1
-
His o ia de les in es igacions paleon ologiques sob e
polipe s ossils a Ca alunya
i
a les egions limí o es
Es ela i amen cu el p océs del desen oIupamen de les in es-
:gacions cien í iques e e en s als polípe s ossils c e kcics de Ca a-
lunya. Les p ime es desc ipcions de o mes no es es oben en els
eballs del peoleg ances
H.
Coquand, qui publica la se a Monog a-
phie palé~n ologi~ue de I'é age ap ien de I'Espagne, a Ma sella, l'any
1865, en que desc iu un sol pis, l'ap i&,
i
p e én e eu e que l'an ic
egne d'A agó és la coma ca on aques e me de la o mació c e acica
es p esen a millo desen o lla i és, al ma eix emps, el més in e essan
Les del doble pun de is a d'aplicacions indus ials i de les iqueses
pnleon ol~giques.
A la pagina
181
ci a els segiien s polípe s:
Pa asmilia ap iensis Pic e e Rene ie .
Thamnas aea u illensis H. ~oquand.
Pla ycya hus O bignyi F omen el.
Thecocya hus c e aceus
E.
de F omen el.
Phyllocoenia F ome.n eli H. Coquand.
Phyllocoenia Fe yi
H.
Coquand.
Desc iu es especies no es, que obk ambé a la Ca alunya me-
idional.
Alcide d'O bigny, en el seu P od ome de Paléon ologie s a ig a-
phique, dóna di e ses ci es d'exempla s ecolli s a Espanya. que des-
p és igu en a les ob es monumen als de Milne Edwa ds, Haime,
F omen el, Fe y i Michelin.
Lluís
M.&
Vidal. no el1 enginye de mines, o jus so i de
1'Escola.
i
en plena e e escencia epublicana, p esen a
a
la Jun a
Supe io de Mine ia la se a no able memo ia Da os pa a el conoci-
mien o del e eno ga umnense de Ca aluña, imp esa pe o d e d-1
Co e n Sany 1874, on es desc iuen nomb osos ossils nous, ecolli s
pe ell, dels. quals ens in e essen:
Columnas aea Leyme iei,
Vallo ia Egozcuei.
SECCIO D'ORIGINAL
11
Aques a da e a o ma pe any a un gene e nou que desc iu I'au-
o . L'any següen ,
1875,
Vidal publica la Geología de la p o incia
de Lé ida dins els olums del Bole ín de la Comisión del Mapa geológi-
co deEspdía; a les planes inals de la memo ia hi ha un ca ileg de les
especies ossils esmen ades a l'ob a
i
dis ibui'des pe ni ells, al com
segueix:
TURONLA
Cycloli es polimo pha
E
H.
Ce a o ochus' minimus F omen el.
As ocoenia Konincki E.
H.
Columnas aea s ia a
E.
H.
SCNONIA
Diploc eniu n subci cula e Michelin.
,
Cycloli es poiymo pha E.
H.
G~RUMNIA
Columnas aea Leyme iei Vidal.
Vallo ia Egozcuei Vidal.
En la No a ace ca del sis ema c e áceo de los Pi ineos de Ca alu ia,
Cámidos y Rudis os, publicada en el ma eix Bole ín
C.
M.
G.
de Es-
paña l'any
1878,
Vida1 dóna una de allada desc ipció es a ig i ica de
les di e ses locali a s, ag upades pe p o íncies,
i
a I'acabamen de
In
pa paleon ologica p esen a un quad e amb la llis a de les especies
c e hciques dels Pi eneus ca alans, i ci a els següen s polípe s. o s
del c e icic supe io . que a ibueix al u oniii
i
senonii:
As ocoenia Konincki.
As ocoenia decaphillia.
Cycloli es ellip icus.
Cycloli es polymo phus.
Cycloli es enui adia us.
Cycloli es Reussi.
Columnas aea s ia a.
Ce a o ochus minimus.
Diploc enium subci culu .
Diploc enium luna um.
Elasmocoenia explana a.
He e ocoenia oe ucosa.
lsas aea Reussi.
Lep o ia Konincki.
Pachygy a daedalea.
Pachygy a laby in hica.
S yUna gemina a.
Synas aea composi a.
Cal ema ca que les especies Elasmocoenia explana a
i
Synas aea
co nposi a no énen ci ades desp és en el ca ileg de Mallada.
