La producció de cava en el comerç internacional (1850-2015)

Sociedad de Estudios de Historia Agraria - Documentos de Trabajo DT-SEHA n. 2102 Febrero de 2021 www.seha.info LA PRODUCCIÓ DE CAVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL (1850-2015) Marc Badia-Miró*, Pablo Delgado** y Vicente Pinilla*** * Universitat de Barcelona y Centre d’Estudis “Antoni de Capmany” Contacto: mb[email protected] ** Universidad de Zaragoza Contacto: [email protected] *** Universidad de Zaragoza e Instituto Agroalimentario de Aragón (IA2) Contacto: vpin[email protected] © Febrero de 2021, Marc Badia-Miró, Pablo Delgado y Vicente Pinilla ISSN: 2386-7825 Resumen En este documento de trabajo pretendemos aproximarnos a la evolución de la producción y del comercio internacional de cava en España, desde mediados del siglo XIX hasta la actualidad, centrándonos en el papel de liderazgo que han jugado las empresas ubicadas en la provincia de Barcelona. Nuestro objetivo es el de complementar los trabajos previos realizados por Francesc Valls-Junyent y Emili Giralt desde una perspectiva más macroeconómica. Estos autores ofrecían una visión centrada en el comportamiento de las principales empresas productoras de cava ubicadas en Sant Sadurní (principalmente Codorniu i Freixenet). Nuestra aproximación se centrará en la evolución del sector exportador y su posición en el mercado internacional de vinos espumosos. Palabras clave: vino espumoso, exportaciones agrarias, sustitución de importaciones, cava. Abstract In this working paper we aim to approach the evolution of the production and international trade of cava in Spain, from the mid-19th century to the present day, focusing on the leading role played by companies located in the province of Barcelona. Our objective is to complement the previous works carried out by Francesc Valls-Junyent and Emili Giralt from a more macroeconomic approach. They offered a vision centered on the behaviour of the main cava-producing companies located in Sant Sadurní (mainly Codorniu and Freixenet). Our approach is focused on the evolution of the export sector and its position in the international market for sparkling wines. Keywords: sparkling wine, agrarian exports, import substitution, cava. JEL CODES: N50, N53, N54, N70. DT-SEHA 2102 (2021) 1 1 Introducció 1 La producció i el comerç del cava, ubicat gairebé en la seva totalitat a Catalunya, han jugat un paper molt important en el desenvolupament del conjunt de les indústries agroalimentàries, i del sector del vi en particular. Aquest document de treball pretén analitzar l’evolució del sector en el llarg termini, des d’una perspectiva macroeconòmica, a partir de l’anàlisi de les grans tendències que han seguit el conjunt de les exportacions, les importacions, la producció i els preus. El marc temporal del nostre estudi té els seus inicis a mitjans del segle XIX, en el que Valls-Junyent va anomenar el segon cicle de l’economia catalana o cicle del vi, fins a l’actualitat. 2 Va ser en aquells inicis quan van començar a aparèixer a la província de Barcelona un seguit d’empreses que, de manera molt marginal, s’iniciaren de manera gradual en la producció de vins escumosos orientats al mercat domèstic i amb la clara voluntat de substituir les importacions de xampany francès que començaven a arribar al nostre mercat. Els orígens de la producció de cava y la seva posterior consolidació en el mercat domèstic han estat treballats àmpliament per autors com Valls-Junyent i Giralt. 3 Aquests autors van combinar l’estudi de les principals empreses productores de cava ubicades a Sant Sadurní (Codorniu i Freixenet, entre d’altres), amb l’anàlisi de l’evolució de les principals variables macroeconòmiques. En aquest sentit, Valls-Junyent destacava que la producció domèstica de cava va aconseguir expandir-se i consolidar la seva presència al mercat domèstic, tot i que les importacions del xampany francès van mantenir-se constants, orientant-se a un segment de la població disposada a pagar-ne un preu més elevat. 