75. La Politècnica aposta per la presència de les dones a les carreres tècniques

Les dones són actualment majoria en el conjunt d'estudiants europeus, i al nostre pais superen àmpliament el 50% dels estudiants d'ensenyament superior. Tanmateix, les dones que opten per realitzar estudis científics i tècnics són encara una minoria. Segons l'estudi "Dona, mercat de treball i formació a Catalunya", editat per l'Institut Català de la Dona, l 'à rea d'arquitectura i enginyeria, que acull el 19 ,37% de la població universitària i és la tercera àrea en volum d'alumnes, continua essent el sector on la representació femenina, al voltant del 7%, és més restringida, encara que s'ha detectat un increment en els dan'ers anys. La UPC té actualment un 23% de dones estudiants distribuïdes de manera molt diferent segons el perfil de les diferents carreres. Així, per exemple, els estudis d'Enginyeria Electrònica tenen només un 3,28% de dones mentre que en els d'Òptica representen el 64,77% dels estudiants. El fet que les dones no demanin l'ent.rada a carreres tècniques es pot analitzar des de diferents punts de vista. El nou batxillerat precipita la decisió dels joves a l'hora de fer una elecció tan important com és ara escosigualtat d'oportunitats no és solament un problema de justícia social, sinó que comporta un desaprofitament de recursos humans molt important, perquè persones amb moltes potencialitats veuen restringides les seves oportunitats pel fet de ser dones. Així, la UPC Creu necessària la preparació d'una campanya específica per incrementar el percentatge de noies en els estudis tècnics, davant el compromís general assumit de tenir un paper actiu en el procés de pas dels estudiants des de l'ensenyament secundari cap a la universitat. Entre les diferents accions que es volen emprendre hi ha la creació d'un servei d'orientació permanent al sistema educatiu, fonamentalment a primària i secundària, per tal d'orientar les dones i estimular la seva elecció professional envers els camps de les noves tecnologies i les carreres tècnique s. Altres objectius són modificar la imatge social de la ciència, desmitificar el món tecnològic com una cosa masculina i fer que les nostres titulacions siguin percebudes com una oportunitat tant pels homes com per les dones. Així mateix, dinu'e de la preocupació general per la inserció professional dels La Politècnica aposta per la pre sència de les dones a les carreres tècniques nostres titulats, la UPC està realitzant un estudi sobre les perspectives d'ocupació de la dona titulada tècnica per orientar les noies que estudiïn a la UPC i mill 0llir el seu futur professional. D'altra banda, els sociòlegs afirmen que hi ha un moment, situat entre la infantesa i la joventut, en el qual els homes i, sobretot, les dones perceben el que s'espera d'ells i assumeixen un determinat rol, vinculat a paràmetres culturals establerts tot sovint segons els sexes. Així, en el moment d'escoli ir calTera, les dones estan molt influïdes pel rol social fe mení que es transmet a través de la família, l 'e ducació i els mitjans de comunicació. A la UPC creiem que la derar les seves expectatives d'ocupació. En aquest sentit, s'estan preparant accions dirigides als ocupadors i al mercat del treball. Es tracta de fer entendre al món de l'empresa que les dones no solament poden ser tan capaces professionalment com els homes, sinó que la diversitat, per si mateixa, té un valor important. Davant un problema, els homes i les dones acostumen a presentar enfocaments diferent s, i aquesta diferència, per si mateixa, produeix efectes molt positius en el món laboral i en la marxa de les societats. 2 El rector i l'alcalde de Barcelona visiten la residència d'estudiants, pàg. 4 Francisco Jordana ha estat elegit nou director de l'EUPB, pàg. 4 S'inicia el segon curs d'Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, pàg. 5 Acord de col·laboració entre la UPC i el Gremi de Constructors, pàg. 5 Els 10 manaments per salvar la costa mediterrània, pàg. 7 La UPC desenvolupa un sistema de simulació per disminuir el soroll estructural dels cotxes, pàg. 9 Estudiants de l'ETSAB redissenyen l'urbanisme de Calonge i Sant Antoni, pàg.1 O La publicació Informacions ja és consultable des d'Internet, pàg. 11 La UPC participa en una nova edició del Saló de l'Ensenyament, pàg. 11 1 6 re b r s r i998 :le ,,¡t, 'I . ,Ir ••• ~JW_,,"rlt~u.1 ), Y"" ••• ••• upe UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Un estudi de IIITEMA revela el pe rfil de les emissions de CO 2 a la ciutat de Barcelona L'estudi, fruit d'un acord amb l'Ajuntament de Barcelona, valora les emissions dels gasos causants de l'increment de l'efecte hivernacle i proposa mesures per a la reducció de CO2 al municipi de Barcelona Al gener de 1995, l'Ajuntament de la Ciutat Comtal i l'Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental de la UPC van signar un conveni per valorar els principals emissors de gasos i cercar fórmules per reduir-los. L'estudi ha valorat les emissions de CO 2 i CH 4 derivades de l'activitat humana: trànsit públic i privat, activitats industrials, comercials i domèstiques, disposició dels residus sòlids urbans L'estudi, dirigit per José M. Baldasano, conclou que les emissions de tones equivalents de CO2 per càpita a la ciutat de Barcelona van osciI·lar entre 2.6 i 3.4 t per persona i any en el període 1987-1993, una xifra decididament baixa si es compara amb la d'altres ciutats de països