Valoració del paisatge submarí generat per enclavaments de bioconstruccions, algues esciòfiles i fanerògames marines del sector sud del Golf de València (Mediterrani Occidental)

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA MÀSTER EN AVALUACIÓ I SEGUIMENT AMBIENTAL D’ECOSISTEMES MARINS I COSTANERS. “VALORACIÓ DEL PAISATGE SUBMARÍ GENERAT PER ENCLAVAMENTS DE BIOCONSTRUCCIONS, ALGUES ESCIÒFILES I FANERÒGAMES MARINES DEL SECTOR SUD DEL GOLF DE VALÈNCIA (MEDITERRANI OCCIDENTAL).” TREBALL DE FI DE MÀSTER AUTOR: ANA ISABEL BORRÀS PALOMARES TUTOR: MIGUEL RODILLA ALAMÁ CO TUTOR: JOSE ISMAEL PASTOR GIMENO CURS ACADÈMIC: 2015-2016 Gandia, Setembre de 2016 VALORACIÓ DEL PAISATGE SUBMARÍ GENERAT PER ENCLAVAMENTS DE BIO COSNTRUCCIONS , ALGUES ESCIÒFILES I FANERÒGAMES MARINES DEL SECTOR SUD DEL GOLF DE VALÈNCIA (MEDITERRANI OCCIDENTAL). Abstract The coralligenous assemblages are important as they are considered biodiversity hot spots in addition to be biogenetic rocks exclusives from Mediterranean Sea. Due to these special characteristics an underwater landscape study is made in a South sector of Valencian Gulf. In order to attain this study, different techniques are used just like Rugosity Index, height differences and visual recognition. These measurements have been made in 4 out of 8 locations studied. The results obtained have been the topographic complexity differences comparing locations and the height differences predominant in distinct locations. Moreover, some differences can be observed in the various locations studied just like edge height which is related with the age and size of the coralligenous. Resum Els enclavaments de coral·ligen són importants per ser punts calents de biodiversitat a més de ser roques biogèniques pròpies del Mediterrani. Per totes les característiques especials que presenta es du a terme l’estudi del paisatge submarí al sector sud del Golf de València. S’ empren diferents tècniques tal i com l’índex de rugositat del substrat, per a l’avaluació de la complexitat topogràfica, les diferències d’alçada entre les bio concrecions i reconeixements visuals. Aquestes mesures s’han pogut dur a terme en 4 de les 8 localitzacions mostrejades. Els resultats obtinguts han estat les diferències en la complexitat topogràfica entre unes localitzacions i altres i les diferències d’alçades predominants entre unes zones i altres. A més, es poden observar variacions entre les diferents localitzacions tal i com alçada de la vora, relacionada amb l’antiguitat del coral·ligen i la grandària d’aquest. Paraules clau : paisatge submarí , coral·ligen, Mediterrani Occidental, índex rugositat Key words: seascape, coralligenous, Western Mediterranean, roughness index Alumne: Ana Isabel Borras Palomares Tutor : Miguel Rodilla Alamá Co tutor: Jose Ismael Pastor Gimeno Gandia, Setembre 2016 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................1 1.1 Precedents històrics de la zona..................................................................................1 1.2 Bio construccions i fanerògames marines..................................................................2 1.3 Caracterització i ecologia de les bio construccions coral·lígenes...............................3 1.3.1 Distribució batimètrica del coral·ligen..............................................................3 1.3.2 Caracterització del coral·ligen...........................................................................4 1.3.2.1 Coral·ligen de plataforma........................................................................4 1.3.2.2 Coral·ligen de l’infralitoral.......................................................................4 1.3.2.3 Estrats del coral·ligen..............................................................................4 1.3.3 Espècies que el componen................................................................................4 1.4 Distribució geogràfica del coral·ligen........................................................................5 1.5 Pressions que actuen sobre el coral·ligen.................................................................5 1.5.1 Pressions derivades directament de l’activitat humana..................................5 1.5.2 Pressions derivades del canvi climàtic.............................................................6 1.6 Estat de conservació del coral·ligen, fons de Maërl i praderies de Posidònia...........7 1.7 Tècniques emprades per a l’avaluació del paisatge submarí....................................7 1.7.1 Índex de rugositat.........................................................................................8 1.7.2 Diferència d’alçades......................................................................................8 1.7.3 Vídeo transsectes..........................................................................................8 1.7.4 Reconeixement visual...................................................................................8 1.8 Zona d’estudi...............................................................................................................8 2. OBJECTIUS .......................................................................................................................9 3. MATERIAL I MÈTODES...................................................................................................10 3.1 Zona d’estudi...........................................................................................................10 3.2 Índex de rugositat....................................................................................................11 3.3 Diferència d’alçades................................................................................................12 3.4 Vídeo transsectes i reconeixement visual................................................................12 3.5 Tractament de les dades obtingudes.......................................................................13 3.5.1 Índex rugositat............................................................................................13 3.5.2 Diferència d’alçades....................................................................................13 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ................................................................................................14 4.1 Punt mostreig 1........................................................................................................14 4.2 Punt mostreig 2........................................................................................................15 4.3 Punt mostreig 3........................................................................................................17 4.4 Punt mostreig 4........................................................................................................20 4.5 Punt mostreig 5........................................................................................................21 4.6 Punt mostreig 6........................................................................................................24 4.7 Punt mostreig 7........................................................................................................27 4.8 Punt mostreig 8........................................................................................................28 5. CONCLUSIONS...............................................................................................................31 6. BIBLIOGRAFIA................................................................................................................32 ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Informació general dels punts estudiats.......................................................................10 Taula 2. Índexs de rugositat obtinguts al punt de mostreig 3.....................................................18 Taula 3.Índex de rugositat obtinguts al punt de mostreig 5.......................................................22 Taula 4.Índex de rugositat obtinguts al punt de mostreig 6.......................................................26 Taula 5.Índex de rugositat obtinguts al punt de mostreig 8.......................................................29 ÍNDEX DE GRÀFICS I FIGURES Gràfica 1. Freqüències obtingudes al punt de mostreig 3..........................................................19 Gràfica 2.Freqüències obtingudes al punt de mostreig 5...........................................................23 Gràfica 3.Freqüències obtingudes al punt de mostreig 6...........................................................26 Gràfica 4.Freqüències obtingudes al punt de mostreig 8...........................................................30 Figura 1. Carta realitzada pels pescadors......................................................................................1 Figura 2. Distribució batimètrica...................................................................................................3 Figura 3. Distribució geogràfica del coral·ligen.............................................................................5 Figura 4. Zona d’estudi................................................................................................................10 Figura 5. Imatge explicativa de com prendre les mesures per a calcular l’índex de rugositat......................................................................................................................................11 Figura 6. Bus fent mesures amb el jaló.......................................................................................12 Figura 7. Aspecte general del punt de mostreig 1......................................................................14 Figura 8. Exemplars del que s’ha trobat al punt de mostreig 1..................................................14 Figura 9. Visio general del punt de mostreig 2............................................................................15 Figura 10. Aspectes rellevants del punt de mostreig 2...............................................................16 Figura 11. Visio general del punt de mostreig 3..........................................................................17 Figura 12. Exemplars vistos al punt de mostreig 