L'estadística oficial i l'impacte de l'economia digital emergent

Q¨ UESTII ´ O,vol. 24, 2, p. 335-365, 2000 L’ESTAD´ ISTICA OFICIAL I L’IMPACTE DE L’ECONOMIA DIGITAL EMERGENT V. MEL´ ENDEZ Institut d’Estad´ ıstica de Catalunya (Idescat) La implantaci´ o de les tecnologies de la informaci´ o i les comunicacions (TIC) en totes les esferes socials, fa necess` aria la mesura del seu impacte econ` omic i social i del grau d’assoliment de la societat de la informaci´ o. Es presenta una an` alisi de la bibliografia publicada en relaci´ o amb la incid` encia sobre la metodologia estad´ ıstica que se’n deriva, aix´ ı com de les ampliacions i millores que ja s’estan duent a terme en aquest camp en els pa¨ ısos capdavanters. Es fa esment espec´ ıfic a la q¨ uesti´ o de l’actualitzaci´ o de les classificacions d’activitats econ` omiques en aquesta etapa. Finalment, es descriuen els intents de constituir conjunts d’indicadors que donin compte i ajudin a comprendre aquests fen` omens, en especial els duts a terme a l’Idescat. Official statistics and the impact of the emergent digital economy Paraules clau: tecnologies de la informaci´ o i les comunicacions (TIC), economia digital, classificacions estad´ ıstiques, societat de la informaci´ o, indicadors econ` omics i mesures. Classificaci´ o AMS (MSC 2000): 91B82, 62P20, 62P25 –Rebut el desembre de 1999. –Acceptat el febrer de 2000. 335 1. INTRODUCCI ´ O Les implicacions econ` omiques i socials, producte de l’´ us de les tecnologies de la informaci´ o i les comunicacions (TIC), s´ on objecte d’estudi actualment en els pa¨ ısos capdavanters econ` omicament i capdavanters, al mateix temps, en l’aplicaci´ o d’aquestes tecnologies. La seva introducci´ o accelerada d´ ona lloc a all` o que s’anomena, la societat de la informaci´ o o l’era de la informaci´ o. A escala econ` omica es parla d’economia digital, de nova economia, d’economia orientada pel coneixement (knowledge-driven economy) i d’economia de la informaci´ o. Els darrers mesos s’han publicat diverses pon` encies i documents als Estats Units i algun al Regne Unit, referint-se a l’aparici´ o d’una economia digital, en alguns dels quals es presta molta atenci´ o als temes estad´ ıstics. Tamb´ e han tocat el tema persones destacades de l’estad´ ıstica oficial nord-americana, tot fent una revisi´ o de la situaci´ o amb la finalitat d’actualitzar els instruments estad´ ıstics per donar compte d’aquest fenomen. Aquest paper presenta de forma resumida les idees principals que hi apareixen: El gran creixement unit a baixades de preus dels sectors productors de TIC (i d’altres sectors innovadors) i la seva repercussi´ o sobre la mesura del creixement real del PIB, el manteniment de la paradoxa de la productivitat (poc creixement d’aquesta, malgrat les inversions en TIC), les dificultats de mesurar les variacions de preus de b´ ens i serveis amb variacions associades de la qualitat, les dificultats per mesurar l’output dels sectors de serveis, la import` ancia creixent dels actius fixos intangibles en la mesura de l’estoc de capital i la seva r` apida depreciaci´ o, la necessitat de definir nous indicadors per avaluar la transformaci´ o econ` omica i social, el canvi en les classificacions d’activitats econ` omiques i d’ocupacions requerides, entre altres. La majoria d’aquestes idees ja s’havien posat de manifest amb anterioritat en la revisi´ o estrat` egica dels comptes econ` omics duta a terme al Bureau of Economic Analysis (BEA) l’any 1995, Mid-Decade Strategic Review of BEA’s Economic Accounts [2] Podem distingir dos vessants d’estudi diferents. Un ´ es el que s’adrec¸a als problemes de delimitaci´ o del sector productiu de les TIC, juntament amb la seva mesura i l’impacte macroecon` omic que comporta. El segon es refereix a la mesura del grau d’assoliment de la societat de la informaci´ o a trav´ es d’indicadors, entre els quals hi ha els referents a l’´ us de les tecnologies de la informaci´ o i les comunicacions en sectors socials distints. 2. REFLEXIONS SOBRE L’IMPACTE DE LES TIC EN LES ESTAD´ ISTIQUES OFICIALS Les dades referents a 1999 mostren que per als Estats Units, la part del PIB corresponent als sectors TIC representar` a m´ es del 8% (el 6% el 1993). Els creixements d’aquestes 336 activitats s´ on de l’ordre del 10% anual en contrast amb el conjunt de l’economia que creix el 5%. ´ Es obvi que a causa de la baixada de llurs preus, aquesta contribuci´ o es veu enfosquida, per la qual cosa ´ es, potser, m´ es significatiu referir-se a la contribuci´ o del sector al creixement real, que va ser del 29% l’any 98, segons estimacions. Una altra cosa que pot observar-se als EUA ´ es que la davallada dels preus dels b´ ens i serveis d’aquest sector, segons aquest informe, ha contribu¨ ıt els anys 1996 i 1997 a una baixada del 0,4% en la inflaci´ o general. La validesa de l’activitat estad´ ıstica actual per comprendre el fenomen de l’aplicaci´ o de les TIC ´ es q¨ uestionada, en major o menor grau, pels autors de diferents documents publicats en els darrers mesos, un del Department of Commerce [3], un altre del Progressive Policy Institute [1] i dues pon` encies de la confer` encia Understanding the Digital Economy, [7] i [13], que va tenir lloc enguany. El Secretary of Commerce