El mercat del compost a Catalunya: oferta i demanda

Informe ARC-ESAB 1 A càrrec de: Antonio Giménez Lorang, Montserrat Soliva i Torrentó i Óscar Huerta Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) Gener 2005 El mercat del compost a Catalunya Oferta i demanda Informe ARC-ESAB 2 Aquest document correspon a la part 4 de l’informe realitzat arran del Conveni entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) el 2004: Estudi sobre els factors que intervenen en la determinació de la qualitat del compost procedent de la matèria orgànica dels residus municipals i dels residus ramaders i el seu efecte sobre el mercat de venda del producte. En aquesta part s’ha estudiat el mercat del compost a Catalunya. És evident que si s’incrementa la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) i l’aplicació dels tractaments biològics, en particular el compostatge, cal assegurar l’ús del compost obtingut. Aquest ús i la seva comercialització estan molt relacionats amb la qualitat dels productes obtinguts, però també amb una tasca d’informació i divulgació sobre les característiques i maneres d’utilitzar-lo. En molts casos els estudis de comercialització es basen en càlculs/simulacions de la capacitat dels sòls i cultius per rebre els diferents tipus d’adobs orgànics generats. Tot i que aquests aspectes són molt importants, en aquest treball s’ha intentat més determinar quines són les necessitats, les demandes dels possibles usuaris i, a la vegada, què són capaços d’oferir els diferents productors. Es considera molt important la coordinació, el coneixement mutu d’ambdós sectors. En els altres apartats d’aquest estudi s’ha posat molt èmfasi en la qualitat dels productes disponibles a Catalunya, sobretot els procedents dels tractaments de la FORM, i cal, d’una banda, difondre aquesta informació per incentivar-ne l’ús i, de l’altra, per valorar la importància de la recollida selectiva de la FORM. Els resultats que es presenten donen idea de la situació actual a partir de les persones i fonts bibliogràfiques consultades, però caldria ampliar i millorar les enquestes fetes per completar l’estudi i conèixer més profundament les possibilitats del mercat del compost. Montserrat Soliva i Torrentó Responsable del Conveni per l’ESAB Informe ARC-ESAB 3 Índex PART I: INTRODUCCIÓ AL MERCAT DEL COMPOST A CATALUNYA Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Índex..................................................................................................................................3 PART I: INTRODUCCIÓ AL MERCAT DEL COMPOST A CATALUNYA.........................3 ..........................................................................................................................................3 1. Justificació......................................................................................................................3 2. Objectius ........................................................................................................................5 4. Qualitat i classificació del compost ..................................................................................7 4.a. La importància de la qualitat del compost per comercialitzar-lo.......................................7 4.b. Qualitat i composició del producte final.........................................................................8 4.c. Criteris per classificar el compost................................................................................13 4.c.i. Tipus de compost segons l’origen dels materials.........................................................13 5. Característiques del compost com un bé. Tipus de mercat................................................25 5.a. Màrqueting.................................................................................................................26 PART II: SITUACIÓ ACTUAL DEL MERCAT DEL COMPOST A CATALUNYA..............29 ........................................................................................................................................29 6. L’oferta ........................................................................................................................30 6.a. Presentació i caracterització de les plantes de compostatge ...........................................30 6.b. La competència del compostatge de FORM i FV .........................................36 6.c. La promoció del compost ..................................................................................43 7. La demanda ..................................................................................................................51 7.a. Trets generals.............................................................................................................51 7.b. L’agricultura..............................................................................................................60 continguts de les mostres recollides a l’ESAB ....................................................................66 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 7.c. La jardineria, el paisatgisme i la restauració.................................................................81 8. Balanç material i distribució del compost a Catalunya.....................................................93 9. El paper de l’administració ............................................................................................97 10. La necessitat d’informació i de col·laboració.................................................................99 11. Conclusions ..............................................................................................................103 12. Referències...............................................................................................................109 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 1. Justificació El procés global del compostatge industrial és idealment un cicle de la matèria orgànica que comença amb la generació dels residus orgànics i acaba amb la comercialització i l’aplicació al terra del compost resultant del compostatge (figura 1). Al llarg d’aquesta trajectòria que fa la matèria orgànica, es poden distingir diverses fases. Generació i recollida de residus orgànics Comercialització del producte CICLE DE LA MATÈRIA ORGÀNICA Ús i aplicació del producte Tractament de residus orgànics Figura 1. Cicle de la producció del compost S’ha vist, a la pràctica, que a cadascuna d’aquestes etapes existeixen certs punts crítics, com ara aconseguir un bon material d’entrada o controlar els desavantatges d’un procés de compostatge mal gestionat (olors, pèrdues de nitrogen, lixiviats, impropis… per esmentar-ne uns quants). Molts d’aquests punts crítics van aparèixer ja fa temps, i s’han pogut estudiar, de manera que, si bé potser no s’han resolt del tot, es coneixen les eines que porten cap a una solució satisfactòria per part dels sectors implicats. En aquells llocs on s’han superat els problemes esmentats, s’ha arribat a produccions estables d’una qualitat coneguda. Però el procés no acaba en el producte, com s’ha vist en el cicle anterior. Si s’aconsegueix gestionar adequadament els residus, establint recollida selectiva, instal·lant plantes de compostatge i fabricant bon compost, però no se’n divulga i controla l’aplicació, s’haurà complert només una part de l’esperit de la Llei de residus (Soliva, 2001). El compostatge s’enfronta al repte de ser considerat un sistema productiu d’un adob orgànic, de recuperar la credibilitat i el significat real del terme compost, així com d’establir les bases per a una comercialització satisfactòria i per a una aplicació correcta del compost. En el present treball, s’incidirà més en el primer punt, és a dir, en el mercat del compost, tot i que, com es veurà més endavant, se n’haurà d’abordar, encara que per sobre, l’aplicació (taula 1). Taula 1. Fases del cicle productiu del compost que s’ha d’analitzar en el present informe. Pas Rau en... COMERCIALITZACIÓ L’adquisició del compost per part de la demanda, mitjançant l’acord econòmic entre l’oferta i la demanda APLICACIÓ La utilització correcta del producte, de manera que s’aprofitin els beneficis propis del compost de la manera més respectuosa amb el medi. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Qualsevol procés productiu agroindustrial exigeix el consum del producte elaborat final. El mercat és una eina força interessant per augmentar la demanda del producte, perquè posa en contacte productors amb possibles consumidors. Però perquè un productor qualsevol pugui oferir al mercat els seus productes, és necessari conèixer les especificitats d’aquests per adequar-se a les exigències dels consumidors i treure’n, així, el màxim profit. En altres paraules, cal conèixer i fer un estudi del màrqueting del compost. 1.a. Grau d’implantació del mercat del compost a Catalunya Segons Barth (2004a), implementar un mercat organitzat del compost passa per un seguit d’etapes cronològiques (figura 2). Aquesta primera idea sintètica serà represa i desenvolupada posteriorment, a 5. Característiques del compost com un bé. Tipus de mercat. Figura 2. Etapes del procés d’implantació d’un mercat de compost (Barth, 2004a). No hi ha dubte que a Catalunya ja s’han superat les primeres etapes bàsiques: per un costat, ja ha estat definida la fracció orgànica de residus municipals (FORM), s’ha establert la jerarquia en el tractament de residus i s’han elaborat —i es continuen elaborant— noves lleis sobre altres aspectes mediambientals relacionats amb residus (protecció de les aigües, de l’aire, etc.). Catalunya pot presumir de posseir la política més avançada en matèria de compostatge i recollida selectiva de FORM i de tractament de residus orgànics de tot l’Estat espanyol. La Llei 6/93, de 15 de juliol, fou el primer pas per a la gestió de residus en general, ja que es va anticipar a l’espanyola Llei 19/1998, de 21 d’abril, de residus (Llei 10. BOE 96, de 22 d’abril de 1998). Fracció orgànica de residus sense especificar Estàndards legislatius: principi i jerarquia en el tractament de residus Estàndards legislatius «complementaris»: noves lleis en matèria no només del compost (fertilització, protecció del sòl, protecció de l’aigua, protecció del medi (emissions)) Nous estàndards voluntaris (més consolidació de la qualitat (QAS)): definició d’un estàndard del producte. Especificacions exactes del producte i de la seva aplicació Estàndards relatius al mercat i al màrqueting: envasos, promoció, publicitat… (com en altres productes semblants al compost) El mercat exigeix un compost estandarditzat amb una qualitat altament definida i especificacions precises del producte i de la seva aplicació 1 2 3 4 5 6 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Existeix legislació «complementària» que cal considerar, referent a àmbits com ara aplicació de fangs de depuradora, fertilització nitrogenada i zones vulnerables, o abocadors i dipòsits controlats (perquè el fet que s’hagi de reduir la quantitat de matèria orgànica que va als abocadors reforça la necessitat dels tractaments biològics). Tanmateix, existeixen normes sobre l’envasament, la identificació i altres requeriments a productes diversos com ara substrats, adobs, fertilitzants i afins. D’altra banda, la definició del compost com a producte, la seva qualitat i altres aspectes relacionats amb la comercialització encara són temes que estan sotmesos a debat. A més, queden encara buits normatius com ara una legislació de protecció de sòls, punt que pot condicionar l’aplicació de compost. Assolir aquests punts pendents permetria reforçar el cicle dels residus orgànics comentat anteriorment i obtenir un mercat consolidat i de qualitat. Per tant, com a primera idea orientativa, i continuant amb l’esquema de la figura 2, sembla, segons els paràgrafs anteriors, que la situació del mercat de compost a Catalunya se situa actualment en una etapa entre la 4 i la 6. Un dels objectius d’aquest treball ha de ser esbrinar amb més detall l’estat de la producció i del mercat de compost a Catalunya. Una vegada s’hagi obtingut una idea general, caldrà veure quines eines seran les més adients per donar força i empenta a l’ús del compost i avançar en la implantació del seu mercat. 2. Objectius D’acord amb el capítol anterior, els objectius de l’informe són els que s’esmenten a continuació: • Determinar les necessitats de compost i la qualitat que demanen els possibles usuaris. • Valorar l’estat actual de la gestió del compost de FORM produït a Catalunya. • Establir una sèrie de propostes i iniciatives per tal de fer més sòlida la unió entre productors i consumidors de compost i fomentar-ne el consum i l’aplicació correcta. • Remarcar la importància de la participació dels generadors de residus orgànics i de les empreses de recollida per aconseguir la qualitat necessària del producte. 3. Metodologia Per assolir els objectius del present treball, a part de recórrer a les habituals referències bibliogràfiques i a interessants antecedents al nord d’Europa i als Estats Units, s’ha considerat necessari el contacte amb els agents locals que participen de manera directa o indirecta en el mercat del compost, atès que: • Poden aportar les dades necessàries per conèixer la comercialització i utilització real del compost a Catalunya. • Disposen d’àmplies experiències (tant bones com dolentes). • Tenen la possibilitat de participar manifestant la seva opinió en el tema, i aportar, així, coneixement. • El fet que col·laborin o no ja permet extreure conclusions sobre la seva receptivitat o l’interès cap a aquesta recerca o cap al compost. A partir de la informació extreta a aquests contactes —informació fidel a la realitat—, serà possible treure conclusions del treball. A més, aquests contactes permeten: Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 • Confirmar les dades que es tenien sobre el contacte i el seu vincle amb el tema. • Obtenir informació relacionada amb el tema. • Obtenir altres contactes. Aquests agents se’ls ha classificat en els dos grups que conformen el mercat: • Oferta: productors de compost (de qualsevol tipus) privats o públics o Plantes de cocompostatge de FORM i fracció vegetal (FV). No es van entrevistar plantes de creació gaire recent o en remodelació perquè disposen de poca informació sobre la comercialització del producte. En total, van ser entrevistades dues de cada tres plantes, la qual cosa va comportar el 58% del tractament de FORM a Catalunya, si s’hi inclou l’Ecoparc II. o Productors o distribuïdors de substrats, terres, adobs o barreges de materials orgànics. o Estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) que composten fangs. • Demanda: usuaris (potencials o reals) de compost o altres adobs orgànics, especialment aquells que situen la seva zona de treball pròxima a plantes de compostatge. o Cooperatives agrícoles i associacions de defensa vegetal (ADV) o Tècnics de jardineria de municipis propers a plantes de compostatge o Empreses de jardineria, paisatgisme o restauració o Responsables sindicals de sectors vegetals o Agricultors particulars o representants d’empreses agrícoles L’estudi d’aquests dos grups permet una aproximació a quin compost es genera a Catalunya i quin és el demanat. Hi ha un tercer grup format per persones vinculades directament o indirectament al món del compost que tenen certa experiència o opinions sobre aquest tema, encara que no formin part ni de l’oferta ni de la demanda. Pertanyen als àmbits tècnic, científic, econòmic o administratiu. La llista de persones amb les quals es va establir contacte es recull en l’annex 1. Es van elaborar sengles enquestes per a cadascun dels dos grups, productors i usuaris. Els models s’adjunten en els annexos 2 i 3. Aquests qüestionaris consten de preguntes que pretenen respondre a les característiques i necessitats dels sectors implicats. S’ha basat en format i contingut en altres de ja realitzats (Rahmani et al., 2004; Borden et al., 2004; Ponsa, 1998; Fiesinger et al., 2001; Funke, 1992) i en propostes pròpies que s’han cregut oportunes. L’enquesta adreçada als productors consta d’una sèrie de qüestions que es poden classificar en els tres apartats següents: • Caracterització de l’entitat productora i informació tècnica • Aspectes diversos referents a la comercialització del producte • Percepció del sector del compostatge L’enquesta adreçada als usuaris potencials consta d’una sèrie de qüestions que es poden classificar en els tres apartats següents: • Caracterització de l’entitat i informació tècnica • Utilització d’adobs orgànics o altres productes • Percepció del compost Atès que es tracta d’un àmbit heterogeni, s’ha procurat fer les enquestes personalment o telefònicament, per garantir el contacte amb la persona entrevistada, obtenir les respostes més satisfactòries, estalviar la molèstia d’haver d’omplir l’enquesta i recollir comentaris, opinions o experiències. Malgrat tot, sovint es va haver de recórrer al contacte telefònic o altres (per mitjà de Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 8. Valors mitjans de diferents paràmetres en mostres de compost a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i comparació amb la proposta europea (resultats procedents dels informes convenis ESAB/Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona/IGME). Origen del compost 2n esborrany DG ENV.A.2/LM/biowaste [12-2-2001] Paràmetre Unitats RSU (19861996) RSU (19972003) Fangs d’EDAR FORM (1997-2003) Classe 1 Classe 2 Nombre de mostres - 282 42 32 158 pH - 6,98 7,23 7,71 8,06 CE dS/m 7,96 8,78 5,31 6,85 Humitat % smh 41,49 29,11 32,58 26,80 MO total % sms 56,02 51,61 55,18 52,80 MO resistent % sms 15,59 17,38 28,08 25,34 Grau d’estabilitat % 28,24 34,63 52,43 48,15 N orgànic % sms 1,37 1,60 2,33 2,15 C/N - 21,33 16,63 12,35 12,58 N-NH4 % sms 2864 1836 2562 1074 N no hidrolitzable % sms 0,48 0,69 1,21 1,20 N no hidrolitzable/ N orgànic % 35,42 41,66 54,93 55,68 P % sms 0,38 0,57 1,96 0,79 K % sms 0,58 0,69 0,87 1,36 Ca % sms 4,90 8,15 7,64 7,79 Mg % sms 0,49 1,06 0,99 0,74 Na % sms 0,68 0,77 0,37 0,74 Fe % sms 0,75 0,79 1,10 1,08 Zn ppm 640 639 607 233 < 200* < 400* Mn ppm 188 168 187 195 Cu ppm 321 258 275 90 < 100* < 150* Ni ppm 74 106 75 64 < 50* < 75* Cr ppm 109 111 128 43 < 100* < 150* Pb ppm 584 193 70 58 < 100* < 150* Cd ppm 3,85 1,35 0,96 0,35 < 0,7* < 1,5* smh = sobre matèria humida; sms = sobre matèria seca; * Valors normalitzats a un contingut de matèria orgànica del 30%; RSU = residus sòlids urbans; FORM = fracció orgànica de residus municipals 4.c. Criteris per classificar el compost El compost permet diverses classificacions. Els criteris emprats més freqüentment són: o Origen i barreges dels materials o Duració del tractament o Granulometria o Usos 4.c.i. Tipus de compost segons l’origen dels materials Una classificació molt difusa entre la bibliografia existent es fa agafant com a criteri classificatori el material d’entrada. Cal tenir en compte que la majoria de plantes de compostatge no trien el tipus de material d’entrada per fer un determinat tipus de compost, sinó que el que fan (o el que haurien de fer) és obtenir el millor compost possible a partir dels materials que tenen a l’abast o per als quals es va dissenyar la planta; per tant, es podria parlar de compost amb bones característiques, però molt diferents els uns dels altres segons la barreja a partir de la qual han estat preparats. Com que els orígens poden ser diversos, les característiques, també; però diferents característiques no ha de voler dir mala qualitat. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 A la taula 8 es recullen les característiques de compost de diferents orígens analitzats a l’ESAB. Com es pot observar a la taula 8, el compost fet a partir de residus sòlids urbans està classificat en dos grups, segons el temps en què van ser agafades. Es pot apreciar com la recollida selectiva (a partir del 1997) ha afavorit el compost en termes de metalls pesats (figura 4) i en els continguts de nitrogen. A part, si comparem a la taula 8 les columnes de RSU(1) amb RSU(2) i FORM, s’aprecia l’evolució favorable del pH, de la salinitat, del grau d’estabilitat i els macronutrients. Com es pot apreciar a la figura 5, la qualitat agronòmica del compost varia en funció del seu origen, i pot fer-ho també segons el temps transcorregut des de la implantació de la recollida selectiva. La composició NPK més variable la presenta el compost fet a partir de fangs, que sol presentar alts nivells de fòsfor, moderats de nitrogen i baixos en potassi. Els compostos fets a partir de RSU presenten un equilibri en els esmentats nutrients, encara que amb continguts menors que els del compost de FORM. Aquest últim conté poc fòsfor. % Nitrógeno orgánico 0,00 0,50 1,0 0 1,5 0 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 1985 1986 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1994 1997 1998 2000 2002 2002 R F % Nitrogen resistent 0,00 0,50 1,0 0 1,5 0 2,00 2,50 1985 1986 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1994 1997 1998 2000 2002 2002 R F Figura 4. Evolució dels continguts de zenc, plom, nitrogen orgànic i nitrogen resistent en mostres de compost analitzades a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i comparació amb la legislació espanyola (BOE) i europea (Classe I). Resultats procedents dels informes convenis ESAB/Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona/IGME ppm 0 200 400 600 800 10 0 0 12 0 0 14 0 0 1985 1988 1991 1998 2003 Zn Zn BOE Zn Clase I ppm 0 200 400 600 800 10 0 0 12 0 0 14 0 0 1985 1988 1991 1998 2003 Pb Pb BOE Pb Clase I Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Figura 5. Comparació dels continguts N-P-K en compost de diferents orígens i de diferents anys en mostres de compost analitzades a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (Huerta et al., 2003) En els apartats següents es fa una breu descripció dels diferents materials d’entrada. Fracció orgànica de residus municipals (FORM) La Llei 6/93 estableix els principis generals de reducció i valorització i instaura les bases de la recollida selectiva de la FORM amb l’objectiu, entre d’altres, d’aconseguir un compost de qualitat. És en aquesta Llei on es determina l’obligació d’establir sistemes de recollida selectiva de residus per part dels municipis de més de 5.000 habitants (art. 47.2). Aquest mandat afecta de manera directa 158 municipis catalans, que comprenen una població de 5.300.000 habitants, aproximadament el 90% de la població catalana. Els municipis amb menys de 5.000 habitants no estan obligats a implantar la recollida selectiva de la FORM, però sí que és permesa, si aquests ho desitgen, de manera totalment voluntària. El 1992, Gutiérrez qualificava la recollida selectiva de FORM a Catalunya d’«utopia realitzable». Poc després, des de mitjans dels anys noranta, arribarien els primers programes de recollida selectiva i compostatge. Per tant, ja s’ha assolit certa experiència en aquest camp. Així i tot, molts municipis estan encara avui pendents d’implantar un sistema de recollida selectiva de FORM, la qual cosa obliga moltes plantes de compostatge a canviar de material d’entrada, tant quantitativament com qualitativament, per adequar-se a la política de residus dels seus municipis limítrofs. El potencial de generació de FORM és d’aproximadament 1.200.000 tones anuals. La taula 9 dóna una idea a grans trets de la FORM generada a Catalunya. L’any 2004 van ser recollides i tractades 176.785 tones de FORM, amb la recollida de FORM implementada o en vies d’implementació a 197 municipis (Giró, 2005)1. 1 En aquesta xifra hi ha inclòs el rebuig o impropis. 