Resum
E.T.S.E.I.B.
1
RESUM
La polí ica eu opea sob e ac amen de esidus municipals, en pe íode d’implan ació a
Ca alunya des de l’en ada en igo de la Llei bàsica de esidus 6/1993, p io i za la ges ió
d’aques s esidus mi jançan la ecollida selec i a de les di e ses accions ( id e, pape i
ca ó, plàs ic, o gànica, e c.), la se a alo i zació i, com a úl ima opció, l’abocamen del
ebuig o acció no alo i zable.
A Ca alunya, l’any 2001 es an gene a p op de 3.700.000 ones de esidus municipals, de
les que, ap oximadamen , el 60% en pes s’aboca en en 30 dipòsi s con ola s de esidus no
especials en ac iu al e i o i. To i el descens en els úl ims anys del pe cen a ge de ma è ies
des inades a abocado , con inua augmen an la quan i a abocada degu al c eixemen en la
gene ació de esidus.
Pe e ec es de la descomposició anae òbia de la ma è ia e men able con inguda en el
ebuig aboca , es p odueix un gas anomena gas o biogàs d’abocado , compos en g an pa
pe una ba eja de me à i diòxid de ca boni, en p opo cions a iables p òximes al 50%. Com
a ac amen mínim, segons l’es able a la més ecen no ma i a (Di ec i a 1999/31/CE,
ela i a a l’abocamen de esidus), s’es ableix la se a combus ió pe a minimi za la
con ibució en el conegu com a e ec e hi e nacle, en e d’al es. L’al con ingu en me à,
amb un pode calo í ic ele a , el an suscep ible de se u ili za com a ecu s ene gè ic.
Des de l’any 1974 i ins al 2001, úl imes dades disponibles ins al momen , s’han acumula
més de 30 Milions de ones de esidus municipals en els 43 dipòsi s con ola s d’aques ipus
que han unciona a Ca alunya. En càlculs es ima ius, amb so wa e de l’Agència Medi
Ambien al dels Es a s Uni s (EPA), es po es abli la gene ació d’un olum de més de 5000
Milions de me es cúbics de biogàs p oceden s d’aques a ma è ia.
En aplicació de la legislació, amb la implan ació de mesu es de ac amen en els dipòsi s
ca alans pe pa de la Jun a de Residus, s’aconsegui à disminui l’emissió de gasos d’e ec e
hi e nacle (GEH) del biogàs gene a en p op del 34%. Es comp abili za l’emissió de més de
25 Milions de ones equi alen s de diòxid de ca boni. A més, en els abocado s on s’ha
eali za l’ap o i amen ene gè ic del biogàs, es pod ien ob eni al ol an de 3000 GWh
elèc ics de la ma è ia deposada ins a l’úl im any conside a .
En els úl ims deu anys, hi ha hagu una educció en l’emissió de GEH de mane a gene al
pe ona de esidu municipal ac ada, com a esul a de la no a polí ica de ges ió. En can i,
degu a l’augmen del nomb e de deixalles gene ades i deposades, no es po pa la d’un
descens en l’emissió o al de GEH.
Suma i
E.T.S.E.I.B.
3
SUMARI
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 7
1.1. ABAST ................................................................................................................................... 7
1.2. OBJECTIUS........................................................................................................................... 8
2. RESIDUS MUNICIPALS ................................................................................................ 9
2.1. LEGISLACIÓ GENERAL SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS................... 9
2.1.1. La polí ica comuni à ia en ma è ia de esidus municipals .............................................................. 10
2.1.2. Legislació Ca alana........................................................................................................................ 12
2.2. COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS................................................................... 13
2.2.1. Classi icació dels componen s ....................................................................................................... 13
2.2.2. Fac o s d’in luència en la composició dels esidus municipals....................................................... 14
2.2.3. Composició dels esidus municipals a Ca alunya .......................................................................... 15
2.3. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS ......................................................................... 16
2.3.1. Fac o s d’in luència en la p oducció de esidus .............................................................................16
2.3.2. Gene ació de esidus municipals a Ca alunya ............................................................................... 17
2.4. GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA................................................... 19
3. LA DEPOSICIÓ CONTROLADA A CATALUNYA....................................................... 25
3.1. LEGISLACIÓ SOBRE LA DEPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS............................. 25
3.1.1. De inició de dipòsi con ola .......................................................................................................... 25
3.1.2. No ma i a igen a Ca alunya ........................................................................................................ 26
3.1.3. Classi icació legal dels dipòsi s...................................................................................................... 27
3.2. PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS ASSOCIADES ........................................................... 28
3.2.1. Lixi ia s .......................................................................................................................................... 29
3.2.2. Biogàs o gas d’abocado ................................................................................................................ 30
3.3. REQUERIMENTS TÈCNICS DELS DIPÒSITS CONTROLATS......................................... 30
3.4. DIPÒSITS CONTROLATS................................................................................................... 33
4. GAS D’ABOCADOR .................................................................................................... 37
4.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL GAS D’ABOCADOR.......................................... 37
4.1.1. Composició i ca ac e ís iques del gas............................................................................................ 37
4.1.2. Gene ació del biogàs ..................................................................................................................... 38
4.1.3. Fac o s in luen s en la gene ació de gas........................................................................................41
4.1.4. Volum de gas p oduï ..................................................................................................................... 41
4.1.5. Va iació de la p oducció de gas en elació al emps. ..................................................................... 42
4.1.6. Mo imen del biogàs a l’in e io de l’abocado ............................................................................... 44
4.2. LANDFILL GAS EMISSION MODEL (LandGEM) ............................................................... 46
4.2.1. P oducció de biogàs....................................................................................................................... 46
4.2.2. In o mació necessà ia.................................................................................................................... 47
4.2.3. Valo s disponibles.......................................................................................................................... 48
4.2.4. Resul a s ........................................................................................................................................ 49
4.3. ESTIMACIÓ DEL GAS D’ABOCADOR GENERAT A CATALUNYA................................... 50
4.3.1. Objec e d’es udi ............................................................................................................................. 50
4.3.2. Residus municipals aboca s........................................................................................................... 50
4.3.3. Pa àme es i c i e is ....................................................................................................................... 51
4.3.4. Es imació de la gene ació o al ...................................................................................................... 52
4 Suma i
E.T.S.E.I.B.
5. TECNOLOGIES DE TRACTAMENT DEL BIOGÀS.....................................................57
5.1. ALTERNATIVES DE TRACTAMENT................................................................................... 57
5.2. APROFITAMENT ENERGÈTIC........................................................................................... 58
5.2.1. Compa ació en e les di e en s aplicacions ene gè iques ..............................................................58
5.3. TECNOLOGIES D’APROFITAMENT ELÈCTRIC................................................................ 60
5.3.1. Sis ema d’ap o i amen ...................................................................................................................61
5.3.2. Legislació Espanyola sob e l’ap o i amen elèc ic.........................................................................64
5.4. INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE BIOGÀS A CATALUNYA................................. 65
5.5. GENERACIÓ ELÈCTRICA A CATALUNYA ........................................................................ 67
5.5.1. Objec e d’es udi..............................................................................................................................67
5.5.2. Me odologia....................................................................................................................................67
5.5.3. Resul a ..........................................................................................................................................68
6. CONTRIBUCIÓ A L’ EFECTE HIVERNACLE .............................................................71
6.1. CANVI CLIMÀTIC I EFECTE HIVERNACLE....................................................................... 71
6.1.1. Gasos d’e ec e hi e nacle (GEH)...................................................................................................72
6.1.2. Po encials d’Escal amen de la Te a (GWP).................................................................................75
6.2. CONTRIBUCIÓ A L’EFECTE HIVERNACLE DELS DIPÒSITS CONTROLATS ................ 77
6.2.1. Objec e d’es udi..............................................................................................................................77
6.2.2. Me odologia....................................................................................................................................77
6.2.3. C i e is............................................................................................................................................78
6.2.4. Resul a ..........................................................................................................................................80
6.3. INFLUÈNCIA DE LA GESTIÓ EN L’EMISSIÓ DE GEH...................................................... 84
6.3.1. Objec e d’es udi..............................................................................................................................84
6.3.2. Me odologia....................................................................................................................................84
6.3.3. Abas i limi acions de l’es udi..........................................................................................................87
6.3.4. Valo s i c i e is adop a s .................................................................................................................88
6.3.5. Resul a s ........................................................................................................................................90
CONCLUSIONS...............................................................................................................93
PRESSUPOST................................................................................................................. 95
BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................... 97
Annexes
E.T.S.E.I.B.
5
ANNEXES
A. Fac o s de con e sió
B. Residus municipals a Espanya
C. Residus municipals acumula s a Ca alunya, 1974-2001

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
7
1. INTRODUCCIÓ
El c eixemen de la població, l’augmen de les zones u bani zades i, en gene al, el
desen olupamen econòmic han ana acompanya s d’un inc emen en la gene ació dels
di e en s ipus de esidus (municipals, indus ials, ag ícoles, sani a is, e c.). El concep e de
esidu po en end es, d’una mane a gene al, com o allò del qual un ol desp end e-se’n
a iba un ce pun , pe què ja no li és ú il o bé en é l’obligació.
Els p oblemes de l’e acuació i ges ió de esidus an apa èixe en els emps en que els
ésse s humans comença en a cong ega -se en ciu a s, i l‘acumulació de esidus a ibà a se
una conseqüència de la ida u bana. La mane a de plan eja la p oblemà ica c eada pels
esidus ha e oluciona des d’un sis ema de ac amen simple, basa en l’aplicació de
mesu es co ec o es, a un ac amen complexa, omen a en la p e enció.
Pel seu o igen, e e en al ipus d’ac i i a del que p ocedeixen, els p incipals ipus de esidus
classi ica s són: indus ials i municipals. És necessa i menciona explíci amen els
ende ocs, els esidus sani a is i els esidus nuclea s, pe les se es ca ac e ís iques i la
conside ació especí ica en la legislació igen .
Als països indus iali za s, i en e e ència als que o men la Unió Eu opea, en e ells
Espanya, s’han concebu i adop a sis emes de ges ió que esponen al model in eg al cíclic
(minimi zació en la gene ació, i la eci culació din e del cicle de consum dels di e en s
ma e ials, que poden a iba a esde ind e més a d esidus). La implan ació del model és
c eixen , pe ò enca a és incomple a.
1.1. ABAST
En el cas pa icula que ep esen en els esidus municipals, la ecollida selec i a a a ec a
només el 17% dels esidus d’aques ipus a Ca alunya el 2001, men e que la majo pa
d’aques s (ap oximadamen el 63%) es an po a a dipòsi con ola el ma eix any.
Els impac es ambien als que po a iba a p odui un abocado sense una co ec a
cons ucció i ges ió són, en e d’al es: la con aminació de sòls i aqüí e s supe icials i
sub e anis pe l’acció de les aigües esiduals o lixi ia s; l’emissió no con olada a
l’a mos e a del biogàs (o gas d’abocado ), gene a en la e men ació anae òbia de ce s
componen s o gànics del ebuig deposa .
Emissió de me à i diòxid de ca boni, componen s majo i a is del gas gene a , classi ica s
com a gasos d’e ec e hi e nacle, pe la con ibució a l’escal amen global del plane a. La
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
8
no ma i a exis en a Eu opa, jun amen amb la desen olupada i adop ada a Espanya i
Ca alunya, sob e la ges ió i els eque imen s ècnics dels dipòsi s con ola s, es ableix que
s’ha de mi a de edui la p oducció d’aques gas i, en qualse ol cas, el seu con ol amb la
cap ació i pos e io combus ió. La ecupe ació d’aques gas es a à necessà ia, pe una pa ,
pe a edui l’e ec e nega iu dels seus componen s sob e l’a mos e a i, pe al a, pe a
eali za un possible ús ene gè ic del ma eix pel seu pode calo í ic, degu a la p esència de
me à.
1.2. OBJECTIUS
Els objec ius a assoli en el p esen es udi es basen en la gene ació del biogàs associa als
esidus d’o igen u bà acumula s en dipòsi con ola des de 1974 ins l’any 2001, a
Ca alunya. S’in odueix al lec o en la ges ió eali zada a Ca alunya d’aques ipus de esidu
en els úl ims anys, pe a la pos e io eali zació de di e ses es imacions:
 Càlcul es ima iu del olum de gene ació de biogàs, i dels p incipals componen s.
 Es imació del po encial d’ap o i amen ene gè ic en els abocado s ca alans.
 Con ibució del gas d'abocado gene a en l'anomena e ec e hi e nacle.
 In luència de la implan ació del nou model de ges ió en la educció d’emissions de
gasos d’e ec e hi e nacle.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
9
2. RESIDUS MUNICIPALS
La llei bàsica de esidus ca alana, Llei 6/1993, de ineix els esidus municipals ( ambé
conegu s com a Residus Sòlids U bans, RSU) com els “ esidus gene a s als domicilis
pa icula s, els come ços, les o icines i els se eis, i ambé els que no enen la conside ació
de esidus especials i que pe llu na u alesa o composició es poden assimila als que es
p odueixen en els di s llocs o ac i i a s”. Tenen ambé la conside ació de esidus municipals
“els esidus p oceden s de la ne eja de ies públiques, zones e des, à ees ec ea i es i
pla ges; els animals domès ics mo s; els mobles, els es is i els ehicles abandona s; els
esidus i els ende ocs p oceden s d’ob es meno s i epa ació domicilià ia”. Es di e encien,
en la modi icació de la Llei (2003), ci cui s independen s de ecollida pe als esidus
come cials, pe ep esen a p op del 15% del o al dels esidus municipals.
A Ca alunya es p odueixen cada any més de 30 Milions de ones de esidus de di e en s
ipus, elaciona s amb les di e en s ac i i a s que s’hi desen olupen: l’explo ació o es al i
ag ícola, les indús ies, la cons ucció, la depu ació d’aigües, els se eis, e c. A la Taula 2.1
s’indiquen les quan i a s de esidus que es gene a en en aques s sec o s l’any 1996, on un
10% pe anyen a la classi icació de esidus municipals.
Taula 2.1 P oducció de esidus a Ca alunya, 1996.
Tipus de esidu P oducció
( ) (%)
Fangs de depu ado a 2.181.476 7
Residus Cons ucció 2.000.000 6
Residus Indus ials 4.089.190 13
Residus Municipals 2.919.723 10
Fems i Pu ins 19.475.617 64
TOTAL 30.666.007 100
Fon : Jun a de Residus.
2.1. LEGISLACIÓ GENERAL SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS
La Llei 6/1993, de 15 de juliol, de ineix, a l’igual que la legislació es a al, la ges ió dels
esidus com “la ecollida, el anspo , l’emmaga zema ge, la alo i zació, la disposició del
ebuig i la come ciali zació dels esidus, inclosa la igilància d’aques es ope acions i la
igilància dels llocs de descà ega desp és de llu clausu a o ancamen . No es conside a
ges ió de esidus l’ope ació de ecicla ge en l’o igen dels esidus que es einco po en al
p océs p oduc iu que els ha gene a ”. En el capí ol IV de l’esmen ada Llei, s’especi ica el
onamen i les di ec ius de la ges ió de esidus municipals.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
16
impo ància de les accions o gànica, pape -ca ó i plàs ics. La p opo ció de ma è ia
o gànica s’ha is eduïda espec e l’es imació de 1995, p incipalmen , pe l’impo an
augmen del plàs ic, associa a l’ús d’en asos i embala ges. Cal conside a que aques a és
una composició mi ja pe o a Ca alunya, i que cada àmbi e i o ial ind à a iacions
espec e aques a mi jana. En un es udi eali za a l’À ea Me opoli ana de Ba celona l’any
1999, es a oba que la composició dels esidus municipals e a: ma è ia o gànica 35,8%,
pape -ca ó 24%, id e 6,4% i en asos lleuge s 12,1%. D’igual mane a, la acció de
ma è ia o gànica s’es ableix pe so a de la mi ja nacional espanyola del ma eix any, si uada
p op del 49 pe cen , ep esen an el descens del g up pape -ca ó i el plàs ic a un 18 i
11,5%, espec i amen .
Figu a 2.3 Composició mi ja dels esidus municipals a Ca alunya, 1999.
F acció
O gànica
38%
Vid e
8%
Pape -ca ó
21%
Plàs ic
16%
Me alls
5% Di e sos
12%
2.3. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
La quan i a anual de esidus municipals gene ada s’es ima a pa i de les dades ob ingudes
sob e la ecollida o dinà ia i la ecollida selec i a als municipis. La p oducció pe càpi a,
quilog ams pe habi an i any (kg/hab/any), pe me compa a el ni ell de p oducció de
esidus de dos països o dues comuni a s. La p oducció pe càpi a es à lligada a la enda pe
càpi a, pe ò hi ha al es ac o s que hi in lueixen com a a el model de ges ió aplica o el
mode de ida de cada socie a .
2.3.1. Fac o s d’in luència en la p oducció de esidus
La p oducció de esidus depèn, en gene al, d’una sè ie de ac o s, com són:
a) El ni ell de ida de la població (la p oducció de esidus és p opo cional al ni ell de
ida).
b) L’època de l’any.