En la Reseña geológica y mine a de la p ooincia de Ge ona pu-
blicada uns anys desp és
(1884)
pel ma eix au o , en ac a del c e acic
supe io empo danes esmin a les següen s especies, dis ibddes així:
TURONLA
Cycloli es ellip icus.
Cycloli es polymo phus.
Colu nnas aea s ia a.
Diploc enium luna um.
Pachygy a daedalea.
SENONLA
Diploc eniu n subci cula c.
.
,a
e ce olu n de la Sinopsis de las especies ósiles que se han
encon ado en España, publica pe Lluc Mallada, és dedica al c e-
hcic in e io . L'au o dóna una idea gene al sob e la se a dis ibució a
la Península, jun amen amb el ca ac e pi og a ic p edominan . i eco-
neguda la impo ancia pale~n ol~~ica que é a Espanya. s'ocupa només
en aques eball del c e acic in e io , és a di , del wealdia
a
I'albia,
i
deixa pe a un al e olum la es a: el
'N
pe
100,
diu, de les es-
pecies han es a ecollides a l'u go-ap ia de Cas elló de la Plana i
Te ol i. al .neocomi& d'Andalusia. Desc iu a.con inuació les o mes
c e aciques quc es coneixien en aquella da a i esmen a una cko zena
ie
gene es de políPe s. alguns dels quals igu en desp és en les lamines
que acompanyen aques eball. Les o mes són:
Pa asmilia ap iensis Pic -Rin.
Plaiycya hus O bignyi F om.
'
Thecocya hus c e acius F om.
Mon lioaul ia icaunensis O b.
Cyclose is Escosu ae Mallada.
Rhabdoco a c e acea F om.
.
.
Eugy a in e up a F omen el.
Eugy a neocomiensis F om.
Dend ogy a Ca monae Mallada.
Phyllocoenia Fe yi Coquand.
Phyllocoenia F o nen eli Coquand.
~
.
Synas aea u illensis Coquand.
.
,
Cen as aea col ina ia d'O b.
Helias aea Coquandi Mallada..
-
.
.
. .
.
Cón desc i es cs o mes no es a la Península.
SECCIO
D'ORIGINAL
13
Al
Ca álogo gene al de las especies ósiles encon adas en España,
publica pe
L
Mallada, I'any
1892,
énen aplegades pe p ime a e-
gada o -s les o mes conegudes
:
es ci en del c e acic in e io solamen
disse especies, d.alguna de les quals és la p im a egada que se'n
a
esmen . Aques es són:
As ocoenia adia a.
,
Helias aea Coquandi.
Cen as aea collina ia.
Synas aea u illensis.
Synas aea meand o.
Synas aea s ic a.
Phyllocoenia Fc yi.
Phyllocoenia F omen eli.
Eugy a in e up a.
Eugy a neocomiensis.
Rhabdoco a c e acea.
Cyclose is Escosu ae.
Mon liuaul ia Icaunensis.
Thecocya hus c e aceus.
Pla ycya hus O bignyi.
Pa as nil a ap iensis.
Dend ogy a Ca monae
D'aques es, se ja ha ien es a ci ades pe Coquand
i
dues úni-
camen pe anyen a Ca alunya i enca a énen ci ades pe Mallada
ma eix a I'ex-p o incia de Ta agona.
La llis a d'espicies del c e acic supe io
és
moi més nod ida. ia
que dóna un-s
46
o mes que comp enen des del cenomanii ins al
ga umnih,
i
són.
Cycloli es ellip ica.
Cycloli es hemisphae ica.
CycloIi es gigan ea.
Cycloli es polymo pha.
Cycloli es enui adia a.
Cycloli es c assisep a.
Cycloli es Reussi.
Synas aea decipiens.
Synas aea aga ici es.
Cen as aea cis ella.
Helias aea sulca i-lamellosa.
Helias aea c iba ia.
Isas aea Reussi.
B achyphyllia Do mi ze i.
Calamophyllia Vidali.
He e ocoenia ue ucosa.
He e ocoeni'a excen ica
As ocoenia Koninchi.
Lep o ia Konínchi.
(?)
Lep o ia adia a.
Vallo ia Egozcuei.
CIadoco a humilis.
La imaeand a massiliensis.
Maeand ina Vidali.
Maeand as aea a ausiana.
Maeand as aea ci cula is.
Aspidiscus c is a us.
Pachygy a daedalea.