manifesta en la introducci´ o al The Emerging Digital Economy II [3]: esperem... identificar la millor manera de mesurar l’economia digital emergent.1 Brent Moulton, del Bureau of Economic Analysis (BEA) es pregunta, en la seva comunicaci´ o a la confer` encia esmentada i que porta per t´ ıtol GDP and the Digital Economy: Keeping up with Changes [13], qu` e cal que el sistema estad´ ıstic federal faci per disposar de major informaci´ o sobre l’economia digital, a la qual s’atribueix el major desenvolupament de l’economia. En primer lloc manifesta que l’instrumental actual per mesurar les magnituds econ` omiques ´ es suficientment bo, at` es l’encara redu¨ ıt pes de l’economia digital. La seva incid` encia sobre el cicle ´ es petita. De tota manera, fa esment que s’ha estudiat la influ` encia dels PC sobre el PIB (es mesura el PIB comptant els ordinadors i sense comptar-los) i les darreres dades suggereixen que hi comenc¸a a haver una major incid` encia. Les institucions que tenen el repte de millorar el conjunt de dades estad´ ıstiques per donar resposta a aquests nous fen` omens econ` omics s´ on: el BEA i el Census Bureau que estan sota l’Economic & Statistics Administration al Dept. of Commerce i el Bureau of Labor Statistics del Dept. of Labor. Alguns d’aquests temes estad´ ıstics que avui estan d’actualitat quan s’analitza l’impacte de les TIC sobre l’economia, es van anticipar ja en l’estudi del BEA, mencionat anteriorment [2], on es fixava un calendari d’accions a dur a terme fins a l’any 1999 i la resta d’ag` encies han estat, tamb´ e, atentes als canvis esdevinguts. Tant l’informe del Dept. of Commerce, The Emerging [3] com la comunicaci´ o de Brent Moulton [13] fan refer` encia als punts principals d’aquesta revisi´ o del BEA. 1Tradu¨ ıt per l’autor, igual que totes les refer` encies posteriors a textos en angl` es. 337 2.1. L’activitat de les ag` encies estad´ ıstiques del govern dels EUA BEA Com s’ha dit, la BEA ´ es l’ag` encia que m´ es articuladament ha respost a la necess` aria adaptaci´ o de les estad´ ıstiques a la nova economia. A continuaci´ o s’assenyalen2els eixos d’actuaci´ o exposats al Mid-Decade Strategic Review [2] seguits dels comentaris posteriors apareguts tant a l’informe sobre l’economia digital emergent del Dept. of Commerce [3], com a la comunicaci´ o de B. Moulton del BEA a la confer` encia Understanding the Digital Economy... [13] Necessitat de mesures de l’output millorades i noves Extensi´ o dels preus ajustats a la qualitat per al c` alcul del PIB (per´ ıode 1996-1998). Incorporar mesures ajustades a la qualitat per a un conjunt de productes d’alta tecnologia (1996). Moulton, sobre el tema de la mesura del preu dels ordinadors, indica que s’ha pogut resoldre mitjanc¸ant la col·laboraci´ o amb el sector privat, fent un ´ ındex de preus dels ordinadors ajustat a la seva qualitat (aquest m` etode s’aplica ara a altres mercaderies de naturalesa similar i s’aplicar` a tamb´ e a certs tipus de software). El resultat de tenir en compte el canvi en qualitat de b´ ens i serveis, juntament amb el canvi en preus, probablement seria una elevaci´ o de la taxa de creixement real del sector TIC. Aprofundir el treball conceptual en relaci´ o amb els b´ ens i serveis de dif´ ıcil mesura (per´ ıode 1996-1999). Desenvolupar nous conceptes i m` etodes per a la mesura dels serveis financers i bancaris (1996). Millorar la mesura dels outputs dels sectors serveis ´ es un objectiu expressat per Moulton, el qual confirma que el BEA ha dut a terme un treball conceptual quant a la mesura del sector bancari. S’espera que enguany puguin incorporar-se ja els resultats d’aquest estudi. Les dificultats que, en general, presenten els serveis s´ on diverses. No ´ es f` acil determinar clarament quin ´ es l’output que generen. De vegades els serveis van units amb b´ ens. Els serveis intermedis van dirigits primordialment a solucionar problemes al client i no tant a augmentar el seu producte. At` es que els serveis s´ on, sovint, consum intermedi d’altres sectors, la seva deficient mesura comporta una incorrecta assignaci´ o de 2Distingint-los amb negreta cursiva i amb cursiva. 338 l’output entre sectors (hi ha massa pocs output per als serveis −consum intermedi−i massa per a la manufactura). Addicionalment, el creixement real d’un sector no es pot calcular sense disposar d’un ´ ındex de quantitat o de preus, la qual cosa no ´ es un fet com´ u en aquestes activitats econ` omiques. Sense aquest millor coneixement de determinats sectors de serveis ´ es dif´ ıcil estimar en quina mesura les TIC afecten l’output global. Contr` ariament a les dades de qu` e es disposa, que mostren un estancament de la productivitat en el sector serveis, el m´ es realista −afirma Moulton−´ es pensar que la productivitat ha crescut en aquests sectors, que han invertit fortament en TIC, ja que, a aquesta circumst` ancia cal afegir-hi que la manca de dades de preus obliga a utilitzar m` etodes poc fiables per determinar-hi el creixement de la productivitat. La discussi´ o sobre la mesura de l’output als sectors de serveis s’uneix aix´ ı, de forma natural, amb el problema del relativament esc` as creixement de la productivitat3molt discutit en The emerging [3] i que es comenta a