18
X. GÜELL. “Els mes es i l'a qui ec u a de Mi jans". DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
X GÜELL
“
Els mes es i l
’
a qui ec u a de Mi jans
”
DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
Palab as cla e:
Keywo ds:
Fecha de ecepción:
Fecha de acep ación:
Resumen:
Abs ac :
Mi jans, Raimon Du an i Reynals, Mes e, Mode ni a
Mi jans, Raimon Du an i Reynals, Mas e , Mode ni y
18/02/2014
21/07/2014
F ancesc Mi jans Mi ó, (Ba celona, 1909-2006), en una en e is a al Quade n del dia i El País,
15 de desemb e 2005, p egun a pe Ca alina Se a: quins són els a qui ec es més in l uen s en la
se a ob a espon: Raimon Du an i Reynals, Ba celona 1895-1966 i Mies an de Rohe, Aquisg à,
1886, Xicago, 1969. En an e io s en e is es, a comen a al es a qui ec es com McKim, Mead
& Whi e, A ne Jacobsen i els SOM. Cap comen a i a l’ob a de Le Co busie .
To i que enim coneixemen del espec e que Mi jans sen ia pe Du an i Reynals, podem di
que en gene al el segon es més açu i esolu iu en les se es dis ibucions en plan a. Hi ha
una cla eda composi i a lligada a l’es uc u a mu à ia, que li pe me à a més u ili za o escolli
qualse ol llengua ge es ilís ic en les se es açanes.
Mi jans, con à iamen , és un a qui ec e que, un cop supe a el seu pe íode classicis a b i ànic
dels anys 40, s’ob e als co en s in e nacionals.
La impo ància de la ho i zon ali a , el doble llengua ge que A. Jacobsen u ili za, ja sigui quan
a on a edi i cis d’habi a ges, ja sigui quan a on a edi i cis d’o i cines jun amen amb la igu osi a
i cons an supe ació de Mies, li po se i de e e ència.
F ancesc Mi jans Mi ó, (Ba celona, 1909-2006), in an in e iew o El Pais Quade n, Decembe
15 h 2005, he was asked by Ca alina Se a who we e he mos in l uen ial a chi ec s in his wo k
answe ed: Raimon Du an i Reynals, Ba celona 1895-1966 and Mies an de Rohe, Aachen,
1886, Chicago, 1969. In o me in e iews, he commen ed on o he a chi ec s such as McKim,
Mead & Whi e, A ne Jacobsen and SOM. No men ion on he wo k o Le Co busie .
E en hough we know he espec Mi jans el owa ds Du an i Reynals, in gene al we can say ha
he second one is mo e skilled and ope a i e in his l oo plan dis ibu ions. The e’s a composi io-
nal cla i y linked o he wall s uc u e ha in addi ion will allow him o use o choose any s ylis ic
language on his acades. The e’s also a espec ul a i ude owa ds he con ex and he use .
Mi jans, on he o he hand is an a chi ec who, once he o e come his classicis b i ish pe iod o
he 40s, he opens up o he in e na ional mo emen s.
The impo ance o he ho izon ali y, he double language ha A. Jacobsen uses in his esiden-
ial p ojec s and in his o i ces on u ban a eas, he admi a ion owa ds Mies’ a chi ec u e and
he e olu ion o he Ame ican ci y, will gi e as a esul , among o he s, he bes con ibu ion o
Ba celona’s Mode n A chi ec u e be ween he decades o he 50’s and 60’s o he XX h cen u y.
Els mes es i l'a qui ec u a de Mi jans
Xa ie Güell Guix
19
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
F ancesc Mi jans Mi ó, (1909-2006).
Edi i ci Tokio, (1957-59). A inguda Ped albes nº 57-61.
Amb una supe ície cons uïda pe plan a supe io als 600m2, Mi jans a on a
i esol en aques edi i ci un dels p og ames més gene osos de la se a ajec ò ia.
Regula , con ola i mesu a la impo ància dels espais in e mi jos, u ili zan -los pe
el lleu e i la con emplació; la impo ància de la llum o d’un espai que es duplica i
els eco egu s al e na ius, són qües ions que en aques edi i ci es an esol es amb
mol a cu a i sub ilesa.
En aques p ojec e inicia una o ma d’a on a el p og ama d’habi a ges aïlla s
amb la olun a de que la geome ia sigui simple, cla a, o denada, exac a i àcil de
comp end e. Pe assoli aques s concep es i /o c i e is, un pun de pa ença és el
p isma; pe ò aques ha de queda suspès.
