scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

La ceca ibérica de Lauro

Amela Valverde, Luis

Abstract

Breve trabajo sobre la ceca de Lauro, localizada recientemente en El Puig del Castell de Samalús. Situación, iconografía, ordenación y cronología de este taller.

Full text

HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, volumen XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 La ceca ibérica de Lauro1 The Iberian mint of Lauro LUIS AMELA VALVERDE Grupo CEIPAC. Universitat de Barcelona ORCID 0000-0002-2485-4815 [email protected] Recibido: 11-2-2020. Aceptado: 30-5-2020. Cómo citar: Amela Valverde, Luis, “La ceca ibérica de Lauro”, Hispania Antiqva. Revista de Historia Antigua XLIV (2020): 1-26. DOI: https://doi.org/10.24197/ha.XLIV.2020.1-26 Resumen: Breve trabajo sobre la ceca de Lauro, localizada recientemente en El Puig del Castell de Samalús. Situación, iconografía, ordenación y cronología de este taller. Palabras clave: Lauro; ceca ibérica; Catalunya; Vallès; iconografía. Abstract: Brief work on the smll mint of Abariltur, located recently in El Puig del Castell de Samalús. Situation, iconography, arrangement and chronology of this curious atelier. Keywords: Lauro; Iberian mint; Catalonia, Valles, iconography. La ceca de Lauro es un caso excepcional dentro de la numismática ibérica. Si por lo general tenemos poca o nula información sobre la identificación de los talleres monetales, en el presente caso conocemos gracias a las fuentes literarias la existencia de tres poblaciones peninsulares de nombre Lauro, lo que ha planteado cierta confusión a la hora de ubicar esta ceca2. 1 Merino, 2013, 48 considera que Lauro sería en realidad el gentilicio de los habitantes de una comarca de nombre Laro. Pero consideramos que esta teoría carece de fundamento. 2 Domínguez Arranz, 1998, 129. 2 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Cecas del nordeste de la Hispania Citerior (según M. Campo) De esta forma, por un lado, conocemos una Lauro en el Levante que fue escenario de una batalla en el año 76 a.C. entre las fuerzas de Q. Sertorio (pr. 83 a.C.) y las de Cn. Pompeyo Magno (cos. I 70 a.C.) (App. BCiv. 1, 109. Flor. 2, 10. Front. Str. 2, 5, 31. Oros. 5, 23, 6 y 9. Plut. Pomp. 18; Sert. 19), en el marco de la Guerras Sertorianas (82-72 a.C.). En esta población se ha ubicado este taller3, que se identifica tradicionalmente con el yacimiento de Sant Miquel de Llíria (mun. Llíria, prov. Valencia), la antigua Edeta; esta reducción ha de rechazarse, ya que esta localidad fue abandonada a principios del siglo II a.C., por lo que difícilmente puede identificarse con la ciudad protagonista del citado episodio bélico4. 3 Hill, 1931, 132. Navascués, 1955, 242. 4 Bonet y Mata, 1987, 83. Bonet, 1995, 528. Jiménez y Ripollès, 1996, 68. Jiménez Salvador, 2004, 74. Escrivà, 2014, 124. La ceca ibérica de Lauro 3 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Vista de una sección del yacimiento de Edeta (wikipedia) Existe así mismo una Lauro en el sur peninsular, en donde fue muerto en el año 45 a.C. Cn. Pompeyo hijo tras la batalla de Munda (Flor. 2, 13, 86). Una tercera Lauro es citada por el enciclopedista Plinio (Plin. NH 14, 71), que alaba sus vinos, a los que incluye dentro de las producciones layetanas, por lo que esta población habría de ubicarse en la zona costera de la Catalunya central. Unidad ACIP 1367 = CNH Lauro 14 (tamaño x 2) 4 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Si bien en un primer momento se defendió la opción de que el taller de Lauro correspondía al núcleo levantino5, los hallazgos numismáticos, repartidos principalmente por las comarcas catalanas del Vallès y el Maresme, así como la iconografía (reverso con jinete con palma) de sus series, más la existencia del topónimo medieval Laurona, provocó que esta ceca se situara en Llerona (mun. Les