3. ....................................................................17 Figura 13. Visualització de la vora del punt de mostreig 3..........................................................18 Figura 14.Visió global del punt de mostreig 4.............................................................................20 Figura 15.Aspecte general del punt de mostreig 5.....................................................................21 Figura 16. Espècies de fauna trobades........................................................................................22 Figura 17. Aspecte general del punt de mostreig 6....................................................................24 Figura 18. Exemplars de gorgònia blanca epifitada. ...................................................................24 Figura 19. Exemplar de Torpedo torpedo i Pinna nobilis.............................................................25 Figura 20. Imatge parcial de la vora del punt de mostreig 6.......................................................25 Figura 21. Aspecte general del punt de mostreig 8....................................................................28 Figura 22. Exemplar de Cystoseira spinosa.................................................................................28 Figura 23. Polp i nacra.................................................................................................................29 Figura 24. Creixement de noves bio construccions.....................................................................30 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Precedents històrics de la zona Des de sempre els pescadors han anat compilant un munt d’informació de tot allò que anaven veien t en les seues eixides al mar. De fet, e antigament els pescadors han sab (Figura 1). Ja que han sigut punts o localitzacions associades a unes bones captures. disposaven de tecnologia avançada però s’ubicaven per l’orografia del terreny, muntanyes que es veuen. Per localitzar els punts exactes d’ exactament on es veieren els indicadors que Figura 1. Carta realitzada pels pescadors imatge) fins Oliva (dreta superior de la imatge). havien de veur e per saber que estaven al lloc. Fletxes blaves indiquen els taronja indiquen els cims de les muntanyes en que es servien per ubicar 1 . Precedents històrics de la zona (des de Cullera fins Oliva). Des de sempre els pescadors han anat compilant un munt d’informació de tot allò que t en les seues eixides al mar. De fet, e s té constància escrita antigament els pescadors han sab ut la localització i profunditat gairebé exacta del coral·ligen Ja que han sigut punts o localitzacions associades a unes bones captures. disposaven de tecnologia avançada però s’ubicaven per l’orografia del terreny, Per localitzar els punts exactes d’ on volien arribar s’havien els indicadors que ells havien delimitat. realitzada pels pescadors . La zona reflectida a la imat ge comprèn Cullera (a l’esquerre imatge) fins Oliva (dreta superior de la imatge). A aquesta va associada una descripció detallada de que és el que e per saber que estaven al lloc. Fletxes blaves indiquen els enclavaments de coral·ligen, fletxes taronja indiquen els cims de les muntanyes en que es servien per ubicar - se. . INTRODUCCIÓ 1 Des de sempre els pescadors han anat compilant un munt d’informació de tot allò que escrita que des d’ exacta del coral·ligen Ja que han sigut punts o localitzacions associades a unes bones captures. No disposaven de tecnologia avançada però s’ubicaven per l’orografia del terreny, per les on volien arribar s’havien de situar ge comprèn Cullera (a l’esquerre inferior de la va associada una descripció detallada de que és el que de coral·ligen, fletxes 1. INTRODUCCIÓ 2 1.2Bio construccions i fanerògames marines. Al Mediterrani existeixen construccions calcàries d’origen biològic conegudes com bio construccions. N’existeixen de diversos tipus, però concretament al mediterrani se’n troben dos. Per un costat, un tipus de bioconstruccions són els fons de Maërl. Aquests són acumulacions d’algues coral·lines aïllades, de tamany i forma variable, anomenades rodolites. Aquest tipus de fons està present en tots els mars i latituds de la Terra on varien les espècies en funció de la zona geogràfica on es troben. En el cas del Mediterrani es troben les espècies Phymatolithon calcareum i Lithothamnion corallioides. Pel que fa a la seua distribució batimètrica, aquesta va associada a la transparència de l’aigua. Al Mediterrani es poden trobar des dels 30 fins al 150 m i es desenvolupen normalment en zones de corrents intenses (Templado et al., 2012). Per un altre costat, l’altre tipus de bioconstrucció és el coral·ligen. Aquest es caracteritza pel creixement d’algues coral·lines, a més d’un gran nombre d’organismes com ara esponges, briozous,cnidaris, tunicats i poliquets (Piazzi, 2012). Les comunitats coral·lígenes són les úniques formacions biogèniques originàries dels ambients bentònics Mediterranis. Moltes de les espècies que habiten al coral·ligen són de creixements lent i baixes dinàmiques cosa que augmenta la vulnerabilitat d’aquestes. Les bioconcrecions de