QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
132
EVOLUCIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS D’ELECTRICITAT A L’ESCOLA
UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
J.I. Pe a , J.A. Sánchez, P. And ada
Mol a p op de la celeb ació del cen ena i de l’Escola Uni e si à ia Poli ècnica
de Vilano a i la Gel ú, o iginalmen Escuela Supe io de Indus ias de Villanue a y
Gel ú, els au o s olen e en aques a comunicació una anàlisi c í ica dels Plans
d’Es udis d’Enginye ia Tècnica en Elec ici a que hi ha hagu al lla g dels da e s
cen anys. Conside an an l’e olució dels seus objec ius i aspec es o gani za ius
com la dels seus con ingu s.
I.- VILANOVA I LA GELTRÚ EN EL DARRER QUART DEL SEGLE XIX.
Vilano a i la Gel ú en el da e qua del segle XIX, e a una ciu a amb una població
de uns 12000 habi an s que i ien en l’Espanya de la es au ació monà quica amb
una al e nança de go e ns conse ado s (Cáno as del Cas illo) i libe als (Sagas a),
al e nança que ambé es a p odui a ni ell de dipu a s locals en e Josep Fe e i
Víc o Balague [1].
En aquells dies, una dinàmica bu gesia local, en iquida en bona pa a les
Amé iques, a impulsa la indús ia, les in as uc u es, la cons ucció de monumen s
i de cases senyo ials així com les ob es de ca àc e benè ic i social.
Vilano a a iu e uns anys de g an p ospe i a g àcies a:
• La p oducció i explo ació de ins i aigua den s. Especialmen du an els
anys de la c isi de la il·loxe a a Eu opa (1870-80).
• L’ob enció de capi als a les colònies ame icanes. Reco dem que en aquell
emps Vilano a e a coneguda com “l’Ha ana xica”.
• La indús ia dels bo e s; mol elacionada amb la come ciali zació del i.
• La indús ia èx il amb ui àb iques a Vilano a.
• La cons ucció del e oca il (inaugu a el 1881).
A pa i de la da e a dècada del segle XIX s’inicia una impo an da allada
econòmica que a eni donada p incipalmen pe
• La plaga de la il·loxe a, a l’a iba a Ca alunya, a a uïna als pagesos i a
a ec a de e uc a la indús ia dels bo e s. (1893-96).
• La pè dua dels me ca s ame icans que ha ien es a un me ca segu pe als
p oduc es ilano ins, conseqüència de la de o a en la gue a amb els
Es a s Uni s (1898).
II.- ELS ENSENYAMENTS TÈCNICS A VILANOVA I LA GELTRÚ.
Els ensenyamen s ècnics enen una lla ga adició a Vilano a i la Gel ú. L’any
1881, g àcies a l’impuls de des aca s memb es de la bu gesia local, es c ea un
Cen e Teò ic P àc ic d’A s i O icis. L’any 1886 Vilano a i la Gel ú és una de les se
ciu a s escollides pe ins al·la -hi Escoles d’A s i O icis [2] c eades pel Real Dec e o
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
133
de 1886. Poc desp és, quan pel Real Dec e o de 17 d’agos 1901 es an c ea las
Escuelas Supe io es de Indus ias, Vilano a i la Gel ú o na a es a en e les ciu a s
elegides pe o e i els nous ensenyamen s. Pel Real Dec e o de 10 de gene de
1903, es c ea el pe i a ge Tèx il o Manu ac u e i pe la Real O den de 17 d’oc ub e
de 1903 es an concedi a l’Escola de Vilano a els pe i a ges: Mecànic, Elèc ic i
Químic. Finalmen el 13 de se emb e de 1904, es a publica el eglamen pel qual
s’ha ia de go e na l’Escola Supe io d’Indús ies. Els mo ius que po a an a la
c eació d’una Escuela Supe io de Indus ias a Vilano a i la Gel ú han es a mo iu
de polèmica. Reco dem que en l’any 1901 la ciu a no a iba als 15000 habi an s i es
oba en plena da allada indus ial i econòmica. Segu amen a a o s’ha
d’a gumen a el bon uncionamen de l’Escola d’A s i O icis, he e a del p es igi del
Cen e P àc ic d’A s i O icis, pe ò hem d’assenyala com a ac o de e minan la
in luència d’en Víc o Balague , malg a que mo í el ma eix any 1901 i que bas an s
anys abans ha ia deixa de se dipu a pe Vilano a [3], [4], [5].