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
17
c) El mode de ida de la població ( a ia amb la mig ació dià ia en e el cen e de les
ciu a s i la pe i è ia).
d) El mo imen de la població du an els pe íodes acacionals.
e) El clima.
) Els nous mè odes d’u ili zació d’en asos i embala ges.
g) El model de ges ió.
Es po a i ma que a majo g au de desen olupamen d’un país, majo és la se a p oducció
de esidus municipals amb l’excepció d’aquells països que, com Alemanya, han implan a
polí iques de educció de esidus. Aques país, amb una enda pe càpi a el doble de
l’espanyola, l’any 1996 enia una p oducció de esidus igual, i menys de la mei a que la dels
Es a s Uni s.
Les a iacions en la p opo ció espec e l’època, s’es ableixen de di e en mane a segons la
acció dels esidus que es ingui en comp e. Les es es de menja solen pa i un augmen en
la empo ada d’es iu, men e el pe cen a ge dels componen s associa s ípicamen a la
gene ació de esidus d’embala ges ( id e, plàs ics, e c.) és majo en l’època d’hi e n.
2.3.2. Gene ació de esidus municipals a Ca alunya
Les quan i a s que ep esen en la gene ació de esidus municipals a Ca alunya du an els
úl ims deu anys queden esumides a la Taula 2.3. A la Figu a 2.4, es po obse a
g à icamen l’e olució en la gene ació i p oducció de esidus municipals a Ca alunya en els
úl ims anys.
La me odologia emp ada pe a l’ob enció de les ones gene ades de esidus municipals s’ha
basa en la in o mació acili ada pels ens locals compe en s (ajun amen s, mancomuni a s,
consells coma cals i l’En i a Me opoli ana de Se eis Hid àulics i T ac amen de Residus),
sob e les quan i a s de esidus ecolli s.
A Ca alunya, a l’igual que a Espanya (Annex B), al lla g dels úl ims anys s’ha p oduï un
augmen en les ones de esidus municipals gene ades, es ablin un úl im alo anual de 595
kg/habi an . Les úl imes dades de les que es disposa si uen la gene ació d’aques ipus de
esidu al ol an de 3.600.000 ones, amb un majo inc emen en els úl ims anys. La
p e enció en la gene ació, com a onamen , enca a no s’ha aconsegui implan a ja que la
quan i a de esidus municipals gene a s no pa a de c éixe .
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
18
La gene ació de esidus municipals a Ca alunya ep esen a p op del 20% dels esidus
d’aques ipus que es gene en en la o ali a de l’Es a Espanyol. L’any 1999 es an gene a
193 Milions de ones de esidus u bans en el conjun de la Unió Eu opea, amb l’es ablimen
d’una axa de p oducció eu opea de 1,41 kg pe habi an .
Taula 2.3 Gene ació de esidus municipals a Ca alunya,
1991-2001.
Any Gene ació
( )
Cens(1)
(habi an s)
P oducció
(kg/hab/dia)
1991 2.700.488 1,21
1992 2.814.893 1,27
1993 2.792.545 1,26
1994 2.824.428 1,27
1995 2.816.662
6.059.494
1,27
1996 2.919.723 1,31
1997 2.946.450 6.090.040 1,33
1998 2.996.987 6.148.000 1,35
1999 3.317.929 6.209.000 1,49
2000 3.479.123 6.262.000 1,57
2001 3.624.648 6.361.000 1,63
Dades: Jun a de Residus. (1)Ins i u d’Es adís ica de Ca alunya.
Figu a 2.4 E olució de la gene ació i p oducció de esidus municipals a Ca alunya.
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
4.000.000
1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
Any
Gene ació ( )
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
1,60
1,80
P oducció
(kg./hab./dia)
Gene ació de RM P oducció (kg/hab/dia)
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
19
L’any 1999 es an p odui a Ca alunya més de 3.300.000 ones de esidus municipals, cosa
que suposa a un inc emen d'un 10,7% en la quan i a de esidus u bans espec e l'any
1998. Aques augmen no a ec a d’igual mane a a les di e en s egions i poblacions del
e i o i: a l’À ea Me opoli ana de Ba celona, l'augmen dels esidus municipals en els
ma eixos anys a se del 4,86% i les possibles causes, publicades pe la Jun a de Residus,
a en se de es ipus: un c eixemen econòmic del 4,1% l'any 1999, l'impac e del u isme i
les esidències es acionals.
Pe p o íncies, l’any 2001, a Ba celona es p oduï en un 70% de les ones o als i amb una
p oducció mi ja dià ia de 1,45 quilog ams pe habi an . En can i, a la p o íncia de Gi ona
aques a p oducció a se de 2,28 kg/hab, amb menys del 10% de la població censada i un
13% del o al gene a . Aques es p oduccions han ana augmen an al lla g dels anys,
passan dels 1,51 kg/hab/dia de l’any 1998 a Ta agona als 1,85 kg/hab/dia del 2001.
2.4. GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA
Els esidus municipals, pel seu o igen, pe les se es ca ac e ís iques i pe les disposicions
legals igen s, enen uns p ocedimen s de ges ió mol di e en s dels aplica s als esidus
indus ials. De o es mane es, els p incipis que han de go e na la ges ió d’aques s esidus
són els ma eixos: educció, eu ili zació i ecicla ge, o en unes condicions sani à iamen i
ambien almen co ec es.
Les en i a s locals, amb compe ències sob e la ges ió dels esidus municipals, són les
enca egades de desen olupa i d’adap a el model de ges ió a les ca ac e ís iques p òpies
de cada municipi o ag upació municipal. El pape de la Jun a de Residus, és e lla pe què
aques a ges ió es dugui a e me de la mane a més e icaç possible, com a en i a
esponsable de l’assolimen dels objec ius es able s en ma è ia de ges ió de esidus. Es
coope a amb els ajun amen s mi jançan ac i i a s com la c eació d’ins al·lacions, el seu
con ol i el man enimen de di e en s se eis de ecollida i ac amen de esidus especí ics.
Les quan i a s inalmen ecupe ades de les di e en s accions o componen s del o al de
esidus municipals gene a s, des de 1991 a 2001, es p esen en a la Taula 2.4. Ac ualmen la
acció més impo an dels esidus d’o igen u bà enca a és el ebuig que, en mol s casos, no
se’l dóna cap p ocessamen sinó que es compac a i s’en ia a incine a o a dipòsi con ola .
La ecollida i sepa ació de accions alo i zables ( id e, pape -ca ó, me alls, en asos
lleuge s, ma è ia o gànica, e c.) ha ana associada a un augmen . Cal des aca que les
di e en s ecollides selec i es s’han desen olupa ja començada la dècada dels no an a.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
20
Taula 2.4 Gene ació i ecupe ació de esidus municipals a Ca alunya, 1991-2001.
Any Gene ació To al
( )
Vid e
( )
Pape i ca ó
( )
En asos
Lleuge s
( )
Piles
( )
Ma è ia
O gànica
( )
Medicamen s
( )
En asos
Voluminosos
( )
Deixalle ies(1)
( )
Poda i
Ja dine ia
( )
Rebuig
( )
1991 2.700.488 - - - - - - - - - 2.700.488
1992 2.814.893 18.810,0 - - 20,7 - - - - - 2.796.062
1993 2.792.545 39.455,0 11.631,0 - 174,3 - - - - - 2.741.285
1994 2.824.428 48.328,0 26.227,0 - 249,5 - 16,0 - - - 2.749.607
1995 2.816.662 54.736,0 25.860,0 - 346,1 - 117,0 - - - 2.735.603
1996 2.919.723 62.358,0 64.587,0 6.501,0 395,1 - 106,0 - - - 2.785.776
1997 2.946.450 64.182,0 70.769,0 9.576,0 407,0 3.282,0 146,0 - - - 2.798.088
1998 2.996.987 69.941,3 95.942,6 10.206,8 440,2 9.245,4 155,7 - - - 2.811.055
1999 3.317.929 74.826,0 122.131,2 11.230,0 443,7 13.724,5 288,5 69.895,4 41.688,4 20.371,4 2.963.330
2000 3.479.123 76.137,8 155.369,7 20.395,4 448,5 32.303,0 287,5 104.743,2 70.557,0 28.745,3 2.990.135
2001 3.624.648 79.331,1 230.346,9 29.673,1 469,6 60.766,1 264,3 96.952,5 91.730,0 26.974,9 3.008.140
(1) Excep e id e, pape -ca ó, en asos, oluminosos, poda-ja dine ia i piles, comp abili za s en la columna co esponen . Dades: Jun a de Residus.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
21
L’ac i i a en els anomena s Pun s Ve ds o Deixalle ies ha c escu des de la se a pos a en
ma xa. El nomb e d’aques s, a l’igual que la es a d’ins al·lacions pe a la ecollida selec i a
dels esidus sòlids u bans, com pe exemple els iglús de les o e es dels ca e s pe a id e,
ca ó, en asos, e c., han ana en augmen a les poblacions de Ca alunya (Taula 2.5)
millo an , en pa , el endimen de la ecupe ació de ma è ies pe a la alo i zació.
Taula 2.5 Nomb e d’uni a s de con enido s pe a di e ses accions.
Any Con enido s
id e
Con enido s
pape i ca ó
Con enido s
en asos lleuge s
Con enido s
ma è ia o gànica Deixalle ies
1991 - - - - -
1992 - - - - -
1993 5.630 2.208 - - -
1994 8.453 5.083 - - -
1995 11.273 8.734 - - -
1996 11.929 9.999 2.643 - -
1997 13.359 10.484 3.691 - 25
1998 14.099 12.782 4.858 - 70
1999 15.629 14.960 10.625 - 123
2000 17.405 16.579 14.181 4.902 154
2001 18.327 17.913 16.585 9.557 173
Dades: Jun a de Residus.
Es po de ini l’e iciència de la ecollida de les accions com la quan i a de ma e ial
ecupe a (en pes) espec e al o al gene a en un any conc e . Aques alo po dona idea
del g au d’aplicació del model de ges ió eu opeu. Pe a e un càlcul ap oxima del o al
gene a de cada ipus de componen , es po calcula la pa co esponen del o al a pa i de
la composició mi ja es able a pe els di e en s o ganismes (1995, Jun a de Residus; 1999
Minis e io de Medio Ambien e).
Taula 2.6 E iciència de la ecollida selec i a a Ca alunya, 1998-2001.
Any
Gene ació
( )
Ma è ia o gànica
Recollida E iciència(1)
( ) (%)
Vid e
Recollida E iciència(1)
( ) (%)
Pape i ca ó
Recollida E iciència(1)
( ) (%)
1998 2.996.987 9.245,4 0,8 69.941,3 29,2 95.942,6 15,2
1999 3.317.929 13.724,5 1,1 74.826,0 28,2 122.131,2 17,5
2000 3.479.123 32.303,0 2,4 76.137,8 27,4 155.369,7 21,3
2001 3.624.648 60.766,1 4,4 79.331,1 27,4 230.746,9 30,3
(1)Pe al càlcul de l’e iciència s’han u ili za les dades més ecen s sob e la composició mi ja, eali zades pe el
Minis e i de Medi Ambien a Ca alunya l’any 1999 (Veu e apa a 2.2.3.)
A la Taula 2.6 s’ha calcula l’e iciència de la ecollida sepa ada de ma è ia o gànica, id e i
pape -ca ó en els úl ims anys a Ca alunya. Si s’es ima que la quan i a o al de id e

Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
22
gene a l’any 1999 a Ca alunya a se de 265.434 ones i la quan i a ecupe ada 74.826
ones, alesho es, l’e iciència de ecupe ació és del 28,2%. La p opo ció de ecupe ació
d’aques en els úl ims anys ha disminuï , o i que en mol poca quan i a .
L’e iciència de ecollida de ma è ia o gànica és no ablemen in e io a la de les al es dues
accions, degu , en pa , a la pos a en ma xa pos e io d’aques ipus de ecollida. A més,
ep esen a un an pe cen en pes més ele a de la b ossa gene ada (38% en on el 8 i 21
del id e i pape , espec i amen ). De o ma gene al i es ima i a, enca a queden lluny dels
al s objec ius d’e iciència del model de ges ió eu opea pe als esidus.
La Taula 2.7, mos a les quan i a s de esidus municipals que s’han ac a a Ca alunya els
úl ims anys, di e encian : la deposició con olada, la ecollida selec i a, la incine ació i en
al es la deposició incon olada i compos a ge, p incipalmen . A la Figu a 2.5 es eu
ep esen ada l’e olució, en an pe cen , de les di e en s opcions des de l’any 93 ins el
2001, excep e pe a l’any 1994 pe al que s’ha eali za una es imació al no disposa dels
alo s co esponen s.
Taula 2.7 T ac amen inal dels esidus municipals a Ca alunya, 1991-2001.
Any Deposició con olada
( ) (%)
Incine ació
( ) (%)
Recollida selec i a
( ) (%)
Al es
( ) (%)
TOTAL
( ) (%)
1991 - - - - 0 0,0 - - 2.700.488 -
1992 - - - - 18.830 0,6 - - 2.814.893 -
1993 1.694.835 60,7 558.149 20,0 51.260 1,8 467.149 17,5 2.792.545 100
1994 1.667.532 59,0 560.815 19,9 74.820 2,6 521.261 18,5 2.824.428 100
1995 1.911.855 67,9 658.763 23,0 80.595 2,9 165.449 6,3 2.816.662 100
1996 2.009.856 68,8 675.620 23,1 135.987 4,7 98.261 3,4 2.919.723 100
1997 2.035.022 69,1 670.228 22,7 148.362 5,0 92.838 3,2 2.946.450 100
1998 2.127.000 71,0 658.187 22,0 185.932 6,2 25.868 0,9 2.996.987 100
1999 2.275.626 68,6 687.704 20,7 354.599 10,7 0 0,0 3.317.929 100
2000 2.275.524 65,4 712.609 20,5 488.988 14,1 2.002 0,1 3.479.123 100
2001 2.311.428 63,8 694.813 19,2 616.508 17,0 1.898 0,1 3.624.648 100
(-) Valo s no disponibles. Dades: Jun a de Residus.
L´any 2001 es an ecolli selec i amen a Ca alunya 616.508 ones de esidus, un 73% més
que el 1999. Aques a xi a suposa el 17% del o al de esidus, ep esen an deu egades la
p opo ció que ep esen a a aques a opció de ac amen l’any 1993.
En els p ime s anys pos e io s a 1993, en que s’ap o a la Llei bàsica de esidus, no
s’aconsegueix imposa d’una mane a signi ica i a la no a cul u a sob e la eu ili zació i el
ecicla ge de les ma è ies. Pe al a dels ecu sos i in as uc u es necessà ies (ins al·lacions
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
23
de ac amen , apa ell logís ic, e c.) i la conscienciació de la població, no és ins a inals dels
anys no an a que es poden obse a can is signi ica ius en la ges ió dels esidus municipals.
L’opció p incipal de ac amen semp e ha es a i con inua sen l’abocamen , sigui d’una
mane a con olada o incon olada. La p àc ica il·legal, amb un 18% de les ones abocades
l’any 1993, ha deixa pas a un abocamen con ola p àc icamen del 100%.
Figu a 2.5 T ac amen inal dels esidus municipals a Ca alunya, 1993-2001.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
Any
%
Deposició con olada Incine ació Recollida selec i a Al es Deposició
En els úl ims anys la endència ha es a disminui la p opo ció de ma è ia des inada an a la
deposició en con ol com a la incine ació, del 93% de 1998 al 83% del 2001, degu a que les
ecollides de accions alo i zables ( ecollida selec i a) han so e un augmen des aca .
La c ema de esidus s’ha man ingu p àc icamen es able, al ol an de les 700.000 ones
anuals degu a la capaci a d’aques ipus de ac amen a Ca alunya. Exis eixen sis plan es
incine ado es (Ma a ó, Ta agona, Gi ona, San Ad ià de Besós, Vall d’A an i Mon cada i
Reixac), amb una capaci a nominal de ac amen de 660.000 ones l’any.
Una co ec a ges ió, encaminada a la alo i zació de accions ecupe ades, po a iba a
disminui els impac es ambien als. A la Taula 2.8 queden esumi s b eumen els bene icis
ambien als associa s a la ecollida selec i a d’alguns dels componen s del esidus.
Hi ha en asos de id e que desp és d’un p océs de en a poden se o na s a u ili za pe a
la ma eixa inali a p op d’una quinzena de egades. Els en asos de plàs ic es poden ecicla
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
24
pe a la ab icació, en e d’al es, de bosses de plàs ic, mobilia i u bà, senyali zació, e c. o bé
pe a l’ob enció de nous en asos d’ús no alimen a i (lleixius, de e gen s, e c.).
Taula 2.8 P incipals bene icis ambien als associa s a la ecollida selec i a.
Componen dels
esidus municipals
ecupe a
Bene icis ambien als associa s
Ma è ia o gànica
1. Reducció de les emissions dels gasos esponsables de
l’e ec e hi e nacle i de la disminució de la capa d’ozó.
2. Ob enció de compos .
3. Reducció del olum de esidus municipals que cald à
diposi a en un abocado o incine a .
Pape i ca ó
1. Disminució del consum d’aigua en un 85%.
2. Conse ació dels boscos en min a la necessi a de ib es
ege als e ges.
3. Es al i d’un 65% en el consum d’ene gia.
4. Reducció del olum de esidus municipals que cald à
diposi a en un abocado o incine a .
Vid e
1. Disminució del consum d’ene gia en un 27%.
2. Disminució de la con aminació a mos è ica i de l’aigua.
3. Disminui el consum de ma è ies p ime es.
4. Reducció del olum de esidus municipals que cald à
diposi a en un abocado o incine a .
En asos lleuge s
1. Disminució del consum d’aigua.
2. Disminució del consum d’ene gia.
3. Reducció del olum de esidus municipals que cald à
diposi a en un abocado o incine a .
Dades: Jun a de Residus.
Segons dades es ima i es de la Jun a de Residus, l’any 2.000, amb la ecupe ació de
76.137 ones de id e es a aconsegui es al ia 91.200 ones de ma è ies p ime es i el
consum de 2.284 ones de pe oli. En e d’al es, amb l’ene gia es al iada pe a la ab icació
de les 155.370 ones de pape i ca ó in oduïdes un al e cop en el cicle p oduc iu, uns
750GWhe, es pod ia dona elec ici a a unes 53.000 amílies du an un any. De les 32.303
ones de ma è ia e men able sepa ades, es an ob eni 9.000 ones de compos de quali a .
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
25
3. LA DEPOSICIÓ CONTROLADA A CATALUNYA
His ò icamen , els abocado s han es a la p incipal al e na i a com a ac amen inalis a dels
di e en s ipus de esidus gene a s. Aques s han so e una lla ga i no ò ia e olució en el seu
disseny i cons ucció, de al mane a que minimi zin la possibili a de p odui p oblemes en
l’en o n. Fins la concepció ac ual del dipòsi d’acumulació, els esidus s’apila en, en mol s
casos es cob ien amb e es, en emplaçamen s des ina s a aques i a les a o es de les
poblacions sense cap mena de con ol.
3.1. LEGISLACIÓ SOBRE LA DEPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS
Fins l’en ada en igo de la no a legislació eu opea ela i a a l’abocamen de esidus,
Di ec i a 1999/31/CE, no exis ia a Espanya una no ma i a especí ica que obligués els
p omo o s d’un abocado a eali za la se a cons ucció d’aco d amb uns es ànda ds
p e ixa s. Només exis ia una legislació genè ica pe a ac i i a s classi icades i el equisi de
l’Es udi d’Impac e Ambien al pe a l’ob enció de la co esponen Llicència Ambien al (Llei
3/1998 d’In e enció In eg al de l’Adminis ació Ambien al, I.I.A.A.). En can i, algunes
poques comuni a s au ònomes sí que an desen olupa una no ma i a al espec e, en e
elles Ca alunya (Dec e 1/1997).
L’objec iu de la Di ec i a 1999/31, de 26 d’ab il, ela i a a l’abocamen de esidus, segons
s’indica en els a icles 3 i 4, és es abli “ igo osos equisi s ècnics i ope a ius sob e esidus i
abocamen s, mesu es, p ocedimen s i o ien acions pe impedi o edui , en la mesu a
possible, els e ec es nega ius en el medi ambien de l’abocamen de esidus, en pa icula la
con aminació de les aigües supe icials, les aigües sub e ànies, el sòl i l’ai e, i del medi
ambien mundial, inclòs l’e ec e hi e nacle, així com qualse ol isc de i a pe a la salu
humana, du an el cicle de ida de l’abocado ”. Plan eja no es concepcions en e mes
adminis a ius, així com la imposició de p eus d’abocamen compe i ius i equipa ables a
d’al es sis emes de ac amen inalis es.
3.1.1. De inició de dipòsi con ola
El concep e de dipòsi con ola es de ineix a l’a icle 3 del Dec e de la Gene ali a de
Ca alunya 1/1997, de 7 de gene , sob e la disposició del ebuig dels esidus en dipòsi s
con ola s, com a:
“ o a ins al·lació de disposició con olada del ebuig en supe ície, de qualse ol ipus de
esidus, de p ocedència p òpia o de e ce s, inclòs en l’apa a D1 o D5 de l’annex II.A de la
Decisió de la Comissió 96/350/CEE”.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
32
3. En la clausu a de ini i a de o a la supe ície de l’abocado es p ocedi à c onològicamen
amb una capa d’assen amen inal d’un g uix mínim de 50 cm; ni ell d enan pe a
e acuació de gasos; una capa d’impe meabili zació mine al na u al (a giles) de 90 cm de
g uix mínim i amb un coe icien de pe meabili a in e io o igual a 10-9 m/s; ni ell d enan
d’aigües plu ials d’un g uix mínim de 50 cm (0,3 m en el Dec e 1/1997 i eclama s 0,5 m
en la Di ec i a 1999/31) cons i uï pe g a es amb una pe meabili a supe io o igual a
10-3 m/s, p o egi en la se a pa supe io pe una làmina a i icial il an o pe un a capa
de ma e ial g anula ; inalmen , una capa mínima de 50 cm de e a capaç de supo a
la ege ació i una úl ima capa de 30 cm de e a ege al adobada.
4. A mesu a que s’assoleixen les co es inals de eblimen de esidus, es p ocedeix a la
clausu a i segella . La e ege ació inal de la supe ície de segella possibili a à la
in eg ació ha mònica del conjun en l’en o n na u al.
Figu a 3.2 Clausu a, segella i egene ació en dipòsi s de esidus
no especials (Classe II).







Re ege ació








Te a ege al (0,3 m)









Te a supo de ege ació (0,5 m)
Làmina a i icial il an
G a es pe al d ena ge d’aigües plu ials (10-3 m/s; 0,3 m)
Ba e a d’a giles (10-9 m/s; 0,9 m)
Capa de d ena ge del biogàs









Residus compac a s
5. Impedi que les aigües supe icials o sub e ànies pene in en els esidus aboca s
mi jançan , pe exemple, l’es ablimen d’una asa pe ime al.
6. Assegu a l’es abili a dels esidus col·loca s, en pa icula pe a e i a eslla issades.
Es ablin , en o es penden s, e asses que man inguin e ingu el ma e ial en cas de
o es pluges.
7. L’abocado ha de disposa de mesu es de segu e a que impedeixin el lliu e accés a les
ins al·lacions.
Re e en s al con ol i la gene ació del gas d’abocado , exis eixen di e sos pun s in e essan s
i a eni en comp e en la ansposició de la Di ec i a 1999/31 al eglamen espanyol:
8. Es de ineixen els següen s objec ius en la educció de la ma è ia biodeg adable a
diposi a en els abocado s:

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
33
• Com a mol el 16 de juliol de 2006, la quan i a (en pes) de esidus municipals
biodeg adables des ina s a l’abocamen no supe a à el 75% de la quan i a o al de
esidus municipals biodeg adables gene a s el 1995.
• Com a mol el 16 de juliol de 2009, la quan i a (en pes) de esidus municipals
biodeg adables des ina s a l’abocamen no supe a à el 50% de la quan i a o al de
esidus municipals biodeg adables gene a s el 1995.
• Com a mol el 16 de juliol de 2016, la quan i a (en pes) de esidus municipals
biodeg adables des ina s a l’abocamen no supe a à el 35% de la quan i a o al de
esidus municipals biodeg adables gene a s el 1995.
L’es a ègia suposa que només s’aboquin els esidus que hagin es a ac a s
p è iamen . La ma è ia o gànica p esen en els esidus municipals hau à de se
compos ada, biogasi icada o alo i zada en la majo pa .
9. Pe a que la p o ecció del medi ambien sigui comple a, i es minimi zi el possible
impac e, s’es ableix que “en o s els abocado s que ebin esidus biodeg adables es
ecullin els gasos d’abocado , es ac in i s’u ili zin. Si el gas ecolli no po u ili za -se pe
a p odui ene gia, s’hau à de c ema com a mínim”.
Una xa xa de canonades pe me que els gasos que es gene en dins del dipòsi com a
esul a de la e men ació dels esidus o gànics siguin e acua s i ins i o , es puguin
ap o i a .
10. Din e de les mesu es es able es al RD 1481/2001 en el man enimen pos -clausu a,
mínim als en a anys següen s a la clausu a, s’es ableix el con ol i seguimen
d’ex acció del biogàs.
3.4. DIPÒSITS CONTROLATS.
L’e olució dels dipòsi s de esidus municipals a Ca alunya, i a la es a de l’Es a en gene al,
ha segui una endència a la educció d’aques nomb e i a l’adequació de les ins al·lacions
espec e als eque imen s ècnics. Fins que a p incipis dels anys no an a es an edui
signi ica i amen el nomb e d’abocado s, cada població, de mane a indi idual o en
mancomuni a amb al es poblacions del ol an , enia un dipòsi a les a o es pe a
l’abocamen de o ipus de esidus on, en mol s casos, es c ema en.
S’ha passa a clausu a aques s an ics abocado s municipals de mane a p og essi a, pe a
dona pas a emplaçamen s adequa s, adap an -se a les no es exigències. Segons dades de
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
34
la Jun a de Residus de 2001, es an diposi a esidus sòlids u bans a Ca alunya en una
en ena d’abocado s, epa i s de mane a que donen se ei a o el e i o i (Figu a 3.3).
Figu a 3.3 Dipòsi s con ola s a Ca alunya, 2001.
Dipòsi Con ola Coma ca Dipòsi Con ola Coma ca
1. Balague La Nogue a 16. Llo e De Ma La Sel a
2. Banyoles (Puigpal e ) El Pla de l’Es any 17. Man esa (I) El Bages
3. Bell e de Ce danya La Ce danya 18. Mas de Ba be ans El Mon sià
4. Be ga El Be guedà 19. Mon e e i Cas ellbò L’Al U gell
5. Beuda La Ga o xa 20. Mon oliu de Lleida El Seg ià
6. Bo ges Blanques Les Ga igues 21. Oliana L’Al U gell
7. Cas ellnou de Seana El Pla d’U gell 22. O ís Osona
8. Ce e a La Sega a 23. Ped e i Ma zà L’Al Empo dà
9. Cla iana de Ca dene El Solsonès 24. San a Coloma de Fa ne s La Sel a
10. Vall d’en Joan (Ga a ) Ba celonès 25. San a Ma ia de Palau o de a Vallès O ien al
11. Hos ale s de Pie ola L’Anoia 26. So Palla s Sobi à
12. L' Aldea Baix Eb e 27. Tà ega L’U gell
13. La G anadella Les Ga igues 28. Ti issa Ribe a d’Eb e
14. Les Llosses El Ripollès 29. T emp (I) Palla s Jussà
15. Llagos e a (Solius) El Gi onès 30. Vaca isses Vallès Occiden al
Dades: Jun a de Residus.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
35
G àcies a l’adopció de les mesu es ècniques es able es amb l’O d e 17.10.1984 i el Dec e
1/1997, basa en els esbo anys de la Di ec i a de 1999, Ca alunya pa eix d’una posició
a an a josa en la se a aplicació, ja que cal adap a pocs aspec es del Dec e a la e sió de
la Di ec i a inalmen ap o ada.
Pe p o íncies, el majo nomb e de dipòsi s con ola s (en ac iu o con ola s) es oba a
Lleida. En can i, pe capaci a de deposició, Ba celona comp e amb el majo olum,
es able en més de 45 Milions de me es cúbics. Des de 1974 i ins a 2001, a Ca alunya han
exis i més de qua an a dipòsi s ca aloga s com a con ola s, inician -se l’ac i i a amb el de
la Vall d’en Joan a l’any 1974 (Figu a 3.4).
Figu a 3.4 Nomb e de dipòsi s con ola s en ac iu a Ca alunya (1974-2001).
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Any
Dipòsi s con ola s (ac ius)
Les capaci a s es imades pe la Jun a de Residus dels abocado s en ac iu són a iables: an
des de 20 Milions de ones al de la Vall d’en Joan ( ambé com conegu com del Ga a ), a
les p op de 39.000 d’Oliana. Exis eixen casos en que hi ha una sob eexplo ació de
l’abocado , el més des aca el del Ga a , degu a que enca a no s’han habili a nous espais
pe a la deposició del ebuig.
L’abocado del Ga a és el més g an d’Espanya, es an p e is a la se a clausu a pe a l’any
2006 amb una quan i a acumulada p òxima a 25 Milions de ones. A més, inaugu a l’any
1974, aques abocado es oba din e del pe íme e del Pa c Na u al del Ga a , es able
l’any 1987. Aques e suposa l’especial adopció de mesu es medi ambien als que minimi zin
l’impac e de o es les ins al·lacions es able es.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
37
4. GAS D’ABOCADOR
Legalmen , segons la de inició ex e a de l’a icle 2 de la Di ec i a 1999/31/CE, s’en én pe
gas d’abocado “ o s els gasos que es gene en a pa i dels esidus con ingu s en els
abocado s”. D’a a en enda an s’exp essa à el conjun d’aques s gasos com a gas
d’abocado o biogàs.
Pe al de e un càlcul es ima iu de les emissions dels componen s majo i a is del gas
d’abocado , p oduïdes en els abocado s adminis a i amen con ola s de Ca alunya, s’ha
u ili za el so wa e in o mà ic Land ill Gas Emissions Model - e sion 2.01 (LandGEM),
desen olupa pe el Con ol Technology Cen e , que pe any a l’Agència Medi Ambien al
dels Es a s Uni s d’Amè ica (En i onmen al Polu ion Agency , EPA).
4.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL GAS D’ABOCADOR
El gas d’abocado es gene a pe di e en s ases de biodeg adació de la majo pa de la
ma è ia o gànica p esen en els esidus municipals aboca s, degu a les condicions
majo i à iamen anae òbies que es donen pe la cobe u a dià ia amb e a i ma e ials ine s.
4.1.1. Composició i ca ac e ís iques del gas
Els gasos que es oben en els abocado s inclouen amoníac (NH3), diòxid de ca boni (CO2),
monòxid de ca boni (CO), hid ogen (H2), sul u d’hid ogen (H2S), me à (CH4), ni ogen (N2) i
oxigen (O2) i clo o uo oca bons (CFC’s) i al es, com a a benzè, oluè, clo u de inil,
compos os o ganosul u a s, hid oca bu s clo a s, e c. ( o s ells engloba s en la denominació
de Compos os O gànics Volà ils, COV’s).
En la Taula 4.1 es p esen a una es imació de les p opo cions de cada componen en un
biogàs ípic, a egin ambé les ca ac e ís iques d’humi a , empe a u a i pode calo í ic.
El me à i el diòxid de ca bó son els p incipals gasos p oceden s de la descomposició
anae òbia dels componen s biodeg adables dels esidus o gànics. A més de pe i es
p opo cions de ni ogen, oxigen, monòxid de ca boni i hid ogen, con é aces de COV’s i
d’al es con aminan s o gànics i ino gànics (pe exemple, àcid sul íd ic).
L’exis ència de ni ogen i oxigen en e els gasos, associada a l’en ada d’ai e, po se
deguda a una dolen a cobe u a dels esidus, la baixa gene ació de gas o una ex acció
o çada massa enè gica.

Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
38
Taula 4.1 Cons i uen s ípics oba s en el gas d’abocado .
Componen Pe cen a ge
(base olum sec)
CH4 45-60
CO2 40-60
N2 2-5
H2S 0-1,0
O2 0,1-1,0
NH3 0,1-1,0
H2 0-0,2
CO 0-0,2
Cons i uen s en quan i a s aça 0,01-0,6
Ca ac e ís iques
Tempe a u a 35-67ºC
Con ingu en humi a Sa u a
Pode calo í ic in e io (kcal/m3) 4.290
Fon : [TCHOBANOGLOUS, 1995].
Els cons i uen s en quan i a aça del biogàs poden eni dos o ígens: poden a iba a
l’abocamen amb els esidus en an s (pe exemple els CFC’s de pa s de ne e es i al es
elec odomès ics) o poden p odui -se mi jançan eaccions biò iques i abiò iques que enen
lloc din e d’aques . El clo u de inil és un subp oduc e de la deg adació del di- i i-clo oe è.
Pe la na u alesa o gànica d’aques s gasos, poden se abso bi s pels cons i uen s dels
esidus en l’abocamen .
Un me e cúbic de biogàs, amb un 50% de me à, po a iba a eni un Pode Calo í ic
In e io (PCI) al ol an de 4.290 kcal en condicions no mals (0ºC i 1 a mos e a), el que ens
p opo ciona una idea del seu po encial ene gè ic (ap oximadamen 2,5 Nm3 de biogàs
equi alen ene gè icamen a 1 Nm3 de gas na u al).
4.1.2. Gene ació del biogàs
Els mic oo ganismes d’aques a sè ie de ans o macions o men un ecosis ema complex, on
els esidus de l’acció d’uns són ap o i a s com alimen pe al es. La on p incipal
d’o ganismes, esponsables de la descomposició dels esidus és el ma e ial del sòl que
s’u ili za com cob imen dia i i inal. Al es on s d’o ganismes són els angs dige i s de
plan es de ac amen d’aigües esiduals, e acua s en mol s abocamen s de esidus no
especials i, en cas de que exis eixi el sis ema d’apo ació necessa i, el lixi ia eci cula .
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
39
Es po conside a que la gene ació dels p incipals gasos d’abocado es p odueix en cinc
ases seqüencials. A con inuació es desc iuen aques es ases, pe a una capa de esidus
deposa , poden obse a l’e olució dels p incipals componen s en la Figu a 4.1.
• Fase I - Ajus amen inicial: es p odueix descomposició biològica baix condicions
ae òbiques, degu a ce a quan i a d’ai e a apa din e de l’abocamen . La
composició del gas gene a se à p ope a al 100% de diòxid de ca boni. El pH inicial
del ebuig és, ap oximadamen , neu e.
La ase de e men ació ae òbica és mol exo è mica, poden -se a iba a
empe a u es de l’o d e de 70 ºC. En e apes anae òbies la empe a u a disminueix,
si uan -se en e els 25 i 40 ºC.
• Fase II - Fase de ansició: descendeix la quan i a d’oxigen i ni ogen, ja que
comencen a desen olupa -se condicions anae òbies. Els memb es de la comuni a
mic obiana esponsables de la con e sió del ma e ial o gànic dels esidus en me à i
diòxid de ca bó comencen un p océs de es e apes amb la con e sió de ma e ial
o gànic complex en àcids o gànics i al es p oduc es in e medis.
El pH del lixi ia , si es que aques es o ma, comença a cau e degu a la p esència
d’àcids o gànics i a l’e ec e del CO2 din e de l’abocamen .
• Fase III - Fase àcida: s’accele a l’ac i i a mic obiana iniciada en la ase II amb la
p oducció de quan i a s signi ica i es d’àcids o gànics, diòxid de ca boni i pe i es
quan i a s de gas hid ogen. Implica la ans o mació (hid òlisi) de compos os amb al
pes molecula (pe exemple: lípids, polisacà ids, p o eïnes i àcids nucleics) en
compos os ap es pe se u ili za s pels mic oo ganismes, dissol s en aigua, com on s
d’ene gia i nu ien s. El segon pas en el p océs (ace ogènesi) implica la con e sió
mic obiana dels compos os esul an s del p ime pas en compos os in e medis de
baix pes molecula , com son l’àcid acè ic (CH3COOH) i al es àcids més complexes.
S’iden i ica aques s mic oo ganismes com acidogènics ( o mado s d’àcids).
El pH del lixi ia , si es o ma, eqüen men cau à ins un alo de 5 o menys pe la
p esència dels àcids o gànics i pe la p esència de CO2 din e de l’abocado . Degu
als baixos alo s de pH en el lixi ia , mol s nu ien s essencials així com cons i uen s
ino gànics, incloen -hi sals i me alls pesa s, es dissolen en el lixi ia .
La Demanda de Bioquímica d’Oxigen (DBO), la Demanda Química d’Oxigen (DQO) i
la conduc i i a del lixi ia s’inc emen a à signi ica i amen du an la ase III degu a la
dissolució d’aques s àcids.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
40
Figu a 4.1 Composició del gas en les ases de e men ació.
Fon : EPA.
• Fase IV - Fase de e men ació del me à: un segon g up de mic oo ganismes,
conegu s com me anogènics ( o mado s de me à), con e eixen l’àcid acè ic, gas
d’hid ogen i pa de diòxid de ca boni de la Fase àcida en CH4. S’es ima que l’àcid
acè ic és la on més impo an de me à. En aques a e apa el CO2 i el H2
disminueixen en p opo ció ela i a; la p opo ció de CH4 en el gas oscil·la,
gene almen , en e el 50 i 60%.
El pH din e de l’abocado puja à a alo s més neu es, en el ang de 6,8 a 8. Pe
an , menys cons i uen s ino gànics queden en la dissolució i, com a esul a , la
concen ació de me alls pesa s p esen s en el lixi ia ambé es edui à. Pe aques a
aó, la Demanda de Bioquímica d’Oxigen (DBO), la Demanda Química d’Oxigen
(DQO) i la conduc i i a del lixi ia disminui an.
• Fase V - Fase de madu ació: es p odueix l’es abili zació de la me anogènesi. La
eloci a de gene ació del gas de l’abocamen disminueix signi ica i amen , pe al a
de nu ien s, humi a i els subs a s que queden en l’abocamen són de més len a
deg adació. En conseqüència, es di on ai e cap a les capes més supe icials dels
esidus, pel g adien de p essió.
Segons aques a desc ipció, és di ícil pa la d’una composició del gas sense e e e ència a
la ase del p océs de deg adació i al ipus de ma è ia abocada. Pe ò, al p odui -se l’ascensió
dels gasos de capes supe posades, el biogàs so in o ex e p esen a una ba eja dels
di e en s gasos p oduï s pe esidus de di e en an igui a . En aques a ba eja enen una
majo p opo ció els gasos de les e apes me agèniques, ja que és du an aques es e apes
quan es p odueixen majo s quan i a s de gasos du an més emps.
La du ació de les e apes de p oducció del gas de l’abocamen a ia à segons: la dis ibució
dels componen s o gànics en l’abocamen , la disponibili a de nu ien s, el con ingu
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
41
d’humi a dels esidus i el g au de compac ació. Així, inc emen an la densi a del ma e ial
col·loca en l’abocamen , descendi à la possibili a de que la humi a a ibi a o es pa s dels
esidus i, pe an , edui à la possibili a que es p odueixi la con e sió i la p oducció de gas.
4.1.3. Fac o s in luen s en la gene ació de gas
Exis eixen múl iples ac o s que con olen la quan i a i la p opo ció dels di e sos
componen s en la gene ació del gas en l’in e io de l’abocado :
a) Composició de la ma è ia o gànica (el po encial de e men ació i gene ació és
con ola pe l’en ada en el dipòsi de ma è ia o gànica ica, p incipalmen , en
cel·lulosa p o eïnes i lípids).
b) Disponibili a de nu ien s (l’ecosis ema anae obi necessi a, en e la ma è ia o gànica,
d’al es nu ien s, en e els que des aquen ni ogen i òs o ).
c) Tamany del ebuig (les pa ícules del ebuig, segons les se es dimensions, acili a an
el anspo de nu ien s i el con ol d’humi a ).
d) Compac ació en el as del dipòsi (jun amen amb el amany de les pa ícules, el
mo imen d’aigua i nu ien s es eu à a ec a pel g au de compac ació).
e) In usió d’oxigen (aques e no pe me que les bac è ies anae òbies ac uïn
co ec amen ; po se degu a l’exis ència en el dipòsi del sis ema de cap ació de
gasos o a un mal cob imen ).
) Humi a (necessa i un al con ingu d’aigua, en e el 50 i 60%, pe a l’ac i i a
mic obiana).
g) pH (el pH depèn de la e apa o ase del p océs de descomposició).
h) Tempe a u a (segons la ase del p océs, associada a un ipus de bac è ia, la
empe a u a hau à de se més o menys ele ada)
To s aques s ac o s s’in luencien i es elacionen els uns amb els al es pe a dona unes
condicions en les capes de esidus que de e minen el po encial de gene ació del gas. Les
condicions d’humi a i empe a u a, condicions me eo ològiques, depend an de la zona on es
si uï l’abocado .
4.1.4. Volum de gas p oduï .
Si els cons i uen s o gànics indi iduals oba s en els esidus municipals es ep esen en
d’una o ma gene ali zada amb la ó mula CaHbOcNd, , lla o s es po es ima la majo pa de
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
48
 Concen ació de compos os o gànics di e en s del me à (NonMe hane O ganic
Compounds, NMOC).
 Deposició o no de ma è ies pe illoses (Codisposal o No-Codisposal, espec i amen ).
S’emp a aques a in o mació en els càlculs, enin en comp e els següen s pun s:
- Les cons an s k i Lo, jun amen amb la quan i a de esidus aboca s anualmen ,
s’emp en en el càlcul de la o mació de me à.
- La capaci a de deposició, en cas que l’any de ancamen de l’abocado co espongui
amb l’ac ual, no é in luència en el esul a . El p og ama u ili za la es a de capaci a
pe a a egi , en pa s iguals, la deposició inal en els anys es an s.
- El conjun de NMOC’s inclouen ce nomb e de con amina s, com a a benzè, oluè,
e ilbenzè i al es compos os o gànics olà ils. Queden di idi s, segons no ma i a
ame icana, en con aminan s pe illosos (Ha dazous Ai Pollu an s,HAP) i COV’s. Es
poden consul a les es imacions pe a un o al de 47 con aminan s p esen s en les
mos es p eses als abocado s no d-ame icans (HAP’s i COV’s).
- Al se un p og ama desen olupa als EEUU, s’ha de eni en comp e que els esidus
pe illosos conside a s no són exac amen els es able s en els ca àlegs ni en la
Di ec i a 91/689/CE, de 12 de desemb e de 1991, ela i a als esidus pe illosos. La
de e minació de la deposició o no de ma è ies pe illoses així com la concen ació de
NMOC’s, con olen la possible gene ació de COV’s i al es oligoelemen s.
- LandGEM calcula la p oducció dels componen s du an els següen s 200 anys
(sense possibili a de la se a modi icació) a la da a de clausu a de l’abocado .
To s els alo s que es an se i en aques a e sió del p og ama es an exp essa s en uni a s
mè iques, o i que no ho a en el Sis ema In e nacional.
4.2.3. Valo s disponibles
El p og ama LandGEM po unciona u ili zan dades especí iques i conegudes de l’abocado
o, en cas que no es disposi d’alguna de les dades necessà ies, acili a dos conjun s de
alo s en unció de les in encions de càlcul. Es ecullen esumi s a la Taula 4.4.
El p ime d’ells, basa en les egulacions del Clean Ai Ac (CAA) pe a les emissions dels
abocado s exis en s i nous de esidus municipals dels Es a s Uni s, es ableix un càlcul pe
als alo s màxims espe a s de gene ació dels componen s que es o men.

