scieee Open visual document viewer

El Grup de Concurrència i Temps Real col·labora amb la branca d'estudiants de l'IEEE

Bertran i Salvans, Miquel, 1945-,Oller i Teijón, Francesc,Forga Alberich, Jordi,Solanas, J.M.

Full text

El g up de Concu encia i emps eal col.labo a amb la B anca d'Es udian s de l'IEEE M. Be an, F. Olle , J. Fo ga, J.M. Solanas Depa amen d'A qui ec u a d'O dinado s 1.- In oducció. El g up de ece ca de So wa e Concu en i en Temps Real, que un- ciona a l'ETSETB desde 1985 ha es able una col.labo ació amb la B anca d'es udian s de l'IEEE de l'Escola. G acies al supo del di ec o de l'Escola i de l'ac ual equip di ec iu, ha es a possible o gani za conjun amen un cu s sob e In el.ligencia A i icial i Sis emes Expe s. Ha es a impa i pel D . Ju- lio Mo eno-Dá ila, esponsable de Sis emes Expe s al g up UNCIBLE de Laussanne (un cen e de d lcul compa i pe uns quan s bancs sUlssos), i doc o en el ema a l'Ecole Poli echnique de Laussanne, Sulssa. El D . Mo eno-Dá ila col.labo a amb el g up de Concu encia de a ja uns quan s anys. Desp és de a ies eunions de plan ejamen , a a col.labo a amb la B anca d'Es udian s de l'IEEE en la p epa ació de la base in o ma ica necessa ia pe al desen olupamen de les p ac iques del cu so L'a mos e a de col.labo ació ha es a un exi . 2.- El g up huma. Deixan a pa els au o s d'aques a icle, p o esso s d'aques a Escola , el g up a es a o ma pe a is doc o ands i o ces p ojec is es de PFC, mol s deIs quals pa icipa en a con enis amb indús ies de Ba celo- na. La col.labo ació Uni e si a -Em- p esa es elaciona a amb llu s esis i PFCs. El g up a en a en col.labo ació amb els es udian s de l'IEEE amb mo iu de l'o gani zació del cu s d'In el.ligencia A i icial. 3.- La ema ica de ece ca. A la bibliog a ia es llis en algunes de les publicacions del g up,a i de pe ne e en a en de alls aquells que els in e essi la ema ica. A con inuació es mo i en les línies p incipals de ece ca aplicada en les que eballa el g upo 3.1.- Enginye ia del So wa e. Segons un ull publica a cosa d'un any pe la UPC sob e l'ETSETB el 23,9% d'an ics alumnes de l'Escola decla en eballa en aques a ea. A o es les xa xes de comunicació in e é so wa e inexcusablemen . No és el ma eix sabe un llengua ge de p og amació (cosa on;a ucil) que sabe d~sen olupa so wa e de o ma economica i segu a. L'úl im és an di ícil com esc iu e un llib e, pel qual no és su icien sabe esc iu e en un llengua ge na u al. El g up a ece ca en enginye ia de so wa e i ensenya aques ema, dins el possible en an poc emps, a cinque cu So Fa en asi especial en la me odologia basada en ipus abs ac es (classes). 3.2. Concu encia i sis emes dis i- bui s. El so wa e concu en és el deIs sis emes ope a ius, el dis ibui co enpon al de lesxa xes d'o dinado s i de elecomunicació. El desen- olupamen d'aques so wa e p esen a una p oblema ica adicional espec e a la del so wa e seqüencial con- encional: es dona una explosió combina o ia en el nomb e de aces possibles !. Les eines de simulació són mol ap opiades pe ajuda al disseny i depu ació de mal uncionamen s, doncs pe me en, al menys, a¡;a l'execució, la qual cosa des i ua el sis ema si es a a la eali a . El g up ha e o ¡;a ece ca en simulació i es a in odul a g ups que la socie a de comunicacions de l'IEEE 15 é sob e aques ema: un deIs seus memb es pe any al comi é ecnic del W o kshop que aquell g up o gani za pe iodicamen . Dos deIs seus memb es han es a con ida s a dona un semina i sob e la ece ca del g up a O awa, Canada, di igi a les Uni e si a s d'O awa i de Ca le on. També, al STU (CSIC suec) de S ockolm, i a d'al es uni e si a s i ins i ucions es ange es. 3.3.