industrialitzats com són ara Helsinki (8.3), Torí (8.6), Hannover (10.6), Toronto (lS.O) o Denver (22.3). El treball, que ha tingut en compte també les emissions produïdes pel cicle de vida dels combustibles consumits, explica com la distribució percentual de les emissions ha tingut una evolució pràcticament ¡¡nial entre el 1987 i el 1990, amb un petit increment fins al J 992 i una reducció el 1993 deguda a la reducció del consum elèctric, malgrat que les emissions produïdes pel trànsit han continuat. Reducció de la utilització dels combustibles fòssils L'estudi de l'ITEMA analitza també com, en aquest mateix període, la generació d'emissions produïdes per l'energia elèctrica va disminuir a causa d'una reducció de la utilització dels combustibles fòssils i per un augment de l'ús d'electricitat procedent de fonts hidràuliques i nuclears. El trànsit és la primera font emissora de gasos potenciadors de l'efecte hivernacle, és responsable del 37,5% d'aquestes emissions i va augmentar en el temps que va durar l'estudi. Del total, només el 5,1 % correspon a emissions procedents del transport públic, responsable del 55% dels desplaçaments per qüestio ns de treball. El perquè dels baixos nivells d'emissió de CO2 i CH 4 per càpita a la ciutat de Barcelona -V L'estructura econòmica de la ciutat es basa en el sector terciari, que és el que consumeix menys energia. -V L'energia que consumeix Barcelona procedeix, en gran part, de fonts no emissores de gasos potenciadors de l'efecte hivernacle (l'energia nuclear i hidràulica representen un 90%). -V El gas natural es va generalitzar a Barcelona i al seu entorn els anys vuitanta . -V El clima mediterrani de la Ciutat Comtal permet un ús menys intens de les calefaccions que al centre i el nord d'Europa. -V La refrigeració no és encara habitual als habitatges. -V La mateixa estructura urbanística de la ciutat. INTER-MED 96 reuneix a la upe els impulsors de les xarxes telemàtiques als països mediterranis Els participants en la conferència van acordar la posada en marxa d'un espai comú a Internet amb la constitució d'un centre d'informació de la xarxa, NIC, que facilita informació i administra i ofereix suport als usuaris d'Internet dels països mediterranis. El NIC funciona com un llibre virtual en línia amb informació sobre les activitats que duen a terme els diversos països en el camp telemàtic Els dies 19 i 20 de gener, la Universitat Politècnica de Catalunya, en col· laboració amb el Capítol Català de la Societat Internet i PANGEA, va organitzar al campus nord la primera conferència sobre el fenomen Internet a la Mediterrània. Amb el títol INTER-MED 96, la conferència va reunir diversos investigadors, experts i caps de xarxes informàtiques i de telecomunicació dels països de la conca mediterrània, per debatre com funciona Internet en cada un d'aquests països i quines són les aplicacions que tenen aquestes xarxes, pel que fa a aspectes com ara la cultura i els diferents estils de vida. La investigació, l'educació i les aplicacions empresarials van centrar el debat de la reunió El rector de la UPC, Jaume Pagès, i el director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC, Josep Casanovas, van presidir l'acte d'inauguració, al qual van assistir també diversos representants de la Generalitat de Catalunya, de l'Institut Català de la Mediterrània (ICM) i de l'àmbit empresarial. L'objectiu de la conferència, en la qual van participar representants d'Espanya, el Magreb , Algè ria , Tunísia, Israel, Bòsnia-He rceg ovina, Eslovènia, Macedònia, França, Itàlia i Anglaterra, era construir un llenguatge comú al voltant de la nova tecnologia. La intenció era crear una xarxa de nous projectes de cooperació entre diferents centres d'investigació, empreses, administracions i organitzacio ns civils dels països de la Mediterràn ia, per tal d'accelerar en aquesta àrea el desenvolupament d'una societat global de la informació. Cooperació telemàtica L'Informe Bangeman, presentat fa un any, va ser p un t de partida per establir una estratègia comuna per incorporar la Unió Europea a l'emergent societat global de la informació. D'al tra banda, la Conferènc i a Euromediterrània, que va tenir lloc recentment a Barcelona, va establir les bases per a un a nova forma de cooperació en tre tots els països medi terran i s. Conveltir aquesta regió en una pròspera i pacífica comunitat multicultural és un dels majors reptes d'aquests paXsos en la nova era de la informació. Els participants no es van centrar només en la importància tecnològica d'Internet, sinó que tamb é va n debatre els aspectes econòmics, socials i culturals d'aquest fenomen. El tema principal de la primera jornada va ser la tecnologia de les xarxes de comunicac ió i al llarg de la segona es van fer diverses reunions de treball sobre les aplicacions i els serveis d'Internet. lnternet en temps de guerra INTER-MED va portar a la Politècnica un seguit d'iniciatives diverses on les xarxes telemàtiques eren l es protagonistes. Un dels casos més interessants exposats va ser el de la xarxa Zamir, creada als Balcans en plena guerra a l'antiga Iugoslàvia per posar en contacte famílies i refugiats. La xarxa telemàtica, sense la mediatització de les consignes de la guerra ni dels governs, va portar els missatges i la informació sense fronteres. En un moment en què les línies telefòniques estaven quasi totalment destruïdes, la xarxa Zamir permetia passar d'un emissor al receptor en segons i per mitjà d'Internet els missatges d'una població amada. Una fira editorial visitarà els campus de la Politècnica amb les principals novetats sobre llibres tècnics Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona. Passadís Aula Capella. DelS al 16 de febrer. Campus de Terrassa. Expo-sala de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa. De 1'11 al 22 de març. Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú . Aulari 18. Del 9 al19 d'abril. Escola Universitària Politècnica de Manresa. Sala de juntes. Del 29 d'abril al IOde maig. Facultat de Nàutica de Barcelona. Vestíbul de l'escol a. Del 20 al 24 de maig. La mostra, organitzada per la Politècnica amb el suport de la llibreria tècnica Díaz de Santos, dóna a conèixer les principals novetats editorials i permet aconseguir descomptes en alguns volums Am b l'objectiu de faci 1 itar el coneixement als estudiants i professors de les principals novetats aparegudes dalTerament en el camp del llibre tècnic, s'ha organitzat aquesta Fira de les Novetats Editorials. El certamen, que permetrà adquirir amb descompte algunes d'aquestes novetats, té caràcter itinerant i es presentarà als di - ferents campus de la Universitat Politècnica de Catalunya fins al proper mes de maig. 3 4 Panorama El rector i Ilalcalde de Barcelona visi t en les obres de la residència d1estudiants La residència de la Universitat Politècnica de Catalunya està situada entre els carrers Nou de la Ramb la, Sant Oleguer i Tàpies, sobre un terreny cedit a la Politècnica per l' Aj u ntament de Barcelona. L'edifici s'acabarà de construir al gener de 1997 L' alc alde de Barcelona , Pasqua l Maragall, i el rector de la UPC, Jaume Pagès, van visitar el 24 de gener passat les obres de la residència d'estudiants que la UPC té previst obrir el proper an y. Durant la visita, l'empresa constructora SIRESA(Sociedad Inversora en Residencias de Estudiantes SA) va mostrar als assistents la maqueta de la nova instal·lació que estarà ubicada en una zona perfectament connectada per metro i autobusos amb el campus un iversitari i acollirà a 258 persones. Es tracta d'un edifici d'apartaments de cinc plantes el projecte del qual és obra dels arquitectes Rafael de Caceres i Esteve i Robert Terradas, que tindrà un subsòl destinat a aparcament, la meitat de les places del qual es cedi ran a l' Ajuntament, igual que els locals comercials de la planta baixa. La resta de plantes de l'edifici es destinaran a apartaments. L'edifici respon a la filosofia amb la qualla Politècnica vol crear totes les seves residències per a estudiants i professors, que es basa en la construcció d'apartaments i serveis d 'ús comú. Així, la residència de Barcelona tindrà apartaments individuals i dobles (de 20 m2 en el cas dels individuals i 40 m2 en el dels dobles); serveis individualitzats com ara telèfon, bany, escriptori i cuina; sala de lleure i d'estudi; un gimnàs i també una bugaderia. La residència de Terrassa SIRESA és també l'empresa constructora i futura explotadora de la residència d'estudiants que s'està construint en el campus de la Politècnica a la ciutat de Terrassa. L'edifici, que s'inaugurarà al setembre d'enguany, té 196 places i està situat al carrer Ramón y Cajal, on ocupa un solar de 3.000 m2. Cada apartament, que serà ocupat per dos estudiants, tindrà 40 metres quadrats i tindrà serveis in dividualitzats com ara telèfon, connexió a la xarxa informàtica i cu ina. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Donato, que ha dissenyat un edifici de quatre plantes que podrà oferir apartaments als estudiants per una xifra que oscil·larà entre les 30.000 i les 35.000 pessetes Francico Jordana és el nou director de l'EUPB El professor Francisco Jordana Riba ha estat nomenat nou director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Jordana encapçalava l'única candidatura que es va presentar a les eleccions el 26 de gener passat. Francisco Jordana ha estat director del Departament de Construccions Arquitectòniques II i responsable de l'assignatura Patologia i Control de Qualitat de tercer curs. Jordana substitueix en el càrrec el catedràtic Roberto Guerra, que va perdre la vida en un accident de trànsit el mes de novembre passat. El nou equip de direcció del centre està format pels professors ti tulars: Antoni Torrent, Ignacio del Corral, Jordi Fernandez , Vicenç Gibert, Benet Meca i Marta Batlle. D'altra banda, al mes de desembre passat va morir l'exdirector i excatedràtic d'Estructures de l'Escola U ni versi tàri a Poli tècnica de Barcelona Josep M. Pujadas Porta. El catedràtic i director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona Antoni Elias ha estat nomenat nou delegat del rector al campus nord de Barcelona en substitució del també catedràtic i director de l'ETSECCPB Benjamín Suarez. El catedràtic Francisco Javier Llovera ha estat nomenat recentment delegat del rector per a l'organització de seminaris d'estiu de la Universitat Politècnica de Catalunya , per un període de 2 anys. D'altra banda, ha estat nomenat director del Departament d'Enginyeria Mecànica el catedràtic Munir Khamasta, en substitució de Lorenzo Àlvarez. També ha estat nomenat director del De partam e nt d'Enginyeria de Sistemes , Automàtica i Informàtica Industrial el catedràtic Joseba Quevedo, en substitució d'Alícia Casals. Acord de la UPC amb el Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques El rector de la UPC, Jaume Pagès, i el president