Sensibilitat de diferents biotips D’Echinochloa als herbicides Propanil i Penoxsulam

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA AGRONÒMICA I DEL MEDI NATURAL GRAU D’ENGINYERIA AGROALIMENTÀRIA I DEL MEDI RURAL SENSIBILITAT DE DIFERENTS BIOTIPS D’Echinochloa ALS HERBICIDES PROPANIL I PENOXSULAM Treball final de Grau Curs 2016/2017 Autor: Miquel Matoses Meseguer Tutor: Jose María Osca Lluch València, desembre de 2016 SENSIBILITAT DE DIFERENTS BIOTIPS D’Echinochloa ALS HERBICIDES PROPANIL I PENOXSULAM ABSTRACT Rice farming is characteristic of the south of Valencia city area, largely coinciding with Albufera Natural Park. One of the biggest challenges of this crop is weed control. Barnyard grass (Echinochloa spp.) is a major weed of Valencian rice paddies and its control is based on the use of herbicides. Propanil has been used for weed control in this area but lately seems to have a decreasing effectiveness. Recently penoxsulam, introduced in Spain in 2007, has become important too. Other rice regions around the world have confirmed the presence of Echinochloa spp. biotypes showing resistance against these herbicides. With this background, this paper evaluates, by laboratory tests with 18 Echinochloa spp. biotypes from Valencia, if the development of propanil and penoxsulam resistance may be involved in the control failures identified on the paddies. A double test has been used: a first one in which the seeds are germinated on Petri dishes placed inside a germination chamber with a dose of herbicide added, and a second test with seedbed polystyrene trays, in which the herbicide is sprayed when seeds have germinated and plants have 1 to 3 leaves. Knowledge about multiple herbicide sensitivity of these Echinochloa spp. biotypes is important in order to plan weeds management and control program in paddy fields. RESUM El cultiu de l’arròs és un tret d’identitat de l’agricultura del sud de la ciutat de València, coincidint en gran part amb el terme del Parc Natural de l’Albufera. Un dels reptes més importants d’aquest cultiu és el control d’herbes adventícies. El serreig (Echinochloa spp.) és una de les herbes adventícies més importants al cultiu de l’arròs a València i el seu control es basa principalment en la utilització d’herbicides. El propanil va ser el primer herbicida d’alta efectivitat utilitzat a la zona valenciana però darrerament té una efectivitat que sembla decreixent. Recentment el penoxsulam, introduït a Espanya des de l’any 2007, ha cobrat importància. Altres regions arrosseres del món han confirmat la presència de biotips d’Echinochloa spp. que mostren resistència front a aquestes matèries actives. Amb aquests antecedents aquest treball avalua, mitjançant bio-assajos de laboratori amb 18 poblacions valencianes d’Echinochloa, si el desenvolupament de resistència al propanil i penoxsulam pot estar implicat en les fallades de control detectades en camp. La metodologia utilitzada serà amb un doble assaig per separat: una primera prova en què les llavors es fan germinar sobre placa petri dins d’una cambra de germinació, directament amb la dosi d’herbicida incorporada, i una segona, sobre planter amb safates de poliestirè, en què l’herbicida s’aplica amb una polvorització quan les llavors ja han germinat i les plantes tenen entre 1 i 3 fulles. El coneixement de la sensibilitat a diferents herbicides dels diferents biotips d’Echinochloa spp. és important per a planificar el programa de maneig i control de les brosses als arrossars. KEYWORDS Rice, Echinochloa, propanil, penoxsulam, herbicide-resistance. PARAULES CLAU Arròs, Echinochloa, propanil, penoxsulam, resistència a herbicides. Autor: En Miquel Matoses Meseguer Tutor acadèmic: Prof En Jose María Osca Lluch València, desembre de 2016 Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Lluis Llach, Viatge a Ítaca, 1975 En el punt final d’aquesta ruta que vaig començar ara fa 5 anys no puc més que recordar-me’n de totes aquelles persones que pel camí han anat fent possible que un dia hi arribara a la destinació esperada. Gràcies a la meua família, amb el seu origen arrosser, que em va donar un punt de partida. Gràcies als companys i companyes que he anat trobant pel camí i m’han ajudat o s’han deixat ajudar durant el nostre aprenentatge conjunt. Gràcies al Voluntariat Lingüístic de la UPV, pel qual no he deixat de tindre sempre en ment l’Ítaca a què he volgut dirigir-me. Gràcies a la Universitat Politècnica de València i a l’ETSEAMN, perquè m’han mostrat fins a quin punt podia sentir-me part d’una institució, podia fer-la meua i sentir com a propis els seus reptes i oportunitats. Gràcies també a José Mª Osca per la confiança i per donar-me l’oportunitat d’aprendre, amb aquest treball, més del que mai no havera aprés dels llibres. Gràcies al meu poble, Sueca, al que crec que pertoca fer realitat els versos de Llach i anar més lluny. Però sobretot, gràcies a qui ha compartit amb mi tot el temps que he estat fent créixer la llavor d’aquest treball. No sempre ha sigut fàcil mantenir el ritme i així i tot ací està el fruit. Estic convençut que sense tu difícilment havera arribat a temps per a aquesta collita. Gràcies Teresa. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega Salms, 126:5 ÍNDEX I ÍNDEX 1. Introducció ...................................................................................................................... 1 1.1. Cultiu de l’arròs i herbes adventícies ......................................................................... 1 1.1.1. Echinochloa spp. .................................................................................................................... 2 1.2. Control químic d’herbes adventícies ........................................................................ 2 1.2.1. Herbicides estudiats ........................................................................................................... 3 2. Objectius .......................................................................................................................... 5 3. Material i mètodes ......................................................................................................... 6 3.1. Material ........................................................................................................................... 6 3.1.1. Material vegetal .................................................................................................................... 6 3.1.2. Herbicida ................................................................................................................................. 6 3.1.3. Altres materials ..................................................................................................................... 6 3.2. Metodologia .................................................................................................................. 7 3.2.1. Assaig sobre placa petri ..................................................................................................... 7 3.2.2. Assaig sobre planter ........................................................................................................... 8 3.3. Anàlisi estadístic ......................................................................................................... 10 4. Resultats i discussió dels mateixos ........................................................................... 11 4.1. Resposta al propanil ................................................................................................... 11 4.1.1. Sobre placa petri ................................................................................................................. 11 4.1.2. Sobre planter ........................................................................................................................ 13 4.2. Resposta al penoxsulam ............................................................................................ 14 4.2.1. Sobre placa petri ................................................................................................................ 14 4.2.2. Sobre planter ........................................................................................................................ 15 4.3. Resum de resultats i discussió .................................................................................. 17 5. Conclusions ................................................................................................................... 19 6. Bibliografia ................................................................................................................... 20 ÍNDEX II Índex de figures Figura 3-1 Distribució de les poblacions als alvèols de les safates ........................................... 9! Figura 4-1 Efecte del propanil sobre la germinació de les poblacions ................................... 12! Figura 4-2 Efecte del propanil sobre la longitud de les plàntules ........................................... 12! Figura 4-3 Efecte de l'aplicació de propanil sobre el planter .................................................... 13! Figura 4-4 Efecte del penoxsulam sobre la germinació de les poblacions ......................... 14! Figura 4-5 Efecte del penoxsulam sobre la longitud de les plàntules ................................... 15! Figura 4-6 Efecte de l'aplicació de penoxsulam sobre el planter ........................................... 