D’Almansa, d’aquell mal, de les de o es i
d’algunes ic ò ies
xi M o Pu i G
Po a eu adjun G up pa lamen a i socialis a
L’episodi po se més elle an pe a la his ò ia polí ica alenciana en els da e s segles
es à passan amb més pena que glò ia en l’ac ual paisa ge cí ic que a ossega el país.
Malau adamen , p opos es com la de l’Ag upació Bo ianenca de Cul u a, comp omesa
des del seu naixemen en la eali a cul u al que l’en ol a i amb una men ali a c í ica,
gens lo al, es en massa aïllades enmig d’un dese poc habi a d’inicia i es nascudes de
la socie a ci il pe en o i la consciència p òpia.
His o iado s i in el·lec uals ben quali ica s —que en enim i de g an dimensió malg a
que mai no inguen cap p esència en la adio ele isió pública— han dona comp e dels
esde enimen s que a la i acaba en amb l’especi ici a dels u s i, en de ini i a, en la no a
e sió de l’es uc u a e i o ial de isió bo bònica, homogeneï zado a i cen alis a.
La o ça del e l’e idencia l’omb a immensa de es segles que han e al a pe ecupe a
l’au onomia polí ica. En una dialèc ica cons an en e l’acció del cen alisme i el sacseig
pe i è ic semp e ag euja pe ò massa poc cons an en la seua o gani zació ei indica i a, han
passa dos-cen s se an a-sis anys ins que els alencians aconseguí em l’au ogo e n en una
e sió mode na, es a di , democ à ica i d’aco d amb les bases cons i ucionals del segle x x .
La debacle dels aus iacis es signi icà l’inici d’un emps on la mode ni zació s’assimilà
al p océs cen ali zado i la plani icació es a ègica del u u es a e des d’eixa pe spec i a
deixan a la i una pe jada que enca a a ui és p esen en àmbi s an dispa s com les
in aes uc u es o la jus ícia.
El í ol ui è de la Cons i ució ap o ada l’any 78 ecupe a una isió con aposada al
jacobinisme. Es pod à alo a insu icien o excessi a, pe ò indub ablemen desp ès de
la us ació de l’època epublicana, la consolidació de les au onomies esul a una passa
enda an indub able.
To i les seues mancances, l’Es a u del 82 ha obe una ans o mació d’una g an
p o undi a . La ins i ucionali zació de l’au ogo e n, la c eació a escala alenciana de o
el ma c democ à ic en e mes assimila s a l’en o n eu opeu, la capaci a d’in e enció en
l’economia, la consecució de i es com l’en ada del alencià a l’escola han suposa una
up u a adical del que signi ica en els da e s segles, i d’una mane a especial la dic adu a
anquis a que a in ingi un càs ig especí ic a una isió plu al d’Espanya i a o es les
llengües que no o en l’o icial.
A a bé, ampoc cal ob ia el p oblemà ic camí d’accés a l’au onomia i la an limi ada
olun a exp essada en o aques emps pe la d e a alenciana. L’anomenada ba alla de
València engegada pels sec o s més ul es en base a la ba alla simbològica ha es a , a la i,
un e cons an a l’en o imen del país. Una manipulació de sen imen s que con enien men
u ili zada li ha dona a la d e a en la da e a dècada una hegemonia conjun u al ben lla ga,
enca a que això siga a cos a del p opi país.
AnuA i de l’Ag upAció bo iAnencA de cul u A, xViii
130
Malg a o , inalmen s’aconseguí supe a les limi acions inicials de la ia anomenada
len a a a es de l’a icle 143 de la Cons i ució i ou possible assumi abans que mol es
al es comuni a s compe ències an onamen als com la salu .
A a, més de 20 anys desp és de l’ap o ació de l’Es a u , s’ha abo da una e o ma que
ens dóna no es possibili a s pe ap o undi en l’au ogo e n. Es ac a d’un pas enda an .
Segu amen —en la meua opinió— insu icien , pe ò la eali a polí ica del país és la que
és i espon democ à icamen . El consens alcança és un alo clau en la de ensa de la
con i ència i una egada més la esponsabili a de l’oposició l’ha e possible.
L’es a u e o ma ob i mol es po es pe ò depend à de la olun a de qui go e ne
desen olupa -lo en una o al a di ecció. Eixa és ambé una de les ca ac e ís iques de les
cons i ucions com a ma c de egles de joc comunes. Així, la posada en ma xa de l’agència
ibu à ia p òpia, el desen olupamen de la policia au ònoma o, en gene al, els comp omisos
de cohesió depend an en o cas de la olun a polí ica del go e n de o n.
L’escena i en el conjun d’Espanya ens a si ua en una opo uni a que la al a de co a ge
dels go e nan s de la Gene ali a Valenciana a us a . De e , la única apo ació di ec a del
p esiden ou una clàusula eclèc ica de més que dub osa e ec i i a eal en demana allò que
al es comuni a s negocien com a ans e ències. No sembla un plan ejamen que e idencie
lide a ni de e mine l’es a ègia p òpia, po en , ambiciosa que necessi a el país.
Malau adamen , les apo acions impulsades des de l’oposició elacionades amb el
inançamen , el deu e his ò ic en in aes uc u es o la descen ali zació e icaç de l’Es a
com a a el pode judicial, an se elimina s o mol min a s en la seua de e minació.
Del nou ex cal des aca o el con ingu social que inco po a la enda bàsica ga an ida
i una ca a de d e s en una o ien ació de cohesió i d’inclusió que els p og essis es enim
l’obligació d’impulsa des del pa lamen pe què les p ime es accions del go e n alencià
pa len obe amen de la lec u a mesquina dels conse ado s que congelen en aques s
momen s les e i ables possibili a s de l’Es a u .
T es-cen s anys desp ès hi ha aons pe a la ince esa, pe al desencís, pe ò ambé pe
a un ce op imisme.
La ecupe ació de l’au ogo e n, la p esència del alencià a l’escola i la possibili a de
desplega l’agenda social són aspec es posi ius pe ò mani es amen insu icien s ins i o
en eixos aspec es.
Desp ès de la ins i ucionali zació dels anys 80, a a co espon el emps d’una segona
mode ni zació que isuali ze una Comuni a Valenciana amb un au ogo e n majo d’eda
i capaç de desplega o a la po ència econòmica ben necessi ada d’una e o mulació, la
no mali zació de l’ús de la llengua p òpia com senyal d’iden i a , una no a o denació
e i o ial on es econcilie l’acció humana i els ecu sos na u als i un país en què, en
de ini i a, els alo s —els millo s alo s de l’humanisme— imp egnen una socie a
socialmen a ançada, mode na, inno ado a, jus a i solidà ia.