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
49
Taula 4.4 Dades es ima i es pe a k, Lo i NMOC.
k
(anys-1)
Lo
(m3 CH4/Mg)
NMOC
(ppm )
CAA 0,05 170 4000
2420
AP-42 0,04 100 595
CAA (zones seques) 0,02 170 4000
2420
AP-42(zones seques) 0,02 100 595
El següen es à basa en els ac o s d’emissió es able s pe l’EPA en el Compila ion o Ai
Pollu an Emission Fac o s, AP-42 , l’any 1997. Aques s alo s an una es imació dels alo s
ípics de gene ació.
Les ecomanacions d’ús, en cas que sigui necessa i, pe a les dades AP-42 són pe a
in en a is que ulguin e lec i les gene acions ípiques p oceden s d’aques ipus
d’ins al·lacions. En can i, pe a ce ca un nomb e màxim espe a d’emissions, és millo
es abli les dades del CAA.
Conside an que les zones seques (p ecipi ació anual in e io als 635 milíme es) no
aconsegui an an bones condicions pe a la descomposició, pe al a de l’humi a
necessà ia, es edueix el ac o pe a la quan i a de gene ació de me à (k), en ambdós
casos a 0,02 anys-1.
Les dades pe a les concen acions de NMOC u ili zades en el cas del sis ema AP-42 són
di e en s pe a abocado s on s’accep en o es deposen in olun à iamen esidus pe illosos i
en els que es à assegu ada la se a absència. La concen ació més ele ada en aques s
casos, de 2420 ppm , co espon als abocado s amb esidus pe illosos.
Pe al càlcul de la p oducció dels 47 componen s mino i a is, en concen acions aça,
es ableixen ambdós c i e is concen acions de e e ència.
4.2.4. Resul a s
Un cop s’han de ini les condicions d’ope ació i els pa àme es necessa is, és a el càlcul de
la quan i a es imada de gene ació pe als di e en s gasos. Els esul a s poden se
p esen a s en o ma de ex i de o ma g à ica pe als componen s desi ja s.
En el o ma ex s’inclouen els pa àme es designa s i els alo s de gene ació pe al
con aminan es able en els di e sos anys, en olum i massa p oduïda. Les condicions dels
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
50
olums no es an no mali zades (0ºC i 1 a mos e a), s’es ableixen en condicions ípiques dels
abocado s dels EEUU, pel que s’ha de eni en comp e la massa pe a es abli la se a
no mali zació.
G à icamen , s’ob é la ep esen ació de la p oducció o al anual del componen selecciona ,
en Mg/any. A l’igual que en el o ma ex , les dades co esponen s a cada any ep esen en
la suma de la gene ació pe a les di e en s en ades de esidus a l’abocado .
4.3. ESTIMACIÓ DEL GAS D’ABOCADOR GENERAT A CATALUNYA
Es eali za una es imació, amb el Land ill Gas Emission Model - e sion 2.01, de la gene ació
dels p incipals componen s del gas d’abocado (CH4 i CO2) en els abocado s con ola s pe
a esidus no especials, a pa i de la ma è ia diposi ada p oceden dels esidus municipals a
Ca alunya des de l’any 1974 i ins al 2001 (Annex C).
4.3.1. Objec e d’es udi
El gas d’abocado , com ja s’ha is an e io men , es à o ma pe una g an i a iada quan i a
de gasos. El LandGEM é en comp e a la g an majo ia d’ells, pe ò en aques apa a només
es a an càlculs es ima ius sob e els p incipals componen s, me à i el diòxid de ca boni.
La aó pe la qual s’es udia an únicamen els alo s pe a aques s gasos en els di e en s
abocado s, és la se a implicació i con ibució en l’anomena e ec e hi e nacle, així com la
possible aplicació ene gè ica del me à (mo iu d’es udi més enda an ). Hi ha al es possibles
componen s del biogàs, com a a l’òxid ni ós (N2O) i els clo o luo oca bons (CFC’s), que
ambé con ibueixen a l’escal amen global del plane a. No s’han ingu en comp e aques s,
pe se gene a s en mol in e io quan i a i la quali a de les dades no ho pe me .
4.3.2. Residus municipals aboca s
Les dades sob e les ones de esidus municipals des inades a dipòsi con ola a Ca alunya,
en els úl ims anys (1974-2001) es p esen en a la p ime a columna de la Taula 4.6. Es oben
epa ides en els di e en s abocado s: públics o p i a s, en ac iu o clausu a s.
En els úl ims en a anys han accep a esidus municipals a Ca alunya una qua an ena
d’abocado s dels que, alguns en segones ases (com el de T emp o Man esa), queden una
en ena en se ei. Exis eixen no ò ies di e ències en e ells; men e el de Ga a ha
esde ingu en quasi un milió de ones anualmen accep ades, n’hi ha, com el de Josa i
Tuixén, que no han passa de les 200 ones.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
51
Aques e a en p opo ció a la capaci a d’acumulació dels abocado s i pe les p oduccions
de esidus de les zones a les que donen se ei. L’abocado del Ga a acumula més del 50%
del o al de ma è ia abocada, elacionan aques e amb l’ele ada gene ació de esidus a
l’À ea Me opoli ana de Ba celona. La p o íncia de Ba celona acumula p op del 80% del
o al de esidus municipals aboca s, e elaciona amb la majo quan i a de població
espec e les al es p o íncies.
4.3.3. Pa àme es i c i e is
Les condicions so a les que es desen olupa l’es imació de me à i diòxid de ca boni gene a
en abocado s on es deposen esidus municipals a Ca alunya queden de ini s a con inuació:
 Les quan i a s anuals de esidus u ili zades pe a e les es imacions dels abocado s,
són les es able es a l’Annex C.
 Els càlculs de CO2 i CH4 es an es ingi s a les gene acions p oduïdes pe les ones
de esidus abocades ins a l’any 2001 (un o al ap oxima de 30 Milions de ones).
Així, s’es ableix el ma eix ho i zó pe a o s els abocado s, l’any 2201, pe a la suma
d’emissions des de la se a pos a en ma xa.
 To i no in lui en els esul a s pe al me à i el diòxid de ca boni, s’es ableix el alo
pe al NMOC de 2420 ppm, que co espon al possible abocamen de subs àncies
pe illoses.
 Es conside a la p oducció de CH4 i CO2 en la ma eixa p opo ció (un 50 %), al com
es ableix pe de ec e al p og ama. Es udis en abocado s ca alans, donen com a
esul a una concen ació mi ja p ope a al 50% de me à.
 Segons les ecomanacions es able es pels ècnics del p og ama, quedan cla amen
exp essa en el seu manual, i pe la inexis ència de eculls a Ca alunya, es p enen
els pa àme es ípics elaciona s amb la gene ació de me à pe a es imacions
d’in en a is (AP-42):
k = 0,04 anys-1; Lo=100 m3/Mg;
To i que en pocs llocs del e i o i ca alà les p ecipi acions són supe io s als 635 mm
[METEOCAT, 2003], les ca ac e ís iques de la ma è ia o gànica a Ca alunya (Taula
4.5) mos en un al con ingu d’humi a a a o in la e men ació. Pe an , no s’ha op a
pels alo s de zones seques.
Pe la di e sa biodeg adabili a de la ma è ia o gànica als esidus ca alans, no s’ha
p es en conside ació una axa de gene ació de me à majo a l’es able a (100 m3 pe
ona de esidu).
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
52
Taula 4.5 P opie a s de la acció o gànica en els esidus municipals a Ca alunya, 1996.
Pa àme e Valo Mi jà Obse acions
Humi a 80 %
Mol ele ada. Tendeix a inc emen a -se a l’es iu amb un
majo consum de ui es i e du es, i amb condicions de
empe a u a ambien al més ele ada.
Densi a 0,6 /m3 Amb l’inc emen d’humi a , la densi a po assoli alo s
de 0,8 /m3.
Ni ogen 2,5%
Biodeg adabili a Mode ada a
Al a
La biodeg adabili a és un ac o impo an a o s els
ni ells, com ho demos a les educcions d às iques de
olum al lla g del p océs de compos a ge ( educció d’un
50% de olum en 6 o menys se manes).
Fon : [GIRÓ, 2001].
4.3.4. Es imació de la gene ació o al
Pe a cadascun dels abocado s s’han calcula les emissions en massa de me à i diòxid de
ca boni (Taula 4.6), al i com s’ha es able en el pun an e io . Co esponen a una es imació
de les quan i a s gene ades i que es gene a an ins l’any 2201 en aques s abocado s
con ola s, on s’han diposi a esidus d’o igen u bà ins l’any 2001.
El olum de gas d’abocado es ima a Ca alunya pe als esidus aboca s ins l’any 2001 es à
al ol an dels 5.700 Milions de me es cúbics, exp essa s en condicions no mals. Els majo s
p oduc o s po encials de gas són els abocado s del Ga a , Vaca isses i Hos ale s de
Pie ola; en igual p opo ció que les quan i a s de esidus diposi a s ins l’any 2001 (p op del
80%).
Man enin el ma eix ac o pe a la quan i a de gene ació de me à (k) en 0,04 anys-1, es po
ob eni àcilmen la quan i a màxima es imada de gas d’abocado gene a , u ili zan la
cons an de gene ació del c i e i CAA. Es ablin la capaci a de gene ació de me à en
170m3/Mg, segons l‘Equació 4.4., es p odueix un inc emen del 70% sob e el alo calcula
an e io men ; a iban als 9.684 Milions Nm3.
Els alo s ob ingu s pe a les 30.001.821 ones de esidus acumulades, es ableixen una
p oducció al lla g de la ida en abocado d’en e 190 i 320 Nm3/ de biogàs. Aques s alo s
es a p òxims a la p oducció de gas e e i a l’acumulació de 30 Milions de ones, amb una
p oducció p ope a als 200 - 300 Nm3/ [PALMISANO, 1996].
Amb els càlculs eali za s pe a cada abocado (Figu a 4.3), es po aconsegui la
ep esen ació de l’e olució anual o al de les ones de CO2 i CH4 gene ades (Figu a 4.4).
Segueixen una e olució iangula , ja que la modeli zació que es eali za es ableix el cim de
la gene ació l’úl im any de deposició, ob enin la màxima gene ació al 2002.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
53
Taula 4.6 Es imacions de gas d’abocado i componen s p incipals gene a s a Ca alunya.
Dipòsi Con ola
Residus Muni.
(1974-2001)
( )
Volum biogàs TOTAL
(Nm3) (%)
CH4
(Mg)
CO2
(Mg)
1. Be ga 84.364 16.016.891 0,28 5.740 15.749
2. Vall d’en Joan (Ga a ) 15.660.621 2.973.550.247 52,20 1.065.572 2.923.738
3. Hos ale s de Pie ola 2.414.367 458.411.117 8,05 164.272 450.738
4. Man esa (I) i (II) 950.403 180.455.407 3,17 64.666 177.424
5. O ís 291.359 55.317.961 0,97 19.823 54.391
6. Pineda de Ma (Ma esme) 0 - - - -
7. Rubí 318.511 60.477.014 1,06 21.672 59.463
8. S a. Ma ia de Palau o de a 496.369 94.245.773 1,65 33.773 92.661
9. Vaca isses (Coll Ca dús) 4.175.302 792.750.880 13,92 284.082 779.483
10. Banyoles (Puigpalpe ) 160.085 30.394.716 0,53 10.891 29.886
11. Beuda 200.603 38.088.097 0,67 13.649 37.448
12. Les Lloses 190.529 36.175.507 0,64 12.964 35.568
13. Llagos e a (Solius) 1.024.235 194.472.160 3,41 69.689 191.210
14. Llo e de Ma 621.558 118.017.915 2,07 42.291 116.039
15. Me anges (Ce danya) 20 3.797 0,00 1 4
16. Ped e i Ma zà 980.908 186.240.715 3,27 66.739 183.124
17. Planoles 23.205 4.406.153 0,08 1.579 4.332
18. San a Coloma de Fa ne s 311.995 59.238.434 1,04 21.228 58.244
19. Balague 110.944 21.064.289 0,37 7.548 20.711
20. Bell e de Ce danya 26.397 5.011.668 0,09 1.796 4.927
21. Bo ges Blanques 60.586 11.502.598 0,20 4.122 11.310
22. Cas ellnou de Seana 72.293 13.725.693 0,24 4.918 13.495
23. Ce e a 74.670 14.177.281 0,25 5.080 13.940
24. Cla iana de Ca dene 97.115 18.439.481 0,32 6.608 18.130
25. Josa i Tuixen 1.185 225.002 0,00 81 221
26. La G anadella 7.841 1.488.731 0,03 533 1.464
27. La Vansa i Fo nols 284 53.920 0,00 19 53
28. Lleida (Se a Lla ga) 582.689 110.633.980 1,94 39.646 108.780
29. Mon e e i Cas ellbò 80.274 15.241.395 0,27 5.462 14.986
30. Mon oliu de Lleida 137.333 26.073.480 0,46 9.343 25.636
31. Oliana 18.207 3.456.999 0,06 1.239 3.399
32. O ganyà 16.821 3.193.841 0,06 1.144 3.140
33. Pon de Sue 39.091 7.422.428 0,13 2.660 7.298
34. So 46.588 8.845.567 0,16 3.170 8.697
35. Tà ega 91.794 17.428.121 0,31 6.245 17.136
36. T emp (I) 48.667 9.240.462 0,16 3.311 9.085
37. T emp (II) 24.189 4.592.484 0,08 1.646 4.516
38. Vielha 0 - - - -
39. Flix 18.205 3.456.661 0,06 1.239 3.399
40. L'Aldea 226.793 43.060.287 0,76 15.431 42.337
41. Mas de Ba be ans 188.528 35.795.326 0,63 12.827 35.194
42. Reus (Mas Calbó) 7.366 1.398.500 0,02 501 1.375
43. Ti issa 119.527 22.693.691 0,40 8.132 22.313
TOTAL 30.001.821 5.696.484.678 100,00 2.041.335 5.601.046

Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
54
Figu a 4.3 Simulació amb LandGEM de la gene ació de me à. Dipòsi con ola de la Vall d’en Joan (Ga a ).
P ojec ed Me hane Emissions
Yea
Emissions (Mg)
1960 1980 2000 2020 2040 2060 2080 2100 2120 2140 2160 2180 2200 2220
0.00E+00
2.00E+03
4.00E+03
6.00E+03
8.00E+03
1.00E+04
1.20E+04
1.40E+04
1.60E+04
1.80E+04
2.00E+04
2.20E+04
2.40E+04
2.60E+04
2.80E+04
3.00E+04
Figu a 4.4 Gene ació anual de me à i diòxid de ca boni en abocado s con ola s, 1974-2201.
0,0E+00
2,0E+04
4,0E+04
6,0E+04
8,0E+04
1,0E+05
1,2E+05
1,4E+05
1,6E+05
1,8E+05
1974
1984
1994
2004
2014
2024
2034
2044
2054
2064
2074
2084
2094
2104
2114
2124
2134
2144
2154
2164
2174
2184
2194
Any
Gene ació (Mg)
CO2 CH4
La simulació mos a que la gene ació signi ica i a po a iba ins ap oximadamen als poc
més de cinquan a anys pos e io s a les úl imes en ades de ebuig, amb la gene ació de
p op del 90 pe cen del o al calcula . Aques e co espon a que el alo es able de 200
anys de du ació sembla una pos u a massa op imis a, de ca a a que es donin les condicions
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
55
necessà ies pe a la deg adació en an p olonga pe íode de emps. El olum de biogàs
es ima pod ia queda p op dels 5.150 Milions Nm3, es ablin la no a axa de gene ació de
biogàs pe ona de esidu en els 170 Nm3.
Els esul a s es ima ius són unció de les condicions que s’es ableixin pe a e la simulació,
ja que no es po eali za un càlcul exac e pe desconeixemen de les condicions eals a
camp. El ipus de apidesa en la biodeg adabili a de la ma è ia o gànica p esen in lueix, a
l’igual que mol s al es ac o s (compac ació dels esidus, pH, humi a , e c.), en la si uació del
màxim de p oducció. Així ma eix, les condicions que es donen en els di e en s abocado s
són mol di e ses, pel que no hau ia de co espond e’s la p opo ció de ones acumulades i
gene ació de biogàs.
Es iman una p oducció o al de 1,8 Milions de ones de me à ins al 2050 (2.560 Milions de
Nm3, amb un PCI p ope als 35.880 kJ/Nm3) el po encial ene gè ic de la se a ecollida es
si ua al ol an de 2,2 M ep. Aques a alo és equi alen al 16% del o al de gas na u al
consumi com a ene gia p imà ia a Espanya l’any 1999 (13.535 k ep). Pe ò, com es eu à
més enda an , no es po disposa del o al de biogàs acumula en l’in e io dels abocado s,
ja que pa mig a de mane a na u al cap a l’a mos e a i l’ex acció o çada en les
ins al·lacions de cap ació que s’es ableixen (no en la o ali a d’abocado s) no es p odueix
amb un endimen del 100 pe cen .
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
57
5. TECNOLOGIES DE TRACTAMENT DEL BIOGÀS
El ac amen i ap o i amen del biogàs d’abocado é múl iples bene icis, des del possible ús
ene gè ic que se’n de i a del con ingu en me à a la isió medi ambien al, pe exemple:
educció de males olo s, in e e ències en el c eixemen de la ege ació i, a ni ell global,
amb la educció de l’emissió de gasos d’e ec e hi e nacle.
5.1. ALTERNATIVES DE TRACTAMENT
Les p incipals al e na i es de ac amen del biogàs, di e enciades segons la me odologia de
ac amen , queden ep esen ades a la Figu a 5.1.
Figu a 5.1 Al e na i es de ac amen del biogàs d’abocado . Fon : ICAEN, 2002.
El mè ode de la combus ió del biogàs consis eix en la c ema dels componen s ex e s (me à,
COV’s) en p esència d’oxigen, mi jançan o xes de combus ió, o man -se diòxid de ca boni,
apo d’aigua, diòxid de so e, òxids de ni ogen i al es gasos.
Les al e na i es ene gè iques simplemen plan egen la possibili a d’ap o i a l’ene gia
ex e a de la des ucció è mica del me à con ingu en el biogàs; d’al a mane a es
desap o i a un ecu s disponible, ja sigui en o ma d’ene gia è mica i/o elèc ica. Des del
pun de is a medi ambien al, la millo opció és la alo i zació ene gè ica.
L’in e ès en la concen ació i sepa ació adica en la possibili a de la in oducció del me à a
la xa xa de gas na u al i el possible ap o i amen del diòxid de ca boni pe a la indús ia. La
sepa ació de CO2 i CH4 po eali za -se mi jançan abso ció ísica o química i la sepa ació
amb memb ana. En les abso cions, un componen s’abso beix u ili zan un dissol en
adequa , men e que s’u ili za una memb ana semipe meable pe a l’úl ima. Aques a opció
Concen ació CH4
Sepa ació CO2
Xa xa de gas o
al es
Eliminació de SH2
i NH3
Mo o combus ió
BIOGÀS
ABOCADOR
CH4 + CO2
(85-95%)
+Al es
Eliminació de
pa ícules
Tu bina de gas
(+ cogene ació)
Combus ió en o xa
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
64
acobla s. El ol a ge s’ele a en una es ació ans o mado a (MT/AT) ins a la ensió de la
xa xa de subminis amen elèc ic a la que s’aboca.
Fo o 5.3 i 5.4 Mo o s de combus ió in e na, aspec e ex e io i in e io dels mòduls, al DC de La Vall d’en
Joan, Ga a (Ba celona).
Fon : [EMA, 2003].
Fo o 5.5 Es ació ans o mado a 6,3kV - 66kV, La Vall d’en Joan,
Ga a (Ba celona).
Fon : [EMA, 2003].
5.3.2. Legislació Espanyola sob e l’ap o i amen elèc ic
El nou ma c legal sob e els aspec es ècnics a eni en comp e a la deposició con olada,
Reial Dec e 1481/2001, pe me di e encia les in e sions en e una plan a de desgasi icació,
de les in e sions en la plan a d’ap o i amen ene gè ic. La p ime a compleix objec ius medi