Des d’alesho es amb alguns pe íodes de suspensió, du an la Dic adu a de P imo
de Ri e a i du an els anys immedia amen desp és de la Gue a Ci il, els es udis
ècnics al ni ell que a ui coneixem com d’Enginye ia Tècnica, semp e han es a
p esen s a Vilano a. En alguns momen s de la se a his ò ia l’Escola de Vilano a ha
es a un cen e de e e ència, en l’any 1910 amb mo iu de la c eació de la Escuela
Supe io de Indus ias de Lina es, el Minis o de Ins ucción Pública, posa a l’Escola
Vilano ina com l’exemple a segui [6]
III.- L’ELECTRICITAT A CATALUNYA A l’INICI DEL SEGLE XX.
L’Elec ici a esde é un ac o decisiu en la ans o mació de la socie a i en el
desen olupamen indus ial en les dues da e es dècades del segle XIX i en la
p ime a del segle XX. En aques s anys l’Elec ici a és sinònim de p og és. En l’any
de la c eació de la Escuela Supe io de Indus ias a Vilano a i la Gel ú, 1901, ja
s’han in en a els al e nado s, els ans o mado s, les línies d’al a ensió i
l’apa ella ge que an possible la gene ació, anspo i dis ibució de l’elec ici a de
o ma econòmica i e icien . Pe al a banda els mo o s elèc ics comencen a
e oluciona la indús ia al p opo ciona una o ça mo iu descen ali zada pe a cada
màquina i ins i o pe cada eix quan la egla gene al, ins alesho es, ha ia es a
impulsa amb un únic mo o (de apo o de gas), mi jançan poli ges, o es les
màquines d’un alle . A Ca alunya la indús ia elèc ica neix mol a ia g àcies a la
inicia i a d’alguns pione s, Ramon Manja es, F ancisco de Paula y Rojas i sob e o
Na cís Xi a, i ho a al ma eix i me que en els països més a ança s. Malg a aques a
empen a inicial, la manca de isió emp esa ial que es conc e a en l’escasse a
d’in e sions en el desen olupamen i en la eno ació de les ins al·lacions
p oduc i es, a en impedi consolida una indús ia i una emp esa elèc ica
Ca alanes. Al omba el segle XX les g ans emp eses in e nacionals an abso bi
emp eses au òc ones o implan a les se es ilials al nos e país. A Vilano a s’inicia
l’enllumena d’algunes àb iques de la població a les da e ies de la dècada de 1880
i la implan ació de l’emp esa Pi elli, de cables i conduc o s elèc ics, es p odueix
l’any 1902. A Vilano a, pe ò, l’enllumena elèc ic i el subminis amen elèc ic no
an se una eali a ins mol en a el segle XX. Se eixi pe con i ma -ho una
c ònica del Dia io de Villanue a del 18 de no emb e de 1908: “Cuan os o as e os
ienen a isi a y pe manecen algún iempo en es a illa se ex añan de que una
población de la impo ancia de la nues a no enga una áb ica de elec icidad como
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
134
la que ienen hoy casi odas las localidades de menos ecinda io que es a
población”.
IV.- EVOLUCIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS D’ELECTRICITAT A L’ESCOLA
UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE VILANOVA I LA GELTRÚ.
IV-1.- E olució dels objec ius i dels aspec es o gani za ius dels Plans d’Es udi.
En un p ime momen les Escuelas Supe io es de Indus ias, es an emma cades en
l’àmbi de l’ensenyamen secunda i, i es c een pe o ma ècnics al com exposa, el
Minis o de Ins ucción Pública, D. Ál a o de Figue oa y To es, Conde de
Romanones, en el Real Dec e o de 17 d’agos de 1901:“Con la c eación de las
Escuelas elemen ales y supe io es de Indus ias, á ase de o ma p ác icos y
pe i os bien ins uidos en odos los po meno es de la écnica indus ial y a anzados
a las p ác icas de alle . Así pod án i siendo sus i uidos los écnicos ex anje os po
écnicos españoles. En e el homb e de ciencia, que ha de segui una la ga, cos osa
y di icilísima ca e a, y el ob e o cuya escasa ins ucción no le pe mi e o a cosa que
el desempeño de sus mecánicas a eas, exis i á el écnico que en las múl iples
ocupaciones a que el desa ollo de la indus ia mode na le b inda, encon a á
empleo adecuado a su ac i idad y sa is acción deco osa a las necesidades de su
ida.
