Manifestacions oculars en pacients amb COVID-19

MÀSTER UNIVERSITARI EN OPTOMETRIA I CIÈNCIES DE LA VISIÓ
TREBALL FINAL DE MÀSTER
MANIFESTACIONS OCULARS EN PACIENTS AMB COVID-19
MALENA GUASCH NIUBÓ
DIRECTORA: Mª Consuelo Va ón Puen es
DEPARTAMENT: Òp ica i Op ome ia
Da a de lec u a: juny 2021
©Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, any 2021. To s els d e s ese a s.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 1
2. GENERALITATS COVID-19 .............................................................................................. 1
2.1. FISIOPATOLOGIA ....................................................................................................... 1
2.2. VIA DE TRANSMISSIÓ DEL VIRUS ........................................................................... 3
2.4. DIAGNÒSTIC ............................................................................................................... 5
2.5. TRACTAMENT ............................................................................................................ 5
3. IMPACTE COVID-19 A L’ULL .......................................................................................... 6
3.1. PORTA D’ENTRADA I DISSEMINACIÓ VIRAL ........................................................ 6
3.2. DETECCIÓ DEL VIRUS EN L’ANATOMIA OCULAR ............................................. 10
4. ESTRUCTURES OCULARS AFECTADES PER LA COVID I POSSIBLES
TRACTAMENTS ........................................................................................................................ 12
4.1. CONJUNTIVITIS ........................................................................................................ 12
4.2. QUERATOCONJUNTIVITIS...................................................................................... 15
4.3. COVID-19 I LA RETINA ............................................................................................ 16
4.3.1. AFECTACIÓ RETINIANA ASSOCIADA A LA COVID-19 .............................. 16
4.3.2. OFTALMOSCÒPIA DIRECTA .......................................................................... 20
4.3.3. ANGIOGRAFIA OCT ........................................................................................ 20
4.3.4. NEUROTROPISME DEL SARS-COV-2 ............................................................ 22
4.4. PARÀLISIS OCULOMOTORES (POM) ASSOCIADES A LA COVID-19 ................. 23
4.5. PARÀLISIS FACIAL ASSOCIADA A COVID-19 ...................................................... 25
5. COVID-19 I LENTS DE CONTACTE (LC)...................................................................... 25
6. MESURES EPIDEMIOLÒGIQUES PER PREVENIR LA INFECCIÓ OCULAR ........ 26
6.1. PANTALLA METACRILAT A LA LÀMPADA D’ESCLETXA I MASCARETA. ...... 27
6.2. ULLERES ................................................................................................................... 29
6.3. RENTAT DE MANS ................................................................................................... 29
6.4. TONOMETRIA EN TEMPS DE COVID-19 ................................................................ 29
6.5. COL·LIRIS AMB MONODOSIS ................................................................................. 31
7. EFECTES SECUNDARIS DE LA COVID-19 .................................................................. 32
7.1. EFECTES SECUNDARIS PRODUÏTS PELS TRACTAMENTS DE LA COVID-19.... 32
7.2. EFECTES COL·LATERALS PRODUÏTS PER LA UTILITZACIÓ D’EPIS ................ 32
7.2.1. MASCARETA COM A CAUSANT DE “CHALAZIONS” I MUSSOLS ............ 32
7.2.2. MASCARETA COM A CAUSANT DE L’APARICIÓ D’ULL SEC................... 33
8. DISCUSSIÓ ........................................................................................................................ 34
9. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 35
10. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 36
I. ANNEX ............................................................................................................................... 39
MÀSTER UNIVERSITARI EN OPTOMETRIA I CIÈNCIES DE LA VISIÓ
MANIFESTACIONS OCULARS EN PACIENTS AMB COVID-19
RESUM
L’objec iu p incipal d’aques eball és la eali zació d’una ece ca bibliog à ica sob e
la possible a ec ació ocula que ha causa la COVID-19.
Pe pode en end e com po a ec a la COVID-19 a l’ull s’ha in es iga quins
mecanismes d’en ada u ili za el SARS-CoV-2 i quines són les se es p incipals
dianes dins de l’ésse humà; quines p o es s’han u ili za pe diagnòs ic i quins són
els ac amen s indica s pe al de comba e la malal ia.
S’han desc i les possibles a ec acions ocula s associades a la COVID-19. S’han
diagnos ica amb una p e alença més al a conjun i i is o que a oconjun i i s i amb
menys incidència les pa àlisis oculomo o es.
S’ha con as a l’e ec i i a associada a una PCR ocula (d’exsuda conjun i al o de
llàg ima) en compa ació a la PCR naso a íngia.
S’ha a alua la elació en e els pacien s usua is de len s de con ac e i les possibili a s
augmen ades de con au e la malal ia.
Pe al a banda, ambé s’ha indaga pe conèixe el p o ocol i les mesu es
epidemiològiques més adien s pe disminui el isc de con agi, sob e o en el momen
de l’explo ació ocula en un gabine op omè ic.
Finalmen , s’ha eali za una pe i a ece ca dels e ec es secunda is desc i s a causa
de la u ili zació de la masca e a, com són l’ull sec o l’augmen de la incidència de
l’apa ició de “chalazions”.
Concloc el eball amb una discussió i les conclusions més elle an s sob e la elació
en e la COVID-19 i l’ull.
MÀSTER UNIVERSITARI EN OPTOMETRIA I CIÈNCIES DE LA VISIÓ
MANIFESTACIONES OCULARES EN PACIENTES CON COVID-19
RESUMEN
El obje i o p incipal de es e abajo es la ealización de una in es igación bibliog á ica
sob e la posible a ec ación ocula que ha causada la Co id-19.
Pa a pode en ende como puede llega a a ec a la Co id-19 en el ojo se ha
in es igado qué mecanismos de en ada u iliza el SARS-CoV-2 y cuáles son las
p incipales dianas den o del se humano; qué p uebas se han u ilizado pa a el
diagnós ico y cuáles son los a amien os indicados pa a comba i la en e medad.
Se han desc i o las posibles a ec aciones ocula es asociadas a la Co id-19. Se han
diagnos icado con una p e alencia más al a conjun i i is o que a oconjun i i is y con
menos incidencia las pa álisis oculomo o as.
Se ha con as ado la e ec i idad asociada a una PCR ocula (de exudado conjun i al
o de lág ima) en compa ación a la PCR naso a íngea.
Se ha e aluada la elación en e los pacien es usua ios de len es de con ac o y las
aumen adas posibilidades de con ae la en e medad.
Po o o lado, ambién se ha indagado pa a conoce el p o ocolo y las medidas
epidemiológicas más adecuadas pa a disminui el iesgo de con agio, sob e odo en
el momen o de la explo ación ocula en un gabine e op omé ico.
Finalmen e, se ha ealizado una pequeña in es igación de los e ec os secunda ios
desc i os debido a la u ilización de la masca illa, como son el ojo seco o el aumen o
de la incidencia de apa iciones de "chalazion".
Concluyo el abajo con una discusión y las conclusiones más ele an es sob e la
elación en e la Co id-19 y el ojo.