4 1 Una versió editada d’aquest document de treball sortirà publicada com a capítol de llibre a Colomé, J., Planas, J., Soler-Becerro, R. (editors). “Producció i comercialització de vi a Catalunya (segles XVIIIXXI).” Els autors agraeixen els comentaris rebuts a una primera versió d’aquest document, pels participants al seminari: “Producció i comercialització de vins i aiguardents a Catalunya (segles XVIII-XXI). Seminari d’Homenatge a Francesc Valls Junyent”, celebrat a Barcelona (22 i 23 de gener de 2020), en especial els comentaris rebuts del Jordi Catalan i el Miquel Gutiérrez, a més de les recomanacions i suggerències realitzades pel Raimon Soler, el Jordi Planas i el Josep Colomé. També volem reconèixer la importància que van tenir les indicacions del Raimon Soler quan aquest treball estava en els seus inicis. Marc Badia Miró agraeix el finançament rebut pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, l’Agencia Estatal de Investigación i el FEDER a través del projecte PGC2018-095821-B-100, i del Govern de Catalunya (2017SGR14669). Vicente Pinilla i Pablo Delgado volen agrair el finançament rebut pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, l’Agencia Estatal de Investigación i el FEDER a través del projecte PGC2018-095529-B-I00, del Govern d’Aragó i del FEDER a través del Departamento de Ciencia, Innovación y Universidades (Grup Consolidat S55_20R). 2 Valls-Junyent (2003a). 3 Valls-Junyent (2003b, 2007a), Giralt (1998). 4 Valls-Junyent (2007a). DT-SEHA 2102 (2021) 2 Aquest treball pretén completar la comprensió de l’evolució del sector del cava, sintetitzant les contribucions de Valls-Junyent i Giralt, 5 incorporar els treballs d’autors com Soler, 6 més centrat en l’evolució del sector a la segona meitat del segle XX, i descriure i matisar l’evolució del comerç de vins escumosos a partir de la informació que ens ofereixen els Anuaris de Comerç Exterior. En concret, volem oferir una visió de llarg termini de l’evolució de la producció de vins escumosos, de les exportacions i de les importacions (tant per orígens com per destins), a més d’oferir sèries de preus de les exportacions des de 1850 fins a l’actualitat. Amb aquesta informació pretenem matisar la hipòtesi proposada per Valls-Junyent, el qual afirmava que el sector de cava havia estat un exemple de cas exitós de substitució d’importacions abans de la Guerra Civil. 7 Nosaltres plantegem que, tot i que és cert que la pujada d’aranzels posterior al 1891 va permetre al vi escumós domèstic ocupar una part del mercat dels productes de menor qualitat, també és cert que les importacions de vins francesos van recuperar els nivells d’importació previs en poc temps, a més de consolidar uns preus unitaris d’importació molt més elevats, conservant el segment de consum de vins escumosos de major qualitat. Per tant, en aquest document de treball afirmem que la segmentació ens descriu de manera més acurada el que va succeir en el mercat dels vins escumosos de finals del segle XIX i principis del segle XX. El document de treball s’ha estructurat de la següent manera. Un primer apartat es centra en el període del sorgiment del sector del cava i de l’expansió de les vendes al mercat domèstic. Un segon apartat es centra en el període de consolidació del mercat domèstic i de l’inici de l’expansió al mercat internacional, just abans de l’entrada d’Espanya a la CEE. En aquesta expansió internacional identificarem tres etapes ben diferenciades, una primera etapa centrada en l’expansió a l’Amèrica Llatina, una segona etapa on s’observa l’expansió de les exportacions als mercats europeus i una tercera etapa centrada en l’expansió als mercats de l’Amèrica del Nord. El tercer apartat tractarà la consolidació de les exportacions en els mercats internacionals sobre la base de la reorientació de les exportacions cap a l’Europa Comunitària, després de l’entrada d’Espanya a la CEE. Acabarem amb un apartat de conclusions. 5 Valls-Junyent (2003b, 2007a), Giralt (1998). 6 Soler (2007). 7 Valls-Junyent (2007a), p. 75. DT-SEHA 2102 (2021) 3 2 El sorgiment de la indústria del vi escumós i la conquesta del mercat nacional, 18501940 L’expansió del consum de xampany al continent europeu i als Estats Units durant el segle XIX va ser espectacular. Aquest vi escumós produït a la regió que li donà nom era una beguda principalment aristocràtica, ben coneguda a les corts europees des de mitjans del segle XVIII. A partir del segle XIX, les cases productores van realitzar una gran esforç per millorar la qualitat, adaptar-se als gustos i preferències dels consumidors, promocionar-ne el consum amb modernes tècniques de màrqueting i, en definitiva, impulsar la seva acceptació per part de la creixent burgesia que el va convertir en una clar identificador social. El consum de vi escumós es pot considerar un exemple d’aquells elements diferenciadors que van ser adoptats per aquest nou grup social, en la seva voluntat d’adoptar noves pautes culturals i mostrar la seva capacitat adquisitiva. 