Po o a pa e, la exis encia de las Escuelas de Indus ias a o ece á en odos los
ámbi os de nues o país la p opagación de los abajos de es a índole, que an
bene iciosamen e pueden con ibui a la p ospe idad nacional. No cabe duda lo: el
espí i u de o os siglos ue humanis a, y la educación e is ió un ca ác e clásico; en
nues o iempo, el espí i u es indus ial, y la educación debe se écnica”.
Es ac a, doncs, de o ma écnics especialis es, pod iem pa la d’ Enginye s
d’Execució, que puguin di igi i execu a p ojec es concebu s pe Enginye s
Indus ials. Les a ibucions concedides als Pe i s, pe p ime cop l’any 1903, són
mol limi ades i con i men el pe il de subal e ns o ajudan s dels Enginye s
Indus ials. Modi icacions pos e io s, 1907 i 1924, amplien aques es a ibucions,
poden subs i ui la signa u a d’un Enginye Indus ial pe la d’un Pe i pe so a d’uns
de e mina s lími s (de po ència, de ensió i de nomb e ob e s). En les pos e io s
modi icacions dels Plans d’Es udi es man é aques objec iu ins que en l’any 1957,
al demana -se el Ba xille a com a equisi d’ing és i eo dena -se el conjun
d’es udis ècnics, els es udis de Pe i a ge en en dins d’un ma c pos -secunda i, així
en la in oducció de la llei de 20 de juliol de 1957 llegim que s’aspi a: “..a emedia
es a si uación o ganizando el conjun o de Enseñanzas Técnicas den o de un
sis ema coo dinado en el que los conocimien os se dis ibuyen ap opiadamen e en
especialidades y g ados y enlazándolos po un lado con el sabe uni e si a io de
quien la écnica ecibe su impulso eno ado , conse ándose la in e pene ación de
ac i idades écnicas en e Ingenie ía y uni e si a ios al y como has a aho a y con
an excelen es esul ados se ha enido ealizando en g an núme o de casos. Y
es ablecen con ac o po o a pa e con la Enseñanza Labo al, que p opo ciona la
o mación necesa ia pa a la ejecución ma e ial de las concepciones de aquella.”
Respec e als es udis que ens ocupen, l’esmen ada llei, a egeix: “ Las Escuelas
Técnicas o de G ado Medio p opo cionan la o mación especializada de ca ác e
eminen emen e p ác ico que equie e el eje cicio de una écnica conc e a,
o o gándose el í ulo de Apa ejado o Pe i o con mención de la especialidad
espec i a a quienes hayan cu sado sus es udios en ellas”.
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
135
Els Pe i a ges en en en una ò bi a p òxima a la Uni e si a i s’obse a una
endència dels es udis i de la p o essió, mol econeguda i alo ada socialmen ,
d’in en a supe a el ca àc e de subal e n pe a iba a un s a us d’Enginye
Col·labo ado especialis a en aspec es ecnològics conc e s. En aques sen i el Pla
de 1964 suposa el can i de la denominació de Pe i pe la d’Enginye Tècnic i
l’apa ició de no es especiali a s. En l’àmbi Elèc ic apa eixen: l’Enginye Tècnic en
Màquines Elèc iques, l’Enginye Tècnic en Elec ònica Indus ial, i l’Enginye Tècnic
en Cen als i Línies Elèc iques. Només les dues p ime es es cu sa an a l’Escola de
Vilano a i la Gel ú. Els Plans pos e io s ep esen en poques a iacions pe ò és
impo an assenyala que en l’any 1972 las Escuelas Técnicas de G ado Medio
passen a se Escuelas Uni e si a ias in eg an -se l’Escola de Vilano a a la
Uni e si a Poli ècnica de Ba celona, a ui de Ca alunya. Pel que a a les a ibucions
poc s’a ança ja que con inuen sen les ma eixes que des de 1924, an pels Pe i s
com els Enginye s Tècnics. En l’any 1977 es p odueix una e isió que només a ec a
a l’ampliació de les limi acions en po ència, ensió i nomb e d’ob e s. S’ha d’espe a
ins l’any 1986 pe què als Enginye s Tècnics se’ls econegui el ca àc e eal
d’Enginye s Especialis es al concedi -los o es les a ibucions en l’àmbi de la se a
especiali a i man eni alho a les dels Pe i s en les al es especiali a s. El Pla
d’Es udis de 1995 d’aco d amb aques nou s a us, s’o ien a cap els aspec es
ecnològics més p opis de la i ulació.
