (EI)? □ Sí, com a CET □ Sí, com a EI □ Sí, com a CET i EI □ No, però ho estem tramitant □ No, treballem per a la inserció fora d’aquests 2 marcs jurídics Altres:_______ L’agricultura com a eina de transformació social 4 Si oferiu serveis: Quins són els vostres clients més habituals? □ Particulars □ Empreses amb menys de 50 treballadors □ Empreses amb més de 50 treballadors que ja cobreixen la quota del 2% □ Empreses amb més de 50 treballadors que necessiten cobrir la quota del 2% □ Ens públics □ Altres (especificar): __________ Si veneu productes: Quin és el destí més habitual dels vostres productes? □ Venda directa a particulars □ Restauració □ Menjadors escolars □ Venda a través de cooperatives de consum □ Venda a través de mercats majoristes com Mercabarna □ Autoconsum □ Altres (especificar):____________ En quin format comercialitzeu els productes? □ Producte fresc □ Producte artesanal (conserves, oli, vi...) □ Planta amb test □ Flor tallada □ Altres:_______ 1.2. Ingressos Quines són les vostres fonts d’ingressos? (multiresposta) □ Beneficis de serveis i/o vendes □ Subvencions □ Donacions □ Altres (especificar): _______ □ Prefereixo no respondre L’agricultura com a eina de transformació social 5 De les esmentades, quina és la principal font d’ingressos? □ Beneficis de serveis i/o vendes □ Subvencions □ Donacions □ Altres (especificar): _______ □ Prefereixo no respondre Quin és el vostre nivell de facturació anual? □ Menys de 2 milions d’euros □ Entre 2 i 10 milions d’euros □ Entre 10 i 50 milions d’euros □ Més de 50 milions d’euros Creieu que el rendiment de l’activitat econòmica seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció sociolaboral? □ Sí, seria el mateix □ No, seria més alt □ No, seria més baix □ No ho sé Puntua la següent afirmació segons el teu grau d’acord, on 0=Totalment en desacord; 5= Ni d’acord ni en desacord i 10=Totalment d’acord. Afirmació 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 El valor afegit que suposa la inserció sociolaboral en la nostra empresa o entitat afavoreix que els clients escullin els nostres productes i/o serveis. 1.3. Cooperació Abans d’iniciar aquest projecte, coneixíeu altres empreses/entitats d’inserció en agricultura i/o jardineria que us poguessin guiar o assessorar? □ Sí, en coneixíem i ens va servir d’ajuda □ Sí, en coneixíem però no vam demanar ajudar □ Sí, hi vam contactar però no ens va servir d’ajuda □ No, no en coneixíem L’agricultura com a eina de transformació social 6 Coopereu amb altres empreses o entitats que es dediquen a la inserció sociolaboral en la jardineria i/o l’agricultura? □ Sí □ No 1.4. Treballadores i treballadors Quin és el nº total de persones treballadores?: ____ Nº de persones treballadores beneficiàries del programa d’inserció:___ (Si l’empresa o entitat ofereix múltiples serveis, compta només les persones que es dediquen a l’agricultura, jardineria i/o serveis forestals) A quins col·lectius va dirigida la tasca d’inserció sociolaboral? (multiresposta) □ Persones amb malaltia mental □ Persones amb discapacitat intel·lectual □ Persones amb discapacitat física □ Persones amb discapacitat sensorial □ Persones amb paràlisi cerebral □ Persones migrants o d’ètnies minoritàries □ Persones víctimes de violència de gènere □ Persones provinents d’institucions de protecció de menors □ Persones rehabilitant-se de problemes de drogoaddicció o alcoholisme □ Persones internes en centres penitenciaris, en llibertat condicional i/o exrecluses □ Persones aturades majors de 45 anys □ Altres persones en situació de risc d’exclusió social Com arriben a treballar amb vosaltres la majoria dels beneficiaris del projecte? (única resposta: Selecciona la via més freqüent) □ A través de Serveis Ocupacionals d’Inserció (SOI) □ A través de centres formatius (adaptats o no) □ Derivats de Serveis Socials □ Recomanats per entitats locals □ Contacten directament amb nosaltres perquè coneixen el projecte □ Altres (especificar):____________________ L’agricultura com a eina de transformació social 13 Creus que el rendiment de l’activitat agrícola / jardinera seria el mateix si les persones contractades no estiguessin en situació d’inserció? □ Sí □ No, seria més alt □ No, seria més baix □ No ho sé L’agricultura com a eina de transformació social 14 2.4. Beneficis de la participació en el projecte Puntua aquestes afirmacions sobre els beneficis que poden obtenir les persones treballadores que participen en aquest projecte segons el teu grau d’acord, on 0=Totalment en desacord; 5= Ni d’acord ni en desacord i 10=Totalment d’acord. Afirmació 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Els aporta seguretat econòmica Tenen més qualitat de vida Guanyen autonomia Els dona seguretat personal Es senten més responsables Seguir una