16! Índex de taules Taula 1-1: Herbicides autoritzats al cultiu de l'arròs a l'Estat espanyol .................................... 3! Taula 4-1 Resum de resultats per població estudiada .................................................................. 17! INTRODUCCIÓ 1 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Cultiu de l’arròs i herbes adventícies L’arròs (Oryza sativa) és un cereal d’estiu conreat al llarg de les zones tropicals i subtropicals de tot el món. Per la seua alta necessitat d’aigua el seu cultiu es realitza sobretot en aiguamolls i riberes de rius. El cultiu de l’arròs és tradicional de la zona del sud de la ciutat de València, especialment, però no exclusivament, al terme de l’actual Parc Natural de l’Albufera. Històricament l’arròs se sembrava en planters i després es trasplantava manualment al camp, perquè cresquera i donara fruit fins que avanços tecnològics van possibilitar la sembra directa a eixams, coneguda a la zona com a barrejat. Aquest avanç, que estalvia una considerable càrrega de mà d’obra, té com a conseqüència que la flora adventícia present al camp afecte més negativament a la germinació i creixement de l’arròs. Igual que a la majoria de cultius, el control de la flora adventícia és fonamental perquè competeix per l’espai, llum i nutrients, especialment durant les etapes de plàntula i afillament de l’arròs. La flora adventícia considerada actualment més preocupant pels productors arrossers de l’Estat és l’Echinochloa spp. i el Cyperus difformis, (les dues de fulla estreta) especialment la primera, que és considerada la principal brossa per un 60% dels productors enquestats (Ortiz et al., 2015) 1. Dins del grup d’Echinochloa spp. principalment destaca E. crus-galli, E. hyspidula i E. oryzicola. Altres brosses de fulla estreta importants són del grup de Leptochloa (L. fascicularis i L. uninervia), l’arròs salvatge (Oryza sativa var. sylvatica) (Osuna et al., 2012) i recentment Leersia oryzoides (Osca and Seguí, 2015). Pel que fa a brosses de fulla ampla destaca el grup d’Heteranthera. 1 Cal assenyalar que aquest estudi no contempla l’arròs salvatge o rebordonit, que s’ha incrementat notablement per ser de la mateixa espècie i suposar una dificultat afegida a l’hora de trobar herbicides selectius. INTRODUCCIÓ 2 El control d’aquestes espècies és principalment químic i també mitjançant pràctiques culturals, com el llaurat, control del reg i birbat manual. 1.1.1. Echinochloa spp. Les espècies del gènere Echinochloa són les brosses que més mesures de control requereixen (Osuna et al., 2012) perquè es tracta d’espècies gramínies molt similars a l’arròs cultivat, amb gran diversitat genètica, germinació escalonada i gran capacitat d’afillament (Vidotto and Ferrero, 2013). A més, la taxonomia del gènere provoca discussió dins la botànica. Les espècies d’Echinochloa mostren un elevat grau de polimorfisme i, tot i ser autògames la seua hibridació interespecífica és freqüent i, per tant, la seua classificació esdevé molt complicada (Pardo et al., 2015). Segons Carretero (1981), a les zones arrosseres de l’Estat espanyol existeixen 5 espècies: E. curs-galli, E. colonum, E. hispídula, E. oryzoides i E. oryzicola. 1.2. Control químic d’herbes adventícies Els herbicides juguen un paper molt important en el control d’herbes adventícies a l’agricultura moderna i en el cas de l’arròs, que és una agricultura amb força mecanització a València, el seu ús (i abús) està molt estés. A la taula 1-1 es resumeixen els herbicides autoritzats en aquest cultiu. D’altra banda, tal com diuen Pardo et al (2015): El conreu de l’arròs és una situació particularment vulnerable a l’aparició de resistències segons els criteris del CPRH (2000) perquè: • sol ser un monocultiu. • en una mateixa campanya es poden donar fins a tres aplicacions d’herbicida (moltes vegades amb mescles) per tal d’abastar tot l’espectre de flora que sol aparèixer. • dels 18 herbicides autoritzats a Espanya, 14 d’ells pertanyen als grups A o B, pel que no existeixen moltes possibilitats a l’hora de rotar el seu ús (Taula 1-1). • la major part d’aquestes matèries actives son inhibidores ALS, el mode d’acció més propens a generar resistències. INTRODUCCIÓ 3 Taula 1-1: Herbicides autoritzats al cultiu de l'arròs a l'Estat espanyol Materia activa Registrada Registrada Registrada Mode d’acció Echinochloa spp. Cyperus spp. Scirpus spp. azimsulfuron X X X Inhibidor ALS bensulfuronmetil - X - Inhibidor ALS bentazona - X - Inhibidor PSII bispiribac-sodio X X - Inhibidor ALS cletodim1 - - - Inhibidor ACCasa cicloxidim1 X - - Inhibidor ACCasa cihalofop-butil X - - Inhibidor ACCasa clomazona X - - Inhibidor HPPD halosulfuronmetil - X - Inhibidor ALS Imazamox2,3 X X4 X Inhibidor ALS imazosulfuron - X - Inhibidor ALS MCPA - - - Auxina sintética molinato X - - Inhibidor síntesi lípids ortosulfamuron - X - Inhibidor ALS oxadiazon1 X5 - - Inhibidor PPO penoxsulam X X - Inhibidor ALS profoxidim X - - Inhibidor ACCasa propaquizafop1 X - - Inhibidor ACCasa Taula elaborada a partir del Registre de Productes Fitosanitaris del MARM. 1En pre-sembra; 2Només en varietats Clearfield; 3Només controla bé E. crus-galli; 4Mitjanament sensible; 5Certa acció complementària. 