La du ada dels es udis e a o iginalmen , en el Pla de 1901, de es cu sos. De e
aques a ha es a la du ada o icial dels es udis, en alguns Plans la du ada ha es a
supe io pe ò en aques s casos el p ime o el segon cu s han es a cu sos
p epa a o is, igu a 1. Els Plans amb majo du ada es co esponen amb aquells en
els quals els equisi s d’accés han es a menys exigen s (1907, 1910, 1928, 1942,
1948). El nomb e d’ho es de classe o als de la i ulació, no mali zades en c èdi s, (1
c èdi 10 ho es de classe) ha expe imen a una e olució i egula que ha ana
cla amen a la baixa en els da e s Plans d’Es udis, igu a 2. El cu s ha coincidi
amb un pe íode de emps que ha ana , amb lleuge es modi icacions, d’oc ub e a
juny, excep e en el Pla ac ualmen igen en que el cu s s’ha subdi idi en dos
quad imes es, de a do (se emb e-gene ) i de p ima e a ( eb e -juny). La du ada
mi jana eal dels es udis ha supe a amb esc eix la du ada o icial o di d’una al a
mane a el pe cen a ge d’es udian s sob e el o al ma icula que han acaba els
es udis en el emps o icial p e is , ha es a mol eduï . En di e en s èpoques el
p ime cu s ha ingu ca àc e selec iu (1957 i p ime quad imes e en el Pla 1995).
Semp e hi ha hagu al inal dels es udis que ens ocupen o bé una p o a de e alida,
el con ingu de la qual ha ana a ian (1901, 1907, 1910 i 1928), bé un es udi ècnic
de l’especiali a cu sada (1942, 1948) o bé un eball conjun i de ca e a o p ojec e
i de ca e a (1957, 1964, 1969, 1972). L’excepció és el igen Pla d’es udis en el
que, cu iosamen , el p ojec e i de ca e a s’inclou dins dels es udis egla s.
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
136
DURADA EN ANYS DELS PLANS D' ESTUDI
0
1
2
3
4
5
6
7
1901 1907 1910 1928 1942 1948 1957 1964 1969 1972 1995
PLANS
ANYS
Figu a 1. Du ada en anys dels Plans d’Es udi
DURADA EN CREDITS DELS PLANS D'ESTUDI
225*
282
336
300
405
552
321
240
399
229
378
200
225
250
275
300
325
350
375
400
425
450
475
500
525
550
575
1901 1907 1910 1928 1942 1948 1957 1964 1969 1972 1995
PLANS
CRÈDITS
Sense inclou e el P ojec e Final de ca e a excep e (*)
Figu a 2. Du ada en c èdi s dels Plans d’Es udi
IV-2.- E olució dels con ingu s
A p incipis del segle XX els onamen s de l’Enginye ia Elèc ica i les bases de la
Tecnologia Elèc ica es a en ja ben es able es. Vilano a i la Gel ú, no és
alesho es, com hem is , una ciu a capda an e a en l’enllumena i subminis amen
elèc ic, el e més signi ica iu pel u u indus ial de la ciu a és l’es ablimen a la
ciu a de la p ime a ac o ia, o a d’I àlia, de l’emp esa de cables Pi elli, l’any 1902.
Di e en s a gumen s s’han dona pe jus i ica el seu es ablimen a la ciu a pe ò cap

QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
137
que esmen és l’exis ència a la ciu a d’una Escola Supe io de Indus ias ecen
c eada, capaç de subminis a pe sonal quali ica . Tampoc hi ha cap a gumen que
jus i iqui que a Vilano a es aci el Pe i a ge Elèc ic si no és que en aquells dies el
pa la d’ensenyamen s ècnics o d’indús ies suposa e e i -se a o es les
ecnologies o indús ies en gene al, sen l’elec ici a , en aquells anys, el pa adigma
del p og és i del desen olupamen indus ial. En el Pla de 1901, en l’especiali a en
Elec ici a hi ha di e ses ma è ies elacionades amb l’Elec o ècnia, pe ò ambé n’hi
ha de elacionades amb al es ecnologies com: Química Indus ial Ino gànica,
Mo o es Hid áulicos, de Gas y de Ai e Comp imido i ins i o Teleg a ia. Pe ò
aques a és una pau a que se segueix en les al es especiali a s segu amen pe
compli amb l’objec iu dels es udis. En els p ime s Plans d’Es udi hi ha un ele a
nomb e d’assigna u es amb ma ca ca àc e p àc ic incidin en les p àc iques de
alle . En les di e en s memò ies dels p ime s cu sos de l’Escuela Supe io de
Indus ias [7], [8], [9], es a con inuada e e ència de les no es adquisicions
d’equipamen dels alle s i Labo a o is, així com de les di icul a s pe oba els
ecu sos necessa is pe eali za -les, se eixin com a mos a les pa aules del S .