199 7 1998 2000 FANGS RSU FORM 2001 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1xN o r g 1xP1xK Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 9. Característiques específiques de la FORM generada a Catalunya (Giró, 2000). Paràmetre Valor mitjà Observacions Humitat 80% Molt elevada. Tendeix a incrementar-se a l’estiu per l’increment de consum de fruites i verdures, i per condicions de temperatura ambiental més elevada. Densitat 0,6 t/m3 Amb l’increment d’humitat, la densitat pot arribar a les 0,8 t/m3 MO 75% N 2,5% Conductivitat 2,6 dS/m Biodegradabilitat de moderada a alta La biodegradabilitat de la FORM és un factor important a tots els nivells, tal com demostren les reduccions dràstiques de volum al llarg del procés de compostatge. La reducció s’estima en 50% de volum en sis setmanes o menys. Malauradament, la participació en la recollida selectiva no sempre és la millor, i el grau d’impureses a la FORM pot ser gens negligible (figura 6). Les caracteritzacions fetes per les mateixes plantes indicaven al 2002 un percentatge d’impropis mitjà superior al 30% (Giró, 2004). En estar en contacte la FORM amb certs impropis, existeix una transferència de contaminants, com ara metalls pesats, que contaminen el compost. De fet, l’empresa alemanya Maier & Fabris GmbH disposa d’un mecanisme patentat que es basa en el fet que els metalls trobats al contenidor de FORM són indicadors directes dels impropis presents. La presència d’impropis és una de les raons per la qual la recollida selectiva és considerada com una eina imprescindible per a un compost de qualitat. Figura 6. Diferents materials d’entrada. Esquerra: FORM; dreta: RSU A banda dels efectes contaminants i negatius dels impropis sobre la qualitat del compost, que en dificulta la venda i l’ús, cal tenir molt present que les impureses de la FORM també afecten directament els productors de compost perquè perjudica el procés productiu i n’encareix el tractament. Algunes d’aquestes molèsties es resumeixen a continuació (Baldellou, 2004): • Espai: la presència d’impropis implica la utilització d’un espai per una matèria que després no es transformarà en compost. El rendiment compost/FORM disminueix. • Mal funcionament/deteriorament de la maquinària: la maquinària d’un procés de compostatge està preparada per a un tipus de material i la presència d’impropis pot espatllarla o no permetre’n un funcionament correcte. • Mala oxigenació: alguns impropis, especialment els plàstics, representen una barrera per al pas de l’aire, la qual cosa disminueix l’eficàcia del procés, i es pot arribar a condicions Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 anaeròbies, i provocar l’aparició de males olors, una disminució de la velocitat del procés de compostatge i, com a conseqüència, una mala higienització. • Separació d’impropis: la presència d’impropis en la FORM que cal compostar implica la necessitat d’implantar sistemes de separació d’aquests impropis. Aquests processos, que requereixen espai i personal format en la matèria, incrementen el cost total del procés de manera considerable. • Transport i abocament d’impropis: la presència d’impropis afecta molt directament sobre els costos de transport de matèria en un procés de compostatge. Aquests augmenten segons la quantitat d’impropis, tant pel que fa al transport de la matèria orgànica i els impropis fins a la planta de compostatge, com pel posterior transport d’aquests últims des de la planta de compostatge fins a l’abocador. D’aquesta manera, la planta de compostatge assumeix la despesa del transport d’un residu que no li correspon. A més, a l’abocador s’ha de pagar una taxa que sovint supera la taxa d’entrada de FORM! • Pèrdua de matèria orgànica: l’extracció d’impropis en els processos de separació previs implica generalment la pèrdua d’una part de matèria orgànica, ja que és pràcticament impossible separar els impropis sense que aquests n’arrosseguin una part. Aquest efecte és màxim quan es tracta de bosses de plàstic: el rebuig conté matèria orgànica. Així, doncs, els impropis són clarament un problema important i urgent, que perjudica doblement les plantes: dificulta el procés i la venda del producte. Les conseqüències econòmiques són, per tant, evidents. No s’ha trobat l’increment de cost que poden comportar els impropis de la FORM; de moment, però, serà interessant saber que a Catalunya tractar una tona de FORM amb un 7% d’impureses (en pes) pot representar uns costos aproximats de 42 euros/tona, en una planta de pila voltejada (Sanchís, 2005). Renkow i Rubin (1998) van obtenir un cost de tractament superior, en torn als 50 dòlars/tona de RSU en una enquesta feta l’any 1995 a 19 plantes de compostatge nord-americanes. Turk (1989) estimava uns costos d’uns 30-60 euros/tona de FORM a una planta de piles descentralitzada (actualment serien uns 45-90 euros/tona). Aquest valor, però, està supeditat a altres factors, com ara la tecnologia emprada, l’escala de la planta, etc. Soliva (2001) recull altres fonts sobre el cost per tona de FORM processada. En tot cas, moltes plantes de compostatge, conscients de l’impacte econòmic dels impropis, ja disposen d’un mètode propi per establir preus a la FORM basant-se en el contingut en impropis. La taxa d’abocament per RSU a Catalunya ronda els 30-45 euros/tona de residu domèstic, de l’ordre del cost de compostatge comentat. La mala separació o la contaminació de la FORM també comporta conseqüències ambientals negatives: es contamina el compost que passarà al terra, es gasta més transport per portar la FORM i per portar els impropis, s’aboca matèria orgànica present al rebuig, etc. No hi ha dubte, doncs, que com més petit és el contingut d’impropis a la FORM, més bona és la qualitat. Tanmateix, Gutiérrez (1992) recopila altres beneficis derivats de la separació de la FORM, que no són menyspreables: per exemple, s’eviten greus problemes als abocadors (generació de lixiviats i gasos d’efecte d’hivernacle, vectors biològics, estabilitat de la massa residual...) i altres fraccions valoritzables (plàstics, metalls, paper...) no es contaminen i poden tenir més valor. Fangs d’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) La depuració de les aigües residuals de les zones urbanes abans de l’abocament és una exigència imperativa com a mesura de prevenció de la contaminació de les aigües, tant continentals com marítimes. El debat en matèria de depuració està canviant substancialment en els últims temps. En principi, a les plantes depuradores municipals, l’esforç econòmic es destinava, fonamentalment, a la línia d’aigües, i complia amb els mínims a la línia de fangs (De la Rubia, 2003). Les exigències europees en matèria de sanejament s’han orientat a depurar més i més bé les aigües residuals, i ha provocat una generació de fangs més gran. Catalunya n’és un bon exemple: al Pla de sanejament s’estableix la seqüència cronològica per a l’establiment de plan- Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 tes depuradores a tots els municipis de més de 2.000 habitants equivalents, abans de l’any 2005. Es tracta d’una mesura més restrictiva que l’exigida per les directives comunitàries, que imposa la construcció d’EDAR en municipis de més de 5.000 habitants equivalents. Aquest augment d’estacions depuradores comporta, efectivament, un augment important en la producció de fangs (Robusté, 1995). Figura 7. Fotografia de fangs de depuradora Els fangs d’EDAR poden presentar elevats nivells d’elements potencialment tòxics, quan aquests provenen de depuració d’aigües residuals industrials. La matèria orgànica dels fangs no està estabilitzada i aquests presenten alts continguts en fòsfor i nitrogen. Les aigües residuals brutes domèstiques solen contenir bacteris, virus, protozous, ous d’helmints, paràsits i altres microorganismes patògens (Kiely, 1999). Aquests poden passar al fang i, per tant, la seva aplicació sense control representa una amenaça per a la salut pública. Els fangs presenten un conjunt de característiques indesitjables i necessiten una gestió correcta que passa per una sèrie de tractaments que redueixin el volum i els facin manejables i inofensius per a la salut. El compostatge n’és un, encara que cal tenir en compte que aquest tractament concentra els metalls. Paral·lelament a una generació de fangs més gran, es produeix una restricció quant a la seva destinació final. Atès el seu baix C/N (6-8), per ser compostats necessiten ser barrejats amb una font de carboni, que a la vegada millorarà l’estructura de la barreja i equilibrarà el contingut en humitat. El compost final té l’avantatge de presentar una imatge granular, homogènia i sense impropis que resulta molt atractiva per al consumidor (figura 8). A vegades, però, presenta una forta olor, sobretot quan es rehumiteja. L’aplicació directa per al seu ús en l’àmbit agrícola, és regida pel Reial decret 1310/1990 i per l’Ordre de 1993, Directiva del Consell de la Unió Europea 86/278/CEE, relativa a la protecció del medi ambient i, en particular, dels sòls en la utilització de fangs de depuradora a l’agricultura. L’esborrany basat en l’article 175 EC de la Comissió Europea recull l’obligatorietat de tractament en certs fangs de depuradora (EC, 2000). Hi ha quatre estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) catalanes que composten els fangs generats: Blanes, Manresa, Reus i Vilaseca-Salou. Entre totes, produeixen unes 15.00016.000 tones de compost fresc/any (dades no oficials, estimades a partir de les entrevistes). Es va considerar oportú entrevistar aquestes plantes perquè pertanyen al mateix mercat que el compost de FORM i en poden donar un punt de vista interessant. A més, s’observa —com també es comenta més endavant— que molts usuaris associen (o confonen) els fangs de depuradora amb la FORM. Els fangs també són compostats per productors particulars o fins i tot per plantes de compostatge, com ara els casos de la planta de Jorba o la d’Olot. Per tant, la producció de compost de fangs és superior a les esmentades 15.000-16.000 tones de compost fresc/any. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Figura 8. Aspecte (abans d’afinar) d’un compost de fangs de depuradora (pila de l’esquerra) i de fracció orgànica de residus municipals (pila de la dreta) Dejeccions ramaderes A Catalunya hi ha una forta càrrega ramadera, repartida per tot el territori, amb una distribució mitjanament homogènia; el bestiar boví, porcí, cabrum i oví es concentra a les comarques de la Noguera, el Segrià i Osona, i coincideix amb les zones vulnerables per contaminació de nitrats. Altres zones importants són el Vallès Oriental (boví), l’Alt Empordà (boví i oví), el Bages (cabrum), la Ribera d’Ebre (cabrum) i el Baix Camp (cabrum). Taula 10. Producció de fems per espècies i províncies en milers de tones l’any 2001. Font: Institut d’Estadística de Catalunya Tipus de fems Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Boví 1.897,5 1.084,0 1.398,5 84,0 4.464,0 Oví 214,4 90,0 186,1 131,4 621,9 Cabrum 17,0 3,6 12,4 19,8 52,8 Porcí 2.392,4 811,6 2.530,1 502,2 6.236,3 Equí 59,9 66,0 18,6 24,0 168,5 Aviram 170,4 178,6 390,5 676,0 1.415,5 Conills 30,0 30,6 23,0 25,2 108,8 Total 2001 4.781,6 2.264,4 4.559,1 1.462,6 1.3067,7 L’estimació de producció de fems per a l’any 2001 a Catalunya es presenta a la taula 10. La generació de fems roman sense grans variacions en el temps. La generació de gallinassa és especialment important a les províncies de Lleida i Tarragona. Cal dir que al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca les estimacions pugen fins a 19 milions de tones anuals de fems. El Pla de gestió de dejeccions ramaderes, aprovat el 21 de novembre de 1996 pel Consell de Direcció de la Junta de Residus, detecta les zones o comarques amb més problemàtica relacionada amb la gestió de productes orgànics valoritzables. També proposa actuacions tant a escala de l'explotació ramadera com a escala municipal i supramunicipal. Té com a objectius principals: - Minimitzar en origen i establir les línies bàsiques per a la gestió de les dejeccions ramaderes Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 - Fomentar l'aplicació i la valorització agrícola dels purins com a fertilitzants - Fomentar i dotar d’infraestructures per a l'emmagatzematge, la redistribució i el tractament dels purins excedents El Decret 220/2001 estableix per a les explotacions ramaderes l’obligació de: - Disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes per a acreditar-ne la gestió correcta (previsió anual, emmagatzematge, descripció de la gestió agrícola…) dins i fora de l’explotació - Portar un llibre de gestió de les dejeccions (quantitats, dates, destinació…) Aquesta política ramadera està desembocant en algunes iniciatives de projectes per compostar fems, de manera que els ramaders gestionen, pel seu propi compte, els residus. Fracció vegetal La fracció vegetal procedeix de serveis de jardineria tant pública (recollida i transportada per les entitats metropolitanes corresponents) com particular (recollida per usuaris i transportada per les deixalleries o punts verds). Solen ser restes de poda i restes vegetals procedents del manteniment d’espais verds. La grandària i altres característiques de la fracció vegetal varien segons proveïdor i època. Així, les partides a la tardor es componen sovint de fulles mortes, mentre que a l’estiu abunden restes florals, fruits o herba. Els arbres o plantes dels quals procedeix aquesta fracció vegetal poden ser tant forans com locals. Freqüentment la fracció vegetal —en especial la procedent dels punts verds— arriba en bosses de plàstic, la qual cosa és una molèstia per a la planta de compostatge que ha d’encarregar-se de separar manualment el plàstic de la fracció vegetal. El problema dels plàstics resideix en el fet que en gran quantitat poden donar lloc a obturacions a la maquinària (trituradores, etc.) i poden contaminar el material que s’ha de compostar. A vegades les plantes reben materials procedents de mobiliari urbà que donen problemes amb la trituradora si no es detecten a temps. La fracció vegetal marró és un residu menys dens que la FORM: 100-200 kg/m3 en brut i 300 kg/m3 després de ser triturada. Les restes vegetals menys desitjades són les fulles de palmeres, per les seves fibres que s’enreden a la trituradora i disminueixen el rendiment. També la gespa, per l’alt grau d’humitat i per la composició que té, pot donar problemes d’emissió d’olors. Pel que fa a la quantitat, a les diverses plantes de compostatge estan arribant grans quantitats de fracció vegetal que s’han de tractar convenientment. L’any 2002 van ser compostades 41.518 tones de fracció vegetal (Giró, 2004). Això s’ha de valorar positivament, ja que abans la majoria d’aquests restes donaven problemes en els contenidors o en solars abandonats i fins i tot problemes d’incendis. És curiós recordar que quan a l’inici es va parlar de la necessitat de compostar la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva juntament amb restes vegetals, es preveia que no es podria fer per manca d’aquest tipus de restes (Pérez et al., 1995, 1999). 4.c.ii. Tipus de compost segons els usos El compost s’utilitza bàsicament per a dos propòsits: l’aplicació directa i la barreja amb altres materials per a la preparació de substrats. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 - Aplicació directa: l’objectiu és millorar el sòl i aportar-li nutrients mitjançant la incorporació del compost al terra. - Barreja: en aquest cas, el compost s’utilitza com un component més d’un posterior producte barrejat, normalment substrats o topsoils i medis de cultiu. La fracció relativa del compost en aquestes barreges oscil·la entre el 10% i el 50% en volum. Gutiérrez (1992) proposà la llista següent amb els usos més freqüents del compost, sobre la qual s’aplica el criteri d’Alexander et al. (2004) per fer una classificació segons quins siguin usos tradicionals o quins no: o Esmena orgànica o Fertilitzant o Replantació de terrenys o Utilització com a substrat i suport orgànic en grans superfícies o Preparació de camps d’esport i superfícies de lleure (camps de golf, pistes d’esquí, prats artificials, zones verdes…) o Plantacions extensives d’arbrat o Adobament de prades o Preparació dels terrenys per a noves plantacions o Aplicació de «llits calents» i llavorers (en forma de precompost) o Estabilització i regeneració de talussos o Reparació de sòls malmesos o Com a substrat per a la reforestació o Restauració de terrenys denudats i restauració d’àrees d’abocament, d’enderrocs i punts negres o Lluita davant l’erosió: fixació del sòl, fixació de dunes, estabilització de marges o Formació de pantalles i barreres vegetals o Aplicació en biofiltres per a la retenció de males olors (vegeu també USEPA, 1997) Darrerament, el compost també s’està utilitzant per a projectes de bioremediació de sòls i contaminats i de depuració i filtració d’aigües pluvials contaminades (USEPA, 1997) i com a substrat de cobertes vegetals en teulades. Dins, però, dels usos possibles, un altra classificació pren com a criteri els diferents sectors usuaris. Així, Soliva (2001) suggereix els possibles usos a partir dels compostos elaborats amb materials de diferents orígens i segons les característiques que presenten cadascun (taula 11 i taula 12). Mercats tradicionals Mercats no tradicionals Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 11. Requisits qualitatius típics del compost per als diferents demandants (Cramer, -) Requisits Agricultura Control de l’erosió Horticultura Mulch Silvicultura/ Vivers Torba Color Marró Marró Marró obscur Marró obscur Marró Marró obscur Olor Baix Baix Sense olors agressives Sense olors agressives Baix Sense olors agressives pH 5,0 – 8,0 5,5 – 8,0 5,5 – 8,0 5,5 – 8,0 5,5 – 8,0 5,5 – 8,0 Salinitat (dS/m) Menys de 6,0 Depèn Menys de 4,0 Depèn Menys de 3,0 Menys de 4,0 Nutrients N, P, K, Mg, Ca N, P, K, Mg, Ca N, P, K, Mg, Ca N, P, K, Mg, Ca N, P, K, Mg, Ca N, P, K, Mg, Ca Retenció hídrica > 100% (200% si és possible) > 100% (200% si és possible) > 100% (200% si és possible) > 100% (200% si és possible) > 100% (200% si és possible) > 100% (200% si és possible) Densitat aparent Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Humitat 35%-55% < 55% (sec) 35%-55% 35%-55% 35%-55% 35%-55% Matèria orgànica Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Coneguda/ Present en etiqueta Granulometria 12,7 – 25,4 mm 25,4 mm 12,7 mm 25,4 – 50,8 mm < 25,4 mm 10 – 25,4 mm Estabilitat Alta Moderada–Alta Alta Moderada–Alta Alta Alta Maduresa Normativa aprovada No necessària Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada Llavors de males herbes Absència Baix Absència Absència Absència Absència Inerts < 1% < 1% < 1% < 1% < 1% < 1% Patògens (NMP) Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Colif.: < 1000 Salmonella: < 3 Metalls/ Elements traça Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada Normativa aprovada * Colif. = Coliforms Taula 12. Aproximació a usos més aconsellables per a determinats tipus de compostos (0/ Inadequat o insuficient; 1/ Regular; 2/ Bé (A/ Agricultura. B/ Jardineria privada. C/ Parcs i jardins públics. D/ Restauració del paisatge. E/ Revegetació d’obra pública. F/ Preparació de substrats. G/ Gespes esportives) (Soliva et al., 2004) Origen del compost pH CE SV Estabilitat Nutrients Contaminants Índex de germinació Aspecte, olor Usos Fems 1-0 1-0 2 2-1 2 2 1 2-1 ABCDE Escorça 2 2 2 2 0 2 2-1 2 BCFG RV 2 2 2 2 1-0 2 2 2 BCEFG Fangs + RV 2-1 2 2 2-1 2-1 1-0 2 2-1 ABCDEFG RM en brut 2-1 0 1-0 1-0 1 0 0 1-0 DE FO de RM +RV 2-1 1 2 2 2-1 2 2 2 ABCDEG RM = residus municipals; RV = residus vegetals De moment, dos països recomanen nivells de nutrients o de qualitat per l’ús de compost per a un ús en concret: com a complement de substrats per plantes (potting mixes). Aquestes recomanacions s’apropen molt a la idea d’un programa de certificació de qualitat del producte i on els estàndards extraoficials o «voluntaris» tindran molt a dir (Brinton, 2000) (taules 13 i 14). Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 PART II: SITUACIÓ ACTUAL DEL MERCAT DEL COMPOST A CATALUNYA Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 6. L’oferta 6.a. Presentació i caracterització de les plantes de compostatge3 Les 19 plantes de compostatge operatives a Catalunya (taula 17) produeixen ara per ara unes 14.000 tones de compost a l’any, encara que aquestes xifres poden variar fortament en els pròxims anys, pel creixement dels ecoparcs. Taula 17. Situació de les plantes de tractament biològic de FORM a Catalunya (Giró, 2000, 2005) Núm. Plantes de compostatge i digestió anaeròbia Comarca Capacitat de tractament (t FORM/any) Tècnica Data d’inici d’activitat 1 Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 3.000 Pila voltejada XII-1996 3 2 Botarell Baix Camp 20.000 Pila voltejada VII-1997 3 3 Castelldefels Baix Llobregat 15.000 Túnel + Pila voltejada I-1998 3 4 Santa Coloma de Farners la Selva 11.600 Túnel + Altiplà III-1998 3 5 Jorba l’Anoia 6.300 Pila voltejada IV-1998 3 6 Granollers Vallès Oriental 25.000 Túnel + Túnel IV-1999 7 Montoliu de Lleida Segrià 18.000 Pila voltejada I-2000 3 8 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 12.000 Túnel + Pila voltejada III-2000 3 9 Sant Pere de Ribes Garraf 20.000 Túnel + Pila voltejada V-2000 3 10 Mas de Barberans Montsià 5.000 Túnel + Pila voltejada II-2001 3 11 La Seu d’Urgell Alt Urgell 3.700 Pila voltejada II-2001 12 Manresa Bages 16.300 Pila voltejada VII-2001 3 50.000 Túnel + Túnel 13 Barcelona (Ecoparc-I) Barcelonès 75.000 Digestió anaeròbia II-2002 3 14 Tàrrega Urgell 10.000 Pila voltejada VI-2004 3 15 Espluga de Francolí Conca de Barberà 7.000 Pila voltejada IX-2004 3 16 Terrassa Vallès Occidental 15.000 Túnel + Pila voltejada 2004 3 50.000 Túnel + Túnel 17 Montcada i Reixac (Ecoparc-II) Vallès Occidental 75.000 Digestió anaeròbia 2004 18 Olot Garrotxa Túnel + Pila voltejada 2005 19 Ecoparc-III Pròxima posada en funcionament CAPACITAT TOTAL 452.870 (no s’inclou la capacitat de l’Ecoparc III) CAPACITAT CONSIDERADA A LA PRESENT RECERCA 284.200 (58% de la capacitat total) 3 = entrevistades a la present recerca El potencial de producció de compost a Catalunya està estimat en 180.000-240.000 tones anuals (Giró, 2005). L’estimació d’oferta potencial de compost l’any 2001 per part del Ministeri de Medi Ambient es troba per sota d’aquell interval de valors, encara que se situa al mateix ordre: 164.000 tones anuals (taula 18). Per tant, la producció encara ha de créixer —aproximadament 10 cops més— per assolir els valors potencials. Taula 18. Estimació de l’oferta potencial de compost a Catalunya. Font: Ministeri de Medi Ambient (2001) Tipus de compost produït Producció en tones COMPOST A PARTIR DE RESIDUS SÒLIDS URBANS 164.000 COMPOST A PARTIR DE FANGS 80.000 COMPOST A PARTIR D’ALTRES RESIDUS ORGÀNICS 185.000 COMPOST TOTAL 429.000 Paràmetres emprats per a l’estimació: 600 t FORM + 200 t fracció vegetal = 200 t compost; 250 t fangs (matèria seca) + 1.000 t fracció vegetal = 400 t compost 3 Un diagnòstic sobre la comercialització a les plantes de compostatge es trobarà a la taula 51 (11. Conclusions) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Les respostes dels productors són sovint poc concretes i es fa difícil conèixer on va a pararne el compost i en quines condicions s’està «comercialitzant». No poder disposar de les dades corresponents al compost venut constitueix un obstacle bàsic per a la present recerca, perquè es tracta de dades que determinen el grau de comercialització del compost. Favoino i Centemero (2004b) citen Uriarte (2002) per fer referència, irònicament, a aquesta manca de dades: «les plantes de compostatge espanyoles venen virtualment el 100% de la seva producció i la part no venuda s’envia als abocadors». Futurs estudis similars hauran d’anar encaminats a determinar, en primer lloc, quina quantitat de compost és venuda i quina és regalada o no venuda. La situació actual de l’oferta de compost de FORM és la situació d’un producte que, dins del seu cicle de vida, està passant per una clara fase transitòria de creixement: la producció creix gradualment, a causa de la instal·lació de noves plantes i de la implementació de programes de recollida selectiva a diversos municipis. Juntament amb l’abans esmentada variable producció relativa, això indica que l’oferta encara no està establerta; tampoc no ho està la qualitat del producte. Segons les experiències de Cramer (-), l’èxit en les vendes del compost triga un cert temps a arribar. Això bé pot estar passant a Catalunya. 6.a.i. Diferències entre les plantes de compostatge A l’hora de caracteritzar l’oferta de compost de FORM a Catalunya, hi ha diferències entre les plantes de compostatge catalanes. Per tant, es pot parlar de certa heterogeneïtat en determinats aspectes, alguns dels quals es comenten a continuació. Capacitat de tractament La taula 17 pot servir per fer una primera distinció entre plantes per la seva capacitat de tractament (figura 12). 7 9 3 0 2 4 6 8 10 < 10.000 T FORM/ any 10.000 - 30.000 T FORM/ any > 30.000 T FORM/ any Número de plantes Figura 12. Distribució de les plantes de compostatge catalanes, segons la seva capacitat de tractament (tones de FORM / any) 10 233 0 2 4 6 8 10 12 Barcelona Girona LLeida Tarragona Nº plantes 212600 11600 31600 32000 0 50000 100000 150000 200000 250000 Barcelona Girona LLeida Tarragona Capacitat de tractament (T FORM/ any) Figura 13. Distribució de les plantes de compostatge catalanes, segons províncies (per nombre de plantes i per capacitat de tractament (tones de FORM / any)) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Ubicació i emplaçament La ubicació de les plantes és un aspecte que condicionarà aspectes relacionats amb la comercialització, com ara la proximitat o l’accessibilitat a possibles clients o la presència de productes substitutius. Els ecoparcs estan situats a llocs relativament llunyans de possibles punts de consum (horticultura o agricultura). Cal recordar que el cost de transport del compost és relativament elevat, i per tant s’ha de considerar la distància entre productors i usuaris. Distribució geogràfica La densitat de plantes de compostatge farà que hi hagi més o menys competitivitat entre si, la qual pot augmentar o disminuir depenent de l’emplaçament. La província de Barcelona disposa de 10 plantes de compostatge de les 19 que hi ha actualment i de més de la meitat de capacitat (figura 13). Capacitat real La diferència entre la capacitat real i la teòrica també és diferent; n’hi ha algunes que ja treballen a capacitats properes a la màxima, mentre que n’hi ha d’altres que treballen molt per sota, a causa de la curta antiguitat de les plantes o de puntuals etapes de remodelació. Antiguitat El 50% de les plantes es va posar en marxa després de l’any 2000. Enguany s’han posat en marxa dues plantes de tractament més. Aspectes tècnics que influeixen sobre la composició del producte Hi ha diferències a l’hora de barrejar els materials d’entrada (taula 19). A més, el 56% utilitzen la tecnologia de túnel combinada o no amb la utilització de piles per a la maduració, i el 44% només utilitza piles. Taula 19. Barreja de materials inicials a algunes de les plantes de compostatge Plantes de compostatge i digestió anaeròbia Relació FORM : FV (volum : volum) en barreja inicial Torrelles de Llobregat 1 : 1 Castelldefels 1 : 1 Botarell 1 : 1 Montoliu de Lleida 3 : 2 Jorba 2-3 : 1 Sant Pere de Ribes 3 : 1 Mas de Barberans 3 : 1 Manresa 3 : 1 Barcelona (Ecoparc-I) 3 : 1 Tàrrega 3 : 1 Espluga de Francolí 1 : 2 Terrassa 1 : 2 Santa Coloma de Farners 1 : 2 Sant Cugat del Vallès 1 : 3 Equipament La maquinària de la qual disposen les plantes de compostatge varia pel cas d’equips de transport. De moment, cap planta de compostatge no disposa de maquinària per escampar el producte, malgrat que moltes venen compost a clients del sector agrícola. En canvi, altres pro- Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 ductors de productes orgànics sí que disposen d’aquesta maquinària (quan el producte està adreçat predominantment a l’agricultura) independentment de la mida de la instal·lació. L’equipament és un aspecte que s’associa amb la comercialització del producte, atès que reflecteix la predisposició de les plantes de compostatge a oferir un servei al client. Atesa la baixa presència de maquinària de transport i escampada a les plantes de compostatge, pot afirmar-se que actualment no existeix tant d’interès per oferir serveis a possibles clients com es pot trobar a altres productors de substrats i adobs. (a) (b) Figura 14. Equipament present en plantes de compost i productores de substrats o adobs orgànics de diversos orígens. Resultats de les respostes a les preguntes «Disposeu d’un mitjà de transport per portar el producte?» (a) i «Disposeu de maquinària per aplicar el producte?» (b). Inclosos els acords de subcontractació o lloguer de maquinària. NTOTAL = 22 Filosofia d’empresa Des d’un punt de vista empresarial, les filosofies d’empresa de les plantes i l’actitud i motivació es manifesten significativament diferents. S’han identificat diferents perfils o estratègies: d’una banda, hi ha les plantes que es podrien definir com a «gestores» de residus orgànics, que serien les que limiten la seva tasca al tractament en si, més que a les característiques del producte obtingut, i que no ofereixen pràcticament cap més servei (excepte el transport del producte). No fan, per tant, ús del màrqueting professional, és a dir, no disposen d’agents comercials ni es preocupen gaire per a la promoció o la imatge del seu producte, ni donen importància a la quota de mercat. Un indicador és que encara hi ha plantes on són els clients els que van a la planta per contactar amb la planta i interessar-se pel compost. També, però, hi ha plantes que, malgrat que estan gestionant residus, sí que es preocupen de la qualitat del producte que fabriquen, de la seva regularitat i d’oferir informació i, fins i tot, assessorament als possibles usuaris. Serien les plantes amb una estratègia més «productivista» i/o comercial, és a dir, les que veuen que el producte té més possibilitats de negoci. La filosofia d’empresa repercuteix directament en la manera de gestionar el producte. Apostar per la incorporació en planta d’agents comercials —que atendrien bé els clients, tindrien formació comercial i podrien dedicar-se exclusivament a la gestió i imatge del producte— constitueix una estratègia cara, sobretot en plantes amb poc personal (hi ha plantes en què dues persones porten tot el procés productiu; a les grans plantes, en canvi, no queda gaire alternativa més que disposar d’un comercial, a causa de l’elevada capacitat de producció). De ben segur que és possible buscar una estratègia mixta, que cerqui l’equilibri entre totes dues. Per a les plantes petites, per exemple, un solució seria tenir un comercial o gestor del producte, però compartit amb altres plantes, com ja es fa a altres països (vegeu 10. La necessitat d’informació i de col·laboració). 