- In el.ligencia a i icial. Una ia de dissenya so wa e concu en co ec e passa pe la e i icació o demos ació o mal de la co ec esa i segu e a en gene al. Les demos acions son o ¡;a edioses e es amb pape i llapis. Es a se i , alesho es, els anomena s Demos a- do s de Teo emes. Aques s pe me en agili za i o dena les demos acions de co ec esa mi jan¡;an manipulació simbOlica deIs p og ames i de llu s especi icacions. Donen segu e a a la demos ació ma eixa. La demos ació de eo emes assis ida pe o dinado és un a ea de ece ca en la que ambé eballa el g up, cla amen enma cada dins la di a In el.ligencia A i icial. 4.- Un cu s especial, esul a de la col.labo ació El cu s, o gani za en col.labo ació amb la B anca de es udian s de l'IEEE,i di igi als es udian s d'in ensi icació de l'assigna u a d'o dinado s de cinque, ambé e a obe a al es pe sones in e essades d'aques a i al es uni e si a s. En e d'al es, ac a a de les Xa xes d'In e e encia P obabilís ica, enma ca en el ema gene al de l'ap enen a ge au oma ic. També es a dona una in oducció als sis emes expe s i al es emes de la in el.ligencia a i icial. El cu s comp en el desen olupamen de p ac iques sob e l'en o n del llengua ge PADD. Es an manipula es uc u es d'a b es pe a la ep esen ació de les xa xes i de les p obabili a s, i pe llu calcul pa in de dades eals, a i de ep esen a una base de coneixemen i in e e encia p obabilís ica. Va comp end e unes in ho es de eo ía i d'un pe íode de p ac iques d'unes es se manes de du ació. 5.- Conclusió. La col.labo ació p o esso s- es udian s que ha causa aques a b eu a ic1e ha es a una ag adable expe iencia, guiada pe la mo i ació i la il.lusió d'apend e pe pa de o s. El cu s a ana mol be i o hom ha ap es o di e in -se. Animem, doncs, a al es g ups a e el ma eix !. REFERENCIES. [1] M. Be an, 'On a Fo mal De ini- ion and Applica ion o Dimensional design' So wa e-P ac ice and Expe ience, Vo1.18(1l), pp 1029- 1045 (no embe 1988). [2] A. Papoulis, M. Be an, Sis emas y Ci cui os, (Chap e 8) Ma combo, Ba celona, 1989. [3] M. Be an,J.Fo ga,F. Olle ,J.A. F au, 'P ADDS: an en i emen o he design o concu en sys ems by simula ion', P oc. II J o nades sob e concu encia, Uni e si a de les illes Balea s, se emb el990, 71-83. [4] M. Be an, J. Fo ga, F. Olle , J. Viaplana, F. Al a ez-Cue as, M. Po a, ' In eg a ed simula ion and design o communica ion sys ems in a PADD en oi emen ', IEEE Comm- unica ions socie y Compu e Aided Modeling and Design o Communi- ca ions Links and Ne wo ks CAMAD'92, Mon ebello, Quebec, Canada, 29 sep embe -20c obe 1992. [5] M. Be an, 'PADD: a Schema No a ion In eg a ing Pa allelism and Abs ac ion' ,Repo , ETSE Telecom. (UPC), Ba celona,Au umn 1989. Also inP oc. IEEE Como soco CAMAD'92, Mon ebello, quebec, Canada, 1992. Ac i idades en T a a- mien o de Voz del G upo de P ocesado de Señal J. Hemando (*) Depa amen o de Teo ía de la Señal y Comunicaciones El G upo de P ocesado de Se- ñal (GPS) desa olla sus ac i idades de in es igación y desa ollo