MÀSTER UNIVERSITARI EN OPTOMETRIA I CIÈNCIES DE LA VISIÓ
EYE MANIFESTATIONS IN PATIENTS WITH COVID-19
ABSTRACT
The main objec i e o his wo k is o ca y ou a bibliog aphic esea ch on he possible
ocula a ec a ion caused by Co id-19.
In o de o unde s and how Co id-19 can a ec he eye, I ha e in es iga ed wha
mechanisms o en y a e used by SARS-CoV-2 and which a e he main a ge s in
humans; which es s ha e been used o diagnosis and which a e he indica ed
ea men s o comba he disease.
I has been desc ibed he possible ocula in ol emen associa ed wi h Co id-19.
Conjunc i i is o ke a oconjunc i i is ha e been diagnosed wi h a highe p e alence
and oculomo o palsies wi h a lowe incidence.
The e ec i eness associa ed wi h an ocula PCR (conjunc i al o ea exuda e)
compa ed o nasopha yngeal PCR has been con as ed.
The ela ionship be ween pa ien s who wea con ac lenses and he inc eased
chances o con ac ing he disease has been e alua ed.
On he o he hand, we ha e also in es iga ed he p o ocol and he mos app op ia e
epidemiological measu es o educe he isk o in ec ion, especially a he ime o eye
examina ion in an op ome ic cen e .
Finally, a small in es iga ion has been ca ied ou on he side e ec s desc ibed due
o he use o he mask, such as d y eye o he inc ease incidence o "chalazion".
I conclude his pape wi h a discussion and he mos ele an conclusions o he
ela ionship be ween Co id-19 and he eye.
T ansla ed wi h www.DeepL.com/T ansla o ( ee e sion)

1
1. INTRODUCCIÓ
Fins a da a en què s’esc iu el p esen eball, el dia 13 de juny de 2021 mundialmen hi
ha hagu 175.668.875 casos con i ma s de COVID-19 i 3.795.554 mo s. Si ho
ex apolem a Espanya, hi ha hagu 3.733.600 casos con i ma s i 80.501 mo s
(comp abili za s) (1).
Les ca ac e ís iques clíniques d’aques a malal ia inclouen eb e, di icul a pe espi a i
in il a s pneumà ics als pulmons, ca ac e ís iques mol simila s a les de l’epidèmia de la
sínd ome espi a ò ia aguda g eu (SARS) que es a o igina a Foshan, Xina i a esul a
se la pandèmia del SARS-CoV 2002-2003. El segon a se la sínd ome espi a ò ia de
l’O ien Mi jà (MERS) causada pe co ona i us, o iginada a la Península A àbia el 2012
(2,3).
Malau adamen a a es em i in una al a pandèmia mundial i el p ime cas de ec a ou
iden i ica a la ciu a de Wuhan, Xina el desemb e de 2019 (2).
L’objec iu d’aques eball és anali za les a ec acions ocula s que ha p oduï el SARS-
CoV-2 així com la se a p esència a la supe ície ocula . Pe aques mo iu he eali za una
ece ca bibliog à ica en buscado s online com Pubmed i Medline on he oba mol s
a icles elaciona s amb la COVID-19 pe ò he selecciona aquells que enien una elació
es e a ja sigues di ec amen o indi ec amen amb el globus ocula .
Pe la eali zació del següen eball he u ili za les pa aules clau “COVID-19,
co ona i us, SARS-CoV-2, ACE2, ansmission ou e, ocula mani es a ions, in ec ion,
conjunc i i is, u ei is, conjunc i al swab, eyewea p o ec ion, e ina.”
Com a conclusió de les mani es acions ocula més eqüen s a causa de la COVID-19 són
l’apa ició de conjun i i is o que a oconjun i i is.
2. GENERALITATS COVID-19
2.1.Fisiopa ologia
Els co ona i us són una amília de i us d’ARN de cadena simple que disposen d’un
embolcall, el qual con é les p o eïnes capaces de p odui la in ecció. Poden es a p esen s
en humans, aus i mamí e s. Només s’han desc i se co ona i us que poden in ec a als
2
humans (3) (HCoV-Co ona i us humà). Qua e d’aques s (OC43, 229E, HKU1, NL63)
acos umen a causa només símp omes espi a o is, p o ocan el 15% dels e eda s
comuns i alguns casos de pneumònia, sob e o en pe sones g ans i in an s. La es a de
i us documen a s, el SARSCoV, el MERS-CoV i el SARS-CoV-2 poden p odui al a
simp oma ologia més a iada, com gas oen e i is o clínica neu ològica, no obs an això,
la clínica espi a ò ia con inua essen la que compo a més anscendència clínica, ja que
s’han desc i mol s casos po encialmen mo als (2,3).
Es c eu que el ese o i p incipal del SARS-CoV-2 és el a pena , o i això, ha so gi la
hipò esi que en la in ecció als humans hagués in e ingu un hos e in e medi com el
pangolí (3).
Els co ona i us han es a p esen s du an mol emps o man pa de pa ologia
espi a ò ia comuna sense se conside a s un o ganisme capaç de p odui la mo an
eqüen men . Fins que l’any 2002-2003 a Foshan (Xina) es a iden i ica el p ime
co ona i us (3) que podia p o oca una sínd ome espi a o i agu g eu (se e e acu e
espi a o y synd ome - SARS), p esen an una mo ali a del 10%. El 2012, a A àbia a
so gi un al e i us causan l’anomena sínd ome espi a o i d’o ien mi jà (MERS) amb
una mo ali a mol més ele ada del 30% (3). A p incipis de l’any 2020 es a documen a
el SARS-CoV-2, un al e i us que p o oca a una SARS i al es complicacions
sis èmiques, amb una ansmissió mol més àpida i una al a le ali a , deixan pas a una
pandèmia mundial (4). To i que els i us comen a s an e io men ambé e en al amen
ansmissibles, el SARS-CoV-2 s’ha dissemina mol més àpid a causa de l’ex ensa
globali zació de l’economia els úl ims anys i les ca ac e ís iques del ma eix o ganisme
(5).
Les cèl·lules diana del SARS-CoV-2 són les si uades a l’epi eli b onquial i nasal i als
al èols, els anomena s pneumòci s ipo II. La in ecció es p odueix quan s’es ableix la
unió en e la p o eïna í ica es uc u al de l’embolcall (S) i el ecep o d’angio ensina 2
(ACE2) p esen en les cèl·lules diana ( igu a 1), ja que s’inicia una espos a in lama ò ia
on in e enen la immuni a inna a i l’adap a i a (on s’inclou la espos a humo al i la
in e inguda pe cèl·lules). Aques a espos a immune és imp escindible pe pode c ea
an icossos capaços de de ensa -nos pe u u es ein eccions (3).
3
Figu a 1. Reconeixemen de ACE2 i mecanisme d'en ada de SARS-CoV-2 (6).