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
65
ambien als i és obligada legalmen , men e la segona es jus i ica quan la p oducció de
biogàs és su icien pe a ga an i la endibili a del seu ap o i amen ene gè ic.
L’ap o i amen del biogàs pe a la gene ació d’ene gia elèc ica es à egula a Espanya pe el
Dec e 2818/1998, de 23 de Desemb e, sob e p oducció d’ene gia elèc ica en ins al·lacions
abas ades pe ecu sos o on s d’ene gia eno ables, esidus i cogene ació.
Les ins al·lacions d’ap o i amen del biogàs es an englobades din e de l’apa a b de l’a icle
2, “ins al·lacions que u ili zin com ene gia p imà ia alguna de les ene gies eno ables no
consumibles, biomassa o qualse ol al e ipus de ca bu an ”. Més en conc e a l’apa a b7,
cen als que u ili zin biomassa secundà ia, on es menciona exp essamen el biogàs.
Aques es ins al·lacions ind an una po ència elèc ica ins al·lada igual o in e io a 50 MW i no
es an obligades a consumi cap pe cen a ge de l’ene gia p oduïda.
És impo an senyala que en aques es ins al·lacions el biogàs ha de se el combus ible
p incipal, en enen com a combus ible p incipal el que ep esen i com a mínim el 90% del
PCI de l’ene gia p imà ia, pe ò és possible el seu en iquimen amb gas na u al o al es
combus ibles.
5.4. INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE BIOGÀS A CATALUNYA
A Ca alunya, en els úl ims anys, s’han comença a es abli mesu es pe a e on als
eque imen s eu opeus sob e la ges ió i ac amen de biogàs en els abocado s que
con enen ma è ies biodeg adables, en e ells els adme en esidus municipals (Classe II). Es
eali za la combus ió amb o xa i l’ap o i amen ene gè ic en un g up eduï d’abocado s.
Exis eix o xa pe a la c ema de gasos des de 2003 als abocado s d’O ís i Mon oliu de
Lleida, i es p e eu la pos a en ma xa de la ins al·lació del dipòsi de Man esa pe a Agos del
ma eix any. La p ime a ins al·lació d’aques ipus da a de l’any 2000, i des d’alesho es
unciona al dipòsi con ola de Llo e de Ma .
L’ap o i amen ene gè ic a comença al dipòsi de Vaca isses l’any 2000 amb una po ència
ins al·lada de 2 MW elèc ics, seguin -lo l’any 2001 els d’Hos ale s de Pie ola i San a Ma ia
de Palau o de a amb 1 MWe cadascun. Més a d, l’any 2002, es a p ocedi a la ins al·lació
al dipòsi del Ga a de do ze mo o s de 1 MWe, a egi s al de 0,5 MWe emp a des de 2000
pe a l’au oconsum. Es à p e is la pos a en ma xa de la alo i zació ene gè ica a l’abocado
de l’Al Empo dà, Ped e i Ma zà, al mes de No emb e de 2003 (Taula 5.3).
To es les ins al·lacions en que s’ha implan a un sis ema de alo i zació ene gè ica del
biogàs gene a coincideixen en ha e escolli la ecnologia de p oducció d’elec ici a amb
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
66
mo o s de combus ió. Els sis emes de gene ació è mica i cogene ació enen l’incon enien
de que en els dipòsi s con ola s ca alans no exis eixen pun s p ope s i de consum è mic
p ou impo an s en els que ap o i a aques a ene gia. En can i, semp e és possible
connec a -se a la xa xa elèc ica a la que essa l’exceden d’ene gia elèc ica que es gene i
pe end e-la al sis ema.
Taula 5.3 Ins al·lacions d’ap o i amen ene gè ic en dipòsi s con ola s de Ca alunya.
Dipòsi Con ola Any ins al·lació Tipus ins al·lació
Po ència
elèc ica
ins al·lada
(MWe)
Vaca isses 2000 2
Vall d’en Joan (Ga a ) 2000/2002 13,2
S a. Ma ia de Palau o de a 2001 1
Hos ale s de Pie ola 2001 1
Ped e i Ma zà 2003
Mo o combus ió
1
Dades: Jun a de Residus.
Al del Ga a , exis eix des de l’any 2000 una pe i a ins al·lació de cap ació i alo i zació de
biogàs, consis en en un mo o de 477 kW, amb la inali a p incipal de subminis a ene gia
elèc ica a la plan a de lixi ia s i sense connexió a xa xa elèc ica. A enen a les quan i a s
eò iques de p oducció de biogàs, s’han a egi al 2002 una do zena de mo o s de 1048 kWe
pe a connec a -los amb la xa xa elèc ica. La pos a en ma xa i uncionamen dels di e en s
mo o s depèn de les necessi a s, segons la quan i a disponible de biogàs cap a .
La in enció de la Jun a de Residus, amb les ob es començades, és es abli el con ol del gas
a la es a d’abocado s, en ac iu i clausu a s, amb la c ema amb o xa pe a p incipis de l’any
2005, com a mol a d [MADORELL, 2003]. No es p ocedi à a l’ap o i amen ene gè ic a cap
al e més abocado , pe les p e isions insu icien s de gene ació de biogàs degu a les se es
capaci a s, al no se en able econòmicamen . Així s’aconsegui ia una si uació a an a josa,
al compli amb el pun es able al Reial Dec e 1481/2001 sob e l’acondicionamen dels
abocado s exis en s pe al ac amen mínim del biogàs, qua e anys a anç del e mini
es able ( inals de l’any 2009).
Amb les dades sob e les ones de esidus acumulades als dipòsi s de Ca alunya (Taula 4.6),
es poden comp abili za en els cinc dipòsi s que disposen o es à p e is la p oducció
d’ene gia elèc ica el 79% de la ma è ia amb aques des í. Aques e és in e essan , ja que
amb poques ins al·lacions s’ap o i en d’una mane a no able les quan i a s de biogàs gene a .
La quan i a es an , a pa i de l’any 2005, comp a à amb o xa de combus ió.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
67
5.5. GENERACIÓ ELÈCTRICA A CATALUNYA
En el decu s del uncionamen de les ins al·lacions de alo i zació ene gè ica en els
abocado s, s’aconsegui à p odui ene gia elèc ica pe a l’au oconsum i pe a la enda.
Aques a ene gia subs i ueix la ma eixa quan i a que hau ia d’ha e es a p oduïda
mi jançan les cen als è miques, nuclea s, hid oelèc iques i al es on s d’ene gia
eno ables; amb el que s’aconsegueix disminui la c ema de combus ibles òssils, nega ius
pe a l’e ec e hi e nacle i que es alo a à en el següen capí ol.
5.5.1. Objec e d’es udi
L’objec iu d’aques apa a s’es ableix en la eali zació d’un càlcul es ima iu de l’ene gia
elèc ica que es po aconsegui gene a als abocado s con ola s de Ca alunya, p oceden
de les plan es d’ap o i amen ene gè ic dels dipòsi s con ola s.
5.5.2. Me odologia
En la in enció d’ob eni una quan i a de e e ència sob e la gene ació d’ene gia elèc ica, a
pa i exclusi amen de les quan i a s diposi ades ins l’any 2001, s’ha calcula el olum de
biogàs cap able al lla g de la ida i en la pos -clausu a dels abocado s.
Pe al de comp abili za l’ene gia p oduïda al lla g de la ida dels dipòsi s capaci a s pe a
al i, s’han conside a els següen s c i e is i pa àme es (classi ica s pe concep es) :
 APROFITAMENT ENERGÈTIC
- El endimen del g up mo o -al e nado es p en del 33% i amb un uncionamen
anual de 8000 ho es.
- A causa de la impossibili a de conèixe exac amen el g au de cap ació de biogàs
en un abocado , que a ia mol en unció de les ca ac e ís iques d’aques i de l’e apa
d’explo ació, es conside en els p esen a s a la Taula 5.4.
Taula 5.4 Pe cen a ges de cap ació de biogàs en unció de les ca ac e ís iques de l’abocado .
Cap ació
(%) Obse acions
30 Co espon a sis emes d’impe meabili zació i d ena ge de gasos pa cials, només
ins al·la s en les zones d’abocamen .
50 Co espon a sis emes d’impe meabili zació i d ena ge de gasos més e icien s que
cob eixen una à ea més g an d’abocamen .
70
Co espon a sis emes d’impe meabili zació i d ena ge de gasos ins al·la s desp és
de la clausu a, ja que el segella inal pe me una cap ació més e icien de les
emissions de biogàs.
Fon : Jun a de Residus.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
68
Conside an que els p ojec es de cap ació de la Jun a de Residus en abocado s de
esidus municipals s’es an eali zan amb la cap ació de la o ali a de la supe ície
d’abocamen , amb pous e icals (25 me es de adi d’in luència, ap oximadamen );
s’ha calcula pe a cada dipòsi el alo p opo cional de cap ació (segons la du ada
empo al) des de l’inici de cap ació ins a la i de la pos -clausu a, amb un 50% de
endimen de cap ació ins a la clausu a i un 70% en l’època de clausu a.
 BIOGÀS
- Els olums es ima s de gene ació s’han ex e dels càlculs eali za s amb el
p og ama in o mà ic LandGEM (Capí ol 4), pe als pe íodes de emps es able s. Es
conside a à el olum de biogàs es an en l’abocado i no emès a l’a mos e a ins a la
pos a en ma xa de la ins al·lació d’ap o i amen , jun amen amb el p oduï ins a la i
de la pos -clausu a.
- Pe als abocado s en uncionamen s’ha es ima l’any de clausu a, segons el alo
mig de l’en ada de esidus municipals en anys an e io s (amb la densi a de
deposició es imada ins al gene de 2001) i enin en comp e que mol s d’ells adme en
al es ipus de esidus di e en s dels RSU. Pe a aques ac o s’han consul a a la
Jun a de Residus les quan i a s o als abocades anualmen .
- S’ha p es en conside ació pe a o s els abocado s l’exigència es able a al Reial
Dec e 1481, de 27 de desemb e de 2001, pel que es egula l’eliminació de esidus
en abocado , del con ol de les emissions en un mínim de en a anys des de la se a
clausu a.
- S’ha es ima en un 40% el me à es an en els abocado s i no mobili za ins l’any de
pos a en ma xa dels sis emes de ac amen (com a mol a d el 2005), al p odui -se
la majo pa dels abocamen s (un 78%) en els úl ims e ze anys. El es an 60% es
comp abili za com emès a l’a mos e a.
- Es conside a una composició del biogàs del 50% de me à, es ablin pe a aques a
p opo ció el seu pode calo í ic en 5 kWh/Nm3 (PCICH4 = 9,97 kWh/Nm3).
5.5.3. Resul a
La p oducció o al es imada pe a la ida dels abocado s amb ap o i amen ene gè ic del
biogàs és de 3.246 GWhe (Taula 5.5). L’any 1999, es an p odui a Ca alunya p op de
32.898 GWh elèc ics, amb el que la quan i a p oduïda al lla g de la ida de les ins al·lacions
en abocado s ep esen a ia un 11 pe cen d’aques . En un sol any, i epa in la p oducció
en 30 anys pe a o s els dipòsi s, s’aconsegui ien el 0,3% (108 GWhe) de la p oducció..
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
69
Taula 5.5 P oducció d’ene gia elèc ica es imada en abocado s ca alans.
Dipòsi Con ola
Po ència
elèc ica
(MWe)
Any Inici
cap ació/ i
pos clausu a
Rendimen de
cap ació
(%)
Volum es ima
de cap ació de
biogàs
(Nm3)
Ene gia
elèc ica
p oduïda
(GWhe)
Vaca isses 2 2000 / 2040 65 342.875.477 566
Vall d’en Joan (Ga a ) 13,2 2002 / 2036 67 1.281.070.200 2.114
S a. Mª de Palau o de a 1 2001 / 2041 65 46.673.678 77
Hos ale s de Pie ola 1 2001 / 2034 68 215.717.037 356
Ped e i Ma zà 1 2003 / 2036 69 80.711.219 133
TOTAL 17,2 - - 1.967.047.611 3.246
Al es au o s pod ien conside a que els endimen s es able s pe a la cap ació del biogàs
són excessi amen ele a s. En qualse ol cas, en aques es udi s’han p es en conside ació
els es able s com a eò ics pe la Jun a de Residus.
La gene ació d’elec ici a , pe ò, no és cons an en el emps ja que a ia segons la
disponibili a de biogàs. P è iamen al càlcul de la gene ació elèc ica, s’ha comp o a que la
po ència calo í ica de cap ació anual de biogàs os in e io a la po encia es able a. Aques
càlcul pod ia eu e’s disminuï pensan que la al a de endibili a pugui ocasiona la e i ada
d’alguna de les ins al·lacions, pe ò s’han de eni en comp e que hi hau à p oducció de
biogàs de les ones de esidu abocades amb pos e io i a a 2001. Un al e ac o d’in luència
s’es ableix amb el cabal de ac amen que en momen s pun uals po es abli un excés de
biogàs, a c ema pe la o xa de segu e a .
Al dipòsi del Ga a i amb els es udis eò ics de p oducció de gas [UTE, 2001], s’espe en
gene a des de l’any 2004 al 2010 anualmen 107 GWh elèc ics, 6 dels quals són pe
l’au oconsum i s’expo en al lux elèc ic els es an s 101 GWh. Alesho es, l’any 2011 es à
p e is comença a e i a mòduls de mo o s segons el descens espe a de cap ació de
biogàs, amb el que es queda an l’any 2013 amb una po ència ins al·lada de 10,2 MWe i una
p oducció de 90 GWhe/any.
En el dipòsi de S a. Ma ia de Palau o de a, o i apa èixe amb poca quan i a de esidus
acumula s, s’ha p ocedi a la ins al·lació del sis ema de gene ació pe les pe spec i es
u u es d’abocamen .
Del càlcul es able en el capí ol an e io , que si ua a una ene gia ecupe able con inguda en
els abocado s (me à) p ope a als 2,2 Milions de ones equi alen s de pe oli, s’ha es ima un
ap o i amen inal de p op de 280 k ep (ap oximadamen el 13 pe cen ). Aques alo s’ha
pogu eu e eduï pe l’allibe ació a l’a mos e a de g an pa del me à gene a ins a la pos a

Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
70
en ma xa de les ins al·lacions d’ap o i amen . Pe al a banda, en es abli ap o i amen s en
dipòsi s que ep esen en l’acumulació del 80% dels esidus ha bene icia la possibili a de
cap a una majo quan i a de gas.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
71
6. CONTRIBUCIÓ A L’ EFECTE HIVERNACLE
El me à i el diòxid de ca boni, amb al es componen s oba s en el biogàs, augmen en la
e enció de calo adia pel sol sob e la e a. Aques e ec e, conegu com a e ec e
hi e nacle, es à modi ican la empe a u a de plane a i, conseqüen men , compo an
enòmens na u als ex ems.
L’aplicació d’un model de ges ió incula a la ecupe ació i ecicla ge de les ma è ies
des inades a abocado , compo a millo es ambien als ja que edueix els impac es ambien als
associa s, incloen l’emissió de gasos d’e ec e hi e nacle.
Pe a la eali zació de o s els càlculs e e en s a la con ibució a Ca alunya a l’e ec e
hi e nacle, s’han ingu en comp e les me odologies es able es en la Con e ència Ma c
sob e el Can i Climà ic de les Nacions Unides (Uni ed Na ions F amewo k Con en ion on
Clima e Change, UNFCCC) i pel G up In e go e namen al d’Expe s sob e el Can i Climà ic
(In e go enmen al Panel on Clima e Change, IPCC).
6.1. CANVI CLIMÀTIC I EFECTE HIVERNACLE
El Can i Climà ic es e e eix a les des acades a iacions i oscil·lacions obse ades en
agen s me eo ològics del sis ema climà ic del plane a, com a a les p ecipi acions i les
empe a u es. Es po eu e modi ica pe un inc emen en la concen ació de a is gasos en
l’a mos e a, dels quals depèn l’abso ció de adiació sola .
El conegu com e ec e hi e nacle és en si un e na u al que é lloc al plane a des de a
Milions d’anys, amb el qual aques ha es a capaç de man eni la se a empe a u a quan
s’ha man ingu en equilib i e modinàmic. De la adiació sola que incideix sob e l’a mos e a
del plane a, una g an pa és abso bida pe la supe ície e es e, dis ibuin -se pe les
ci culacions a mos è ica i oceànica. Una al a pa és e o nada a l’espai en o ma de
adiació e es e d’ona lla ga (in a oja). L’a mos e a no és del o anspa en a la adiació
in a oja, de mane a que nú ols, ae osols, apo d’aigua i al es gasos abso beixen g an pa
d’aques a adiació, e enin -la a les capes més baixes de l’a mos e a; la es a la a essa ins
a iba a l’espai. Un can i en l’ene gia adiada disponible es denomina o çamen adia ius:
els o çamen s adia ius posi ius endeixen a escal a la supe ície de la Te a i la opos e a,
men e que un o çamen nega iu la e eda.
El encamen de l’equilib i en la e enció d’ene gia, degu en pa a l’augmen de la
concen ació dels anomena s Gasos d’E ec e Hi e nacle (GEH) d’o igen an opogènic,
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
72
al e en el cicle hid ològic mundial i la ci culació a mos è ica i oceànica, a ec an les pau es
me eo ològiques i les empe a u es i p ecipi acions egionals.
El G up In e go e namen al d’Expe s sob e el Can i Climà ic (IPCC) a se unda el 1988
pe l’o gani zació Me eo ològica Mundial (OMM) y el P og ama de les Nacions Unides pel
Medi Ambien (PNUMA), amb l’objec iu d’assesso a sob e o s els aspec es del can i
climà ic, i en pa icula sob e com les ac i i a s humanes poden indui aques s can is i pa i
les se es conseqüències. Segons el Te ce In o me d’A aluació del Can i Climà ic (IPCC,
2001) la empe a u a mi ja mundial de la supe ície e es e (és a di , el p omig de la
empe a u a de l’ai e p op de la supe ície de la e a i de la empe a u a de la supe ície del
ma ) ha augmen a des de 1861 du an el segle XX una mi ja de 0,6 ± 0.2°C.
Amb l’escal amen del plane a s’associen enòmens com la disminució de les capes de gel i
neu (un 10% menys de l’ex ensió des dels anys 60), l’inc emen del ni ell del ma (una mi ja
d’en e 0,1 i 0,2 me es du an el Segle XX), i a iacions en els ègims de pluges.
6.1.1. Gasos d’e ec e hi e nacle (GEH)
Can is en les concen acions dels gasos que enen p opie a s pe a exe ci o çamen s
adia ius, desequilib en el balanç ene gè ic en e la supe ície e es e i l’a mos e a. Els
GEH exis en s de mane a na u al inclouen el apo d’aigua, el diòxid de ca boni, el me à,
l’òxid ni ós i l’ozó.
La con ibució d’un elemen o d’un compos al o çamen adia iu del can i climà ic depèn de
les p opie a s adia i es molecula s del gas, de la magni ud de l’augmen de la se a
concen ació a l’a mos e a i del emps de esidència a l’a mos e a, un cop emès.
Els p incipals GEH, el seu o igen i la elació amb el desequilib i adia iu són:
 Vapo d’aigua (H2O)
El més abundan d’en e els GEH en l’a mos e a. No es c eu que les ac i i a s
humanes a ec in di ec amen l’equilib i del apo d’aigua, pe ò l’inc emen d’o igen
an opogènic d’al es gasos cap ado s de calo modi ica el cicle hid ològic.
 Diòxid de ca boni (CO2)
A la na u a, el cicle del ca boni es man é mi jançan l’in e can i en e els g ans
dipòsi s d’acumulació que són la bios e a, la hid os e a, la geos e a i l’a mos e a. La
majo pa s’acumula en aques úl im, oxida en o ma de CO2.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
73
És el gas dominan de l’e ec e hi e nacle pe in luència humana, amb un o çamen
adia iu l’any 2000 de 1,46 W/m2 (Figu a 6.1), que ep esen a el 60% del o al dels
can is en las concen acions de o s els GEH pe sis en s ba eja s de o ma
homogènia a o el plane a.
Figu a 6.1 E olució de la concen ació i el o çamen adia iu del CO2, CH4 i
N2O en l’úl im mil·leni.
Fon : IPCC, 2001.
La concen ació en l’a mos e a ha augmen a de 280 ppm el 1750 (e a p e-indus ial)
a 367ppm el 1999, amb un c eixemen del 31%. Unes es qua es pa s de les
emissions an opogèniques de CO2 a l’a mos e a en e 1980 i l’any 2000 es deuen a
la c ema de combus ibles d’o igen òssil. La es a es deu p incipalmen a can is en
l’ús de la e a, especialmen la des o es ació.
 Me à (CH4)
L’IPCC es ima que poc més del cinquan a pe cen del me à p esen a l’a mos e a és
d’o igen an opogènic, p incipalmen d’ac i i a s elacionades amb ag icul u a, i
l’abocamen de esidus e men ables en condicions anae òbies.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
80
6.2.4. Resul a
A la Taula 6.3 es p esen en els esul a s ob ingu s, segons els c i e is i pa àme es es able s
amb an e io i a . Si no s’haguessin plani ica els sis emes de ac amen de biogàs, la
con ibució a l’e ec e hi e nacle co esponen a l’emissió de 1,69 Milions de ones de me à
s’hau ia es able al ol an de 38.900 Gg de CO2.
A la columna “Emissions (amb cap ació)” s’han comp abili za les emissions a l’a mos e a
desp és d’es abli el sis ema de cap ació i ac amen . En aques s alo s ja s’inclou el 60%
del me à emès ins a la pos a en ma xa del sis ema de cap ació. Les emissions inals de
GEH s’es ableixen a l’úl ima columna, en pe cen a ge espec e a l’emissió espe ada sense
cap ació, ja enin en comp e al balanç l’es al i associa a la gene ació elèc ica.
El gas d’abocado del dipòsi del Ga a ep esen a la majo con ibució a l’e ec e hi e nacle,
amb un 55% de la con ibució o al. Aques e no és p opo cional a les ones de esidus
acumulades, ja que l’es ablimen de la alo i zació ene gè ica i el endimen de cap ació
a ec a la con ibució. De les 886.204 ones p e is es de me à en l’ho i zó ixa (20,3 Tg de
CO2 Eq), se n’acaba an eme en al ol an de 14,3 Tg de CO2 equi alen . En aques alo ja
es comp abili za la educció de 211 Gg de CO2 p oceden de la gene ació de 2.114 GWhe
d’ene gia elèc ica en el ma eix pe íode de emps (Taula 5.5).
El ac amen amb alo i zació ene gè ica a Ca alunya, co esponen al 79 pe cen de les
ones abocades, es al ia uns 324 Gg de CO2 equi alen en la subs i ució de l’ene gia
elèc ica gene ada en aques s abocado s. Aques a quan i a ep esen a un 2,5% d’en e els
13.250 Gg inalmen no emesos, ixan la dependència d’aques alo en el me à gene a .
En aques cas, de mane a gene al, les millo es assignables a la educció pe la ins al·lació
de sis emes de ac amen no són an bons com els es able s a la Figu a 5.2, p ope s al
50% en el cas de la combus ió i supe io s pe a sis emes d’ap o i amen ene gè ic. Aques
e es desp èn de les di e ències en les condicions de cap ació i gene ació, i que aques es
mesu es s’han es able amb pos e io i a a l’inici de l’ac i i a en l’abocado . Això ha dona
peu a l’emissió de g an pa del biogàs gene a .
Al es au o s pod ien conside a que els endimen s es able s pe a la cap ació del biogàs
són excessi amen ele a s, amb la p e ensió de se un es udi global i no ce can un es udi
pa icula dels dipòsi s. En qualse ol cas, en aques es udi s’han p es en conside ació els
pa àme es es able s com a eò ics pe la Jun a de Residus.

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 81
E.T.S.E.I.B.
Taula 6.3 Balanç d’emissió GEH dels dipòsi s con ola s ca alans en la se a ida. (con inua)
CARACTERÍSTIQUES DIPÒSIT EMISSIONS BIOGÀS (CH4) APROFITAMENT ENERGÈTIC
Dipòsi Con ola Any p e is
clausu a
Sis ema de
ac amen
Any ins al·lació
sis ema
P omig
cap ació
(%)
Emissió (sense cap ació)
(Mg CH4) (Gg CO2 Eq)
Emissió (amb
cap ació)
(Gg CO2 Eq)
Ene gia
elèc ica
(GWhe)
Emissions
equi alen s
(Gg CO2 Eq)
BALANÇ TOTAL
EMISSIÓ GEH
(Gg CO2 Eq) (%)
1. Be ga 2004 To xa 2005 69 4.333 99 55 55 55,7
2. Vall d’en Joan (Ga a ) 2006 Ap o . Elèc ic 2000/2002 67 886.204 20.383 14.481
2.114 (211) 14.270 70,0
3. Hos ale s de Pie ola 2004 Ap o . Elèc ic 2001 68 127.743 2.938 1.471
356 (35) 1.436 48,8
4. Man esa (I) i (II) 2016 To xa 2003 64 60.157 1.384 881 881 63,7
5. O ís 2017 To xa 2003 63 17.932 412 212 212 51,5
6. Pineda de Ma (Ma esme) - To xa 2005 - - - - - -
7. Rubí 2005 To xa 2005 69 16.686 384 292
292 76,2
8. S a. Ma ia de Palau o de a 2011 Ap o . Elèc ic 2001 65 27.826 640 300
77 (7) 293 45,7
9. Vaca isses (Coll Ca dús) 2010 Ap o . Elèc ic 2000 65 234.576 5.395 3.602
566 (56) 3.546 65,7
10. Banyoles (Puigpalpe ) 2015 To xa 2005 65 9.666 222 150 150 67,6
11. Beuda 2015 To xa 2005 65 11.663 268 172 172 64,2
12. Les Lloses 2007 To xa 2005 68 10.557 243 169 169 69,4
13. Llagos e a (Solius) 2008 To xa 2005 68 56.663 1.303 856 856 65,7
14. Llo e de Ma 2012 To xa 2000 64 38.381 883 485 485 55,0
15. Me anges (Ce danya) 1995 To xa 2005 - - - -
- -
16. Ped e i Ma zà 2006 Ap o . Elèc ic 2003 69 53.526 1.231 830
133 (13) 817 66,4
17. Planoles 1996 To xa 2005 70 1.218 28 25 25 89,3
18. San a Coloma de Fa ne s 2001 To xa 2005 70 15.934 367 242 242 66,0
19. Balague 2016 To xa 2005 64 7.095 163 96 96 58,7
20. Bell e de Ce danya 2019 To xa 2005 63 1.562 36 19 19 53,0
21. Bo ges Blanques 2010 To xa 2005 67 3.383 78 49 49 63,0
22. Cas ellnou de Seana 2016 To xa 2005 64 4.365 100 58
58 57,8
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
82
Taula 6.3 Balanç d’emissió GEH dels dipòsi s con ola s ca alans en la se a ida. (con inuació)
CARACTERÍSTIQUES DIPÒSIT EMISSIONS BIOGÀS (CH4) APROFITAMENT ENERGÈTIC
Dipòsi Con ola Any p e is
clausu a
Sis ema de
ac amen
Any ins al·lació
sis ema
P omig
cap ació
(%)
Emissió (sense cap ació)
(Mg CH4) (Gg CO2 Eq)
Emissió (amb
cap ació)
(Gg CO2 Eq)
Ene gia
elèc ica
(GWhe)
Emissions
equi alen s
(Gg CO2 Eq)
BALANÇ TOTAL
EMISSIÓ GEH
(Gg CO2 Eq) (%)
23. Ce e a 2016 To xa 2005 64 4.653 107 66 66 61,4
24. Cla iana de Ca dene 2009 To xa 2005 67 5.500 126 90 90 71,3
25. Josa i Tuixen 1998 To xa 2005 70 60 1,4 1,0 1,0 70,7
26. La G anadella 2020 To xa 2005 63 533 12 7,3 7,3 59,4
27. La Vansa i Fo nols 2000 To xa 2005 70 14 0,2 0,2 0,2 53,8
28. Lleida (Se a Lla ga) 1999 To xa 2005 70 29.627 681 495 495 72,7
29. Mon e e i Cas ellbò 2018 To xa 2005 64 5.282 122 85 85 70,3
30. Mon oliu de Lleida 2016 To xa 2003 64 7.174 165 80 80 48,5
31. Oliana 2007 To xa 2005 68 1.002 23 16 16 67,3
32. O ganyà 1997 To xa 2005 70 856 20 16 16 80,1
33. Pon de Sue 1997 To xa 2005 70 2.025 46 39 39 83,7
34. So 2003 To xa 2005 70 2.420 56 35 35 62,8
35. Tà ega 2013 To xa 2005 65 6.120 141 80 80 57,2
36. T emp (I) 1998 To xa 2005 70 2.489 57 44 44 77,6
37. T emp (II) 2015 To xa 2005 65 1.525 35 18 18 51,9
38. Vielha 2001 To xa 2005 - - - - - -
39. Flix 1997 To xa 2005 70 923 21 17 17 79,3
40. L'Aldea 2002 To xa 2005 70 11.407 262 151 151 57,6
41. Mas de Ba be ans 2011 To xa 2005 66 10.520 242 144 144 59,3
42. Reus (Mas Calbó) 2019 To xa 2005 63 392 9 5 5 55,2
43. Ti issa 2016 To xa 2005 64 7.804 180 98
98 54,6
TOTAL - - - - 1.689.796 38.864 25.935 3.246 (324) 25.611 65,9
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 83
E.T.S.E.I.B.
La millo a més impo an que es desp èn, és el po encial de educció de l’e ec e hi e nacle
en passa de la si uació d’abocado s sense ecupe ació de biogàs a qualse ol de les al es
al e na i es ( o xa i/o ap o i amen ene gè ic mi jançan mo o de combus ió). Tenin en
comp e el ac amen p e is pe al biogàs en les dipòsi s con ola s de Ca alunya,
s’es ableixen un o al d’emissions de 25,6 Milions de ones de CO2 equi alen .
D’al a mane a, sense un es ablimen de mesu es co ec o es i en el ma eix pe íode de
emps s’han es ima unes emissions equi alen s a 38,9 Tg de CO2. Així, la educció
d’emissions s’es ableix al ol an de 13 Tg de CO2 Eq. (Figu a 6.3) o, el que és el ma eix: en
les condicions es able es, s’ha es ima l’emissió del 66% del la massa equi alen de CO2
(con ibució amb GEH) p oceden de l’acumulació de esidus municipals, ins l’any 2001, als
dipòsi s con ola s de Ca alunya.
Figu a 6.3 Es al i d’emissions de GEH en aplicació de mesu es de ac amen del biogàs.
38,9
25,6
0
10
20
30
40
Emissió GEI (Tg CO2 Eq)
Sense ac amen s Amb ac amen s
El alo de educció es pod ia ha e augmen a de mane a impo an si s’haguessin p es
mesu es co ec o es amb an e io i a . Si s’haguessin p es aques es mesu es des del p incipi
de l’ac i i a en o s els abocado s, el alo d’emissió de GEH s’es abli ia en un 40%
(conside an un endimen de cap ació del 60%). Així les emissions comp abili zades pe a
aques s esidus s’es abli ien en 15,6 Tg de CO2 equi alen , en els ma eixos pe íodes de
emps, sense comp abili za les educcions associades a l’ap o i amen ene gè ic.
L’es ablimen de sis emes de ecollida i ac amen del biogàs gene a en els abocado s
ca alans de esidus no especials, disminui à en majo g au la comp abili zació de la
con ibució a l’e ec e hi e nacle dels esidus diposi a s amb pos e io i a .
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
84
Segons l’IPCC, una de les més impo an s on s d’emissió de me à a l’a mos e a la
ep esen a la ges ió dels esidus municipals, en pa icula des dels abocado s. L’any 1999, a
Eu opa i als Es a s Uni s d’Amè ica, es an associa als abocamen s de esidus municipals
l’emissió d’en e el 33 i el 37% del o al de me à (Taula 6.4).
Taula 6.4 Con ibució de di e en s on s en l’emissió
de me à a Eu opa i EEUU, 1999.
Fon Emissió de me à
(%)
Gas na u al i pe oli 7
Ca bó 9
Fe men ació en è ica 29
Residus municipals 33
Residus animals 10
Al es 12
Fon : IPCC,1999.
6.3. INFLUÈNCIA DE LA GESTIÓ EN L’EMISSIÓ DE GEH
La ges ió de esidus municipals a Ca alunya ha so e can is no ables des de l’adopció del
nou model de ges ió es able pe la Comuni a Eu opea, o i que la se a implan ació
enca a queda mol lluny dels objec ius es able s.
Po encia el ecicla ge i eu ili zació dels esidus conside a s, així com e i a al màxim la
deposició del ebuig, semp e con olada, disminueix l’e ec e nega iu que enen sob e el
medi. Es edueixen el consum de ma è ies p ime es i d’ene gia, disminuin la con ibució en
p ecu so s del Can i Climà ic com són els gasos d’e ec e hi e nacle.
6.3.1. Objec e d’es udi
L’objec iu és la compa ació de la incidència sob e l’emissió de GEH amb l’adopció del can i
en el ac amen dels esidus municipals a Ca alunya en els úl ims anys. S’ha escolli el
pe íode en e 1993 i l’any 2001 pe a eali za l’es udi pe l’exis ència de dades.
Els gasos pe als quals es comp abili za à l’e ec e ex e de les di e ses al e na i es
con inua an sen únicamen el me à (CH4) i el diòxid de ca boni (CO2).
6.3.2. Me odologia
La me odologia u ili zada é en comp e els can is del sis ema de ac amen inal dels
esidus municipals a Ca alunya en els anys 1993, 1997 i 2001, mi jançan eines elacionades
amb el cicle de ida dels esidus. La in enció no és la compa ació di ec a en e les di e ses
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 85
E.T.S.E.I.B.
al e na i es de ac amen , sinó la de compa a la in luència del model de ges ió en la
con ibució a l’e ec e hi e nacle en els anys d’es udi.
En les di e ses e apes que con o men el cicle de ida de les ma è ies i p oduc es, que més
a d esde enen esidus, es p odueixen emissions de gasos d’e ec e hi e nacle (Figu a 6.4):
en el consum d’ene gia, p o enin en pa de la c ema de combus ibles òssils, pe a la
ab icació i anspo dels p oduc es i subp oduc es; quan ja esde enen esidus, un al e cop
en el seu anspo i dis ibució; així com en les di e ses al e na i es de ac amen inal.
Figu a 6.4 Diag ama de on s de gene ació i educció de GEH.
Fon : EPA.
En la pa de ab icació del p oduc e, ins que és conside a pa de la b ossa, és impo an
conside a que els di e en s ma e ials demanden di e en s quan i a s de ma è ies p ime es
així com d’ene gia. L’ ús de les ma è ies eciclades disminueix un majo consum d’ene gia i
de ma è ies p ime es (com és el cas de ib es na u als p oceden s dels a b es). Els ecu sos
o es als mi jançan la eali zació de la o osín esi, amb el que con e eixen el CO2 en
oxigen, mi iguen l’e ec e hi e nacle.
La comp abili zació en l’emissió de GEH p oceden s del compos a ge, es eu eduïa a l’ús
de ecu sos ene gè ics òssils, emp a s en la manipulació de la ma è ia o gànica. Les
emissions de la biodeg adació s’inclouen din e del cicle del ca boni.

Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
86
En cas d’ap o i amen ene gè ic mi jançan combus ió, l’oxidació de les ma è ies p odueixen
diòxid de ca boni, òxids de ni ogen i al es componen s, aques s úl ims en mol meno
quan i a . Pe ò, pe al càlcul de les emissions p oduïdes en la combus ió només es enen en
comp e el CO2 de la combus ió de ma e ials no biodeg adables (plàs ics).
Re e in -se a les p incipals opcions de ac amen inal del esidu, aques es poden eni
di e en s balanços de pa icipació en el enomen:
 Recicla ge
1. Reducció del consum i ex acció de ma è ies e ges pe a la p oducció de
ma è ies p ime es, jun amen amb la educció de les necessi a s ene gè iques
pe a la ab icació.
2. Reducció d’emissions de CH4 degu a la deposició en abocado con ola .
 Valo i zació ene gè ica
1. En cas d’ap o i amen ene gè ic de la calo gene ada en la combus ió pe a la
gene ació d’ene gia, po subs i ui l’e ec e que é la gene ació d’aques a
quan i a d’ene gia amb la c ema de combus ibles òssils (gas na u al, pe oli
o ca bó).
2. Reducció d’emissions de CH4 degu a la deposició en abocado con ola .
 Deposició con olada
1. En cas de cap ació i combus ió del biogàs, sense ap o i amen ene gè ic,
l’oxidació del me à a diòxid de ca boni pe me à disminui l’e ec e.
2. L’ap o i amen ene gè ic del biogàs, pel seu con ingu en me à, po subs i ui
l’e ec e que é la gene ació d’aques a quan i a d’ene gia amb la c ema de
combus ibles òssils (gas na u al, pe oli o ca bó).
Es eali za à el càlcul del balanç d’emissions pe als es anys d’es udi (mi jançan la massa
de CO2 equi alen ), amb els seus co esponen s pe cen a ges de ac amen (Taula 6.5).
Taula 6.5 T ac amen , 1993-1997-2001.
Any
T ac amen
(%) 1993 1997 2001
Recicla ge 2 5 17
Incine ació 20 23 19
Deposició 74 69 64
Al es 4 3 0
Dades: Jun a de Residus.
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 87
E.T.S.E.I.B.
A con inuació, amb el càlcul de les emissions adop an el ac amen es able al 1993 pe
als dos anys es an s, es po aconsegui una es imació de la di e ència d’emissions de GEH
p oduïdes pe l’adopció de la no a ges ió.
6.3.3. Abas i limi acions de l’es udi
En la eali zació de la compa a i a d’emissions es able a, és necessa i la de inició i
delimi ació de les e apes i p ocessos que es enen en comp e en la comp abili zació dels
e ec es. Es ind an en comp e les emissions es able es a la Figu a 6.5.
Figu a 6.5 De inició de l’es udi.
Els càlculs es able s pe la ecollida selec i a i pos e io ecicla ge de les di e ses ma è ies
(plàs ics, id e, e c.) an ale les educcions en emissions i consum d’ene gia de les
quan i a s eciclades.
Pe a l’ap o i amen ene gè ic es ind an en comp e les emissions de CO2 comp abili zades
pe a ma è ies no biodeg adables, i l’es al i d’emissions al se ap o i ada l’ene gia ob inguda
de la combus ió pe a gene a ene gia elèc ica.
A l’ es abli -se les p ime es ins al·lacions de cap ació de biogàs als ol an s de l’any 2001, i
en poc abas , no s’han ingu en comp e les educcions en l’emissió de me à i la gene ació
d’elec ici a pe pa d’abocado s ca alans. En els anys 1993 i 1997 no exis ia cap
ins al·lació.
ABOCAMENT
CONTROLAT
MATÈRIES
PRIMERES
ÚS
PRODUCCIÓ
GESTIÓ DEL
RESIDU
RECICLATGE
COMBUSTIÓ (Ene gia equi alen )
CH4
(Emissions ma . eciclades)
CO2
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
88
Queden o a de la delimi ació de l’es udi les con ibucions que es p odueixen en ases de
anspo , an de ma è ies p ime es com p oduc es i esidus, així com du an la ida d’ús del
p oduc e.
6.3.4. Valo s i c i e is adop a s
Pe a la eali zació de l’es udi es p enen en conside ació els següen s alo s i c i e is
(classi ica s segons concep es):
 ABOCAMENT CONTROLAT
- El càlcul de les emissions es imades de me à p oceden s de l’abocamen de esidus
en cada any, es eali za amb les condicions adop ades a l’apa a 4.3.3., amb la
simulació d’un únic abocado . A mode de comp abili zació, s’adjudica a l’any
d’abocamen l’emissió del biogàs e e en a les se es ones co esponen s de esidus
( o i que no es p odueixi l’emissió aquell ma eix any).
- To i que l’abocamen incon ola no es p ac ica amb p ocessos acu a s de i u ació,
compac ació i cob imen , a a o in la e men ació anae òbia, s’han ingu en comp e
aques es ones pe al càlcul de o mació de biogàs.
- No es é en comp e la quan i a de me à oxida a CO2 pe bac è ies, en condicions
ae òbies, en les capes més supe icials del as d’abocamen .
 VALORITZACIÓ ENERGÈTICA
- A Ca alunya, en les sis incine ado es exis en s pe al ac amen de RSU (Ma a ó,
Ta agona, Gi ona, San Ad ià de Besós, Vall d’A an i Mon cada i Reixac), el 100%
de l’ene gia de combus ió s’ap o i a pe a la p oducció elèc ica. L‘ene gia ob inguda
en incine ado a s’es ableix en 430 kWhe pe ona de esidu municipal [AVEVERSU,
2003] i les emissions de CO2 dels gasos p oceden s de la c ema en 770 kg/
[ACEVERSU, 2003]. El p ime alo equi al a un pode calo í ic del conjun de
esidus c ema s al ol an de les 2000kcal/kg i un endimen global de les plan es de
alo i zació d’ap oximadamen el 20%.
- Pa dels gasos de so ida no s’han de comp abili za pe o ma pa del cicle del
ca boni (ma è ia o gànica i pape -ca ó), i hi ha ma è ia que s’in odueix que no és
combus ible ( id e, me all, e c...). Així, només es é en comp e l’emissió p oceden
del pe cen a ge de plàs ic no ecolli selec i amen i din e del ebuig, pa in de la
p opo ció d’aques componen a Ca alunya (l’any 1995, Figu a 2.1, pe a l’any
d’es udi 1993, i pe als dos anys es an s la de 1999, Figu a 2.2).
Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 89
E.T.S.E.I.B.
- Tal i com s’ha mos a a la Taula 6.2, les emissions en la gene ació d’ene gia
elèc ica a Ca alunya s’han es able en 0,10 kg CO2/ kWhe.
 RECICLATGE
- Dels En asos Lleuge s de ini s en la composició dels esidus municipals (Taula 2.9),
es conside en un 70% de plàs ic (HDPE, LDPE, PET, e c.) i un 30% de me alls
(alumini i ace ).
- Les dades e e en s a les emissions en la p oducció dels di e en s componen s
ingu s en comp e es p esen en a la Taula 6.6 [EPA, 2002]. Només es ind an en
comp e les emissions de manu ac u a i ex acció de ma è ies p ime es. La
manu ac u a de componen s p oceden s de ma è ies eciclades p esen en un meno
impac e a l’e i a p e-p ocessos de ab icació.
Els di e en s ma e ials del documen de l’EPA s’han ajun a en les ca ego ies
es able es a Ca alunya ( id e, plàs ic, me alls i pape -ca ó) amb el càlcul de la mi ja
de cada ipus. Tanma eix, cal des aca que el mix pe a la p oducció d’ene gia
elèc ica és di e en , pel que els alo s es poden allunya de les condicions de
p oducció a Ca alunya.
Taula 6.8 Emissions de p oducció dels componen s.
Componen Ma è ies e ges
( CO2Eq/ )
Ma è ies eciclades
( CO2Eq/ )
Di e ència
( CO2Eq/ )
Me alls 10,95 1,37 (9,58)
Vid e 0,61 0,24 (0,37)
Plàs ic 2,34 0,16 (2,18)
Pape -ca ó 1,62 0,37 (1,25)
Fon : [EPA, 2002].
S’ha calcula la di e ència en e les dues al e na i es, en enen que els a icles
ecicla s subs i ueixen a aquells que es gene en a pa i de ma è ies e ges. Els
alo s en e pa èn esi igu en l’es al i d’emissions que ep esen a l’opció de
p oducció amb ma e ials ecicla s.
 GWP
- Es p enen els alo s GWP ela ius a un ho i zó de 100 anys.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
96
Recu sos ma e ials
Aques cos es à cons i uï pels següen s elemen s:
- Desplaçamen s ( eunió amb pe sones consul ades, documen ació, e c.).
- Ma e ial d’o icina (pape , o ocòpies, imp essió, i al es).
La ac u ació pe aques mo iu es oba esumida a la Taula 8.2.
Taula 8.2 Fac u ació pe ecu sos ma e ials.
Concep e Fac u ació
(€)
Desplaçamen s 68
Ma e ial d’o icina (pape , o ocòpies, e c.) 110
TOTAL 178
P essupos o al d’elabo ació de l’es udi
Pe a la de e minació del cos o al del p ojec e (Taula 8.3), es sumen els di e sos concep es
en que s’ha di idi el ma eix i se li aplica el co esponen Impos del Valo A egi (IVA).
Taula 8.3 Fac u ació o al.
Concep e Fac u ació
(€)
Recu sos Humans 26.220
Recu sos Ma e ials 178
Sub o al 26.390
IVA (16%) 4.222,40
TOTAL 30.612,40
Així, l’es udi eali za queda es able en una ac u ació pe aó de:
TRENTA MIL SISCENTS DOTZE AMB QUARANTA EUROS.

Biogàs d’abocado de esidus municipals a Ca alunya 97
E.T.S.E.I.B.
BIBLIOGRAFIA
Re e ències bibliog à iques
[ACEVERSU, 2003] ASSOCIACIÓ CATALANA D’EMPRESES DE VALORITZACIÓ ENERGÈTICA
DELS R.S.U. (ACEVERSU).
[h p://www.ace e su.com/balan.h ml, 22 de Juny de 2003]
[EMA, 2003] ÀREA METROPOLITANA DEL MEDI AMBIENT-ENTITAT DEL MEDI AMBIENT
(2003).
Dipòsi Con ola de la Vall d’en Joan (Ga a ). Ba celona. [CD-ROM].
[EPA, 2003] EPA. Solid Was e Managemen and G eenhouse Gases – A Li e-Cycle
Assessmen o Emissions and Sinks (2nd Edi ion).
[h p://www.epa.go /epaoswe /non-hw/muncpl/ghg/ghg.h m, 13 de Maig de 2003]
[GIRÓ, 2001] GIRÓ I FONTANALS, F. (2001). 4ª Jo nada ècnica sob e la ges ió de esidus
municipals. El compos a ge. Ba celona, 19 de desemb e de 2000. Depa amen de
Medi Ambien . pp. 29.
[IPCC, 1997] INTERGOVERNMENTAL PANEL ON CLIMATE CHANGE (IPCC) (1997). Capí ol
5: Residus. Dins: Re ised 1996 IPCC Guidelines o Na ional G eenhouse Gas
In en o ies: Volume 3. Re e ence Manual. Chap e 5: Was e.
[MADORELL, 2003] MARTÍ MADORELL i ARBOLÍ. Cap del Depa amen de Disposició i Con ol, Jun a
de Residus.
20 de Maig de 2003.
[METEOCAT, 2003] METEOCAT (DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, GENERALITAT DE
CATALUNYA). Anua is de dades me eo ològiques.
[h p://www.me eoca .com/ma cs/ma cos_his o ia/ma csanua is.h m, 19 de Juny de
2003]
[PALMISANO, 1996] ANNA C. PALMISANO, MORTON A.BARLAZ. (1996) Mic obiology o Solid Was e.
CRC P ess. pp. 218.
[TCHOBANOGLOUS, 1995] TCHOBANOGLOUS, G., THEYSEN, H., A. VIGIL, S. (1995). Ges ión In eg al de
Residuos Sólidos. Edi o ial Mc G aw Hill. pp.1105.
[UTE, 2001] UTE BIOGÀS GARRAF (Endesa cogene ación y eno ables, CLP En i ogas)
(2001) P oyec o de desgasi icación y alo ización ene gé ica del biogàs del DC de
la Vall d’en Joan.
Bibliog a ia complemen à ia
 BALDASANO, J.M. (2000) . La Ges ión de los Residuos U banos y la Emisión de Gases de E ec o
Hi e nade o. Química e Indus ia. Mayo, 47. pp 292-300.
Biogàs d'abocado de esidus municipals a Ca alunya
E.T.S.E.I.B.
98
 CARRERA, E. (Cà ed a UNESCO a la UPC) (2001). Medi Ambien i Tecnologia, Educació ambien al a
l’enginye ia. 3ª edició, Cà ed a UNESCO a la UPC. [CD-ROM]
 CUCURULL, D. GASSÓ, S. DE PABLO, J., SANS, R. (1998). Residus i medi ambien . Dins: Medi
Ambien i Tecnologia. Guia Ambien al de la U.P.C. Edicions U.P.C.
 GALABERT, J. (2001). Balanç ambien al d’un dipòsi con ola de Residus Sòlids Municipals. Dins:
Segona Jo nada ècnica sob e ges ió de esidus municipals: Els dipòsi s con ola s. 17 de Maig de 2000.
Col·lecció Jo nades Tècniques, nº 2. U.P.C. / À ea Me opoli ana de Ba celona - En i a de Medi
Ambien .
 INTERGOVERNMENTAL PANEL ON CLIMATE CHANGE, IPCC (2001). Thi d Scien i ic Repo .
[h p://www.g ida.no/clima e/ipcc_ a /wg1/index.h m, 23 de Juny de 2003]
 JUNTA DE RESIDUS, ASSOCIACIÓ D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA (COMISSIÓ DE
MEDI AMBIENT i URBANISME. Jo nada sob e esidus municipals, Ba celona 20 i 21 de juny de 2000.
Associació d’Enginye s Indus ials de Ca alunya, 2000.
 JUNTA DE RESIDUS, INSTITUT CERDÀ. (1998) Guia pe a la ges ió de esidus municipals a
Ca alunya. Jun a de Residus. pp 62.
 JUNTA DE RESIDUS. Residus Municipals. Es adís iques.
[h p://www.jun es.es/es addin/Municipals/es ad_pla1.asp, 16 de Maig de 2003]
 LEE, E., LINDSAY, C., FREED, J.R., DRISCOLL, W. (1995) G eenhouse Gas Emission Fac o s o
managemen o selec ed ma e ials in municipal solid was e. EPA. pp. 22.
 MARTÍN GONZÁLEZ, S. FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, S. (1999). Ges ión del biogás en e ede os
con olados de esiduos sólidos u banos. Se icio Cen al de Publicaciones-P incipado de As u ias. pp.
254.
 MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (2001). Lib o Blanco del Minis e io de Medio Ambien e. Capí ulo 5,
Ges ión de Residuos Sólidos U banos 1998-2000. MMA.
 VIDAL, A. (2001). Requisi s ècnics i ambien als d’un dipòsi con ola . Dins: P ime a Jo nada ècnica
sob e ges ió de esidus municipals. 29 de Feb e de 2000. Col·lecció Jo nades Tècniques, nº 1. U.P.C. /
À ea Me opoli ana de Ba celona - En i a de Medi Ambien .
 WEITZ, K. THORNELOE, S. NISHTALA, S. YARKOSKY, S. ZANNES, M. (2002).The impac o Solid
Was e Managemen on G eenhouse Gas Emissions in he Uni ed S a es. Jou nal o he Ai & Was e
Managemen Associa ion. Vol. 52, 2002, p.1000-1011.