Franqueses del Vallès, comarca del Vallès Oriental, prov. Barcelona) o en sus alrededores inmediatos6. Llerona debe derivar en última instancia de Lauro7, idéntica población que la citada por Plinio. Así mismo, el hecho de que no se haya encontrado ningún ejemplar de la ceca de Lauro en Sant Miquel de Llíria, así como que en el momento de la emisión de sus acuñaciones este oppidum parece deshabitado, como ya hemos indicado, desaconseja plenamente la identificación del taller monetal con la población levantina8. Ciertamente, ya hace medio siglo que se indicó que no había en la zona de Valencia ninguna moneda procedente de Lauro9, lo que todavía hoy sigue en vigencia10, motivo por el que hay que descartar una ubicación meridional de esta ceca en favor de una situación en la actual Catalunya11. 5 Mateu y Llopis, 1951, 218-219. Beltrán Martínez, 1981-1983, 115. 6 Villaronga, 1960, 61; 1961, 50; 1975, 24; 1982, 176; 1993, 604; 1994, 195. Estrada y Villaronga, 1967, 175. Martín Valls, 1967, 110. Romagosa, 1970, 28; 1971, 79. Bistuer, 1983, 59. Crusafont, García y Balaguer, 1986, 31. Keay, 1990, 129. Panosa, 1993, 204. Collantes, 1997, 254-255 (quien cree, de manera errónea, que aquí se desarrolló la batalla de Lauro). Domínguez Arranz, 1998, 129. Pascual 1998, 482. Roldán, 2006, 547. Chaves, 2007, 73. Álvarez Burgos, 2008, 234. Crusafont, 2009, 191. Sablayrolles, 2009, 46. Feugère y Py, 2011, 389. Villaronga y Benages, 2011, 242 y 789. Oller, 2012, 82. Silgo, 2013, 204.- Tarradell, 1965, 12 indicó que los hallazgos de ejemplares pertenecientes a la ceca de Lauro presentaban una mayor densidad en la parte centralcostera catalana. 7 García-Bellido y Blázquez, 2002, 270. 8 Bonet, 1995, 528. 9 Tarradell, 1965, 10. 10 Guàrdia, 2015, 72 y 76. 11 Tarradell, 1965, 10. Guàrdia, 2015, 76. La ceca ibérica de Lauro 5 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Santa Maria de Llerona. Iglesia fortificada del siglo X d.C. (wikipedia) Si bien la reducción a Llerona tuvo en principio una total aceptación, el hecho que en el municipio de Les Franqueses del Vallès no se conozcan hallazgos ni vestigios arqueológicos de importancia12, llevó ya en su momento a M. del M. Llorens y P. P. Ripollès a ubicar a Lauro en un lugar indeterminado de la comarca del Vallès Oriental13. Por su parte, P. Padrós ha planteado la posibilidad de que este taller se encontrase en un yacimiento romano-republicano de la citada comarca, como acontece con otras cecas del nordeste peninsular. Más concretamente, en la actual Granollers o en el asentamiento de Can Tacó – Turó d'en Roina, ahora conocido como Mons Observans (ubicado a caballo entre los municipios de Montmeló y Montornès del Vallès), ambos en la Vía Hercúlea, posterior Vía Augusta14. 12 Oller, 2012, 82. Merino, 2013, 39. Sinner, 2013a, 179. 13 Llorens y Ripollès, 1998, 117. Ripollès y Abascal, 2000, 169. Ripollès, 2005, 158. Velaza, 2011, 568. Oller, 2012, 81. Padrino, 2015, 39. 14 Padrós, 2002, 107; 2005, 526; 2012, 47-48. 6 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Unidad ACIP 1371 = CNH Lauro 17 (tamaño x 2) En este mismo sentido, A. G. Sinner ha sugerido la posibilidad de que Lauro pudiera estar en el municipio de Cànoves i Samalús, con un rico patrimonio de época ibérica y romano-republicana, con la presencia, entre otros, del tesoro de Cànoves (en que las monedas de esta ceca son preponderantes), y del poblado ibérico de Puig del Castell (de Samalús)15. Así, si bien no había una localización definitiva de Lauro16, parece evidente su ubicación en la comarca del Vallès Oriental17. Recientemente, M. Guàrdia ha propuesto precisamente al importante yacimiento del Puig del Castell de Samalús (mun. de Cànoves i Samalús, comarca del Vallès Oriental, subcomarca del Baix Montseny), de 4 ha de extensión, datado entre los siglos V y I a.C., como sede del taller monetal de Lauro18. Esta