Di ec o de l’Escola, José Mes es Bo ell, en la in oducció de la memò ia del cu s
1911-1912: “Son de al cuan ía los gas os que ep esen a, no ya la e minación de
los alle es y labo a o ios de es a Escuela, sino an sólo su en e enimien o, que, sin
in en a epe i con ello las azones aducidas en las Memo ias an e io es a a o de
la especialización, se e obligado el que susc ibe a llama sob e es e pun o la
a ención de V.E., siquie a pa a jus i ica los sob ados mo i os que iene es e celoso
Claus o pa a busca en la es e a o icial y pa icula odos aquellos medios que le
pe mi an comple a la impo an e labo que iene a su ca go.
Los p esupues os di igidos al Ins i u o del Ma e ial Cien í ico, impo an es en jun o
70.292’38 pese as, son una p ueba pa en e de los gas os que el p o eso ado es ima
necesa io pa a adqui i el mínimum de ma e ial que equie en los di e en es alle es
y labo a o ios de es a Escuela, pa a que puedan da se debidamen e en ellos las
p ác icas co espondien es a los cua o Pe i ajes Mecánico, Manu ac u e o, Químico
y Elec icis a.”
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
138
Figu a 3. Talle de cons uccions
elèc iques
Figu a 4. Labo a o i d’Elec ici a
Figu a 5. Cen al elèc ica
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
139
De la memò ia del cu s 1912-1913, es ep odueixen les o og a ies que mos en, el
Talle de Cons ucciones Eléc icas, igu a 3, el Labo a o io de Elec icidad, igu a 4 i
la Cen al Elèc ica, igu a 5. D’aques a in o mació g à ica, es po dedui , que es
disposa a d’unes ins al·lacions que pe me ien desen olupa els ensenyamen s
p àc ics amb ce a aus e i a pe ò de o ma digna. De la consul a de les memò ies
ambé es po conclou e, en base als llib es adqui i s que la cul u a ecnològica de
que es nod eix l’Escola és eminen men ancesa. Els successius Plans d’es udis
a en ana in oduin can is pe ò aques s no o en gai e signi ica ius en el que a
e e ència als con ingu s especí ics de la i ulació. En bona pa pe què malg a que
hi ha una con ínua millo a de la indús ia elèc ica no es p odueixen can is
subs ancials en les bases de la ecnologia ins que desp és de la segona gue a
mundial es donen a conèixe o neixen no es ecnologies (els o dinado s,
l’elec ònica) o al es ciències expe imen en un impo an a enç (ciències dels
ma e ials). Aques a accele ació del p og és ecnològic coincideix amb uns momen s
en que Espanya es oba aïllada del món ex e io en els anys àlgids de l’au a quia.
L’Elec ònica expe imen a un àpid desen olupamen ja en la dècada dels anys
cinquan a pe ò això no es eu e lec i en els Plans d’es udis ins que en l’any 1964
s’inclou com especiali a independen i com assigna u a dins de l’Especiali a
Elèc ica. La in o mà ica no s’inclou com assigna u a ins al Pla de 1995. Es quan el
desen olupamen ecnològic expe imen a un impuls més g an a pa i de inals dels
anys seixan a i p incipis del se an a que comença a eng andi -se la dis ància en e
els con ingu s dels Plans d’Es udi i la Tecnologia Elèc ica conseqüència de
l’aïllamen del país, de l’escasse a de ecu sos i de la igidesa dels Plans d’Es udis.
En aquells emps, l’elec ònica comença a in odui -se en la egulació de eloci a
dels mo o s elèc ics subs i uin els adicionals con e ido s o a ius (G ups Wa d-
Leona d, cascadas K ame i Sche bius), s’in odueix l’o dinado en l’anàlisi dels
sis emes de po ència i en el càlcul de màquines elèc iques, apa eixen els p ime s
au òma s indus ials. El Pla de 1972, cu iosamen el Pla de majo igència de o a
l’his o ia dels es udis, queda ben a ia sob epassa i les se es ca ències han
d’in en a esold e g àcies a l’es o ç i l’enginy dels p o esso s in oduin les no e a s
ecnològiques dins d’unes assigna u es que man enen la denominació o icial.