8 Els productors de xampany van utilitzar modernes tècniques de publicitat per promoure els seus productes, van cuidar el disseny d’ampolles i d’etiquetes, van organitzar espectacles promocionals, van fer un ampli ús dels mitjans impresos i, des de principis del segle XIX, van començar a comunicar-se regularment amb els seus clients a través de diverses vies com l’organització de degustacions de vins. A més, van consolidar estratègies exitoses com el fet d’establir el xampany com una beguda essencial en els grans actes socials (cerimònies d’avarada de vaixells, recepcions de dignataris, festes, cabarets...) i esdeveniments privats importants (noces, batejos i celebracions en general). En definitiva, aquests esforços van aconseguir que el xampany fos el “complement obligatori” dels rituals socials de la burgesia emergent d’Europa. 9 Fins i tot a Anglaterra, el xampany es va convertir en un vehicle per mostrar a la resta de la societat el propi estatus social amb el desenvolupament d’una gamma de marques, el valor i el rang de les quals era ben conegut pels consumidors interessats en el producte. 10 A principis de la dècada de 1880, el caràcter simbòlic del xampany com a beguda de la burgesia emergent estava plenament consolidat. 11 En paral·lel, també es van establir modernes xarxes de venda amb representats permanents de les marques, que realitzaven tasques de màrqueting i establien contacte amb els clients per identificar les seves preferències. 8 Ayuda, Ferrer‐Pérez i Pinilla (2020). 9 Guy (2003). 10 Harding (2018). 11 Vizetelli (1882). DT-SEHA 2102 (2021) 4 Posteriorment, els productors adaptaven els seus vins escumosos als gustos individuals de cada país. El resultat fou que la producció i les exportacions de xampany francès van créixer a un ritme extraordinàriament ràpid durant tot el segle XIX. S’ha estimat que la producció es va multiplicar aproximadament per deu entre 1830 i la primera dècada del segle XX, passant de poc més de tres milions d’ampolles a més de trenta milions. De manera simultània, les exportacions també van créixer de manera intensa, passant d’uns cinc milions d’ampolles a mitjans del segle XIX a més de vint milions d’ampolles a la primera dècada del segle XX. 12 Amb aquestes dades podem afirmar que les exportacions van ser el principal motor de la producció, tal com ho demostra el fet que, durant el segle XX, s’exportés entre el 70% i el 80% del total de la producció. 13 El creixement exportador es va veure facilitat per la connexió ferroviària entre Épernay i París el 1849, amb Estrasburg el 1852 i amb Reims el 1852. 14 Gràfic 1 – Exportacions i importacions de vi escumós d’Espanya, 1853-1935 (hectolitres) Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. 12 Forbes (1983), Faith (1988) i Desbois-Thibault (2003). 13 Simpson (2011), p. 136. 14 Desbois-Thibault (2003) 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 1853 1856 1859 1862 1865 1868 1871 1874 1877 1880 1883 1886 1889 1892 1895 1898 1901 1904 1907 1910 1913 1916 1919 1922 1925 1928 1931 1934 Exportacions Importacions DT-SEHA 2102 (2021) 5 És en aquest context en el que es pot entendre que la burgesia vuitcentista espanyola, molt influenciada per les pautes culturals que arribaven de França, imités el comportament dels seus homòlegs europeus i adoptés el xampany com la beguda preferida per a les celebracions. El resultat fou que les importacions espanyoles de vins escumosos van anar adquirint certa importància a partir de 1860. Aquesta tendència creixent es va intensificar a partir de 1877 i es va mantenir fins a finals del segle XIX (veure gràfic 1). Des dels inicis fins a la Guerra Civil, França va ser el subministrador gairebé exclusiu de vi escumós, amb un pes en les importacions totals que oscil·lava entre el 90 i el 99% del total. Per tant, conèixer les relacions amb aquest país és essencial per entendre l’evolució d’aquestes importacions. El fort increment a partir de 1877 no fou casual. L’acord hispano-francès del 8 de desembre d’aquell any va reduir substancialment els aranzels pagats pel vi espanyol que entrava al mercat francès i, en contrapartida, va comportar una reducció molt significativa dels aranzels pagats pels caldos francesos que entraven al mercat espanyol. 