coral·ligen són per tant, el resultat de les activitats constructives d’algues i animals (Ballesteros, 2006) la qual cosa esdevé en una estructura molt complexa que alberga un elevat nombre de microhàbitats (Kruzic, 2016). D’altra banda, juntament amb el coral·ligen, al Mediterrani es troben uns dels ecosistemes marins més importants que existeixen. Aquests són les praderies de Posidònia. La Posidònia pertany a les fanerògames marines, plantes superiors, espermatòfites que es caracteritzen per presentar una organització externa en la que es distingeix arrel, tija, fulles, flors i fruits amb les llavors, i una organització interna complexa on existeixen teixits ben diferenciats estructural i funcionalment. Aquestes s’agrupen en quatre famílies, tres d’elles exclusivament marines pertanyents a la família de Posidoniaceae, Cymodoceaceae i Zosteraceae. A les costes Mediterrànies es poden trobar tres espècies Posidonia oceanica, Zoostera noltii i Cymodocea nodosa. El més abundant són les praderies formades per Posidonia oceanica. Aquestes constitueixen els ecosistemes més emblemàtics i extensos dels fons infralitorals mediterranis ja que alberguen una gran biodiversitat i atorguen una gran complexitat estructural. Açò fa que constitueixen un hàbitat molt complex i diversificat amb una gran quantitat de nínxols ecològics. Amb tot açò, es tracten d’un bon bioindicador de la qualitat de les aigües. Cal destacar que a les praderies de Posidònia es distingeixen dos estrats principalment. Per una banda es troba l’estrat foliar. Aquest és el que està sotmès a les accions de l’hidrodinamisme. Aquestes forces provoquen la renovació continua de fulles, cosa que fa que es tracte de l’estrat més inestable. En aquest estrat viuen epífits tant vegetals com animals, a més és l’estrat que sofreix la pressió dels ramonejadors. Per altra banda, l’altre estrat principal que es pot distingir és el dels rizomes i la mata associada. Aquest constitueix un medi molt estable i de gran complexitat. En les praderies que es troben sobre fons arenosos la comunitat d’animals que es desenvolupa és la típica de fons arenosos, mentre que en les praderies que es 1. INTRODUCCIÓ 3 troben sobre substrats rocallosos, els rizomes estan més lliures de sediment i proporcionen molts indrets per a l’assentament d’algues esciòfiles, típiques de substrats durs i ombrívols (Templado et al., 2012). 1.3 Caracterització de les bio construccions coral·lígenes i espècies associades. Per tal de poder descriure amb la major exactitud possible aquestes construccions i degut a l’elevada complexitat que aquestes comunitats presenten, cal descriure la seua distribució batimètrica, els tipus de coral·ligen que poden haver, els diferents estrats que es poden trobar i les espècies associades a aquestes bioconstruccions. 1.3.1 Distribució batimètrica del coral·ligen. Pel que fa a la seua distribució batimètrica els hàbitats de coral·ligen es desenvolupen principalment en la zona circalitoral. Aquesta és la zona que s’estén des del límit inferior d’ on es poden trobar les fanerògames marines i algues fotòfiles fins la part superior de la zona batial, des dels 20 als 120 m profunditats aproximadament (Figura 2). En la zona circalitoral es desenvolupen les algues esciòfiles, algues que creixen en baixos nivells de llum. També es pot trobar coral·ligen en la zona infralitoral i es desenvolupa en parets verticals o en canals profunds i ocupa normalment una xicoteta àrea (Basso et al., 2009). Figura2. Distribució batimètrica. Els diferents ambients marins, segons la distribució batimètrica. El cercle roig mostra on es troba la zona circalitoral. Font: Basso et al., 2009. 1. INTRODUCCIÓ 4 1.3.2 Caracterització del coral·ligen. La baixa intensitat lluminosa juntament amb les aigües relativament calmes, les temperatures constants entre 10 i 23 0 C, una salinitat que ronda els 37-38 i una profunditat d’ entre 20 i 120 m (Relini et al., 2009) són les condicions ambientals sobre les què es desenvolupa el coral·ligen. Cal destacar que aquestes comunitats són molt sensibles a les variacions ambientals ja que aquestes es desenvolupen en una profunditat determinada on les característiques físiques i químiques de l’aigua són menys variables respecte de les aigües més superficials. Tot açò fa que els organismes que hi habiten siguen en major mesura estenoics, i que per tant estiguen fortament amenaçats per l’activitat humana costanera (Piazzi, 2012). 1.3.2.1. Coral·ligen de plataforma. Depenent d’ on es desenvolupa existeix en primer lloc el coral·ligen de plataforma, al circalitoral, que es recolza sobre concrecions calcàries d’origen biològic a més de desenvolupar-se sobre un fons mòbil. 1.3.2.2. Coral·ligen infralitoral. En segon lloc es troba el coral·ligen de l’infralitoral, caracteritzat d’algues no calcàries, però que presenta estructures estables semblants a aquelles presents al del circalitoral. Alguns autors han fet menció al coral·ligen de l’infralitoral com una comunitat de precoral·ligen amb el qual s’ indica per una banda l’afinitat amb les poblacions del circalitoral i per l’altra s’evidencia la presència en el més superficial del plànol infralitoral. 