QUAD. PREH. ARQ. CAST. 35, 2017
253
Exca acions a queològiques a l’església
del Reial San ua i de la Ma e de Déu de la
Fon de la Salu
(T aigue a, Baix Maes a )
Se gi Selma Cas ell*
Resum
Les exca acions a queològiques han pe més documen a com e a la p imi i a església gò ica, i ambé el p océs
de des ucció que a pa i l’edi ici pe a amplia i cons ui el nou emple ba oc. S’han ecupe a pa e s amb deco acions
pin ades. S’ha descobe la po a o iginal d’època gò ica i nomb oses es es d’a cs, ne adu es deco ades o claus de ol a
eballades, així com dues ases d’en e amen s a l’in e io del emple. Les ans o macions més signi ica i es es p oduï en
a inals del s. XVI i a p incipis del s. XVIII.
Pa aules clau: A queologia, baixa eda mi jana, oballes gò iques.
Abs ac
Exca a ions ha e enabled a chaeologis s o documen and desc ibe he p imi i e Go hic chu ch, and he p ocess o
des uc ion he building su e ed in o de o ex end and build he new Ba oque emple. Walls wi h pain ed deco a ions ha e
been eco e ed, oge he wi h he o iginal Go hic doo and nume ous emains o a ches, deco a ed ibs and keys ones;
wo bu ial s ages inside he chu ch we e also iden i ied. The mos signi ican ans o ma ions ook place a he end o he
six een h cen u y and he beginning o he eigh een h cen u y.
Keywo ds: A chaeology, La e Middle Ages, Go hic disco e ies.
* Uni e si a Jaume I de Cas elló (UJI) / O icina Tècnica de Se eis Cul u als (O i esc), [email p o ec ed]
INTRODUCCIÓ
El Reial San ua i de la Ma e de Déu de la
Fon de la Salu és una de les p incipals cons uc-
cions a ís iques de T aigue a ubicada en un ma c
na u al de g an in e és. Té una ac u a gò ica i ou
cons uï a mi jans del segle XV (1439-1440), a la
o a de l’an iga e mi a o iginal que da a ia de inals
del segle XIV (de e , la oballa de la Ma e de Déu
es da a cap a 1384).
L’ob a a qui ec ònica ac ual esul a pe ò mol
més complexa, a és que du an la segona mei a
del segle XVI i a p incipis del XVIII es p oduï en e-
o mes i ampliacions que acaba en pe de ini i con-
igu a el conjun ac ual. D’eixa època són les ob es
de l’hos a ge ia, la esidència episcopal i la “casa
dels capellans”, així com una bella po alada d’ac-
cés enaixen is a, de l’any 1588, que é una cobe a
amb ne adu es i a cs de mig pun p opo ciona s.
Ac ualmen , el san ua i o ma o un complex
en ellaça amb la es a d’edi icacions, pe ò és àcil
indi iduali za la plan a de l’església, que consis eix
en una sola nau alla gada que inali za en un c e-
ue menu co ona pe una g an ol a deco ada. El
p esbi e i, ba a amb una g an eixa, s’alla ga qua-
si an com la nau p incipal mi jançan ecep acles
adossa s p og essi amen .
La opog a ia del e eny sob e la qual es o-
ba el san ua i és mol i egula , ja que es ac a de
l’ex em inal d’un essan mun anyenc, en el con-
ac e di ec e amb el lli del ba anc. Això a que la
banda no d de les edi icacions, que co espon amb
254
S. SELMA
la pa supe io , descansa sob e la oca del e eny,
men e que la banda me idional sembla un alús o
mu de con enció pe al de dis ancia -se del ons
del ba anc, amb el eblimen a i icial que això ge-
ne à en el momen de la seua cons ucció.
L’accés al san ua i es eali za a a és d’una
ondalada o ba anc pa imen a , pe on ambé ci -
cula l’aigua co en . La açana p incipal del conjun
es oba en on de la caiguda d’aigües. L’església
se si ua al cen e del conjun i a l’esque a del lli
del ba anc que el a essa. A la d e a es oba el
pou de la Fon del Mi acle i la cuina medie al. So-
b e es os, al ol an d’un pa i i en dos al u es hi ha
l’hos a ge ia. A l’esque a de l’església es disposen
l’an iga casa dels Capellans i les es es d’un an ic i
inacaba palau.
P ecedin l’en ada de l’església se si ua el
pò ic. El o men es c ugies de plan a quad ada
cobe es amb ol es de c eue ia. La cen al es à
o mada pe e cele s. En cada una de les claus se-
cundà ies es eu una xi a. En e o es o men l’any
de la cons ucció: 1588. El po xo s’ob i da an amb
es a cs, dels quals el cen al és el més g an, que
es disposa a mane a d’a c iom al amb els escu s
del san ua i i de la població, i ema a amb la sal a-
gua da eial de Ca les V.
A l’església s’en a a a és d’una po ada
lanquejada pe dos columnes baixes d’o d e co in-
i, que es à da ada l’any 1716. L’església es à o -
mada pe una nau de es c ugies, c eue , capella
majo , camb il, sag is ies i un co al als peus. Es
cob eix amb ol es de canó amb llune es en la nau,
cúpula sob e pe xines al c eue , ol es de canó i
cúpules a la capella majo i camb il. Els mu s són
de maçone ia i els sos es de ol a, apia s.