Pachygy a laby in hica.
Pachygy a O bignyi.
Dend ogy a udia a.
Lep ophyllia A chiaci.
Diploc enium luna um.
Diploc enium subci cula e.
(?)
T ochosmilia comp essa.
(?)
T ochosmilia dep essa.
As ocoenia decaphyllia. Placosmilia Pa kinsoni.
S illina? gemmina a. Placosmilia Vidali.
S ephanocoenia Dumo ie i. Pa as nilia cen alis.
Collumnas aea s ia a. Ce a o ochus minimus.
Collumnas aea Leyme iei. Pla ycya hus Te quemi.
D'aques es,
37
especies pe anyen al c e acic supe io ca ala
;
de
les nou es an s, inol es pe anyen a o macions p ope es a Ca a unya,
com són les d'Osca, on eballa p incipalmen Mallada. Mol es de e -
minacions les éu Mallada amb exe npla s amesos pe Vida1 cap al
1890.
Algunes d'aques es especies no han es a enca a desc i es, ni
igu ades.
El eball de
G.
de Anpelis, Co alli del C e acico in e io e della
Ca alogna, publica Iqany
1905
a la Palaeon og aphia i alica, és la més
impo an
i
única memo ia sob e els co alls ca alans ossils,
i
no
diem ibe ics pe que no exis eix eball de cap mena e e en a Es-
panya. Els ma e ials aplega s pe Alme a p ocedien quasi o s dels
ol an s de Cas ell í de la Ma ca.
El
nomb e edui de o mes econegudes ins a l'apa ició d'aques
eball es po dedui de o el que hem di a les .planes an e io *; en
aques es pagines són esmen ades ins a
51
o mes no es pe al c e acic
d'Espanya,
22
de les quals són no es pe a la ciencia i ambé dues
a ie a s. Són les següen s:
Dimo phas aea c assisep a d'0 b. a . subc assisep a.
La i naeand a aea submo chella.
La imqeand a aea Felixi.
Thecosmilia ca alaunica.
Cladoco a Gab iellinae.
Conuexas aea Alme ai.
Aplosmilia Vidali.
Eugy a pusilla Koby. a . paucisep a a.
T ochosmilia Po isi.
T ochosmilia Neuiani.
T ochosmilia sandalina.
Epismilio F echi.
Epismilia Ogiloiei.
Pleu osmilia Kobyi.
Pleu osmilia Volzi.
Pleu osmilia Vaughani.

SECCIO
D'ORIGINAL
Axosmilia Bo illi.
Axosmilia Aime ai.
Peplosmilia Thildae.
Peplosmilia Coqaandi.
Pepiosmilia ca alaunica.
Peplosmilia ibe ica.
Peplosmilia Casañasi.
Fenlosmilia F omen eli.
De Angelis a una de allada desc ipció de les o mes es an s;
algunes queden com a o mes gene iques pe que no pogui p ecisa
amb el ma e ial ecolli si són - amen especies no es. Nosal es hem
ex ac a les p incipals ca ac e ís iqnes de les
24
o mes no es p es-
cindin dels de alls pa icula s peculia s dels indi idus. A la me i o ia
labo po ada a cap pel geoleg i alii, hem olgu palesa la nos a
admi ació, lligan es e amen a les o mes es udiades una no a es-
pecie que hem ecolli en els ma eixos jacimen s.
L.
M.a
Vidal publica a. I'any
1917,
a I'Asociación Española pa a
el p og eso de las Ciencias, en ocasió del Cong eso de Seoilla, una
No a paleon ológica sob e el c e áceo de Ca aluña on apa eix la diag-
nosi d'un gene e nou, Aniso ia, la pa e ni a del sual es deu al paleon-
oleg ances Philippe Ma he on, mo a anys. La de e minació
del^
nou gen- e es coneix pel ca kleg de la collecció adqui ida pel muni-
cipi de Ma sella, on ou inclos pel p o esso Repelin.
D'aques gene e es dóna la desc ipció d'una especie ambé no a,
Aniso ia Vidali Mallada sp., que ha ia igu a de mol de emps din e
el gene e Meand ina, com es po eu e al Ca ileg de Mallada, nú-
me o
2.157,
pigina
160.
L.
M.&
Vida1 publica a la da e a memo ia 'any
1921,
i ulada
Con ibución a la paleon ología del c e ácico
de
Ca aluña. en el o-
lum XVII, núm.