1.3.2.3 Estrats del coral·ligen. Per tal de poder descriure aquest ambient tant diversificat es distingeixen quatre estrats. Un d’aquests és l’estrat superior, constituït per exemplars d’espècies de dimensions més grans com ara gorgònies, grans esponges o briozous colonials. Un altre estrat que es pot distingir és l’intermedi, caracteritzat per la presència d’algues calcàries, esponges, cnidaris de dimensions més reduïdes, poliquets, tunicats i briozous. Per un altre costat es troba l’estrat basal, constituït per nombrosíssimes espècies de dimensions molt reduïdes, més esciòfiles que aquelles dels estrats superiors. Per últim es troba l’estrat sota basal que es constitueix per una rica fauna intersticial. 1.3.3. Espècies que el componen. Les algues calcàries constructores d’aquestes comunitats coral·lígenes són les pertanyents als gèneres de Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum, Neogoniolithon, Peyssonnelia, Halimeda (Cinelli i Tunesi, 2009). A més de les constructores n’hi ha que estructuren i caracteritzen les associacions o subassociacions del coral·ligen, algues que poden créixer sobre les fenedures de la formació calcària o bé poden créixer a sobre contribuint així a la seua demolició. Les algues que destaquen per la seua activitat destructiva són algues blaves (cianobacteris) de determinats gèneres tal i com Entophysalis i Schizothrix i algues verdes del gènere Phaeophila. Pel que fa als animals que erosionen i perforen el substrat calcari, 3. MATERIAL I MÈTODES 11 3.2 Índex de rugositat. L’adquisició de dades per a dur a terme el càlcul de l’índex de rugositat es fa de la següent manera: El càlcul d’aquest índex es duu a terme mitjançant transsectes per als quals es necessiten dos cabs llastrats de diferents mesures un de 16.95 m i un altre de 31.28 m. També una cinta mètrica de 50 m i dos persones dotades amb un equip de respiració subaquàtica autònoma (SCUBA), a més d’una tablilla amb un llapis, per poder així anotar totes les mesures que es prenen baix l’aigua. Per tal de prendre les mesures un bus estén el cab llastrat sobre el fons i l’altre el col·loca cuidadosament sobre el contorn del substrat, incloent escletxes, així com els monticles de les bioconcrecions (algues calcàries, esponges..). A continuació s’estén una cinta mètrica en línia recta i en perpendicular sobre el fons, des de l’ inici del cab fins al final. Un bus es queda subjectant la cinta mètrica a l’ inici i l’altre bus l’estén en perpendicular al fons fins al final. El bus que es queda sostenint la cinta mètrica és qui anota el valor de la distància (Figura5). Figura 5.Imatge explicativa de com prendre les mesures per calcular l’índex de rugositat. Font: Garza –Pérez 2004. Aquest procés es repeteix tantes vegades com es puga, en cada punt de mostreig de 2 a 5 rèpliques. 3. MATERIAL I MÈTODES 12 3.3 Diferència d’alçades. Aquesta informació s’obté mesurant l’alçada de les bio concrecions amb jalons. Els jalons són accessoris d’acer que tenen una alçada de 2 m utilitzats per mesurar en vertical. Estan dividits en 20 parts i cada part correspon a 10 cm, pintats de roig i blanc al llarg de tot el jaló. Amb aquestes mesures s’obté informació dels fons més heterogenis ja que són els que presenten major nombre de desnivells. Per realitzar aquestes mesures es necessiten dos bussos. Un és el que fa les mesures, és a dir, es situa davant el monticle i posa el jaló en posició vertical amb un dels extrems sobre el fons i compara l’alçada del monticle amb la del jaló (Figura 6) i l’altre és qui anota les mesures obtingudes en la tablilla. Figura 6 . Bus fent les mesures amb el jaló. 3.4 Vídeotranssectes i reconeixement visual . Per tal d’enregistrar cada punt de mostreig es disposa d’una càmera submergible GoPro (Hero 4). Aquesta càmera la subjecta un bus que és qui va fent la gravació. El patró que es segueix és segons els transsectes emprats per fer les mesures de l’índex de rugositat. Es procedeix a fer la filmació una vegada fetes les mesures de l’IR. Per tant, el bus amb la càmera recorre tot el transsecte en posició perpendicular al fons, gravant una amplària d’ aproximadament 1.5 m. A més de l’àrea del transsecte es fa un escombratge de la zona fora del transsecte. Juntament amb la gravació es fa un reconeixement visual , d’allò que es troba en eixe punt. Per tal de realitzar el reconeixement visual es necessita d’un rodet “spool”de 45 m que es va desplegant a mesura que s’avança, per a que els bussos sàpiguen en tot moment on es troben, a més de la tablilla submergible per fer anotacions en cas que es requereixen. 3. MATERIAL I MÈTODES 13 3.5 Tractament de les dades obtingudes. 3.5.1 Índex Rugositat Segons els valors obtinguts amb la mesura de les distàncies dels transsectes es calculen els índexs de rugositat per a cada transsecte de cada punt. L’IR, ve donat per la següent fórmula : IR=   d= distància mesurada amb la cinta mètrica. D= distància coneguda del cab llastrat. 