ubicación viene avalada por los siguientes hechos: la existencia de numerosos testimonios epigráficos de tituli picti en ánforas vinarias Dressel 2-4; la escasa distancia (cinco kilómetros) con el núcleo actual de Llerona, heredero del topónimo de Lauro; la existencia de un terminus augustalis en Montornès del Vallès (HEp 9 242 = HEpOL 17754 = IRC I 200) en el que podría leerse el nombre de la ciudad; la presencia en el mismo término municipal del tesoro de Cànoves, a tan solo tres kilómetro del Puig del Castell, que, de 41 monedas ibéricas de bronce, 21 ejemplares pertenecían a esta ceca, es decir, un 51,22% del conjunto; de un corpus total de 117 monedas conocidas pertenecientes a 15 Martí, 2008, 68. Sinner, 2013a, 179. 16 Campo, 2010, 27; 2011, 1135. 17 Padròs, 2002, 106. Panosa, 2012, 142. Guàrdia, 2014, 86; 2015, 66. Estaran y Beltran Lloris, 2015, 216.- Martín Valls, 1967, 53 ya ubicó este taller en el Vallès. 18 Guàrdia, 2014, 87; 2015, 66 y 81; 2016, 864; 2017, 176; 2020, 125-128. Noticia en http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/08/10/catalunya/1470827585_081727.html La ceca ibérica de Lauro 7 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Lauro, todas ellas con procedencia segura, cuya mayoría, grosso modo, se encuentran en la Layetania (de estas 117 piezas, el 76,52% se encuentran a menos de 30 km del Puig del Castell), de tal forma que, de 8 piezas encontradas en el Puig del Castell, 7 son de Lauro, a la que puede sumarse otra moneda de este taller hallada en el cercano yacimiento de la villa romana de Can Martí, a tan solo 200 metros del Puig del Castell19. Ángulo externo de una de las torres de levante del Puig del Castell de Samalús (www.muralles.cat) (fotografía de M. Guàrdia) De esta forma, creemos ha quedado resuelta la ubicación de esta ceca. Así, un reciente estudio sitúa en este yacimiento a Lauro, sin entrar a discutir su identificación20. 19 Guàrdia, 2015, 67-79; 2016, 865-870 y 882; 2020, 128-134. 20 A. García Molsosa, M. Flórez Santasusana y J. M. Palet Martínez, “Arqueología del paisaje en el entorno de Lauro: Una aproximación microrregional a la construcción del territorio romano en el noreste de la Península Ibérica”, Zephyrus, 76 (2015), pp. 99119. 8 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Por tanto, por situación e iconografía, el taller monetal de Lauro pertenece al grupo layetano21. Desde el punto de vista tipológico, sus piezas presentan mayormente, siguiendo a la ceca de Kese (Tarragona, prov. Tarragona)22, en el anverso cabeza masculina a derecha (a excepción de ACIP 1356-1357, que presentan una venera, con reverso un delfín, pero cuya iconografía no responde por tratarse de un divisor, concretamente cuartos, pues otras piezas del mismo valor tienen cabeza masculina), acompañada a veces por símbolos, para diferenciar las distintas emisiones23, como en la moneda romana contemporánea. A destacar que en algunas variantes figuren torques, sólo presente en unidades: torques acabado en cabeza de lobo en ACIP 1359 = CNH 6 y torques acabado en cabeza de serpiente en ACIP 1360 y 1362-1363 = CNH 7 y 9-10. 21 Villaronga, 1982, 137 y 139; 1985, 21; 1994, 190. Crusafont, García y Balaguer, 1986, 11, 22 y 30. Keay, 1990, 129. Padrós, 2001, 68; 2002, 105; 2012, 47. Campo, 2000, 62; 2005, 77. García-Bellido y Blázquez, 2002, 270. Martí, 2008, 66. Crusafont, 2009, 191. Martí, 2009, 32. Villaronga y Benages, 2011, 174. Panosa, 2012, 139. Sinner, 2013a, 173. 22 Oller, 2012, 78. 