continuaci´ o. Els economistes no s’expliquen el fet que el valor afegit per ocupat, especialment en el sector serveis, hagi baixat, malgrat les grans inversions en TIC. La paradoxa de la productivitat la va posar de manifest per primer cop el nobel Solow (1987) afirmant: Es pot veure l’era dels ordinadors a tot arreu menys a les estad´ ıstiques de productivitat. Darrerament, per` o, ha suavitzat una mica la seva opini´ o: costa que la gent faci servir la tecnologia de la informaci´ o i sigui veritablement eficient. El desglossament sectorial de les dades de productivitat d´ ona els seg¨ uents resultats. Els sectors productors de TIC mostren un guany extraordinari en valor afegit per treballador del 10,4% anual en el per´ ıode 90-97, per` o el total dels sectors (no agr´ ıcoles) creixen nom´ es un 1,4%. Per explicar aquestes dades que, en conjunt, s´ on menors del que s’esperava, s’afirma que l’estoc de capital TIC ´ es, encara, baix respecte al total i que mentre que aquest estoc total ha crescut al 2,3%, l’ocupaci´ o ho ha fet a l’1,8 la qual cosa d´ ona una taxa de creixement del 0,5% en la r` atio capital/treball que ´ es relativament baixa en relaci´ o amb altres per´ ıodes en qu` e la productivitat creixia m´ es. 3I.P. Fellegi, en l’article Serveis Estad´ ıstics. Preparant-se per al Futur, publicat a Q¨ uestii´ o, [6] incideix en el tema de la productivitat: Malgrat la introducci´ o, durant els ´ ultims vint-i-cinc anys de tecnologia inform` atica a gran escala, les taxes de creixement de la productivitat han declinat en alguns pa¨ ısos m´ es industrialitzats. Els motius d’aquesta caiguda no es coneixen en profunditat, malgrat la import` ancia crucial que t´ e la productivitat de cara al creixement econ` omic (p` ag. 267). Referint-se a l’economia digital o nova economia, en la mateixa p` agina diu: Som conscients que el centre de gravetat de l’economia s’est` a inclinant envers les ind´ ustries que ofereixen serveis i coneixements (i tecnologia). A la p` agina 280, torna al problema de la productivitat i manifesta: Molts creuen que hi ha un problema de mesura, i t´ e a veure amb la mesura del rendiment de diverses empreses de serveis amb creixement alt: banca, telecomunicacions, assessories, etc. En aquests sectors, el problema ´ es que si definir una unitat de rendiment ja ´ es prou dif´ ıcil, encara ho ´ es m´ es si es tenen en compte les millores de qualitat a les quals estan constantment sotmesos. 339 Quant als sectors no productors de tecnologies TIC, per` o considerats grans usuaris d’aquestes i que s´ on productors de b´ ens, han tingut en el per´ ıode 90-97 un increment del 2,4%, mentre que els que se situen en sectors de serveis han tingut un descens del 0,3. Es fa refer` encia a un article de Triplett4on aquest autor diu que: «les inversions en TIC s’han concentrat en empreses usu` aries d’aquestes tecnologies que s´ on prove¨ ıdores de serveis. Com a resultat, encara que la productivitat hagi crescut molt r` apidament en els sectors de serveis usuaris d’aquestes tecnologies, aquest creixement pot no afectar la productivitat agregada directament perqu` e la contribuci´ o dels productes intermedis es cancel·la en calcular-la. ... per tant, l’impacte de les tecnologies d’informaci´ o cal examinar-lo sectorialment.» Introduir nous sistemes de ponderaci´ o (1996 i 1999). Introduir ponderacions m´ es actuals per al c` alcul del PIB real. En The Emerging [3] es diu que a causa de la influ` encia d’aquests i d’altres sectors innovadors −que augmenten el seu output en major mesura i, al mateix temps, tenen uns preus relatius menors−s’han produ¨ ıt canvis en la mesura del PIB. La suposici´ o que els preus relatius romanien estables en per´ ıodes de 5 anys, base de la ponderaci´ o fixa (fixed weighting) utilitzada per al c` alcul del PIB real (a preus relatius de l’any agafat com a base) es va canviar perqu` e es va comprovar que tenia incid` encia −donant unes dades exagerades a l’alc¸a−i fa cinc anys es va comenc¸ar a fer servir un sistema de ponderaci´ o en cadena (chain weighting), que incorpora una ponderaci´ o amb preus del per´ ıode immediatament anterior. La difer` encia entre un i altre sistema de mesura hauria suposat, per a l’any 1998, una sobrevaloraci´ o del PIB real del 2,7% (passant del 3,9 al 6,6%). Moulton [13] es refereix tamb´ e a aix` o, considerant un ` exit l’eliminaci´ o de la desviaci´ o que suposava mantenir els preus relatius de l’any pres com a base, en la comptabilitat nacional. Desenvolupar un nou sistema de classificaci´ o sectorial (per´ ıode 1995-1997). En aquest per´ ıode s’ha desenvolupat la nova classificaci´ o NAICS (North American Industry Classification System)5. John Haltiwanger del Bureau of the Census, ag` encia responsable de l’establiment de les classificacions econ` omiques, en la seva comunicaci´ o anomenada Measuring the Digital Economy [7], al·ludeix al desenvolupament d’aquesta nova classificaci´ o d’activitats econ` omiques que incorpora el sector de la informaci´ o, la qual s’anir` a desplegant pro4Jack E. Triplett [17], autor vinculat a la BEA. 5En el punt 3 es tracta amb m´ es detall aquesta q¨ uesti´ o. 340 gressivament. Les primeres dades sectorials basades en la NAICS corresponen a l’any 1997 (de moment les obtingudes s´ on molt agregades) Millors mesures de la inversi´ o, l’estalvi i la riquesa Ampliar la cobertura de la inversi´ o, segons les normes internacionals (per´ ıode 19961997). Publicar noves estimacions del software i millorar les estimacions de R+D, continuar el treball amb altres actius intangibles. Utilitzar m` etodes de valoraci´ o de la depreciaci´ o millorats (per´ ıode 1995-1997). Moulton [13] reconeix que cal millorar la comptabilitzaci´ o de l’estoc de capital: parts important del capital poden no ser capturades en la seva mesura com per exemple el capital intel·lectual. Quant al soft o programari, hi ha intenci´ o que comenci a comptabilitzar-se enguany i la R+D duta a terme s’hauria de comptar tamb´ e com a capital. En The Emerging. [3] es diu que la contribuci´ o al creixement real del capital per part de les TIC era, el 1998, del 58%. Aquesta despesa continua sent la m´ es gran de tota aquella que es realitza en capital fix. Necessitat d’omplir els buits en la cobertura de les transaccions internacionals El comerc¸ exterior dels serveis, en general, ha crescut molt i es detecta una manca de detall que afecta la utilitat de les dades. En The Emerging es fa una refer` encia general al comerc¸ exterior en TIC: tant les exportacions com les importacions de productes van cr´ eixer entre 1993 i 1998. Les exportacions ho van fer per sobre dels altres tipus de b´ ens. Cal tenir present de tota manera, que moltes importacions i exportacions no van ser sin´ o transfer` encies intraempreses. El comerc¸ exterior pels serveis TIC tamb´ e va cr´ eixer per sobre de la resta. No es consideren les vendes de serveis fetes per empreses de fora , sota control accionarial. El Census Bureau i el Bureau of Labor Statistics A part del Bureau of Economic Analysis (BEA), el Census Bureau que tamb´ e est` a a sota de The Economics & Statistics Administration al Dept. of Commerce i el Bureau of Labor Statistics (BLS) estan estudiant tamb´ e, actualment les implicacions de la nova economia o de l’economia digital sobre la seva activitat estad´ ıstica. John Haltiwanger del Bureau of the Census manifesta: «No obstant, creiem que hi ha coses viables i pr` actiques que les oficines estad´ ıstiques poden fer per millorar la mesura de l’economia digital»[7]. 341 El Census Bureau en concret es proposa fer el seg¨ uent: •Mesurar l’import del comerc¸ electr` onic en el seu Annual Survey of Retail Trade. Cap a final de l’any 2000, es publicaran dades referides als per´ ıodes 1998 i 1999. •Reincorporar la pregunta sobre inversi´ o en ordinadors en el Annual Survey of Manufacturers on tamb´ e es preguntar` a sobre l’adquisici´ o de serveis de comunicacions i de software. •Subdividir el capital segons el seu tipus, a l’Annual Capital Expenditure Survey. •Explotar l’Standard Statistical Establishment List (SSEL) que ve a ser un equivalent al DIRCE, directori d’empreses de l’INE, per veure la demografia (aparici´ o, desaparici´ o, mida, ubicaci´ o) dels establiments vinculats a les activitats TIC. •Modificar el Consumer Expenditure Survey per veure’n el consum digital. Al Current Population Survey es pregunta (ja actualment) per l’´ us de l’ordinador a la llar. En opini´ o de Haltiwanger, cal revisar la classificaci´ o d’ocupacions. Les activitats del BLS en relaci´ o amb els canvis metodol` ogics relacionats d’una manera o altra amb l’economia digital s’esmenten tant a [3] com a [13]. El Bureau of Labor Statistics, treballa en l’elaboraci´ o d’un ´ ındex de preus del sector serveis i, per tant, en la definici´ o dels outputs. La millora en la mesura del sector serveis ´ es una prioritat. Tamb´ e, pel que fa a l’IPC, s’han dut a terme estudis sobre canvis de preus de productes associats a la seva qualitat, i sobre nous ´ ındexs per tenir en compte el fenomen de la substituci´ o de productes de consum dins d’una mateixa categoria i intercategories. S’han fet experi` encies d’utilitzaci´ o de noves fonts de dades. Actualment hi ha disponibles quantitats ingents de dades en suport digital, per exemple a trav´ es dels esc` aners utilitzats en el comerc¸ al detall. Aix` o podria expandir la informaci´ o disponible sobre preus i quantitats, per` o comporta dificultats t` ecniques i pressupost` aries. 2.2. Alguns indicadors proposats pel Progressive Policy Institute Una altra publicaci´ o que, referint-se a l’economia digital o nova economia, introdueix el tema estad´ ıstic ´ es la del Progressive Policy Institut, a c` arrec de R. Atkinson i R.H. Court i que duu per t´ ıtol: The New Economy Index. Understanding America’s Economic Transformation (Nov 1998) [1]. En aquest document es diu: «el nostre sistema estad´ ıstic va ser establert, essencialment, per mesurar una economia estable amb la majoria del seu output provinent de la manufactura o l’agricultura. Fins i tot avui, segons el prestigi´ os economista Lester Thurow del MIT, es gasta tres cops m´ es en estad´ ıstiques agr´ ıcoles que en aquelles de renda nacional.»El prop` osit del l’informe ´ es presentar un conjunt d’indicadors per examinar la 342 nova economia. Es divideixen en tres grans grups: canvis estructurals, impacte en rendes i m` a d’obra i, per ´ ultim, fonaments per al creixement futur, on es destaca de manera especial l’actuaci´ o del govern en formaci´ o, recerca i inversi´ o. A continuaci´ o es detallen aquests indicadors juntament amb un comentari sobre la situaci´ o nord-americana actual per a cadascun d’aquests. El que es proposa en aquest document no ´ es contradictori amb les modificacions i els canvis discutits en l’apartat anterior i que es refereixen a la part b` asica i fonamental de l’estad´ ıstica econ` omica. M´ es aviat es posa en relleu la necessitat de disposar les dades d’acord amb un model del que es creu que ´ es la nova economia i de tenir dades actualitzades i abundants al respecte. Canvi estructural: qu` e hi ha de nou en la nova economia Canvi sectorial i ocupacional •Lloc i sector on treballa la gent: m´ es gent treballa en oficines i proporciona serveis. •Qualificaci´ o i salari dels ocupats: les feines d’alta qualificaci´ o i d’alt salari han crescut i tamb´ e aquelles de baix salari i baixa qualificaci´ o. Globalitzaci´ o •Participaci´ o del comerc¸ exterior en l’economia: el comerc¸ ´ es una part creixent de la nova economia. •Import` ancia de les inversions directes: la inversi´ o directa exterior creix. Dinamisme i compet` encia •Caracter´ ıstiques de les noves empreses creades: l’economia genera empreses de creixement molt r` apid. •Naturalesa de la compet` encia: la compet` encia s’incrementa. •Noves formes de compet` encia: es produeix el que s’anomena la coopetici´ o, suma de compet` encia i de col·laboraci´ o. •Moviments d’ocupats interbranques: es genera moviment laboral d’unes activitats a altres. •Disponibilitat de productes i marques: les opcions del consumidor augmenten (augmenten les marques). •Rapidesa en la creaci´ o de nous productes: la velocitat de creaci´ o de nous productes augmenta. 343 51412 Biblioteques i arxius 51419 Altres serveis de subministrament d’informaci´ o 5142 Processament electr` onic d’informaci´ o 51421 Processament electr` onic d’informaci´ o El Publishing o Edici´ o es considerava una activitat subsidi` aria de la impressi´ o, una activitat manufacturera, en canvi, ara, l’activitat es classifica de forma separada. S’inclou l’edici´ o de software (el Prepackaged Software ´ es tractat separadament: es considera una activitat manufacturera, per` o, en canvi, la seva distribuci´ oonline ´ es al sector de la informaci´ o). El soft a la mida ´ es al sector de serveis professionals. No s’inclou la publicitat, l’estudi dels mercats (m` arqueting), la informaci´ o credit´ ıcia i d’opini´ o p´ ublica que romanen al sector de serveis professionals. La tasca d’artistes, escriptors, etc. ´ es a un cap´ ıtol propi: Performing Arts, Spectator Sports, and Related Industries Subsector. Encara que les classificacions d’activitats econ` omiques utilitzades a Europa no s’espera que experimentin uns canvis tan importants com a Am` erica del Nord, per al 2002 est` a prevista una revisi´ o de la Nomenclatura Estad´ ıstica d’Activitats Econ` omiques a les Comunitats Europees (NACE-Rev. 1). Un treball concordant, en l´ ınies generals amb la delimitaci´ o de sectors de l’OCDE, pot trobar-se tamb´ e al document fet al Regne Unit per enc` arrec de l’Office of Science & Technology. 21/8/97 [16]. 4. INDICADORS REFERENTS A L’ASSOLIMENT DE LES TIC EN LA SOCIETAT Un dels primers estudis sobre la utilitzaci´ o de les TIC a escala social ´ es el publicat pel Ministry of Research & Information Technology dan` es i titulat: IT in Figures 1997. 19 Pictures of the Info-society [12]. Amb dades del propi Ministeri, es fa refer` encia a l’esforc¸ de recerca i desenvolupament en aquest sector que ´ es molt alt i al grau de participaci´ o de l’administraci´ o danesa en la xarxa Internet, mesurada per si es disposa de correu, p` agina a Internet, o sistemes per efectuar gestions solucionables a trav´ es de la xarxa o a trav´ es de sistemes de resposta vocal autom` atics. S’estudia la utilitzaci´ o de la xarxa de dades de salut amb dades del Comit` e Nacional de Salut dan` es. S’analitza la participaci´ o en la xarxa educativa i el nombre d’equips inform` atics instal·lats amb dades del Ministeri d’Educaci´ o. 350 Amb dades de l’empresa IDC, Statistics Danmark i d’altres fonts, es descriu l’equipament electr` onic, inform` atic i de comunicacions de les llars i l’oferta danesa a Internet que ve representada pel nombre de home pages. L’informe tracta tamb´ e subsectors espec´ ıfics com el de les biblioteques (com a via per a l’acc´ es p´ ublic a Internet) i el dels serveis per a minusv` alids. Es d´ ona compte de les dades referents a l’´ us d’Internet per part de l’empresa prenent tamb´ e com a refer` encia el nombre de home pages. Es fa una petita an` alisi del comerc¸ electr` onic i del teletreball. Es donen alguns indicadors sobre el sector de les telecomunicacions quant a preus, digitalitzaci´ o de la xarxa i subscripci´ o de l´ ınies ISDN. 4.4. L’experi` encia catalana Durant l’any 1999 s’ha dut a terme, a l’Institut d’Estad´ ıstica de Catalunya, una activitat experimental7consistent en definir un conjunt d’indicadors per a l’any 1998 que mostrin el grau d’adaptaci´ o i assoliment de la societat de la informaci´ o en els seg¨ uents sectors [9]: Biblioteques, ensenyament primari i secundari, universitats, hospitals i administraci´ olocal. S’ha mantingut un mateix esquema b` asic per a tots els sectors. Els apartats i algunes dades sol·licitades s´ on: −Capacitat de proc´ es instal·lada (mesurada en nombre de PC i de xarxes). −Capacitat de comunicaci´ o prove¨ ıda externament (nombre de l´ ıniestelef` oniques,nombre circuits llogats, capacitat de connexi´ o amb Internet). −Flux d’informaci´ o entrant i sortint via Internet. −Serveis remots al p´ ublic basats en la telem` atica (prove¨ ıment d’acc´ es a Internet, prove¨ ıment d’ensenyament via Internet, serveis via correu electr` onic). −´ Us i pres` encia en xarxes telem` atiques (nombre de punts d’acc´ es a Internet, nombre de webs). −Formaci´ o en TIC. −Despeses en maquinari, programari i aparells electr` onics. −Projectes telem` atics iniciats. −Principal programari utilitzat. 7Activitat dins del Pla Estad´ ıstic 1997-2000 351 Actualment s’estan treient resultats i s’est` a avaluant l’operaci´ o en termes de si les preguntes donen una panor` amica ajustada i suficient de l’´ us de les TIC. La qualitat d’algunes dades com les referents a formaci´ o i a despeses ´ es inferior a la prevista. Per a l’any 1999 es treballa amb m´ es de 100 indicadors (vegeu annex) referits als apartats anteriors m´ es els cinc seg¨ uents: recerca, mercat de treball, empresa, sectors i indicadors macroecon` omics, comerc¸ exterior i balanc¸a de pagaments en b´ ens i serveis TIC i aspectes socials de les TIC. L’` area que presenta m´ es mancances ´ es la dels indicadors referents al conjunt de la societat: es desconeix la pres` encia catalana a Internet a nivell de continguts disponibles, nombre de servidors i les dades de fluxos d’informaci´ o canalitzats a trav´ es d’aquesta xarxa. Igualment, no hi ha gaire informaci´ o sobre la participaci´ o de l’empresa a Internet, l’acc´ es i el comerc¸ realitzat. Les dades d’infraestructures i inversions en telecomunicacions i les d’equipament disponible globalment (PC, l´ ınies telef` oniques, circuits llogats, antenes parab` oliques, etc.) s´ on poques. En canvi, es disposa d’informaci´ o, obtinguda mitjanc¸ant enquestes a les llars, sobre el nombre de persones connectades a Internet i el nombre de PC dom` estics. Cal explorar les possibilitats d’obtenir informaci´ o de les enquestes m´ es habituals en l’estad´ ıstica oficial com s´ on: l’enquesta de pressupostos familiars, la de salaris a la ind´ ustria i als serveis, l’´ ındex de preus al consum, l’enquesta de poblaci´ o activa, les enquestes a les empreses dels sectors industrials i de serveis, la d’innovaci´ o tecnol` ogica, i la de recerca cient´ ıfica i desenvolupament tecnol` ogic, entre d’altres. 5. ESTUDIS COMPARATIUS ENTRE PA¨ ISOS El DTI (Departament d’Ind´ ustria i Comerc¸ del Regne Unit) publica amb car` acter anual, dades de l’´ us de TIC en l’empresa comparatives dels pa¨ ısos del G7 i que provenen d’un treball de camp encarregat a la consultora Spectrum [11]. Hi ha, tamb´ e, un apartat d’enquestes d’opini´ o a experts.8 8En el DTI s’han elaborat, tamb´ e, dos documents de reflexi´ o sobre com s’espera que sigui l’economia del futur [4] [5]. Els conceptes sobre els quals gira la reflexi´ o s´ on: l’economia basada en el coneixement, competitivitat, innovaci´ o, recerca i desenvolupament, innovaci´ o, aprenentatge i capacitaci´ o constants, modernitzaci´ o del govern, col·laboraci´ o. A difer` encia del que hem vist en els documents produ¨ ıts als Estats Units, on es parla de quelcom concret com l’economia digital, en els documents de reflexi´ o elaborats pel DTI es fa refer` encia al coneixement. L’economia s’adjectiva com Knowledge-driven,´ es a dir, economia orientada o condu¨ ıda pel coneixement o basada en el coneixement. No hi falta la cita important: Knowledge is the most powerful engine of production (Alfred Marshall, 1890, Principles of Economics). Les refer` encies a les implicacions per a l’estad´ ıstica oficial s´ on inexistents. 352 Un estudi, m´ es resumit, que s’ha emprat sovint en la comparaci´ o entre pa¨ ısos, ´ es el d’IDC [8] sobre els indicadors de la societat de la informaci´ o. Les dades que es fan servir s´ on les seg¨ uents: Computer Information Internet Social Infrastructure Infrastructure Infrastructure Infrastructure PC installed/capita Telephone ECommerce Spending Secondary school lines/household enrollment Home PC Telephone fault # Internet Home Tertiary school shipped lines Users enrollment Gov’t/commercial PC Radio ownership/capita Internet Business Users Newspaper readership shipped Educational PCs TV ownership/capita # Internet Press freedom shipped Education User Networked PCs% Fax ownership/capita Civil liberties Software/Hardware Cellular spending phones/capita Ambd´ os es basen en la tria d’uns pocs indicadors molt representatius amb els quals s’elabora un ´ ındex sint` etic. 6. CONCLUSIONS L’experi` encia de pa¨ ısos capdavanters indica que cal que s’incrementi la reflexi´ o sobre l’impacte de la creixent utilitzaci´ o de les TIC a l’estad´ ıstica oficial que, com s’ha vist, t´ e repercussions variades. Europa presenta un retard en aquest camp respecte a Am` erica del Nord. De vegades fer petites modificacions en estad´ ıstiques preexistents pot ser suficient per adaptar-les a les necessitats informatives de la societat de la informaci´ o. Els aspectes