3.5.2 Diferència d’alçades Amb les mesures de les diferències d’alçades es fa un estudi de freqüències per a cada punt. Per veure així quines són les diferències d’alçades que més predominen en cada punt d’estudi. Equació 1. Càlcul de l’índex de rugositat 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 14 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 4.1.Punt mostreig 1 Descripció visual Aquest punt no presenta grans concrecions, es pot veure que la distribució del fons és bastant homogènia es veu un tapís de Dictyopteris polypodioides sobre les construccions d’algues calcàries. A la Figura 7 es poden veure algunes de les algues calcàries formadores de coral·ligen. Figura 7. Aspecte general del punt de mostreig 1. Cal destacar l’ observació d’una única colònia de gorgònia blanca Eunicella singularis (Figura 8). Figura 8. Exemplars del que s’ha trobat al punt de mostreig 1 .Gorgònia blanca (Eunicella singularis)(A) i bio concreció d’algues calcàries Peyssonnelia sp i Lithophyllum sp (B). Descripció numèrica: En aquest punt no s’han pogut dur a terme les mesures pertinents, ni l’índex de rugositat ni les diferències d’alçades degut al factor limitant que ha estat la profunditat. A B 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 15 4.2 Punt mostreig 2 Descripció visual Aquest punt no presenta comunitats coral·lígenes, ja que és un fons rocallós no biogènic. Sobre el qual, s’han pogut observar alguns assentaments d’algues calcàries però no són abundants. A més s’han observat calbes amb arena, és a dir, la distribució de la roca no és uniforme (Figura 9). Figura 9. Visió general del punt de mostreig 2. Aquest punt està cartografiat per HIDTMA com a que queda una praderia de Posidònia en regressió. Al descendir s’ha pogut observar que ja no queda. Només s’ha vist un únic feix viu (Figura 10 A). S’han vist molts feixos morts, la qual cosa implica que han mort recentment (Figura10 C). També destacar una gran quantitat d’algues mortes però que encara presenten el seu color natural. S’ha observat gran abundància d’ Halimeda tuna, Flabellia petiolata i Padina pavonica. Pel que fa a l’Halimeda tuna, s’observa en molts exemplars un blanquejament. Destacar també l’observació de gran abundància de Caulerpa prolifera, present en tota la zona estudiada (Figura 10 D). El fons no rocallós s’ha vist que està format per restes d’organismes calcaris. S’han observat molts exemplars de poliquets tubícoles a més a més d’un gran nombre d’esponges variades però les que presenten una major abundància són Ircinia sp. La impressió global d‘aquest punt és que és un fons desigual amb roques colonitzades per algues, amb calbes de sediment de restes biològiques calcàries i gran nombre d’algues mortes . 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 16 Figura 10. Aspectes rellevants del punt de mostreig 2. L’únic feix viu de Posidonia oceanica (A); antozou Cerianthus membranaceus (B); restes de fulles de posidònia mortes (C) i Caulerpa prolifera (D). Descripció numèrica : En aquest punt no s’han pres mesures de diferències d’alçades ni de l’índex de rugositat perquè aquest indret no està format per coral·ligen. A més, tampoc s’han pogut prendre les mesures de densitat i de l’estat de Posidònia que es pretenia perquè aquesta és inexistent llevat d’un únic feix viu. A B C D 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 17 4.3 Punt mostreig 3 Descripció visual En aquest punt el coral·ligen és bastant uniforme. Les diferències d’alçada entre les bio construccions no són molt grans. Figura 11. Visió general del punt de mostreig 3. Les algues que predominen sobre les bioconstruccions són majoritàriament Dictyopteris polypodioides i Halymenia floresii. Pel que fa a la fauna observada s’han pogut veure gran quantitat d’esponges, a més s’ha vist un exemplar de morena (Muraena helena) i també molts exemplars de castanyoles (Chromis chromis). Cal destacar la presència d’un exemplar d’una espècie forastera, Codium vermilara. Figura 12. Exemplars vistos al punt de mostreig 3. Exemplar d’esponja (Axinella polypoides) (A), aspecte de les roques biogèniques (B) i hidrozou (Halocordyle disticha) sobre la bio concreció (C). A B C 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 18 Una vegada s’ha arribat a la vora s’ha vist que aquest punt presenta uns 80 cm d’alçada sobre el fons arenós en què es troba (Figura 13). Figura 13. Visualització de la vora del punt de mostreig 3. Dóna una idea de l’espessor del coral·ligen. Descripció numèrica • Índex de rugositat : Taula 2. Índex de rugositat obtinguts al punt de mostreig 3. Obtingut a partir de les distància del cab i de la distància mesurada. Mesures Distància mesurada(d)(m) Distància cab (D)(m) IR 1 16 16.95 0.94 2 15.7 16.95 0.93 Com es pot observar a la taula, els valors obtinguts corresponents a l’índex de rugositat es corresponen amb el que prèviament ja s’ha observat in situ. En aquest cas 0.94 per al primer transsecte i 0.93 per al segon transsecte. Com que són valors molt pròxims a 1 indiquen la baixa complexitat topogràfica de la zona d’estudi. 