La cons ucció objec e d’aques comen a i, de cinc plan es pe sob e la plan a
baixa, -p àc ica i concep ualmen anspa en -, ol assumi la no in e e ència de
l’espai enja dina que l’en ol a. Pe sob e de la plan a baixa, es supe posen qua-
e ni ells iguals, amb dos habi a ges pe ni ell.
No obs an la cinquena plan a més una sisena de meno supe ície, é el ac-
amen de peça aïllada i és una única uni a esidencial. La mane a en que es
an in e calan espais obe s i pa cialmen cobe s, in oduin -los com es ances
on el e d i l’aigua o men pa d’aques pun d’in l exió, en e in e io i ex e io , és
elle an . Un ecu s simila l’u ili za en la açana pos e io , o ien ada a no d-es , la
que dóna a l’A inguda Ped albes, o a ella ac ada amb un mòdul de pe siana
o ien able que ga an eix la p i aci a . Pe ò si bé aques elemen é les p opie a s
esmen ades, en osqueix pa cialmen les dependències que donen a l’espai in e -
medi o gale ia co eguda. Pe al d’ob eni una majo en ada de llum i en es a a
la da e a plan a, la disposició d’unes llue nes o alls en el o ja , pe me en segui
gaudin d’una p i aci a sense pe d e lluminosi a .
Pa lem a a d’un dibuix en pe spec i a del p ojec e que ens mos a la impo àn-
cia de la plan a baixa, quasi bé anspa en en la que el sos e d’aques a queda
o amen con as a . Pe ò no pe casuali a , en aques dibuix, Mi jans a una lleu-
ge a e e ència p ecisamen a dos edi i cis de Raimon Du an: A inguda Ped albes
nº 63, a l’esque a; i A inguda Ped albes nº 64, a la d e a. Quina necessi a e-
nia Mi jans de e aques a e e ència an sub il? Es pod ien oba dis in es in e -
p e acions. Una és la d’emma ca la pe spec i a amb dos sub ils apun s de dos
edi i cis de Raimon Du an i Reynals. Una segona se ia la de deixa cons ància
de l’e olució que coneixem del seu eco egu p o essional: des d’un llengua ge 2
1
20
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
X GÜELL
“
Els mes es i l
’
a qui ec u a de Mi jans
”
DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
F ancesc Mi jans. Edi i ci d’habi a ges Tokio.
Ba celona, 1957.
1. Axonome ia.
P ocedència: Dibuix de l’au o .
2. Pe spec i a del es íbul.
P ocedència: Comuni a de p opie a is
A inguda Ped albes nº57-61.
3. Plan a ipus.
4. Vis a ex e io .
P ocedència: Comuni a de p opie a is
A inguda Ped albes nº57-61.
5. Compa ació en e la casa Fa nswo h i la
plan a baixa de l’edi i ci Tokio.
P ocedència: Dibuix de l’au o .
6. Escales del es íbul.
4
3
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
21
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
classicis a cap a un en que la mode ni a és la e e ència absolu a.
En l’immoble de l’A inguda Ped albes nº 57-61 pod íem di que Mi jans
pa eix de ac a la plan a baixa com un pa elló anspa en i l o an .
En aques a plan a ens pod íem acos a a un edi i ci emblemà ic de Le
Co busie : la Villa Sa oye (1928-1931); pe ò l’espai in e io o ma pa d’un
llengua ge més p ope a la Casa Fa nswo h (1945-1950) de Mies an de
Rohe i a A ne Jacobsen pel que a al disseny de l’escala1.
Mi jans en p incipi ha ia de e un habi a ge uni amilia pe els seus p o-
pie a is. Hi ha al es pun s en comú que ens eco den la Villa Sa oye: el co-
lo blanc, i la enê e a longueu aïllada de la da e a plan a, la inco po ació
d’espais ex e io s dins l’en ol en gene al,e c.
Edi i ci CYT, (1958-1960). Via Augus a nº20-30.
P ime edi i ci que pe la se a dimensió el podem elaciona anma eix
amb exemples com l’immoble Cla è de Gineb a (1930-1932) o el Pa elló
Suís (1930-1932) a la ciu a uni e si à ia de Pa is, o s dos de Le Co busie 2.
El ac amen de la açana, inco po an elemen s pi o an s a la mane a
d’uns endalls, segons un o d e a encajun s en el pla o al de la açana;
la plan a baixa po icada, c ean un g an bui /omb a mi jançan el ecu s de
e i a l’es uc u a de l’alineació del ca e , són aspec es, que o i no ac a -
se d’un bloc aïlla , an d’aques edi i ci, egi pe una geome ia o denada i
mesu ada, un exemple comp és, llegi i assumi com a al.
Es pod ia conside a aques immoble com a p eludi del que Mi jans p o-
jec a à poc emps desp és a la Ca e e a de Sa ià?
Fem a a una no a e e ència als elemen s pi o an s ja esmen a s. Hem
menciona el Pa elló Suís de Le Co busie . Segu amen eco da em la i-
sió des de l’ex e io , dels sos es dels do mi o is. El pla d’aques sos e no
és ho i zon al i no és blanc. Aques e elle an pe me eu e, sob e o de
ni , els di e en s sos es de les habi acions dels es udian s il·lumina s. Es
la p ime a egada que Le Co busie in odueix una lec u a c omà ica en
p o undi a dels seus edi i cis. Anys més a d ho a à en les dis in es Uni és
d’Habi a ion (1946-1952), o i que se à en l’espai in e medi.
Pe ò Mi jans in odueix un elemen pi o an ac a com una g an i ex ensa
lamel·la de pe siana, o i que aques es són i xes. Així doncs la llum en a i
su d’aques a açana mi jançan el aig, el ebo de la llum sola de dia i de
ni apa eixen lleuge es e e ències de la llum in e io , degudamen i l ada
pe pan alles, co ines i d’al es. Aques endall, semp e es ès, pe ò pi o an ,
és un pla que egula la llum, la isió i la p i aci a . És un elemen simple, lleu-
ge , àc il i àcil de man eni . És un elemen que dóna mo imen a la açana
can ian , que explica pe ec amen la impo ància dels espais in e mi jos, o
i se un pla opac. Sabe u ili za aques ecu s pe pa dels seus usua is és
en end e que la incidència sola sob e un pla ex e io , po egula la llum en
p o undi a . 6
5
22
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
F ancesc Mi jans. Edi i ci d’habi a ges CYT.
Ba celona, 1958-60.
7. Plan a ipus.
P ocedència: F ancesc Mi jans. A qui ec e.
Ca àleg de l’exposició: “El ons de l’A xiu
His ò ic: F ancesc Mi jans”. COAC, 1996.
8. Plan a baixa.
P ocedència: F ancesc Mi jans. A qui ec e.
Ca àleg de l’exposició: “El ons de l’A xiu
His ò ic: F ancesc Mi jans”. COAC, 1996.
9. Vis a ex e io .
P ocedència: F ancesc Mi jans. A qui ec e.
Ca àleg de l’exposició: “El ons de l’A xiu
His ò ic: F ancesc Mi jans”. COAC, 1996.
10. De all del balcó.
P ocedència: Fo og a i a de l’au o .
109
7
8
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
23
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
11
Edi i ci SEIDA, (1959-1967). Ca e e a de Sa ià nº 130-152.
Bloc aïlla d’habi a ges que suposa à un sal quali a iu impo an dins la
ajec ò ia p o essional de F ancesc Mi jans i Mi ó.
Una p ime a conside ació és la de con inua amb la solució de la plan-
a baixa en omb a, seguin un únic ni ell de g an i ma cada ho i zon ali a .
Pe ò aques a no és cap no e a . Si que ho és l’exe cici b illan que eali za
l’a qui ec e en la açana de les successi es plan es supe io s. És un exe cici
d’una ce a complexi a ja que esol mi jançan un mòdul que po se ple o
bui , i una ma eixa p o undi a que pe me no es a in e e i pe l’es uc u a
dels pila s e icals.
Aques a açana, la que dóna a la ca e e a de Sa ià és d’una g an plas i-
ci a , amb un joc de llums i omb es encomiable, jugan amb el desplaçamen
dels mòduls en ho i zon al, que pe me que les plan es en e elles es comu-
niquin isualmen g àcies a la inco po ació d’unes pè goles que deixen pas-
sa la llum sob e les i nes es que es oben en un segon pla. El ecu s del
desplaçamen po sembla que es ac a d’un edi i ci on els habi a ges són
dúplex. El ecu s a la doble alçada a que dóna lloc aques a solució ens po -
a de nou a una in e p e ació de la p ime a Uni é d’Habi a ion (1946-1952)
de Le Co busie , a Ma sella3. Uns i l es e icals ce àmics cala s, en esos
com si es ac és d’una co ina, pe me en una lec u a del segon pla, abans
esmen a . En esum una ma cada ho i zon ali a que explica la impo ància
de man eni un ni ell, sense que el pla lleuge amen inclina de la asan del
ca e a ec i a la comp ensió d’aques a peça.