15 La reducció aranzelària inicial va ser d’aproximadament un 80%, la qual fou seguida d’altres reduccions que van fer que l’aranzel que es pagava a finals dels anys 1880 fos simbòlic. Aquesta notable reducció es veu magnificada quan es tradueix l’aranzel pagat pel xampany francès a Espanya en termes Ad Valorem. Si abans de 1877 aquest aranzel pivotava al voltant del 25% del preu dels vins escumosos importats, a partir del 1880 es situava al voltant de l’1%, és a dir, podríem afirmar que, durant aquestes dècades, l’entrada del xampany francès es realitzava gairebé lliure de drets. Malgrat el gran dinamisme de les importacions espanyoles, aquest mercat mai va ser important per les exportacions de xampanys francès. Al 1891, Espanya només representava el 2% de les exportacions totals, trobant-se a una enorme distància dels principals mercats del món industrialitzat com ara Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, els Estats Units o Rússia, on el xampany era una beguda enormement exitosa entre la burgesia i l’aristocràcia (veure gràfic 2). Aquest baix pes de les importacions espanyoles no ens ha de sorprendre si tenim en compte el menor grau de desenvolupament econòmic del país i la reduïda dimensió de la burgesia local. 15 Pan-Montojo (1994), pp. 147-148. DT-SEHA 2102 (2021) 6 Gràfic 2 – Percentatge que representen per a França les exportacions a Espanya, 1847-1936 (%) Font: Elaboració pròpia a partir de la Direction General des Douanes (1849-1939). L’expansió del consum de xampany a Espanya va motivar que una sèrie de viticultors comencessin a produir un producte similar, imitant el mètode champenoise. Sense cap mena de dubte, aquests esforços es van veure impulsats per l’èxit comercial del vi escumós francès i per la difusió del coneixement de la tecnologia de producció, per part dels productors locals. Giralt, en un treball central en aquest tema, ha explicat minuciosament els nombrosos intents realitzats pels productors locals, sobretot localitzats a Catalunya, des de mitjans del segle XIX. 16 Diverses són les explicacions que hi ha al darrera d’aquest fenomen. La primera explicació la trobaríem en el fet que Catalunya va ser pionera en el procés d’industrialització i, per tant, el desenvolupament econòmic comparativament avançat de la regió va permetre l’expansió d’una burgesia industrial i comercial que n’impulsaria el consum. Valls-Junyent, basant-se en les estadístiques espanyoles de comerç exterior, va constatar que en el moment d’enlairament de les importacions franceses de xampany, entre 1876 i 1880, un 42% del total entraven per duanes catalanes. 17 Aquesta xifra era molt alta si es compara amb el percentatge que suposaven les entrades que es produïen per Irún o Bilbao, duanes naturals d’accés al mercat madrileny (només representaven al voltant del 29% del total). Merino reforçava 16 Giralt (1998). 17 Valls-Junyent (2003b, 2015). 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 1847 1851 1855 1859 1863 1867 1871 1875 1879 1883 1887 1891 1895 1899 1903 1907 1911 1915 1919 1923 1927 1931 1935 DT-SEHA 2102 (2021) 7 aquest argument quan ens mostrava que el consum de vi escumós per habitant a Catalunya era unes deu vegades el consum observat al conjunt d’Espanya, entre 1900 i 1930. 18 Una segona explicació la trobaríem en la llarga tradició vitícola catalana a l’hora d’elaborar productes derivats de vins de taula, com podrien ser els aiguardents, les misteles i altres vins generosos. 19 Una tercera raó la trobaríem en la experiència adquirida pels productors de taps de suro de les comarques gironines a través de les vendes que realitzaven als fabricants francesos de la Xampanya, fent més fàcil pels productors locals l’obtenció d’un millor coneixement del producte i de la tecnologia de producció. 20 Exemple d’aquesta circumstància n’és el fet que foren localitats d’aquestes comarques gironines, les primeres que van intentar produir vi escumós seguint el mètode champenoise. 21 Giralt també va destacar el paper fonamental jugat per personatges com Lluís Justo i Villanueva, químic i enginyer industrial madrileny que va dirigir entre 1860 i 1876 el laboratori de l’Institut Català de Sant Isidre. 22 Malgrat el seu rebuig frontal a la producció de vins escumosos elaborats amb varietats autòctones utilitzant el mètode champanoise, l’Institut va ser clau en l’aprenentatge tecnològic a partir de les ensenyances de Justo i Villanueva, i en la col·laboració entre tots els pioners de l’elaboració de vins escumosos a Catalunya. Sorgit d’aquest entorn, Manuel Raventós, fill de Josep Raventós, fou un dels pioners en l’elaboració de vi escumós i el que donaria un verdader impuls a la indústria a través de l’expansió de Codorniu. En aquesta expansió també jugaren un paper important les relacions que va establir Raventós amb De Muller, el qual li va obrir les portes dels elaboradors de Champagne. 23 18 Merino (1993), p. 83. 19 Giralt (1998). 20 Valls-Junyent (2003b). 21 Giralt (1993). 22 Giralt (1998). Sobre Luis Justo y Villanueva vegeu també Cassases i Roca (1993). 