38% 100% 65% 35% 62% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Plantes de cocompostatge de FV i FORM Productors d'adobs, substrats, terres, etc. Total Percentatge de respostes (%) No, el client ve a buscar-lo Sí, és un servei que oferim al client 50% 22% 52% 20% 77% 26% 30% 23% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Plantes de cocompostatge de FV i FORM Productors d'adobs, substrats, terres, etc. Total Percentatge de respostes (%) No, els clients no necessiten escampar-lo No, no en disposem Sí, és un servei que oferim al client Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 En tot cas, coincidint amb les conclusions de Jiménez (1998), sí que seria desitjable que les empreses compostadores creessin el valor del seu producte per al comprador i hi creguessin. Preu del compost El preu del compost de FORM pur (sense barrejar) varia molt segons la planta de compostatge (7-35 euros/tona, segons es va declarar a les enquestes)4 i, ara per ara, no hi ha cap criteri acordat per establir-lo. A l’hora d’establir un preu es recomana que el preu (o, si es prefereix, els ingressos per venda de compost) sigui el que permeti l’amortització de les despeses derivades del transport, de la promoció, de l’assistència tècnica i, en general, de la comercialització del producte. Això permet dues estratègies: fer màrqueting i vendre un producte amb un preu alt, o no fer màrqueting i vendre un producte barat (Gutiérrez, 1992; Vandaele, 2004). En un futur, quan les plantes operin amb regularitat, serà interessant conèixer el preu ponderat del compost venut a Catalunya. Gutiérrez formula la qüestió de si vendre el producte és massa car per a la planta. Aquesta hipòtesi s’ha de tenir en compte, malgrat que a les II Jornades sobre el Compostatge, celebrades a l’Ecoparc-I (15-III-2005) molts productors de compost de FORM van considerar un preu base de 9 euros/tona de compost com un preu de venda satisfactori —en aquest sentit sí que sembla que hi ha un cert consens entre productors. Revilla (1995) recomanava un preu màxim de 12-24 euros/tona, i Funke (1992) recollia un preu màxim —proposat per les persones enquestades— d’entre 13-16 euros/tona per al compost de 20 mm i 15-18 per al de 20 mm. Segons Funke (1992), cal fixar aquest màxim llindar de preu, perquè per sobre d’aquest la demanda i l’interès disminueixen dràsticament. Origen dels clients Segons les respostes obtingudes, aproximadament el 50% de les plantes de compostatge (i dels productors privats) contesta que els clients venen majoritàriament a la mateixa comarca. L’altra meitat contesta que venen tant a clients de dins com de fora de la comarca; en el cas dels productors privats, l’altra meitat contesta que venen majoritàriament a fora de la comarca. En un futur, quan les plantes operin amb regularitat i properes a la màxima capacitat, serà interessant conèixer les quantitats de compost venudes a l’interior i a l’exterior de la comarca. Aproximadament la meitat de les plantes de compostatge venen la seva producció a la jardineria i a l’agricultura, indistintament. Una tercera part tracta predominantment amb el sector de la jardineria. Només dues plantes venen compost predominantment a agricultors. 6.a.ii. Trets comuns entre les plantes de compostatge Des del punt de vista comercial, les plantes de compostatge catalanes tenen trets comuns entre si. Dificultats per comercialitzar el producte El principal tret comú és que hi ha certes dificultats per comercialitzar el producte. A part de causes que puguin estar relacionades amb els clients —que es comentaran a l’apartat de la demanda— o relacionades amb la competència —també es dedicarà un apartat posterior a aquest tema—, la causa primordial d’aquestes dificultats és que en la majoria de les plantes són els caps de planta els que s’encarreguen de vendre el producte. Aquesta estratègia ja es va dir que predomina a la majoria de plantes de compostatge europees (Barth, 2004a). 4 Es recorda que en algunes plantes encara es regala el compost Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 El problema sorgeix quan els caps de planta han de dedicar molt de temps a la rebuda de les matèries primeres, al tractament en si o a altres operacions. Per portar a terme la tasca de venda del producte, s’hi ha de dedicar molt de temps. Aquesta gran dedicació de temps a vegades no es té. Això coincidiria amb la resposta de molts productors, que consideraven necessari tenir un comercial, per una mera qüestió de disponibilitat de temps, sobretot quan les produccions són elevades. A part del poc temps, els caps de planta, en general, per la seva formació anterior, no necessàriament han de tenir coneixements sobre els àmbits comercial, agrícola o jardiner. Fóra bo que els encarregats de plantes que venen compost a agricultors sabessin com aplicar-lo; d’aquesta manera es podrien evitar males experiències relacionades amb una mala aplicació. La manera de conèixer els clients i el sector serà segurament mitjançant l’experiència. L’experiència com a «mètode» de formació és lent i presenta el risc que es produeixin males experiències amb els clients (posteriorment es parlarà del nefast efecte de les males experiències amb el compost, però de moment cal recordar una màxima en el sector del compost, que ja va quedar patent a la taula 4: «un client perdut difícilment es podrà recuperar»). Per tant, tampoc no és convenient que tota la formació dels caps de planta la doni només l’experiència. Figura 15. Presència d’agents comercials en plantes de compost i productores de substrats o adobs orgànics de diversos orígens. Resultats de les respostes a la pregunta «Teniu a la planta un o més treballadors dedicats exclusivament a la comercialització del producte?». NTOTAL = 24 Generalitzant i com a conclusió, les plantes donen poc protagonisme al producte i a la seva gestió. Les empreses adjudicades a les plantes de compostatge no estan interessades a invertir o apostar, per una qüestió evident i coneguda: la venda del producte comporta ingressos menors als derivats de les taxes d’entrada de residus i de la gestió de residus; això pot desembocar, entre altres coses, a donar prioritat a una gestió més important i a un apropament a la màxima capacitat de tractament, en detriment de la qualitat del producte. Per exemple, preferir cribar piles de maduració que no són prou madures per tal de formar noves piles. Orientació La producció està predominantment orientada al sector professional (no a clients particulars o al sector domèstic). Els primers utilitzen el compost per al seu negoci; els residents, en canvi, l’utilitzen per a les necessitats personals. Això és justificable, ja que el sector professional: o pot ser menys exigent pel que fa a certs aspectes (com ara la composició del compost, l’aparença o l’olor), o absorbeix més volum de producte, o exigeix menys costos de tractament per a la planta (l’ensacada, la publicitat, la marca o el sol fet de mantenir una composició constant del producte requereix diners i temps), o presenta un grau de coneixement alt que probablement és superior al del sector domèstic. 31% 55% 42% 69% 45% 58% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Plantes de cocompostatge de FV i FORM Productors d'adobs, substrats, terres, etc. Total Percentatge de respostes (%) Sí No Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Una altra prova de l’orientació cap al sector professional és que moltes plantes faciliten visites que són adreçades a grups de ciutadans com a part d’un programa d’educació ambiental; en canvi, són poques les plantes que consideren aquest tipus de públic com a clients potencials i aquest tipus de visites com una eina de promoció, la qual cosa confirma la poca orientació cap al sector «domèstic» o particular. Eficiència de la recollida selectiva L’eficiència de la recollida selectiva és considerada pels productors de compost de FORM com un factor clau per al procés productiu i per a la composició del producte final. Efectivament, vistos els antecedents catalans (vegeu taula 8 i figures 4 i 5) i d’altres llocs com ara Còrdova o València (Revilla, 1995; Hermoso et al., 1992), la recollida selectiva sembla que és un factor que condiciona fortament l’èxit del compost com a producte de qualitat. Estacionalitat de les vendes L’estacionalitat de les vendes també és esmentada com un problema: malauradament els clients solen adquirir el producte en moments puntuals, mentre que la producció és contínua, fet que pot crear greus problemes d’espai per la planta de compostatge. En el cas de l’agricultura, generalment, l’aplicació no es fa durant bona part del període o cicle del cultiu: com a màxim s’hi pot fer una fertilització de cobertora, però fins a cert estat de creixement de les plantes conreades. Això provoca, entre d’altres, l’existència de magatzems per part de les plantes de compostatge o per part del pagesos. L’emmagatzematge del compost no és fàcil quan es tracta de compost fresc. En la jardineria, el pic de vendes se situa entre març i abril, i comença a augmentar la demanda ja al gener i baixa a partir del maig. A la jardineria catalana, durant la tardor i l’hivern, no té sentit l’aplicació d’adobs perquè la planta no està en condicions per assimilar-los, atès que es troba en un estat de repòs hivernal. S’hi apliquen adobs a finals d’hivern, per tal que quan la planta torni a activar el metabolisme amb la primavera es trobi els nutrients al sòl que pugui necessitar. Per al cas de la jardineria, és interessant recordar que hi ha, a grans trets, dos tipus d’adobs: els ràpids i els lents. Els adobs ràpids s’acostumen a aplicar per mitjà del reg i la planta els assimila ràpidament amb l’aigua, i els efectes que té es poden veure en dues setmanes des del moment de l’aplicació. Per tant, satisfan les necessitats presents de la planta. Els adobs d’alliberació lenta solen estar en estat sòlid, es desfan a poc a poc i s’incorporen al sòl lentament. Aquest tipus d’adobs s’han d’aplicar, per exemple, a mitjans d’hivern, perquè quan arribi la primavera ja s’hagin incorporat bé al complex del sòl i la planta ja els tingui a la seva disposició. Per tant, els adobs d’alliberació lenta enriqueixen el sòl. Productes d’origen mineral, però també d’origen orgànic, com ara el compost, desenvolupen la funció d’adob d’alliberació lenta. Una mala aplicació freqüent a la jardineria rau a aplicar adobs lents massa tard (a la primavera, per exemple, quan ja ha començat el creixement), moment en el qual resultaria millor aplicar adobs ràpids, atesa la ràpida resposta de la planta. Una cultura apropiada sobre adobs lents faria que molts consumidors adquiririen el compost al llarg de l’hivern, i no a l’inici de la primavera. Així desapareixeria part de l’estacionalitat, en desaparèixer els «pics» de venda que tant dificulten el procés productiu. És un avantatge més d’una correcta aplicació del compost. 6.b. La competència del compostatge de FORM i FV L’èxit o el fracàs de la comercialització del compost no depenen únicament de la qualitat que tenen. Les plantes de tractament de FORM i FV formen un sector nou que llencen un producte a un mercat, on ja existeixen des de fa temps productes semblants o fins i tot substitutius: Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 - Gestors privats de residus orgànics o productors privats d’adobs orgànics comercials, terres vegetals, substrats, esmenes orgàniques, etc., que fan barreges molt variades i amb produccions variables, però que poden arribar a ser considerables (no ha estat possible estimar produccions en aquest camp, però, per poder contrastar dades, és significatiu que el Grup Burés, una de les empreses de substrats líders a Catalunya, produeixi actualment aproximadament 16.000 m3/any a les seves línies de producció de compost). Els preus poden ser competitius o superiors, però les condicions de compra, com ara serveis o prestacions, són de gran valor per al client. - Estacions depuradores amb infraestructura per produir compost de fangs de depuradora: Blanes, Manresa, Vilaseca, Reus i Olot. La producció (dades no oficials) s’estima en 15.00016.000 tones de compost fresc l’any, producció semblant a l’actual de compost de FORM, i segurament superior si es té en compte que hi ha fangs que també són compostats per productors particulars o, fins i tot, per plantes de compostatge, com ara els casos de la planta de Jorba o la d’Olot. Els preus oscil·len, però es tracta de preus competitius que sovint se situen per sota dels preus del compost de FORM. - Forta càrrega ramadera, repartida més o menys per tota la geografia, i que representa un input considerable de nutrients i matèria orgànica per al sòl (vegeu taula 10 i l’apartat Dejeccions ramaderes). Hi ha, doncs, una oferta variada i uns agents «competidors» del compost de FORM, com ja es va mostrar a la taula 15. Per a Jiménez (1998), aquesta competència dificulta el desenvolupament del mercat de compost. Sembla que aquesta competència és forta: - En opinió dels sectors implicats, tant el mercat fitonutricional (fertilitzants sintètics i adobs organominerals) com el de substrats (terres vegetals, adobs orgànics i esmenes orgàniques) estan saturats, complerts o «ja no queda mercat». - De les enquestes fetes als productors se’n desprèn que la percepció de la competència entre els productors depèn, en primer lloc, del públic-objectiu, és a dir, el públic al qual és previst enfocar el producte. Així, el 78% dels productors que venen el seu producte predominantment al sector de la jardineria consideren que la competència és entre «molt forta» i «moderada». Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 - Figura 16. Percepció de la competència dins l’oferta de compost, altres substrats i adobs orgànics. Resultats de les respostes a la pregunta «Si hi trobeu competència, com l’avalueu?». Classificació segons el client predominant. NTOTAL = 20 En canvi, quan el producte s’adreça a una demanda agrícola, la qüestió no és tan clara: aproximadament la meitat considera que la competència és baixa (entre «feble» i «inexistent»). Així, a l’agricultura els problemes seran altres no relacionats amb competidors. L’altra meitat percep més competència a causa, segurament, de l’excés de fems de la zona. Els productors que venen a ambdós sectors sumen les dificultats dels dos sectors per vendre el producte, i per això no ha d’estranyar si declaren majoritàriament que hi ha una competència forta (figura 16). L’existència d’aquesta competència, si és que se n’ha de dir així, no és irrellevant, sinó que manifesta la pressió que fa la demanda sobre el mercat i obliga l’oferta a haver d’adaptarse a les exigències. Cadascuna de les empreses compostadores haurà d’aconseguir que el seu producte sigui diferenciat de la resta de productes pel comprador com a aquell capaç de satisfer al màxim les seves necessitats (Jiménez, 1998). Dos de cada tres productors privats entrevistats esmenten que la competència se situa a tot arreu (a l’interior i l’exterior de Catalunya). Això és probablement a causa del fet que els productors privats consideren distàncies grans i clients amb disponibilitat d’assumir grans costos de transport per un producte de qualitat molt específica. Cap productor particular diu que no existeix competència (figura 17). Vuit de cada deu productors privats situaria la competència en l’àmbit provincial. Per a les plantes de compostatge, l’entorn més pròxim (comarcal) és on més competència hi ha, o bé on la competència és significativa. Això confirma la importància en el món del compost de la distància entre punt de generació i punt de consum, tan sovint comentada a la bibliografia (Gutiérrez, 1991). 78% 43% 80% 67% 22% 57% 33% 20% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Jardineria (predominantment) Agricultura (predominantment) Jardineria i agricultura Total productors Percentatge de respostes (%) Molt forta/ moderada Dèbil/ inexistent Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 23. Freqüència de les diferents actuacions de promoció del compost a Catalunya a dotze plantes de compostatge i a deu productors privats. Hi ha més d’una opció Percentatge Actuacions de promoció del producte FORM P. pr. Observacions Visites adreçades a públic no professional 92% 20% No considerada com a promoció comercial Mostres gratuïtes a possibles clients 33% 10% En excés, pot desvirtuar el valor del producte Visites adreçades a públic professional 25% 50% Tríptics, publicacions o altres en format imprès 17% 60% Es recomana distribució local (veïnal, municipal), no a publicacions o revistes generals Revistes tècniques 0% 40% Ídem. Versen sobre jardineria, agricultura ecològica o residus Internet 8% 40% Només parlen tècnicament del producte els productors particulars d’adobs i substrats Correspondència publicitària adreçada a sectors professionals 8% 30% Demostracions 8% 0% Tècnica que garanteix l’eficiència del producte al client i la presa de contacte entre planta i client Promoció a càrrec de l’Ajuntament 8% 0% Alleugereix el temps destinat per la planta a aquesta tasca, però cal que es faci bé Presentació en fires 8% 0% Mitjans de comunicació locals 0% 20% FORM = Plantes de compostatge; P. pr. = productors o distribuïdors de substrats, adobs orgànics o terres A part, també es fa ús dels habituals descomptes per a grans comandes (ràpels) (no inclosos a la taula 23). Gutiérrez (1992) remarca que cal aplicar al compost els mateixos criteris de comercialització pràctica que s’apliquen a altres productes, com ara descomptes, bonificacions en espècie, ràpels per consum o condicions de facturació i tràfic mercantil. Només una planta va fer demostracions —actualment, ja no— dels efectes del compost, malgrat que es considera imprescindible la realització de proves de camp per determinar l’ús més adequat del compost en les condicions en què finalment s’hagi d’utilitzar (factors ecològics, tipus de cultiu i mecanització), amb la finalitat de determinar les dosis adients per a cada cas, i demostrar els beneficis derivats de l‘aplicació (Díaz-Marcote, 1994; Garcia, 2001). La planta depuradora d’Arazuri (Pamplona), per exemple, va promoure els seus fangs mitjançant demostracions al sector agrícola, amb èxit: únicament basant-se a fer arribar a possibles clients la manera d’aplicar el producte i els efectes que té sobre camp. Revilla (1995) va observar que el 53% dels pagesos entrevistats només utilitzarien el compost segons els rendiments obtinguts (figura 27), resultat molt semblant al que va obtenir Fiesinger et al. (2001) a Nova York en horticultors, floricultors i planteristes; a Catalunya aquest percentatge també és semblant: 52% (figura 25). Són un argument més que reforça la necessitat de demostrar o garantir els avantatges d’utilitzar compost. Aquesta poca recurrència a les demostracions a Catalunya es pot deure a una estratègia no enfocada a vendre els productes a l’agricultura, però és probable que sigui degut al desconeixement d’aquest tipus d’assaig (i de l’efecte positiu que té), i a una manca d’espai i/o de temps per portar-lo a terme, atès que requereix un esforç considerable per superar dificultats associades, com ara la variabilitat de factors. Potser cal l’ajut governamental. A Andalusia, per exemple, un projecte Life sobre promoció del compostatge va permetre la creació d’una xarxa regional demostrativa de parcel·les d’aplicació del compost, i hi van participar diverses entitats públiques.5 En resum, la impressió general de la present recerca convida a plantejar-se qui està fent o què s’està fent a Catalunya per defensar i promoure el compost i per fomentar-ne l’ús. Ja es va anticipar a 6.b. La competència del compostatge de FORM i FV que la promoció feta per grans productores, que disposen de més mitjans, és diferent de la que fan les plantes de compostatge. 5 http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/residuos/compost/resumen_ensayos.html. Els resultats de les diferents experiències poden trobar-se ben resumits a l’article de Kerner i Álvarez, 2004 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 A la vista de la taula 23, els productors privats aposten pel format escrit, ja sigui en format paper, mitjançant o no publicacions, com ara en format electrònic. Les visites tenen un caire més pràctic: van encaminades a sectors professionals i, a més, són convocades pels mateixos productors. És important distingir entre la promoció estrictament comercial, que és la impulsada pels productors i que és feta quan hi ha un augment de la producció o quan la demanda no és la suficient, i les campanyes de promoció no comercials, portades, per exemple, per l’administració. En el cas del compost de FORM, la promoció té una vessant d’educació ambiental inherent. 6.c.i. Actuacions al camp de la promoció i la presentació. Recull bibliogràfic Segons Cramer (-), en referència a la promoció del producte, fer publicitat escrita a publicacions o publicar articles a revistes dels àmbits de la jardineria, l’agricultura o l’horticultura no són recomanables, ja que no donen resultats satisfactoris. Per aquesta raó, l’Ecoparc-I va deixar d’incloure anuncis a revistes i publicacions («perquè no atreia clients», van respondre en referència a aquesta qüestió). Al contrari, experiències als països del Nord d’Europa mostren que en certes revistes veïnals o locals i adreçades al públic en general (no només tècnic) la promoció del compost pot funcionar bé. Per tant, segons aquests antecedents, sembla que les plantes haurien de començar a ferse conèixer per escrit als seus àmbits geogràfics o sectorials més pròxims o que s’haurien d’establir els mitjans per divulgar el compostatge i el compost. Un antecedent a Catalunya el trobem a l’avui clausurada Planta de Tractament de Brossa del Maresme (a Mataró), que, durant cinc anys (1986-1991), va editar fins a vuit números d’una breu publicació periòdica, anomenada «Compost», en col·laboració amb l’ESAB, a la qual es tractaven aspectes diversos sobre el compost: articles, informació sobre el procés productiu i la seva aplicació, avenços científics, entrevistes a gent del sector, dades de les plantes, vocabulari tècnic, etc. (figura 20). Figura 20. Exemples de publicacions periòdiques sobre el compost a França, Catalunya i Alemanya Un altre antecedent són els llibrets escrits per Sanz et al. adreçats a mestres d’escola i elaborats en col·laboració amb la planta de compostatge de Castelldefels. Representen una manera d’apropar-se a un públic no professional i educar-lo de manera senzilla. Segons Barth (2004a), per portar a terme una promoció eficaç del compost i de la seva aplicació pot ser necessària una cooperació entre les plantes de compostatge i les associacions de compost. Un bon exemple serien els estudis de mercat sobre el producte: per a una planta de capacitat mitjana, realitzar un estudi de mercat podria ser massa costós, però es poden repartir les despeses entre diverses plantes en un estudi conjunt. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Quan es parla de promoció, s’està parlant d’informació, que ha de ser rigorosa i d’interès per a l’usuari: cal que la informació sigui rebuda pel consumidor si en sol·licita, ja que és una bona manera de millorar el nivell de coneixement del producte entre la població. És necessari crear un servei d’assistència tècnica a l’agricultor consumidor (Gutiérrez, 1992). Això s’ha de complir sigui quina sigui la manera de contacte entre demanda i oferta. Al compostatge es dóna la peculiaritat que el consumidor pot presentar-se al centre de producció, és a dir, a la planta de compostatge, per sol·licitar informació o per adquirir el producte. Fóra bo que les plantes de compostatge formessin els seus treballadors sobre el producte, fent-los saber les característiques del producte, les diferències davant la competència, experiències anteriors, etc. Això inclou el personal d’oficina i administració, però també el personal de producció. Un cartell en una planta de compostatge d’una empresa alemanya especificava: «Si vostè necessita informació dels nostres productes, adreci’s als nostres treballadors». Així doncs, assolir la qualitat estandarditzada i fixa de la qual es va parlar anteriorment pot no ser suficient; cal acompanyar la qualitat amb les especificacions del producte i de la seva aplicació, tant a la promoció que es pugui fer o no sobre el compost com a qualsevol presentació del producte. La llista d’especificacions del producte (matèria orgànica, contingut en nutrients, salinitat, grau d’estabilitat, proporcions de la barreja, granulometria…) pot ser elaborada entre diferents organitzacions o associacions de consumidors (Barth, 2004a). L’ensacada representa una bona eina per presentar un producte de qualitat on es pot aprofitar per incloure-hi l’esmentada i necessària informació. Per comercialitzar fertilitzants o afins amb denominació oficial, cal la inscripció del producte a Registro de fertilizantes y afines. A Catalunya, de moment, només la planta de tractament de FORM de Castelldefels treu un compost ensacat, únicament elaborat a partir de fracció vegetal (Naturcomp; vegeu taula 24). Actualment dues plantes estan en tràmits d’enregistrar el producte. Els productors que vulguin treure el compost ensacat, han de saber que l’augment de costos de producció s’estima al voltant del 30% sobre la venda a dojo convencional (Cramer, -), encara que amb dades d’empreses espanyoles l’increment de preu en el producte va ser d’un 15% (MMA, 2001?). Els productes envasats a Espanya tenen un preu mitjà-ponderat i actualitzat d’uns 65 €/m3 (MMA, 2001?). Segons Kehres (2004), a l’etiqueta de l’envàs que conté el compost hi haurien de constar els punts següents, recopilats a la taula 24, que es comparen amb els presents a l’envàs de Naturcomp: Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 24. Informació que hauria de ser present a l’ensacada (Kehres, 2004). Cas concret del producte Naturcomp Informació que hauria de ser present a l’ensacada Informació present a Naturcomp Declaració legal del producte Sí, i també la denominació oficial (Enmienda orgánica. Compost con Ca) i una definició del producte Certificat del producte amb referència a l’estàndard perseguit No, perquè actualment no hi ha cap estàndard, a part del registre de fertilitzants i afins Grau de descomposició, si no està definit per la certificació No Material(s) utilitzat(s) Vagament (terres i adobs naturals) Conformitat amb els estàndards de qualitat i les regulacions legals Sí, el Registro de Fertilizantes y Afines. Consta el número de registre. Contingut en fitonutrients i detalls sobre la seva disponibilitat, especialment del nitrogen en períodes de vegetació Únicament el contingut en N total, K2O, CaO i Fe Volum, pes, pH, contingut en sals Sí. Únicament faltaria la CE, una dada important Contingut en CaCO3 Contingut en CaO Matèria orgànica Sí Detalls per al càlcul de fertilitzants (factors de conversió per tona, metre cúbic o litre de substrat fresc) No Detalls sobre les dosis recomanades que cal aplicar per a les aplicacions més importants No. Està pensat per a jardins particulars Altres Matèria seca, mode d’aplicació, empresa productora Altres detalls que pot ser raonable incloure-hi, segons Kehres (2004), poden ser: o Possibles desviacions sobre la declaració (nutrients) o Declaració: provat higiènicament, absència d’impureses, absència de llavors germinables, C/N o Valor fertilitzant en €/t o €/m3. Quant a antecedents de productes ensacats, se’n destaquen alguns d’interessants: - A Escandinàvia, molts clients de productes ensacats (hobby-gardening) recordaven el preu, però no la marca: el criteri definitiu és el preu i la informació de com aplicar el producte. En aquest àmbit, el disseny i la imatge adquireixen gran importància, perquè atrauen el públic, tenen la capacitat de transmetre una idea concreta i permet la diferenciació amb altres productes del mateix sector. Cal simplicitat, atmosfera creativa, un envàs rigorós però agradable per al consumidor (imatges relacionades amb jardineria, motius naturals o fotografies de com emprar el producte), que s’apreciï bé la marca o el tipus de producte. És imprescindible que presenti informació útil, atès que en general el consumidor no coneix la informació necessària per fer-ne un ús òptim (Mortensen, 2004). - A Luxemburg, de les 6.000 tones produïdes anualment, el 70% és venut a jardineria domèstica (hobby gardeners) i consumidors en jardins privats. A Luxemburg, un sindicat que representa el compostatge (amb el suport del Ministeri de Medi Ambient) dóna entre un 3% i un 5% del pressupost anual a les relacions públiques (Mathieu i Gröll, 2004). - A l’estudi de Revilla (1995), el 59% de la mostra d’usuaris agrícoles entrevistada a Còrdova, preferiria un compost a dojo; el 26% el preferia ensacat i el 15% restant no es pronunciava en aquest aspecte. Fiesinger et al. (2001) van veure a l’estat de Nova York que el 43% dels horticultors, floricultors i planteristes adquiria el producte ensacat, i que el 66% dels home gardeners també ho feien. Al treball de Funke (1992) queda demostrat que aquesta preferència depèn del sector (figura 37). Com que no es fan tests per a cada mostra venuda, es pot incloure un certificat integrat, per exemple, un certificat anual, que acompanyi cadascun dels informes periòdics. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 A continuació es comenten algunes recomanacions per als productors relacionades amb la imatge, la presentació i la promoció del producte. • Cal tenir cura de la presentació del compost. Hi ha termes com ara «residu» o «deixalles» que no haurien d’aparèixer enlloc (etiquetes, bosses, envasos, promoció oral…), perquè comporten connotacions negatives per al producte. D’altra banda, termes com ara «restes», «fermentació» o «higienització» evoquen una idea de qualitat, en termes generals. De la mateixa manera, cal fer referència a «plantes de producció de compost», i no a «plantes de tractament». En aquest sentit, però, sí que és important que la denominació del producte sigui la que és: «compost». Després d’haver parlat amb els caps de planta, no hi ha consens: alguns no creuen que sigui un aspecte important i altres sí que ho consideren i el tenen molt en compte a l’hora de presentar el producte. En tot cas, no s’ha de fer publicitat enganyosa. • Una estratègia que sembla haver donat resultats satisfactoris (almenys a l’empresa Floratop a Alemanya) és oferir als clients la possibilitat de compostar els residus orgànics que portin. Aquesta estratègia és ben rebuda per a moltes llars domèstiques, ja que permet evitar els desavantatges derivats de fer compost a casa: olors desagradables, mosques, petits animals que busquen menjar, estalvi de feina domèstica, etc. Per últim, es tracta d’un apropament al sector domèstic i, en definitiva, de promoure l’ús de recursos renovables. • La clau és satisfer les necessitats d’informació del client: poder respondre a les preguntes del client. Per exemple, l’usuari espera que el compost estigui lliure de llavors de males herbes. Si un pagès o un jardiner ha de lluitar contra les llavors després d’haver aplicat compost, aquest usuari deixarà de ser-ho i no tornarà a emprar compost. Ara bé, en aquest sentit cal recordar que la matèria húmica que contenen els fertilitzants orgànics pot activar la germinació de llavors que romanen al sòl. És a dir, que les llavors de les males herbes poden no provenir del compost. Una anàlisi biològica permetria avalar si existeixen o no llavors germinables al producte (Kehres, 2004). A vegades, les anàlisis són costoses, no ja pel temps necessari, sinó per a la seva realització. La determinació de llavors o la higienització de patògens requereix un equip especialitzat en aquests temes. Una alternativa senzilla a l’anàlisi d’aquests dos paràmetres pot ser el lliurament al client de l’evolució de les temperatures durant la descomposició, remarcant les etapes on es van superar els 55-60 °C (Cramer, -). És probable que amb aquesta informació alguns usuaris quedin satisfets. Una planta de compostatge catalana va comprovar que per a aquests casos —sobretot per al cas dels patògens— s’ha de tenir cura d’evitar el contacte entre matèria orgànica no estabilitzada i el compost final, atès que aquest últim es pot contaminar amb patògens o males herbes. Per fer això, cal aplicar el concepte utilitzat a construccions industrials de delimitar les zones netes i les zones brutes (exemple: la maquinària per carregar FORM no hauria de ser la mateixa que per carregar compost). • La importància de l’aplicació és equivalent a la de l’adquisició del compost. Si el client no sap aplicar-lo, corre el risc de no obtenir un benefici significatiu del producte, amb la qual cosa no quedarà satisfet del producte, a més de poder causar perjudicis mediambientals. Això pot desembocar en una conducta del tot indesitjable: atribuir els mals resultats a les propietats del producte i no considerar la possibilitat d’aplicacions inadequades. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 25. Principals beneficis derivats de l’aplicació de compost (Schleiss, 2004; Krug, 2004; Rossi et al., 2000; Berbel i Diz, 1999; Díaz et al., 1986; Favoino i Centemero, 2004 (a i b) i propostes pròpies). Classificació dels efectes positius per a l’àmbit beneficiat en primer terme, encara que molts dels esmentats beneficis són multidisciplinaris a mitjà-llarg termini Sector beneficiat Beneficis Nutrients i salut vegetal / Productivitat agrícola - Font de macro i micronutrients - Afavoriment d’alliberament lent de nutrients - Millor aprofitament de nutrients evitant la percolació - Increment del desenvolupament de la flora microbiana i de la microi la mesofauna, lligant els cicles biològics de descomposició i de síntesi a favor d’un millor creixement vegetal - Supressivitat: disminució d’infecció per plagues a plantes. Impacte fort sobre micoriza - Augment dels rendiments amb addició complementària de fertilitzants - Disminució de les tasques del pagès per a la millora del cultiu i del sòl. Facilitat de treball - Estalvi parcial en fertilitzants sintètics (vegeu figura 35) Aigua - Augment de la retenció hídrica: disminució d’inputs com ara aigua o diners destinats a la irrigació. Schleiss (2004) estima l’estalvi en 100-500 €/ha, un cost gens menyspreable a l’àmbit agrícola. Estalvi important a l’àmbit català, on hi ha poques precipitacions (annex 7) - Millora en el subministrament d’aigua per a les plantes - Reducció del risc de negament - Reducció del risc de contaminació d’aigües subterrànies per lixiviació Fertilitat del sòl - Estabilització d’horitzons superficials: incrementa estabilitat dels agregats i volum de porus - Augment de la capacitat tampó - Augment de la capacitat d’intercanvi catiònic - Descompactació dels terrenys compactes i compactació dels terrenys descompactats - Efecte de les diferents qualitats de la matèria orgànica - Reducció de la susceptibilitat d’erosió - Efectes microclimàtics: esmorteïment de temperatures extremes Atmosfera / efecte d’hivernacle - Fixació de carboni al sòl a llarg termini. Una tona de compost sec representa un crèdit aproximat de C de 220 kg de CO2 (Brown i Leonard, 2004). Segons Smith et al. (2000), el Regne Unit podria assolir el 50% de la disminució de gasos d’efecte d’hivernacle exigida per la UE (- 12,5% sobre 1990) únicament promovent pràctiques agrícoles que afavoreixin la fixació de C. - Evitació d’emissions de N2O en matèria orgànica humificada - Evitació d’emissions derivades d’aplicar fertilitzants sintètics Medi ambient, societat i economia - Consolidació de política de residus sostenible i eficient - Tancament dels respectius cicles naturals de matèria orgànica i nitrogen - Estalvi parcial d’abocadors i millora del funcionament per evitació de metà i lixiviats - Estalvi parcial de recursos no renovables (torba, fosfats) - Estalvi d’energia destinada a la fabricació de fertilitzants sintètics (nitrogenats) - Millora del paisatge i del turisme: la millora dels sòls porta a la salut ecològica, equilibrant mancances del medi natural mediterrani (matèria orgànica, nutrients, etc).6 • Cal trencar aquells prejudicis que durant molt de temps s’han tingut del compost (olor, valor residual, baix contingut fertilitzant, etc.). A l’etiqueta —quan en té— o a qualsevol altra presentació del producte serà molt necessari desmentir-los. Cal anar més enllà i destacar els beneficis de la utilització del compost de FORM (recopilats a la taula 25): • Per a molts autors nord-americans, la informació de promoció del compost ha de ser explícita en els beneficis i en l’aplicació del producte (Borden et al., 2004; Alexander et al., 2004; Alexander, 2004). Segons Collins (1991), als Estats Units molts pagesos són refractaris a utilitzar compost perquè no tenen constància dels beneficis econòmics a mitjà-llarg termini ni de balanços en comparar els beneficis esmentats (és especialment important l’augment en la collita) amb els costos d’aplicació. Aquest autor reconeix que hi ha poca informació sobre aquests temes. • Per Jiménez (1998), la no familiarització amb els beneficis del producte dificulta el desenvolupament del mercat de compost. • El client vol assabentar-se dels estalvis i altres efectes econòmics i productius que comporta l’aplicació del compost, a més dels efectes ambientals positius. 6 Al sud d’Alemanya (Bayern) i a l’oest d’Àustria (Tirol) els jardins (amb presència predominant de geranis i altres flors) són part del patrimoni de la zona. En aquestes zones, es promou el compost en l’àmbit domèstic Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 • Serà convenient emprar un llenguatge adient per a cada client o sector, tant per escrit com oralment. No tenen els mateixos coneixements tècnics els clients que pertanyen al sector agrícola que els clients domèstics, ni tampoc les preferències o prioritat d’aquesta informació. Un agricultor pot estar més interessat en el contingut de nutrients, cosa que potser no interessaria gaire a un jardiner domèstic-particular. Equivalències entre l’aplicació del compost i l’aplicació d’altres substituts (fems, torba…) quant a nutrients i quant a matèria orgànica seran útils i ben rebudes. És una manera de fer conèixer millor les propietats i peculiaritats del producte. Caldrà fer les equivalències basant-se en diverses composicions fixes o bé mitjançant gràfics que permetin a l’usuari estimar fàcilment l’equivalència (100 kg compost = 1 kg N assimilable el primer any). 7. La demanda Determinar els principals paràmetres de qualitat del compost i la seva percepció al sector agrícola i paisatgístic és l’objectiu primordial d’aquest apartat. 7.a. Trets generals El mercat del compost pot tenir unes característiques més o menys específiques, però té un fet en comú amb la majoria, i és que el producte hauria d’estar adreçat al mercat i com a tal l’oferta està interessada que el producte pugui satisfer el màxim nombre d’usuaris. Per fer això cal conèixer i estimar la demanda potencial, identificar els usuaris potencials, les seves preferències i l’acceptació del producte. Una vegada identificat el públic-objectiu, cal definir les actuacions per estimular la demanda. Funke (1992) proposà la seqüència següent per a aquelles plantes de compostatge que vulguin fer un estudi de mercat del seu producte: a) Definició de l’àrea o àmbit de vendes b) Estructura de l’àrea o àmbit de vendes c) Grups d’usuaris potencials d) Productes milloradors del sòl utilitzats amb més freqüència a la zona d’estudi e) Objectiu de l’aplicació de compost f) Percepció del compost per part dels usuaris potencials g) Requisits qualitatius del producte h) Particularitats individuals de cada grup i classificació dels diferents graus de demanda i) Acceptabilitat del preu j) Preferències en envasat, formats de presentació o subministrament k) Disposició dels consumidors en establir contractes a llarg termini 7.a.i. Demanda potencial Hi ha una demanda potencial força important. El Ministeri de Medi Ambient va fer la quantificació mostrada a la taula 26. García (2001) va estimar la demanda agrícola de compost de fangs de depuradora (taula 28); poden trobar-se diverses estimacions d’ús per a l’agricultura. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 26. Estimació de la demanda potencial de compost a Catalunya. Font: Ministeri de Medi Ambient (¿2001?). Sector Demanda total Agricultura 125.000 t compost + 183.000 t adobs organominerals Jardineria i espais verds 480.000 t compost Altres sectors 48.000 t compost DEMANDA TOTAL A MITJÀ TERMINI 653.000 t compost + 183.000 t adobs organominerals La taula 27 recull unes quantes característiques d’usuaris potencials de compost. Taula 27. Principals característiques dels mercats i les exigències que tenen (Cramer, -) Sector Volum d’ús Qualitat requerida Altres característiques Agricultura Gran Alta Sense males herbes ni patògens; potencial local alt Horticultura Petit-gran Majoritàriament, alta Sense males herbes ni patògens; probable poca receptivitat cap al producte; factors decisius: qualitat, preu i composició Silvicultura Mitjà-gran Factors decisius: qualitat i preu Restauració i obra pública Gran Baixa qualitat, pot ser acceptada Factor decisiu: preu; gran potencial, però demanda esporàdica o puntual Venda al detall Petit-gran Màxima Normalment, es requereix ensacada; requereix el màrqueting més agressiu atesa la saturació del mercat; mercat no necessàriament local; factors decisius: preu i qualitat Altres mercats7 Petit-mitjà 7.a.ii. La falta de coneixement i d’ús del compost Un resultat indiscutible del treball és l’estès desconeixement sobre el producte entre l’àmbit professional: a la figura 21 es manifesta un desconeixement del producte (no ja d’altres aspectes com ara aplicació, propietats, etc.) en la meitat de la mostra de professionals escollida. Recordeu que la mostra està constituïda per aquells usuaris potencials situats en les immediacions de les plantes de compostatge. Es van aprofitar les entrevistes personals per ensenyar mostres a molts professionals, perquè coneguessin el compost i per divulgar-ne informació. Altres treballs en l’àmbit nacional comparteixen aquest desconeixement: al treball de Revilla (1995) a Còrdova, es va trobar que només el 31% de la mostra de pagesos entrevistats va tenir contacte amb el compost de RSU o n’havia sentit a parlar, i que només el 21% de la mostra de pagesos entrevistats l’havien utilitzat (vegeu també figura 28). A València Hermoso et al. (1992) van trobar deficiències d’informació en compost de RSU superiors al 50% (21% + 31%), és a dir, un resultat semblant a l’obtingut en la recerca present (figura 21). S’han trobat professionals que no tenen constància de l’existència del compost, però tampoc d’altres conceptes bàsics com ara recollida selectiva, plantes de compostatge o FORM. Hi ha exemples molt gràfics, com ara professionals que no tenien coneixement que a la seva comarca hi ha una planta de compostatge. També s’han detectat prejudicis i informacions errònies de caire divers sobre el compost. 7 Aquest apartat es refereix a sectors com ara empreses públiques, camps de golf, escoles o cementiris Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 32% 50% 72% 49% 68% 50% 28% 51% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Àmbit agrari: ADVs, cooperatives,... Empreses de jardineria, restauració o obra pública, o viveristes Tècnics de jardineria d'ajuntaments Total Percentatge de respostes (%) Coneixen No coneixen Figura 21. Grau de coneixement del compost de FORM a una mostra del sector professional a Catalunya. Es considera que coneixen el producte tots aquells que l’han vist almenys un cop o que tenen constància almenys d’alguna de les seves propietats. Elaboració pròpia. NTOTAL = 122 48% 44% 21% 21% 31% 32% 0% 20% 40% 60% Citricultors Horticultors Percentatge de respostes (%) Definició correcta Definició errònia Desconeixement total Figura 22. Grau de coneixement del compost de RSU (% sobre no consumidors de compost). Font: Hermoso et al. (1992), citat per Jiménez (1998). NTOTAL ~ 300 S’observa que molts usuaris associen (o confonen) els fangs de depuradora amb la FORM. Es comentarà més endavant que, a través de les enquestes, s’ha observat que les males experiències per aplicació de fangs d’EDAR influeixen i van influir negativament en l’opinió de molts pagesos cap a béns reciclats com ara compost de FORM. En realitat, FORM i fangs coincideixen en l’origen domèstic, encara que els camins fins a arribar al seu tractament són diferents: clavegueres i depuradores (per als fangs) i recollida d’escombraries (per a la FORM). Sigui com sigui, aquesta confusió denota poc coneixement en matèria de valorització o reciclatge de materials orgànics. La falta de coneixement és una conseqüència lògica, si es té en compte la poca promoció que fan les empreses de compostatge. Però també evidencia les poques campanyes que es fan sobre el compost, i també, per al cas agrícola, sobre la necessitat de matèria orgànica al sòl, per part dels òrgans de govern. El desconeixement del compost, però, pot dependre de molts factors; entre d’altres, de la proximitat i de l’antiguitat de la planta de compostatge. Els agricultors són el grup de consumidors potencials que estan menys informats sobre el producte (figura 22). A l’hora de demanar informació, la major part dels usuaris (estimativament, un 50%-70% dels usuaris, depenent del sector) ho farien preguntant directament a les plantes de compostatge (figura 23). Per sectors com ara la jardineria, els productors representen la principal font d’informació del producte. Si, com s’ha dit anteriorment, els caps de planta poden no disposar ni de temps ni d’informació per intentar vendre el producte, és possible que entre oferta i demanda es donin casos d’una relació difícil, forçada, poc fluida i fins i tot ineficient. Això no fa més que dificultar el flux d’informació cap al consumidor que tanta falta li fa. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 50% 26% 12% 14% 2% 7% 19% 5% 71% 21% 12% 9% 6% 3% 0% 3% 65% 16% 16% 3% 0% 0% 0% 10% 3% 4% 7% 6% 61% 21% 13% 9% 0% 20% 40% 60% 80% Productors del compost (o representants) Administració o organismes oficials Professionals del mateix sector Professors d'universitat o investigadors (IRTA o altres) Agrònoms, biòlegs, científics ambientals, etc. Laboratoris (LAF o altres) Associacions de defensa vegetal, cooperatives o sindicats Distribuidors o proveïdors Percentatge de respostes (%) Àmbit agrari: ADVs, cooperatives,... Tècnics de jardineria d'ajuntaments Empreses de jardineria, restauració o obra pública, o viveristes Total Figura 23. Resultats de les respostes a la pregunta «Si heu demanat assessorament algun cop sobre l’aplicació o informació del compost, a qui ho vau preguntar? Si mai heu demanat assessorament sobre l’aplicació o informació del compost, a qui ho preguntaríeu?» (Més d’una opció és possible). NTOTAL = 107 Sobre aquest punt val la pena remarcar l’ampli ventall de fonts d’informació escollides, cosa que també es pot observar a altres resultats de recerques que van formular aquesta pregunta (Rahmani et al., 2004; Fiesinger et al., 2001). El segon grup més consultat serien els organismes oficials, com ara els Consells Comarcals o el Departament de Medi Ambient. És remarcable que molts usuaris van comentar que farien les consultes mitjançant suport electrònic, és a dir, mitjançant Internet. Finalment, també és molt significatiu el pes d’altres professionals del mateix sector que hagin utilitzat compost, la qual cosa confirmaria la importància dels resultats obtinguts. El coneixement d’un producte és el pas previ per a la utilització. Per això, no ha d’estranyar si de la figura 24 se’n desprèn que més de la meitat de pagesos i de jardiners que podrien haver utilitzat compost no ho han fet (reiterem que la mostra està majoritàriament constituïda per usuaris potencials situats en les immediacions de les plantes de compostatge). 26% 28% 64% 38% 51% 64% 22% 46% 23% 6% 14% 15% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Àmbit agrari: ADVs, cooperatives,... Empreses de jardineria, restauració o obra pública, o viveristes Tècnics de jardineria d'ajuntaments Total Percentatge de respostes (%) Al seu àmbit no s'ha utilitzat mai compost/ No han utilitzat mai compost de FORM, perquè no tenen necessitat d'adobs o de substrats Al seu àmbit no s'ha utilitzat mai compost/ No han utilitzat mai compost de FORM, malgrat utilitzar habitualment adobs o substrats Al seu àmbit s'ha utilitzat compost/ Han utilitzat compost de FORM al menys un cop Figura 24. Freqüència d’ús del compost de FORM a una mostra del sector professional a Catalunya. Elaboració pròpia a partir dels contactes establerts. NTOTAL = 122 7.a.iii. Precs de la demanda: servei i certificació de qualitat Els usuaris valoren el servei, el tracte i l’atenció que se’ls dóna (organització en el subministrament, informació disponible, familiarització amb la planta són exemples que poden ajudar a establir un bon contacte entre oferta i demanda). Així va quedar patent a l’experiència del 2002 amb compost de fangs d’EDAR en conreus de l’Anoia, on es va posar molt d’èmfasi a transmetre confiança al pagès i on hi va haver reclamacions per part dels pagesos en assabentar-se de certs Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 • És precisament als països mediterranis on es pateix un problema greu d’esgotament dels sòls: els nivells de matèria orgànica en sòls de la conca mediterrània són alarmants (freqüentment, inferiors a l’1%), la qual cosa provoca la pèrdua de sòl fèrtil i desertització. La figura 33 mostra el contingut estimat de carboni orgànic en els sòls del sud d’Europa. Aquest gràfic està extret d’un estudi, en el qual es treu la conclusió que el 74% dels sòls del sud d’Europa contenen menys del 2% de carboni orgànic (equivalent a menys del 3,4% de matèria orgànica) a l’horitzó superficial 0-30 cm. Per això, l’ús generalitzat de compost com a esmena orgànica del sòl pot tenir una gran transcendència ecològica i agronòmica. El sòl és un component del cicle global del carboni, i pot emmagatzemar o emetre carboni. Per tant, juga un paper significatiu en l’efecte d’hivernacle, encara que sense resoldre el problema. • La utilització de materials orgànics valoritzats comporta uns beneficis socioeconòmics, que sovint no es tenen en compte. A l’estudi de Lystad et al. (2004?) els beneficis socioeconòmics derivats de la utilització del compost de FORM com a fertilitzant o com a condicionador de sòls era d’uns 37 euros la tona de matèria seca. A l’agricultura ecològica, però, aquests tipus de beneficis poden augmentar fins a 160-225 euros la tona de matèria seca. • L’agricultura representa el tancament del cicle de la matèria orgànica, en aplicar-la i obtenir una producció vegetal en forma d’aliments destinats a humans o animals (cosa que no fa la jardineria, el paisatgisme o la restauració). • Existeix un lent abandonament de terres de conreu, que van mineralitzant la matèria orgànica, de manera que s’empobreix el sòl. • El clima sec i d’altes temperatures provoca la manca de matèria orgànica abans esmentada. • La importació de torba emprada en alguns cultius hortícoles i intensius. L’any 1999 cada habitant italià consumia uns 60 litres de torba any (Favoino i Centemero, 2004b). L’any 2001 cada habitant espanyol consumia uns 5,2 kg de torba l’any, dels quals s’estima que almenys un 1,7 kg eren utilitzats com a substrats (IMGE, 2003). Molts d’aquests factors són comuns a altres països del sud d’Europa, per la qual cosa es considera que els països mediterranis presenten unes condicions molt favorables per implantar un mercat sòlid de compost (Favoino i Centemero, 2004b). Taula 28. Estimació de la demanda de nutrients i de compost per part d’alguns conreus a les províncies de Barcelona i de Tarragona (García, 2001) Sector/Conreu Superfície (ha) Extracció de N (t per tota la superfície) Extracció de P2O5 (t per tota la superfície) Extracció de K2O (t per tota la superfície) Quantitat de compost requerida (t/any)a Horticultura (Barcelona) 7.613 834 307 1.409 22.465 Vinya (Barcelona) 22.717 1.523 450 1.938 40.000 Vinya (Tarragona) 32.288 1.470 440 1.890 40.360 Taronja (Tarragona) 2.933 132 29 161 3.666 Mandarina (Tarragona) 3.941 150 32 177 4.926 TOTAL 69.492 4.109 1.258 5.575 111.417 a Supòsit d’un compost fet a partir de fangs d’EDAR amb 75% de matèria seca; 2,5% N orgànic (amb una mineralització del 60% el primer any) i 1% N amoniacal (disponible per al cultiu al primer any) L’agricultura catalana podria aprofitar més de 5 milions de tones de compost com a font orgànica, d’acord amb les estimacions de Gutiérrez (1992). García (2001) va estimar la demanda de compost de fangs de depuradora per a alguns conreus (taula 28). És important destacar que les necessitats de compost són difícils de fixar, segons l’ús que es vulgui donar al compost. Això ha Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 donat lloc a un ventall d’estimacions amb resultats d’ordre divers. Malgrat tot, les estimacions coincideixen que l’agricultura representaria una demanda de compost superior a l’oferta. 7.b.ii. L’adobat orgànic La història agrícola a Catalunya mostra que durant molt de temps en què l’adobat mineral tenia molt d’èxit (ben bé des de la Revolució Verda), es va deixar d’aplicar matèria orgànica regularment. A través de les enquestes amb el sector agrícola s’ha pogut constatar que actualment hi ha una tendència progressiva a valorar l’adobament orgànic, sobretot per la seva millora en les característiques físiques del sòl. Aquesta afirmació, però, depèn de molts factors: • Presència de càrrega ramadera local: condicionarà la possibilitat d’adobar orgànicament un sòl com a reaprofitament dels residus generats a la zona. Al treball de Sisquella et al. (2004), es va veure que a la Vall de l’Ebre el 49,5% i el 29% dels entrevistats aporten adobs orgànics o dejeccions ramaderes per als cultius de blat de moro i alfals, respectivament. • Extensivitat del conreu: en conreus extensius, l’aplicació de fems representa un cost important. Malgrat tot, es fa, perquè pot representar una manera de gestionar els fems o purins de les granges pròpies. • Valor afegit del conreu: escampar fems és una operació costosa (combustible, maquinària, hores laborals…) que ha de servir per obtenir un benefici més gran. Si el conreu no permet l’obtenció de millors marges, l’adobat no serà interessant. Per exemple, al treball de Sisquella et al. (2004), es va veure que a la Vall de l’Ebre el 72,5% dels entrevistats no utilitzen adobs orgànics o dejeccions ramaderes en el blat, ja que el fem i la gallinassa es guarden per al panís, atès que té un valor econòmic més elevat. L’olivera, els fruiters i la vinya són, en aquest ordre, conreus als quals predomina l’aplicació mineral i als quals rarament s’adoba orgànicament (coincidint amb Revilla (1995) a la figura 34). 0% 20% 40% 60% 80% 100% Vinya Olivera Cítrics Altres fruiters Horta Patates Hivernacles Percentatge de respostes (%) Adoben Adoben regularment Figura 34. Aplicació de matèria orgànica a certs cultius a Còrdova (Revilla, 1995) • Sofisticació: la tecnificació de cultius com ara els cítrics amb sistemes de fertirrigació sofisticats representa una dificultat per a la incorporació de matèria orgànica a les plantacions (Garcia, 2001). L’adobat orgànic per a aquests casos és mínim. Només quan es realitzen noves plantacions hi ha un arrelat costum d’aplicar fems, la qual cosa representa un factor crucial per a una possible utilització del compost. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 7.b.iii. Usos actuals del compost a l’agricultura Les figures 21 i 24 mostraven desconeixement i poc ús del compost de FORM (probablement aquests resultats són encara més baixos, perquè a la recerca es va contactar amb representants de sectors agrícoles, com ara cooperatives, associacions de defensa vegetal o representants sindicals, i no directament amb productors). Suposant una producció de 14.000 tones de compost l’any i el 25% de la figura 32, l’agricultura catalana aprofitaria unes 3.500 t compost de FORM a l’any. La taula 29 posa de manifest que sovint les plantes estan ubicades a prop de conreus poc receptius a adobar orgànicament: cereals, farratges, olivera, cítrics, fruita seca i dolça, etc. Taula 29. Relació de les plantes de tractament biològic de FORM a Catalunya, dels conreus més pròxims (a escala comarcal) i del tipus d’adobat orgànic a les zones properes (a escala comarcal). Cultius ordenats per superfície descendent. Elaboració pròpia Algunes fonts de matèria orgànica utilitzades Plantes de compostatge i digestió anaeròbia Comarca Cultius a prop i a la mateixa comarca B P G a V C 0 Torrelles de Llobregat Baix Llobregat Fruita dolça, horta 3 3 3 3 Botarell Baix Camp Fruita seca, olivera, horta, vinya 3 3 3 3 3 Castelldefels Baix Llobregat Fruita dolça, horta 3 3 3 3 Santa Coloma de Farners la Selva Cereals, farratges, fruita seca 3 3 Jorba Anoia Cereals, vinya, fruita seca, olivera 3 3 3 Granollers Vallès Oriental Cereals, farratges, horta 3 3 3 3 Montoliu de Lleida Segrià Cereals, fruita, farratges, olivera, fruita seca, vinya 3 3 3 3 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Cereals, farratges, conreus industrials 3 3 3 Sant Pere de Ribes Garraf Vinya, cereals 3 3 Mas de Barberans Montsià Olivera, cereals, cítrics, horta 3 3 3 3 3 Seu d’Urgell Alt Urgell Cereals, farratges 3 Manresa Bages Cereals, farratges, conreus industrials 3 3 Barcelona (Ecoparc-I) Barcelonès Horta, fruita dolça 3 3 Tàrrega Urgell Cereals, farratges, fruita seca, olivera, fruita dolça, vinya 3 3 3 3 Espluga de Francolí Conca de Barberà Cereals, vinya, fruita seca, 3 3 3 3 3 3 3 Terrassa Vallès Occidental Cereals, farratges, conreus industrials 3 3 3 Montcada i Reixac (Ecoparc-II) Vallès Occidental Cereals, farratges, conreus industrials, horta, planta ornamental 3 3 3 Olot Garrotxa Cereals, farratges, conreus industrials 3 Sant Adrià de Besòs (Ecoparc-III) Barcelonès Cereals, farratges, conreus industrials, horta, planta ornamental 3 3 3 3 B = fems bovins; P = purins; G = Gallinassa; a = altres fems (equí, de conill, oví o caprí); V = soterrament o aplicació de restes de poda, sarments, rastrolls, etc.; C = Adobs orgànics comercials ensacats; 0 = no s’adoba orgànicament amb freqüència o amb regularitat La taula 30 mostra els conreus on es destina actualment el compost de FORM+FV. No va ser possible determinar les quantitats destinades als conreus. Malgrat tot, el predomini dels conreus llenyosos és clar, especialment el de la vinya, que va ser esmentat per set de les tretze plantes de compostatge entrevistades; el predomini d’aquest cultiu coincideix amb el del sondeig efectuat per Jiménez (1998) (42% del total de pagesos utilitzaven compost) a Còrdova; la planta de Würzburg (sud d’Alemanya) destinava el 2003 el 42% del seu compost a la vinya i a la fruita dolça. A l’estat de Califòrnia l’eficàcia del compost en vinya ha estat provada amb èxit, retenint la humitat, millorant la percolació i impedint la proliferació de males herbes (Farrell, 2005). Altres resultats satisfactoris també van ser observats per V. Maier a Alemanya (UTV AG, 2003). Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 30. Principals conreus on és destinat el compost de FORM i FV segons les mateixes plantes de compostatge Grup Conreu Cops esmentats Vinya 7 Fruiters 3 Llenyosos Olivera 2 Cereal 2 Arròs 1 Herbacis Alfals 1 Horticultura Horticultura 1 Altres/Desconeguts Altres/Desconeguts 1 Favoino i Centemero també destaquen la vinya com un consumidor potencial especial: • L’any 2002 aquest conreu ocupava 827.000 ha a tot Itàlia (65.000 a Catalunya) • Presenta un valor afegit que motiva els viticultors a realitzar l’adobat orgànic • El compost pot ser utilitzat com a millorador de sòls, però també com a mulch • Dosis i nivells d’aplicació «normals» de compost poden fer disminuir les necessitats de P i K fins a zero. Per al nitrogen la reducció pot arribar al 30% aproximadament • Moltes vinyes se situen a àrees seques, amb sòls argilosos o amb grans pendents: la millora del sòl i l’increment de la capacitat de retenció hídrica són molt apreciats Finalment, coincideix amb l’opinió que el compost té grans possibilitats a la vinya i als fruiters (J. Muñoz, com. pers.): la vinya és un conreu amb baixes extraccions, per la qual cosa pot suplir les seves necessitats nutricionals amb compost, aportant, a més dels nutrients, la matèria orgànica que fa tanta falta als sòls. Pot permetre’s fer un adobat bianual o fins i tot cada cinc anys, de manera que els costos d’aplicació es redueixen. A més, moltes de les plantes de compostatge de Catalunya (fins i tot es podria incloure els ecoparcs) se situen als voltants dels principals cultius vitivinícoles (vegeu figura 47). Per la introducció del compost al cultiu de la vinya, el subministrament s’hauria d’efectuar a dojo, i podria resultar interessant utilitzar com a intermediaris a les bodegues cooperatives de la zona per facilitar-ne la comercialització, segons Garcia (2001), que, al seu treball, comenta que per a agricultors amb petites parcel·les, pot interessar el subministrament ensacat; aquesta tendència es reflecteix a l’enquesta de Funke (1992), on el 78% dels viticultors enquestats van contestar que preferirien adquirir el compost a dojo (figura 38). Segons el sondeig efectuat per Garcia (2001), aplicar matèria orgànica a una vinya establerta pot no ser senzill, perquè, en opinió dels entrevistats al seu treball, no es disposa de la maquinària adequada que faci rentable l’aplicació. Un altre punt limitant és que la vinya té altes necessitats de potassi que el compost no pot subministrar. Altres factors són recollits a la taula 31. Taula 31. Factors positius i negatius que condicionen la utilització del compost de fangs d’EDAR a la vinya penedesenca i tarragonina. Font: Garcia, 2001 Factors positius Factors negatius Sòls molt minvats de matèria orgànica que provoquen problemes d’assimilació d’alguns nutrients Falta d’informació i desconeixement dels efectes del compost de fangs en el cultiu Proximitat de les plantacions als centres de producció de compost: reducció de costos de transport Dificultats d’aplicació Possibilitat de reduir costos en fertilització mineral Visió negativa dels fangs de depuradora Concentració de la superfície dedicada a la vinya en una zona concreta de la província (mercat concentrat) Por a contaminació amb metalls pesats.* El contingut de metalls pesants pot ser motiu de disminució de qualitat Coneixement de la importància de la matèria orgànica per al sòl i partidaris de la seva utilització* Disposició per realitzar experiències* Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 * = Aspectes presents només a la zona de Tarragona Quant a la resta de cultius llenyosos s’ha d’advertir que l’adobat orgànic és una pràctica molt poc freqüent, ja s’estigui parlant d’olivera, fruita seca o fruita dolça; l’adobat orgànic només s’observa en aquelles explotacions amb ramaderia o amb gran disponibilitat de fems. Únicament, el compost tindria cabuda en noves plantacions. En aquests sectors no hi ha maquinària per aplicar matèria orgànica, però sí abonadores amb les quals aplicar fertilitzants minerals. Per això, molts pagesos demanen que el compost presenti un format granulat per tenir èxit. A part dels conreus llenyosos, l’horticultura ha estat sovint considerada com un usuari potencial interessat en compost, atès que els conreus hortícoles realitzen fortes extraccions de nutrients, i, a la intensificació a la qual són sotmesos els sòls i a la rapidesa de la seva mineralització, l’adobat orgànic adquireix una gran importància, i es realitzen aportacions periòdiques com ara adobat de fons i de manteniment de la fertilitat del sòl. Un alt percentatge d’agricultors dedicats a cultius d’horta acostumen a aplicar fems amb freqüència (Garcia, 2001). L’horticultura és un sector especialment interessant si es considera la concentració d’aquest tipus de conreus en les immediacions de la ciutat de Barcelona i dels tres ecoparcs. Per últim, es vol remarcar l’agricultura ecològica, un tipus d’agricultura emergent a tot Europa que presenta moltes raons per ser considerada un usuari potencial: • Ja representa més de 56.000 ha a Catalunya, encara que ben bé 40.000 pertanyen a pastures, prats i farratges (taula 32). • El reglament CEE 2092/91 no permet emprar fertilitzants sintètics, amb la qual cosa els nutrients s’han d’aconseguir mitjançant l’aplicació d’adobs orgànics. Això explicaria l’interès dels productors ecològics cap al contingut de nutrients del compost observada a les enquestes. • Consegüents amb la seva filosofia, per les enquestes se sap que els productors ecològics valoren molt els recursos renovables i locals. • Alguns cultius tenen un valor afegit, amb marges interessants que afavoriran costos destinats a adquirir adobs. • Al treball de Lystad et al. (2004) els beneficis socioeconòmics derivats de la utilització del compost de FORM com a fertilitzant o com a condicionador de sòls a l’agricultura ecològica s’estimaven fins a 160-225 euros per tona de matèria seca, superiors als obtinguts a l’agricultura convencional. Taula 32. Superfície inscrita (ha) en agricultura ecològica, per cultius. Any 2003 (CCPAE, 2004) Orientació Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Hortalisses 58 24 110 73 265 Arrels i tubercles per al consum humà 2 11 3 0 16 Llavors i vivers 0 0,02 3 0,11 3 Plantes aromàtiques, medicinals i cosmètica 2 2 16 2 22 Fruiters 12 17 50 31 110 Cultius industrials 8 27 9 2 46 Fruits secs 18 9 578 265 870 Cítrics 0,23 0 0 8 9 Oliveres 6 15 1.896 385 2.301 Vinya 618 17 60 220 915 Cereals i lleguminoses per a gra 664 186 1.255 195 2.299 Pastures, prats i farratges 1.335 1.156 33.454 3.752 39.697 Guaret, adob verd i erm 342 104 1.003 233 1.682 Matolls, bosc i recol·lecció silvestre 2.138 1.769 2.866 1.203 7.976 Flors i plantes ornamentals 0 0 0 0,97 0,97 Altres produccions vegetals 1 0 0,18 0,17 1 Total 5.204 3.337 41.302 6.369 56.212 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Per aplicar compost de FORM en explotacions ecològiques, cal complir el Reglament 2092/91, on s’especifiquen els nivells màxims de metalls pesats que ha de contenir el producte per poder ser aplicat (taula 33). En aquesta legislació hi ha certa controvèrsia: hi ha límits de metalls en compost —i més restrictius que la normativa espanyola on s’estableixen els màxims per al compost (vegeu taula 6 o 34)—, però no n’hi ha en fems d’altres granges; els fems emprats poden provenir de granges extensives o semiintensives, no necessàriament ecològiques. No obstant això, aquests fems poden contenir molts metalls, com és el cas de la gallinassa i els purins, amb el zenc i el coure (Sisquella et al., 2004). Igualment, altres productes comercials ensacats poden contenir elevats nivells de metalls pesats, superiors als que poden presentar mostres de compost de FORM (vegeu annex 4). A part d’aquesta restricció, el Quadern de Normes Tècniques del Consell Català de Producció Agrària Ecològica prohibeix explícitament l’ús de compost de RSU o FORM. De fet, el Reglament CE 2092/91 especifica que només es podrà utilitzar compost de FORM fins al 31 de març de 2006. Representants de l’agricultura ecològica es van pronunciar sobre aquest aspecte, fent-hi arribar una reclamació formal, la qual s’adjunta a l’annex 4. La restrictivitat del compost també es pot trobar a altres àmbits tan comuns com ara la producció integrada (vegeu taula 39). Taula 33. Nivells màxims de metalls pesats en compost per admetre’n l’aplicació en conreus de producció agrícola ecològica (Reglament CEE 2092/91) Per contrastar, s’adjunta la normativa espanyola (BOE, 131, de 2-6-1998) i els continguts de les mostres recollides a l’ESAB Metall Concentració permesa per agricultura ecològica (RCEE 2092/91) Concentració permesa del compost (BOE 131; 2-6-1998) Concentració mitjana en mostres de compost de FORM a Catalunya des de l1997 (taula 8) Zn < 200 ppm sms < 1.100 ppm sms 233 Cu < 70 ppm sms. < 450 ppm sms 90 Ni < 25 ppm sms < 120 ppm sms 64 Cd < 0,7 ppm sms < 10 ppm sms 0,35 Pb < 45 ppm sms. < 300 ppm sms 58 Hg < 0,4 ppm sms < 7 ppm sms Cr < 70 ppm sms < 400 ppm sms 43 Cr(VI) 0 sms = sobre matèria seca 7.b.iv. Percepció i ús del compost a l’agricultura: esmena, fertilitzant o complement? Tradicionalment, el compost més utilitzat ha estat el compost elaborat a partir de fems, aplicat especialment a superfícies agràries que no tenen ramaderia i que cobreixen així la demanda d’humus. Per això, el compost s’aplica regularment sobre les mateixes superfícies. El compost és utilitzat a l’agricultura per a la millora del sòl i la fertilització, encara que a Catalunya predomina la percepció del compost com un adob orgànic que té beneficis en el sòl bàsicament per la seva aportació de matèria orgànica, i se’n subestima els continguts en nutrients. Una prova d’això és que als plans d’adobament molts pagesos dels entrevistats no tenen en compte els nutrients que porta el compost, a excepció de l’agricultura ecològica, que sí que en valora el contingut. Els agricultors convencionals tampoc no valoren la font de microelements que representa el compost, o simplement l’ignoren. Per tant, sembla dominar la percepció del compost com un producte amb funció d’esmena orgànica. Aquesta tendència es reflecteix també a altres països, com ara Alemanya (Funke (1992); als Estats Units, a l’estat de Nova York, en canvi, tant els clients professionals com els particulars Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 utilitzaven compost tant pel poder condicionador del sòl com pel contingut en nutrients (Fiesinger et al., 2001). Taula 34. NPK en mostres de compost. Comparació amb esmena comercial. Elaboració pròpia a partir de 150 mostres de compost de l’ESAB Producte kg N/100 kg de producte humit kg P/100 kg de producte humit kg K/100 kg de producte humit 2,1 2,1 2,1 Compost de FORM i FV ric en nutrients (dos anys)a Compost de FORM i FV ric en nutrients (1r any)a 1,2 1,0 1,0 1,1 0,6 0,5 Compost de FORM i FV pobre en nutrients (dos anys)b Compost de FORM i FV pobre en nutrients (1r any)b 0,4 0,2 0,2 Esmena comercial 1,4 0,4 0,5 a Assumint un compost de FORM amb uns continguts de 2,6% Norg; 1,1% P; 2,1% K (tots sobre matèria seca) i un 18% d’humitat. Assumint que als dos anys de l’aplicació s’aprofita el 85% del contingut inicial de N, P i K, i que el primer any se n’aprofita el 50%-55% b Assumint un compost de FORM amb uns continguts d’1,7% Norg; 0,4% P; 0,7% K (tots sobre matèria seca) i un 36% d’humitat. Assumint que als dos anys de l’aplicació s’aprofita el 65% del contingut inicial de N, P i K, i que el primer any se n’aprofita el 50%-55% Com a fertilitzant, és cert que el compost presenta un contingut NPK baix, propi d’una esmena orgànica (taula 34), i que això implica que la utilització com a fertilitzant nutricional ha de fer-se en conreus poc exigents, com ara la vinya (la utilització idònia serà de fons). Malgrat el baix contingut nutricional, no és pas menyspreable. La taula 35 estima el poder fertilitzant d’una tona de compost fresc de manera il·lustrativa: en termes d’equivalència amb altres fertilitzants sintètics. El compost utilitzat per als càlculs de Dalzell et al. (1979), però, és molt pobre en nutrients i les característiques climàtiques són diferents que les catalanes. A més, no es tenen en compte desviacions en continguts ni pèrdues de nutrients per lixiviació o volatilització ni tampoc l’aportació nutricional dels anys següents. La taula 36, inspirada en la 35, elabora una taula semblant amb les condicions locals i es considera l’aportació nutricional passats dos anys des de l’aplicació. Taula 35. Equivalència entre els continguts de NPK del compost de fems i els de certs fertilitzants inorgànics (Dalzell et al., 1979) Pes del fertilitzant que subministra nutrient equivalent a 1 t de compost aplicat per any Fertilitzant Nitrogen (kg) Fòsfor (kg) Potassi (kg) Urea 3,8 - - Nitrat amònic 5,1 - - Clorur amònic 6,7 - - Sulfat amònic 8,3 - - Fosfat diamònic 8,3 13,0 - Complex 14:14:14 12,5 21,4 - Fosfat amònic 15,9 14,3 - Superfosfat triple - 13,8-15,3 22,9 Potassa (muriate) - - 6,2-8,2 Assumint un compost de fems sota condicions tropicals i amb uns continguts de 0,7% N; 0,3% P; 0,4% K (tots sobre matèria fresca) i un 50% d’humitat. Assumint també que el 25% del N es fa disponible pel cultiu al mateix any de l’aplicació. No s’ha tingut en compte la disponibilitat dels anys següents. Amb la taula 36 a la mà, cal plantejar-se si els continguts en nutrients del compost són veritablement subestimables i si no s’haurien de tenir en compte a l’hora de fer un pla d’adobat. A la Vall de l’Ebre, per exemple, a molts conreus extensius com ara blat, blat de moro i alfals, se superen àmpliament els 170 kg N/ha que permet la llei, pel fet de no comptabilitzar l’aportació de nitrogen per part de l’adobat orgànic en el pla d’adobament (Sisquella et al., 2004). Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Una vegada estimada l’equivalència de la taula 36 i coneguts els preus dels fertilitzants sintètics, a la figura 35 s’estima l’estalvi de compra derivat d’utilitzar una tona de compost i no haver de comprar l’equivalent mineral nitrogenat. Aquest estalvi, justificat a l’annex 6, depèn principalment dels preus i continguts en nutrients del compost i del producte fertilitzant en qüestió. De la figura 35 se’n desprèn que un preu per sota d’entre 4 i 12 €/tona de compost comporta estalviar diners en la compra, en el cas dels agricultors que habitualment adquireixen fertilitzants nitrogenats minerals simples, que solen ser els productors extensius, precisament on no se sol aplicar matèria orgànica ni adobs orgànics —que no siguin fems— pels costos d’aplicació i per les altes extraccions nutricionals dels conreus. D’altra banda, per als pagesos que utilitzin complexos (altres conreus que no siguin extensius), es pot dir que preus per sota de 17 €/tona de compost els comportarà un estalvi en la compra de fertilitzants sintètics. El compost a 9 €/tona i evidentment el compost gratuït representaran, doncs, estalvi de compra. La figura 36 indica que el preu de cada unitat fertilitzant continguda en compost és econòmicament interessant: 100 kg de N continguts en compost tenen preu més baix que 100 kg de N en els complexos minerals; respecte als nitrogenats minerals simples, es pot considerar un preu competitiu. Pel que fa al fòsfor i al potassi, els nutrients són econòmicament competitius en comparació amb els complexos; amb els superfosfats o les sals de potassi, depèn del contingut en P i K del compost. Taula 36. Equivalència entre els continguts de NPK del compost de FORM i els de certs fertilitzants inorgànics. Elaboració pròpia a partir de 150 mostres de compost de l’ESAB Pes (kg) del fertilitzant que subministra nutrient equivalent a 1 t de compost aplicat per any Nitrogen Fòsfor Potassi Fertilitzant Ric en nutrients* Pobre en nutrients** Ric en nutrients* Pobre en nutrients** Ric en nutrients* Pobre en nutrients** Sulfat amònic 86 34 Nitrosulfat amònic 70 27 Nitrat amònic càlcic 70 27 Urea 39 15 Superfosfat (granulat) 98 21 Superfosfat (pols) 98 21 Superfosfat triple 46 10 Clorur potàssic 29 6 Sulfat potàssic 35 7 Complex 4:12:8 453 177 146 32 220 44 Complex 7:12:7 259 101 146 32 252 50 Complex 8:8:8 227 88 219 48 220 44 Complex 8:15:15 227 88 117 25 118 23 Complex 8:24:8 227 88 73 16 220 44 Complex 9:18:27 201 79 98 21 65 13 Complex 12:12:24 151 59 146 32 73 15 Complex 12:24:8 151 59 73 16 220 44 Complex 15:15:15 121 47 117 25 118 23 * Assumint un compost de FORM amb uns continguts de 2,6% Norg; 1,1% P; 2,1% K (tots sobre matèria seca) i un 18% d’humitat. Assumint que el 85% del N es fa disponible per al cultiu passats dos anys de l’aplicació. Assumint que passats dos anys de l’aplicació s’aprofita el 85% del contingut inicial de N, P i K ** Assumint un compost de FORM amb uns continguts de 1,7% Norg; 0,4% P; 0,7% K (tots sobre matèria seca) i un 36% d’humitat. Assumint que el 65% del N es fa disponible per al cultiu pastas dos anys de l’aplicació. Assumint que passats dos anys de l’aplicació s’aprofita el 65% del contingut inicial de N, P i K Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 -40 -20 0 20 40 60 80 0 102030 Preu del compost (€/ tona de compost) Estalvi econòmic (€/ tona de compost adquirida) -40 -20 0 20 40 60 80 0102030 Preu del compost (€/ tona de compost) Estalvi econòmic (€/ tona de compost adquirida) * ** ** * 12 €/t 4 €/t 17 €/t No estalvi Estalvi (a) (b) Figura 35. Estimació de l’estalvi econòmic derivat de l’adquisició d’una tona de compost i de no comprar un fertilitzant mineral comercial, sense tenir en compte costos de transport o aplicació i per als casos de nitrogenats minerals simples (a) i complexos (b). Les rectes discontínues representen els casos extremament favorables i desfavorables (no s’especifiquen aquestes condicions); els rectangles difuminats (limitats per línies contínues) representen els llindars d’estalvi més probables. Preus dels fertilitzants comercials: Anuari d’Estadística Agrària. Actualització dels preus amb l’IPC (extret de l’Institut Nacional d’Estadística) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Assumint com a condicions favorables un compost de FORM amb uns continguts de 2,6% Norg; 1,1% P; 2,1% K (tots sobre matèria seca) i un 18% d’humitat. Assumint com a condicions desfavorables un compost de FORM amb uns continguts d’1,7% Norg; 0,4% P; 0,7% K (tots sobre matèria seca) i un 36% d’humitat. Assumint que el 85% del N es fa disponible per al cultiu passats dos anys de l’aplicació. Assumint que passats dos anys de l’aplicació s’aprofita el 85% del contingut inicial de N, P i K. Preus dels fertilitzants comercials: Anuari d’Estadística Agrària. Actualització dels preus amb l’IPC (extret de l’Institut Nacional d’Estadística) Figura 36. Preu d’unitats fertilitzants segons el tipus de fertilitzant emprat. Classificació per grups (minerals concentrats, complexos i compost) i preus ordenats per contingut en nutrients. S’ha considerat un preu del compost de FORM de 9 €/tona (la relació amb el preu del producte és lineal; per tant, per conèixer el preu d’unitats fertilitzants amb altres preus de compost (per exemple, 30 €/tona) només caldria dividir per nou i multiplicar pel preu desitjat). S’ha d’admetre, però, que la breu anàlisi economètrica de les figures 35 i 36 és massa simplista, perquè: 46 73 77 62 153 187 200 274 270 258 243 97 50 378 257 0 50 100 150 200 250 300 350 400 Sulfat amònic Nitrosulfat amònic Nitrat amònic Urea (4/12/8) (7/12/7) (8/8/8) (8/15/15) (8/24/8) (9/18/27) (12/12/24) (12/24/8) (15/15/15) Compost pobre Compost ric Preu del N (€/100 kg N) 243 57 99 83 181 94 90 137 153 138 200 51 126 150 0 50 100 150 200 250 300 Superfosfat (pols) Superfosfat (granular) Superfosfat cal triple (8/8/8) (4/12/8) (7/12/7) (12/12/24) (8/15/15) (15/15/15) (9/18/27) (8/24/8) (12/24/8) Compost pobre Compost ric Preu del P (€/100 kg P 2 O 5 ) 243 257 58 34 51 196 91 100 153 138 281 189 270 0 50 100 150 200 250 300 Clorur potàssic Sulfat potàssic (7/12/7) (8/8/8) (4/12/8) (8/24/8) (12/24/8) (8/15/15) (15/15/15) (12/12/24) (9/18/27) Compost pobre Compost ric Preu del K (€/100 kg K 2 O) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005  Facilita la compra per part de l’agricultor, en adquirir el producte en un lloc conegut com ara la cooperativa. D’aquesta manera no ha de buscar altres possibles proveïdors, tasca que demana temps i confiança al venedor.  Altres esmenes orgàniques de cases comercials solen vendre’s a cooperatives, de manera que aquestes ja estan mínimament familiaritzades amb el producte (Garcia, 2001). 3. Factors tècnics. Concretament es fa referència al tema de l’aplicació. A banda del transport i l’assistència tècnica, el sector agrari valora molt positivament el serveis d’escampada o aplicació, sobretot en circumstàncies d’alta disponibilitat d’altres productes (minerals, comercials, fems…). Les causes són diverses: o Molts cops els agricultors no disposen de maquinària, a vegades per la petita superfície i pels estrets beneficis que treuen de les explotacions, però sovint perquè, com s’ha dit abans, durant molt de temps no hi va haver aplicació de matèria orgànica. o A molts cultius no se sòl aplicar matèria orgànica per la dificultat tècnica. És el cas de l’arròs, dels hivernacles o dels cultius intensius amb fertirrigació. A vegades l’accessibilitat és complicada, com en els conreus amb llenyosos adults. o Les característiques físiques del compost (reduïda densitat, elevat contingut en matèria seca i granulometria heterogènia) poden no ser les més idònies per a les maquinàries convencionals de què disposen les explotacions; per exemple, és molt poc adient per abonadores centrífugues. Pel·letitzar el producte per facilitar l’aplicació té l’inconvenient que l’encareix (amb dades d’empreses espanyoles, l’increment de preu en el producte va ser del 25% (MMA, ¿2001?)), a part que caldria veure si manté les seves propietats com a esmena orgànica. o Bisaglia et al. (2000) demostren al seu article que els dispositius d’aplicació tenen molta influència en el rendiment del compost. Aquests «factors tècnics» s’han pogut confirmar, basant-se en diversos fets: o Un equipament per aplicar i estendre eficientment el compost és un factor clau per aconseguir amb èxit un màrqueting als camps de conreu. A Catalunya tots els representants enquestats d’aquest sector coincideixen que aquest és un punt molt important. Segons Bisaglia et al. (2000), per aplicar compost correctament a l’agricultura, la maquinària hauria de complir els requisits següents:  una elevada amplada de treball  una distribució transversal i longitudinal uniforme  la possibilitat de regulació de la quantitat que s’ha d’escampar  un elevat volum de càrrega, per minimitzar el temps de transport  una baixa compactació del terreny provocada pel seu pas o Vegeu que a l’estimació empírica de la taula 4, el servei tenia fins i tot més pes sobre l’èxit comercial que l’eficiència del mateix producte. o A Itàlia, un país similar a Catalunya quant a política relativa al compost i quant a clima, va donar bon resultat el contracte o acord entre l’usuari del compost i els fullservice que poden oferir determinats productors. Aquest servei inclou l’aplicació del producte i suport tècnic (Favoino i Centemero, 2004b). García (2001) va avaluar l’interès i les possibilitats a dues zones de Barcelona i Tarragona, i els va assignar una puntuació. Es destaca que la puntuació rebuda per les zones de Barcelona i Tarragona va ser la més baixa de les zones espanyoles estudiades en aquell treball, és a dir, que segons aquest autor, les possibilitats d’èxit del compost —en aquest cas, de fangs de depuradora i al sectors vinícola, hortícola i citrícola— són poques (taula 39): l’interès és condicionat fonamentalment per les facilitats per aplicar matèria orgànica i/o per la possibilitat d’arribar a un acord Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 econòmic entre productors i usuaris. Encara i així, sobten les baixes necessitats de matèria orgànica a Tarragona i Castelló, tenint en compte que, segons el mateix treball, els nivells de matèria orgànica estan compresos entre 0,5% i 1% a la província de Tarragona. Taula 39. Valoració de les aptituds per aportar compost als conreus d’horta, vinya i cítrics de Barcelona, Tarragona i Castelló (García, 2001) Criteris d’avaluació Província de Barcelona Províncies de Tarragona i Castelló Potencial d’aportació Baix Mitjà Necessitats de matèria orgànica Alt Baix Preu assumible Alt Mitjà Interès Baix Molt baix Facilitat d’aplicació Mitjà Baix Facilitat d’introducció en mercat Baix Baix Antecedents als països del nord d’Europa, com ara Anglaterra (Rainbow, 2004) o Bèlgica (Lever, 2004), però també al Mediterrani, confirmen el recel de l’agricultura pel que fa al compost i destaquen que no és fàcil convèncer molts pagesos d’utilitzar el compost. Una causa molt freqüent són males experiències al passat, amb compost de mala qualitat, o altres béns orgànics susceptibles de ser reciclats, com ara fangs d’EDAR. A partir de les entrevistes telefòniques, pot detectar-se una percepció subjectiva de sospita per part d’alguns pagesos, basada en el fet que es vol aplicar els residus generats a les ciutats a les seves explotacions. Aquesta opinió generalitzada ja va ser observada en l’experiència a l’Anoia el 2002, amb fangs de depuradora.16 Una altra prova d’aquest punt de vista es desprèn quan s’analitza el comentari de molts agricultors que van contestar que seria just que rebessin uns diners per aplicar el compost produït a les plantes de compostatge. Com es va comentar abans, aquesta actitud serà corregida quan el compost sigui promogut com una esmena biològicament activa, que beneficia el sòl i les plantes. Al programa del projecte del Parc Agrari del Baix Llobregat, on impera l’agricultura, s’adverteix certa intenció cap al compost de FORM, encara que no explícitament: • S’anuncia com a actuació pilot l'aprofitament de compost com a adob agrícola a les explotacions agràries que vulguin experimentar amb aquestes vies alternatives d'adobament. No obstant això, aquesta actuació no s’està posant en pràctica. • S’estableix l’objectiu d’eradicar els usos aliens a l'activitat agrària i al medi natural. 7.b.vi. Altres factors que poden minvar la utilització del compost a l’agricultura La situació actual, vistos els anteriors punts, és que, malgrat que l’agricultura presenta un alt potencial d’utilització de compost i de múltiples beneficis (vegeu taula 25), no s’està fent servir a causa de restriccions de caire econòmic i de la qualitat del producte. A continuació es presenten altres obstacles, sense entrar gaire en detall. Tots ells es recopilaran a la taula 52. Tipus de conreu 16 Projecte d’implantació d’un nou model de gestió de l’aprofitament agrícola de fangs de depuració tractats a la comarca de l’Anoia. Informe del pla pilot d’aplicació de fangs posttractats a la comarca de l’Anoia (ARC) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Molts factors que condicionen la compra de compost per part de l’agricultor depenen del conreu. La taula 40 intenta sintetitzar l’aptitud de l’agricultura pel compost, en funció del conreu, taula que evidentment admet variacions i ampliacions. Taula 40. Situació actual del potencial d’utilització del compost en funció del conreu Conreu Superfície actual* (ha) Limitacions per utilitzar compost Valors preferents del producte Altres consideracions Horta 10.500 XYZ[\]_` Salinitat. Higienització. Ensacada. Grau de maduració. Preu. Constància de característiques Disminució de la càrrega ramadera a les principals zones hortícoles de Catalunya Flor i planta 1.200 XZ[] Ídem. També propietats físiques Extensius 453.000 XY\^ Preu En determinades zones, el sòl pot no necessitar aportacions de matèria orgànica Fruiters i olivera 233.000 XYZ[(\)^` Preu N-P-K % MO Predomina producció integrada. Sovint les restes de poda s’enterren Vinya 60.000 XYZ^_` Disponibilitat. Potassi. Granulat o pèl·let Sovint les restes de poda s’enterren Producció ecològica 56.000** (X)Z Grau de maduració. Proximitat Altres limitacions i interessos segons conreu * Valors arrodonits ** 40.000 ha de les quals són prats i pastures X = Desconeixement del producte Y = Obtenció de marges ajustats Necessitat de preus baixos en el compost Z = Importància de baixos nivells d’impropis i/o metalls pesants [ = Mala accessibilitat a finques o determinats conreus (hivernacles, llenyosos…) o dificultats d’aplicació \ = Tradició i/o alta disponibilitat de purins o fems ] = Tradició i/o alta disponibilitat d’adobs ensacats comercials elaborats a partir de torba o fems ^ = Adobat orgànic poc freqüent o amb tradició perduda _ = Males experiències amb el compost ` = Manca de maquinària per aplicar el compost Legislació i normatives existents La regulació pot, en alguns casos, frenar o condicionar significativament la utilització de compost (taula 41). Un bon exemple es troba en el compost de fangs: la normativa legal sobre aplicació de fangs a l’agricultura (Reial decret 1310/1990) no fa distinció entre «compost de fangs» i «fangs». I, per tant, sobre el compost de fangs també recau la normativa relativa als fangs: el RD 1310/1990 obliga a fer una anàlisi dels metalls pesants dels fangs o compost a l’hora d’aplicar aquests materials en agricultura. Aquestes anàlisis són cares (aproximadament 180 €) i representen un cost elevat per a les plantes depuradores que venen un compost amb un preu ja de per si baix —almenys, per sota del cost de producció— i que normalment els clients sobre els quals recau la legislació (agricultors) necessiten compost en «petits» volums. Consegüentment, les depuradores descarten la venda a agricultura i opten per la jardineria, sobre la qual no recau el Reial decret ni, per tant, l'anàlisi ni la despesa derivada (J. Saña; com. pers.). Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Taula 41. Efectes de la legislació sobre l’ús de compost o sobre el sector del compostatge Legislació Efecte BOE 131 [2-VI-1998] Defineix la qualitat analítica del compost. Decret 220/2001. Pla de gestió de les dejeccions ramaderes Obliga els ramaders a portar un control i una gestió dels fems. Està desembocant en un augment de projectes de compostatge de fems. 91/676/CEE [12-XII-1991] Estableix la necessitat de definir les zones vulnerables, per a la protecció de contaminació d’aigües per nitrats. En aquestes zones, s’ha de tenir en compte el contingut de nitrogen del compost. Ordre de 28 de maig de 1998 sobre fertilitzants i afins. Annex III Estableix nivells de components i les normes que han de complir els productes anomenats «compost» per vendre’ls ensacats. Vegeu taula 37. Reglament CEE 2092/91 Obliga els productors ecològics que certifiquin que el compost que utilitzen no superi els nivells de metalls pesats establerts per aquest mateix reglament. Normes tècniques de la producció integrada (DARP) Obliga els agricultors de producció integrada a disposar d’una anàlisi de continguts, quan s’utilitza compost com a adob orgànic. Ordre de 28 de maig de 1998 sobre fertilitzants i afins. Article 12 Limita la fracció de fangs de depuradora en els productes anomenats «compost» a un 35 % pes/pes en barreja inicial. RD 1310/1990 [29-X-1990] Regula la utilització de fangs de depuració al sector agrari. No es fa distinció entre fangs frescos i compost de fangs, per la qual cosa al compost de fangs també li afecta aquesta normativa. En el cas del compost de FORM i FV, es dóna una situació en què certa legislació agrícola vigent demana al compost de FORM (també al de fangs, com s’ha dit anteriorment) continguts baixos de metalls pesats, però no a altres productes orgànics destinats a ser aplicats al sòl. Vegeu, per exemple, la normativa de producció integrada, la normativa de producció ecològica o el registre de fertilitzants i afins. També hi ha protocols comunitaris de sistemes de qualitat en producció hortofrutícola molt restrictius en aquest sentit (EUREPGAP, NATURCHOICE…). Cal preguntar-se si aquestes exigències imperatives estan justificades al compost de FORM, és a dir, si realment conté tants metalls pesats com per restringir-ne l’ús, tema del qual ja es va parlar a propòsit de l’agricultura ecològica: el compost tendeix cap a uns nivells satisfactoris de metalls pesants (taula 8, figura 4); altres materials orgànics com ara gallinassa, purins o fins i tot substrats enregistrats de cases comercials poden contenir alts nivells de metalls pesants (vegeu annex 4). A alguns agricultors la producció integrada no els sembla cap restricció per utilitzar compost, mentre que per a altres representa una complicació. La implantació d’un estàndard de qualitat serà útil si representa la garantia suficient per disminuir la freqüència de costosos d’anàlisis. Tendències tècniques Segons Garcia (2001), la tecnificació de cultius com ara els cítrics amb sistemes de fertirrigació sofisticats com a resposta a un encariment de la mà d’obra representa una dificultat per a la incorporació de matèria orgànica a les plantacions. Sovint, no es disposa de maquinària per aplicar adobs orgànics. L’adobat orgànic per a aquests casos és mínim. Només quan es realitzen noves plantacions hi ha un arrelat costum d’aplicar fems, la qual cosa representa un factor crucial per a una possible utilització del compost. No s’ha d’oblidar que moltes varietats vegetals comercialitzades avui dia han estat seleccionades i preparades per adaptar-se millor a l’adobat mineral (A. Gutiérrez, com. pers.). Tendències sociològiques A Catalunya —i a molts països desenvolupats— l’agricultura perd pes econòmic i demogràfic.17 Revilla (1995) remarcà el paper que juguen aspectes com l’envelliment i el nivell de for17 A l’any 1991 a Catalunya hi havia 77.304 persones que vivien de l’agricultura i la ramaderia. Deu anys després, n’eren 64.831. La mitjana d’edat, però, ha disminuït lleugerament de l’any 1991 a l’any 2001 (de 44,9 a 42,3 anys) (www.idescat.net) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 mació dels pagesos o l’experiència al camp en relació amb l’adobat orgànic i les alternatives com ara el compost de FORM. També és important la superfície agrària mitjana per pagès actiu, que a la UE ronda les 20 ha; amb espais tan petits la possibilitat de disposar de maquinària per aplicar adobs orgànics disminueix, igual que les comandes d’adobs com ara compost (J. Muñoz, com. pers.). 7.c. La jardineria, el paisatgisme i la restauració S’ha de recordar que quan en aquest capítol es fa referència a la jardineria, s’ha d’entendre com un conjunt de subsectors com ara el paisatgisme, la jardineria, el manteniment de zones verdes i fins i tot la restauració o l’obra civil, malgrat que entre aquests dos últims grups hi pot haver diferències importants respecte als altres (taula 42). Algunes raons per considerar els diferents subsectors com un sector comú es presenten a continuació: • S’observen trets comuns entre jardineria, paisatgisme i el sector de la restauració de sòls de cara a l’ús i la percepció del compost. • Molts productors no diferencien explícitament entre paisatgisme, jardineria i restauració (la qual cosa va provocar, entre d’altres, que no fos fàcil determinar la destinació del compost). • A Alemanya, a molts treballs de recerca sobre el tema, s’empra un acrònim compost amb els termes «jardineria», «paisatgisme» i «obra pública» (GaLaBau). Taula 42. Diferències entre subsectors pertanyents a la gestió d’espais verds. Elaboració pròpia a partir de les respostes obtingudes a les enquestes Paràmetre Jardineria i paisatgisme Obra pública i restauracions Tipus de projectes Continus i semblants entre si Puntuals en el temps, específics, únics Comandes Freqüents. Mida variable Puntuals. Poden ser molt grans Contacte per part del productor de compost o altres substrats Senzill, bilateral Difícil; necessària bona connexió amb el sector. Normalment unilateral, per iniciativa dels projectistes Valoren… Més atenció a la qualitat i aparença del producte Proximitat a l’obra, preu, disponibilitat Taula 43. Estructuració grollera del sector jardiner. Font: V. Gea (com. pers.) Paràmetres Centres de jardineria (Gardens) J. privada (I): petits projectes d’obra J. privada (II): grans projectes d’obra J. publicomunicipal Destinació predominant Sector particular Sector particular o professional Sector professional Sector urbà Lloc d’actuació - Jardins particulars, urbanitzacions, etc. Jardins i zones verdes de grans dimensions Parcs i jardins urbans Estratègia Punts de venda Projectes diversos Grans volums Minimitzar costos Format preferent Ensacada Ensacada o big-bags A dojo o big-bags Ensacada, big-bags o a dojo Interès pel compost de FORM Baix, si no s’adapta a les exigències Mitjà. Segons condicions molt genèriques Alt, segons proximitat i subministrament Alt, segons proximitat Paràmetres Garantia, absència de contaminants, aparença Garantia, eficàcia/experiència, preu Preus, proximitat, garantia de subministrament Proximitat, preus, eficàcia Imatge Molt important Important Important Segons projecte Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 La jardineria s’estructura en diferents grups amb preferències i característiques diferents (taula 43). Tenen en comú, però, que treballen majoritàriament amb tres productes: enceball (cast. recebo), adob orgànic i terra universal (i combinacions), sempre complementats amb adobs sintètics minerals. La jardineria basa les seves activitats en projectes d’obra (construcció de nous espais) i manteniment (podar, adobar…). S’ha volgut incloure els planters en aquest grup, atesa l’estreta relació amb la jardineria. Un altre grup de demanda interessant dins de l’àmbit paisatgístic el formen els camps de golf a Catalunya, que se centren en el cultiu de gespes i el manteniment. És un grup cada vegada més nombrós que presenta l’especial peculiaritat de voler donar una imatge respectuosa amb el medi ambient i d’ocupar un gran nombre d’hectàrees (i, per tant, susceptible de consumir grans volums de substrats). Alexander et al. (2004) destaquen que el compost no només val com a coberta vegetal per a camps de golf, sinó que, a més, es presenta com una opció molt més econòmica, estimant un espectacular estalvi als Estats Units de 215 $/m2 de camp adobat amb compost (estalvi derivat del baix cost del compost i de no adquirir fertilitzants minerals). De moment, a Catalunya existeixen trenta-dos camps amb llicència federativa. 7.c.i. Demanda potencial de la jardineria Segons el Ministeri de Medi Ambient (¿2001?), la jardineria podria aprofitar 480.000 t compost anuals (taula 26). No obstant això, el potencial d’ús de compost per part de la jardineria és difícilment estimable perquè les dosis poden no ser tan constants com a l’agricultura; les barreges són diferents segons cada client i cada ús. Les «dosis» utilitzades a la jardineria poden no ser tan espectaculars com ho són en l’àmbit agrari, però no són pas menyspreables (vegeu taula 44). Taula 44. Dosis d’aplicacions recomanades a camp obert (conreus extensius). 10 m3/ha = 1 l/m2 (Fischer, 2004) Cultius Jardineria domèstica (Hobby gardening) · Cultiu verdures · demanda alta · demanda mitjana · demanda baixa 3 l/m2 2 l/m2 1 l/m2 Arbustos 1 l/m2 · any Plantes perennes · Creixement fort · Creixement baix 2 l/m2 · any 1 l/m2 · any Gespa 1 l/m2 · any Paisatgisme Cultius Compost pobre en nutrients Compost ric en nutrients Limitació d’ús Plantes perennes · Consum nutricional elevat · Consum nutricional baix 2 – 4 l/m2 · any 1 – 2 l/m2 · any 2 – 3 l/m2 · any 1 – 2 l/m2 · any · Roses · Arbustos ornamentals · Arbustos paisatgístics 4 – 6 l/m2 · any aprox. 2 l/m2 · any 2 l/m2 · any 3 – 4 l/m2 · any aprox. 2 l/m2 · any 2 l/m2 · any · Gespa fina · Gespa extensiva fins a 5 l/m2 · any fins a 3 l/m2 · any Cultius/Usos Millora del sòl en paisatgisme Restauració 40-60 20-30 Protecció de les aigües subterrànies Després de descompactació del sòl 20-35 10-18 Protecció de les aigües subterrànies Primera plantació de gespa 25-40 12-20 Matèria orgànica Plantació d’arbustos 10-30 5-15 Nutrients Forats per plantes fins al 30% en volum de la quantitat que cal omplir Fins al 15% en volum de la quantitat que cal omplir Nutrients i contingut en sals Capes de vegetació Fins al 30% en volum Fins al 15% en volum Nutrients i matèria orgànica Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 7.c.ii. Percepció i ús actual del compost a la jardineria Les possibilitats d’utilització del compost en el camp de la jardineria i del paisatgisme són múltiples, i grans quantitats de compost són venudes per substrats a l’àmbit paisatgístic a països com ara Alemanya (Fischer, 2004). Taula 45. Característiques del compost al paisatgisme (Fischer, 2004) Paisatgisme Propietats favorables del compost com a incentius al consum · Component del substrat rentable · Matèria orgànica estabilitzada · Subministrament a llarg termini de nutrients (esp. N) · Ecològicament sensible Requisits d’ús · Test d’autoescalfament IV – V · Baixos continguts de substàncies alcalinitzants (p. ex. < 10% en pes CaCO3) Ja es va mostrar a les figures 21, 24, 26 i 41 que la mostra entrevistada del sector jardiner (exceptuant els tècnics municipals, als quals se’ls dedicarà un capítol a part): • Presenta un coneixement mitjà del producte • Presenta poc interès i ha utilitzat poc el compost de FORM • No dóna importància que un producte sigui local, si no és pels costos de transport, que és conscient que influeix fortament en el preu final del producte • S’ha observat que constitueix el grup més crític amb la manca de promoció de les plantes i el més sincer, en confirmar que, efectivament, hi ha un desconeixement al sector • Igual que a l’agricultura, és possible que fer un bon ús del compost exigeixi als jardiners un canvi de plantejament en la seva manera habitual de treballar (vegeu 6.a.ii. Trets comuns entre les plantes de compostatge, quan es parla de l’estacionalitat de vendes o, a continuació, quan es parla del risc de sobrefertilització) A Catalunya, es pot afirmar, a partir dels contactes entrevistats, que el compost es fa servir bàsicament com a complement en posteriors barreges. Aquesta funció de «complement de substrats» permet fer les afirmacions següents: • Explicaria per què hi ha plantes de compostatge catalanes que distribueixen el seu producte a empreses de jardineria que posteriorment s’encarregaran de fer les barreges pertinents amb altres materials. • L’adquisició del compost comporta, coincidint amb la taula 45: o Un estalvi per no haver de comprar terres de jardineria comercials, amb preus més elevats que el compost de FORM. o Un estalvi en fertilitzants sintètics, atesa la funció del compost d’adob d’alliberament lent de nutrients. S’ha de dir, però, que s’han trobat casos on els nutrients continguts en compost es menyspreen. Considerar aquests nutrients també permetrà evitar la sobrefertilització, els impactes sobre les aigües subterrànies i sobre el medi en general, prevenint un excés de nutrients mitjançant l’aplicació del compost. Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 o Una disminució en volums d’importació de torba, un recurs no renovable. • Tenint en compte que a la jardineria el compost és barrejat amb altres materials, normalment en proporcions baixes (entre un 20% i un 50% en volum), això permet a la jardineria complementar les deficiències que pugui presentar el compost, la qual cosa no s’ha de confondre amb una dilució. Per exemple, a una planta de compostatge on es fan barreges de compost amb àrids es va comentar que molts clients jardiners demanen barreges amb alta proporció d’àrids, perquè, en opinió d’ells, disminueix la possibilitat de patir problemes relacionats amb males herbes. Igualment, la barreja es beneficia del compost, l’enriqueix i li dóna un efecte supressor que els substrats inerts no posseeixen (substrats anomenats conductors). El compost també es pot fer servir com a mulching (cat. encoixinat), presentant avantatges com ara retenció d’humitat (vegeu annex 7), penetració d’aigua (vegeu annex 7), aïllament tèrmic o resistència al vent, però es descompon ràpidament, amb una aparença pobra i una mitjana resistència a la compactació, segons la taula 46, extreta de la Norma Tècnica de Jardineria i Paisatgisme 05A. A aquesta taula consten altres limitacions, encara que poden ser discutibles, atès que algunes de les limitacions són circumstancials, com ara la disponibilitat del producte, el control de males herbes —que depèn del tractament— o el cost relatiu —que depèn de la planta de compostatge. Segons aquesta norma els fems compostats són, globalment, sensiblement pitjors per fer-los servir de mulching, en comparació amb el compost (taula 46). Taula 46. Característiques d’alguns materials orgànics com a encoixinats, segons la Norma Tecnològica de Jardineria i Paisatgisme 05A. Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana (2004) Material Paràmetre Compost Fems compostats Poda triturada Torbes rosses fibroses Escorça d’arbres Penetració de l’aigua Bona Bona Bona Pobra Bona Retenció d’humitat Bona Pobra Mitjana Pobra Bona Control de males herbes Pobre Bo Mitjà Bo Bo Aïllament tèrmic Bo Bo Mitjà Mitjà Mitjà Aparença Pobra Mitjana Bona Bona Excel·lent-Bona Resistència a compactació Mitjana Pobra Bona Mitjana Bona Resistència al vent Bona Mitjana Bona Pobra Pobra -Mitjana Velocitat de descomposició Ràpida Ràpida Lenta Molt lenta Lenta Gruix d’aplicació 3-10 cm 2,5-5 cm 5-10 cm 2,5-5 cm 5-15 cm Cost relatiu Alt Baix Baix Alt Moderat Disponibilitat Pobra Pobra Bona Bona Bona 7.c.iii. Interès de la jardineria pel compost Els interessos de la jardineria en matèria de compost s’han classificat en cinc grups: composició, constància, aparença, factors tecnicologístics i llibertat d’encàrrec. 1. Composició: el compost és utilitzat al paisatgisme per les seves característiques fisicoquímiques; per això, no ha d’estranyar si els paràmetres més demanats a les enquestes feien referència a la composició del producte. A la taula 47 (i a la 45) hi ha les condicions i propietats idònies d’una capa de substrat perquè porti de manera òptima a terme les seves funcions (segons la Norma Tecnològica de Jardineria i Paisatgisme 11E) (vegeu també la taula 13). Cal preguntar-se si el compost reuneix tot el seguit de propietats presents a la taula 48. Per això, es fa una Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 primera avaluació, mentre s’espera la publicació de la NTJ 05, que portarà per títol Substrats. Els valors d’aquesta taula també poden contrastar-se amb els de la taula 13. Vistes les taules 47 i 48, és evident que els paràmetres més interessants pels jardiners són grau de maduració, relació C/N, contingut en matèria orgànica i salinitat. La granulometria també pren molta importància i cal evitar els extrems: una granulometria massa polsosa és poc desitjable perquè el producte pot ser emportat pel vent, i una de massa grollera impedirà la proliferació vegetal. Confirmant les anteriors taules i altres fonts, a la jardineria catalana es té preferència pel compost madur amb baixos continguts en nutrients i sals i elevats continguts en matèria orgànica. Un jardiner dels entrevistats va comentar que el drenatge d’aigua no li va semblar suficient quan va provar el compost de FORM. Taula 47. Propietats necessàries d’una capa de substrat, segons la Norma Tecnològica de Jardineria i Paisatgisme 11E. Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana (2004) Propietats Bona capacitat de retenció d’aigua Exempt de patògens vegetals Alt contingut de la fracció mineral Exempt de fitotoxicitat residual Alt contingut en matèria orgànica d’origen natural Components de baixa inflamabilitat Alta capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) Baixa salinitat Alta bioestabilitat Baixa alcalinitat Homogeneïtat Baix contingut en calç activa (CaO) Bona capacitat de rehumectació Estabilitat en el manteniment de les seves propietats Baixa taxa de contracció Taula 48. Propietats necessàries de les terres de jardineria, segons la Norma Tecnològica de Jardineria i Paisatgisme 05 Terres per a jardineria (Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana, 2004) i comparació amb valors mitjans de mostres de compost de FORM produït a Catalunya (taula 8) Paràmetre NTJ 05 Terres per a jardineria Mitjana Compost FORM Compliment per part del compost < 15% ø > 2 mm 0% ø > 25 mm Granulometria USDA francosorrenca (50%-80% sorra; < 30% llim; < 20% argila) Carbonats < 10% (pes) 3 Matèria orgànica oxidable > 3% (pes) 52,80 ± 5,05 a 3 pH H2O 1:2,5:6-7,8 8,06 ± 0,26 2 CE 25 °C (extracte de saturació) < 2 dS/m 6,85 dS/m ± 0,91 2 NTOTAL > 0,15 % 2,15% sms ± 0,22 3 P (Olsen) > 14 mg/kg [0,79% sms ± 0,17 b] 3 K ext. NH4AcO 1N > 15 mg/kg [1,36% sms ± 0,30 c] 3 3 = ho compleix amb freqüència; 2 = no ho compleix amb freqüència; a = MO total; b = P TOTAL ; c = K TOTAL Com es pot observar a la taula 48, el compost presenta una alta salinitat; és una de les principals desavinences entre jardineria i productors de compost. En aquest sentit, pot interessar fer un compost amb altes proporcions de fracció vegetal, la qual cosa representa una òptima alternativa per aprofitar els freqüents excedents de fracció vegetal que ocupen la planta i que representen uns ingressos importants per a la planta a causa de les taxes d’entrada. A més, elaborar el compost «vegetal» presenta molts avantatges de tractament: pocs impropis, procés senzill, composició del compost poc variable, poques males olors, poques tasques durant compostatge… Únicament pot requerir elevats períodes de temps de maduració, amb la qual cosa el preu pot augmentar en comparació amb el compost amb FORM. Ja hi ha una planta que ha tret un producte enregistrat i en- Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 sacat, elaborat únicament a partir del compostatge de fracció vegetal triturada, amb una composició bastant fixa (taula 24). La presència o no de nutrients no és determinant, atès que els jardins es complementen amb adobs minerals, però evidentment és un valor afegit, malgrat que, com ja hem dit, a vegades es menysprea. Igualment, la presència de metalls pesants, encara que sempre és un paràmetre que cal tenir en compte, no és prioritari, coincidint amb les tendències observades a la jardineria italiana (Favoino i Centemero, 2004b). En una mostra de planteristes i floricultors a l’estat de Nova York, els paràmetres més demanats eren pH, matèria orgànica, NPK i metalls pesants (Fiesinger et al., 2001). En l’interès per la composició, hi poden entrar qüestions molt específiques com ara higienització (de patògens o llavors germinables), fitotoxicitat del producte o fins i tot supressivitat, que comença a ser un paràmetre conegut i valorat. La importància de la sensibilitat enfront de la composició depèn de cada ús: a l’enceball (gespes), per exemple, un ús exigent, els impropis i les olors han de ser absents perquè els usuaris de la gespa reaccionaran sensiblement. Alguns jardiners creuen que el compost no és adient per a enceball. En tot cas, els jardiners valoren resultats i experiències i, per tant, la garantia en continguts i en eficàcia del producte. 2. Constància en continguts: acostumada a productes amb fórmules específiques i fixes, la jardineria dóna molta preferència a la constància en la composició del producte. És molt molest (i car), segons els jardiners, haver de demanar sempre una analítica per tal de fer una nova barreja amb altres substrats o terres. Ja es va comentar que aquest és un factor molt destacat a la literatura nord-americana (Rahmani et al., 2004; Fiesinger et al., 2001; Brinton, 2000). 3. Aparença i presentació: o L’aparença pren especial importància a la jardineria, atès que els seus treballs estan sovint relacionats amb l’oci, i engloba aquí l’aparença aspectes com ara males olors, presència de plàstics o altres impropis o granulometria. o Segons Revilla (1995) i Garcia (2001), per al sector de la jardineria la presentació del compost hauria de ser —sobretot quan ja ha estat barrejat amb àrids— preferentment ensacat, ja que permet un maneig més flexible als diferents treballadors d’una empresa de jardineria i dóna una millor imatge al client. Aquesta afirmació, però, no es pot generalitzar i depèn molt de les preferències i de cada tipus de jardiner. 18 Per exemple, per als centres de jardineria i per als planters de Catalunya l’ensacada és un requisit sine qua non i sovint es percep com un senyal de garantia de qualitat. No obstant això, segons el treball de Funke (1992), el 88%-89% dels centres de jardineria i dels planters entrevistats preferien el compost a dojo (figura 38). Un altre exemple: els tècnics de jardineria dels ajuntaments poden preferir l’ensacada, perquè representa una manera més fàcil d’emmagatzemar i transportar en una obra, sobretot si els volums són petits, la qual cosa evita haver d’acostar-se a la planta cada cop que els jardiners en necessiten. No obstant ai18 Quan en aquest paràgraf es parla de l’ensacada, es fa referència a l’ensacada de petites dimensions (<100 L), però també a les big-bags (1 m3), que potser és un format menys elaborat i més bàsic, però que es presenta com un envàs valorat en general pels jardiners, retornable i que permet un millor maneig Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 • L’empresa pública GISA es dedica, entre altres activitats, a la revegetació de talussos en la construcció de carreteres. El procediment ordinari a cada obra és excavar terres, amuntegar-les, enriquir-les amb materials orgànics per garantir un millor creixement vegetal i, una vegada tornades al seu lloc, revegetar-les. S’ha emprat diverses vegades compost de FORM en aquesta activitat. A una prova —no científica— es va poder confirmar que el compost de FORM va donar els millors resultats enfront de l’aplicació de fangs, purins i una parcel·la testimoni sense adobar (M. Laje, com. pers). • L’empresa TAHLER, encarregada de restaurar paisatgísticament una part clausurada de l’abocador del Garraf, va emprar 3.000 m3 de compost de FORM, la qual cosa pot comportar unes 1600-1800 tones de compost (més del 10% de la producció anual), i la previsió inicial era de 5.000 m3. El compost es va utilitzar a zones planeres i a esplanades, amb resultats satisfactoris. També es van emprar fems compostats ensacats, amb un preu més elevat que el compost de FORM (R. Rejseck, com. pers). • L’empresa TRATESA, que gestiona el dipòsit controlat de Vacarisses, disposa de la infraestructura necessària per produir el seu propi compost; s’han fet proves amb FORM i fracció orgànica de residus industrials amb resultats satisfactoris. Des d’aquesta empresa es reconeix que hi ha interès pel compost de FORM, però que la utilització pot dependre d'altres entitats. Quan s’ha utilitzat compost, s’han utilitzat fems compostats ensacats, provinents d’una planta de compostatge privada (H. Álvarez, com. pers.). La principal trava és la connexió entre les plantes de compostatge i el client, però no al revés: és més fàcil que el client contacti amb la planta, però una planta de compostatge no té gaire clar on s’ha d’adreçar per oferir el seu producte. 8. Balanç material i distribució del compost a Catalunya Aquest apartat no pretén qüestionar si la producció de compost és suficient per a la demanda a Catalunya. Per aquest propòsit, es pot confiar en estudis anteriors, que mantenen que la demanda potencial de compost a Catalunya supera l’oferta. Per mantenir els nivells actuals de matèria orgànica estabilitzada dels sòls agrícoles de Catalunya es necessitarien 325.000 tones de matèria orgànica estabilitzada (110.000 per als terrenys de regadiu i 215.000 per als de secà), quantitat que correspondria a un 50% de la matèria orgànica que es pot obtenir dels residus orgànics produïts a Catalunya (Martínez, 1995). Per tant, l’autoabastiment estaria garantit. L’estimació feta pel Ministeri de Medi Ambient (a l’any ¿2001?) coincideix que la demanda és més gran que l’oferta: 653.000 tones de compost enfront de 429.000 tones de compost (taula 26). A totes aquestes estimacions cal estudiar l’aportació de nitrogen que comporta l’aplicació de les esmentades quantitats de compost, tal com va estimar l’estudi mostrat a la figura 47. A part d’aquests estudis, és important remarcar que: • Quan s’ha aconseguit una qualitat elevada dels productes del compost i hi ha una elaboració i un màrqueting professional, es compleix que la demanda supera la producció de compost (ORBIT, 2004). • En productes amb demanda elàstica, com ara el compost, quan la demanda és més gran que l’oferta, pugen els preus del producte. Sigui quina sigui l’estimació potencial, el compost s’està venent, sempre que hi ha l’esforç del gestor al darrere. A més de si es ven tot o no, és clar que, de moment, el compost té cabuda Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 al mercat. Però és evident que cal considerar el futur: plantes —existents i noves— a ple rendiment produint deu cops més dels volums actuals. La qüestió del balanç de matèria orgànica a Catalunya, tants cops plantejada, és sempre interessant, però es troba amb un handicap que deixa les estimacions de balanç a escala autonòmica en imprecises: el pes que té el transport sobre el cost del producte condiciona les distàncies de distribució i afavoreix que el compost hagi de ser venut a prop del punt de producció, és a dir, a distàncies curtes; d’altra banda, cada planta té un entorn immediat específic que propiciarà més un tipus de mercat que un altre: així, per exemple, és fàcil entendre que l’estratègia de comercialització de la planta de Botarell no serà la mateixa que la de la planta de l’Ecoparc II ni que la de la planta de la Seu d’Urgell. Figura 45. Distribució de la densitat de població, la densitat en la generació de FORM a Catalunya (a) i la distribució de terres de conreu (sense pastures) (b). Assumint una generació de 600 g de FORM/dia i habitant. Elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic de Catalunya. Potser cal qüestionar-se, no tant si hi haurà demanda o no, sinó si la producció de compost se situa a prop dels punts de consum, és a dir, si oferta i demanda coincideixen geogràficament. El fonament en l’organització i la política de les plantes de compostatge catalanes presenta el risc de poder ser incompatible amb el fet de vendre el producte en les immediacions de la planta: els punts de producció de compost poden ser massa lluny dels punts de consum. Més de 10.000 habitants/km2 = Més de 2190 T FORM generades/km2 · any Entre 1.000 i 2.000 habitants/km2 = Entre 219 i 438 T FORM generades/km2 · any Entre 500 i 1.000 habitants/km2 = Entre 110 i 219 T FORM generades/km2 · any Entre 200 i 500 habitants/km2 = Entre 44 i 110 T FORM generades/km2 · any Entre 100 i 200 habitants/km2 = Entre 22 i 44 T FORM generades/km2 · any Entre 50 i 100 habitants/km2 = Entre 11 i 22 T FORM generades/km2 · any Menys de 50 habitants/km2 = Menys d‘11 T FORM generades/km2 · any Entre 50.000 i 100.000 ha Entre 5.000 i 10.000 ha Entre 25.000 i 50.000 ha Entre 1.000 i 5.000 ha Entre 10.000 i 25.000 ha Menys de 1000 ha (a) (b) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Figura 46. Distribució d’alguns conreus a Catalunya. Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya Les plantes de compostatge van ser instal·lades en funció d’aspectes, entre d’altres, marcadament demogràfics. És lògic, doncs, pensar que el Barcelonès mereix ser rodejat d’ecoparcs per al tractament de la FORM generada a la comarca. Però per utilitzar el compost calen sectors com ara l’agricultura, precisament el sector que manca a l’esmentada comarca. Això provoca que, continuant amb l’exemple, els ecoparcs hagin d’expedir els seus productes a grans distàncies, amb una sobretaxació del producte derivada del cost de transport. El personal comercial de l’Ecoparc ja alertava sobre aquesta situació. Les figures 45 i 46 haurien de poder manifestar aquest fet, que es podria qualificar com de cert desequilibri i com una restricció més perquè l’agricultura pugui utilitzar el compost de FORM. Amb la figures 45 i 46 es vol mostrar la inversió que existeix entre les concentracions de conreus llenyosos i altres cultius (comarques de ponent i a la província de Tarragona) i la generació de FORM. Aquesta anàlisi és parcial i esbiaixada, perquè: • Només té en compte l’agricultura com a part demandant del compost. La jardineria està molt present i, de fet, com ja es va veure, constitueix el principal conFruita seca Olivera Vinya Cítrics Entre 15.000 i 50.000 ha Entre 1.000 i 5.000 ha Entre 10.000 i 15.000 ha Entre 100 i 1.000 ha Entre 5.000 i 10.000 ha Menys de 100 ha Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 sumidor del compost de FORM a Catalunya, encara que sigui un client difícil d’estimar quant a la seva distribució i a les seves necessitats de compost. • No considera altres aspectes sobre el tipus d’agricultura. Les plantes de la província de Barcelona, per exemple, poden disposar de l’avantatge que l’agricultura local es trobi concentrada, i no tan dispersa com la que s’observa a les províncies de Lleida o Tarragona. • No considera la presència de productes com ara càrrega ramadera, productors de compost o substrats d’altres orígens, com ara fangs de depuradora i els balanços nutricionals (figura 47). Figura 47. Aportacions de nitrogen als sòls de Catalunya per l’aplicació de compost (a) i de fangs (b). Font: Agència de Residus de Catalunya Així, doncs, l’anàlisi feta en aquest apartat no és prou profunda, però serveix per remarcar la necessitat de donar més pes a la gestió del producte resultant del procés de compostatge, i no només considerar el tractament en si. En aquest sentit, caldrà plantejar-se fomentar: • Polítiques de descentralització en el tractament de FORM —com ara les proposades pel grup CEPA, per exemple. • Projectes de compostatge domèstic o privat (escoles, centres comercials…). És una bona eina d’educació i apropament al tema del compost, a la recollida selectiva o a la manca de matèria orgànica actual als sòls locals (figura 33). A l’interessant experiència portada darrerament per Mayoral i Sánchez (2005) al Vallès Oriental, s’hi recullen els consells per assolir amb èxit projectes d’aquest tipus (més del 90% de les 200 persones a les quals es va lliurar un compostador domèstic van manifestar satisfacció amb l’experiència). • Tenir més en consideració i estudiar més en profunditat la destinació del producte en projectes de construcció de properes plantes de compostatge. Entre 0 i 100 tones de nitrogen/ any Entre 101 i 200 tones de nitrogen/ any Entre 201 i 300 tones de nitrogen/ any Entre 301 i 400 tones de nitrogen/ any Entre 401 i 500 tones de nitrogen/ any Més de 500 de nitrogen/ any (a) (b) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 (a) (b) Figura 48. Portades d’impresos de dos exemples de campanyes de compostatge domèstic a Pàdua (Itàlia) (a) i a Barcelona (b) 9. El paper de l’administració Els organismes administratius representen ens amb una gran capacitat d’influir en l’èxit, no només de la comercialització i aplicació del producte, sinó del compostatge en general. La participació de l’administració ha de veure’s basada, primordialment, en la política de residus. La gestió de residus orgànics s’ha d’ajustar a les premisses de la Llei 6/93. Les actuacions per apropar-se als objectius d’aquesta llei són moltes. Una manera fàcil d’ajudar el compostatge és utilitzar compost, predicant amb l’exemple i demostrant obertament la utilitat i validesa del compost, sobretot en aquells municipis en què s’han implementat programes de recollida selectiva. Al treball de Lystad et al. (2004) es van estimar uns beneficis socioeconòmics derivats d’aplicar compost en espais verds urbans com a complement de substrats i barreges de terres vegetals, arribant a 923 €/t de matèria seca per al cas del compost de FORM i FV, i de 845 €/t de matèria seca per al cas del compost de FV.22 Ja es va comentar a 7.c.iv. La jardineria municipal (figura 42) que els tècnics de jardineria municipals utilitzen grans volums de compost, amb una participació superior a la d’altres sectors. Malgrat això, el potencial s’estima relativament baix (2.100-4200 tones/any) i molts productors creuen que als projectes de l’administració es valora poc la qualitat del producte, i que, en canvi, prenen molta importància paràmetres com ara el preu, la relació qualitat/preu o la proximitat de la planta (a vegades, els projectes públics de restauració demanen el producte que sigui més a prop de l’obra). A Itàlia hi ha un decret referent a «l’aprovisionament públic verd» que obligarà els organismes públics que un 30% de les adquisicions siguin productes reciclats; legislacions d’aquests tipus catalitzen fortament l’ús del compost (Favoino i Centemero, 2004b). El compost de FORM+FV pot ser vist com el resultat físic de la participació ciutadana en la recollida selectiva. Molts ajuntaments que fan recollida selectiva haurien de considerar el foment de l’ús de compost com una eina més per conèixer el producte i per fer veure que el compost és un producte normal, que s’ha de vendre i aplicar. Aquesta mesura hauria de prendre’s als àmbits 22 Suposant una fracció sobre el total de la barreja d’un 1,8% per al compost de FORM i un 2,5% per al compost vegetal (ambdós expressats sobre matèria seca) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 generals de la ciutadania, però també en els sectors professionals del terme municipal propi (o dels limítrofs) que puguin estar interessats en el compost. Si el municipi edita fulletons o altres formats impresos que instin a participar en la recollida selectiva, també ho hauria de fer posant en constància dels ciutadans l’existència del compost resultant i la possibilitat d’adquirir el compost o de contactar amb la planta de compostatge. Es recorda que els tècnics dels ajuntaments van considerar amb molt bon criteri que anunciar que l’ajuntament està fent utilitzar compost és un tema polític que no depèn de l’equip de jardineria. Perquè la política de residus de l’administració sigui coherent, és imprescindible que col·labori a donar a conèixer el producte. A la figura 23 es demostrà com els organismes oficials constitueixen la segona font d’informació de molts usuaris. El tema de la divulgació, però, serà tractat en el següent apartat 10. La necessitat d’informació i de col·laboració. L’ajut administratiu també pot passar per subvencions convencionals que provenen dels plans de desenvolupament rural. A la regió italiana de l’Emília-Romanya l’Administració inverteix entre 150 i 180 €/ha per promoure l’ús de compost i l’acumulació/segrestament de carboni en sòls esgotats. A la regió del Piemont, també a Itàlia, l’Administració paga 220 € per l’ús de fins a 25 tones de matèria seca/ha en sòls esgotats en programes de cinc anys de durada. Un altre antecedent més proper és a la Comunitat Valenciana, on es va finançar temporalment i parcialment la utilització de compost a l’agricultura, per valor de 14.400 €1990, la qual cosa podria finançar 48.000 tones l’any.23 A més, el compost utilitzat havia de complir la normativa vigent (per exemple, actualment hauria de complir els requisits del BOE 131/1998). La subvenció era de 3 €1990/ tona. Els purins pel·letitzats i tractats a les plantes de tractament de purins a Juneda (Lleida), que porta l’empresa Tracjusa, rebien l’any 2004 una rebaixa del 50% en el preu de venda (que ronda els 40-45 €/t) quan aquest era comprat pels agricultors associats a aquestes plantes (cal dir, però, que la subvenció d’aquest any no és del 50%, sinó menor). La proposta de Ponsa (1998) és la de donar subsidis a la producció de compost o donar crèdits amb baix interès per tal de facilitar la compra d’equips i maquinària per a la realització del compost. També proposa la idea de subvencionar part del preu del producte. Cal discutir si els subsidis són efectius: representen un cost públic important que encareix el compostatge com a tractament, però l’opinió de molts usuaris considera que sí que s’hauria de finançar part del compost, i fer-lo un producte competitiu. La importància dels esquemes de subsidi radica a promoure l’ús del compost en una primera fase, de manera que els pagesos puguin comprovar que el compost és una eina útil i eficaç, i que ajuda al maneig sostenible de l’agricultura (E. Favoino, com. pers.). Aquesta sentència és extrapolable a altres sectors susceptibles de consumir compost (jardineria, restauració…), però, com s’ha vist al present treball, l’agricultura és especialment sensible al preu del producte. El foment del compost no ha de ser únicament i exclusivament mitjançant l’ajut econòmic, sinó que també pot ser donat per un context legislatiu favorable. Als Estats Units, moltes agències estatals donen suport a l’ús de compost, especialment els departaments de transport (DOT), que fomenten amb èxit pràctiques relacionades amb el compost en la construcció de carreteres (CCREF/USCC, 2001?; Fiesinger et al., 2001). Igualment, la legislació pot donar suport a l’adquisició del compost per empreses constructores de projectes d’enginyeria civil, com ara carreteres, on el potencial d’utilització és alt. A Catalunya, a l’article 4 del DOC núm. 1931, del 8-VIII-1994, es promou, mitjançant finançament, la utilització de fangs d’EDAR o compost com a terres vegetals d’aportació en la restauració d’activitats extractives. Obliga a la presentació d’una certificació de contingut, per part del 23 Ordre de 26 de març de 1991, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, per la qual es regula la concessió d’ajudes als agricultors per al foment de la utilització de compost [91/1633] Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 productor del compost o dels fangs. Cal remarcar el poc afortunat nom de l’article 4: «reciclatge i reutilització de productes residuals».24 L’administració també pot fer ús de la seva capacitat de congregació. Als Estats Units, entitats com ara el Cornell Waste Management Institute estableixen relacions amb els productors de compost per mitjà de trobades i conferències, manuals, vídeos, composting tours i assessorament en la posada en marxa de plantes (Fiesinger et al., 2001). A més, es poden proposar trobades, fomentar l’associació entre plantes de compostatge o donar suport tècnic. Per exemple, les trobades a l’Ecoparc-I als anys 2003 i 2005, amb la iniciativa de l’ESAB, han tingut una bona acollida entre els participants, són disteses i de gran utilitat per als sectors implicats. 10. La necessitat d’informació i de col·laboració Tots els antecedents —incloent l’opinió de molts productors privats— coincideixen que el paper de la informació és vital (Rahmani et al., 2004; Kehres, 2004; Jiménez, 1998) i de fet a aquest treball s’han presentat situacions reals englobades en l’àmbit de la informació: desconeixement i prejudicis del compost per part d’usuaris i de la població, risc de desconeixement dels caps de planta en el tractament de la FORM i en les propietats del producte, desconeixement de les preferències i exigències de la demanda… Estudis que s’han anat fent durant anys d’aplicació als àmbits de l’agricultura, la jardineria i l’horticultura professional demostren que suficient informació i experiència desemboquen en l’èxit i la consolidació del producte i del sector del compostatge (en el camp dels particulars o del sector domèstic, acostuma a emprar-se el terme «educació»).25 La informació flueix de manera específica entre cada un dels sectors implicats (figura 49). És obvi que perquè hi pugui haver tot aquest intercanvi d’informació, cal interrelació i col·laboració entre els diferents agents a mesura que es vagi establint el compostatge. Administració/ organismes públics Usuaris potencials Generadors de residus orgànics Plantes de compostatge Campanyes informatives, incentius per separar en origen Promoció, informació sobre el producte Necessitats, preferències, limitacions del producte Campanyes info r matives Necessitats (subvencions, maquinària,...), limitacions del p roducte Necessitats (subvencions, maquinària,...), limitacions ( re g ulació, im p ro p is,... ) Control, assessorament, formació tècnica i comercial Organització Figura 49. Fluxos d‘informació entre els sectors implicats a la comercialització del compost de FORM i FV 24 Decret 202/1994, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els criteris per a la determinació de les fiances relatives als programes de restauració d’activitats extractives 25 Alguns projectes i convenis relacionats i portats per l’ESAB van ser: Optimización del compostaje de RSU, lodos de depuradora y restos de poda (CICYT AMB 92-0577; 1992-94), Efectos de la aplicación de residuos orgánicos en dos tipos de rotaciones (cultivos hortícolas y cultivos extensivos) (CICYT Proyecto AGF96-0966; 1996-99), Valorización agronómica de compost de distintos orígenes (CESPA GTR/AGBAR, 2001-02), El compostatge comunitari com a eina ambiental a les escoles (N. Rafart i J. Sambola, 2004; TFC ESAB), Assessorament a diferents municipis i escoles sobre compostatge casolà (Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, 2004-05) Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Educació dels generadors: la recollida selectiva com a eix fonamental i assumpte prioritari L’eficiència i el bon funcionament de la recollida selectiva de la FORM és fonamental per a un compost de qualitat, a part de ser-ho per al bon funcionament de les plantes, per a la reducció dels «viatges» dels residus i per assolir l’esperat estalvi d’abocadors. El perjudici econòmic, logístic i ambiental dels impropis és tan important i afecta tants sectors que és imprescindible resoldre’l. La qualitat de la recollida selectiva és encara deficient o, si es prefereix, insuficient. Les caracteritzacions fetes per les mateixes plantes indicaven el 2002 un percentatge d’impropis amb una mitjana superior al 30% (Giró, 2004).26 Amb fraccions tan altes de rebuig, difícilment es pot arribar a una bona qualitat del producte final.27 El compromís de l’Administració de clausurar l’abocador del Garraf i instaurar la recollida selectiva a Catalunya està, en principi, d’acord amb la Llei 6/93 de Residus. No obstant això, la instal·lació de plantes de compostatge és una mesura incompleta dins del tractament de residus orgànics, si no és acompanyada d’una correcta gestió del producte. Caldria qüestionar-se fins a quin punt la política de residus no està destinant una desproporcionada quantitat de recursos econòmics cap a la infraestructura del tractament de FORM, mentre que la recollida selectiva de FORM no funciona del tot bé i potser requereix més ajuts i empenta per calar en la ciutadania. Els mètodes propis de taxació de la FORM de què disposen les plantes són una solució parcial per a l’eficiència de la recollida selectiva: és cert que són mètodes útils per percentatges d’impropis suficientment baixos que encara facin viables el procés; però a partir de fraccions d’impropis superiors (per exemple, > 20%-30%), l’encariment de la taxa pot donar incentius als municipis, però