espec´ ıfics que es debaten en relaci´ o a l’estad´ ıstica fins al moment s´ on: −Millora en la mesura de l’output dels serveis que es veu influ¨ ıda pels canvis de qualitat i varietat dels serveis, que provoquen les TIC (i a l’inrev´ es, la correcta mesura dels sectors de serveis influeix sobre el coneixement de l’impacte de les TIC) −Millora en el coneixement de l’estoc de capital i, particularment, all` o que es refereix als actius intangibles i a la seva depreciaci´ o. −Millora en la mesura del creixement econ` omic en termes reals utilitzant ´ ındexs que no es vegin afectats per la variaci´ o dels preus relatius. −Accentuaci´ o de la recollida d’informaci´ o sobre l’impacte econ` omic i social de l’´ us d’aquestes tecnologies, preparant i seleccionant uns indicadors adequats i comparables i que segueixin un model d’an` alisi precisa. 353 −Estudi de la manera d’aprofitar per a l’estad´ ıstica les dades existents en suport digital. −An` alisi de l’impacte sobre les classificacions d’ocupacions i activitats i introducci´ o dels canvis necessaris. REFER` ENCIES 0[1] R. Atkinson i R.H. Court. (1998). The New Economy Index. Understanding America’s Economic Transformation. Nov. 1998. Progressive Policy Institute, Washington, USA http://www.neweconomyindex.org/ 0[2] Bureau of Economic Analysis (BEA). (1995). Mid-Decade Strategic Review of BEA’s Economic Accounts, Survey of Current Business, Feb. 1995. http://www.bea.doc.gov/bea/aw/0295od/maintext.htm 0[3] Department of Commerce. (1999). The Emerging Digital Economy II. June, 1999, Secretariat on Electronic Commerce, Washington, USA http://www.ecommerce.gov/ede/ede2.pdf 0[4] Department of Trade & Industry. (1998). Converging Technologies: Consequences for the New Knowledge-Driven Economy,sept. 1998, UK. DTI/Pub3692/2k/10/98/NP. URN 98/938. http://www.dti.gov.uk/future-unit 0[5] Department of Trade & Industry. (1998). Our Competitive Future. Building the Knowledge-Driven Economy, Presented to Parliament by the Secretary of State for Trade & Industry, dec. 1998, London, UK. 0[6] I.P.Fellegi. (1999). «Serveis Estad´ ıstics. Preparant-se per al futur».Q¨ uestii´ o, vol. 23, 2, 263-296, 1999. 0[7] John Haltiwanger. (1999). Measuring the Digital Economy. Understanding the Digital Economy, Dep. of Commerce, Washington, Maig 1999. http://www.digitaleconomy.gov 0[8] IDC. (199?). Information Society Index. http://www.worldpaper.com/ISI/intro.html 0[9] Idescat.(199?). Estad´ ıstica de les Tecnologies d’Informaci´ o i Comunicacions (TIC). Indicadors de la Societat de la Informaci´ o. (Revisi´ o de l’activitat experimental 301130 -En preparaci´ o) [10] Industry Canada. (1999). Information and Communication Technologies. Statistical Review 1990-1997. Maig 1999 http://strategis.ic.gc.ca/SSG/it00957e.html [11] Information Society Initiative. (1999). Moving into the Information Age. An International Benchmarking Study, 1999. http://www.isi.gov.uk/isi/ 354 [12] Ministry of Research & Information Technology. (1997). IT in figures 1997. 19 Pictures for the Information Society. Appendix to the IT Policy White Paper. Statens Publicationer, Copenhagen, Denmark. [13] Brent Moulton. (1999). «GDP and the Digital Economy: Keeping up with Changes».Understanding the Digital Economy, Dep. of Commerce,Washington, Maig 1999. http://www.digitaleconomy.gov [14] NAICS (North American Industry Classification System). (199?). http://www.census.gov/epcd/www/naics.html [15] OCDE. Information, Computer & Communications Policy Committee (ICCP). (199?). Definition for the Information and CommunicationTechnology Sector. http://www.oecd.org/dsti/sti/it/stats/defin.htm [16] Office of Science & Technology. (1997). Green Paper: Mapping and Measuring the Information Technology, Electronics and Communications Sector in the United Kingdom. Office of Science & Technology. 21/8/97. Preparat per: Hawkins, R.W.; Mansell, R.E.; Steinmueller, W.E [17] Jack E. Triplett, (1999).«Economic Statistics, The New Economy, and the Productivity Slowdown»,Business Economics, April 1999, 13-17. 355 ANNEX Model de dades per avaluar l’economia digital i l’assoliment de la societat de la informaci´ o El model est` a format pels apartats seg¨ uents: 1. Infraestructures. Capacitat de proc´ es instal·lada Nombre d’ordinadors segons grand` aria Percentatge d’usuaris dels sistemes operatius de Microsoft Nombre de llars amb PC Nombre de PC adquirits el darrer any a les llars Nombre de llars en les quals es pensa adquirir un PC en el termini d’un any Nombre de PC en empreses del sector de serveis Empreses de serveis que tenen xarxa inform` atica local PC disponibles en diversos ` ambits socials PC adquirits en els darrers dotze mesos en diversos ` ambits socials Nombre de xarxes inform` atiques locals en diversos ` ambits 2. Infraestructures. Capacitat de comunicaci´ o i recepci´ o Aspectes generals Longitud de les xarxes de cable Longitud de la xarxa de fibra ` optica Longitud de la xarxa de radioenllac¸os Nombre de l´ ınies telef` oniques instal·lades Nombre de l´ ınies que ofereixen serveis de comunicaci´ o integrats Nombre de circuits digitals llogats Grau de participaci´ o de la telefonia IP Grau de digitalitzaci´ o de la xarxa (commutaci´ o local) Llars Percentatge de llars amb servei