del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques, Ramon Fen'er, van signar, el dia 12 de gener passat, un conveni de col·laboració que garanteix la cooperació de les dues institucions en temes de recerca i formació. L'objectiu de l'acord és establir un marc de cooperació que permeti la realització de projectes comuns en què s'involucrin tant els departaments i centres de la Politècnica que treba ll en en temes relac i onats amb la construcció, com les empreses del sector. Així s'han establert convenis de cooperació educativa que permetran als estudiants de la universitat fer pràctiques durant els seus estudis en empreses. També es duran a terme convenis entre departaments i grups de recerca de la UPC i les empreses agremiades que vulguin aprofundir en la transferència de tecnologia i realitzar treballs específics de recerca o d'assessorament tècnic. S'han escollit representants dels estudiants al Claustre El 12 de gener passat van tenir lloc les eleccions de representants dels estudiants al Claustre General a dues escoles de la UPC on hi havia vacants. Es tracta de l'Escola Universitària Politècnica d'Òptica i Optometria de Terrassa, on van ser escollits Ivan Rayo Doménech i Carles Prió Vilaplana, del BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes), única candidatura presentada per cobrir les vacants. També hi va haver eleccions a l'Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat, on Marcelino García Vidal va ser escollit estudiant claustral per sorteig realitzat pels membres de la mesa en empatar a vots amb un altre estudiant. La Politècni ca si gna un conveni de col·labora ció acadèmica amb l'IESE El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jaume Pagès, i el director general de l' Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE), Carles Cavallé, han sig nat recentment un acord de col·laboració entre ambdues institucions. L'objectiu de l'acord és establir col·laboracions, assessoraments i intercanvis d'informació en els camps de la recerca, la tecnologia i la formació en l'àmbit de la ges ti ó i la direcció d'empreses. El delegat del rector per a l'organització de seminaris d'estiu de la UPC i el vicerector de Relacions Institucionals, Francesc So lé P arellada, formaran part de la comis si ó mixta de les dues institucions que coordinarà els programes de cooperació que s'estableixin. La Politècnic a acull una reunió de la xarxa eu rope a d'universitat s, el CLUSTER El 23 de fe bre r, la Poli tècnica de Catalunya se rà seu de la reunió del CLUSTER, una xarxa restringida que reuneix 14 universitats tècniques europees, i de la qual la UPC és l'única representant de l'Estat espanyol des delmes de maig passat. L'objectiu del CLUSTER (C ooperative Link Between Universities of Science and Techno l ogy for Education and Resem"ch) és impulsar, entre altres temes, la realitza ció de dobles titulacions, la mobilitat dels estudiants i la recerca i la in novació en els plans d'estudis. CLU STER pretén també impulsar la realització de dobles titulacions i titulacions multiinstitucionaIs entre els seus socis, així com establir una act uació conjunta de les universitats membres en l'àmbit internaciona l, augmentar la recerca conjunta i fer la supervisió multilateral de programes de doctorat. S'inicia el segon curs d'Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial La Universitat Politècnica de Catalunya formarà els primers experts en automàtica i electrònica industrial a través de l'única titulació d'aquestes característiques a l'esta t espanyol. Els estudis, que es fan a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa, s'inicien el proper 19 de febrer. La titulació és de segon cicle i està homologada pel Ministeri d'Educació i Ciència. Té una càrrega lectiva de 150 crèdits (1.500 hores), repartida en quatre semestres consecutius de 37,5 crèdits (375 hores) cadascun, el projecte de fi de carrera inclòs. A aquesta titulació, que es va iniciar el curs 1994-95, hi poden accedir directament els estudiants que hagin superat el primer cicle de la carrera d'Enginy eria Industrial o els que tinguin el titol de primer cicle d'Enginyeria Tècnica en Electrònica Industrial, com t am bé els enginyers tècnics en Electricitat (secció d'Electrònica Industrial del pla de 1972). Els estudiants amb el títol d'EnginyerIa Tècnicla en Electricitat o d'EnginyerIa Tècnicla en Sistemes Electrònics hauran de cursar uns complements de formació específics com els que han de cursar els estudiants provinents d'altres titulacions. La qualitat i els elefants Joan Cortadellas Cap del Gabinet d'Organització i Control L'explorador li va preguntar al cap de la tribu: "Com us ho feu per arribar a menjar-vos tot aquest elefant?", i el cap, amb tota naturalitat, li va respondre: "Molt senzill, mossegada a mossegada. " El nostre elefant és la millora de la qualitat a la UPC. Com ens ho farem per menjar-nos-el? Doncs, una mossegada per aquí i una altra per allà. S'estan implantant millores en la docència, en la recerca, en la tranferència de tecnologia, en els serveis, en els equipaments, en la informació i la comunicació, en l'atenció al públic, en les relacions internacionals i en la gestió en general. Ara, ens cal aprofitar les experiències fetes, prioritzar-les, impulsar-les i ampliar-les, i marcarse objectius. Això ho recollirà el Pla de qualitat de la UPC. Mentrestant s'han posat en marxa quatre grups de millora en la gestió. 