en el Depa amen o de Teo ía de la Señal y Comunicaciones (TSC) de la Uni e - sidad Poli écnica de Ca aluña (UPC). Den o del g upo es subg upos compa en la misma in aes uc u a de labo a o ios de in es igación y la adminis ación económica, cada uno de ellos cen ado en emas de: -P ocesado de oz, -P ocesado de imagen y -P ocesado digi al de señal en comunicaciones, ada y so- na Las ac i idades del sub g upo de P ocesado o T a amien o de Voz aba can odas las á eas de in es iga- ción elacionadas con la ansmisión de la señal de oz y la comunicación o al homb e-máquina. Seguidamen- e se desc ibi án las líneas p incipales en cada á ea. Codi icación de la señal de oz Se abaja en codi icación de oz a elocidades de ansmisión media y baja. Pa a minimiza la pé dida de calidad a es as elocida- des se han desa ollado sis emas de cuan i icación ec o ial adap a i a de una o a ias e apas que se han aplica- do con éxi o a a ios codi icado es de oz desde 16 kbps a 4,8 kbps. En codi icación de audio de banda ancha se in es iga en los es ni eles de calidad que suelen dis in- gui se: en el p ime ni el, 7 kHz, se exige una calidad con e sacional; en el segundo ni el, de 7 a 15 kHz, se exige un buen sonido musical; y en el e ce ni el, 20 kHz se equie e una calidad de al a idelidad pa a la señal musical. Cada uno de es os ni eles plan ea p oblemas dis in os que se 16 han de a aca con soluciones especí- icas. Po ejemplo, en el e ce ni el se p e ende alcanza una calidad de CD en el ango de 96-128 kbps (j700 kbps en los sis emas CD ac uales!). Pa a ello se equie e un ap o echa- mien o exhaus i o de las ca ac e ís i- cas psicoacús icas de enmasca- amien o espec al del sis ema audi i o humano, las bandas c í icas y los umb ales de dis o sión audibles. Se es án analizando soluciones ba- sadas en nue as ans o maciones iempo- ecuencia. Reconocimien o del habla Pa a obus ece el sis ema de econocimien o en e al uido am- bien e se es udian nue as ep esen- aciones de la señal de oz que sean esis en es al mismo desde dos en o- ques dis in os: uno desde el pun o de is a de p ocesado de señal y o o que a a de emula la capacidad audi i a humana. Con espec o al p ime en- oque, se abaja en la es imación del espec o analí ico o la en ol en e espec al en luga del p opio espec- o, la descomposición en subespacio de señal y subespacio de uido, e c. En cuan o al segundo en oque, se conside an la sensibilidad loga í mica en ecuencia y en in ensidad del oído y ambién el e ec o de las bandas c í icas. Con el mismo p opósi o se es udian ep esen aciones dinámicas o il adas del habla y medidas de dis ancia en e ec o es de pa áme os. Se es á desa ollando un sis e- ma de econocimien o de habla con inua pa a el español que u iliza la semisílaba como unidad de eco- nocimien o y los modelos ocul os de Ma ko pa a desc ibi de o ma p obabilís ica los ca ac e ís icas del habla. Se ha elegido la semisílaba como unidad de econocimien o de- bido a la es uc u a silábica del espa- ñol y a que exis e un núme o ela i a- men e educido de ellas: menos de 750 en español. En cuan o a los mo- delos ocul os de Ma ko son los que en la ac ualidad p opo cionan mejo- es p es aciones en los sis emas en desa ollo. A es e sis ema se le ha bau izado con el nomb e de RAMSES (Reconocimien o Au omá ico Me- dian e SEmiSílabas). En el p oblema