23 Sobre els orígens de Codorniu, vegeu Llobet (1959) i Valls-Junyent (2017b). Sobre les relacions entre Raventós i De Muller vegeu Colomé-Ferrer i Ferrer-Alòs (2020). DT-SEHA 2102 (2021) 14 Gràfic 5 – Evolució de les importacions de vi escumós de França per diferents duanes en quantitat, 1940-1990 (%) Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. Veure la informació sobre l’elaboració de les dades del gràfic 4. S’han considerat les importacions per la Península i Balears i les importacions que entren per zones exemptes com les Illes Canàries. A diferència de les importacions, les exportacions estaven molt més diversificades geogràficament (vegeu el gràfic 6). Un primer grup de destins estaria format per aquells països o regions que van fer una funció intermediària, suposem que resultat directe de la situació d’aïllament en la que es trobava l’economia espanyola en la dècada dels 1940. Abans del 1953, les exportacions a Andorra, Canàries, Guinea Equatorial, Melilla i Ceuta van suposar més del 50% del total, arribant a pics del 80%. Dins d’aquest grup, les Illes Canàries van tenir un paper importantíssim durant els anys del conflicte, Guinea i Ceuta el van tenir a finals dels anys 1940, mentre que Andorra va jugar un paper molt important durant la segona meitat dels anys 1940 i els primers anys de la dècada de 1950. S’han considerat les exportacions a les Illes Canàries, Ceuta, Melilla o Guinea Equatorial de manera separada perquè, malgrat formar part d’Espanya, interpretem que bona part del comerç de vins escumosos cap a aquests territoris foren re-exportacions a altres països. A partir de 1953, les exportacions a les Illes Canàries i a Ceuta van deixar de reportar-se. Pel que fa a Andorra, va mantenir un paper rellevant fins a la dècada dels anys 1970 DT-SEHA 2102 (2021) 15 (mantenint-se en valors que representaven al voltant del 10% del total de les exportacions). A partir d’aquest moment, les exportacions a aquest destí van iniciar un lent declivi, convertint-se en marginals a finals dels anys 1980. En valors absoluts, les exportacions a Andorra van anar creixent lleugerament durant els anys 1960, 1970 i 1980, fins a arribar a estabilitzar-se al voltant dels 3.000 hl. 33 Un segon grup estaria conformat pels països de l’Amèrica Llatina, tradicional mercat de les exportacions abans de la Guerra Civil espanyola (veure la taula 1). Aquesta regió suposava, durant els anys 1940, 1950 i principis dels anys 1960, entre un 40% i un 60% de les exportacions totals d’Espanya. Durant els anys 1960 i 1970, el pes de la regió va començar a reduir-se, estabilitzant-se al voltant del 10%, per acabar sent del tot marginal a partir dels anys 1980. Dins d’aquesta regió, observem com els principals destins van anar variant. Mentre que durant els anys 1940, Cuba, Mèxic i Puerto Rico van concentrar una part molt important de les exportacions, durant els anys 1950, El Salvador i Panamà van agafar el relleu. En darrer lloc, entre 1955 i principis dels anys 1960, Brasil va convertir-se en el motor de les exportacions, amb valors que superaven el 10%. 34 A partir d’aquest moment, les exportacions a la regió van tenir un paper marginal amb uns destins molt diversificats que suposaven entre l’1% i el 2%. Aquests percentatges augmentaven en períodes molt concrets com, per exemple, l’expansió de les exportacions a Veneçuela durant els anys 1975-78, lligada a l’expansió de la capacitat de compra del país arrel de la pujada dels preus del petroli. 35 Tot i aquesta pèrdua de pes de la regió com a destí preferent, les exportacions en volum van seguir sent rellevants, amb uns 3.000 hl durant les dècades dels anys 1970 i dels anys 1980, bastant superiors als 1.000 hl de la dècada anterior. Un tercer grup seria el conformat pels països europeus. Les exportacions a aquests destins van tenir la seva època daurada des de finals dels anys 1950 a la segona meitat dels anys 1970. Inicialment, al final dels anys 1950, Islàndia va ser el principal destí amb percentatges que van superar el 10% del total. Durant els anys 1960, Alemanya i el Regne Unit van agafar el testimoni i van concentrar una part molt important de les exportacions, 33 La importància s’explica pel paper que jugava Andorra com distribuïdor de determinats productes als països veïns (tabac, sucre i begudes alcohòliques, entre d’altres). 