34 persones del PAS es reuneixen un cop per setmana per millorar quatre procediments: el correu intern, la contractació dels viatges, el préstec de llibres entre campus i la informació dels usuaris de les biblioteques. Amb una metodologia molt rigorosa ha n identificat els problemes o els punts que cal millorar, han determinat l'objectiu concret en què cal treballar i han recollit l'opinió dels usuaris per fer alguna acció de benchmarking i dissenyar les propostes de millora. Els grups estan formats per conserges, administratius, tècnics i caps, i compten amb els suggeriments de professors i PAS. Coneixen les queixes i els comentaris dels proveïdors i els consta el compromís dels responsables per implantar les solucions que proposin. Les mi .llores seran espectaculars? Segur que no. Probablement seran petites mossegades. En el terreny de la gestió hi ha unitats que segueixen un sistema d'indicadors; unes altres estan treballant en un autodiagnòstic summament alliçonador; el pressupost ja ha inclòs una bateria de 130 indicadors; el programa de formació s'està entrenant en el funcionament d'eines de gestió a tots els comandaments, i els tècnics que recentment s'han incorporat als gabinets ajudaran a impulsar i a coordinar moltes iniciatives i posaran en marxa nous grups de qualitat. Quedarà molt d'elefant per menjar. Tranquils! Cal fer-ho mossegada a mossegada. 5 6 Nexus 1 O manaments per salvar la costa mediterrània Del dia 24 al 27 d'octubre es va realitzar a Tarragona la conferència MEDCOAST 95, organitzada pel Centre Internacional de Recursos Costaners. La reunió va donar lloc a la Declaració CIIRC de Tarragona, que recull algunes mesures urgents per salvar la zona, redactades a partir de les conclusions d'experts de tot el món ,.... La Declaració CURC de Tanagona és un breu però J ¿ ;::== important missatge de LO recomanacions adreçaA *?: des a salvar la costa meditenània. En aquest misA ~ : : ~~ satge els experts es manifesten convençuts de la S : : ::; : = fn°essS~~~~ i~~~~ I~~~~r:,r dI: l!i~~~~~~irita~Sd~r~~:~ .. ¡ ; ;::: terme una explotació dels recursos naturals de k!: ;. manera sostinguda i, sobretot, de la perillositat de ...... r mantenir la degradació sense control a l' entorn de la zona costanera del Mediterrani. El text perfila la situació d'aquesta àrea, que té una essencial importància socioeconòmica i preveu un augment de la pressió d'ús so bre una costa que ja ha donat els primers senyals d'alarma. La declaració: 1. La necessitat de reconèixer que la zona té una importància econòmica vital per a la humanitat i que està so tmesa a una pressió excessiva. 2. La necessitat de potenciar els es tudis pluridisciplinaris sobre el funcionament integral del sistema costaner, com a via per determinar l'estat actual de l'explotació dels sistemes naturals. 3. La necessitat de planificar adequadament la presa de mesures de camp, organitzar sèries llargues i afavorir l' intercanvi nacional i internacional. 4. La necessitat d'integrar l'Administració, la comunitat científica i els usuar is en els processos de gestió costanera, i de definir-ne els objectius i les eines comues. 5. La necessitat que l'Administració impulsi accions coordinades sobre el medi costaner, realistes i mantenibles a mitjà/llarg termini, enfront de l'estratègia del curt termini, més perceptible per a la població. 6. La necessitat de valorar econòmicament els béns i serveis que ofereix la naturalesa, així com els processos naturals que permeten unes condicions d'habilitat adequades, com a via per introduir "els interessos del sistema natural" en les decisions econòmiques i polítiques. 7. La necessitat d'establir un marc legal adequat i agilitar els processos d'aplicació per a l'eficiència de la gestió costanera. 8. La necessitat d'evolucionar des de l'actual planificació territorial, basada en plans sectorials, cap a una estratègia de plans integrals. 9. La necessitat de definir i aplicar estratègies consensuades entre els diferents nivells de l'Administració sobre el desenvolupament de la zona costanera i de controlar-ne l'aplicació local. 10. La necessitat de potenciar l'educació i la informació en matèries de medi ambient costaner, tant per als experts com per a la població, per tal d'assolir nivells de coneixement i conscienciació que esdevinguin motors de la protecció. Jesús Labarta, nou director del Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona Jesús Labarta és el nou director del Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona, en substitució del catedràtic Mateo Valero. Jesús Labarta és doctor enginyer de telecomunicació per la UPC des del 1983 i catedràtic del Departament d'Arquitectura de Computadors des de 1990. El nou director del CEPBA ha dut a terme recerca sobre diversos as pectes de les arquitectures paral·leles i la seva utilització. Així, ha treballat en l'arquitectura, en sistemes operatius, en compiladors d'eines de desenvolupament i en aplicacions. Ha participat també en diversos projectes ESPRlT i, en l'actualitat, és gestor dels projectes PCI (PACOS). Rafael M. Huber és el nou director de l'Institut de Robòtica Indutrial (IRI) Raf ael M. Huber és enginyer industrial (especialitats d'electricitat i electrònica) per l'ETSEIB i es va doctorar en Enginyeria Industrial el 1976 per la UPC. Des del 1974 és professor de l'ETSEIB i catedràtic al Departament d'Enginyer ia de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Du a terme recerca a l'Institut de Cibernètica en metodologies de modelatge i