rutina els és agradable La seva autoestima millora Els permet relacionar-se millor amb altres persones Es senten a gust en el seu entorn de treball Els agrada treballar a l’aire lliure Treballar a la natura els proporciona benestar Prefereixen treballar amb plantes/animals que amb ordinadors/màquines Tenir cura de plantes/animals els fa sentir més responsables Guanyen respecte per l’entorn natural Consideren que la seva feina té un impacte positiu en l’entorn Desenvolupen noves habilitats Aprenen tasques molt diverses i variades Consideren que la seva feina té un impacte positiu en la seva salut Han millorat la seva alimentació a partir d’aquesta experiència Senten que es valora la seva feina Estan satisfets amb el seu rendiment Els agrada la seva feina Recomanarien la seva feina a algú que es trobés en la seva situació Com creus que influeix el fet de treballar en el sector agrícola/jardiner en el progrés personal de les persones treballadores? (Respon segons els beneficis i les dificultats que hagis percebut en el personal contractat) L’agricultura com a eina de transformació social 15 2.5. Altres consideracions Deixo un espai obert per si vols afegir algun comentari en relació a l’enquesta: L’agricultura com a eina de transformació social 16 3. Qüestionari adreçat als treballadors 3.1. Característiques del projecte En quina d’aquestes activitats treballes? □ L’horticultura □ La fructicultura □ Els conreus extensius □ La ramaderia □ La jardineria □ El viverisme □ Els serveis forestals Quant de temps fa que treballes en aquesta empresa o entitat? 3.2. Coneixements i experiència previs Tenies coneixements previs sobre agricultura o jardineria abans de treballar aquí? □ Sí □ No Abans de treballar en aquesta empresa o entitat, havies treballat en el sector agrícola o en jardineria? □ Sí □ No En cas d’haver respost Sí: Quant de temps portaves en el sector abans de formar part d’aquest projecte? (especifica si són anys o mesos) ____________________ La teva experiència prèvia t’ha facilitat l’adaptació a aquesta nova feina? □ Sí, realitzo les mateixes tasques □ Sí, malgrat no faig la mateixa feina □ No, ara realitzo tasques molt diferents que he hagut d’aprendre de nou L’agricultura com a eina de transformació social 17 3.3. La teva experiència Puntua del 0 al 10 el teu grau de satisfacció amb la formació que t’ha ofert l’entitat per a poder realitzar les teves tasques, on 0=gens satisfet i 10=totalment satisfet 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Puntua aquestes afirmacions sobre els beneficis que t’aporta participar en aquest projecte segons el teu grau d’acord, on 0=Totalment en desacord; 5= Ni d’acord ni en desacord i 10=Totalment d’acord Afirmació 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 M’aporta seguretat econòmica Tinc més qualitat de vida He guanyat autonomia Em dona seguretat personal Em sento més responsable És agradable seguir una rutina Millora la meva autoestima Em permet relacionar-me millor amb altres persones Em sento a gust en el meu entorn de treball M’agrada treballar a l’aire lliure Treballar a la natura em proporciona benestar Prefereixo treballar amb plantes/animals que amb ordinadors/màquines Tenir cura de plantes/animals em fa sentir més responsable He guanyat respecte per l’entorn natural Crec que la meva feina té un impacte positiu en l’entorn He desenvolupat noves habilitats He après tasques molt diverses i variades Crec que la meva feina té un impacte positiu en la meva salut He millorat la meva alimentació a partir d’aquesta experiència Crec que es valora la meva feina Estic satisfet/a amb el meu rendiment M’agrada la meva feina Recomanaria aquesta feina a algú que es trobés en la meva situació L’agricultura com a eina de transformació social 18 Vols explicar alguna altra cosa sobre la teva experiència? Creus que en un futur voldràs seguir treballant en aquest sector? □ Sí, voldré seguir-hi treballant □ No, preferiria trobar un altre tipus de feina □ No ho sé 3.4. Dades sociodemogràfiques Municipi de residència: ________ País de naixement: ________ Any de naixement: ________ Gènere amb el qual t’identifiques □ Dona □ Home □ No binari □ Altres: ________ □ Prefereixo no especificar-lo Tens reconegut un grau de discapacitat superior al 33%? □ Sí □ No Quantes persones viuen a la teva llar? Nombre de membres inclòs tu: ________ Quin és el teu nivell d’estudis? □ Estudis primaris no completats □ Estudis primaris □ Estudis primaris adaptats □ Programes de formació i inserció (PFI, antigament PGS o PQPI) □ Estudis secundaris □ Estudis secundaris adaptats □ Estudis universitaris □ No ho sé L’agricultura com a eina de transformació social 19 3.5. Altres consideracions Deixo un espai obert per si vols afegir algun comentari en relació a l’enquesta: