Resum de treballs de final de carrera presentats en les darreres convocatòries

l RESUM PRESENTATS EN DE TREBALLS LES DARRERES DE FINAL CONVOCATÓRIES DE CARRERA L Producció agrícola , , 43 1.1, Cultius extensius , 43 1.2. Cnltius de fmiters . 48 1.3, Cultius horticoles. , .. 49 1.4. Cultius omamenrals . , 52 2. Producció ramadera , ... 54 3. Indústries agroalimentaries . , 58 3,1. Lactiques. , .58 3.2, Conserveres. , , , ,61 3.3. Altres .... , .62 4, Viticultura i enologia , .64 5, Jardineria i paisatgísme. , . , 68 6. Medí ambient. .. . 7] 6.1. Compostatge . , , , , .71 6,2, Depuració d'aigües . , . 72 6,3. Utiliztació de f,mgs d'EDAR, , , . 73 6.4, Altres , , , . ,74 7. Maquinaria agrícola .75 8. Sois." ,.,.,.." , , , ,76 9. Biotecnologia,." .76 10. Ajuda al desenvolupament .78 11. Misce¡,¡ania". ,78 1. PRODUCCIÓ AGRÍCOLA 11. Cl.;l.TIUS EXTENSIUS Títol Estudi sobre l,¡ producció deis farratges a Catalunya Autor R. Armadas Professor tutor M. Pujol Resum En el treball present,l( s'ha fet un estudí sobre la producció deis farratges a Caralunya, S'ha iniciat amb I'analisi de l'evolució de les superfícies cultivades de tots e1s farratges -en els darrers 35 anys 0965-1998). En segon !Ioc, a partir de les dec1aracions de superfícies als tennes municipals corresponents a l'any 2000, s'han establert les supertlcies cultivades de cada farratge per comarques, Prenent com a centre les principals comarques farratgeres, s'ha estudiat la sítuació actual deis principals farratges: alfals, blat de moro, margall, cereals d'hivern i praderes polifites. Per fer-ho, s'han realitzat tot un conjunt de visites a explotacions i empreses del sector, que han permes plasmar d'una manera més realista, la situació actual i els principal s problemes de la producció de farratges a Catalunya. En aquest sentit, s'han realitzat diversos fulls de cultiu deis principals farratges en diferents comarques, que donen una visió del sistema de producció actual, que varia d'una comarca a una altra en funció basicament de les condicions climatiques. Finall1lent, tenint en compte la reIació entre els farratges i I'aIÍlnentació animal, s'han relacionatels censos ramaders i la prodllcció actual de farratges per establir d'alguna manera quina és la influencia del bestiar sobre la distribució i la importancia d'aquesta última. Mots clau Farratges, Catalunya, alfals, blat de moro, margall, cereals, praderes politltes Estudi comparatill sobre el comportament de dos cultivars de ve>;;a en la barreja amb cereal per a la producció farratgera Autors V. Guerrero, A. Martínez Professor tutor M. Pujol Resum El trebal! que es presenta a continua ció consta d'una experiencia realitzada amb la nna lira t d'avaluar les diferencies productives entre dues vaderats de ve>;;a ( Vicia sativa cv. Aneto i Vicia vi/losa cv. Namoi) en associació amb dues especies de cereals d'hivern (X TriticosecaLe Wittmak cv, Trujillo i Avena sativa cv. Previsión), El treball de camp s'lla desenvolupat sobre una parcel·la experimental de la granja-escola Torre Arxius de I'EscoJa Superior d'Agricultura I43 Serie cinquena, al1y 2002, número 6 • Marimon, situada al municipi de Cal des de Montbui (Valles OrientaD. Per dur a tenne l'experiencia s'ha reaHtzat un disseny estadístic basat en blocs a I'atzar (de quatre repeticions en cada cas) i tres factors per estudiar: cereal tutor, varietat de ve<;a i dosi de sembra. La productivitat de la barreja s'ha estudiat a partir de diferents densitats de sembra. Cada ve<;a es va sembrar a raó de 0, 50, 100 i 150 kg/ha amb cada un deis cereals; d'aquesta manera es van obtenir setze subparceJ.les per bloc. Les dades recollides s'han analitzat estadísticament amb el programa SAS, creant un model per a cada variable que inclou: bloc, cereal tutor, varietat de ve<;a i dosi de sembra. Les principals conclusions a que s'ha arribat són: les barreges de civada han produ'it més quilograms de materia seca per hectarea, 16.369, respecte als 13.53.'3 kg/ha de les de triticale. La producció no queda afectada per la presencia de ve<;a i el seu tipus. La dosi de ve<;a afecta la producció: en augmentar la dosi de ve<;a (j reduir la de cereal) tendeix a baixar la producció, i és significatiu a la dosi de 150 grans/m 2 respecte a les de °i 50 grans/m2. La producció de les parceJ.les de triticale no es diferencia signif1cativament de la de les parcel·les de triticale amb vep, tot i que el cereal en monocultiu produeix més. Mots clau Barreges ve<;a cereal, ve<;a, triticale, civada, dosi de sembra Titol Avaluació agronomica de diferents varietats de mongeta seca de maL'! baixa en producció agraria ecológica en les condícions edafoclimatiques de la Catalunya central Autor G. Balanya Professor tutor M. Pujol Resum En aquest trebal! s'lla portat a terme una avaluació agronómica de les varíetats de Phaseolus vulgaris planxeta, de la Seu, Santa Pau, Castellfollít, Blason i del ganxet, en producció ecologica a la finca de Can Poc Oli pertanyent a I'Escola de Manresa, i situada en aquesta mateixa població. Els objectius d'aqllesta avaluació van ser els de determinar quina d'aquestes varietats presemava una millor adaptació edafoclitmHica, una millor resistencia a les plagues, malalties i t'itopatologies, així com, un menor cost de cultiu i una major prodllCció. També ens interessaya de saber com s'adaptaven les diferents varietats al maneig del cllltill. El disseny experimental va mitjan<;ant dos paral·lels amb un marc de plantació i una tipologia de sembra diferent, en tres blocs a I'atzar de sis repeticions cada un. Les dades obtingudes gracies a totes les variables estudiades, han estat tractades 44 Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricultura Serie cinqueua, any 2002, número 6 estadísticament mlt)an<;ant el programa informatic SAS, creant un model que diferenciés els resultats en funció deis factors assaig, bloc i varietat. Les experiencies recoHides al lIarg de l'experimentació, i els resultats estadístics obtinguts, ens han permes extreme les conclusions següents: l. Els efectes de les malalties fúngiques Rhizoctonia sp i Fusarium soltmi, i la plaga Heliothis armígera, han incidit sobre la totalítat deis resultats obtinguts. Les COI1c1usions que es desprenen de I'estudi estan supeditades a la seva Es fa recomanable una repetició de l'estudi, efectuant mesures preventives per evitar aquest factor. 2. La varietat de la Seu, ha estat la que ha mostrat una major facilitat en el maneig del cllltiu, una bona adaptació edafoclímatica i una major prodllcció final. 3. El marc de plantació i la tipo logia de sembra realitzats a l'assaig 1 han mostrat uns millors resultats pe! que fa al desenvolupament i la producció de les diferents varietats. Mots clau Phaseolus vulgaris, mongeta, agricultma ecológica, varietats de mata baixa Analisi del sistema de producció i aprofitament deis farratges en una vall deis Pirineus, concretament la vaH de Ribes (Ripolles) Autor M. Cama Professor tutor M. Pujol Resum El trebaH té com a objectiu estudiar els sistemes d'explotació farratgera d'una val! deIs Pirineus, en concret la val! de Ribes (RipollesJ. L'objectiu principal és saber sí l'estada a la muntanya i la producció farratgera que es fa a la vall de Ribes, és sut1cient per satisfer les necessitaL<; de les especies ramaderes -boví de cam, oví, boví de lIet i equíque hi romanen durant tot I'any. Un cop descrites les característiques, tant de les llluntanyes, COlll deIs farratges i de la ramaderia, s'han comparat les necessitats deIs animals amb les produccions farratgeres, en l'ambit global de la Vall i individualment, poble a poble. Amb els resultats Obtíl1guts hem arribat a les conclusions següents: Les muntanyes de la VaU suporten una ramadera molt baixa. Aixo indica que hi podria cabre més bestiar del que hi ha. La producció farratgera és excedentaria i esta mal aprofitada. Per compensar aquests excedents, acostuma a venir a la Vall bestiar de tora durant el període de primaL l vera fíns a la tardor, tant a les muntanyes com a les Titol finques arrendades. De les quatre ramaderes (boví de cam, oví, boví de llet i equíJ, Púnica que té un [utur més o menys estable és el boví de cam. Tant la producci6 ovina (¡radicionalment important a la Vall) com la producci6 Hetera i la producci6 equina es troben en regressi6. Mots clau Producci6 de farratges, boví de cam, oví, boví de lIet, equí Títol Estudi de l'evoluci6 de la producci6 de MS/ba i de la composici6 morfologica de varietats de cereals d'hivern Autors Y. Diez, C. Santamarina Professor tutor M. Pujol Resum Aquest treball, pretén aportar més informació sobre l'evolució de la producció de MS/ba i de la composició morfológica de quatre de cereal s d'bivem a partir de l'inici de l'espigat fins a la maduració del grao L'experiencia s'ha dut a terme a Caldes de Montbui, utiHtzant les varietats de les especies de civada (Avena sativa L.), ordí (Hordeum vuLgare L.), blat ( Triticum aestivum L.) i tríticale (Triticosecale Wittmak). El dísseny experimental emprat va ser el de parcel·les subdividides (sp/it-pLot) (blocs a I'atzar en parcel·les subdividides), on el factor principal que es va estudiar va ser la varietat i el factor secundari, la data de dall. Les dades obtingudes en el treball de camp van ser analitzades estadísticament mitjam;ant el programa SAS, i van permetre confirmar que: 1. El triticale produeix el més aviat i és l'especie que produeix Illés MS/ha, si bé la civada produeix el farratge més tardo 2. L'evoluci6 deis farratges no va ser tan espectacular com s'esperava, a causa de les condicions climatológiques d'aqllest any, que han marcat el desenvolupament de les especies. 3. Respecte a la composició morfológica de les diverses especies, els resllltats han confirmat les dades d'anys anteriors: I'ordi és la que manté els nivells de producció d'intlorescencies més alt; el triticale produeix més tiges. Respecte a la civada s'lla pOgllt observar, a diferencia d'al tres anys, que el l1ivell de fulles seques és efectivament superior a la resta, peró no en fulles verdes. Mots clau Composició morfológica, civada, ordi, blat, triticale Estudi de la influencia de la dosi de sembra en la producci6 i la qualitat del gra de blat Autors S. Medina, J. Noguera Professor tutor M. Pujol Resum Generalment s'acostuma a cultivar el blat a unes dosis massa elevad es i aquest estudi permet comprovar que una reducció en la dosi de sembra manté la producció, peró no els components del rendiment. També es comparen e/s efectes de la dosi de sembra sobre la qllalítat del gra, en concret el pes específic, el pes de 1.000 grans i la materia seca. Les dosis comparades han estat de 200, 400 i 600 grans/m 2 per a cada una de les cinc varietats: Anza, Etecho, Gazul, Isangrain i Marius. Totes les combinacions s'han distribu'it en quatre blocs de manera completament aleatória. Els resultats han demostrat que la prodllCci6 queda afectada per la dosi de sembra i es presenten diferencies significatives entre varietats. La densitat de sembra no modifica la materia seca i el pes nc, peró sí els components del rendiment i el nombre de fíllols/planta. Un augment en la densitat de plantes es tradueix en un increment del nombre d'espigues/m 2 COI11 a conseqüencia, es compensen els components del rendiment fent que les espigues siguin més petites i presentin un menor nombre de grans/espiga i a la vega da més petits. Mots clau Blat, vadetat, dosi de sembra, nombre de fillols/ml, components del rendiment Estudi del comportament de I'ordi de dos i de sis rengles segons la dosi de sembra i la varietat Autors A. Cabanas, 1. García Professor tutor M. Pujol Resum S'acostuma a cultivar I'ordi a unes dosis de sembra sovint molt elevades. COIll que els dos tipus d'ordi, de sis i de dos rengles, res ponen de manera diferent a la dosi de sembra, en I'experiencia que es ressenya s'ban comparat tres dosis de sembra i quatre varietats diferents, de dos i de sis Les dosis comparades han estat de 200, 350 i 550 grans/m 2 per a cada una de les quatre varietats: Barbarrossa, Plaisant, Cleo i Graphic. Totes les combinaArxius de I'Escola Superior d'Agricultura I 45 Serie cinquena, al1y 2002, número 6 cions s'han distribu'it en quarre blocs aleatoriament. Els resultats han demostTat que la producció no queda afectada per la do si de sembra. En canvi, el pes de 1.000 grans, factor qualitatiu, sí que ha dismimiit en augmentar la dosi de sembra. PeI que fa als components del rendiment, un augment de la densitat de les plantes s'ha tradtlit en un increment del nombre d'espigues/m 2• El nombre de grans/espiga només ha quedat afectat per la varietat pero no per la dosi de sembra. Mots clau Ordi, varietat, dosi de sembra, típus, qualitat del gra, components del rendiment Titol Estudi de la intluencia de la dosi de sembra en la producció i la qualitat del gra de blat Autors P. López, R. Rebollo Professor tutor M. Pujol Resum Generalment s'acostuma a cultivar el blat a unes dosis massa elevades i aquest estudi pennet comprovar que una reducció en la dosi de sembra manré la producció, pero no els componenrs del rendiment. També es comparen els efectes de la dosi de sembra sobre la qualitat del gra, en concret el pes específic, el pes de 1.000 grans i la materia seca. Les dosis comparad es han estat de 200, 400 i 600 grans/m 2 per a cada una de les cinc varietats: Montcada, Rínconada, Sarina, Soissons i Tremie. Totes les combinacions s'han distribult en quatre blocs de manera completament aleatoria. Els resultats han demostrat que la producció no queda afectada per la dosi de se1l1bra, rot i que presenta diferencies significatives entre varietats. La densitat de sembra no modifica la materia seca ni el pes específic, pero, en canvi, sí que afecta els components del rendiment í el nombre de fillols/ml. Un augment en la densitat de plantes es tradueix en un increment del nombre d'espigues/m 2, pero aquestes són més petites í tenen menys grans/espiga i e1s grans són més petits. Mots clau Blat, varietat, dosi de sembra, nombre de tlllols/planta, components del rendiment Titol Estudi de la influencia de la dosi de sembra en la producció i la qualitat del gra de blat Autors S. Ochoa, V. Salvador Professor tutor M. Pujol Resum Generalment s'acostuma a cultivar el blat a unes dosis massa elevades i aquest estudi permet comprovar que una reducció en la dosi de sembra manté la producció, pero no els components del rendiment. També es comparen els efectes de la dosi de sembra sobre la qualitat del gra, en concret el pes especítlc, el pes de 1.000 grans, la materia seca i la prote'ina. Les dosis comparad es han estat de 200, 400 i 600 grans/m 2 per a cada una de les deu varietats: Anza, Etecho, Gazu!, Isangrain, Marius, Montcada, Rinconada, Sarina, Soissons i Tremie. Totes les combinacíons s'han distribui't en quatre blocs de manera completament aleatória. Els resultats han demostrat que la producció no queda afectada per la dosi de sembra tot i que presenta diferencies significatives entre varietats. La densitat de sembra no modifica la materia seca, el pes específic ni la prote'ina, pero, en canvi, sí que afecta els components del rendiment i el nombre de fillols/planta. Un augment en la densitat de plantes es tradueix en un increment del nombre d'espigues/m 2, pero aquestes són més petítes, tenen menys grans/espiga, i e1s grans són més petits. Mots clau Blat, varietat, dosi de sembra; nombre de t1l1ols/planta, components del rendiment Títol Efecte del treball del sol en la produccíó de pesol proteaginós, en el contingut de nitrats i en la densitat aparent del sól. Autors H. Vázquez, C. Romano Professors tutors A. Hereter, G. Gorchs Resum Aquesta experiencia és una continuació d'una serie d'investigacions que s'han portat a tenne en els últims deu anys en la granja-escola Torre Marimon (Cal des de Montbui, Barcelona). L'obíectiu d'aquest estudi és veure 46 Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricu)rura ¡ Serie cinquena, any 2002, número 6 l , com el treball del sol (sistema convencional, sistema simplificat i sembra directa) afecta la producció de pesol proteaginós (var. Ballet) i el contingut de nitrats i densitat aparent del terra. L'experiencia s'ha fet en tres parcel·les sembrades de pesol (var. Ballet) de 2.700 m2 de superfície, una per cada sistema de conreu del sol. Les mostres de pe sol s'han agafat en tres dates diferents durant el cultiu, i les mostres de sol per a I'estudi de la concentra ció de nitrats i densitat aparent, en dos dies distints, el primer, poc abans de la collita del cultiu i el segon, tres mesos més tardo L'analisi deis resultats obtinguts en aquest estudi indica que els rendiments de pesol no són significativament diferents entre els tres tipus de conreu, encara que es tendeix a produir més en les parcel·les de conreu convencional i sembra directa. Pel que fa als parametres del sol estudiats, s'han trobat en I'horitzó 0-15 (cm) una major concentració de nitrats en la parcel·la de sembra directa i en I'horitzó 15-40 (cm), el contingut més alt es dóna en la parcel·la de conreu convencional; hi ha més nitrats al setembre (sense cultiu) que al juny (amb cultiu) en totes les parcel·les. La densitat aparent més elevada de les tres parcel·les és la de sel11bra directa. Mots c1au Conreu, nitrats, densitat aparent, pesol proteaginós, Ballet Títol Resposta de cinc generacions de selecció en massa per tija gmixuda en la varietat Lancaster de blat de moro, encreuades amb la línia B73 Autors A. Fernández, A. Martínez Professor tutor L. Bosch Resum A partir de cinc generacions de selecció en massa, en la varietat Lancaster, per tija gruixuda, es va estudiar la resposta d'aquests materials després d'encreuar-Ios amb la línia B73. EIs resultats es van comparar amb els obtinguts en un treball anterior en que es van assajar les cinc generacions de selecció "per se". L'estudi s'ha fet en tres localitats diferents per determinar la possible influencia de l'al11bient en els assajos. En els caracters diametre de la tija, dies de floració, al~ada fins a I'espiga, alpda total, nombre de nusos fins a I'espiga i nombre de nusos totals, es va mantenir la tendencia creixent i sostinguda trobada en l'assaig de les cinc generacions de selecció "per se", pero minvada per I'efecte estabilitzador de la Iínia B73. La producció de I'espiga només es va incrementar fins a la tercera generació, a partir de la qual va restar estable. Aquest comportament va resultar semblant al de les generacions de selecció "per se", i en aquest cas I'efecte estabilitzador de la línia B73 va ser poc important. Com que la varietat Lancaster hauria de trobar-se en equilibri de lligament, es dedueix que aquests caracters es troben correlacionats per pleiotropia. Cap car:'ícter no va presentar interacció significativa per I'efecte localitat x híbrido Mots c1au Blat de moro, Lancaster, producció, selecció massal Títol Rendiment de cinc generacions de selecció per increment del di:'ímetre de la tija en la varietat Lancaster de blat de moro, encreuades amb la línia B73 Autor D. Gabarró Professor tutor L. Bosch Resum A partir de cinc generacions de selecció en massa, en la varietat Lancaster, per tija gruixuda es va estudiar la resposta d'aquests materials després d'encreuar-Ios amb la línia B73. EIs resultats es van comparar amb els obtinguts per Casanas et al. (1998), en que es van assajar les cinc generacions de selecció "per se". L'estlldi s'ha realitzat en tres localitats diferents per determinar la possible influencia de I'ambient en els assajos. En els caracters diametre de la tija, producció de MS de la part vegetativa, producció de MS total i producció de MS digestible total, es va mantenir la tendencia creixent i sostinguda trobada en I'assaig de les cinc generacions de selecció "per se", pero minvada per I'efecte estabilitzador de la línia B73. La FND va disminuir lIeugerament, mentre que la resta de caracters de qualitat del stover no es van modificar significativament. La producció de MS de I'espiga només es va incrementar fins a la tercera generació, a partir de la qual va restar estable. Aquest comportament va resultar semblant al de les generacions de selecció "per se". Com que la varietat Lancaster, objecte de selecció artificial, !lauria de trobar-se en equilibri de lIigament, es dedueix que aquests caracters es troben correlacionats per pleiotropia. Cap caracter no va presentar interacció significativa per I'efecte localitat x híbrido Els resultats obtinguts estan a favor de la utilització del caracter diametre de la tija per a la millora de la producció de farratge de blat de moro. Mots c1au Blat de moro farratger, qualitat nutritiva, Lancaster, rendil11ent, selecció en massa Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura I 47 Serie cinquena, any 2002, número 6 1.2. CULTIUS DE FRUITERS Títol Comparació del comportament d'oviposició de A1ldgyrus pseudoctJccii i LepttJmastix dacryÚJpii, parasitoides de! PlarltJctJccus átri Autor J Valldepérez Professors tutors MT. Mas, FX Sorribas Resum Anagyrus pseudtJctJcci i LepttJmastix dacryÚJpií són dos himenópters endoparasitoides de P!antJc(}ccus citrí, una de les principals plagues deis cítrics, i són utílitzats per al control biológic de la plaga. Aquest treball estudia comparativament el comportament de les dues especies respecte a I'hoste. Per mitja d'observació directa en laboratori vam definir totes les seqüencies de comportament, la seva freqüencia i el temps invertit en cada activitaL D'aquesta manera vam poder establir diferencies en e! comportament general de les dues especies, especialment en la localització i acceptació de l'hoste i l'oviposició en I'hoste. Vam trobar diferencies importants en el temps total d'oviposició que és més elevat en A. pseudoctJcci (21,92±1,81sJ que en L dacryÚJpii 04,19±0,82s.l. A. pseudoc(}cci passa més temps sobre la superfIcie de la carabassa on es troben els cotonets que L dacryltJpii. Les seqüencies de comportament no presenten gaires diferencies entre aquestes especies. La principal diferencia entre A. pseudoc(}cci i L dacryÚJpii és que e! primer du a terme l'oviposició el 50% de les vegades que introdueix I'ovipositor mentre que el segon només un 10%. Mots clau Anagyrus pseudoctJcci, LepttJmastix dacryÚJpii, P!antJc(}CCUS átri, oviposició, comportament perqlle la demanda de terreny edíficable creix. Havent assolit el sostre de creixement urbanístic, es fa necessaria una revaluació de les activitats tradicionals de les arees rurals. D'altra banda els conreus tradicionals, principalment garrofer i ametller, es troben en tilla creixent situació d'abandonament, agreujada per la crisi estmctural que pateix tot el sector de la fmita seca a la Unió Europea. Amb el garrofer com a cultiu de referencia, pel fet de ser un deis més representatills i menys estudiats, s'analitzen les perspectives des de l'estlldi de les tecniques i del material vegetal existent, comptant amb i'adopció de formes productives sostenibles, dins del marc de I'agricultura ecológica. La supervivencia de conreus com el garrofer a Eivissa, amb els aspectes paisatgístics o culturals que porten implícits, dependra en gran manera de la capacitat d'innovació, diversificació i professionalitzadó de les finques agrícoles. Així mateix, cal una implicació dels diferents agents, des de les institucions públiques fins als mateixos productors. Mots clau Garrofer, agroecologia, Eivissa Historia genética del níspero, aguacate, mango y caña de aZ(lCar Autor C. Rodríguez Professor tutor P. Casañas Resum El conocimiento de la historia y la filogenia de las plantas cultivadas es imprescindible para cualquier programa de mejora genética. En este trabajo pretendemos informar del lugar de domesticación, evolución de la estructura génica, estado actual y perspectivas futuras de mejora del níspero, aguacate, mango y caña de azúcar. EritJbtJtrya japtJllica se originó en China oriental y posiblePerspectives per al conreu ecológic del garrofer a Eivissa Autor J. Serra Professor tutor C. Bemat Resum Abona part del litoral mediterrani, com ara a Eivíssa, e! sól rústíc sovint pateix la urbanització deis espais mrals, mente en el sur de Japón. Es una planta alógama. Se mejora mediante hibridación, intentando obtener enanismo moderado y resistencia a la mosca de la fruta. Persea america1ld, originaria de Méxíco y Centroamérica, es una planta alógama y su flor es bisexual pero funcionalmente unisexual debido a la dicogamia que presenta. Su mejora se realiza por hibridación asistida mediante marcadores moleculares, intentando incidir en caracteres cualitativos y obtener resistencia a la antracnosis y a la podredumbre de la raíz. Mangifera indica proviene de la región indobirmánica y de! sudeste asiático. Es una planta alógama, su semilla puede ser monoembriónica y poliembriónica aunque la multiplicación con fines 48 IArxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie ciruJuena, any 2002, númertJ 6 I comerciales es vegetativa. Para su mejora se utiliza la hibridación con la ayuda de marcadores moleculares. Se intentan mejorar aspectos cualitativos y conseguir enanismo, resistencia a la mosca de la fmta y a la antracnosiso Saccharum officinarum tiene su origen en Nueva Guinea. Es una planta alógama pero la caña de azúcar comercial se multiplica vegetativamente. Se mejora mediante programas de ampliación de base genética ehibridacíón. Se intenta conseguir un incremento del contenido de sacarosa y obtener resistencia al vims del mosaico. Es un cultivo que ha tenido y tiene una gran trascendencia social y económica. Mots clau (t,riobotrya japonical, aguacate (Persea americana), mango (Mangifora indica), caña de azúcar tSaccharum officir¡arum), historia genética Títol de transformació a reg per degoteig d'un cultiu d'oliveres en la tinca dita "la Cova", de 4,83 ha al t.m. de Bovera (les Garrigues) Autor J. Ponsa Professor tutor F.J. [ranzo Resum Es pretén fer un reg per degoteig en oliveres al municipi de Bovera, amb una dotació anual de 1000 m3/ha-any. A partir de diversos parametres est:udiats com ara les arrels (profunditat, diametre í concentració maxima) i analítzant la infiltradó de l'aigua al sol (aplicant díferents volums i amb tres cabals de degotadors diferents), es porta a tenne el disseny agronomic. Aquest s'ajustara als criteris de reg detlcítari controlat. Per al clisseny hiclraulic s'escullen degotaclors autocompensants inserits en tubo Per corregir els clesajustos de cabal i pressió, es connecten els finals deIs laterals amb un altre tub clit terciari de suport. La variadó de pressió de la subunitat no pot sobrepassar els 35 mca i en els calculs fets no sobrepassa els 23,5 mca. Les cano nades primaria i secundaria estan enterrades. El tub utilítzat és de PEBD-32 6 atm. El cap~al de t1ltració esta parcialment automatitzat. Cada sesctor de reg tinclra la seva electrovalvula amb programador individual. Mots clau Reg, degoteig, oJiveres Titol PoJ.linització amb introducció de ruscos d'abelles domestiques (A pis mellificaJ deIs principals cultius d'interes comercial Autor S. Bañón Professor tutor F. Casañas Resum L'important paper pol·linitzador de les abelles i els beneficis que aquestes proporcionen, tan en les plantes cultivades com en la conservació de la flora fan recolllanable la seva introducció als camps de cultiu, ja que en mol tes vegades la població natural d'insectes pot no ser suficient per assegurar una perfecta poJ.linització. El proposit d'aquest estudi és apropar I'agricultor a les practiques de po¡'¡inització amb introducció de ruscos d'abelles domestiques als principal s cultius comercials on el seu ús és interessant. Per aixo, es defineix el fenomen de la pol·!inització i la relació entre flors i abelles. Es presenten els principals parametres de control i avaluació de les experiencies de poJ.linització. Es fa una revisió d'aquests CUltillS i es proporcionen les actllacions que s'han de dur a tenne per a fer un bon servei de po].Jinització. En conjunt, es retlecteixen les qualitats po¡'¡initzadores de l'abella domestica que comporten augments de la quantitat i/o la qualitat de les collítes deis cultius proposats. La simple introducció de ruscos no garante ix una adequada po¡'¡inítzació. Cal, a més a més, disposar de ruscos en les millors condicions per dedicar el major nombre d'abelles a les tasques recol·lectores i la creació d'un ambient propici que asseguri a les abelles el major estímul per buscar l'aliment (poJ.len Vo nectar), amb la qual cosa s'optímitza la poJ.linítzació del cultiu. EIs serveis de pol·]¡nitzadó (contractadó i cessió de les ames) estan poc establerts al nostre país i són propordonats, en la majoría deis casos, per petits apicultors. Mots clau Abella domestica, cultius, pol·línització, pol·len, nectar 1.3. CULTIUS HORTÍCOLES Títol Posada a punt d'un metode analític per determinar la [racció proteica majoritaria en mongeta per electroforesi capi¡'¡ar Autor C. Jiménez Arxius de J'EscoJa Superior d'Agricultura 149 Serie cinquena, al/y 2002, número 6 Professor tutor M. Pujola Resum Aquest treball, té com a objectiu posar a punt un metode analític per tal d'identificar la fracció majoriti'íria "Phaseolina" en mongeta per electroforesi capil·lar (HPCE). El primer pas que s'ha seguit per a aquesta posada a punt és I'optimització del procés d'extracció, purificació i redissolució proposat per AIli i Baker (983), i trobar les condicions de treball adequades per dur a terme la separació electroforetica. Els resultats, indiquen que l'extracció amb acid cítric 0,4 N i pH = 4 és adequada i que les solucions de NaCl 0,5 M, acid cítríc 0,4 N a pH 4 i la barreja de solucions de NaCI 0,5 M en acid cítric 0,4 N a pH 4 poden ser utílítzades com a solucions de redissolució de la mostra. Les condícions electroforetiques que han donat millors resultats, han estat la milització de tampó tetraborat sodic a pH 9, amb I'addició de dos additíus: putrescina 1 mM, SDS 1 mM o 50 mM, aplicant un voltatge de +30 kV i utilitzant una temperatura de 60°C. L'aplicació de la tecnica proposada a ser varíetats de mongeta (Whíte Kidney, Navy, Castellfollit del Boíx, genoll de Crist, Tavella Brisa, del ganxet í Caray) encara que no pennet avaluar diferencies ímportants; s'observa que amb el tampó amb putrescina i utilitzant com a SOltlció de redissolució la barreja (citratNaCI), permet establir alguns gmps diferencials. Mots clau Mongeta extracció i identificació, Phaseolina, electroforesi capil·lar Característiques ecofisiologiques foliars que poden determinar la implantació i el desenvolupament de poblacions entomofagues en especies ruderals del Maresme Autors L. Labarta, P. García Professor tutor J Comas Resum En l'horticultura del Maresme la coexistencia de diversos cultius horticoles en l'espai i en el temps és un fet que afavoreix el desenvolupament de plagues polífagues. L'erradicació d'aquestes poblacions es pot fer a partir d'enemics naturals (Macrolophus caliginosusl com a alternativa a I'aplicació deis productes fitosanitaris. En aquest treball s'han estudiat les característíques ecofisiologiques de les fulles que intervenen en la relació planta-ínsecte i que per tant determinen la presencia de M. caliginosus sobre les cinc plantes ruderals estudiades: Ononis rotundjfolia, Ononjs natríx, Cistus monspelimsís, lnula viscosa, Erigerun 50 IArxius de I'Escola Superior d'Agricultura Serie cinquena, any 2002, número 6 karvinskianus. En estudiar la reladó planta-insecte s'ha vist que tant la l. viscosa com 1'0. natrix són bones hostatgeres per a M. caligirlOsus, mentre que I'E karvinskianus s'ha descartaL A més, per als tres parametres ecofisiologics més determinants (tricomes, SPAD i transpiradó), 1'0. natrix és la planta que millors característiques ha presentat per suportar la població d'aquest mÍrid. Mots clau Macrolophus caliginosus, Onanis rotundifolia, Ononjs natrix, Cistus monspeliensis, lnula viscosa, Erígerun karvinskianus, relació planta-insecte Producció i qualitat d'una cría del depredador Macrolophus caliginosus Wagller: efecte de la densitat cI'adults infestants i de les condicions ambientals durant el períocle de posta Autor L. Viñas Professor tutor X. Sorribas Resum Macrolophus caliginosus Wagner és un depredador pol1fag autocton de I'area mediterrania usat principalment com a agent de control biologic de mosca blanca en programes de control integrat de plagues. Aquest mírid colonitza de manera natural e1s hivernacles, pero sovint cal alliberarne per controlar les plagues a temps. La cria d'aquest mírid té un cost elevat que es podria reduir millorant l'eflciencia de la cria comercial. S'han planteiat tres objectius per millorar una cría comercial de M caliginosus en condidons d'hivernacle: l'efecte sobre la proclucció i la quaJitat Uertilitat i pes) deIs M caliginosus produ'its en funció de la densitat d'adults infestant (36, 50 i 75 individus/plantal per planta i les condicions ambientals, dmant el període de posta; un altre deIs objectius va ser coneixer la distribució vertical de les nimfes de M. caligínosus en plantes de tabac per simplificar el mostreig de nimfes i predir la producció final. L. .. producció obtinguda va ser similar i de la mateixa qllaIitat per les tres densitats assajades; per tant, la més avantatjosa va ser la densitat de 36 individus/planta. Les condicions ambientals no van afectar la producció pero sí la durada del cicle. Els resultats van mostrar que la posició 111itjana de les nimfes al cap de 35 dies de cicle situa la fulla 3 i que el 9QDIÓ de les nimfes es troben a les cinc fulles més antigues. Mots clau Macralophus calíginosus, densitat d'infestació, control biologic, control integrat de plagues, cria d'enemics naturals I i Títol El fajol a la Garrotxa: del cultiu, situació actual i perspectives de futur Autor G. Pastoret Professor tutor M. Pujo] Resum S'ha fet un estudi monogrilfic elel cultiu del fajol, centrat en la zona productiva de la Garrotxa, amb l'objectiu d'avaluar-ne la situació actual i les perspectives de futuro El fajol (Fagopyrum esculentum) és un cult.iu de la família de les poligonacíes. una planta aJ.!ogama, de fins a 80 centímetres d'al<;;ada, de tija cilíndrica, fuJles en forma de cor i f10rs blanques molt característiques. Tot i no ser una gramínia sovint ha estat tractat com un cereal per la similitud deIs seus usos. És un cultiu originad de la Xina i actualment es cultiva en un gran nombre de pai'sos, entre els quals destaquen Rússia, Ccrai'na, els ECA, el Canada, Fran<;:a i Italia. A Espanya únicament s'ha cultivat a Catalunya i només ha tingut continu'itat a la zona voJcanica de la Garrotxa, on es va adaptar perfectament cíes a les qualitats agronomiques del sol volcanic i a la c1imatologia de la zona. El cicle de cultiu del fajol té lloc a I'estiu, s'inicia a principis de juliol i s'acaba a l'octubre. El seu desenvolupament és molt rapid i les són mínimes, ja que habitualment es cultiva sense I'aporta ció d'adobs ni al tres productes químics. Del fajol se n'obtenen pa i pastes, les farinetes de fajol, diversos plats de cuina tradicional, productes de dietetica, mel, etc. A més és una valuosa font d'aliment per al bestiar. La recuperació del fajol es va iniciar a tlnals del segle XX a partir de la reintroducció del seu cultiu per tal de produir farínetes comercialment. La situació actual, pero, és d'impas, ja que cal dotar el fajol de valor per contrarestar la manca ele productivitat, que no li permet competir amb els cereals. Mots clau Fajol, "WJll'Jll, Fagopyrum, Garrotxa Títol Estudi de la nora arvense en un cultiu de fonoll: efecte del conreu sobre la composicíó i la biolllassa Autors A.M. Gutiérrez, 1.. Mateo Professors tutors M. Mas, A.M.C. Verdü Resum L'experiencia es va dur a tenne a Can Comes (el Prat de L1obregat, el Baix L10bregatl i va consistir a comparar tres unitats experimentals per coneixer la flora arvense i la seva influencia sobre el rendíment del fonolL En la primera unitat experimental es va plantar fon01l, pero no es va realitzar cap tipus de control contra les males herbes; a la segona es va aplicar un tractament herbicida i es va passar el motocultor tres setmanes de la plantació del cultiu. A la tercera no es va plantar fonoll ni es va realítzar cap típus de practica cultura!. Va observar-se que I'especie més abundant a tot el camp experimental va ser Polygonum aviculare, seguida de Chenopodium album, a excepció ele la unitat experimental on es va realitzar el tractament, ja que en aquesta va disminuir la bioeliversitat de males herbes, i també la seva elensitat i la biomassa tina!. Convolvulus arvensis va ser la planta més resistent al tractament. També es va fer un estlldi del banc de llavors del sol i es va comprovar que la seva distribució al sol no era uniforme, sinó que hi havia una variació del nombre de llavors per m2 depenent de la zona experimental. A la unitat experimental on es va plantar el cultill i no s'hi va fer cap tipus d'operació cultural és on es va obtenir un percentatge més alt d'emergencia de males herbes i de Polygonum aviculare. Els resultats obtinguts van retlectir la disminució del rendiment del cultiu, en gairebé un 40%, en la unitat experimental O!l no es va fer cap tipllS d'operació cultural respecte a la unitat experimental on es va aplicar el tractament herbicida i es va passar el motocultor. Mots clau Flora arvense, Polygonum alliculare, aplicació de tractament mecanicoquímic, rendiment del cuItiu, banc de llavors, percentatge d'emergencia Títol Variabilitat interpoblacional de les mongetes (Phaseolus lIulgarís L.) del tipus varietal elel ganxet, utilitzant la tecnica RAPD-PCR (Randolll Amplifíed Polymorphic DNAreacció en cadena de la polimerasa) Autors M.A. Comes, S. González Professor tutor E. Sánchez Resum Assistim actualment a un creixent interes per la inclusÍó de les Jleguminoses a la nostra dieta. La recuperació de varietats tradicionals prestigioses aprontant aquesta tendencia permetria revitalitzar certes zones agrícoles. És Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura I 51 Sme cinquena, 411y 2002, número 6 explotacions lleteres amb un ramat de vaques de cria. S'ha estudiat la distribució deis sistemes de producció en funció del clima, i s'ha observat que la tipologia d'explotacions depen significativament del grup dimiitic en que es troben les pastures d'estiu de I'explotació. Mots dau Sistemes d'explotació, vaca, cria, pastures, carn Títol Estudi de j'impacte social, productiu i economic provocat pel robot de munyida en di verses explotacions de vaques de llet a Catalunya Autors J. Alibés, M.Á. Garrote Professor tutor R. Panlo Resum Es pretén presentar una guia per a tot aquell que tingui ínteres en el robot de ll1unyida, desglossant els punts més importants per a la seva correcta valoració, tenint en compte la controversia aixecada arran de la comercia Iització d'aquesta nova eina. Es descriu la situació actual del robot de munyida a les set explotacions catalanes que I'han introdu'it, mitjan<;ant una enquesta, I'obtenció de dades productives i una simulació economica de la seva amortització. L'estudi sociológic mostra tot un seguit de característiques comunes que es poden agrupar i definir com una explotació tipus, a més de les opinions més destacables deIs ramaders. L'estudi productiu avalua les dades més remarca bIes deis resultats del robot a les explotacions que les han cedit, es posa en dubte la teoria segons la qual el robot comporta un increment de producció i es refermen els altres estudis que han denotat una reducció important de la concentració de greix i un increment del RCS. L'estudi económic, basal en dades real s d'una de les explotacions visitades, preveu tota una seríe de casos en els quals s'analitza la viabílitat del robot i I'increment del cost respecte a una sala de ll1unyida convencional. Mots dau Robot de ll1unyida, sistema automatic de munyida, analisi economica, analisi productiva, analisi sociologica Avaluació de I'additívitat de la capacitat tampó de les materies prill1eres en una mes da Autor O. Catalina Professors tutors J. Sabaté, 1. Marzo Resum En aquest treball s'ha fet un estudi per comprovar si existeix additivitat en la capacitat tampó de les materies primeres que componen un pinso per a garrins. Per dur-Io a terme, s'ha fet I'analisi de la capacitat tampó de diverses materies primeres i a continuació, la capacitat tampó de diferents mescles entre aquestes. Per fer les analisis es van seleccionar diferents matcríes primeres (blat, farina de peix, farina de soja, CaCO} i acid tormic), segons el que aporten a la dieta (energia; prote'ina, animal i vegetal; minerals i acidifieants), perquc la mesda s'assemblés tant com fos possible a un pinso. Es van prendre com a valors de capacitat tampó orientatius els trobats a la bibliografía, per tenir una referencia deIs valors que s'havien de trobar en cada materia primera analitzada. Les mostres es van repartir en tres pesos diferents (5, 3 i 1 grams), excepte amb el CaCO} (0,15 i 0,1 grams) i I'ilcid tormic 85% 0, 0,8 i 0,5 grams), i es van rer diferents repeticions amb cada un d'aquests pesos. Es van comparar els resultats obtinguts amb les mostres després d'l hora d'agitació i després de 30 mimas en les lIlostres de blat, farina de pe ix iCaCO}, i es va observar que no hi havia diferencies significatives (P<O,05), excepte en les mostres d'lg de blat. Pero sí que se'n van trobar en comparar els resultats deis tres pesos per cada temps. Es pot observar que existeix additivitat en la capacitat tampó de les materies primeres a les diferents mesdes realitzades, de manera que, sabent la composició del pinso es podría determinar la capacitat tampó numericament, amb la qual cosa s'estalviaria tot el metode analític neeessari. Mots dau Additivitat, capacitat tampó, matcries primeres 3. INDÚSTRIES AGROALIMENTÁRIES 3.1. LACTIQUES Estudi i Illodelització de la influencia de faetors físics i químics en I'elaboració del iogurt Autor 1. Poveda 58 I Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricultura Serie cinqueIJa. any 2002, número 6 Professors tutoes M. Ginovart, D. López Resum L'objectiu primordial de I'estudi elaborat és aprofundir en el coneixement dels parametres fisics i microbiologics que poden influir sobre les característiques finals del iogurt, per facilitar la determinació d'aquells que siguin susceptibles de ser considerats en la posterior estructuració de models, cada cop més complexos. S'exposa la modelització de la influencia del volum i forma deis bacteris lactis durant el seu desenvolupament, i els resultats aconseguits mitjan~ant la seva implementació en un simulador. Es demostra que la geometría és decisiva en l'evolució del cultiu mícrobía, a més de ser ratificada la validesa de la metodología utilitzada amb la comparació elels grafics obtinguts i els resultats registrats experimentalmenl. Finalment, s'ha estructurat un nou model, amb que s'aporten els fonaments que descriuen el comportament fisicoquímic de les unitats microscopiques que són eI'importancia cabdal per a la forma ció del lacti. S'analítza l'estat físic de la miceHa de case'ina, tenint en compte els dos factors que en regeixen l'estabilitat, pH i temperatura, ja que es considera que són principalment aquests tactors els que determinen la viscositat del coagul termal. Tot aixo permetra avaluar, a més del desenvolupament del creixement de! cultiu estarter que es fa servir en la fabrica ció de iogurt, també les seves característiques reologiques. D'aquesta manera s'aconsegueix una miIJora del model confeccionat anteriorment, ja que s'obté una representa ció que s'apropa a la realítat del producte. Mots clau Bacteris lactis, models, viscositat, iogurt Tito} Estudi sobre la int1uencia de diversos factors en el creixement i I'esporulació de Penicillium solitum alllal de la superfície d'un formatge de cabra Autor M. Plaza Professor tutor M.T. Mas Resum l'objectill principal d'aqllest treball és la quantificació elel creixement i I'esporulació del fong Penicillium solitum sota eliferents tactors ambientals. Aquest fong va ser amat ele la superficie del formatge de cabra Serrat Gros, termatge de pasta entre semidura i dura, amb fongs superfidals, amb e! proposit d'aclarir els factors ambientals que influeixen directament en el desenvolupament del fong esmentat, i, per tant, indirectament en la qualitat organoleptica del producte. Per portar a tenne aquesta experiencia es van fer sembres in vítro, en medí de cultiu agar extracte de malta i llevat, del fong P. solitum, identificantlo prevíamenl. La metodologia emprada en la quantificació del creixement i I'espomlació, va ser la mesura diametral de la colonia al llarg de 35 dies d'incubació. Es van provar els factors ambientals següents: concentració de clonlr sodic del medi (0%, 3% i 4%), temperatura de cambra (5"C, lO"C i 15"C), en presencia o absencia del fong Geotrichum candidum, fong present de manera natural en la micollora del mateix fonnatge. EIs resultats obtinguts permeten concloure que, amb els valors i concentracions provats, el factor que més influeix en el creixement i I'esporulació és la presencia de G. candidum. De la mateixa manera, un factor que repercuteix en el creixement i I'esporulació per tots els dies d'experiencia és la temperatura. Es pot confirmar que e! fong espomla i creix més a 15"C. També hi repercuteix el clorur sooic Cindirectamenl, I'activitat d'aigua), tot i que no afecta e/s primers dies d'esporulació. L'acció combinada deis factors temperatura i Geotrichum afecta de la mateixa manera el creixement i l'esporulacíó, mentre que la combinadó sal i Geotrichum només té inlluenda significativa els primers dies de creixement, i és indiferent per I'esporulació. Mots clau Serrat Gros, Penicillium solitum, Geotrichum, temperatura, salinilat Estudi preliminar d'amines biógenes en medi sintetic i en alguns formatges comercials Autors C. Alonso, A. Sarra Professors tutoes R. Carbó, M. Pujolií Resum En aquest treball s'ha volgut fer un estudi de les amines biogenes en el formatge, per a la qual cosa s'ha quantificat per HPLC la producció d'amines biogenes per part d'un microorganisme alterador, E. colí, i d'un cultiu iniciador utilitzat en la indúslria forma tgera , Streptococcus Idctis var. cremoris i diacetilactis, en un medi sintetic en funció de dos pH diferents (4,8 i 6,5), A més, s'ha posat a punt el procés d'extracció i purificació d'amines biogenes (histamina, tiramina, etilamina, metilamína, feniletilamina, cadaverina, putrescina) en el formatge blau, e111mental i manxego sec. El medi a pH 4,8 i 6,5 s'ha inoculat amb E. coN i Streptococcus Idctis var. cremoris i diacetilactis, i se n'han trer mostres al cap de O hores, 1 i 7 dies Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricultura I 59 Serie cinquena. alJy 2002. nÚmero 6 j per fer recomptes de població i fins als 15 dies quantífícacions d'amines. EIs recomptes de població d'ambdós bacteris són 108 i 107 ceHules/ml, biomassa sutkient per realitzar les microfermentacions posteriors en el medí sintetic. El pH de treball, en general, no influeix en la producció d'amines; únicament queda afectada la histamina, i el pH de 4,8 és el més favorable. Deis dos metodes assajats per a I'extracció i la purificació d'amines biogenes, el que dóna millors resultats és I'extracció amb HCI O,lNI medi basicl purificació amb n-alcohol butil (Vale i Glória 1997). Les recuperacions entre 81-103% per totes les amines: histamina, etilamina, putrescina i cadaverina, excepte en la tiramina, amb una recllperació que oscil·la entre indiquen que és un bon metode per a la determinació d'amines biogenes en lVlll1''''1!.''''' Mots clau Amines biogenes, E coli, Streptococcus Iactís varo cremoris i diacetílactís, medí síntetic, fonnatge, extracció/purificació, quantificació per HPLC Títol Adaptació i detenninació analítica per HPLC en fase reversa d'amines biogenes en formatges manxegos comercial s Autor c. Vives Professors tutors R. Carbó, M. Pujola Resum Aquest treba!l es basa en I'adaptació del metode d'extracció d/amines biogenes en formatges, la seva posterior quantificació per HPLC en fase reversa i derivació post columna i, flnalment, la detecció per fluorescencia. Posteriorment la tecníca s'aplicara a diferents tipus de formatges comercials, seleccionats segons el temps de maduració (tendre, semicurat ¡cura!) i/o el tractament termic de la !let d'e1aboració (pasteuritzada i cflla). Les amines biogenes estudiades són: histamina, etilamina, feniletilamina, metilamína, cadaverina, tiramina i putrescina. Els resultats obtinguts indiquen una major concentració d'amines en fonnatges semicurats, i menor concentració en curats. Respecte a la Het utilitzada per fer aqllests fonnatges, no s'han trobat diferencies entre els e1aborats amb Het Cflla i Het pasteuritzada. Les amines trobades en més quantitats han estat la histamina, la putrescina i la cadaverina (la histamina es considera toxica en altes concentracions, i les altres són potenciadores de la toxicitat>, i en menor concentració la tiramina i metilamina. En cap cas les concentracions totals d'amines trobades no són toxiques per als homes, pero en tots els fonnatges les altes concentracíons poden fer variar la qualitat del producte. Mots clau Amines biogenes, determinació, HPLC, fonnatges, manxego Títol Listeria monocytogenes i coliformes totals com a indicadors de les operacions de neteja í desinfecció en una indústria alimentaria del sector lacti Autors S. Lope, V. Muñoz Professors tutors R. Carbó, J. Valero Resum Es van recollir 311 mostres de I'ambient de la planta de processament d'una indústria lactia, 8 í 16 hores que es fessin els procedimients ínterns de neteja i desinfecció. Aquestes mostres van ser analitzades microbio 10gicament per determinar el creixement de coliformes totals i la de Listeria monocytogenes, un bacteri d'actual interes perque és causa de listeriosis transmesa per aliments. Els objectius se centren en l'estudi bibliogranc de Listería monocytogenes i a avaluar la possibilitat que els coliformes totals siguin indicadors de la presencia de Listeria spp. Del total de mostres, el no van presentar creixement de coliformes totals; el corres ponen a les mostres amb al menys 1 ufc.mI'l, entre les quals el 67,73% tenia un creixement superior a 100 ute.ml,l. De les 311 mostres analitzades, 31 van evidenciar la presencia de Listma spp.; 19 d'aquestes corresponen a I'especie patogena Listeria monocytogenes. Com que el 97% de mostres positives de Listeria monocytogenes corresponen a un creixement de colifonnes totals superior a 100 ufc.ml'l, es proposa la consideració de coliformes totals (>100 ufc'ml'l) com a indicadors de la de Listeria monocytogenes en els ambients de les plantes de processament de productes lactis. Un metode rapid i fiable per a la detecció de Listeria mOllocytogenes s'hauria d'indome en les ana lisis rutinaries d'aquelles zones ambientals en que es detecti un creixement de coliformes totals superior a 100 ufC'm¡-l Mots clau Listeria monocytogenes, patogen, indicador, ambient, coliformes totals Intluencia de l'alimentació deis ramats en la textura, el gust i l'aroma deis formatges madurats: revisió bibliogranca. Determinació del perfil d'acids grassos i analisi sensorial de fonnatges d'ovella Autor M. Sierra Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie cinquma, any 2002, número 6 Professor tutor R. Romero del CastUlo Resum En aquest treball s'ha fet una revisió bibliografica sobre la influencia de I'alimentació deis ramats en la producció de substancies responsables de la textura, el gust i I'aroma deis formatges madurats. Les caracteristiques de les pastures i deis farratges consumits peIs animals modifiquen les propietats fisicoquímiques i sensorials deis formatges. La composició botanica de les pastures i altres factors, com I'altitud o la localització, influeixen en la proporció de compostos voliltils deis formatges que provenen de les plantes o que tenen origen microbia, i aixo pot suposar una repercussió en les característiques sensorials. Les diferencies entre eIs fonnatges de diferents zones d'alta muntanya mostren la importancia de preservar la biodiversitat de les especies vegetals perque els tormatges rdlecteixin l'originalitat de les zones de pastura on s'han prodtíit, a fi de mantenir-ne la tipicitat. D'altra banda, s'ha estudiat e! perfil d'acids grassos de diferents tormatges d'ovella i s'han observat diferencies en la composició d'<kids grassos en relació amb e! temps de maduració i l'alimentació. També s'ha fet una analisi sensorial amb un grup de tastadors no entrenats i se n'han pogut destacar e1s punts febles respecte a la falta d'entrenament. Mots clau Formatges, pastures, analisi sensorial, kids grassos 3.2. CONSERVERES Títol Determinació de la presencia de residus d'antibiotics en la mel Autors S. Colomer, A Vives Professor tutor M. Soliva Resum Aquest trebal! és un estudi d'experimentació proposat pel Laboratori Agrari de Cabrils davanl la problematica actual que té Espanya per poder exportar la mel a altres paIsos, concretament a Alemanya, per comerdalitzar-Ia. Com que tlns ara no hi ha llagut una normativa estricta, cada país té un criteri diferent pel que fa a la c1assit1cació i qualitat de la me!. Alemanya, un país amb els Iímits d'acceptació de la me! molt exigents, retorna a Espanya totes aquelles mels els valors de sulfatiazol de les quals superen els 50 ppb. El sulfaliazol és un antibiotic sintetic i bacteriostiltic amb un espectre ampli que compren la majoria deis "gram-positius" i molts deIs "gram-negatius", de la família de les sulfamides. S'aplica en forma de sals de sodi dissoltes en solucions de sucres que aboquen els apicultors a les flors o als ruscos directament per evitar certes malalties bacterianes o parasitaries, com per exempie la cria podrida americana o la cría podrida europea, i s'utilítza tant amb fins curatius com preventius. Si els tractaments es fan seguint les indicacions de I'epoca d'aplicació i les dosis, en principi, no hi ha d'haver risc de trobar residus en la me\. Per altra banda, si no es fa cas de les recomanacions, el temps de permanencia de! sulfatiazol en la mel pot ser d'alguns anys. Per tant, I'objectitl principal d'aquest estudi és determinar la presencia de sulfatiazol en la me! utilitzant dos metodes diferents: metode colorimetric i metode cromatografic. El primer, es basa en la reacdó Bratton-Marshall. És un metode lent i poc precís; quan apareix coloració en la mostra indica que allil hi pot haver un principi acliu pero per assegurar-ho cal comprovar-ho per cromatografía. El cromatografic és un metode simple i rapid que utilitza Iíquid cromatogrilt1c (HPLC). Aquest estudi també vol demostrar que quan la me! és escalfada abans de ser analitzada, tenen lloc les reaccions de Maillard: el sulfatiazol lliure s'uneix als Sllcres reductors. Aquesta unió fa que, quan s'analitza la mostra de me!, no es pugui detectar sulfatiazol ja que aquest esta unit formant un compost, N-glucopiranosilsulfametazina. Mots clau Mel, sulfatiazol, colorimetría, cromatogratla, escalfament Titol Estudi d'amines biogenes prodüides per dnes soques de bacteris lactis en fundó de dos graus alcoholics Autor M. Perozo Professors tutors R. Carbó, M. Pujolil Resum Les amines biogenes són uns compostos que es formen en els aliments, generalment en aquells que han tingm un procés de fermenta ció, com a conseqüenda de la descarboxilació deis aminoacids precursors presents en aquests compostos. L'objectiu d'aquest treball és determinar i quantWcar la producció d'amines biogenes per part de dos bacteris laclis, Lactobacillus plantarum i Pediococcus pentosaceus, durant la fermentació malolktíca en un medi sintetic de dos graus a1coholics, 8° A i 10° A. Partint de! medi sintetic, s'inoculen les dues soques de bacteris lactis i es fa un seguiment del desenvolupament de la fermentació malolactica al cap de O, 24 hores, 7 i 20 dies. Paral·lelament, es prenen mostres al cap de 0, 7 i 20 dies Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricultura I 61 Serie cinquena, any 2002, número 6 per detennínar la presenda o formacíó d'amines biogenes i s'analitzen per HPLC. Les amines biogenes detectades són la hístamina i la putresdna; s'observa que el percentatge de maxima producció es dóna durant els set primers dies de l'assaig, coinddínt amb la realització de la fermentació malolactíca. E/s dos graus akobolics estudiats no infllleixen en la producdó de les dues amines biogenes detectad es. Mots clau Bacteris lactis, amines biogenes, medi sintetic, grau alcoholic, fennentació malolactica Tito! Implantació d'un sistema APPCC a una indústria de manipuladó de pe ix i bullidor de marisc Autor F. Navarro Professor tutor M. Raventós Resum D'acord amb les autoritzacions de que disposa I'establiment segons el que consta en la inscripdó al Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris de Catalunya (RSIPAC) i Registre General Sanitari (RGS), i en compliment del que disposen les diferents nonnatives especifiques que hi són aplicables, i en particular el RD 2207 í1995 sobre higiene deis productes alimentosos, mitjan<¡;ant aquest document es defineixen les línies mestres d'un pla d'autocontrol sanitari (PAS) adaptat a les activitats que s'hi duen a terme. Aquest PAS s'estructura en dues parts molt estretament lIigades entre si. La primera part es considera la d'ímplantadó d'un conjunt de mesures preventives necessaries per garantir l'obtenció de productes alimentosos amb les maximes garanties d'higiene, per, d'aquesta manera, minimitzar almaxim els riscos sanitaris inherents als processos de fabricadó. De la implantació immediata d'aquestes mesures i de la informadó obtinguda com a conseqüencia del seu manteniment i explotació, es desprendran les bases per a I'elaboradó de I'estudi i el posterior desenvolupament, en una segona fase, d'un sistema d'analísís de perills i punts de control crítics (APPCO, adaptat a les necessitats especifiques i concretes deis processos que es duen a terme a l'establiment. Les conclllsions de I'aplicació d'aquest sistema d'APPCC seran les que detlniran veritablement les condicions de control que hauríen de pennetre garantir al maxim la seguretat deis prodllctes elaborats o manipulats. Mots c1au APPCC, alltocontrol, higiene, marisc, peix Projecte de les instal·lacions d'una indústria de concentració de suc de taronja per 10 tíh, situada a Castelló de la Plana (Valencia) Autors S. Croce, A. Enebral Professors tutors E. Hernández, M. Raventós Resum Aquest és el projecte de les instal·ladons d'una indústria de concentració de suc de taronja destinar a la reconstitució en una altra indústria, amb una capacitat diaria de 240 t de taronges fresques. La indústria esta localitzada en un polígon industrial als afores de Castelló de la Plana. L'accés al rednte és possible per dos carrers. La parceJ.la en que esta situada la indústria té una superfíde total de 9.000 m2, deis quals 2.400 m2 estan edíficats. Les climensions de la nau han estat projectades per a l'obtenció de 950 kgíh de suc de taronja concentrat a 60 °Brix. Aquest projecte es du a tenne per encarrec de I'empresarí i a la vegada promotor, que vol implantar una indústria de concentració de sucs. És voluntat d'aquest mateix empresari obtenir un suc d'elevada qualitat per fer front a les tendendes del mercat, de manera que en el procés s'implanta un modul d'osmosi inversa per a la realització d'una part de la concentradó. Mots clau Suc, concentrat, osmosi, instaJ.Jacions, projecte 3.3. ALTRES Tito! Implantadó d'un sistema APPCC en una indústria de pizzes congelades situada al Maresme Autor C. Pardo Professor tutor M. Raventós Resum En aquest treball s'ha fet una recopiladó bibliogratlca sobre la prevenció de riscos sanitaris en la indústría alimentaria. Un cop assumida la base teorica, s'ha dut a terme la implantació del sistema APPCC en el cas particular d'una empresa dedicada a I'elaboradó de pizzes congeIades. Aquest sistema consisteix, en primer !loc, 62\ Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie cillquma. any 2002, número 6 b L tenir una concepció clara del procés productiu í de les característíques deis equíps í instal·lacions. Seguidament s'enumeren e1s possibles perills que poden ocasionar sítuacions de risc microbiológic, físic o químie en el producte tlnal. Un cop conegudes aquestes dades, es determinen els pllnts de control crítie, s'analitzen els possibles perílls que es poden trobar i s'estableixen uns límits per actuar en conseqüencia en el cas que se sobrepassin. És el que anomenaríem mesures correctores. Per poder determinar quan un PCC sobrepassa aquests Iímíts, es desenvolupa un sistema de vigilancia. Amb el sistema APpeC s'intenta que I'empresa tingui un autocontrol de tots els parametres importants per garantir la innocüitat del seu prodllcte tlnal. Mots clau Sistema APPCC, HACCP, control de qualitat, autocontrol, pizza Títol Equips de deshidratació en la indústria alimentaria Autor J. Sancho Professor tutor M. Raventós Resum Aquest treball té com a objectiu elaborar un estudi sobre els diferents equips de deshidratació usats en la indústria alimentaria. En la primera part del treball, a títol d'introducció, es presenta l'operació de deshidratació deIs aliments, fent menció especial a aspectes com ara les característiques tlsicoquímiques i microbiologiques deis produetes deshidratats, objectius que persegueix aquesta operació i mecanisme de deshidratació, entre d'altres. Un cop explicat el fenomen de deshidratació deis aliments, la segona part del treball se centra plenament en I'estudi deis equips d'assecatge. Es presenten els diferents sistemes í aparells usats per deshidratar aliments, es mostren les característiques generals de cada un, aplicacions, firmes comercials, etc ... i s'elabora una base de dades on queden reflectides les principals característiques de cada aparell. En aquesta segona part del treball també es fa un cilcul sobre el balan\, de materia i energia respecte a tres productes assecats mitjan\,ant tres assecadors contínus díferents que ens servid per poder comparar-los. Deshidratació, humitat, conducció, convecció, raeliació Intent ele solucionar una cristal·lització en un component alimentari líquid Autors A. Al-Sadi, 1. Gelaela Professor tutor M. Pujola Resum Amb aquest estueli, es pretén solucionar un problema de cristal·lització sorgit en un complement alimentari líquid, compost per: fructosa, mel, gelea reíal, glucosa, vitamina C, glicina, sorbat potassic, extracte fluid de propolis, aroma d'albercoc, i envasat en ampolles de 10 cc. Com que el producte ja existeíx al mercat, s'imposa la condició de no variar-ne substancialment les característiques nutricionals i organoleptiques. Es procura solucionar el problema cambiant únicament e/s parametres de l'elaboració, com les tempera tu res de diferents etapes de! procés, o de l'ordre de dissolució deis components. S'observa que la temperatura s'ha de mantenír constant per evitar agreujar el problema de cristal-lització. Al mate ix temps, i encara que no siguin valides com a soludó al problema, es dura a tenue un altre tipus de proves que consistiran a canviar la composició del producte per observar el grau d'influencia de determinats íngredients sobre l'aparició de la cristaHització i comprovar que, en eliminar el sorbat potassic o la vitamina C, la cristal·lització desapareix. L'analisi d'aquests cristalls confirma que és el sorbat potassic e! que cristaHitza. Es proposa la soludó de substituir el sorbat potassie. Proves organoleptiques demostren la inexistencia de diferencies signifieatives entre els dos productes de cara al consumidor. Crístal·lització, conservador, complement alimentad, temperatura Problematíca de l'embmtament de membranes en processos de t1l tració Autor N. Riera Professor tutor M. Raventós Arxius de ¡'Escola Superior d'Agricultura I 63 Serie cinquena, arly 2002, número 6 Resum En aquest treball s'lla definit teorícament el problema principal de la tecnología de membrana, I'embrutament. És de vital importancia coneixer a la perfecció el funcionament i e1s agents embrutidors de les membranes, per així combatre'ls amb més efectivitat. Per aixo, a més, en aquest projecte també s'han estudíat les mesures de control optimes i les accions preven ti ves adequades que cal prendre, no només pel que fa als tractaments fisicoquímics, sinó també respecte deis materials de les membranes i de les configuracions deIs modllls. Recentment, els aven<;:os en aquesta tecnología han posat al mercat una serie de membranes inorganiques que ofereixen més bona resistencia a la temperatura i al pH, al11b una vida útil sovint molt superior a les membranes organiques, pero tal11bé al11b uns costos més e1evats. Actualment, un deis principals factors que cal tenir en compte a l'hora d'implantar una tecnologia és I'economic, i és per aqllest motiu que s'lla tingut present aquest factor en diferents apartats, ja sigui estudiant la manera de reduir els costos deis productes químics de la insta¡'¡ació com comparant la tecnologia de membrana amb les convencionals o la rendibilitat de les ínorganiques davant les organiques. Mots cIau Filtració, membranes, embrutament, control, prevenció 4. VITICULTURA I ENOLOGIA Titol Plagues i malalties de la vinya: material multimedia Autors S. Juan, M. Llopart Professors tutors C. Ornat, X. Sorribas Resum Les plagues i malalties de la vinya poden causar grans perdues economiques. S'estima que un percentatge important de la producció es perd com a conseqüencia d'aquests agents nocius, alhora que el consum de fitosanitaris utilitzats en la protecció del cultiu incrementa les despeses. Sovint les intervencions que es fan per combatre els padsits no són les més adequades i aixo provoca problemes grells en el control d'aquests mateixos parasits, ja que sorgeixen resistencies als productes químies i plagues que tenien un caracter secundari adquireixen importancia quan són eliminats els sells depredadors naturals. L'extensa superficie de vinya cultivada a Espanya i a Catalunya, així com el gran nombre de padsits que poden afectar-la, fan útil un material que englobi les característiques d'aquests agents perjudicials i per64 I Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie ciflquena, arly 2002, número 6 meti una actualítzació rapida. Amb aquest objectiu s'lla realitzat un material multimedia docent enfocat a l'esttldi de la protecció de cultius en viticultura, que permet el reconeixement de les plagues i malalties així com la seva biología, ecologia i metodes de seguiment i control, per tenir la capacitat de prendre les decisions més adequacles a I'hora d'intervenir. Mots clau Plagues, malalties, vinya, material multimedia, docencia Producció comercialització de vinya vi ecológic a Catalunya Autor O. Morgades Professor tutor M. Pujol Resum Aquest treball de fi de carrera es fa en el marc d'una col·laboració entre ¡'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) i el Consell Catala de Producció Agraria Ecológica (CCP AE), que s'ha iniciat precisament amb aquest treball. Seguint els objectius del CCPAE i els de I'ESAB, s'ha recollit infonnació referent a la situació actual del sector de la producció agraria ecologica, destacant diferents aspectes del sector de la vinya i el vi. Així, s'ha obtingut informació del sector en l'ambit d'Espanya i en concret de Catalllnya i també s'ha recollit infonnació, de manera exhaustiva, relacionada amb la producció de la vinya per poder destacar la incidencia que té el cultiu ecologic sobre les practiques convenciollals. A1trament, a partir de les dad es proporcionades pel CCPAE i l'enquesta formulada als diversos operadors, s'lla tractat de caracteritzar el sector i coneixer més a fons les practiques de cultiu i la problematica referent a la producció i comercialització. S'han obtingut tot un seguit de conclusions, de les quals destaquen les següents: 1. La superfície de vinya inscrita per a la producció ecologica actualment és de 485 ha, que representen un 0,8 % de la superfície total de vinya de Catalunya. 2. La producció mitjana en cultiu ecológic (7.240 kglha) és inferior a la producció mitjana de la vinya a Catalunya (7.601 kg/ha seca i 9.094 kglha regadill). 3. El 14 % deis productors destinen la seva producció a consum propi, el 19% elaboren tota la seva producció, el 29% n'elaboren una part i el 380/0 no I'elaboren ells mateixos sinó que la venen a elaboradors de la zona. 4. l..:"n 41% del producte elaborat es comercialitza a l'Estat espanyol (90% a Catalunya i el 10% a la resta d'Espanya) i el 59fVo de la producció s'exporta. L Mots clau Producció ecologica, vinya, varietats cultivades, comercialització de vi ecologic, Catalunya Títol Caracterització ecofisiológica de quatre varietats de vinya Autor M.M. A1sina Professor tutor A. Gras Resum Una de les zones de cultiu de vinya des de temps antic és la zona d'inlluencia mediterrania. L'estres més freqüent en els cultius de I'area mediterrania és ]'estres hídríc, provocat per les sitllacíons de sequera. S'ha demostrat que ]'estres hídríc és causa de la disminució tant de la quantitat com de la qualitat del ralm, la qual cosa ha fet augmentar l'interes per la ímplantació de sisremes de reg a les L'estudi del comportament d'una davant I'aigua ens ajudara a dissenyar posteriorment una bona estrategia de reg. En aquest trebal! es fa una caracterització tant hídrica com hidraulica de dues varietats negres de Vitis uin!fira, Alicante Bouschet i cabemet sauvignon i dues varietats blanques de la mateixa especie, chardorma)' i sauvignon blanCo A partir de ]'analisi de les corbes pressió-volum, queden definits dos comportaments hídrics ben diferenciats: el del cabernet sauvignon, que presenta ajust oSll1ótic, i el del chardonna)', que presenta ajust elastic. Les altres dues varietats presenten comportaments intermedis. L'estudi de les corbes de vulnerabilitat a ¡'embolisme demostra que, la perdua de conductivítat hidraulica xilematica deguda als embolis11les no resulta ser un factor Iilllitant per al desenvolupament de la planta en condicions d'estres moderat en cap de les varietats. La resta de parametres indicadors de I'estat fisiológic i deIs mecanismes de resistencia a la sequera de la fulla que s'ha estudiat, gairebé no presenten diferencies entre varietats, Biísicament, la infonnació que se n'extreu és el bon estat de les plantes al lIarg de l'estudi. Mots clau Vinya, estres, conductivitat hidraulica, potencial hídric Titol Micropropagació de tres portaempelts de Vitis sp. Analisís deis costos de producció Autor M. Guasch Professor tutor A. Gras Resum La multiplícació de la vinya cOll1ercialll1ent es realitza mitjan\;ant la reproducció asexual deIs sannents, amb la qual s'aconsegueix que aquests emetin brots í arrels quan se situen en condícions adequades. Aquesta via es pot dur a terme seguint díferents tecniques de Illultiplicació vegetativa, pero actualll1ent es fa la nmltiplicació per estaques, colzats i per empelts. En aquest projecte s'ha intentat buscar una alternativa a aquest cultiu tradicional posant a punt la tecnica de micropropagació amb tres portaempelts de Vitis sp., el 140-Ruggeri (140-Rug), el qual ha presentat la millor taxa de multiplicació i major supervivencia durant I'aclimatació a condícions "in vivo", el Ritcher-110 (R-llO) i l'E. Oppenheim (S04). Amb aquest últim hi ha hagut dificultats per iniciar el cultiu "in vitro", a causa de l'alta presencia de polifenols en el medi que han provocat una alta mortalitat d'explantacions. En aquest projecte també s'lla fet una analisi de costos de producció, per veure la viabilitat económica del cultiu "in vitro" en vinya, peró aquest ha resultat ser més costos que el procés tradicional de multiplicació en viver. Mots c1au Micropropagació, vitis, costos Distribució de Xiphinema sp. en vinyes a la comarca del Penedes Autor M. E. Mestre Professors tutors X. Son'ibas, C. Ornat Resum El virus de l'entrenús curt (GFLV) és el virus de més repercussió mundial que afecta la vinya, tant per la seva dispersió COI1l pe/s danys que ocasiona, ja que s'ha descrit en totes les zones vítkoles del món. Aquest virus es tranS1l1et de cep a cep a través d'un nematode, el Xiphinema indexo Aquest nematode tltoparasit de les arrels s'ha pogut localítzar en tates les zones vitícoles de la Península. A Catalunya, tot i haver estat localitzat en dos lIocs, no es té coneixement de la seva distribució í abundancia, encara que es fan tractaments nematicides en replantació de vinya per evitar problemes de virosis. Per aquest motíll, i a causa de la presencia del vims, és important saber l'origen de la transmissió per a un correcte control de la malaltia. Es van mostrejar disset parcd·]es de la zona del Penedes, de les qllals es van Arxius de I'Escola Superior d'Agricultura I 65 Serie cinquma, al1)' 2002, número 6 extreure 33 lllostres, Gairebé totes presenta ven símptomes associats a I'entrenús curt. Pero el Xiphinema index no va apareixer en cap de les mostres, ni tant sois en les parcel-les on l'aniílisi del material vegetal havia indicat la presencia del virus. En molt poques mostres van poder detectar individus del genere Xiphinema. L'únic nematode d'aquest genere que es va identificar va ser el Xiphinema pachtaicum, encara que en poblacions extremadalllent escasses, de 3-4 Xiphinema /500 cm 3 de sól. Mots c1au Nematodes, vinya, Xiphinema index, nepovirus, GFLV Títol Caracterització fenólica i relació amb I'aniílisi sensorial deis vins de la zona del Penedes, verema de 2000 Autor A. Romeu Professors tutors JJ. de Castro, A. Gras Resum La importancia del color com a parametre de qualitat deis vins és un fenomen relativament nOll, La necessiWt d'establir unes bases sobre les quals es pugui treballar en un ti.nur no gaire llunya és un deIs objeclÍlIs d'aquest treball. De 229 mostres entre vins blancs, rosats i negres de la zona del Penedes pertanyents a la verellla del 2000, s'han analitzat els compostos fenólics (polifenols totals, acíds hidroxiciniímics, [racció copigmentada-, 1110nomerica-, polimericai total deis antocians, catequines, tanins, astringencia deis tanins i avaluació de la capadtat d'envelliment) mitjant;:ant tecniques espectrofotometríques, i el color s'ha expressat en termes deis parametres CIELab i absorbancies (420, 520 i 620 nm). EIs resultats s'han tractat estadísticament ;unb analisi de correlacions i aniílisi discriminant per relacionar els parallletres analítics amb l'aniílisi sensorial i cJassificar les mostres per varíetats segons aquests resultats. 5'ha realitzat la caracterització fenólica i s'ha establert una escala de color d'aquests vins, Destaquen els antocians total s i lIiures i els padmetres CIELab deIs vins negres per la seva correlació positiva amb l'aniHisi sensorial. En vins rosats i blancs les correlacions no són tan elevad es , Els vins varietals que s'han cJassificat segons els compostos fenólics són el chardOlmay i el xarel,lo en blancs, i el cabemet sallvignon, merlot i ull de liebre en negres. Mots clau Vi, polifenols, color, caracterització, analisi sensorial Estudi comparatiu de les substancies cedides per la fusta durant la fermentació de vins blancs secs en barriques de fOure d'origen frances i americií Autor 5, Rodríguez Professor tutor M. Pujolií Resum L'estudi pretén posar a punt un metode d'identificació d'aromes per a vins blancs secs de la varietat chadornnay, que han realitzat la fermentació en barriques de roure frances i al1lerica, amb posterior crian.;:a sobre tieso El vi ha estilt sotmes a cinc mesos de crian.;:a i s'han agafat mostres durant aql.1est període per a la seva aniilisi aromiítica, per intentar coneixer la influencia de l'origen geografíc, compamm-lo amb el mateix vi elaborat segons el metode tradicional de fermentadó en dipósit d'acer inoxidable, L'extracció dels compostos aromiítics s'ha realitzat amb pentií:diclorollleta i el meto de d'identificadó i quantit1cació utilitzat ha estat la cromatograna de gasas (FID), En I'estudi de J'avaluació deis principals pariímetres físicoquímics, la procedencia geogriífica no sembla que ínflueixi en la majo da deIs parametres es tudiats, excepte en l'acidesa volatil, que és lleugerament superior en el roure america, i en la cessió de tanins, superior en el roure frances, Els resultats obtingllts en les analísis d'aromes indiquen que el metode d'extracció és correcte, peró el de quantificació no és prou sensible per a la identificadó de la majoria dels productes voliítils estudiats. 5egons eJs resultats obtinguts, el perfil aromiític deis vins amb crian<;:a en barriques i el deIs COllservats en dipósit d'acer inoxidable serien lleugerament diferents, En el perfil arom:'ític del vi que ha estat conservat en dipósit dominarien més les notes a cremat, mentre que en el vi que ha estat en contacte amb la fusta dominarien més les notes a ametlles torrades, sen se poder diferenciar la procedencia geografica a causa de I'anomenada falta de sensibilitat. Mots clau Roure frances, roure amenca, crian.;:a, aroma, cromatografía de gasos (FID) Estudi de la composició nitrogenada en most i vi de les varietats malvasía, 1110scatell, ull de liebre i garnat.'{a negra. Int1uencía de diferents dosis de reg Autors M. Tarramera, A. Vázquez Arxius de I'Escola Superior d'Agriculrura Serie ci¡lque¡¡a, any 2002. número 6 Professors tutors J.J de Castro, A Gras Resum Aquest treball és un estudi analític que té per objecte determinar la quantitat de nitrogen total, amoniacal i amínic i I'a-aminoacid (prolina). L'estudi s'lla realitzat sobre les variet;:¡ts m;:¡lvasía, moscatell, ull de liebre i g;:¡rnatxa negra, a les quals s'ha fet una assaíg de reg. L'assaig de reg consisteix a aplicar quatre dosis de reg diferents, que s6n del O"íD (testimonil, 30"/0, 50% i del 80"/0 de les necessitats de reg per a la vinya. Es disposa, en total, de quatre varietatS, cada una ele les quals amb les quatre dosis de reg ¡ tres repeticíons per mostra, amb un total de 48 mostres de most i 48 Inés de vi. En els resultats de les analítiques es reflecteix que, en les conelicions de l'assaig, la dosi de reg no intlueix de manera significativa en el contingut final de nitrogen. En canvi, s'observa que la valietat és un factor detenninant pe! que fa al contingul de nitrogen en most i vi. Mots clau Most, nitrogen, reg, vi, vinya Títol Disseny d'un estudi comparatiu de tres lI1etodes de neteja i desinfecció ele bótes de vi Autor A. Costa Professors tutors JJ de Castro, E. Gordún Resum L'objectiu d'aquest estudi és posar de manifest la controversia que ha generar en el sector vinícola la neteja i la desinfecció de les bótes de vi de roure, elaborant un estudi comparatill que, portat a la practica, pugui contrastar l'efidcia i les limitacions que comporten cada un deIs tres metodes proposats. Es detallen tant la naturalesa i les característiques que conformen les peces i l'elaboració de les bótes -explícant perque al llarg de la historia s'ha acabat escollint la fusta de roure C0111 el tipus de fusta més idoni i els tractaments d'habilitació que se li han aplicat per aprofitar-ne al maxil11 el potencial-, com les metodologies i la composició química deis detergents i altres productes de neteja que s'apliquen, i s'exposa la problematica que presenta cada un d'aquests productes davant la resposta de la fusta al seu tractament. Es 1110Stren talllbé els tipus de contamina ció que pot presentar una bóta de vi, descrivint -He les propietats í els orígens, ja siguin provocats per microorganismes o per residus incrustatS als porus de la fusta, i com els diferents metodes de neteja i desinfecci6 poden afectar o reduir aquests nivells de contaminací6 fins a valors optlms que pennetin assegurar la integritat de les característiques organoleptiques del vi que es vol destinar a I'envelliment en aquesta b6ta. Mots clau B6ta, desinfeccí6, neteja, mure, vi Titol Gesti6 de la prevenci6 en una indústria elaboradora de cava Autor M. Badell Professor tutor J. Mestres Resum Des de I'any 1995, 'luan apare ix la L1ei de prevencíó de riscos labarals (L/ei 31119951 i I'any 1997 el Reial decret del reglament deIs serveis de prevenció (RO 39/1997), qualsevol empresari té I'obligació de garantir la seguretat i la salut del seus treballadors. Caves Molinada és una indústria elaboradora de cava situada a l'Alt Penedes. Per poder parlar del sistema que ens caldría per gestionar la prevenció, ens cal primer coneixer la realitat de I'empresa ¡quin és el procés productiu que segueix. Seguidament s'ha de coneixer i saber com I'afecta la legislació relacionada amb la prevenció de riscos laborals. Finalment s'elabora un manual on es fa referencia a tots els punts que són clau per a una bona gestió de la seguretat, C0111 són: la pol!tica de seguretat, els procedill1ents de treball, la fónnació i la informació deis treballadors i la seva participacíó en la prevenció, l'avaluació deis llocs de treball, la priorització ele riscos i la descripció de les accions correctores, la planificació de la industrial, l'ergonomía í la vígilancia de la salut, la investigació d'accidents i incidents i la comunicací6 de riscos, i les estadístiques d'accidents. Mots clau Gestió, prevenció, riscos ¡aborals Títol Certitlcacíó ISO 9001:2000 per a cellers de mitjana ¡alta producció Autors A. Adam, J. Almenar Professors tutors .TJ de CastJO, E, Gordún Arxius de I'Escola Superior d'Agricultura I 67 Serie cinquma, a¡¡y 2002, número 6 Resum Es tracta d'un estudi comparatju, realitzat en laboratori, sobre I'efecte de I'afegit de fangs procedents de depuradora urbana en el procés restaurador de dos típus de soIs degradats, argila i sauló. Els fangs han estat tractats de tres formes diferents: compostats, deshidratats i assecats tennicament, i aquests s'han addicionat als dos sois a dosis diferents fins a un contingut teorie de materia organiea en la barreja sol-fang del 6% (dosi alta) o del 3% (dosi baixa). També s'utiiitza el mateix sol degradat pero sense afegir-hi cap tipus de fang perque acnli com a control. Les barreges s'íntrodueixen en lísímetres, s'incuben durant 267 díes a una temperatura constan! de 25°C i a capacitat de campo El nostre estudi tracta concretament de comparar, en el mostreíg corresponent a 267 dies transcorreguts des de I'inici de la incubació, diversos parametres bioquímies, com són l'activitat ureasiea, l'actívitat fosfatassica, I'activitat proteolítiea respecte al BAA i el contíngut en carbohidrats, per tal de determinar, mitjanpnt metodes estadístics, les diferencies entre els efectes deIs tres tipus de fango Els resultats que s'han obtingut demostren que l'addició de fangs augmenta tots els parametres estudiats. L'activitat fosfatasica i el contingut en carbohidrats presenten un augment proporcional a la dosi afegida de fang, mentre que en I'activitat proteolítica no es presenten diferencies significatives entre dosis, i en l'activitat urea.sica, en sol sauló, són les dosis baixes les que presenten una actívitat 1l1és elevada. Respecte a l'evolució en el temps, s'ha observat que l11entre que les activitats fosfatassiea i proteolítica respecte al BAA disl1linueixen en el temps, I'activitat ureasica i el contingut en carbohidrats augmenten. Mots dau Fang de depuradora, restauració de sois, activitats enzimatiqlles, contingllt en carbohidrats Títol Els objectius que buscavem eren els següents: 1. Determinar la precisió de la tecnica d'analísi de l'actívitat ~-glucosidasa. 2. Estudiar comparativament en dues dates de mostreig (2 i 8 mesos) l'activitat ~-glucosidasa en totes les mostres (barreges i control). 3. Estudiar la influencia de la conserva ció en les diferents barreges i el control sobre I'activitat ~-glucosi dasa. Les conclusions són: l. La tecnica presenta una bona precisió, millor en l'argilós. 2. L'activitat ~-glucosidasa és més gran en el sol argilós. L'afegit de fangs augmenta l'activitat total ~-glucosi dasa, que esta més incrementada a la barreja fang termie, les dosis aires i al sol sauló. De l'evolució de I'activitar ~-glllcosidasa amb el temps es dedueix que esta associada a la materia organica més estable. 3. La conservació de les lllostres estabilitza I'activirat ~ glucosidasa en el sol control. Mots dau Fang de depuradora, restauració, conservació, activitat en zimatíca , ~-glucosidasa 6.4. ALTRES Estudi sobre I'aprofitament de la brisa, de diferents varíetats de ra'im. Assaig d'extracció i quantificació de compostos polifenolics Autor A. Escofet Estudi in vitro de I'efecte de I'afegit de fang d'EDAR sobre l'activitat ~-glucosidasa en dos tipus de sois degradats Autor B. Vázquez Professors tutor s M. Bonmatí, P .. Timenez Resum Aquest treball forma part del projecte 'Ecofangs'. Un dels seus objectius va ser l'elecció del producte més idoni per a la restauració ele pedreres d'entre les barreges a elues dosis (alta 6% i baixa 3 % de materia organica) de tres típus de fangs (compostat, deshidratat i termic), originaris d'una depuradora urbana, en dos sois degradats (sauló i argilós). S'ha estudiat in vitro l'evoludó de I'activitat ~-glucosidasa en els dos tipus de barreges i en el sol control (sense fang). Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie cinquena, any 2002, número 6 Professors tutors T. Balanya, P . .Jiménez Resum El residu de verema, fmit de tot procés de vinificació, més important quantitativament és la brisa, és a dir, el residll de pell, polpa i pinyols obtingut del ra'im una vegada és premsat. La brisa representa un 4Q<.l/o del residu total del procés d'elaboració d'un vi. Alxí doncs, considerant la importancia que té en detenninades zones del nostre país la indústría vitivinícola, la brisa esdevé un quantiós residu que cal gestionar. Avui, existeix un notable interes en determinats compostos presents al raún i a la brisa: els compostos fenolics. Es tracta de molecules bioactives d'elevat valor per a la indústria cosmetica i farmacelltica, així com també subjectes d'un interes medic (prevenció de malalties). L'objectiu d'aquest treball és avaluar el contingut en substancies fenoliques d'un conjunt de brises de ra1m blanc i negreo Les mostres se sotmeten a un metode d'extracció de compostos fenolics. I ... En ¡'extracte obtingut es realitzen mesures del contingut Titol fenolic total per espectrofotometria (lectures a 280 nm) i, els compostos fenolics individuals es determinen per cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC). La conclusió ens determina que, la catequina és e! compost fenolic majoritari. També es poden ql1anlificar els acids gaJ.lic, slrínglC 1 l'escopoletina, el cis i trans-resveratrol, i la resta de compostos analitzats es presenten en nivells no detectables. Entre les varietats estudiades destaca el pinot noir, com a varietat de raún negre, i e! syrah i el cabernet sauvignon practicament equiparades amb les varietats blanql1es chardonnay í xare¡'¡o. Aquestes varietats són les que han de ser objecte de posteriors estudis per a extreure i emprar aquests compostos. Mots clau Brises, HPLC, compostos fenólics, catequina i resveratrol Títol Avaluació ambiental d'una pastisseria industrial d'acord amb la Llei 3/1998 Autor D. Sánchez Professor tutor M. Raventós Resum El projecte que es desenvolupa és una avaluació ambiental d'acord amb la nova Llei 3/1998, d'intervendó integral de l'Administració ambiental. És un document necessari per a activitats que generen un impacte ambiental, ja sigui moderat o baix, i així obtenir la lliencia d'activitats i poder legalitzar l'activitat. És valid tant per a empreses de nova creació com per a la revisió periodica de la llicencia i per a empreses que posse'jen l'obsolet reglament d'activitats, el qual s'ha d'adequar a la nova llicencia d'activitats. L'avaluació pot ser utilitzada també per a la implementació de! sistema de gestió ambiental EMAS. L'avalllació ambiental té per objecte recollír els efectes i els resultats mediambíentals de I'actívitat que es realitza, en aquest cas, la d'una empresa de pastisseria industrial situada a l'Alt Penedes, incloent-hi les instal·ladons, les materies primeres i auxiliars, els balans;os de materia i els processos, els productes i el consum de recursos naturals i energia, i les emissions de tota mena i les repercussions en el medi que genera I'empresao També s'avaluen les repercussions de les condicions de ti.lI1cionament anonnals, incídents i accidems. Finalment, s'hi inclouen practiques de gestió ambiental i una serie de propostes de milIora de l'aetivitat avaluada. Mots clau Avaluadó ambiental, llicenda d'activitats, impacte ambiental, pastisseria industrial, gestió ambiental Dioxines i furans: la seva problematica i possibles fonnes de detenninacíó Autors S. Regla, L Samper Professor tutor M. Pujola Resum Aquest treball és una recopilació bibliografica sobre les dioxines i els furans en el qual s'aborda la problematica ambient..'ll i alimentaria amb les seves possibles repercussions i soludons, així com el marc legislatiu existent Es fa esment de la problematica relacionada amb la seva bioacu1l1ulació als diferents estrats de la cadena trofíca, a causa del seu cankter lipófil, i deis possíbles efectes que provoquen en animals i hU1l1ans. També es fa un repas de les analítiques que s'utilitzen per determinar aquests contaminants, Les conclusions a que s'ha arribat són que, deIs 210 isomers, només disset són toxics, especialment la 2,3,7,8-TCDD, que exísteix una legislacíó cada cop més restrictiva que regula els PCDD/F, que s'estan prenent mesures adequades per minimitzar la contaminació ambiental ¡ que s'esta duent a terme un control de dioxines en aliments. El cloracne és I'efecte 1l1és representatiu en humans i aVLJi dia no s'ha demostrat la relació entre aqllests contaminants ¡ el cancer. La metodologia analítica més efieas; per determinar les dioxines i els furans és la cromatografía de gasos d'alta resoludó acoblada a I'espectre de masses d'alta resoludó (HRGCHR,\1S), en combinadó amb l'aplicació de metodes de purif1cació deis extractes. Cal tenir en compte que aquesta tecnica analítica és cara, llarga i no es troba a l'abast de tothom, Mots clau PCDD/F, dioxines, fmans, bioacumulació, HRGC-HRMS 7. MAQUINÁRIA AGRÍCOLA Títol Avaluadó del paper hidrosensible com a instnunent d'avaluadó de la qualitat de les aplicadons de fítosanitalÍs Autor .r. Llorens Professor tutor E. Gil Resum En aquest treball s'ba dut a terme un estudi per tractar de determinar la reladó entre el percentatge de recobriment Arxius de l'Escola Superior d'Agriculmra 75 Serie cil1quena, any 2002, número 6 de la vegetació i el percentatge de deposició de prodllcte que hi resta en realitzar un tractament fítosanitari. Els valors de deposició s'han obtingut deis assajos realitzats en vinya a la finca Torre Marimon pel Departament d'Enginyería Agraria de i'ESAB els anys 1995, 1996 i 1999, Amb els papers hidrosensibles d'aqllests assajos s'ha fet una análisi óptica per obtenir els valors de recobriment. No silla pogllt establir una relació entre el percentatge de recobriment deis papers i e! percentatge de deposició per cap deis models analítzats, sota cap deis tractaments considerats. Aixó significa que no s'ha pogut determinar infonnadó fiable sobre la deposidó a partir deis papers hidrosensibles, La reladó de proporció entre recobriment i deposieió (% deposició / % recobrimentl presenta una alta variabílítat dintre de les allures mostrejades. Aixo fa que no es pugui establir un valor de propordó ünie, per a cada tipus de tractament o per a cada model, que pugui descriure una aplicació, S'ha vist que, per treballar amb papers hidrosensibles, amb el metode d'analisi óptica emprat per determinar el recobriment, aquests han de ser tan homogenis com sigui possible, Mots clau Paper hidrosensible, deposició, recobriment, analisi óptica, aplicació de tltosanitaris 8. SOLS Títol Estlldi de la innuencia del trebal! del sól en la població de Po/ygollum avicuÚlre en un cultiu de rotadó Autor A. Delholll Professors tutors M, Mas, A.M.C Verdú Resum El treball s'ha dut a tenne a la finca experimental de Torre Marimon (Caldes de Montbui, Barcelona) en un cultill d'ordi I'any 2001 i consta de dues parts. En la primera part s'avalua la int1uencia del Opus de treball del so! ürebal! convencional, treball simplificat i sembra directa) en la dinamica poblacional de Po/ygonum avicuÚlre. En l'estudi d'una cohort d'aquesta especie s'ha observat que en sembra directa presenta una taxa de mortalitat més elevada. S'ha detectat que la pluviometria és un factor ambiental que condiciona la supervivencia de Po/ygonum avicuÚlre. No s'han trobat diferencies en el temps de madura ció deIs fruits en funció de! cultiu del sol. La parceHa de trebal! simplificat ha mostrat una major fertilitat a l'hora d'estimar les llavors de Po/ygonum avicuÚlre per m2 d'enguany a partir del nombre de fruits per índividu comptabilitzats i la densitat de població. La segona part Arxius de I'Escola Superior d'Agriculrura Serie cinquma, ally 2002, número 6 pretén avaluar la intluencia del lrebal! del sol en la biomassa aeria de la nora arvense i Po/ygonum avicuÚlre al tlnal del cultiu. En ambdós casos s'llan trobat diferencies signifícatives en funció del cultiu del sól i en trebal! simplificat silla presentat més quantitat de biomassa. La diversitat ecologica també ha estat signit1cativament més elevada en la parcel·la de trebal! simplit1cat. Mots clau Treball del sól, Po/ygonum avicuÚlre, dinamica poblacional, t10ra arvense, ordi 9. BIOTECNOLOGIA Repetición de la tecnologia RAPD (random amptified po/ymorphic DNA) utilizada en la determinación de filogenias de alubias (Phascotus vulgarís L.). Autor E.G. Barba Professors tutors E. Sánchez, LI. Bosch Resum Los RA.PD (random amptified po/ymorphic DNA) son unos marcadores de ADN que se obtienen mediante la amplificación al azar de fragmentos de ADN genómico. Utilizan cebadores o primers simples de secuencia arbitraria que hibridan en loci repartidos de modo aleatorio en todo el genoma. Esta técnica ha sido la metodología más ampliamente utilizada en la PCR puesto que con ella se han conseguido hacer diagnósticos genéticos, taxonomía molecular, estudios evolutivos ... Es rápida, sencilla y de bajo coste, pero de repetición baja, de manera que con este estudio hemos querido cuantificar en qué grado lo es. Actualmente se conoce, que para que sea repetible, es absolutamente necesario ajustar y mantener las condiciones de trabajo como, por ejemplo, las concentraciones de los componentes utiliz;ldos, programación y tipo de tennociclador. Así que, para valorar en qué grado es repetible, se trabajó con la modificación de tres efectos: según la persona que hacía el análisis, según el programa del termocic1ador y ambos a la vez. Se l!egó a la conclusión de que, para materiales genéticamente cercanos, el efecto persona generaba un 61 % de bandas no repetibles y que afectaba a las agrupaciones obtenidas por el método UPGMA. Para los materiales genéticamente alejados el efecto método combinado con el efecto persona disminuía la repetición hasta un 33 %. Mots clau Alubia, PCR, marcadores, RAPD, repetición 1 Titol Variabilitat interpoblacional de les mongetes CPhaseolus vulgaris LJ del tipus varietal Castellfollit del Boix, ntilitzant la tecnica RAPD (random amplified polymorphic DNA) Autor N. Ribó Professors tutors F. Casañas, E. Sánchez Resum Assistim actualment a un interes creixent per la indusió de les lleguminoses a la nostra dieta, La de varietats tradicionals prestigioses aprofitant aquesta tendencia, permetria revitalitzar certes zones És imprescindible, peró, coneixer bé aquest material i avaluar-ne el potencial genetic per fer-lo competitiu, En aquest estudi, es van caracteritzar mitjan¡;:ant marcadors l110leculars RAPD, set poblacions cultivades del tipus varietal de !11ongeta Castellfollit del Boix (Phaseolus vulgaris L), per saber si existeix variabilitat interpoblacional. L'estudi es va dur a teflne a partir de la mesda d'ADN d'entre 11 i 28 plantes per població. Es van utilitzar 28 primers, pels quals es van obtenir ] 21 bandes RAPD; d'aquestes, 61 van ser polimorfiques, El calenl de les distancies genetiqnes es va fer mitjan¡;:ant el coeficient de símilaritat de Jaccard, i posteriorment es va realítzar un dendrograma pel metode UPGMA. Les mostres es van agrupar en quatre grups de 2, 2, 2 i 1 components, cosa que demostra que existeix variabilitat interpoblacional. Sembla pertinent, per tant, iniciar un estudi de variabilitat intrapoblacional i de la variabilitat agronomica d'aquestes poblacions, Mots clau Mongeta, varietats tradicionals, variabilitat interpoblacíonal, marcadors RAPD Títol Mutacions a través de transposons a l'arros Autors M, Rafel, J Rodríguez Professor tutor E. Sanchez Resum En Pan'os, s'ha fet un esfor¡;: molt important per identitlcar gens mitjan¡;:ant mutacÍons per inserció, particularment utilitzant estímuladors o transposons heterólegs com és l'activador (Ac) del blat de moro. Amb el proposit de generar una població d'arros marcada, vam introduir dues construccions que contenien un estimulador en el genotip d'arros Indica, Vam aconseguir 128 plantes possiblement transfonnades que seran analitzades en un futur, a través de l'expressió del GFP, En una serie d'exparaHe!s, vam seleccionar plantes transgeníqnes provinents d'una línía amb alta activitat de reinserció de l' Ac, per micropropagar a través de cultiu in vitro i estudíar-ne la descendencia. Per generar aquesta població de plantes, vam induir Ilavors de la R3 a formar caH i posteriorment vam regenerar plantes. Aquesta població va ser creada per comprovar la hipotesi que en cultiu in vitro, a través d'inhibicíó de la diferenciació, ractivitat de transposició s'incrementa. Vam analitzar aquesta població per detectar la presencia, la reínserció í I'amplificació de la partícula Ac a la població. Vam contlnnar la presencia i re-inserció del Ac transposó en les plantes analitzades amb Inversa-PCR. En les analisís amb Southern B10t, vam observar l'excisió de l'Ac transposó, quan vam fer anar la seqüencia de rAc com a sonda. A més, vam trobar un mutant amb un fenotip variegat, un d'albí i un altre amb el fenotíp d'arre!s arrissades. L'activació de PAc en arras Indica en cultiu in vitro permetra una satmació rapida del genoma perque augmentaran les mutacions per inserció, amb la qual cosa millorara l'esfon;: de la marcació de gens en varietats Indica i complementara la ja existent població marcada de varietats d'arros Japonica. Mots clau Activador (Ac), arras, transformació, transposó, mutacions per inserció Titol Publícació d'articles divulgatius sobre les noves biotecnologies en agroalimentació Autor A. Garcia Professor tutor E. Sánchez Resum Des que van sorgir les noves ¡les tecniques de moditkació ha aparegut un enorme debat sobre les conseqüencies, tant com etiques i morals, que comporten aquestes noves tecnologies, Com que la biotecnologia és una ciencia amb [mur, que és important informar sobre els nous reptes de la ciencia, que la biotecnologia ha causat un alt impacte i un debat continu en la societat i que hi ha la necessitat de coneixement per part de les parts "no interessades", s'ha realitzat aquest treball de final de carrera. Els objectius eren la redacció de diferents articles divulgatius, que confignrarien el mateix treball de final de carrera, i la seva publicació en diferents revistes que tracten temes de ciencia, agricultura i ramaderia i alimenta ció. S'han escrit quatre Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura 177 Serie cinquena, any 2002, número 6 artides que trae ten temes actuals relacionats amb la biotecnologia i que es titulen: "La sostenibilidad, la agricultura y los OMGs"; "La evaluación de la seguridad de los productos modítlcados genéticamente"; "Desvelado el genoma del arroz, alimento básico de un tercio de la humanidad"; "¿Curan los alimentos funcionales?", i es publicaran a les revistes Agricultura, Vida Rural, PHITOMA Terra/ia, respectivament. El treball es va dur a tenne a Seeds, a partir de la informació facilitada per 'PI11nlrp~:1' articles, revistes i dades d'interes. Mots dau Biotecnologia, aliments modit1cats geneticament, consumidors, societat Titol Revisión de las nuevas biotecnologías aplicadas a la industria agroalimentaria Autors R. Coll, S. Verdejo Professor tutor E. Sánchez Resum El presente trabajo es una revisión bibliográfica orientada a generar una fuente de consulta actualizada sobre la aplicación de las nuevas biotecnologías en el campo agrario y agroalimentario. El trabajo realizado trata detenidamente unos cuarenta casos en los cuales se ha aplicado la ingeniería genética en el campo agroalimentario. Para facilitar la comprensión al lector, se adjunta -previamente al desarrollo del contenido una lista de conceptos claves sobre la materia. La importancia se sitúa mediante una revisión generalizada de la superficie cultivada a nivel mundial con organismos genéticamente modif1cados. El trabajo consta de tres bloques, según se trate de características de interés agronómico, pecuario o agroindustrial. Dentro de cada uno de estos bloques, se desarrollan los casos más conocidos, tales como el maíz autoprotegido contra el taladro, cerdos con más magro y menos grasa y el tomate Plavr SavrTM. Para amplíar la visión al consultante, se incluyen diversos apartados adicionales tales como legislación, etiquetado, seguridad, beneficios de los OGM y para la salud y el medio ambiente. A raíz de la polémica suscitada, hemos creído conveniente incluir un último apartado dedicado al debate social acerca de todo aquello relacionado con estos organismos. Mots dau Ingeniería genética, nuevas biotecnologías, organismo genéticamente modificado (OGM), transgénicos 10, A,TUDA AL DESENVOLUPAMENT Projecte de captació d'aigua, conducció de 8 l/s i COIlStmcció d'una bassa de 17.640 m3 a la d'lzoughar, Tamassint-el Rif-el Marroc Autor J, IJorens Professor tutor F. Iranzo Resum Aquest projeete se silua a lzoughar (lila plana"), que és una extensió de 150 ha situada al nord del Marroe (el RíO, a la província cI'Al Hoceima, Corres pon a una collaboració en el "Projecte de desenvolupament rural integrat a la plana d'Izoughar" impulsat des de la Fecleració d'Associacions de Ve'ins de Mataró, El projecte pretén detlnir les obres hidrauliques que caldran per portar I'aigua d'un pou situat al riu Rhis, al costat de la plana, a la ¡ i bassa de regulació, Aquestes obres són: equip de bom- ,~ beig, conducció i bassa de regulació. Posteriorment amb aquesta aportació d'aigua a la plana s'intentara posar en regadiu 45 ha d'ametller. Mots dau POll, conducció, bassa, bombeig 11. MISCEL-IANIA Títol --~~~~~~~~--------~~~~~~-- Efectes aJ.lelopatics de Tribulus terrestris en lIavors de males herbes Autors A. Baños, S, Moral Professors tutors M. Mas, A.M.C. Verdú Resum L'estudi realitzat va investigar els efectes a¡'¡e!opatics de l'abrull ( Tribu/us terrestris L) sobre lIavors ele males herbes CChenopodium aLbum, Diplotaxis erucoides i Portuiaca o/eraceaJ. Es va observar la influencia que l'extracte aquós de T. terrestris a diferents eoncentracions, amb o sense traclament d'autodavat, va poder tenir sobre la germinació en cambra de les llavors de les especies (200 foscor I 30° Hum, 12 h I 12 11). L'estudi va estar format per tres proves experimentals, una prova de germinació Arxius de l'EscoJa Superior d'Agricultura Serie cinquma, a¡zy 2002, número 6 1 _____________________ 1 control, una altra prova de gem1Ínació amb extracte a partir de mostra fresca de I: terrestris i, finalment, una prova de germinació amb extracte a partir de mostra seca. Els extractes es van obtenir a partir de part aería de 7: terrestris, i es va treballar amb dues concentracions d'extracte aquós, 20 g pes sec I litre i 10 g pes sec I litre. Amb aquestes proves es va voler comprovar els efectes aJ.lelopatics de I: terrestris en el percentatge final de germinació de les lJavors i en l'evolució de la germinació durant el pe río de de seglliment realitzat. En els resultats obtinguts es van observar reduccions significatives en els pereentatges de germinació al cap de 4 dies d'inCllbació de les llavors de C. album traetades amb extracte frese d'abrull alltodavat a concentració 20 gil i amb extracte fresc no autoda vat a 10 gil <EF A20 i EFI\A 10), respecte al blanc (aigua destíJ.lada), i un retard en la germina ció durant els sis primers dies del procés germina ti u de les llavors de D. trucoides tractades amb extracte sec d'abrull autodavat a concentració 20 gil (ESA20l. A1l1bdós casos es podrien explicar com una resposta als possibles efectes aJ.lelopatics deIs extractes d'abrull aplicats. Mots clau Abrull, genninació, Chenopodium album, Diplotaxis erueoides, Portulaca oteracea, al·lelopatia Títol Projecte d'execució d'una escullera al torrent Fregons situat al teflne municipal de Badalona Autors M. Rojo, J. Faus Professor tutor FJ. Iranzo Resum Es tracta d'un projecte de constmcció d'llna esellllera al torrent Fregons de Badalona. Es vol construir una escullera capa\; d'agllantar la for\;a d'una possible avingllda d'aigua crítica i protegir uns terrenys abancalats de la finca que es troben just a sobre del torrent. Per fer els dlculs s'ha considerat un període de retorn de pluges de 500 anys enrere. S'han utilitzat les dades pluviometriques de I'estació meteorologica de l'Ajuntament de Badalona, amb les qllals s'ha fet un tractament estadístic per determinar el valor maxim per el retom considerat. Posteriorment s'ha fet un aixecament topografic de la zona, amb la realirzació del planol respectiu. Aíxo ens ha servil per determinar els punts més crítics del torrent, tant pel que fa a l'amplada com pel que fa al pendent. S'ha dut a terme un estudi hidrologic per determinar el cabal de la maxima avinguda i, posteriorment, i juntament amb l'ajuda del planol topogrilfic, s'ha trobar la velocitat del torrent en el punt crític pe! pas del torrent a la finca. Sabent aquesta velocitat s'ha pogut determinar el volllm i e! pes de cada pedra de I'escullera. Tenint en compte aquests valors s'ha dissenyat la forma de I'escullera al llarg del tram considerat. Mots clau Escullera, topografía, precípitacions, torrent, construcció Títol Balan\; de nitrogen de la finca "Mas Cal L1eó" Autor J Ares Professors tutors J. Comas, M. Plljola Resum A trets generals, en aqllest treball es fa un balan\; de nutrients d'una finca, en concret el Mas Cal Lleó situat a Muntanyola, a la comarca d'Osona. El Mas Cal L1eó és una explotacíó agrícola-ramadera, en la qual es busca un equilibrí entre aquestes dues parts, és a dir, l'agricultura esta totalment lligada a la ramadería i a la inversa. Aquest lligam es basa en e!s residus organics prodults per a la ramaderia, els quals són utílirzats per la produccíó de farratges, font principal d'alíment per a una part de la ramaderia. La ramaderia d'aquesta explotació esta formada per conílls i ovelles, I'alimentacíó deIs quals és a base de pinso, llevat de les ovelles, alimentació de les quals es complementa amb els farratges prodüíts en l'explotació. L'agrícultura que es dll a terme en aquesta explotació s'adoba únícament amb e!s fems prodllYtS per l'explotació, amb la qual cosa es busca l'equilíbrL Per poder asso!ir ]'objectill d'aquest projecte, fer un balan\; de nitrogen de I'exp]otacíó i un pla de fertilítzació, el trebal! requereix d'analisis de sol, teixit vegetal i fems. Aquestes analisis formen una part ll10lt important de! trebal!. S'ha considerat convenient fer analisis de teixit vegetal i deis fems, per no refiar-se únicament de la bibliografía. S'ha observat que la tinca és capa\; d'absorbir tot el nitrogen produ'it. Per tant, ens trobem clavant d'una explotació respectuosa amb el medi pe! que fa a aquest element. Per altra banda, pero, observant les ana lisis de sal, s'observa I'existencia d\1I1s nivells extremadament alts en algunes de les parceJ.les. pel que fa al fasfor i al potassL Veient aixo. s'han plantejat dos plans de fertilítzació: un que aetua de complement de l'actual, per la manca de nítrogen i potassi, i un altre que seria l'ideal de seguir, en e! qual només s'aporten adobs minerals, la qual cosa permet que els nivells de fosfor i potassi en el sol s'estabi- ¡itzin. Mots clau Balall\;, nitrogen, fems i ana lisis de sol Arxius de l'Escola Superior d'Agriculmra I 79 Serie cil1querul, al1y 2002, número 6 Factors antinutricionals en lleguminoses i metodes analítíes per a la seva detenninació Autor T,Oller Professors tutors F. Casailas, M. Pujola Resum Les Ilavors de les lleguminoses són aliments moIt importants al món, pero presenten diversos factors antinutricionals o productors de trastorns intestinals. A través de la bibliografia s'ha determinat que els oligosadrids de la família de la ratlnosa són els principals responsables de les tlatulencies causades pels lIegums, juntament amb la fibra dietetica soluble i part del midó, S'han trobat cinc' metodes analítícs diferents (HPLC amb interacció específica per ponts d'hídrogen, HPLC mixta: intercanvi ionicgel permeació, HPLC en fase reversa, electroforesi capíl,lar i cromatografía de gasos) per analitzar els oligosacarids de la família de la rafinosa. D'aquests, s'ha escollit la HPLC en fase reversa per ser utilitzada al laboratori de ¡'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, ja que el metode d'extracció és senzill, la separació deIs sucres és rapida, el tipus de columna utilitzada és manejable i el cost per analísi és fon;:a barat Mots clau Ueguminoses, tactors antinutricionals, tlatulencies, rafinosa, metodes analítics 80 Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura Serie cínquena, any 2002, número 6