simulació de sistemes de temps continu, així com en la concepció d'entorns de simulació avançats. El seu grup va dissenyar el llenguatge ICDSL, que pertany a la família CSSL, així com també diferents prototips d'entorns orientats a objectes. L'ITEMA signa un conveni per a l'elaboració de totxanes a partir de llots Els llots d'una planta potabilitzadora seran l'objecte d'estudi a partir del qual 1'!TEMA realitzarà una recerca per a l'elaboració de material ceràmic. El material es destinarà a l'obtenció d'un producte amb valor comercial i, si és possible, amb avantatges tècnics respecte als convencionals. Per al desenvolupament del material s'utilitzaran els llots generats per la planta de Sant Joan Despí, segons l'acord que es va signar el 26 de gener entre la UPC i la Societat General d'Aigües de Barcelona SA. El conveni especifica que l'estudi -el responsable del qual és el professor Joan A. Cusidó-, es durà a terme en diverses fases entre les quals hi ha l'anàlisi d'homogeneïtat de llots produïts a partir de dades disponibles, la caracterització de les argiles més adients i la caracterització dels llots en relació amb les propietats ceràmiques. L'acord també determina la preparació de mostres de laboratori que inclouran els aspectes següents: variacions de composicions; variacions en el tractament tèrmic; obtenció d'un procés adient i optimització d'aquest; determinació de propietats mecàniques i tèrmiques, i compliment de les normati ves tècniques. La recerca abasta l'impacte ambiental, estudis de lixiviació, d'inertització i la caracterització de fums d'emissió durant la cocció ceràmica. Panos J. Antsaklis, professor al curs Intelligent Control El Laboratori Europeu Sistemes Intel·ligents i Control Avançat i el Col·lectiu d'E s tudis i Recerca en Control Avan çat organitzen el curs Intelligent Control, com a part del programa de doctorat Enginyeria de Sistemes de Percepció i Control. El curs serà impar tit per Panos J. Antsaklis, professor de la Universitat de Notre-Dam e (Michigan, EUA) i actual president de l'IEEE Society for Automatic Contro l, i tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa entre els dies 26 de maig i 6 de juny de 1996. La matrícula d el curs, que té també un caràcter obert, es pot formalitzar a la secció de 3r cicle (tel. 40 I 61 90) entre el 26 de febrer i l' 1 de març. Més informació al tel. 401 69 93. Inaugurada la XXX edició del Curs Internacional d'Hidrologia Subterrània El vicerecto r de la UPC, Jesús Carrera, va presidir el 12 de gener passat la inauguració de la 30 edició del Curs Internacional d'Hidrologia Subterrània. Durant l'acte, el catedràtic d'Hidrolo g ia Subterrània del Departament d'Enginyeria Cartogràfica i del Terreny, Emilio Custodio, va fe r la lliçó inaugural titulada "Aspectes bàsics de la gestió de l'aigua subterrània." Brite/Euram, Esprit, Transport i Innovac ió El dia 15 de desembre es van publicar al Diari Oficial de les Comuni tats Europees (DOCE) les convocatòries dels programes de RDT i de demostració de la UEo . !ions d'ecus. És aconsellable presentar una pre-screening, és a dir, una consulta prèvia a la comissió sobre la proposta. La data límit és el 19 de febrer de 1996. El programa està dedicat a les tecnologies de la informació. T ransport: s'obre la convocatòria per a projectes RDT en tots els àmbits del prog rama: investigació estratègica, transport ferroviari, cade nes integrades de transport, transport aeri, urbà, marítim i per calTetera. La convocatòria es tanca el ] 5 de març de 1996. Brite/Euram. La convocatòria es va obrir eI 15 de febrer de 1995 i es tancarà el 17 d'abril de 1996. S'hi poden presentar propostes d'activi t ats de RDT i mesures d'acompanyament a les àrees I (tecnologies de la producció), 2 (materials i tecnologies per a la innovació de productes) i 3 (tecnologies dels mitjans de transport). Es consideren propostes de projectes industrials amb un pressupost superior als 7 milions d'ecus o de recerca bàsica per sobre dels 1,5 miEsprit. La convocatòria es va obrir el IS de desembre passat i es tanca el 20 de març de 1996. L'avaluador Per presentar propostes al programa marc és convenient ser avaluador, cosa que s'aconsegueix enviant el currículum en anglès al Centre de Transferència de Tecnologia on s'ha d'indicar el programa i l'à r ea on es té capacitat per avaluar projectes. Més informac ió al CTT, tel. 401 71 26. Innovació: s'han obert tres convocatòries noves, que es tanquen el 15 de març de 1996: la de tècniques de gestió de la innovació, en què es pretén la difusió d'aquestes tècniques (auditoria tecnològica, gestió de la qualitat, etc.) entre les PIME, la de xarxes i serveis europeus i la de xarxes OPET. Les tecnologies fotàniques al servei de l'art Sergio Ruiz-Moreno Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions El llegat que l'ésser humà ens ha deixat en forma d'escrits, documents i obres d'art representa una de les fonts de dades i informació més importants de les quals podem disposar. La conservació i la restauració d'una obra necessita el coneixement previ dels materials que la componen, tant per saber eI que s'hi ha d'eliminar com per determinar els pigments que, quan calgui, s'hi han d'afegir. En molts casos, a més, els procediments de manipulació i dignòstic han de ser no destructius a més de fidedignes. Per això, és necessari identificar els materials que van ser emprats pels autors originals de les obres d'art a partir de tècniques modernes