Con à iamen la açana pos e io ind à una lec u a o almen o ogonal a
l’an e io . El i me e ical dels cossos que acullen els do mi o is, dona pas a
un i me ple-bui con inua , modula i d’una p o undi a su i cien pe en end e
aques in e linea .
El esul a composi iu de la açana pos e io és simple pe ò equilib a , el
de la açana p incipal és b illan i ocu en .
Raimon Du an i Reynals, (1895-1966).
El espec e al con ex i a la ciu a .
Si bé i ns a a ens hem e e i a aspec es o mals més pa icula s de di e-
en s edi i cis, a a ens ocupa em d’un que anomenem el espec e a l’usua i i
a la ciu a .
Du an, en a is exemples cons uï s, ens ha demos a i ns a quin pun
pensa en l’usua i és elle an . Pa lem en p ime lloc de dos exemples, que
enim al ca e de Balmes: un al núme o 232 i l’al e el 96, en can onada amb
el ca e de Mallo ca, 231. En el p ime ens obem amb un olum que dóna
a es ca e s: Balmes, Ma ia Cubí i Regàs, i és p ecisamen en aques da e
on Du an es e i a pe al de man eni una única olume ia, sen la plan a
baixa la que de i neix, sense in e upció, la con inuï a de l’alineació de Regàs.
La plani ud dels pa amen s ex e io s, en aques cas, pe o a s pe un únic
F ancesc Mi jans. Edi i ci d’habi a ges SEIDA.
Ba celona, 1959-67.
11. Vis a ex e io .
P ocedència: Fo og a i a de l’au o .
24
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
13
12
mòdul de i nes a que a de i nin la composició dels ma eixos, amb l’excepció
de la plan a p ime a en la que un balcó co egu de ba ana mol calada i ans-
pa en ans o ma la i nes a en una obe u a adien al balcó. Aques exe cici
composi iu el epe eix al segon immoble, pe ò amb una sal e a impo an i
poc seguida en al es casos simila s a l’Eixample de Ba celona: sepa a -se
del lími de la pa cel·la, c ean una and ona que pe me gi a la açana i c ea
un edi i ci quasi aïlla , amb es açanes. La quali a pe els usua is és o al, la
pe cepció del esul a en e s el ca e Balmes i la ciu a es à o a de discus-
sió. L’in e ogan és pe què aques a solució no s’ha aplica en casos simila s?
Enca a en aques concep e, pe ò en un al e con ex , obem un da e p o-
jec e d’habi a ges que e l exa i ns a quin pun l’ac i ud de Du an és mode na.
El bloc aïlla on a la de i nició con inua dels pa àme es de la illa. Ens e e im
a l’emplaçamen de l’A inguda Pa al·lel en e els ca e s Poe a Cabanyes i
Tapioles.
Du an op a pe e es peces i no una en o ma de U. Ell sap que di ícil-
men pod à esold e de o ma sa is ac ò ia el can i de l’alçada egulado a
màxima que exis eix en e uns ca e s es e s del Poble Sec i l’A inguda del
Pa al·lel. Op a pe e es peces, A, B i C. Vol di e un bloc aïlla , A, als
qua e en s, on la plan a baixa gi a à i a à de nexe amb els dos edi i cis B
i C enin en comp e que, en el del ca e Poe a Cabanyes, B, la mi ge a no
exis eix. Dona à ce a elle ància a la esolució de la plan a baixa, i c ea uns
passa ges in e io s que donen lloc a la inclusió d’uns pe i s locals come cials.
El bloc A es e i a à lleuge amen de la alineació a pa i de la plan a baixa i en
la can onada de Poe a Cabanyes amb Pa al·lel e i a segui esc upolosamen
el pe íme e de la pa cel·la. Ho compensa à de la ma eixa mane a, pe ò en
elació al ca e Tapioles, en que el bloc C ingui en la se a plan a una geo-
me ia més homogènia.
El esul a i nal de la plan a del conjun , is a sob e el pape , no acaba de
se o malmen con unden , pe ò espacialmen i si ua s en el con ex , segueix
aques a modali a a la que èiem e e encia abans: pensa en l’usua i i en les
pe spec i es i isuals u banes.
A a bé, Du an enca a a un al e exe cici, en un edi i ci que li enca ega
Julio Muñoz Ramone .