Aques a si uació po se jus i icada en pa pe que a mi jans de la dècada del
se an a es p odueix el i de la Dic adu a F anquis a i comença la ansició a la
Democ àcia. Els can is a la Uni e si a , a en iga , no es a p odui ins la
p omulgació de la llei de Re o ma Uni e si à ia de 1983. Desp és, un lla g pe íode
d’indecisions a po a a la eno ació de les i ulacions ja en dècada del no an a. El
Pla del 95 p esen a mol es no e a s espec e als an e io s que en p incipi sembla
que pe me à una majo lexibili a i una millo adap ació dels Plans d’Es udi a
l’e olució de la ecnologia elèc ica, pe ò en con a hem de di que hi ha impo an
educció del nomb e de c èdi s o als de la i ulació espec e al Pla an e io .
Reducció que a ec a de o ma mol impo an a les ma è ies bàsiques i a les
ma e ies ecnològiques no elèc iques.
QUADERNS D’HISTÒRIA DE L’ENGINYERIA VOLUM V 2002-2003
140
V.- CONCLUSIONS.
En el da e qua del segle XIX Vilano a i la Gel ú és una ciu a p ospe a en la que
la bu gesia local impulsa la indús ia, les in aes uc u es i que en on de la
necessi a de ècnics quali ica s c ea un Cen e P àc ic d’A s i O icis (1881) que
se à la base de l’Escola d’A s i O icis (1886)) i de l’Escuela Supe io de Indus ias
(1901) p ime a denominació de l’ac ual Escola Uni e si à ia Poli ècnica. L’Elec ici a
a p incipis del segle XX és una ecnologia eme gen que és el pa adigma del
p og és. A Vilano a, malg a la implan ació de Pi elli l’any 1902, l’enllumena i el
subminis amen Elèc ic an a iba més a d que en al es poblacions ca alanes. El
Pe i a ge Elèc ic s’impa eix, emma ca en els ensenyamen s secunda is, des d’un
bon p incipi a Vilano a amb un ca àc e eminenmen p àc ic d’aco d amb l’objec iu
undacional dels es udis de o ma un ècnic especialis a, ajudan de l’Enginye
Indus ial amb unes a ibucions mol eduides. En els succesius Plans d’Es udi es
man é aques a o ien ació ins que a pa i del Pla del 57 a l’exigi -se el Ba xille a
com a equisi d’ing és els es udis en en en una ò bi a uni e si à ia.
Més enda an es p odueix el can i de denominació de Pe i pe Enginye Tecnic ins
a i a al econeixemen d’Enginye Especialis a amb o es les a ibucions en l’àmbi
de la se a Especiali a . A pa i de la i de la Gue a ci il comença e -se enca a més
e iden el dis ànciamen en e els con ingu s dels Plans d’Es udis i la Tecnologia
Elèc ica, conseqüència de l’aïllamen del país, de l’escasse a de ecu sos i de la
igidesa dels Plans d’Es udis. En els da e s anys el Pla de 1995, amb un en oc més
cen a en l’especiali a , i amb impo an s modi icacions es ucu als i o gani za i es,
sembla que pe me à una millo adap ació a l’e olució de l’Elec o ècnia, malg a la
impo an educció de ho es lec i es que compo a.
Re e ències:
1.- C. Ma í i Ma í, Vilano a i la Gel ú 1850 – 1975. Expansió i C isis de la Indús ia
i de la Democ àcia, gene 1997.
2.-Solemne ape u a del cu so 1890-1891 Escuela de A es y O icios de Villanue a y
Gel ú.
3.-El se an a cinquè ani e sa i de l’Escola Indus ial de Vilano a i la Gel ú.
Comissió 75 ani e sa i, Oc ub e 1977
4.-E. Casanelles, F.J.Puig Ro i a, His o ia y es uc u a de la Enseñanza de la
Ingenie ia Técnica en Ca aluyna. ICE, se emb e 1978
5.-A els pe a una Uni e si a . En ic F eixa. UPC Edicions, 1986.
6.-Gace a de Mad id, 17 de Juliol de 1910.
7.-Memo ia de la Escuela de A es e Indus ias cu so académico 1901-1902.
8.-Memo ia de la Escuela Supe io de Indus ias de Villanue a y Gel ú cu sos
académicos: 1907-1908, 1909–1910,
9.-Memo ia de la Escuela Indus ial de Villanue a y Gel ú cu sos académicos 1910-
1911,1911-1912, 1912-1913, 1913-1914.