no ajuda al tractament de les plantes de compostatge, que es veuen impossibilitades de fer un bon producte, disminueixen el rendiment i s’han de veure obligades a rebutjar certes partides. En cap cas no s’ha de permetre caure en l’indesitjable principi de «qui paga, contamina». S’estan dedicant esforços a l’educació ambiental. El Programa de gestió de residus municipals, per exemple, té previst el desenvolupament d’eines educatives i d’informació: el Programa té la necessitat d’una àmplia participació social en el camp de la recollida selectiva de FORM, motiu pel qual s’estableix la realització de campanyes públiques de sensibilització, campanyes d’inducció a la recollida selectiva, suport a l’activitat docent, al foment i utilització de materials i productes reciclats i en general de productes ambientalment correctes, etc. Tant de bo aquest programa es faci efectiu i la recollida selectiva només sigui una qüestió de temps. Una de les claus que no cal oblidar en una campanya és que l’educació ha de ser continuada: alguns caps de planta denunciaven que sovint els municipis fan bones campanyes sobre recollida selectiva, però només un cop. Passat cert interval de temps, molts ciutadans perden la motivació i la FORM torna a presentar alts continguts en impropis. Formació estàndard a les plantes de compostatge Es va comentar que hi ha el risc que a les plantes de compostatge pot no trobar-se el nivell de coneixement suficient sobre el producte, sobre la manera de tractar amb els clients o, fins i tot, sobre el tractament de la FORM. Iniciatives per part de l’Administració podrien anar des de l’assessorament directe en temes relacionats amb la gestió del producte fins a la publicació d’una guia que (in)formés els caps de planta amb consells i continguts d’informació científica, tècnica i comercial. Amb aquesta guia, els caps de planta (i també els operaris) haurien de po26 Per a més detalls, podeu consultar les caracteritzacions de la FORM d’aquest any a http://www.arccat.net/municipals/recollidaselectiva/rmordinaris/materiaorganica/caracform.html 27 No cal tampoc generalitzar: també molts productors distingeixen la bondat de la recollida selectiva entre municipis i alguns caps de planta en manifesten la satisfacció en segons quin municipi Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 der respondre a les qüestions bàsiques que són demanades pels clients, com ara quins beneficis els reportarà el compost, quines diferències hi ha amb altres productes o què interessa els usuaris. Una altra possibilitat seria una iniciativa mitjançant publicacions, com ara la desapareguda revista Compost (vegeu figura 20), mitjançant les quals es pot intercanviar o transmetre informació entre els productors que ajudin a garantir l’eficiència i l’èxit general del compost. L’objectiu d’aquest flux d’informació cap a les plantes de compostatge hauria de ser que els productors assumeixin la filosofia que es pot treure un producte útil al mercat, susceptible de tenir un valor i poder ser venut. Les empreses adjudicatàries de les plantes de compostatge han de ser les primeres a estar convençudes d’aquesta idea; posteriorment plantejaran els esforços necessaris per comercialitzar amb èxit el seu producte. Aquest plantejament coincideix amb les conclusions dels treballs de Cramer (-) (a Washington) i de Jiménez (1998) (a Còrdova). Educació dels usuaris per part de les plantes i l’Administració: promoció del compost Per a què serveix el compost? Quina és la manera d’utilitzar-lo? És perillós? Per què experiències anteriors van sortir malament? Són moltes les preguntes que s’han de respondre. El compost necessita ser divulgat i defensat. Cal plantejar-se fins a quin punt es parla suficientment des de l’Administració sobre el compost (prengueu l’exemple del web de l’ARC). La Junta d‘Andalusia dedica al seu web un apartat a la promoció del compost amb un fòrum per tractar qüestions diverses, garantint el contacte entre sectors (usuaris, Administració, productors, ciutadans…) i, sobretot, respostes.28 També les diferents plantes de compostatge privades han de ser conscients de la necessitat de donar una imatge desitjable al seu producte (la millor manera és fent un bon compost). Finançar una promoció a favor de l’ús del compost ha de ser més fàcil entre molts, sempre que els interessos siguin els mateixos. Peticions i acords a/amb l’administració i les empreses: les necessitats del sector i dels usuaris També els productors i els usuaris de compost han de ser actius en el sentit informatiu. Cal que informin i expressin quines són les seves necessitats o les possibles limitacions del producte, tant a les plantes de compostatge com als organismes administratius. A Itàlia, per exemple, els acords amb empreses agrícoles s’ha vist com una eina imprescindible per estendre l’ús del compost a l’agricultura (Favoino i Centemero, 2004b). Relació entre sectors dels gestors de FORM i productors de compost La cooperació entre diferents productors de compost pot comportar una empenta important a la difusió del compost. L’associació entre plantes de compostatge és un territori bastant verge a Catalunya, que pot resoldre algunes de les dificultats presentades als anteriors capítols: - Dificultats de comercialització per manca de temps i de coneixement del producte i de les seves propietats, tant per part dels productors com els usuaris del compost. - Impossibilitat econòmica de disposar d’un comercial a la planta o d’assessorament tècnic per als clients. - Competència molt forta i estructurada dins del sector dels substrats, adobs orgànics i esmenes orgàniques. - Percepció/Ambient de certa competència entre plantes de compostatge, amb probabilitats d’augmentar en el temps, a mesura que augmenta la producció de compost. 28 http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/residuos/compost/comp_andalucia.html Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 - Dificultats per part de les plantes per establir contacte amb clients com ara restauradors o projectistes d’obra pública. - Limitació de la quota de mercat, a causa del relativament elevat cost de transport. - Dificultats econòmiques i comercials de presentar un producte ensacat o de disposar de maquinària idònia per aplicar o transportar el producte, per fer promocions o per fer estudis de mercat amb el fi de conèixer millor a la demanda. - Absència de criteris per establir preus del producte, taxes d’entrada de la FORM o estàndards de qualitat de producte. - Dificultat de les plantes mitjanes-petites per acceptar grans comandes puntuals. Les possibilitats de cooperació o associació no només hi són entre plantes de compostatge, sinó que poden donar-se entre plantes i altres ens. A continuació s’esmenten algunes estratègies extretes de Barth (2004b) (entre parèntesis, alguns exemples): - Alternativa 1: Vertical o Cooperació amb una empresa comercial (CONVIRO a Holanda) o Cooperació amb un substractista o Cooperació amb una gran empresa - Alternativa 2: Horitzontal o Unió assessorativa (VLACO a Bèlgica) o Borsa activa de compost: cada planta associada ofereix el seu producte a un lloc comú, on es troba oferta i demanda. El terme «activa» es refereix que hi ha una publicitat continuada o Cooperació entre productors (BIOTANA a Alemanya) o Cooperació entre plantes de compostatge (VKN a Alemanya) - Alternativa 3: Vertical + Horitzontal o Sistema de franquícies: aquesta opció funciona bé quan els que participen en la franquícia provenen de l’àmbit del compost (Reconsumas a Alemanya) A Europa ja existeixen casos de productors que ja s’han organitzat entre ells, i han donat resultats satisfactoris a les parts implicades. Quatre exemples es comenten a continuació: • Cas a Alemanya de l’associació Vertriebsgesellschaft Kompostprodukte Nord (VKN), on una persona porta l’associació fundada amb l’objectiu de comercialitzar el compost produït a partir de FORM i de centralitzar l’organització del desenvolupament, producció i vendes dels productes derivats del compost. Els associats són empreses de gestió dels residus i plantes de compostatge privades. L’associació inclou assessorament i és formada per una única persona (Boisch, 2004). • Cas a Holanda de l’associació CONVIRO, que ven el compost d’una planta de compostatge. L’objectiu és vendre la producció anual de compost al mínim cost. • Cas a Itàlia de l’associació Consorzio Italiano Compostatori (CIC), una organització sense ànim de lucre que col·labora amb ens públics promovent i perseguint la política de recollida selectiva i valorització de residus orgànics. Coordina i assessora els membres del sector i a tothom que tingui interès en el compost, i altres activitats com ara recerca i trobades. • Cas al Regne Unit: des de l’any 1995, The Composting Association promou les bones pràctiques en l’àmbit del compostatge i l’ús de materials compostats. L’associació busca activament l’entorn regulador i econòmic més favorable per a la sostenibilitat a llarg termini de la indústria compostadora. Actualment disposa de més de 700 membres provinents de Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 o Donar assessorament de tipus divers • Els productors privats remarquen que la clau de l’èxit perquè el compost es vengui és l’adaptació a les exigències del client. Els usuaris reclamen que aquesta adaptació de les plantes de compostatge no és suficient. Per a les plantes de compostatge la clau de l’èxit és un baix contingut d’impureses en la FORM: vistos els antecedents catalans i d’altres llocs, la recollida selectiva és un factor que condiciona fortament l’èxit del compost com a producte de qualitat. • Futures estimacions o estudis realistes sobre demanda potencial de compost de FORM a Catalunya s’haurien de realitzar considerant cada planta de compostatge per separat, o, com a màxim, per grups propers geogràficament, atès que el cost del transport obliga a establir distàncies petites entre oferta i demanda, i això limita el mercat del compost de FORM. • Quan el producte és bo, les vendes es repeteixen, per la qual cosa la clau de l’èxit del compost de FORM rau principalment a elaborar un bon compost. 12. Referències Alexander, R. i Tyler, R.W. (1992). «Using compost successfully». Lawn and Landscape Maintenance, 12:23-24. Citat a Borden et al., 2004 Alexander, R. (2004). «Practicalities of compost marketing and sales». Biocycle, vol. 45, núm. 1; gener, 2004. P. 25-26 Alexander, R., Tyler, R.W. i Goldstein, N. (2004). «Increasing dollar value for compost products». Biocycle, vol. 45, núm. 10; octubre, 2004. P. 48-54 Andrews, S. S., Lohr, L. i Cabrera, M. L. (1999). «A bioeconomic model comparing composted and fresh litter for winter squash». Agricultural Systems, 61. P. 165-178 Baldellou, A. (2004). Impacte econòmic dels impropis en el compostatge de FORM. Propostes de preus d’entrada a planta. Projecte de fi de carrera. Esc. Univ. Politècnica de Medi Ambient Barth, J. (2004a). Waste or ProductKey qualifications and regulations of the compost market. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Barth, J. (2004b). Co-operationThe key tools to open and keep compost markets. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Berbel, J. i Diz, J. (1999). Presente y futuro de la recogida de residuos urbanos. Ed. Sadeco Bisaglia, C., Centemero, M. i Guerretti, M. (2000). «Atrezzature per la distribuzione di compost in pieno campo». L’informatore agrario; juny, 2000. P. 43-51 Boisch, A. (2004). Organised marketing reduces costs and opens markets. Marketing of fresh compost in agriculture by co-operation of plants. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Borden, G.W., Devitt, D.A., Morris, R.L., Robinson, M.L. i Lopez, J. (2004) «Residential assessment and perception toward biosolids compost use in an urban setting». Compost Science & Utilization, vol. 12, núm. 1. P. 48-54 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Breuthouwer, T. (2004). Compost marketing in the Netherlands and Conviro’s role. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Brinton, W.F. (2000). Compost quality standards & guidelines. Final Report. Woods End Research Laboratory , Inc.; desembre, 2000 Brown, S. i Leonard, P. (2004). «Building carbon with biosolids recycling». Biocycle, vol. 45, núm. 9; setembre, 2004. P. 25-29 Collins, A. R. (1991). «How much can farmers pay for MSW compost? An economical analysis». Biocycle; octubre, 1991. P. 66-69 Compost Council Research and Education Foundation (CCREF) i United States Composting Council (USCC) (2001?). Compost use on state highway applications. Disponible a: www.compostingcouncil.org Consell Català de Producció Agrícola Ecològica (CCPAE) (2004). Estadístiques. Disponible a: www.ccpae.org Cortina, J., Valdecantos, A., Fuentes, D., Casanova, G., Vallejo, V. R. Díaz-Bertrana, J. M., Llavador, F. i Ruano Martínez, R. (2001). «El uso de biosólidos en el sector forestal valenciano». Foresta. Asociación y Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos Forestales. Abril, 2001 Cortina, J., Fuentes, D., Valdecantos, A., Vallejo, V. R., Llavador, F., Díaz-Bertrana, J. M. i MartínezAlmela, R. (-). Aplicaciónes de los residuos orgánicos en la restauración ecológica. Lodos. IntecUrbe. P. 30-34 Costa et al. (1991). Citat a: Jiménez, 1998 Cramer, A. W. (-). Manure Compost Marketing Guide. Whatcom County. WSU Cooperative Extension, Whatcom Conservation District. Disponible a: http://whatcom.wsu.edu/ag/compost/pdfs/Marketing%20Guide.PDF Dalzell, H. W., Phil, M., Gray, K. R. i Biddlestone, A. J. (1979). Composting in tropical agriculture. Review paper series, núm. 2. Citat a: De Bertoldi et al.,1986 De Bertoldi, M., Ferranti, M. P., L’Hermite, P. i Zucconi, F. (1986). Compost: Production, quality and use. Ed. Elsevier Applied Science London and New York De la Rubia, M. A. (2003). Puesta en marcha y optimización de la degradación anaerobia termofílica de lodos de EDAR. Tesi doctoral. Universidad de Cádiz Díaz, L. F., Golueke, C. G. i Savage, G. M. (1986). Energetic balance in compost production and use. Citat a: De Bertoldi et al., 1986 Díaz-Marcote (1994). Citat a: Jiménez, 1998 Diz, J. (1994). Definición de las variables más significativas de la calidad y utilidad del compost a partir de RSU. Projecte dirigit per l’empresa SADECO. Còrdova; abril, 1994 Estelrich, P. i Marí, R. (1998). Comportament del compost i de les subespècies de lotus creticus creticus i lotus creticus cystoides en la revegetació de talussos. TFC ESAB, 1998 European Comission (EC) (2000). Working document on sludge. DG ENV.E.3/LM. DirectorateGeneral Environment. Brussel·les; 27 d’abril, 2000 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 European Comission (EC) (2001). «Biological treatment of biowaste (2nd draft)» (document de treball). DG ENV.A.2/LM/biowaste/2nd draft. Brussel·les, 12/02/2001. Directorate-General Environment. Disponible a: http://europa.eu.int/comm/environment/waste/facts_en.htm Farrell, M. (2004). «Vineyard make switch to “four course” compost». Biocycle, vol. 46, núm. 2; febrer, 2005. P. 33-36 Favoino, E. i Centemero, M. (2004a). Csoil, biowaste and compost: an assessment of the potential contribution to tackle climate change. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Favoino, E. i Centemero, M. (2004b). Compost use and markets in the South of Europe. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Fiesinger, T., Harrison, E. Z. i Brinton, W. (2001). Compost marketing and labeling project: final report and phase 2 plan. The New York State Energy Research and Development Authority; Cornell Waste Management Institute; gener, 2001 Fröhlich, M. et al. (1993). Kompostqualität: Anwendungsformern - Güteklassen in Handbuch der Kompostierung. Austrian Ministry for Agriculture and Forestry. Vienna. Citat a: Brinton, 2000 Fundació de l’Enginyeria Agrícola Catalana (2004). Encoixinats NTJ 05A/ Terres per a jardineria NTJ 05/ Cobertes ecològiques extensives 11E. Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme Funke, U. (1992). Guidelines for the composting of organic waste (2a edició). Ministry of the Environment. Rheinland-Palatinate; març, 1992 García, A. (2001). Estudio del mercado de compost de lodos de EDAR. Informe realitzat amb motiu del programa GREGAL; gener, 2001 Generalitat de Catalunya (2004). Infraestructures de sanejament. Agència Catalana de l’Aigua. Data d’actualització: 21 d’octubre, 2004. Consultada: 25 d’octubre, 2004. Disponible a: http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/infraestructures_sanejament/inici.jsp?C omponentID=20625&SourcePageID=21329#1 Giró, F. (1999). The Development of Composting in Catalonia (Spain): Source Separate Collection and Treatment. EU Compost Workshop. «Steps towards a european compost directive». Vienna; octubre-novembre, 1999 Giró, F. (2000). El compostatge a Catalunya i marc legislatiu. Proc. 4a jornada tècnica sobre la gestió de residus municipals Giró, F. (2004). Source Separation Workshop 2003 «Situation of the separate collection of biowaste in Catalunya. Balance of one decade (1993-2003)». Proc. The Future of Source Separation of organic Waste in Europe. International ECN Workshop with Exhibition. Barcelona; 15 i 16 de desembre, 2003 Giró, F. (2004). Comunicació personal. 19 de desembre, 2004 Giró, F. (2005). Proc. II Jornades de Compostatge a Catalunya. Ecoparc-I. Barcelona; 15 de març, 2005 Gutiérrez, A. (1992). Promoció del compost. A: La gestió municipal dels residus sòlids urbans. Estudis i monografies del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. P. 141-165 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Hernández Muñoz, A. (1992). Depuración de aguas residuales. Paraninfo, SA. Madrid Huerta, O.; López, M. i Soliva, M. (2003). Base de Datos de Compost (pòster). A: The Future of Source Separation of Organic Waste in Europe. Internacional ECN Workshop with exhibition. Barcelona; 15 i 16 de desembre, 2003 Instituto Geológico y Minero de España (IGME) (2003). Recursos minerales, riesgos geológicos y geoambiente. Panorama minero. Turba y Leonardita. Disponible a: http://www.igme.es/internet/RecursosMinerales/panoramaminero/minerales/turba03.htm Jiménez, Mª D. (1998). Normas de Calidad del Compost. Treball professional de fi de carrera, núm. 1111. Universidad de Córdoba. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos y de Montes; octubre, 1998 Kehres, B. (2004). Exact product specification as a means to open markets for compost. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Kerner, A. i Álvarez, J. M. (2004). «Broadening compost use in Southern Europe». Biocycle, vol. 45, núm. 10; octubre, 2004. P. 55-58 Kiely, G. (1999). Ingeniería Ambiental. Fundamentos, entornos, tecnologías y sistemas de gestión. Mc Graw Hill Krug, A. (2004). Application of bioand green compost. The nature conservation point of view. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 López, M., Huerta, O., Valero, J. i Soliva, M. (2004). Raw organic materials origin and compost heavy metal contents. Proc: RAMIRAN 2004, 11th International Conference of the FAOESCORENA network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture. Múrcia; 6-9 d’octubre Lystad, H., Sørheim, R., Vethe, Ø., Magnussen, K. i Netalnd, J. (2004?). Socio-economic benefits of applying products made from biodegradable waste to soil. Norwegian Association of Solid Waste Management Marmo, L. (2002). Current management of biodegradable waste and future perspectives. Workshop «The biological treatment of biodegradable waste - Technical aspects». Brussel·les; 8-10 d’abril, 2002 Martínez, F. X. (1995). Posibles usos de los residuos urbanos en agricultura: abono, enmienda orgánica y sustrato de cultivo. Gestión y utilización de residuos orgánicos en agricultura. ISBN 847664-503-1. Aedos; Fundació La Caixa. P. 15-26 Mathieu, J. (2004). Separate collection create customers. The integrated image and marketing campaign in Luxembourg. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Mayoral, J. i Sánchez, A. (2004). «Backyard composting in Catalonia». Biocycle, vol. 46, núm. 4; abril, 2005. P. 75-78 Ministerio de Medio Ambiente (¿2001?). Estudio de los mercados del compost. Estudios e Iniciativas, SA. També disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/planesmed/life/EstudioMercadoCompleto. pdf Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Mortensen, H. (2004). New high quality brands on the retail growing media market. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 ORBIT (2001). Carlos Martínez. Citat a: Warmer Bulletin España 2001, El compostaje en Europa. 79/11; novembre, 2001. P. 16-17 ORBIT (2004). Efective compost marketing and compost application. European Compost Network. Disponible a Internet: www.compostnetwork.info Penningsfeld, F. (1978). Substrates for protected cropping. A.H. 82, 13-18. Citat a: De Bertoldi et al., 1986 Pérez, C., Manzano, S. i Soliva, M. (1995). Estudio de las variaciones de temperatura y de nivel de oxígeno durante el compostaje de RSU. Riegos y drenajes, XXI Pérez, C., Manzano, S. i Soliva, M. (1995). Compostaje conjunto de la fracción orgánica de residuos municipales (FORM) y residuos vegetales: Influencia sobre los desprendimientos de CO2 y NH3. Residuos, 46 Petersen, U. (2004). Market analysis and marketing concepts. Experiences and results of local and regional compost market studies in Germany. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Pomares, F. (1998). Los residuos orgánicos utilizables en la agricultura: origen, composición y características. 4rt Curs d’enginyeria ambiental; 26 - 28 d’octubre. Paperkite Editorial. Lleida. P. 116 Ponsa, J. (1998). Propostes per incentivar l’ús de residus orgànics en l’agricultura. Treball de classe per a l’assignatura Tractament i reutilització de residus, de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona Rahmani, M., Hodges, A. W. i Kiker, C. F. (2004). Compost users’ attitudes toward compost application in Florida. Compost Science & Utilization, vol. 12, núm. 1. P. 55-60 Renkow, M. i Rubin, A. R. (1998). «Does municipal solid waste composting make economic sense?». Journal of Environmental Management, núm. 53. P. 339-347 Revilla Álvarez, J. (1995). Caracterización de la oferta y previsión de la demanda agrícola de compost procedente de los residuos sólidos urbanos de Córdoba. Treball professional de fi de carrera, núm. 494. Universidad de Córdoba. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos y de Montes; maig, 1995 Robusté, J. (1995). Producción y eliminación de lodos generados en depuradoras de aguas residuales urbanas en Catalunya. Proc: Jornades Tècniques: Reutilització de residus urbans en l’agricultura. Fundació La Caixa. Barcelona Rossi, L., Ligabue, M. i Tabaglio, V. (2000). Il compost di qualità come fonte di sostanza organica per l’agricoltura. Manuale paractico per l’impiego in agricoltura di pieno campo. Centro ricerche produzioni animali S.p.A., Reggio Emilia Sanchís, J. (2005). Proc: II Jornades de Compostatge; Ecoparc I. Barcelona; 15 de març, 2005 Sanz, C., Arbiol, M., Ronda, J. i Sardà. M. (-). Guia didàctica per visitar la planta de compostatge de Castelldefels. Guia per a mestres. Ajuntament de Castelldefels. ISBN 84-920013-05 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Saña, J. (1989). Manual d’utilitats dels fangs de depuradora com adob. Quaderns de divulgació, núm. 12. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya Schleiss, K. (2004). Approaches for a market related evaluations of the benefits of compost use. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Sisquella, M., Lloveras, J., Santiveri, P. i Cantero, C. (2004). Tècniques de gestió ambiental en cultius extensius de regadiu. Projecte Trama; Universitat de Lleida. Ed. Fundació Catalana de Cooperació Smith, P., Powlson, D. S., Smith, J. U., Faloon, P. i Coleman, K. (2000). «Meeting the UK’s climate change commitments: options for carbon mitigation on agricultural land». Soil Use Manage, núm. 16. P. 1-11. Citat a: Brown i Leonard, 2004 Soliva, M., Giró, F., Valero, J., Cucurull, D., Lumbreras, F. i Barberá, R. (1992). Siete años de control del compost de RSU en Cataluña. A: Actas del Congreso Internacional sobre RSU. ISWA 92. Madrid Soliva, M. (1993). Control de la qualitat del compost. A: La gestió municipal dels residus sòlids urbans. Diputació de Barcelona, ISBN 84-7794-233-1 Soliva, M. i Molina, N. (1996). «¿Qué significado tiene el término compost?». Riegos y Drenajes, XXI: 87. P. 29-33 Soliva, M. (2001). Compostatge i gestió de residus orgànics. Estudis i monografies, 21; Diputació de Barcelona, ISBN 84-7794-803-8 Soliva, M. i Felipó, M. T. (2002). Organic wastes as a resource for Mediterranean soils. A: Langenkamp, H. and Marmo, L. (Eds) Biological Treatment of Biodegradable Waste. Technical Aspects. Workshop. Brussel·les; 8-10 d’abril, 2002. P. 249-272 Soliva, M., López, M., Huerta, O., Valero, J. i Felipó, MT. (2004). Waste organic matter quality versus soil amendment effects. RAMIRAN 2004, 11th International Conference of the FAOESCORENA network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture. Múrcia, 6-9 d’octubre Soliva, M. (2004). Organic waste in Spain: a problem that should be a resource. RAMIRAN 2004, 11th International Conference of the FAOESCORENA Network on Recycling of Agricultural, Municipal and Industrial Residues in Agriculture. Múrcia, 6-9 d’octubre Turk, T. (1989). Gesamtkostenbetrachtung des Entsorgungskonzeptes Bioabfallkompostierung. A: Tagungsband, 1. Witzenhäuser Abfalltage, Ingenieurgemeinschaft Witzenhausen. P. 267-275. Citat a: Funke, 1992 Umwelttechnik Vogel (UTV AG) (2003). Let’s make compost! Ed. Swen Panten. Baden-Baden (Alemanya); tardor, 2003. P. 9 United States Environmental Protection Agency. (1993). Summary of markets for compost. EPA/530-SW-90-073B; novembre, 1993 United States Environmental Protection Agency. (1997). Innovative uses of compost. Bioremediation and pollution prevention. EPA/530-F-97-042; octubre, 1997 Unió de Pagesos (UP). (2004). «Avaluació del territori per a usos agraris a Barcelona (demarcació)». Revista La Terra, núm. 297; juny, 2004. P. 22-23 Estudi del mercat del compost a Catalunya Antonio Giménez, Montserrat Soliva, Oscar Huerta Gener 2005 Uriarte (2002). ATEGRUS 2002. Citat a: Favoino i Centemero, 2004b Veeken, A. (2004). Production of high quality peat substitute from biowaste. Proc. International ECN Workshop «Efective compost marketing and compost application». Aschaffenburg (Alemanya); 4 i 5 d’octubre, 2004 Verdonck, O., De Boodt, M. i Gabriels, R. (1986). Compost as a growing medium for horticultural plants. A: De Bertoldi et al. (1986). P. 399-405 Wiemer, K i M. Kern, ed. (1992). Gütesicherung und Vermarktung von Bioabfallkompost. Technical Series 9. Universitat de Kassel, MIC Baeza Verlag. 710 p. Citat a: Brinton, 2000 Zucconi, F. i De Bertoldi, M. (1986). Compost specifications for the production and characterization of compost from municipal solid waste. Citat a: De Bertoldi et al., 1986