23 Domínguez Arranz, 1998, 129. García-Bellido y Blázquez, 2002, 268. La ceca ibérica de Lauro 9 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Situación del conjunto de Puig Castell-Can Martí y de otros sitios relacionados con el control territorial en el eje interior-costa a través del Vallès Oriental en la fase de fin del siglo II-siglo I a. C. (según A. García Molsosa, M. Flórez Santasusana y J. M. Palet Martínez) En el reverso, a excepción de dos variantes pertenecientes a la primera emisión de L. Villaronga (ACIP 1356-1357, en el que figura un delfín), presenta: jinete con palma para las unidades (ACIP 1351, 13581360, 1362-1364, 1367-1368 y 1370-1371 = CNH 1, 6-7, 9-11 y 14-17), caballo galopando para las mitades (ACIP 1352-1353, 136 y 1365 = CNH 2, 8 ,y 12) y medio pegaso para los cuartos (ACIP 1354-1355, 1366 y 1369 = CNH 3-4 y 13)24. Ha de suponerse que existen más fracciones de este taller que todavía no se han localizado. 24 Llorens y Ripollès, 1998, 117. García-Bellido y Blázquez, 2002, 268. 16 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Anv.: Cabeza viril a dra., con manto y torques terminado en cabeza de lobo; detrás, caduceo. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1360 = CNH 7 = LL. VI a. AE. Unidad. 26 mm. 12,67 g (21 ejemplares)50. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto y torques terminado en cabeza de serpiente; detrás, caduceo. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1361 = CNH 8 = LL. VI b. AE. Mitad. 20 mm. 6,96 g (9 ejemplares)51. Anv.: Cabeza viril a dra.; detrás, caduceo. Rev.: Caballo galopando a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1362 = CNH 10 = LL. VIII. AE. Unidad. 25 mm. 9,59 g (4 ejemplares)52. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto y torques terminado en cabeza de serpiente; delante, láurea; detrás, caduceo. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). 50 Villaronga y Benages, 2011, 244.- Villaronga, 1994, 196 indica: AE. Unidad. 26 mm. 12,63 g (21 ejemplares). 51 Villaronga, 1994, 196. Villaronga y Benages, 2011, 244. 52 Villaronga y Benages, 2011, 245.- Villaronga, 1994, 196 señala: AE. Unidad. 24/25 mm. 8,84 g (2 ejemplares). La ceca ibérica de Lauro 17 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 ACIP 1363 = CNH 9 = LL. IX. AE. Unidad. 26 mm. 11,31 g (36 ejemplares)53. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto y torques terminado en cabeza de serpiente; delante, círculo con (o sin)54 punto central; detrás, caduceo. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1364 = CNH 11 = LL. II a. AE. Unidad. 26 mm. 10,82 g (11 ejemplares)55. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto y sin torques; detrás, caduceo. Rev.: Jinete con palma a dra. de estilo cesetano; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1365 = CNH 12 = LL. II b. AE. Mitad. 22 mm. 6,55 g (10 ejemplares)56. Anv.: Similar al anterior. Rev.: Caballo galopando a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). 53 Villaronga, 1994, 196. Villaronga y Benages, 2011, 245. 54 No figura en la descripción de L. Villaronga. 55 Villaronga y Benages, 2011, 245.- Villaronga, 1994, 196 señala: AE. Unidad. 26 mm. 10,57 g (9 ejemplares). 56 Villaronga, 1994, 196. Villaronga y Benages, 2011, 245. 18 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 ACIP 1366 = CNH 13 = LL. II c. AE. Cuarto. 17 mm. 3,90 g (12 ejemplares)57. Anv.: Similar al anterior. Rev.: Medio pegaso a a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1367 = CNH 14 = LL. X. AE. Unidad. 26 mm. 10,58 g (49 ejemplares)58. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto; detrás, cetro. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1368 = CNH 15 = LL. III. AE. Unidad. 25 mm. 10,29 g (4 ejemplares)59. Anv.: Similar al anterior. Rev.: Similar al anterior, pero de estilo cesetano. ACIP 1369 = CNH - = LL. -. AE. Cuarto. 15 mm. 1,99 g (3 ejemplares)60. Anv.: Similar al anterior. Rev.: Medio pegaso a a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). 57 Villaronga y Benages, 2011, 245.- Villaronga, 1994, 196 señala: AE. Cuarto. 17 mm. 3,70 g (7 ejemplares). 58 Villaronga, 1994, 196. Villaronga y Benages, 2011, 245. 59 Villaronga, 1994, 197. Villaronga y Benages, 2011, 246. 60 Villaronga y Benages, 2011, 246. La ceca ibérica de Lauro 19 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 ACIP 1370 = CNH 16 = LL. IV. AE. Unidad. 25 mm. 11,16 g (12 ejemplares)61. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto; detrás, espiga. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). ACIP 1371 = CNH 17 = LL. XI. AE. Unidad. 25 mm. 14,53 g (24 ejemplares)62. Anv.: Cabeza viril a dra., con manto; detrás, clava. Rev.: Jinete con palma a dra.; debajo, inscripción ibérica LAURO (nº 2). BIBLIOGRAFÍA Álvarez Burgos, Fernando (2008), La Moneda Hispánica. Desde sus orígenes hasta el siglo V, Madrid, Vico & Segarra. Amela Valverde, Luis (2015), Cecas del sistema del denario ibérico del nordeste peninsular (Cataluña). Una síntesis, Barcelona, Asociación Numismática Española. Beltrán Martínez, Antonio (1981-1983), “Problemas que plantean las monedas con inscripciones ibéricas”, Nummus, 4-6, pp. 93-118. Bistuer, F. (1983), “Una moneda inédita de Lauro”, Acta Numismàtica, 13, pp. 59-60. 61 Villaronga, 1994, 197. Villaronga y Benages, 2011, 246. 62 Villaronga, 1994, 197. Villaronga y Benages, 2011, 246. 20 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Bonet, Helena (1995), El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, Valencia, Diputación de Valencia. Bonet Rosado, Helena y Mata Parreño, Consuelo (1982). “Nuevas aportaciones a la cronología final del Tossal de Sant Miquel (Llíria, Valencia)”, Saguntum, 17, pp. 77-83. Campo, Marta (2000) “Moneda, organització i administració del nord-est de la «Hispania Citerior» (del 218 a l'inici del segle I a.C.)”, en Moneda i administració del territori. IV Curs d'Història monetària d'Hispània, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 5775. Campo, Marta (2005). “Emissió i circulació monetària al nord-est de la Hispània Citerior al final de la República”, en La Moneda al final de la República. entre la tradició i la innovació. IX Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 73-93. Campo, Marta (2010). “Les emissions dels ibers: del sud-est de la Gàl.lia a la desembocadura de l’Ebre”, en Els ibers, cultura i moneda, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 26-31. Campo, Marta (2011). “La moneda ibérica del nordeste de la Hispania Citerior: consideraciones su cronología y función”, en Proceedings of the XIVth International Numismatic Congress Glasgow 2009. Vol. II, Glasgow, University of Glagow, pp. 1135-1140. Campo, Marta (2012). “La moneda ibérica en el nordeste de la Citerior”, en La moneda de los iberos. Ilturo y los talleres layetanos, Premià de Mar, Museu de l'Estampació de Premià de Mar, pp. 17-27. Chaves Tristán, Francisca (2007). “Las amonedaciones hispanas en la antigüedad”, en Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano, Tarragona, Institut Català d’Estudis Clàssics, pp. 47-98. Collantes Pérez-Ardá, Esteban (1997). Historia de las cecas de Hispania antigua, Madrid Tarkis. La ceca ibérica de Lauro 21 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Crusafont i Sabater, Miquel (2009). Catàleg general de la moneda catalana. Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V a.C.- s. XX d.C.), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Crusafont, Miquel; García Garrido, Manel y Balaguer, Anna Maria (1986). Història de la moneda catalana, Barcelona, Caixa de Barcelona. Domínguez Arranz, Almudena (1998). “Las acuñaciones ibéricas y celtibéricas de la Hispania Citerior”, en Historia monetaria de la Hispania antigua, Madrid, Jesús Vico, pp. 116-193. Duran i Caixal, Montserrat et alii (2017). “Evidencias numismáticas en un espacio logístico tardorrepublicano: El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona; Cataluña)”, en Numismatica e Archeologia. Monete, stratigrafie e contesti. Dati a confronto, Roma, Quasar, pp. 475-486. Escrivà Torres, Vicent (2014). “La ciudad romana de Edeta (Llíria, Valencia)”, en Ciudades Romanas Valencianas, Alicante, Diputación de Alicante, pp. 123-142. Estaran Tolosa, María José y Beltrán Lloris, Francisco (2015). Banco de datos Hesperia de lenguas paleohispánicas (BDHESP) II. Numismática paleohispánica, Bilbao, Universidad de Bilbao. Estrada, Josep y Villaronga, Leandre (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)”, Ampurias, 28, pp. 135-194. Feugère, Michel y Py, Michel (2011). Dictionnaire des monnaies découvertes en Gaule méditerranéenne (530-27 avant notre ère), Montagnac/Paris, Editions Mergoil. García-Bellido, María Paz y Blázquez, Carmen (2002). Diccionario de cecas y pueblos hispánicos, con una introducción a la numismática antigua de la Península Ibérica. Volumen II: Catálogo de cecas y pueblos, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Guadán, Antonio Maria de (1960-1961). “Las contramarcas de la amonedación ibérica”, Nummus, 6, pp. 18-38. 22 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Guàrdia i Llorens, Marc (2014). “Repensant Lauro: el projecte de recerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús”, Ponències, 18, pp. 137-153. Guàrdia i Llorens, Marc (2015). “A les portes de Lauro: el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Ponències, 19, pp. 73-108. Guàrdia i Llorens, Marc (2016a). “Lauro y el poblado ibérico del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Barcelona): hacia una nueva propuesta de la localización de la ceca”, en Actas XV Congreso Nacional de Numismática. Patrimonio numismático y museos, Madrid, Museo-Casa de la Moneda, pp. 863-886. Guàrdia i Llorens, Marc (2016b). “La tessera lusoria del puig del Castell de Samalús (Barcelona): ¿más que fichas de juego?”, Zephyrus, 80, pp. 175-191. Guàrdia i Llorens, Marc (2020). “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves, Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”, en Tribuna d’arqueologia 20162017, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 117-140. Hill, George F. (1931). Notes on the Ancient Coinage of Hispania Citerior, New York, American Numismatic Society. Jiménez Salvador, José Luis (2004). “Les ciutats romanes de Castelló i València (ss. II aC-III dC)”, en Les ciutats romanes del llevant peninsular i les illes Balears, Barcelona, Pòrtic, pp. 67-93. Jiménez Salvador, José Luis y Ripollès, Pere Pau (1996). “Edeta”, en Els romans a les Terres Valencianes, València, Alfons el Magnànim, pp. 68-71. Keay, Simon (1990). “Processes in the Development of the Coastal Communities of Hispania Citerior in the Republican Period”, en The Early Roman Empire in the West, Oxford, Oxbow Books, pp. 120150. La ceca ibérica de Lauro 23 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Llorens Forcada, María del Mar y Ripollès Alegre, Pere Pau (1998). Les encunyacions ibèriques de Lauro, Granollers, Ajuntament de Granollers. Martí García, Carles (2008). “La seca ‘ibèrica’ d’Ilturo: historiografía i dades recents. Altres qüestions sobre numismática ibérica del nordest peninsular”, Laietania, 18, pp. 37-72. Martí García, Carles (2009). “La circulació i l’ús de moneda «ibérica» a la Laietània. Estat de la qüestió”, en Ús i circulació de la moneda a la Hispània Citerior. XIII Curs d’Història monetaria d’Hispània, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 29-41. Martín Valls, Ricardo (1967). La circulación monetaria ibérica, Valladolid, Universidad de Valladolid. Mateu y Llopis, Felipe (1951). “Hallazgos monetarios (V)”, Ampurias, 13, pp. 203-255. Merino, Antonio (2013). “Hipótesis interpretativa de la inscripción monetaria Lauro”, Acta Numismàtica, 43, pp. 37-48. Navascués y de Juan, Joaquín María de (1955). “El jinete lancero. Ensayo sobre el dinero de la guerra sertoriana (82-72 a.C.)”, Numario Hispánico, 4, pp. 237-264. Oller Guzmán, Joan (2012). El territorio i poblament del Vallès en época antiga. Del sorgiment de la societat ibérica a la romanització (ss. VI aC.-II dC.). Estudi arqueomorfològic i històric, 2 vols., Diss. Bellaterra, Universitat Autònoma de Bellaterra. Padrino Fernández, Santiago (2015). “Las monedas nororientales del siglo II a.C. en el MAEF”, Acta Numismàtica, 45, pp. 33-54. Padrós i Martí, Pepota (2001). “La circulació monetària a la ciutat de Baetulo (Badalona) durant el segle I a.C.”, en Moneda i vida urbana. V Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 65-88. 24 Luis Amela Valverde HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Padrós i Martí, Pepita (2002). “El protagonisme de la moneda ibèrica a les ciutats romanes tardorepublicanes: Baetulo i la seca de Baitolo”, en Funció i producció de les seques indígenas. VI Curs d’Història monetària d’Hispània, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 105-123. Padrós i Martí, Pepita (2005). “Algunos ejemplos de la relación existente entre cecas ibéricas y fundaciones tardo-republicanas en el nordeste de la Hispania Citerior”, en XIII Congreso Internacional de Numismática Madrid - 2003. Actas – Proceedings – Actes I, Madrid, Ministerio de Cultura, pp. 521-530. Padrós i Martí, Pepita (2012). “Las cecas layetanas. La ceca de Baitolo”, en La moneda de los iberos. Ilturo y los talleres layetano, Premià de Mar, Museu de l'Estampació de Premià de Mar, pp. 44-54. Panosa i Domingo, María Isabel (1993). “Algunes qüestions històriques sobre l’epigrafia de les llegendes monetals ibèriques”, en Studia Palaeohispanica et indogermánica J. Untermann ab amicis hispanicis oblata, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 199-212. Panosa i Domingo, María Isabel (2012). Els ibers del Vallès Oriental, Barcelona, L’Abadia de Montserrat. Pascual, R. (1998). “La Lauro vinícola”, en De les estructures indígenas a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 477-484. Ripollès Alegre, Pere Pau (2005). Monedas hispánicas de la Bibliothèque Nationale de France, Madrid, Real Academia de la HistoriaBibliothèque Nationale de France. Ripollès, Pere Pau y Abascal, Juan Manuel (2000). Monedas hispánicas, Madrid, Real Academia de la Historia. Roldán Hervás, José María (2006). “Lauro”, en Diccionario Akal de la Antigüedad hispana, Madrid, Akal, p. 547. La ceca ibérica de Lauro 25 HISPANIA ANTIQVA. REVISTA DE HISTORIA ANTIGUA, XLIV (2020): 1-26 ISSN: 2530-6464 Romagosa Petit, Joan (1970). “Sobre la localización de cecas ibéricas en la región catalana”, Gaceta Numismática, 19, pp. 25-29. Romagosa Petit, Joan. (1971). “Monedas ibéricas del hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Acta Numismàtica, 1, pp. 79-81. Sablayrolles, Robert (2009). “Les chemins de Pompée”, en Espaces et Sociétés à l’époque romaine: de la Garonne à l’Èbre. Hommages à George Fabre, Pau, Université de Pau et des Pays de l'Adour, pp. 39-53. Silgo Gauche, Luis (2013). Estudio de toponimia ibérica. La Toponimia de las fuentes clásicas, monedas e inscripciones, Valencia, Visión Libros. Sinner, Alejandro G. (2013a). “La difusión de las emisiones ibéricas layetanas”, Saguntum, 45, pp. 171-193. Sinner, Alejandro G. (2013b). “Una primera aproximación a las emisiones de la ceca de Ilturo”, Pyrenae, 44/1, pp. 39-75. Tarradell, Miquel (1965). "Nuevos datos para la localización de Lauro", Numisma, 73, pp. 9-13. Velaza, Javier (2011).”El elemento -o en la formación de topónimos del área lingüística ibérica”, en Ἀντίδωρον. Homenaje a Juan José Moralejo, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela, pp. 567-572. Villaronga, Leandre (1960). “Las monedas ibéricas con leyenda Lauro”, Nummus, 6, pp. 59-66. Villaronga, Leandre (1961). “El hallazgo de Balsareny”, Numario Hispánico, 10, pp. 9-102. Villaronga, Leandre (1975). “Sistematización del numerario ibérico (II). Grupo Centro Catalán”, Acta Numismàtica, 5, pp. 15-63.