34 La Revolució Cubana de 1959 suposà el final de les exportacions a l’illa. 35 Tot i que no forma part de l’Amèrica Llatina, les exportacions a les Filipines seguirien una pauta similar a la que s’ha descrit per a les antigues colònies de Cuba i Puerto Rico, amb una rellevància de les exportacions durant els anys 1946 i 1947, passant posteriorment a la irrellevància. DT-SEHA 2102 (2021) 16 amb percentatges que van superar el 20% i el 30% respectivament, reduint-se després fins a percentatges que rondaven el 10% ben entrada la dècada dels 1970. Polònia i Itàlia van convertir-se en un important destí durant els anys 1970 i, de nou, van passar a ser un destí molt minoritari als anys 1980. Bèlgica també va ser un destí important entre finals dels anys 1960 i principis dels anys 1970 amb percentatges que van arribar al 5% del total. Algun dels motius d’aquest fre i estancament en les exportacions a aquests destins, el podríem trobar en l’aturada econòmica derivada de la Crisi del Petroli. Un cop passada la crisi, aquests països ja no van recuperar el dinamisme que havien tingut en el passat i altres destins es van convertir en els motors de la gran expansió dels anys 1980 i 1990. El darrer grup que considerem seria el format pels Estats Units i Canadà. Les exportacions a aquests destins van experimentar un creixement molt notable des de finals dels anys 1970 i es va consolidar durant bona part dels anys 1980, impulsat pel lideratge dels Estats Units. Les exportacions a Canadà van tenir el seu moment àlgid als anys 1970, suposant entre el 10% i el 20% del total de les exportacions. Els Estats Units van agafar el relleu a partir de l’any 1978. A partir d’aquest moment, i de manera molt accelerada, van passar de suposar menys del 5% de les exportacions (uns 1.200 hl), a superar el 60% en alguns moments dels anys 1980 (140.000 hl). Gràfic 6 – Evolució de les exportacions de vi escumós a diverses regions en quantitat, 1940-1990 (%) Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. Veure la informació sobre l’elaboració de les dades del gràfic 4. En el cas de les re-exportacions s’han considerat les exportacions a Andorra i a territoris que formen (o formaven) part del territori espanyol com son Guinea Equatorial, Melilla, Ceuta i les Illes Canàries. Es considera que la major part de les exportacions a aquests països seran re-exportades posteriorment. 00% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 1940 1942 1944 1946 1948 1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 Amèrica Llatina Re-exportadors Europa EEUU i Canadà DT-SEHA 2102 (2021) 17 A partir de l’entrada d’Espanya a la CEE apareix una nova categoria a les estadístiques de les exportacions i de les importacions, la del tràfic de perfeccionament. Aquesta categoria es definia com aquelles exportacions que partien d’importacions que havien incorporat valor afegit. La seva inclusió comportava que en alguns casos, com les que tenien com a destí els Estats Units, arribarien a suposar un 20% de les exportacions totals i, per tant, compensaven bona part de la caiguda de les exportacions observades al gràfic 6. L’evolució del preu de les exportacions i de les importacions, de manera agregada i per països, ens permetrà veure si l’existència de mercats segmentats per origen i per destí que s’observava abans de la Primera Guerra Mundial va perdurar en els períodes posteriors. El primer que podem afirmar és l’existència d’una tendència creixent en el llarg termini (vegeu el gràfic 7). En segon lloc, es va consolidar el diferencial existent entre els preus de les importacions i els preus de les exportacions, amb l’excepció dels anys volàtils de la Segona Guerra Mundial. Aquest resultat ens confirma l’existència d’una tendència clara cap a una marcada especialització de les importacions cap a vins escumosos de qualitat, sobretot francesos, i a una especialització de les exportacions basada en la capacitat d’oferir preus inferiors als d’altres productors. Si a més, separem les importacions que es van realitzar a través de les Illes Canàries de les que es van realitzar a través de la península, observem un notable diferencial dels preus en favor de les entrades provinents de les Illes Canàries (d’entre el 10% i el 20% a partir de la dècada de 1970). Una possible explicació a aquest fenomen estaria en l’existència d’una major demanda de productes de qualitat associada a l’especialització turística de la regió. Tal com hem indicat, bona part de les exportacions es basaven en una especialització clara per vins escumosos de menor qualitat i menor preu. El diferencial de preus que s’observa pels anys 1960 estava al voltant del 40%, magnitud que es va mantenir en els anys següents. DT-SEHA 2102 (2021) 18 Gràfic 7 – Evolució dels preus de les exportacions i de les importacions de vi escumós, 1940-1990 (pts / hl) Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. Veure la informació sobre l’elaboració de les dades del gràfic 4. Per tal d’enllaçar les sèries en valor expressades en “Pesetas oro” s’ha considerat el deflactor proposat per Serrano Sanz i Asensio Castillo (1997). La resta de valors estan expressats en pessetes. Per avaluar si la tendència creixent observada en els preus és significativa, s’ha comparat amb l’evolució del deflactor del PIB agrari de Prados de la Escosura i amb l’evolució dels preus de les exportacions espanyoles en el mateix període, de Tena-Junguito. 