de cable Percentatge de llars amb antena de sat` el·lit Percentatge de llars amb televisor Percentatge de llars amb v´ ıdeo Percentatge de llars amb reproductor de CD 356 Percentatge de llars amb lector de cd-rom o ordinador multim` edia Percentatge de llars amb acc´ es a Internet Percentatge de llars amb algun membre amb telefonia m` obil Nombre de llars amb m` odem o similar Nombre de tel` efons m` obils per llar Nombre de televisors per llar Nombre de reproductors de CD per llar Nombre de v´ ıdeos per llar Nombre d’ordinadors per llar Empreses Nombre d’empreses serveis que tenen algun circuit de transmissi´ o de dades ` Ambits socials Nombre de l´ ınies telef` oniques en diversos ` ambits socials Longitud de les xarxes d’` area local en diversos ` ambits socials Longitud de la xarxa de fibra ` optica en diversos ` ambits socials Nombre de circuits digitals llogats en diversos ` ambits Capacitat de comunicaci´ o amb Internet en diversos ` ambits socials Capacitat mitjana de comunicaci´ o amb Internet en diversos ` ambits socials 3. Flux d’informaci´ o a trav´ es d’Internet R` atio de volums d’informaci´ o sortint/entrant a trav´ es d’Internet R` atio de volums d’informaci´ o sortint/entrant a trav´ es d’Internet en diversos ooo` ambits socials Minuts mensuals d’utilitzaci´ o dels sistemes tipus d’Infovia 4. Serveis telem` atics Serveis remots al p´ ublic basats en la telem` atica en diversos ` ambits socials Nombre de prove¨ ıdors de serveis d’acc´ es a Internet Nombre d’usuaris de prove¨ ıdors de serveis d’acc´ es a Internet Alumnes universitaris que reben alguna mena d’ensenyament o servei associat a trav´ es oood’Internet Alumnes d’ensenyament no reglat que reben alguna mena d’ensenyament a trav´ es oood’Internet Nombre d’usuaris de prove¨ ıdors de serveis d’acc´ es a Internet en diversos ` ambits socials 357 5. ´ Us de l’ordinador i la telem` atica Aspectes generals Nombre de webs, p` agines i volum d’informaci´ o segons llengua a Internet Nombre de dominis ´ Us referit a l’individu Persones que han utilitzat alguna vegada un ordinador Persones que pensen utilitzar l’ordinador en el termini d’un any Freq¨ u` encia d’utilitzaci´ o de l’ordinador Lloc primordial d’utilitzaci´ o de l’ordinador Nombre de persones que utilitzen la telefonia m` obil Nombre de persones que tenen previst utilitzar la telefonia m` obil en el termini d’un any Nombre de persones que han accedit a Internet algun cop Persones que pensen utilitzar Internet en el termini d’un any Nombre de persones que utilitzen Internet setmanalment com a m´ ınim Nombre de persones que utilitzen Internet mensualment com a m´ ınim Utilitzaci´ o d’Internet segons lloc primordial d’acc´ es Nombre de persones amb acc´ es a Internet que l’utilitzen per a formaci´ o Nombre de persones amb acc´ es a Internet que l’utilitzen per a teletreball Nombre de persones que han intervingut alguna vegada en operacions de comerc¸ electr` onic Nombre de persones amb acc´ es a Internet que l’utilitzen per a banca electr` onica Percentatge de participaci´ o de dominis d’Internet de primer nivell a la llar Forma de pagament d’Internet a la llar ´ Us professional Nombre d’empreses amb acc´ es a Internet Nombre d’empreses amb servidor web a Internet Nombre d’empreses amb activitat comercial a Internet Percentatge de participaci´ o de dominis d’Internet de primer nivell a l’empresa Nombre d’empreses industrials amb correu electr` onic Nombre d’empreses que fan servir sistemes EDI Nombre d’empreses de serveis que realitzen alguna mena de transmissi´ o de dades via oootelecom. Nombre d’empreses de serveis que accedeixen a Internet 358 Nombre d’empreses de serveis amb correu electr` onic Nombre d’empreses de serveis amb pres` encia a Internet Nombre d’empreses de serveis que compren a Internet Nombre d’empreses de serveis que venen a Internet a Internet Nombre de punts d’acc´ es a Internet en empreses de serveis Nombre d’empreses de serveis que utilitzen la telefonia m` obil Nombre d’empreses innovadores que utilitzen Internet en processos de fabricaci´ o Nombre de punts d’acc´ es a Internet en diversos ` ambits socials Nombre de persones amb adrec¸a de correu electr` onic en diversos ` ambits socials Percentatge de centres amb acc´ es a Internet en diversos ` ambits socials Percentatge de centres amb pres` encia en webs en diversos ` ambits socials 6. Formaci´ o Variacions percentuals quinquenals en els estudis m´ es alts realitzats Poblaci´ o de 16 anys o m´ es que est` a realitzant estudis Poblaci´ o que est` a realitzant estudis de postgrau o de formaci´ o no reglada superior a 300 ooohores Estudiants universitaris en TIC Titulats universitaris en TIC Formaci´ o ocupacional en TIC Habilitats lectores i de matem` atiques en els alumnes que finalitzen l’ESO Nombre de persones que han efectuat formaci´ o interna 7. Recerca Retorns del programes de recerca europeus Despeses d’R+D Despeses d’R+D a l’ensenyament superior Despeses d’R+D a l’administraci´ o p´ ublica Despeses d’R+D a l’empresa Despeses d’innovaci´ o Articles cient´ ıfics publicats durant l’any Sol·licitud de patents Sol·licituds de marques Nombre d’empreses innovadores 8. Despeses en TIC Despeses en maquinari, programari i aparells electr` onics en el sector industrial 359