1.2.1. Herbicides estudiats 1.2.1.1. Propanil El propanil es va introduir a l’Estat al 1960 i des d’aleshores s’ha utilitzat per al control especialment d’Echinochloa spp., convertint-se en un company inseparable del conreu de l’arròs. (Valverde, Riches and Caseley, 2000). Tot i que als últims anys es tracta d’un producte d’autorització excepcional a la UE, és a dir, que cada Estat o regió pot autoritzar el seu ús en casos excepcionals només si es considera imprescindible. Tot i això, i en absència d’evidències publicades, no és agosarat afirmar que, fins i tot quan no ha estat autoritzat s’ha continuat utilitzant. 1.2.1.1.1. Mecanisme d’acció El propanil és de la família química de les amides i el seu mecanisme d’acció és mitjançant la inhibició de la fotosíntesi en el fotosistema II. És a dir, inhibeixen el procés fotosintètic interferint a la reacció de Hill, al transport d’electrons en el fotosistema II. MATERIAL I MÈTODES 10 3.3. Anàlisi estadístic Després de cada assaig experimental les dades obtingudes en funció dels paràmetres avaluats es van organitzar en taules i es van representar amb gràfiques per a poder comparar uns resultats amb altres. També es va realitzar un test ANOVA d’una única variable (població tractada o control) per a detectar si la diferència era significativa. RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 11 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 4.1. Resposta al propanil 4.1.1. Sobre placa Petri Per a analitzar els efectes del propanil sobre les poblacions d’Echinochloa en aquest assaig cal tenir en compte per separat els efectes sobre la germinació i sobre la longitud de les plantes, a partir de les figures 4-1 i 4-2. Com es pot observar l’efecte del propanil sobre la germinació de les poblacions estudiades (figura 4-1) és bastant dissemblant. Algunes poblacions augmenten el percentatge de germinació amb l’herbicida, encara que de forma discreta, mentre que altres sí que mostren una clara disminució del percentatge amb un màxim del 30% (etiqueta 2015-50). D’altra banda, si es té en compte l’efecte sobre la longitud de les plàntules (figura 4-2) sí que trobem un efecte més o menys fort d’inhibició del creixement. Aquests valors disminueixen des d’un 13% (etiqueta 2015-49) fins al 70% (etiqueta 2015-54) amb una mitjana del 34%, on se situa la població control (etiqueta 2013-5). Prenent aquests dos resultats en conjunt es poden establir cinc grups diferents en funció de la seua resposta al tractament (classificació A): - Un primer grup format per poblacions que no van mostrar cap efecte en la germinació (menys d’1 % de diferència) i molt lleu en la longitud (menys del 20%). Etiquetes: 2015-33, 2015-49 i 2015-X. - Un segon grup on l’efecte no es va mostrar a la germinació (valors negatius o menors del 5%) però sí que va afectar fortament a la longitud (més d’un 20%). Etiquetes: 2015-30, 2015-52, 2015-53, 2015-54, 2015-56, i 2015-58. - Un tercer grup al qual l’herbicida va afectar lleument respecte a la germinació (del 5% al 15%) i fortament pel que fa a la longitud (més del 20%). Etiquetes: 2014-24, 2014-30, 2014-33 i 2015-51. - Un quart grup, format per una única població, al qual l’efecte va ser fort a la germinació però feble a la longitud (16% i 17% respectivament). Etiqueta 2015-48. RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 12 - Un cinquè i últim grup on l’efecte va ser considerable tant pel que fa a la longitud (més d’un 20%) com a la germinació (més d’un 15%). Etiquetes: 2013-5, 2015-24, 2015-50 i 2015-55. Figura 4-1 Efecte del propanil sobre la germinació de les poblacions Figura 4-2 Efecte del propanil sobre la longitud de les plàntules RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 13 4.1.2. Sobre planter Els efectes del propanil al segon assaig, sobre planter de poliestirè, van ser molt més importants tal i com es pot observar a la figura 4-3. La població control no està representada perquè gràcies a la sembra de tres llavors i un aclarit posterior la germinació va ser del 100% dels alvèols en tots els casos. Figura 4-3 Efecte de l'aplicació de propanil sobre