36 Al gràfic 8 podem veure’n els resultats. Mentre que sembla clar que el preu de les importacions de vi escumós es va comportar de manera semblant al preu de les exportacions espanyoles, observem significatives diferències quan la comparació la fem amb l’evolució que va tenir el preu de les exportacions de vi escumós. Les diferències les identifiquem en diversos períodes concrets. En primer lloc, els anys 1940 i 1950 van ser uns anys d’estancament en els preus de les exportacions, diferenciant-se així del que passava amb la resta de variables indicades. A partir dels anys 1960, la tendència va canviar i l’evolució del preu de les exportacions ja es va començar a comportar de manera semblant al que observem en la resta de variables. 36 Prados de la Escosura (2017); Tena-Junguito (2006). 100 1.000 10.000 100.000 1.000.000 1940 1942 1944 1946 1948 1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 Preu d'importació (pta/hl) Preu d'exportació (pta/hl) DT-SEHA 2102 (2021) 19 Gràfic 8 – Evolució dels preus de les exportacions, de les importacions de vi escumós, del preu de les exportacions espanyoles i del deflactor del PIB agrari, 1940-1990 (1959=100) Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. Veure la informació sobre l’elaboració de les dades del gràfic 4 i del gràfic 7. S’han considerat les dades del deflactor del PIB agrari de Prados de la Escosura (2017), i del preu de les exportacions espanyoles de Tena-Junguito (2006). La darrera aportació per aquest període és l’anàlisi de l’evolució dels preus diferenciantne les regions d’origen i destí. Per poder-ho comparar amb el que s’ha descrit fins al moment mantenim l’agrupació per regions descrites anteriorment (vegeu el gràfic 6). Els preus s’han analitzat en valors absoluts i en valors relatius respecte als preus de les importacions. Dels resultats que observem en podem extreure diverses conclusions. La primera es que hi va haver una caiguda generalitzada de preus de les exportacions entre els anys 1940 i els anys 1950, sent molt més intensa en aquelles regions que partien amb preus més elevats (Europa, els Estats Units i Canadà, i l’Amèrica Llatina). Per contra, el preu de les exportacions orientades cap a re-exportacions ja havien iniciat el període amb preus més baixos, mantenint-se després. Un cop es va estabilitzar la tendència, els preus de les exportacions que tenien com a destí l’Amèrica Llatina van mantenir uns preus 1 10 100 1.000 10.000 1940 1942 1944 1946 1948 1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 Deflactor PIB agrari Preu exportacions vi escumós Preu importacions vi escumós Preu Exportacions Espanyoles DT-SEHA 2102 (2021) 20 superiors, mentre que els preus de les exportacions a Europa i als Estats Units i Canadà es van estabilitzar a la banda baixa (vegeu el gràfic 9). Gràfic 9 – Evolució dels preus de les exportacions a diferents regions, respecte al preu de les importacions de vi escumós, 1940-1990 Font: Elaboració pròpia a partir de les Estadísticas del Comercio Exterior de España, diversos anys. Veure la informació sobre l’elaboració de les dades del gràfic 4 i del gràfic 7. Amb l’objectiu de suavitzar la sèrie s’han considerat mitjanes mòbils de cinc anys. 4 El comerç exterior de vi escumós des de 1990 fins a l’actualitat En el darrer apartat d’aquest document de treball veurem l’evolució del sector des de 1990. En primer lloc, assenyalem que a finals de la dècada dels 1980 les exportacions espanyoles de cava representaven una mica més d’un terç de la producció, fet que posava de relleu la importància creixent que tenia el mercat internacional (al 1980 només representava un 12%). Aquesta tendència es va anar reforçant amb el pas dels anys. Al 2001, la comercialització exterior de cava va superar per primera vegada la comercialització interior i, al 2012, les exportacions ja suposaven el 66% de la producció. 