2,
de les Memo ias de la Real Academia de Ciencias
y
A es de Ba celona, on en e nomb oses o mes no es del c e hcic
s~pe io
(33
gene es, dis nbc s en
43
especies) desc iu di e sos po-
lipe s nous
:
Diplo ia me idionahs.
Placosmilia Bo illi.
Placosmilia Vidali.
T ochosmilia osensis.
Pachygy a Vallceb i.
Thamnas aea ga u nnica.
He e ocoenia ga u nnica.
S ylopho a ga u nnica.
Alguns es coneixien d'an ic, pe o no ha ien es a desc i s,
i
les
igu es, a a ep oduides, es a en quasi inedi es: es dóna e e encia
d'algun jacimen de zoo i s. mol abundan , que es diu la iiCo na de
Vallceb e, en una colina que hay al oes e de la casa llamada La
Ba aca]]. Sena in e essan d'explo a aques Iloc, ja que de la conca
igolina són mol poques les ci es que es enen.
A les planes del Bole ín del Ins i u o Geológico,
F.
Gómez Llueca
ia dona comp e de la oballa a Be nedo d'un jacimen amb Aspi-
discus c is a us Lama ck, una no a a ie a del qual a, o i eco dan
I'an iga oballa d'aques a especie al no d de Be ga.
En els eballs geologics po a s a cap pe a I'aixecamen del Mapa
geologic d'Espanya en el ull d'Alcana , énen essenya s di e sos
jacimen s ossilí e s amb polípe s, alguns exempla s nous dels qials
Lgu en amb la dznominació gene ica de lsas aea n. sp.
En el ull de Valls ambé e desc i a una no a locali a , la de
blasa bones, amb la llis a de les o mes es udiades.
En
les in es igacions p zlimina s d'aques eball hem e una e-
isió i un in en a ; del~ polípe s exis en s al Semina i dona s a con&-
xe en un eball que es publica al Bu lle i de la Ins i ució Ca alana
#His o ia Na u al. Els polípe s c e acics de Ca alunya de la Collecció
del Se nina i de Ba celona, en que dona em comp e dels p incipals
jacimen s de que es enen exempla s, eiem una ab eujada desc ipció
es a ig i ica, dis ibui s en c e icic in e io i supe io . amb la llis a
al abe ica de les o mes obades, i en un esquema de Ca alunya
ma ca em cadascuna de les locali a s ci ades.
L'any
1976
publica em a la e is a Ibé ica, núme o
1.103,
co -
esponen al
18
de gene , una Con ibución al es udio de los po ípe os
c e ácicos
de
Ca aluña, on desc i íem i igu a em una in ena de o -
mes no es que ha ien ja es a ci ades en el eball an e io . Doni e n
a nbé un b eu esum de les in es igacions eali zades a Espanya sob e
aques a b anca de la pale~n olo~ia.
SECCIO D'ORIGINAL
17
,
Desc i íem
:
Phyllocoenia Mon siai.
Thecos nilia Ma ginedai.
Meand as aea Mi allesi.
Cala nophyllia Ma ini.
Lep ophyl1ia As ei.
Lep ophyllia Al ne ai.
T ochos nilia Ma ini.
Epis nilio si nplex.
Placos nilia de Angelisi.
Phyllos nilia ca alaunico.
Diploc enium Follo i.
Di no phas aea La nbe i.
Laii naeand a aea Sa npelayoi.
Aniso ia Lina ii.
Dcnd ophyllia Da de i.
T ochosmilia Gue ini;
T ochosmilia Manduleyi.
Flabellosmilia .San asusanai.
Enallohelia il olladai.
Poly e nacis Bo illi.
Polyi e nacis Sope asi.
Un in en a i ap oxi na palesa que ins aques s da e s emps es
coneixien &es
44
especies no es, desc i es pe p ime a egada a
L-
panya, la g an najo ia de les quals e en de Ca alunya, dis nbiüdes
pe pisos en la següen o ma:
U ge-ap ia,
3
especies; Ap ii,
25
especies; Bedulii,
2
especies.
San onii.
4
especies
;
Ca npania,
1
especie
;
Ga u nnii,
9
especies.
A ui
s'ha
duplica el nomb e de les especies no es pe a la auna
c e acica ca alana, com ind em ocasió de cons a a , en ac a de les
especies conegudes, en una al a pa d'aques eball.