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 19 • Freqüències obtingudes per la diferència d’alçades: Gràfica 1. Freqüències obtingudes al punt de mostreig 3. Resultats obtinguts a partir de 6 mesures de la diferència d’alçades (mitjana=56.6). A la gràfica s’observa que aquest punt presenta una distribució normal pel que fa a les diferències d’alçades de les bio concrecions. Sent la mitjana de les diferències d’alçada mesurades de 56,6. El valor més alt que s’ha obtingut es correspon a la vora del coral·ligen que és de 80 cm. 0 0,5 1 1,5 2 2,5 10 20 30 40 50 60 ≥70 Freqüència Classe 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 20 4.4 Punt mostreig 4 Descripció visual Fons detrític costaner enfangat. Acumulació de diversos materials detrítics principalment calcaris d’origen orgànic. Es veu el creixement d’algues a sobre. Figura 14. Visió global del punt de mostreig 4. Descripció numèrica En aquesta localització no s’han pres mesures de l’índex de rugositat ni de diferències d’alçades perquè aquest fons no correspon a comunitats coral·lígenes. 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 27 4.7 Punt mostreig 7 Descripció visual Aquest punt estava cartografiat per HIDTMA com a que era una comunitat d’algues esciòfiles infralitorals amb fàcies de Gorgonaris. Però al descendir s’ha vist que era un fons exclusivament arenós. Descripció numèrica No s’han pres les mesures corresponents a l’índex de rugositat i diferència d’alçades perquè no era un fons de coral·ligen. 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 28 4.8 Punt mostreig 8 Descripció visual En aquest punt de mostreig l’aspecte global ha estat el cobriment d’una capa de sediments sobre el coral·ligen. El fons presenta una distribució homogènia, sense grans desnivells (diferència d’alçades) entre les bio concrecions. Cal destacar la presència abundant d’ictiofauna ja que s’han vist nombrosos exemplars de castanyoles (Chromis chromis) tant adults com juvenils, aquests fàcilment recognoscibles pel color blau intens característic. També un elevat nombre de peixos del gènere Diplodus i de serrans (Serranus scriba). Figura 21. Aspecte general del punt de mostreig 8. Pel que fa a les algues que creixen sobre el substrat biogènic predominen majoritàriament Dictyopteris polypodioides. També se’n troben exemplars d’ Halimeda tuna. S’han trobat exemplars de Cystoseira spinosa. Mencionar especialment esta alga ja que és indicadora d’una bona qualitat de les aigües. Figura 22.Exemplar de Cystoseira spinosa. 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 29 Destacar per la importància ecològica que presenta aquesta espècie la troballa d’un jove exemplar de nacra (Pinna nobilis) mort. Figura 23. Polp (Octopus vulgaris) (A); exemplar jove de nacra (Pinna nobilis) (B). Pel que fa a la vora, en aquest punt presenta un desnivell d’ aproximadament 1,10 m. En aquest punt pot ser que les taxes de sedimentació siguen major que als altres punts de mostreig perquè aquest presenta unes menors dimensions (menor alçada de la vora i menor superfície), per tant és més probable que les corrents alcen el sediment i el transporten fins al centre del coral·ligen, podent quedar tot cobert. Mentre que a les altres, per exemple al punt de mostreig 6 que la vora mesura 2.5 m i té una extensió major, el sediment en suspensió no podrà arribar a la zona central del coral·ligen. Descripció numèrica • Índex de rugositat Taula 5. Índex de rugositat obtingut al punt de mostreig 8.Obtingut a partir de les distància del cab i de la distància mesurada. Mesures Distància mesurada (d)(m) Distància del cab (m) IR 1 14.40 16.95 0.85 2 26.80 31.28 0.86 El punt de mostreig 8 presenta uns índexs de rugositat bastants alts, és a dir, pròxims a 1. Aquest fet implica per tant, que aquest punt no presenta una elevada complexitat topogràfica. En aquest punt únicament s’han tingut desnivells considerables a les vores. A B 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ 30 • Freqüències obtingudes per la diferència d’alçades. Gràfica 4. Freqüències obtingudes al punt de mostreig 8. Resultats obtinguts a partir de 30 mesures de diferències d’alçades (mitjana=20.6). Els resultats obtinguts segons les mesures de diferències d’alçades representen que els valors de desnivells que amb major freqüència apareixen són els de 20 cm. No obstant, apareixen també de 40, 60 i majors de 60cm, associats a les zones de la vora. En aquest punt de mostreig s’ha apreciat perfectament el creixement de noves bioconstruccions associades a la vora tal i com mostra la Figura 24. Figura 14. Creixement de noves bioconstruccions. Les fletxes de la imatge A i B indiquen les noves bio concrecions. C mostra els majors desnivells prop de la vora. 0 2 4 6 8 10 12 14 10 20 30 40 50 ≥60 Freqüència Classe A B C 5.CONCLUSIONS 31 5. CONCLUSIONS 1. Dels punts de mostreig prèviament seleccionats sobre la cartografia realitzada per HIDTMA s’han pogut observar diferències sobre les comunitats que estaven cartografiades i les comunitats que s’han trobat. Punt de mostreig 2, ja que s’esperava trobar una praderia de Posidònia i no s’ha correspost amb la realitat. Al punt 4 deuríem haver trobat un fons d’algues esciòfiles (coral·ligen) i el fons es corresponia amb un detrític costaner més o menys enfangat, i el punt de mostreig 7, el qual s’esperava trobar coral·ligen i s’ha trobat un fons exclusivament arenós. 