0 20 40 60 80 100 120 140 160 1940 1942 1944 1946 1948 1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 Amèrica Llatina Re-exportadors Europa EEUU i Canadà Total DT-SEHA 2102 (2021) 21 Aquesta creixent orientació exterior de la producció va ser fruit de dues tendències que van aparèixer de manera simultània. Per una banda, el creixement de les exportacions va ser formidable, consolidant-se després (vegeu el gràfic 10). Per altra banda, les vendes al mercat domèstic, tot i que encara van seguir creixent fins el 2005, van començar a mostrar signes d’esgotament i van iniciar un descens apreciable a partir d’aquella data, amb valors que representaven entre el 10% i el 15%. Gràfic 10 – Evolució de les exportacions de vi escumós, 1988-2018 (hectolitres) Font: Elaboració pròpia a partir de COMTRADE Com ja hem indicat, el creixement de les exportacions va ser espectacular. Els aproximadament 340 mil hectolitres de vi escumós que s’exportaven a finals de la dècada dels vuitanta, es van duplicar amb escreix abans d’acabar la dècada dels noranta. A principis del segle XXI ja es van assolir un milió d’hectolitres, duplicant-se en pocs anys. En resum, entre el 1990 i el 2018, les quantitats exportades s’havien sextuplicat, el que justificaria parlar d’un creixement verdaderament explosiu. Encara que el creixement de les exportacions de vi espumós ha estat paral·lel al d'altres vins, el ritme ha estat major, guanyant pes en el volum de les exportacions totals. Així, mentre que el vi espumós només representava el 3% del vi exportat a principis de la dècada dels vuitanta, a principis dels noranta aquest percentatge oscil·lava entre el 5 i 8%. Des de l'any 2000 aquest 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 DT-SEHA 2102 (2021) 22 percentatge s'ha mogut entre el 8 i 12%. En valor, la importància ha estat notablement major des dels inicis del boom exportador. Des de 1990 fins a l'actualitat, aquestes exportacions han representat entre un 15 i 20% del valor de les exportacions de vi. La conseqüència ha estat que, mentre Espanya era considerada un petit país exportador als anys 1990, actualment exporta volums similars al francès, encara que segueix estant notablement per sota de l’Italià, el qual s’ha convertit en el primer exportador mundial. El creixement exportador espanyol dels darrers vint-i-cinc anys ha anat en paral·lel amb la duplicació de les exportacions mundials de vi escumós en volum, sobretot a partir de principis del segle XXI. 37 Si ho mirem en valor, les exportacions de vins escumosos de finals del segle XX estaven àmpliament dominades per França, la qual representava al voltant del 70% del valor total exportat. La participació espanyola i italiana, tot i ser significativa, quedava molt lluny de la francesa (la primera suposava un 10%, mentre que la segona arribava a un 7%). En total, els tres grans exportadors concentraven prop del 90% del valor total exportat. Des de llavors, el pes dels grans exportadors ha anat caient uns 10 punts percentuals, per acabar ubicant-se entre el 80-85% del valor total, sobretot per la pèrdua significativa de la contribució francesa amb valors que superen els vint punts de caiguda, el modest guany de la participació espanyola, mantenint-se al voltant del 10% del valor total, l’espectacular creixement de la contribució italiana, la qual ja supera el 20% del total, i l’entrada d’altres actors (vegeu el gràfic 11). 37 Anderson, Nelgen, i Pinilla (2017). DT-SEHA 2102 (2021) 23 Gràfic 11 – Percentatges de les exportacions de vi escumós de França, Itàlia i Espanya sobre el total mundial (en valor) Font: Elaboració pròpia a partir de COMTRADE L’evolució de la tendència i dels nivells dels valors unitaris de les exportacions ens permet assenyalar les grans diferències existents entre els tres grans països (vegeu el gràfic 12). Per una banda, el xampany francès es manté en valors unitaris cada vegada més grans, arribant a més que quadruplicar-ne el preu. Per tant, confirmem que el xampany francès es manté com un producte orientat als segments de consum amb major capacitat adquisitiva, mentre que el prosecco i el cava, amb un avantatge creixent en favor del primer, ocupen un segment del mercat molt inferior. Per tant, podem concloure que l’especialització en favor de productes d’alta qualitat i un modest creixement del volum, són les senyes d’identitat del model francès, mentre que el model espanyol i italià es caracteritza per una especialització en baix preu i augments notables de la exportacions en quantitat, aconseguint enormes creixements en volum. 0 20 40 60 80 100 120 1988199019921994199619982000200220042006200820102012201420162018 F+I+E /Món Espanya/Món Itàlia/Món França/Món