no destructives per evitar-ne el deteriorament o l'alteració. La UE ha estat rotunda en el seu programa "Environment and Climate", on explica que "el patrimoni cultural europeu ha de ser protegit i conservat mitjançant tècniques i mètodes no destructius". En aquest punt, la tecnologia làser es presenta com la més resolutiva tant per a la indentificació de materials pictòrics (pigments, aglutinants i vernissos) com per a la neteja i el tractament. Són moltes les possibilitats que poden oferir les tecnologies fotòniques, però si ens atenem a la resolució, especificitat, no destructivitat i possibilitat d'operativitat in situ és l'espectroscòpia Raman, en combinació amb la tecnologia de fibra òptica i el làser semiconductor, que està emergent corn la millor estratègia. Un grup d'investigadors del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, en col·laboració amb el Serveis Científico-tècnics de la UB i amb el Servei de Béns Mobles de la Generalitat, hem aconseguit fer els primers passos en aquesta activitat científica. L'anàlisi i la interpretació de la informació continguda en una obra d'art abraça moltes disciplines que s'encreuen dins de les arts i de les ciències. Si seguim models europeus i tenint en compte que el nostre país té el tercer patrimoni cultural del món occidental, arribarem a la conclusió que una universitat com la nostra pot i ha d'estar capacitada per contribuir amb els seus coneixements científics al desenvolupament d'aquestes tecnologies al servei de l'art. 7 8 Arquitectura de Computadors El Departament d'Arquitectura de Computadors imparteix docència de primer i segon cicle a la Facultat d'Informàtica de Barcelona, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de Barcelona, a l'Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat i a l'Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú. La unitat compta amb 72 professors i 6 membres del personal d'administració i serveis. El departament és responsable del programa de doctorat en Arquitectura i Tecnologia de Computadors que posa èmfasi en les àrees d'arquitectura de computadors, sistemes operatius i comunicació, així com del programa de postgrau en Arquitectur a, Sistemes Operatius i Xarxes de Computadors. Col·labora en projectes dins dels programes educatius de la UE, com és ara el COMETT. La part més significativa dels recursos amb què es finança la recerca prové de subvencions de la CICYT i la CIRIT, com també de convenis amb la UE tant d'investigació bàsica, dins del programa ESPRIT amb altres grups universitaris internacionals (APP ARC i COMIC), com de desenvolupament, en col·laboració amb empreses nacionals i internacionals, (com per exemple els projectes ESPRIT, PERMPAR i SHIPS; el projecte EDITT dins del programa Telemàtic s, i el s projectes EXPERT, MICC i InfoWin dins del programa ACTS). Congressos El Departament d'Arquitectura de Computadors està també fortament involucrat en l'organització de congressos i workshops internacionals, així, per exemple, el curs passat es va organitzar la 9th ACM International Conference on Supercomputing, qu e va reunir a Barcelona a més d'un centenar d'investigadors en temes de supercomputació d'arreu del món. EICEPBA El departament acull el Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona (CEPBA), els objectius principals del qual són donar suport a la recerca en temes relacionats amb la supercomputació i el paraJ.lelisme (investigació bàsica i desenvolupament), i fer de plataforma per potenciar la participació en projectes comunitaris. E stà equipat amb un supercomputador CONVEX C3480 amb 8 processadors (400 MFlops), un Silicon Graphics Power Challenge XL amb 8 processadors R8000 (2880 MFlops), un supernode SN-IOOO de Parys amb 32 transputers T800 (64 MFlops) i una Connecti on Machine CM-2 amb 2 K processadors (640 Mflops). La recerca al departament està estructurada en quatre grups, segons que es tracti de temes relacionats amb l'arquitectura de computadors, xarxes de computadors, disseny VLSI o avaluació. Computació d'altes prestacions: estudi de temes relacionats amb l'arquitectura, models i eines de programació, sistemes operatius i algorismes paral·lels. L'objectiu és millorar les prestacions dels supercomputadors actuals, és a dir, reduir la diferència entre les prestacions teòriques i les obtingudes en executar aplicacions reals. -Arquitectures VLSI orientades a llenguatges d'alt nivell: recerca en tem es relacionats amb la síntesi d'alt nivell, la generació de codi per arquitectures escalars i la síntesi lògica i la verificació de sistemes asíncrons. -Disseny i avaluació de sistemes integrats de banda ampla: recerca en temes de disseny i avaluació de xarxes de comunicació de banda ampla i aplicacions multimèdia. Asynchronous Transfer Mode (ATM), control de trànsit i gestió dels recursos de la xarxa. - Arquitectura de sistemes distribuïts: estudi dels mètodes d'interconnexió per permetre i garantir l'execució d'aplicacions distribuïdes, és a dir, el conjunt de serveis requerits per a la operació conecta d'aquestes aplicacions. EL CABA El departament és també un dels integrants del Centre de Comunicacions Avançades en Banda Ampla, creat amb l'objectiu de consolidar la recerca multidisciplinària que es fa a la UPC en temes de xarxes de banda ampla, comunicacions mòbils i transmissió per fibra òptica. El centre allotja un ATM-LAN connectada a la xarxa pilot Panaeuropean ATM i forma part del Spanish National