2. Hi ha diferències de rugositat entre cadascun dels enclavaments i diferències pel que fa als desnivells. Les tècniques emprades per fer la valoració del paisatge han estat adequades per poder extraure l’ informació del diferents punts de mostreig i poder fins i tot percebre les diferències existents entre ells. 3. L’enclavament que es correspon al punt de mostreig 6 és el que presenta les millors característiques de complexitat i això es correspon amb una major abundància tant d’ espècies com d’individus com per exemple la gorgònia Eunicella singularis, Pinna nobilis i peixos. També és rellevant el punt 5 per l’ abundància de Cladocora caespitosa i per l’ elevada complexitat espacial presenta. 6. BIBLIOGRAFIA 32 BIBLIOGRAFIA Aronson, R. B., & Swanson, D. W. (1997). Video surveys of coral reefs: uni-and multivariate applications. In Proceedings of the 8th International Coral Reef Symposium (Vol. 2, pp. 1441-1446). Smithsonian Tropical Research Institute. Ballesteros, E. (2006). Mediterranean coralligenous assemblages: A synthesis of present knowledge (in Oceanography and marine biology: An annual review-Volume 48, pp. 123-195) . Bianchi, C. N., Ardizzone, G. D., Belluscio, A., Colantoni, P., Diviacco, G., Morri, C., & Tunesi, L. (2004). Benthic cartography. Biologia Marina Mediterranea, 11(1), 347-370 . Bulleri, F., & Benedetti-Cecchi, L. (2014). Chasing fish and catching data: recreational spearfishing videos as a tool for assessing the structure of fish assemblages on shallow rocky reefs. Marine Ecology Progress Series, 506, 255-265. Calvo, E. M., Simó, R., Coma, R., Ribes, M., Pascual, J., Sabatés, A., ... & Pelejero, C. (2011). Effects of climate change on Mediterranean marine ecosystems: the case of the Catalan Sea. Díaz, E. & Marbà, N., (2009). 1120 Posidonion oceanicae. Praderas de Posidonia oceanica(*). En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 129 p. Garza Pérez, J.R. (2004). “Información y Manejo para la Protección de la Biodiversidad de la Barrera Arrecifal de México: Evaluación de Variables, Modelación espacial del Hábitat y SIG”. Tesis de doctorado en Ciencias marinas. CINVESTAV-IPN, Unidad Mérida de Yucatán, México, 198p. Garza Pérez, J.R (2009). Evaluación de Comunidades Bentónicas Arrecifales: guía de Campo y Laboratorio. Kersting, D., Ballesteros, E. Bensoussan, N., Casado, C., Caralt, S., Teixidó, N., Linares, C. (2014). Long-term monitoring of Cladocora Caespitosa reefs in the columbretes islands: from mapping to population dynamics and threats. Kružić, P. (2014). Bioconstructions in the Mediterranean: present and future. In The Mediterranean Sea (pp. 435-447). Springer Netherlands. Martin, C. S., Giannoulaki, M., De Leo, F., Scardi, M., Salomidi, M., Knittweis, L., ... & Bavestrello, G. (2014). Coralligenous and maërl habitats: predictive modelling to identify their spatial distributions across the Mediterranean Sea.Scientific Reports, 4. 6. BIBLIOGRAFIA 33 Morales, J. A., Borrego, J., Flor, G & Gracía, F.J., (2009). 1110 Bancos de arena cubiertos permanentemente por agua marina poco profunda (Bancales Sublitorales). En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 57p. Nieto, L. (2000). El medi subaquàtic de la Safor. CEIC Alfons El Vell. Gandia. Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. (2013). Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 p. Piazzi, L., Balata, D., Cecchi, E., Cinelli, F., & Sartoni, G. (2009). Species composition and patterns of diversity of macroalgal coralligenous assemblages in the north-western Mediterranean Sea. Journal of natural history, 44(1-2), 1-22. Piazzi, L., (2012). L’ambiente marino mediterraneo: caratteristiche ecologiche e conservazione della biodiversità e delle risorse. Editorial Tipolitografia Mecocci. Firenze Raven, J., Caldeira, K., Elderfield, H., Hoegh-Guldberg, O., Liss, P., Riebesell, U., ... & Watson, A. (2005). Ocean acidification due to increasing atmospheric carbon dioxide. The Royal Society . Relini, G. (2009). Biocostruzione marine: elementi di architettura naturale. Edizione del Museo Friulano di Storia Naturale. Sartoretto, S., Rodic, P., Jelic, K., Krstinic, P., Zupan, D., & Garrabou, J. (2014). Croatian coralligenous monitoring protocol: the basic methodological approach. Templado, J., Capa, M., Guallart, J. & Luque, A., (2009). 1170 Arrecifes. En: VV.AA., Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. 142p. Templado, J., Ballesteros, E., Galparsoro, I., Borja, Á., Serrano, A., Martín, L., & Brito, A. (2012). Guía interpretativa. Inventario español de hábitats marinos. UNEPMAPRAC/SPA (2009). Proceedings of the 1st mediterranean symposium on the conservation of the coralligenous and other calcareous bio-concretions (Tabarka, 15-16 January 2009). C. PergentMartini & M. Brichet eds., RAC/SPA publ., Tunis: 273 p. UNEP/MAP-RAC/SPA, (2015). Proceedings of the second Mediterranean Symposium on the conservations of Coralligenous and other Calcareous Bio-Concretions (Portorož, Slovenia, 29-30 October 2014). BOUAFIF C., LANGAR H., OUERGHI A., EDITS., RAC/SPA publ., Tunis: 260 p.