el planter Prenent com a referència la classificació sorgida de l’assaig anterior es poden classificar en tres grups (classificació B): - Un primer grup format per les poblacions que a la classificació anterior estaven al primer i segon grup dins del qual el percentatge de plantes afectades dràsticament és menor del 30% i pot aparèixer alguna planta que no es mostre afectada. - Un segon grup, que es correspon amb el tercer de la classificació anterior, al qual les plantes afectades dràsticament estan entre un 50% i un 80% i no hi ha cap planta que no es mostre afectada. - Un tercer i últim grup, amb les mateixes poblacions que el quart i cinquè grups de l’assaig anterior, on més d’un 80% de les plantes estan afectades dràsticament. RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 14 4.2. Resposta al penoxsulam 4.2.1. Sobre placa Petri Per a analitzar els efectes del penoxsulam utilitzarem els mateixos passos que amb el propanil, és a dir, es tenen en compte separadament els efectes sobre la germinació i sobre la longitud de les plàntules (Figures 4-4 i 4-5). Els efectes del penoxsulam han sigut igualment dissemblants en aquest cas tant pel que fa a la germinació com a la longitud. Respecte a la germinació, en cap cas apareix un efecte pronunciat i, més bé al contrari, hi ha molts que tenen valors negatius, és a dir, la germinació es va millorar amb l’aplicació de l’herbicida. Situació que també es donava, en menor mesura, amb el propanil. Si és té en compte la longitud els resultats són encara més sorprenents. Tot i que algunes poblacions sí mostren un efecte important de reducció de longitud, ens trobem de nou amb algunes poblacions que semblen no afectades considerablement però, a diferència dels resultats del propanil, hi apareixen dues poblacions que augmenten la seua longitud fins arribar a doblar-la. Aquesta situació anòmala, que es podria considerar com un error, es troba a dues poblacions del mateix origen però de diferent any (201430 i 2015-30). Figura 4-4 Efecte del penoxsulam sobre la germinació de les poblacions RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 15 Figura 4-5 Efecte del penoxsulam sobre la longitud de les plàntules Repetint la classificació realitzada amb el propanil en aquest cas els grups resultants serien quatre (classificació C): - Un primer grup amb els resultats anòmals, als quals la germinació es veu poc o gens afectada però la longitud augmenta fins a doblar-se respecte a la població control. Etiquetes 2014-30 i 2015-30. - Un segon grup format per poblacions que no van mostrar cap efecte en la germinació (valors negatius o del 0 % de diferència) i molt lleu en la longitud (menys del 20%). Etiquetes: 2013-5, 2015-53 i 2015-54. - Un tercer grup de nou sense efecte sobre la germinació (valors negatius) però amb efecte superior al 30% respecte a la longitud. Etiquetes: 2015-X, 2015-33, 201548, 2015-51, 2015-52 i 2015-58. - Un últim grup amb valors discrets respecte a la disminució de la germinació (del 0% al 10%) però també amb disminució de la longitud superior al 30%. Etiquetes: 2014-24, 2014-33, 2015-24, 2015-49, 2015-50, 2015-55 i 2015-56. 4.2.2. Sobre planter Els efectes del penoxsulam al segon assaig van ser, igual que amb el propanil, molt més forts que respecte al primer assaig sobre placa Petri. Tot i això, respecte al propanil, RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 16 l’efecte del penoxsulam és més feble, sent en aquest cas la classificació dels resultats de només tres grups (classificació D): - Un primer grup, on estan les poblacions que es corresponien amb el primer i segon grup de la classificació C, al qual la majoria de plantes estan afectades lleument i el nombre de plantes afectades dràsticament és molt baix (menys del 20%). Fins i tot el nombre de plantes no afectades el supera en alguns casos (de 0% a 25%). - Un segon grup, on es troben les poblacions del tercer grup de la classificació C, amb l’excepció de la població 2013-5, al qual les plantes afectades dràsticament són entre un 20% i un 30%. - Un tercer i últim grup, que es correspon amb l’últim grup de la classificació C i la població 2013-5, al qual les plantes afectades dràsticament suposen entre un 50% i un 80% de cada població. Figura 4-6 Efecte de l'aplicació de penoxsulam sobre el planter RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 17 4.3. Resum de resultats i discussió Taula 4-1 Resum de resultats per població estudiada Propanil Penoxsulam Població Classificació A Classificació B Classificació C Classificació D 2013-5 5é: molt sensible 3r: sensible 2n: poc sensible 3r: sensible 2014-24 3r: sensible 2n: poc sensible 4t: molt sensible 3r: sensible 2014-30 3r: sensible 2n: poc sensible 1r: poc resistent 1r: poc resistent 2014-33 3r: sensible 2n: poc sensible 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-24 5é: molt sensible 3r: sensible 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-30 2n: poc sensible 1r: poc resistent 1r: poc resistent 1r: poc resistent 2015-33 1r: poc resistent 1r: poc resistent 3r: sensible 2n: poc sensible 2015-48 4t: molt sensible 3r: sensible 3r: sensible 2n: poc sensible 2015-49 1r: poc resistent 1r: poc resistent 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-50 5é: molt sensible 3r: sensible 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-51 3r: sensible 2n: poc sensible 3r: sensible 2n: poc sensible 2015-52 2n: poc sensible 1r: poc resistent 3r: sensible 2n: poc sensible 2015-53 2n: poc sensible 1r: poc resistent 2n: poc sensible 1r: poc resistent 2015-54 2n: poc sensible 1r: poc resistent 2n: poc sensible 1r: poc resistent 2015-55 5é: molt sensible 3r: sensible 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-56 2n: poc sensible 1r: poc resistent 4t: molt sensible 3r: sensible 2015-58 2n: poc sensible 1r: poc resistent 3r: sensible 2n: poc sensible 2015-X 1r: poc resistent 3r: sensible Al primer assaig, sobre placa Petri, els resultats obtinguts són molt febles en els dos casos. Açò pot estar relacionat amb el fet que els dos herbicides funcionen millor si s’apliquen per contacte, quan la planta ja ha emergit. El penoxsulam és, comparant els resultats, especialment exigent respecte al moment d’aplicació. Tot i això, l’efecte del propanil reduint el creixement de la brossa es fa visible des del primer assaig, reduint, en tots els casos, la longitud de les plàntules estudiades. El penoxsulam té un efecte molt més divergent i depèn molt de la població sobre la qual s’aplica i caldria estudiar amb profunditat el motiu que fa que augmente el creixement d’algunes poblacions. RESULTATS I DISCUSSIÓ DELS MATEIXOS 18 Al segon assaig, amb motxilla polvoritzadora sobre planter, l’efecte dels dos herbicides millora, com a signe inequívoc que el moment d’aplicació és l’adequat, tot i això es troben considerables mancances sobre certes poblacions, on apareixen plantes que no mostren cap efecte i continuen creixent com les del control. Encara que cap població ha mostrat una resistència completa caldria estudiar aquelles que mostren una resistència parcial i experimentar, si és possible amb diferent dosi, per esbrinar quin mecanisme de resistència han desenvolupat. Les poblacions que haurien de ser estudiades són les corresponents al primer grup de la classificació B en el cas del propanil i les del primer grup de la classificació D en el cas del penoxsulam, és a dir, aquelles que estan etiquetades com a poc resistents a la taula 4-1. Novament, l’efecte del propanil és molt més clar, el que explica la preferència dels llauradors per l’ús d’aquest herbicida front a altres, fins i tot quan no sempre està autoritzat. Així i tot en tots dos casos es fa palès la necessitat d’acompanyar l’ús d’herbicides amb tècniques culturals com el control del nivell d’aigua, la data d’inundació dels camps, etc. algunes condicions que no sempre estan a disposició del llaurador per qüestions climatològiques o culturals. La tendència de la brossa és clarament la de generar resistències que, a un cultiu com l’arrosser, resulten molt complicades de combatre (manca de matèries que es poden utilitzar, entorns protegits, etc.) Per tant, el camí a seguir per a assegurar el futur de la producció d’arròs està probablement més enllà de mètodes de control químic i cal una transformació completa i ambiciosa del sistema de producció. En tot cas, als biotips en què s’ha detectat menys susceptibilitat cap aquests herbicides caldria utilitzar altres herbicides amb mètodes d’acció diferents. És una qüestió complexa per l’efecte d’aquestes matèries sobre el medi ambient i l’entorn natural però es podria justificar per l’excepcionalitat del cas. CONCLUSIONS 19 5. CONCLUSIONS A partir dels resultats es poden extraure les següents conclusions: El moment d’aplicació més adequat és quan les plantes ja tenen entre una i tres fulles. Com demostra el primer assaig, una aplicació massa d’hora no té prou efectivitat com per a poder justificar els seus inconvenients. Les línies que han mostrat certa resistència cap a un sol herbicida, que són 2014-30 (penoxsulam), 2015-33, 2015-49, 2015-52, 2015-56, i 2015-58 (propanil) poden tractar-se alternant amb l’altre herbicida perquè a l’experiment sí que han mostrat susceptibilitat. Les línies 2015-30, 2015-53 i 2015-54 han mostrat resistència cap als dos herbicides i, per tant, necessitaran un mètode de control diferent.