Host. Investigadors de la upe treballen juntament amb l'IDIADA en l'estudi de la disminució del soroll estructural de ls automòbils El soroll estructural, de baixa freqüència el produeixen les vibracions del motor i les rodes sobre el xassís, i per disminuir-lo cal modificar l'estructura del vehicle Un grup d'investigadors del Departament d'Enginyeria Mecànica, encapçalat pels catedràtics Joaquim Agulló i Salvador Cardona, han posat en marxa un projecte de recerca, fruit d'un conveni signat amb l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil (IDIADA), per fer un model de simulació per conèixer el soroll estructural que es produeix a l' interior dels automòbils. L'objectiu de la recerca, que es du a terme al Laboratori de Mecànica i Vibroacústica de la Politècnica i en la qual participen també dos becaris de l'IDIADA, és poder assessorar les empreses del sector perquè puguin, a partir de la modificació de l'estructura de les carrosseries dels automòbils, disminuir el soroll que produeixen les vibracions causades pel motor i les rodes sobre el xassís. L'estudi, que tindrà resultats concrets la propera ta rd or, té una primera part de simulació en la qual, a través del caleul, es podrà conèixer el tipus i la intensitat de soroll que es produeix i fer una descripció dinàmica de la carrosseria i la informació sobre què la fa vibrar. Sorolls de baixa freqüència Aquests sorolls de baixa freqüència (menys de 100 hertzs) no es poden disminuir amb revestiments interns sinó que cal modificar el disseny de les estructures. Aquesta modelització, paraHela a la fase d'experimentació que es farà a les instal·lacions de l'IDIADA, es desenvoluparà a partir de dues tècniques com són ara la d'elements finits i una altra, més innovadora, anomenada d'elements de contorn, que fracciona la superfície interna de l'habitacle en comptes de fraccionar l'àrea de l'habitacle en elements. Un grup de recerca de l 'ETSEIT reduir à el soroll de la rotativa de El Periódico de Catalunya Un equip d'investigació del Laboratori de Mecànic a i Eng inyeria Acústica de l'ETSEIT treballa actualment en un projecte de recerca per a l'absorció activa del soroll de la rotativa de El Periódico de Catalunya. L'acord, que es va signar l'octubre passat amb l'empresa editora Ediciones Primera Plana SA i té un caracter eminentment investigador, es desenvoluparà a través de quatre etapes i s'iniciarà intentant aconseguir una reducció significativa del nivell de pressió sonora mesurat en el recinte exterior a la zona de les plegadore, corresponent a la freqüència de 194 Hz. Després, l'equip de la UPC reduirà el nivell de pressió sonora en l'habitacle de les plegadores fins al s mateixos nivells, a partir dels diferents models experimentats al Laboratori de Mecànica i Enginyeria Acústica i que s'han basat en l'estudi de conductes d'aire condicionat. En una tercera etapa està prevista l'aplicació de les tècniques desenvolupades en les dues primeres parts de la recerca per aconseguir la reducció del nivell de pressió sonora, tant a l'interior de l'habitacle de les plegadores com a l'exterior de la rotativa, per a altres bandes de freqüència. Finalment, la investigació s'adreçarà a disminuir el nive ll de pressió sonora a l'habitacle de la plegadora i al local per a les freqüències situades a la zona de l'espectre que va des dels 800 als 2.000 Hz. L'objectiu és reduir aquestes freqüències per tal que la sensació de disminució de soroU sigui percep ti ble per a una persona que estigui situada al local de la rotativa. Bifurcaciones, transición al caos y turbulencia en sistemas heterogéneos. Inmaculada Rodríguez. Departament de Física Aplicada. Dirigida per L. López i Josep M. Redondo. Llegida el 30 de novembre. Comportamiento ambiental de conjuntos residenciales de bajo coste en c1imas complejos. Juan José Mascaró. Departament Construccions Arquitectòniques I. Dirigida per R. Serra. Llegida el 12 de desembre de 1995. Estudio de capas antifisuras para retarda r el inicio y propagación de grietas en pavimentos flexibles y semirígidos. Carlos H. Fonseca Rodríguez. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori. Dirigida per Félix E. Pérez Jiménez. Llegida el 15 de desembre de 1995. Cont ribución al estudio y desarrollo de sistemas seguros de radiodifusión y radiocomunicación. Francisco José Rico Novella. Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica. Dirigida per E. Sanvicente Llegida el 15 de desembre de 1995. Aplicación de un perfilador acústico por efecto doppler a la medida de corrientes marinas en el Mediterníneo occidental. Elisa García Gorriz. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. Dirigida per 1. Font i J. Candela. Llegida el 18 de desembre de 1995. Con t ribució a l'estudi de dispositius òptics integrats basats en l'acoblador direccional no lineal. David Artigas Garcia. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. Dirigida per Víctor F. Dios. Llegida el 21 de desembre de J 995. La envolvente del espacio habitable en la ar quitectura de los c1imas cali dos ecuatoriales. Orlando N. Àlvarez Morante . Departament de Construccions Arquitectòniques I. Dirigida per R. Serra. Llegida el 21 de desembre de j 995. Est u dios de relaciones entre movimientos fuertes y débiles para la predicción de espectros de diseño. Ariel Claudio Juan Catalan. Departament d'E n ginyeria del Terreny, Minera i Car togràfica. Dirigida per A. Roca i X. Goula. Llegida el 21 de desembre de 1995. 9