La To e, al Passeig de G àcia nº 105, és una peça que ep o a la in l uèn-
cia d’un a qui ec e no d-ame icà: Richa d A. Pla . Du an descob eix aques
a qui ec e i la se a ob a en un ia ge que a à l’any 1935 a No a Yo k, on
s’ha asllada pe iu e a casa del seu ge mà F ancesc. To nem a pa la d’un
edi i ci de es açanes i una mi ge a, que desp és de dis in s plan ejamen s,
semp e ap o i an un edi i ci exis en , acaba com a una peça d’alçada supe io
a la es a d’edi i cis que con i gu en la illa en di ecció als ca e s de Rosselló i
Rambla de Ca alunya.
La To e sob esu su i cien men pe sabe esold e un cop més què e amb
la possible pa e que po eme gi a pa i del con ac e de les dues i nques.
14
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
25
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
Aques a o e é un co onamen amb una g an co nisa, elemen que ja ha
ac a e i caçmen a la can onada de Roge de Llú ia amb Rosselló. P eci-
samen aques és l’exemple més immedia del o impac e que li p odueix,
po se en un llengua ge lleuge amen di e en , l’ob a de Pla i que, no ho
oblidem, aques immoble és con empo ani al que eali za al xam à supe io ,
en la ma eixa illa, en can onada amb el ca e Cò sega.
Recupe em la co nisa de la To e Muñoz. Què passa ia si aques a gi és i
co onés les qua e ca es de la o e, amb independència del ac amen que
es pugui e de la ca a cega? En aques pun Raimon Du an i Reynals deci-
deix dona p io i a a la isuali zació de la singula i a . Pe ò ell sap que la co -
nisa no po en ai la línia e ical que la sepa a de la i nca eïna. En aques
cas apa eix un nou concep e d’and ona. La To e, en la se a con l uència
amb la i nca del 103, c ea una zona neu a. Aques espai sense de i ni , pe ò
exis en , és el que li pe me sepa a -se de la i nca colindan , i a la egada li
pe me e o na la co nisa. El dub e que se’ns plan eja és, pe què Du an no
es sepa a més i esol e gi a la co nisa i a la egada, en lloc de dibuixa les
obe u es de la qua a açana, ob i -les i comple a la singula i a o al i o mal
de la o e?
Aques és un pun on, -es p io i za la composició de la açana p incipal que
dóna al Passeig de G àcia-, o i que pensa que una “jun a” pe me dibuixa la
açana, i indi iduali za -la i ns a iba a la plan a baixa. És un exe cici sub il,
pe ò, en enem que impo an en l’ob a d’un a qui ec e que pe desg àcia, no
ens ha deixa massa as e dels dibuixos dels seus p ojec es. No obs an
sabem que a u ili za la se a g an aça eali zan pe spec i es a llapis i
aqua el·les pels seus companys quan e a es udian a l’Escola d’A qui ec u a.
Conclusió
F ancesc Mi jans a exp essa la se a admi ació pe Raimon Du an i Rey-
nals, i pel mes e Ludwig Mies an de Rohe. Si bé en aques esc i s’apun a
una e l exió en elació a la connexió amb algunes ob es cons uïdes pe Le
Co busie , pe què no a ci a la se a admi ació pe aques a qui ec e?
Una espos a pod ia se : li in e essa el llengua ge de Le Co busie i en les
dues ob es cons uïdes gai ebé con empo ànies que hem escolli , aques a
a i ni a es a palesa. Pe al a banda Du an li dóna unes disc e es pau es en
elació a com esold e els a gumen s exp essa s: el econeixemen de sabe
espec a i dona alo a l’emplaçamen de cada edi i ci; la impo ància de la
singula i a en el con ex i c eu e que aques es conside acions poden se més
elle an s que el llengua ge o mal u ili za , o i que els p incipis composi ius
són impecables.
En qualse ol cas, Mi jans aconsegueix que els edi i cis p ojec a s i cons-
uï s en aques s anys inguin una quali a a qui ec ònica de p ime o d e i una
posició en el con ex on es oben que les an peces úniques.
12. Raimon Du an i Reynals. Casa Te esa
Damians i Camps.
13. Raimon Du an i Reynals. Casa pe la
companyia d’ac i i a s à ies.
P ocedència: Dibuix de l’au o .
14. Raimon Du an i Reynals. Edi ici a
l’A inguda Pa al·lel nº87.
P ocedència: A xiu F ancesc Du an.
15. Raimon Du an i Reynals. Compa ació
en e es plan es.
P ocedència: Dibuix de l’au o .
26
X. GÜELL. “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans”. DPA31 MITJANS. Ma zo 2015. Dep. P oyec os-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237
X GÜELL “Els mes es i l’a qui ec u a de Mi jans” DPA31 MITJANS Ma zo 2015 Dep P oyec os UPC ISSN 1577 0265 / ISSNe 2339 6237
12
11
14