A mesu a que augmen a la eplicació i al i a ança la in ecció, s’in ensi ica la espos a
in lama ò ia i comp ome la in eg i a de la ba e a endo elial, p o ocan una quimio axi
de monòci s i neu ò ils caps als capil·la s pulmona s i conseqüen men a l’espai al eola .
Aques s can is es e lec eixen en les p o es complemen à ies com un in il a pulmona
bila e al que p o oca una dis unció en la ansmissió d’oxigen al èol-capil·la , a iban a
p o oca en alguns casos la sínd ome de di icul a espi a ò ia aguda (SDRA) (3).
2.2.Via de ansmissió del i us
Ac ualmen enca a s’es an es udian les u es de ansmissió del nou co ona i us, pe ò
igual que al es i us SARS, les dades epidemiològiques sugge eixen que els models de
ansmissió més eqüen s són (3,7):
a) Go es de Flügge, go es pe i es de sali a emeses habi ualmen du an una con e sa,
amb la os o bé a a és dels es e nu s (pa ícules supe io s a 100 mic es) (4).
b) Mi jançan el con ac e di ec e com se ia l’exposició p olongada a una pe sona
in ec ada, si es compleix que la dis ància és in e io a 6 peus de dis ància (< 1,5
me es) du an almenys 15 minu s (4).
c) Mi jançan el con ac e indi ec e amb un òmi (subs ància suscep ible de du
o ganismes in ecciosos). No obs an això, es c eu que la quan i a de i us en les
supe ícies es edueixen àpidamen en e 48 i 72 ho es (4).
d) T ansmissió indi ec a a a és de pa ícules in e io s a 100 mic es p oduïdes pe
mi jà d’ae osols que queden suspeses a l’ai e i poden ia ja a més d’1-1,5 me es
4
(dis ància de segu e a ecomanada pe l’OMS) i omand e en l’ambien du an
mol més emps. Aques a ia de ansmissió pod ia se un dels mo ius de l’al a
ansmissibili a del i us, ja que si hi ha hagu emissió de pa ícules a a és
d’ae osols, ni que la pe sona in ec ada ja no omangui a la sala po ha e in ec a
l’ambien i con agia a les pe sones que énen a con inuació (4).
Es c eu que la ansmissió p esimp omà ica és un dels p incipals con ibuen s a la di usió
del SARS-CoV-2. Això es deu al e que un pe cen a ge de pacien s es an incuban el
i us i o i no eni cap clínica ja han en a al pe íode de ansmissió i són po encialmen
pe illoses en l’àmbi de salu pública (3).
2.3.Simp oma ologia
Les ca ac e ís iques comunes de les malal ies COVID en humans inclouen una al a
ansmissibili a del i us, l'es ablimen de la in ecció en les mucoses i di e sos
símp omes subjacen s (7).
Els símp omes comuns que o men pa de la majo ia dels pacien s hospi ali za s són la
eb e (70-90%), os seca (60-86%), sínd ome de di icul a espi a ò ia (53-80%), a iga
(38%), miàlgies (15-44%), nàusees, òmi s o dia ea (15-39%), ce alea i debili a (25%)
i ino ea (7%) (3). L’anòsmia i l’agèusia poden p esen a -se de mane a aïllada en un 3%
de les pe sones diagnos icades de COVID-19 (3). To es aques es són les mani es acions
més associades a la malal ia, com podem ap ecia , les a ec acions ocula s que desc iu em
a con inuació no sumen un pe cen a ge su icien pe a conside a -les eqüen s.
També s’han egis a complicacions ascula s no documen ades en in eccions p è ies
pe al es co ona i us. Sob e o s’han obse a casos de omboembòlies pulmona s,
ombosis enoses p o undes, casos de coagulació in a ascula disseminada i
complicacions a e ials en pacien s ing essa s en uni a de cu es in ensi es (isquèmia de
les ex emi a s, ic us isquèmic, in a de mioca di, e c.). Finalmen , una de les
complicacions més emudes i que po se le al és la sèpsis mul io gànica, p o ocada pe
la hipe espos a immune sis èmica (3).
11
Aques a posi i i a de les p o es s’ha pogu de ec a ins 27 dies desp és dels símp omes
inicials, inclús desp és de la nega i i zació de la PCR naso a íngia (14).
En un es udi ecen es a documen a que només 1 de 17 pacien s amb COVID-19
(p esen an PCR naso a íngea posi i a) es a aïlla ARN í ic en les sec ecions lac imals
(7,20).
En un es udi (Xia e al., 2020) compos pe 30 pacien s amb COVID-19, només 1 a
desen olupa conjun i i is du an la malal ia (3.3%). ( igu a 6 e mell) En cap dels
pacien s sense a ec ació ocula es a de ec a p esència de SARS-CoV-2 en la conjun i a
ni en la sec eció lac imal, pe ò en aques cas sí que es a iden i ica ARN í ic en el
pacien que p esen a a clínica ocula (5,8).
En l’es udi Güemes-Villahoz e al., 2021 dels 36 pacien s ing essa s pe COVID-19,
només 18 pacien s an p esen a conjun i i is. En 2 dels pacien s (5,5%) es a de ec a la
p esència d’ARN de SARS-CoV-2 en sec ecions conjun i als i en les llàg imes, un d’ells
mani es a a conjun i i is i l’al e no (5,21). ( igu a 6 g oc)
Figu a 6. Resum dels a icles publica s que p esen en esul a s de PCR de llàg ima i sec eció
conjun i al (5).

12
To i que aques s es udis ci a s an e io men demos en que les llàg imes i la conjun i a
no són una locali zació eqüen del i us en humans, aques s es udis pa eixen d’una
mos a poblacional mol eduïda (7).
Wu P, e al., 2020 a documen a que un pe cen a ge més ele a de pacien s que p esen en
complicacions sis èmiques g eus enen més isc de desen olupa mani es acions ocula s,
així com hipe èmia, epí o a, quemosis o augmen de la sec eció lac imal (7,22).
En el ecen es udi ans e sal A o a R, e al., 2021 s’in es iga la p esència d'ARN del
i us en les llàg imes de 75 pacien s diagnos ica s de COVID-19 de mode a a g eu. Les
mos es s’han ob ingu dins de les 48 ho es pos e io s a un esul a naso a ingi posi iu,
u ili zan sec ecions conjun i als i i es de pape del es de Schi me . Els in es igado s
an de ec a ARN i al en les mos es de 18 pacien s, signi ican un 24% del o al (23).
L’es udi Casag ande e al., 2020 demos a la p esència d’ARN de SARS-CoV-2 a la
e ina humana. En 3 dels 14 pacien s mo s a causa de la COVID-19 es a pode
iden i ica ARN de SARS-CoV-2 en la biòpsia e iniana (24).
Pe an , la eali zació d’una PCR ocula no és endible pe pode diagnos ica un pacien
de COVID-19, ja que la sensibili a d’aques a p o a és mol baixa, en e un 1,3% i 7,1%.
To i això s’ha u ili za en els es udis pe de ec a -ne l’exis ència en la supe ície ocula .
4. ESTRUCTURES OCULARS AFECTADES PER LA COVID I POSSIBLES
TRACTAMENTS
Fins el dia d’a ui, s’ha inclòs la conjun i i is i al, la conjun i i is immunomediada i la
pa àlisi oculomo o es (POM) com a mani es acions ocula s causades pe la COVID-19.
Es discu eix la possibili a d’alguna e inopa ia i al es a ec acions ascula s.
4.1.Conjun i i is
La conjun i i is ha es a ocasionalmen una de les o mes de p esen ació de la COVID-
19 (25). Po apa èixe aïllada o associada al quad e sis èmic, p incipalmen pulmona ,
abans o desp és de l'inici dels símp omes espi a o is (26).
13
La eqüència d’apa ició de la conjun i i is no s’ha pogu quan i ica amb p ecisió, ja que
cada es udi publica ha mos a una p e alença mol di e en . En un es udi eali za a la
Xina amb 1099 pacien s, es an documen a només 0,8% casos de conjun i i is (27), a
di e ència d’un al e assaig on es a egis a una a ec ació conjun i al de ins al 31,6%
dels casos (22).
És més eqüen la mani es ació de conjun i i is en pacien s amb COVID-19 se e a-g eu,
i no s’ha es able cap elació en e pneumònia unila e al o bila e al i la conjun i i is
(P alo = 0,40) (28).
La di icul a pe es abli una p opo ció exac a d’a ec ació ocula ambé es deu a l’absència
d’una de inició unànime de «Conjun i i is». Men e que en alguns es udis inclouen a
pacien s amb un mínim en ogimen ocula , en al es només enen en comp e a pacien s
amb un quad e in ecciós o almen cla (26).
Les mani es acions o almològiques p oduïdes pe la COVID-19 són di ícils de
di e encia d’al es in eccions í iques. En un es udi eali za a 14 pacien s espanyols, es
a eu e que gai ebé un 50% p esen a a conjun i i is unila e al.
La simp oma ologia que p esen a en e a mol mode ada; un pe cen a ge ele a (79%) a
mani es a una hipe èmia ocula lleu, un 57% an p esen a sec eció ocula mode ada i
un 57,1% sensació de cos es any (28). ( igu es 7 i 8) La p esència de ol·licles a la
conjun i a a sal és ípica i les pa pelles no es a en lleganyoses (26). Cap dels pacien s
a desen olupa pe èquies conjun i als, ni in il a s co neals, memb anes,
pseudomemb anes o disminució de la isió com sí que es poden ap ecia en al es
conjun i i is adeno í iques. Aques s signes ens pe me en e el diagnòs ic di e encial
amb al es in eccions í iques (12). Amb un ac amen conse ado de sue o isiològic i
llàg ima a i icial desapa eix en 24h-48h la majo ia de signes i símp omes (28).
Figu es 7 i 8. Pacien de l’Hospi al Clínico San Ca los (Mad id) posi iu de COVID-19 i amb
conjun i i is (4).
14
La mi jana de du ació de la simp oma ologia de la conjun i i is a se de 3 dies, i el ang
oscil·la a en e 1-7 dies. La espos a immune i in lama ò ia p imà ia p oduïda pe
l’a ec ació conjun i al pod ia p o oca l’a ec ació d’al es es uc u es adjacen s, com
mani es acions co neals (25).
Aques s pacien s suposen un ocus de con agi p incipalmen pe eni les mans
con aminades desp és d'ha e -se ega els ulls, igual que passa en les conjun i i is
adeno í iques, ja que no exis eix cap mecanisme “expulsiu” com a a la os, un es e nu o
bé la pa la, com passa en la ia espi a ò ia (26).
La p esència de conjun i i is es majo i à iamen supe io en pacien s amb clínica més lleu
de COVID-19. ( igu a 9) To i això, en homes s’ha documen a més pe cen a ge en els
classi ica s com mode a s-g eus, men e que en les dones es man é el diagnòs ic en els
casos més lleus de la malal ia. ( igu a 9)
Figu a 9. Di e encies en el g au de se e i a de conjun i i is segons el gène e.
Ve mell: Conjun i i is més p esen en pacien s lleus. Blau: P esència de conjun i i is en dones amb
COVID-19 lleu. G oc: P esència de conjun i i is en homes amb COVID-10 mode a -g eu.
En el cas exposa a con inuació, el mo iu de consul a del pacien a l’o almòleg e a pe
l’apa ició de pico , o o òbia i ull e mell d’un dia d’e olució. Al pacien se’l a
diagnos ica de conjun i i is uniocula ( igu a 10) i no p esen a a cap símp oma sis èmic,
ni eb e, os, di icul a espi a ò ia ni a iga. Dos dies desp és es a eali za una PCR pe
se con ac e d’una pe sona COVID-19 posi iu. El es PCR SARS-CoV-2 a esde eni
posi iu i una anàlisis de sang a con i ma el diagnòs ic de COVID-19. La TC ( omog a ia
compu e i zada) o àcica no a mos a pneumònia i el pacien con inua sense p esen a
15
cap signe més que la conjun i i is. D’aques e aïlla podem conclou e que la
conjun i i is po mani es a -se com a únic símp oma de COVID-19 i que cal una bona
a aluació pe pa dels o almòlegs i op ome is es (29).
Figu a 10. Reacció conjun i al ol·licula a la conjun i a supe io i in e io , sec eció se osa i quimiosi
lleu a l'ull d e 2 dies abans del diagnòs ic de COVID-19.(29)
4.2.Que a oconjun i i is
En l’es udi Cheema e al., 2020 es a p esen a el cas d’un pacien que a acudi a
l’o almòleg pe p esen a un ull e mell acompanya de mol a sec eció aquosa (25).
( igu a 11)
Figu a 11. Fo og a ia de l’UD amb hipe èmia conjun i al i epí o a.(25)
El pacien a se diagnos ica de que a oconjun i i is ( igu a 12) acompanya de
simp oma ologia espi a ò ia lleu pe ò absència de eb e.
En aques cas, es a pode ap ecia que la p esen ació clínica po a ia i luc ua du an
o el pe íode de la malal ia. El pacien no p esen a a un diagnòs ic de conjun i i is al
com s’ha ia desc i du an o a la li e a u a an e io .
16
Pe aques a aó, és impo an que els p o essionals de l’a enció isual es iguin ale a i
conside in el SARS-CoV-2 com possible agen causan de conjun i i is o
que a oconjun i i is í ica, sob e o en aquells pacien s d’al isc d’a ec ació ocula i en
els que han pogu es a en zones de ansmissió ac i a del i us, com se ia dins de l’àmbi
sani a i. Aques es a ec acions pod ien p esen a -se com una clínica p ecoç de la COVID-
19 (25).
Figu a 12. Fo og a ia p esa so a llum blau cobal amb làmpada d’escle xa de l’UD desp és d’ins il·la -
hi luo esceïna i que mos a zones amb can is epi elials (zona d’abso ció de luo esceïna) (25).
4.3.COVID-19 i la e ina
4.3.1. A ec ació e iniana associada a la COVID-19
To i que la majo ia dels pacien s amb COVID-19 no p esen en simp oma ologia isual
mani es a, s’ha de ec a la p esència d’algunes a ec acions en la e ina diagnos icades de
mane a subclínica. És a di , pacien s asimp omà ics que al eali za -los-hi una OCT
(Tomog a ia de Cohe ència Òp ica) i compa a -la amb una OCT d’un pacien sa, s’ha
obse a alguns can is en l’ana omia ascula (30).
En l’es udi González e al., 2020 s’ha anali za un cas amb una simp oma ologia mol
simila a la d’un in a e inial pe ò causa pel ma eix SARS-CoV-2. ( igu a 13) A
di e ència de l’exp essa an e io men , aques pacien sí que ho mani es a a a a és de
l’a ec ació del Camp Visual (30).
T oballes e inianes igu a 13:
a) Taca “algodonosa” a la pa supe io nasal de l’UD.
b) T es aques “algodonoses” pe ipapil·la s de l’UE.

17
c) OCT sob e la aca “algodonosa” supe io de l’UE ( le xa bla a) que mos a
l’edema e inial i la pè dua del nucli i capa plexi o me in e na de la e ina.
d) OCT de l’UE sob e el disc òp ic i la papil·la (línia e da de la ig. b) que ens
mos a l’edema e inial in e n a l’à ea de la aca “algodonosa”.
e) OCT Angiog a ia de l’UE que mos a una disminució del lux mic o ascula
sob e les lesions ( le xa bla a i le xa e da) compa ible amb isquèmia ocal que
compo a l’edema de la CFNR (capa de ib es ne ioses de la e ina)
) Pe ime ia au oma i zada Humph ey 30-2 de l’UE que mos a un esco oma
a queja in e io co esponen a la lesió de les ib es ne ioses de la e ina a causa
de la g an anca “algodonosa” supe io .
Figu a 13. Can is en la e ina en un pacien amb COVID-19 (30).
S’ha pogu obse a di e ències en e pacien s sense COVID-19 i pacien s amb la
COVID-19, aques s úl ims han a iba a p esen a ins 12 se manes desp és de la in ecció
una disminució de la densi a ascula cen al i de la pe usió ascula cen al, ap eciada
an en màcula com en el ne i òp ic. Ac ualmen enca a no s’ha pogu demos a que
18
pugui se una seqüela i s’es à duen a e me un es udi pe al d’ex eu e’n conclusions
(31,32).
Dins un ma eix g up de pacien s que han passa la COVID-19 em una compa ació en e
els que han mani es a un es adi ombò ic ( ombosis enoses p o undes,
omboembolisme pulmona , e c.) dels que no n’han mani es a . No s’ha oba cap
co elació pel que a a la disminució de la densi a ascula , pe an , la COVID-19 a ec a
als asos de la e ina indis in amen de la mani es ació de ombosis com a complicació
de la malal ia. Aques a conclusió ambé és impo an pe al d’en end e com a ec a la
COVID-19 en la ascula i zació d’al es ò gans (32).
La e is a “TheLance ”, e is a amb mol d’impac e medià ic a epo a alguns pacien s
que ha ien passa la COVID -19 i que ha ien desen olupa can is en la e ina (33). ( igu a
14) En e d’al es hi ha ia la p esència d’exsuda s “algodonosos”, que ep esen en in a s
de la capa de ib es ne ioses de la e ina (CFNR) o bé hemo àgies e inials ( igu a 14-
A). Es a sospi a la p esència d’al es pa ologies ascula s, com són els can is
hipe e lec ius is s a ni ells de l’OCT macula (33). ( igu a 14 B-C-D)
Figu a 14. Qua e pacien s di e en s que p esen a en can is en l’OCT i ha ien passa la COVID-19.(34)
El g an p oblema a so gi al momen de e un diagnòs ic di e encial en e e inopa ia
diabè ica o hipe ensa descompensada o a o ga -ho di ec amen a una complicació del
ma eix i us (4).
També es a a gumen a que a l’ho a de e un all amb l’OCT al lla g d’un as sanguini
s’obse a un os hipe e lec iu. ( igu es 15 i 16) El que anomena en com un can i
hipe e lec iu a l’OCT sembla a un all en un as sanguini no mal (34).
19
Figu es 15 i 16. OCT d’un adul sa de l’època p e-COVID que mos en l’apa ició de asos no mals a la
e ina in e io (4,34).
Mol menys eqüen en la li e a u a s’ha epo a la maculopa ia mi ja pa acen al aguda
(PAMM), que dóna una simp oma ologia simila a l’in a . També s’ha desc i una
associació empo al en e el diagnòs ic de la COVID-10 i la consegüen pè dua de isió
documen ada com neu o e inopa ia macula aguda (AMN). ( igu a 17) Hi ha pocs es udis
que ecolzin aques es oballes com a signes de la COVID -19 (4).
Figu a 17. Relació COVID-19 amb PAMM i AMN (4).
20
4.3.2. O almoscòpia di ec a
A a és de la pupil·la som capaços de eu e els asos de la e ina sense necessi a de
p o es in asi es. Simplemen amb una anàlisi del ons de l’ull amb un o almoscopi
di ec e ( igu a 18) la ci culació e iniana és quan i icable. L’obse ació dels asos
sanguinis e inians pod ien se una o og a ia “in i o” del que passa als asos sanguinis
de la es a del cos d’aquells pacien s amb la COVID-19 i es pod ia ex apola -ne
l’a ec ació.
Figu a 18. Ci culació e iniana: isible o almoscòpicamen de mane a di ec a. (ci culació e iniana es
isible i es poden eu e can is com a a hemo àgies o exsuda s (4).
4.3.3. Angiog a ia OCT
Es a u ili za l’angiog a ia OCT pe al de mesu a la quan i a de sang que hi é pas i
així oba la p esència d’algun ombo a la e ina i que és poguessin ex apola com a
exemple ep esen a iu del que es a a passan amb els asos del ce ell o dels pulmons
dels pacien s malal s.
Es a es udia el pa àme e de coagulació de les analí iques (Díme -D) que és un agmen
de p o eïna que es p odueix quan un coàgul de sang es dissol al cos. A majo quan i a de
Díme -D, la sang endeix més àcilmen a la coagulació i la con e eix en un luid més
dens, poden desen olupa amb més acili a i eqüència un ombó in aluminal. ( igu a
19) S’ha obse a que els pacien s diagnos ica s de la COVID-19 p esen a en en
l’analí ica sanguínia un Díme -D supe io a 500 ng/ml du an la in ecció pe SARS-CoV-
2 (35).
27
p o essional i el pacien . Mol es de les p o es es eali zen a 30 cm o menys, mo iu pel
qual l’explo ació ocula s’ha conside a de isc i pe això s’ha d’ac ua amb les mesu es
p e en i es en cada cas.
Si ens o bem da an de pacien s que p esen en simp oma ologia compa ible és quan més
en comp e hem de eni els p o ocols i segui les mesu es de segu e a .
És mol impo an que s’e i i pa la o exhala ai e quan es eali za l’examen de la
supe ície ocula en la làmpada d’escle xa, l’o almoscòpia di ec a, la in e enció de les
len s de con ac e, l’e e sió palpeb al, e c. (41,42).
Tal i com s’ha comen a a l’inici del eball a més de la inoculació de go es i ae osols, la
in ecció pe SARS-CoV-2 ambé es ansme pe supe ícies con aminades, amb una ida
mi jana que a ia segons la na u alesa de la supe ície i que a des de les 6,8 ho es en el
plàs ic ins a 5,6 ho es sob e l’ace inoxidable, amb alo s més baixos sob e ca ó i cou e.
Pe aques mo iu, els ins umen s que en en en con ac e amb la supe ície ocula , com
són les len s de diagnòs ic (gonioscopis, len s de 3 mi alls, e c.), s’han de desin ec a amb
solucions basades amb e anol i s’han d’u ili za al e na i es d’un sol ús semp e que sigui
possible (41,42).
6.1.Pan alla me ac ila a la làmpada d’escle xa i masca e a.
Tina Fel eli e al., 2020 p esen en una simulació pe al d’a alua la p opagació de les
go es espi a ò ies du an un examen amb làmpada d’escle xa (43).
Les conclusions exposades en “l’Ame ican Academy o Oph halmology” posen de
mani es la necessi a de la u ili zació de masca e es FFP2 o qui ú giques ben ajus ades
an pels o almòlegs i op ome is es com pels pacien s. El posicionamen co ec e de la
màsca a és onamen al, ja que una màsca a qui ú gica u ili zada de o ma inco ec a és
menys e ec i a que una màsca a de ela usada co ec amen (43) ( igu a 31):
A. Màsca a de ela co ec amen posicionada: apo a p o ecció, pe ò es de ec en go es a
les mans de l’examinado i a la làmpada d’escle xa.
B. Màsca a qui ú gica mal posicionada: no apo a cap p o ecció i s’ha de ec a la
p esència de go es als b aços i mans de l’examinado i a la làmpada d’escle xa.
C. Màsca a qui ú gica co ec amen posicionada: apo a p o ecció i només hi ha p esència
de go es a la làmpada d’escle xa.

28
D. Màsca a N95/FFP2 co ec amen posicionada: apo a una ele ada p o ecció 99% i no
hi ha p esència de go es en cap supe ície.
Figu a 31. Posicionamen de les màsca es i p esència de go es.
Disponible en: h ps://www.aao.o g/clinical- ideo/in ec ion-con ol-measu es-du ing-simula ed-sli -l
Finalmen , es ecalca a la impo ància de la ne eja dels supo s (men one a i eposa on ,
eposa mans) de la làmpada d’escle xa en e pacien s pe e i a la con aminació c euada
(43).
Figu a 32. Pa s de la làmpada d’escle xa que cal desin ec a .
Disponible en: h ps://b icammedical.com/p oduc o/escudo-de-alien o-ex a-g ande/
Reposa on
Men one a
Reposa mans
Sis ema de p o ecció
de me ac ila pe la
làmpada d’escle xa
29
6.2.Ulle es
Pe al de disminui la ansmissió de la SARS-CoV-2 a a és de les llàg imes i de la
inoculació di ec a, els au o s ecomanen que els eballado s de la salu u ili zin ulle es
p o ec o es o p o ec o s acials quan in e ac uïn amb els pacien s (41).
6.3.Ren a de mans
Es eque eix una bona higiene de mans que es conside a especialmen impo an . El
mè ode d’higiene de mans pe pa dels o almòlegs e a mi jançan la ó mula p oposada
pe l’OMS; egan -se les mans amb alcohol i en an -se les mans desp és de cada e isió
amb els pacien s. En cas d’u ili za guan s d’un sol ús, es e i a en, segui d’una higiene
de mans en e pacien i pacien (41).
6.4.Tonome ia en emps de COVID-19
No s’ha de eali za neumo onome ies ( igu a 33), ja que exhalen una on in ensa d’ai e
i pod ien p o oca l’ae osoli zació (p esència de pa ícules suspeses en l’ambien ) de
go es p o inen de la llàg ima del pacien posi iu.
Figu a 33. Neumo onòme e d’ai e. Disponible en: h ps://www.h spe u.com.pe/analizado -de- espues a-
ocula -g3- eiche ?manu ac u e _id=17
30
Es ecomanen disposi ius amb e minals o p o ec o s d’un sol ús ( onopen, Ica e o bé
onòme e de Goldmann). ( igu es 34, 35 i 36)
La guia “The College o Op ome is s Guidance o Op ome is s, COVID-19 pandemic
Guidance o Op ome is s” ecomana la u ili zació de la onome ia de con ac e com a a
l’iCa e (ja que aques disposa de sondes d’un sol ús).
Si no es disposa dels apa ells anomena s an e io men hi ha d’ha e un mè ode de
desin ecció mol e ec iu basa amb e anol pe ga an i la co ec a desin ecció de cada
disposi iu.
Figu es 34, 35 i 36. Tonopen, Ica e i Tonòme e Goldmann espec i amen .
Disponibles en:
h ps://www.p axisdiens .es/es/Diagnos ico/Diagnos ico+especializado/P oduc os+o almologicos/Tonome o+Ica e+ic100.h ml
h ps://www. ea chins umen s.com/Reiche -Tonopen-AVIA-Tonome e #/
h ps://spanish.alibaba.com/p oduc -de ail/ op-quali y-yz30 -oph halmic-applana ion-goldman- onome e -62013579162.h ml
No es ecomana els onòme es de Pe kins ( igu a 37), ja que aques no pe me la se a
eali zació amb un mínim de dis ància ísica amb el pacien (menys de 3 cm).
Figu a 37. Tonòme e de Pe kins.
Disponible en: h ps://www.po alop ico.mx/ onome o- ipo-pe kins-de-con ac o-manual-po a il-kowa-
ha-2.h ml
31
A con inuació, es mos en les di e en s associacions o almològiques que an ecomana
no u ili za els onòme es d’ai e du an la p esència de la COVID-19. ( igu a 38)
Figu a 38. Associacions que an ecomana la no u ili zació del onòme e d’ai e du an la pandèmia.(4)
6.5.Col·li is amb monodosis
Es ecomanen els col·li is en o ma monodosis ( igu a 39) pe al d’e i a con agia
l’en às amb un pacien in ec a de COVID-19 i que el col·li i sigui una on de
ansmissibili a del i us. Pe an , si es eemplacen les mul idosis ( igu a 40) pe
monodosis s’e i a ia aques a ansmissibili a (4).
Figu es 39 i 40. Col·li is monodosis i col·li is mul idosis (4).
32
7. EFECTES SECUNDARIS DE LA COVID-19
7.1.E ec es secunda is p oduï s pels ac amen s de la COVID-19
En comi ès d'expe s s'ha comen a la possibili a d’un augmen del isc a pa i neu opa ia
òp ica isquèmica pe la posició en p onació du an l'ing és hospi ala i i l’es ada en l’UCI
dels pacien s més g eus a ec a s de COVID-19. Aques a pos u a millo a l'oxigenació
a e ial cap a à ees do sals del pulmó no en ilades, pe ò a causa de la edis ibució del
lux pod ia a a o i l’apa ició de enòmens isquèmics. To i el desc i an e io men , s’ha
demos a que és una ècnica bas an segu a, e ec i a i amb un baix índex de
complicacions (26).
She y e al., 2020 comen en la possibili a que la u ili zació d’hid oxiclo oquina òpica
al 0,03%, no causa e ec es ad e sos egis a s. En elació amb el possible e ec e nociu de
la se a adminis ació o al en pacien s amb pneumònia, ecen men s’ha publica un es udi
en “l’Ame ican Jou nal o Oph lmology” en què s’a gumen a que no és necessa i eali za
un c ib a ge o almològic degu al cu pe íode d’ins il·lació del ac amen . No hi ha
ece ca que a i mi complicacions ocula s dels à macs més u ili za s pel ac amen de la
COVID-19 (co icoides, an i i als, azi omicina, hid oxiclo oquina, e c.) L’ús an ex ens
de la co ico e àpia en pacien s g eus pod ia augmen a el isc d’hipe ensió ocula i
ca a ac es. Pe ò igual que es a demos a amb la hid oxiclo oquina, aques es
complicacions són poc p obables a causa del cu pe íode de emps de la se a
adminis ació (26,44).
7.2.E ec es col·la e als p oduï s pe la u ili zació d’EPIS
7.2.1. Masca e a com a causan de “Chalazions” i mussols
Silkis e al., 2021, una publicació d’USA compa a els pacien s diagnos ica s de
“chalazions” ( igu a 41) i mussols en e gene i agos de 2020 amb dades d’anys an e io s.
Es a u ili za l’ANOVA com a p o a pa amè ica pe a alua els can is abans i desp és
de l’apa ició de la pandèmia. Es a conclou e que a San F ancisco, la incidència de
“chalazion” a augmen a signi ica i amen en e juny i agos de 2020 en compa ació
amb el ma eix in e al els anys 2016, 2017, 2018 i 2019. A Los Angeles, l’inc emen de
la incidència de “chalazion” el 2020 ambé a se es adís icamen signi ica iu en
compa ació amb les dades dels anys 2018 i 2019 (45).

33
La calo p o inen del mo imen ascenden de la espi ació degu a les masca e es sembla
que co espon a una incidència augmen ada de les complicacions anomenades
an e io men . A més, mol s cops aques a espi ació con é bac e is, i si aques es ci culen
pels ulls, el que es em causan es una modi icació de la mic obio a de les pa pelles.
Aques isc es po minimi za , p enen les mesu es p oac i es pe disminui la sequeda
ocula induïda pe la masca e a (com a a ins il·lació de col·li is) i els can is en la
mic obio a de les pa pelles, com eali za -ne una ne eja de o ma u inà ia. També és
impo an eali za un en a eqüen de les masca e es de ela amb aigua calen a, bona
higiene de mans i e i a oca la ca a o ana ajus an la masca e a cons an men , ja que
es em ans e in bac e is a la supe ície ocula (45).
Figu a 41. Fo og a ia d’un “chalazion” se e a un jo e (usua i de masca e a de ela) que in oluc a les
2 pa pelles de l’UD i les 2 pa pelles de l’UE (45).
7.2.2. Masca e a com a causan de l’apa ició d’ull sec
El p oblema p incipal associa a la masca e a és el lux d'ai e que puja cap amun i que
accele a l'e apo ació de les nos es llàg imes.
Els pacien s que ja pa eixen d’ull sec, els dies de en , l'ai e condiciona i el en ilado
solen empi jo a els símp omes i necessi en més llàg imes a i icials.
La pel·lícula lac imal é una capa lipídica de p o ecció que e a da l'e apo ació na u al
dels líquids. Un lux d'ai e calen i humi deses abili za aques a capa p o ec o a i
augmen a l'e apo ació de la pel·lícula lac imal na u al p o ocan els símp omes clàssics
d'ull sec i sensació de cos es any (46).
El p ime que cal e és ins il·la -hi eqüen men llàg imes a i icials com a mesu a
bàsica que po p e eni aques es molès ies.
34
Es p e e eix llàg imes a i icials de ipus gel al e nan amb al es que enen algun
componen lipídic (amb un al pe cen a ge d’àcid hialu ònic, 0,2-0,4%) i sense
conse an s.
Una al a mesu a que po ajuda és col·loca la masca e a de al mane a que l'ai e expi a
no su i pels la e als o pe la pa supe io (a egades aques a maniob a és di ícil i depèn
mol del ipus de masca e a que u ili zi el pacien ) (42,46).
Ca ell → ANNEX I
8. DISCUSSIÓ
Hi ha un isc e iden de con agi pe l'o almòleg o op ome is a a causa del con ac e es e
amb el pacien , l’exposició a les llàg imes i a les sec ecions ocula s i a l'ús de mul i ud
d’equips i apa ells suscep ibles de con amina -se (26).
Podem conclou e que la conjun i i is pe SARS-CoV-2 és poc eqüen en elació amb la
magni ud i p e alença de la es a de mani es acions p o ocades pel i us. Pod ia es a
elacionada amb una o ma més g eu de malal ia. La ia de ansmissió o àlmica és
possible, pe ò poc elle an en compa ació amb la ia aè ia i pe con ac e de mans o
supe ícies con aminades. La pneumònia adqui ida pe una ansmissió ia o àlmica
di ec a és poc p obable. La epe cussió p incipal de pa i una conjun i i is aïllada és el
con ol epidemiològic de la malal ia més que les epe cussions ocula s di ec es. To i la
poca a ec ació ocula demos ada, ens sumem a les ecomanacions gene als de la es a
d'au o s, aconsellan l'ús d'ulle es p o ec o es (a més dels equips de p o ecció i masca e a),
donada la ja e idenciada possibili a de con au e la in ecció pe ia ocula .
Els nens i adolescen s poden p esen a una conjun i i is immunomediada, acompanyada
d’e i odè mia i eb e, que sol eni bona e olució, pe ò en alguns casos po complica -se
ins i o amb un xoc sèp ic. Els ac o s que de e minen aques empi jo amen es an enca a
pe conce a , pe aques a aó la igilància es e a de l’e olució clínica és onamen al.
Les POM pe COVID semblen se degudes ambé a una espos a immune abe an i en
gene al enen bon p onòs ic. No s’ha oba cap cas clínic ni cap es udi que es al·lusió a
la pa ologia ascula del ne i òp ic. La publicació de més es udis i d'una majo quali a
apo a à un majo en enimen sob e el maneig i p e enció de les complicacions ocula s
de la SARS-CoV-2 (26).
35
Un dels objec ius bàsics de o s els es udis eali za s e a en end e el pape de la supe ície
ocula en elació amb la COVID-19, ja que els se eis d’o almologia a se uns dels que
an p esen a més con agia s du an els mesos amb més impac e de la pandèmia, a causa
de la p oximi a en l’explo ació ocula (menys de 30 cm) en mol es p o es diagnòs iques,
sob e o amb la làmpada d’escle xa.
9. CONCLUSIONS
- La conjun i a i la cò nia p esen en els ecep o s diana d’en ada del i us (ACE-
2).
- Exis eix e idència cien í ica que ecolza el pape de la supe ície ocula en la
ansmissió di ec a i indi ec a de la in ecció pe SARS-CoV-2.
- La p esència del SARS-CoV-2 en la supe ície ocula és independen a la
mani es ació clínica de conjun i i is.
- El SARS-CoV-2 es à p esen en la llàg ima i en l’exsuda conjun i al de pacien s
diagnos ica s de COVID-19.
- La PCR de llàg ima i exsuda conjun i al é baixa sensibili a diagnos ica.
- La u ili zació d’EPIS po p o oca e ec es col·la e als en l’es a de la supe ície
ocula .
- Les mesu es p e en i es i de p o ecció són imp escindibles en o a l’explo ació
ocula .
- G àcies a la u ili zació d’EPIS i l’augmen d’higiene de les mans s’ha obse a
una disminució d’algunes mani es acions ocula s com les conjun i i is
adeno í iques.
- Ac ualmen no es coneixen o es les ca ac e ís iques de la COVID-19 així com les
mani es acions i seqüeles a lla g e mini que po p o oca .
- Queda mol pe in es iga en aques àmbi .
36
10. BIBLIOGRAFIA
1. Ac ualizaciones casos y acunas COVID-19 mundiales [In e ne ]. Google no icias. 2021. A ailable
om: h ps://news.google.com/co id19/map?hl=es
2. Law enson JG, Buckley RJ. COVID-19 and he eye. Oph halmic Physiol Op . 2020;40(4):383–8.
3. Wie singa WJ, Rhodes A, Cheng AC, Peacock SJ, P esco HC. Pa hophysiology, T ansmission,
Diagnosis, and T ea men o Co ona i us Disease 2019 (COVID-19): A Re iew. JAMA - J Am
Med Assoc. 2020;324(8):782–93.
4. Güe mes-Villahoz N. A ec ación ocula del co id-19. In: Cu so monog á ico-Op om’21Online.
2021.
5. Güemes-Villahoz N, Bu gos-Blasco B, Vidal-Villegas B, Ga cia-Feijoo J, A iola-Villalobos P,
Ma ínez-de-la-Casa JM, e al. No el Insigh s in o he T ansmission o SARS-CoV-2 Th ough he
Ocula Su ace and i s De ec ion in Tea s and Conjunc i al Sec e ions: A Re iew. Ad The .
2020;37(10):4086–95.
6. So o GP. P esencia y Exp esión del Recep o ACE2 (Ta ge de SARS-CoV-2) en Tejidos Humanos
y Ca idad O al. Posibles Ru as de In ección en Ó ganos O ales P esence and Exp ession o ACE2
Recep o (Ta ge o SARS-CoV-2) in Human Tissues and O al Ca i y. Possible Rou . In J
Odon os oma . 2020;14(4):501–7.
7. Ocansey S, Abu EK, Ab aham CH, Boadi-kusi SB, Ilechie AA, Ocansey S, e al. Ocula Symp oms
o SARS-CoV-2 : Indica ion o Possible Ocula T ansmission o Vi al Shedding Ocula Symp oms
o SARS-CoV-2 : Indica ion o Possible Ocula T ansmission o Vi al. Ocul Immunol In lamm
[In e ne ]. 2020;28(8):1269–79. A ailable om: h ps://doi.o g/10.1080/09273948.2020.1799035
8. Xia J, Tong J, Liu M, Shen Y, Guo D. E alua ion o co ona i us in ea s and conjunc i al sec e ions
o pa ien s wi h SARS-CoV-2 in ec ion. J Med Vi ol. 2020;92(6):589–94.
9. Zhang X, Chen X, Chen L, Deng C, Zou X, Liu W, e al. The e idence o SARS-CoV-2 in ec ion
on ocula su ace. Ocul Su . 2020;18(3):360–2.
10. Ba ne BP, Wahlin K, K awczyk M, Spence D, Welsbie D, A sha i N, e al. Po en ial o ocula
ansmission o sa s-co -2: A e iew. Vis. 2020;4(3):1–14.
11. Napoli PE, Nioi M, d’Aloja E, Fossa ello M. The Ocula Su ace and he Co ona i us Disease
2019: Does a Dual ‘Ocula Rou e’ Exis ? J Clin Med. 2020;9(5):1269.
12. Güemes-Villahoz N, Bu gos-Blasco B, A ibi-Vilela A, A iola-Villalobos P, Vidal-Villegas B,
Mendez-Fe nandez R, e al. SARS-CoV-2 RNA de ec ion in ea s and conjunc i al sec e ions o
COVID-19 pa ien s wi h conjunc i i is. J In ec . 2020;81(3):452–82.
13. Senanayake PDS, D azba J, Shad ach K, Mils ed A, Rungge -B andle E, Nishiyama K, e al.
Angio ensin II and i s ecep o sub ypes in he human e ina. In es ig Oph halmol Vis Sci.
2007;48(7):3301–11.
14. Zhou L, Xu Z, Cas iglione GM, Soibe man US, Ebe ha CG, Duh EJ. ACE2 and TMPRSS2 a e
exp essed on he human ocula su ace, sugges ing suscep ibili y o SARS-CoV-2 in ec ion. Ocul
Su . 2020;18(4):537–44.
15. Akpek EK, Go sch JD. Immune o de ense a he ocula su ace. Eye. 2003;17(8):949–56.
16. Lang J, Yang N, Deng J, Liu K, Yang P, Zhang G, e al. Inhibi ion o SARS pseudo i us cell en y
by lac o e in binding o hepa an sul a e p o eoglycans. PLoS One. 2011;6(8).
17. Coyle PK, Sibony PA. Vi al an ibodies in no mal ea s. In es ig Oph halmol Vis Sci.
1988;29(10):1552–1158.
18. Raboud J, Shigaye a A, McGee A, Bon o ics E, Chapman M, G a el D, e al. Risk ac o s o
SARS ansmission om pa ien s equi ing in uba ion: A mul icen e in es iga ion in To on o,
Canada. PLoS One. 2010;5(5).
19. Kuo IC. A Rashomon Momen ? Ocula In ol emen and COVID-19. Oph halmology [In e ne ].
2020;127(7):984–5. A ailable om: h ps://doi.o g/10.1016/j.oph ha.2020.04.027
20. Seah IYJ, Ande son DE, Kang AEZ, Wang L, Rao P, Young BE, e al. Assessing Vi al Shedding
and In ec i i y o Tea s in Co ona i us Disease 2019 (COVID-19) Pa ien s. Oph halmology.
2020;127(7):977–9.
21. Güemes-Villahoz N, Bu gos-Blasco B, A ibi-Vilela A, A iola-Villalobos P, Rico-Luna CM,