La nau i el c eue enen unes pilas es amb
capi ells d’o de co in i ecolza s en ocalles. Les pi-
las es de la nau lanquegen capelles en o nícula
on se si ua en e aules hui pe du s. Sob e els ca-
pi ells, en el is i de mane a semblan al que es
oba en el c eue , hi ha pin a s pa elles de que u-
bins. Sob e l’úl ima capella del cos a de l’epís ola
es oba la eixa des de la qual els sace do s allo -
ja s en l’hos a ge ia podien segui els i us. Tan la
nau com el c eue han es a objec e de di e en s
e es imen s deco a ius, les pin u es que es con-
Figu a 1. Vis a de la po xada d’accés ac ual a l’església.
255
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A L’ESGLÉSIA DEL REIAL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT...
se en en les ol es i la cúpula del c eue da en del
segle XIX. Les successi es es au acions han e a
la llum ambé la pin u a que deco a a el sòcol del
c eue a mane a de e es imen ce àmic i les pin u-
es si uades en la pa baixa dels b aços del c eue
a mane a de eles.
El Reial San ua i de la Ma e de Déu de la
Fon de la Salu de T aigue a ou decla a Bé d’In-
e és Cul u al (BIC), en la ca ego ia de Monumen
(DOCV, 20/02/2007), i disposa del p ecep iu en o n
de p o ecció ambé ap o a .
L’EXCAVACIÓ DE L’ESGLÉSIA
El Reial San ua i de la Ma e de Déu de la
Fon de la Salu es a cons ui ex no o, sob e
l’emplaçamen de la Fon on ou obada la Ma e
de Déu. No es ac a, doncs, de cap emplaçamen
eocupa al lla g dels segles, almenys abans de la
cons ucció de l’e mi a gò ica inicial. A pa i d’aquell
momen , l’ind e ha esde ingu un lloc de pe eg i-
na ge coma cal d’ad ocació ma iana.
No es coneix cap jacimen a queològic a la
o a del San ua i, pe ò sí s’ha publica algun eball
aïlla sob e de e minades ce àmiques baix-medie-
als apa egudes en la p òpia e mi a (Fe e es, Ro-
sas, 1993).
La plan a ac ual del san ua i és més g an que
la de l’e mi a o iginal, e que impedia de e mina la
p esència de l’an iga cons ucció i en quina mesu a
o en ap o i ades o no les es uc u es p eceden s.
To i això, exis ien algunes cales mu à ies, eali -
zades du an la es au ació de les pin u es mu als
que cob eixen g an pa de l’edi ici, i que pe me ien
in ui alguna ama de l’an iga cons ucció.
A més, exis ia una po a la e al an e io d’ac-
cés a la nau p incipal que ou cegada en amplia
el ecin e i cons ui l’en ada on al, d’es il enai-
xen is a, a inals del segle XVI. L’anàlisi a queolò-
gic d’es e espai podia apo a dades signi ica i es
sob e el pa amen mu a i inicial i sob e l’amo i za-
ció del e a de la p ime a e mi a, a és que el ni ell
d’accés es oba a si ua a quasi 70 cm pe so a del
e a ac ual.
Les p ime es ac uacions a queològiques que
es eien en el Reial San ua i de la Ma e de Déu de
la Fon de la Salu de T aigue a s’ajus a en a un
p ojec e d’in e enció a qui ec ònica que a ec à ex-
clusi amen l’espai in e io de l’església, i de o ma
més conc e a la nau i el c eue . L’ac uació a que-
ològica, p omoguda pe la Gene ali a Valenciana,
consis í, a g ans e s, en la eposició d’una ep o-
ducció del e a o igina i del segle XVIII, així com
el sanejamen d’humi a s i la c eació d’una gale ia
de se eis pe ime al que acili és les asques ex-
posi i es del mun a ge “Paisa ges Sag a s” que la
Fundació de la CV La Llum de les Ima ges eali zà
l’any 2005, en es e i al es espais de les coma ques
de l’Al i Baix Maes a .
La in e enció a queològica inicial con em-
pla a la eali zació d’una asa pe ime al in e io
que eco ia o a la nau p incipal i el c eue . La on-
dà ia podia a ia de la pa supe io a la in e io ,
a és el alús del essan mun anyenc sob e el qual
es à si ua el san ua i.
Els eballs comença en en la pa que ocu-
pa l’accés p incipal ac ual, si ua als peus del co ,
i a ança en pels la e als en di ecció al c eue . La
pa no d ou objec e d’in e enció en p ime lloc,
pe al de pode de e mina el supo geomo ològic
sob e el que descansen les pa e s de l’edi ici i la
po encia dels es a s a queològics.
A con inuació es eu la asa ans e sal del
cos a o ien al, la que o eja el p esbi e i, pe al de
pode ixa quina e a la seqüència del desni ell del
e eny i els possibles eblimen s sob e els quals
descansa en els di e en s e es del san ua i. Des-
p és se cen a en els eballs sob e el cos a me idi-
onal de la nau p incipal, des del co ins de e mina
el cegamen de la po a gò ica exis en en la e ce a
c ugia.
Figu a 2. Vis a dels di e en s pa imen s ce àmics documen a s a
l’exca ació i pin u es mu als.
256
S. SELMA
Els da e s eballs s’e ec ua en sob e el am
més cu del pe íme e in e io , a la banda occiden-
al on es oba l’accés ac ual, i on exis eixen dues
one es de de ensa a les quals de ia co espond e
un ni ell de pa imen ació in e io a l’ac ual.
Un cop eali za s i inali za s es os eballs, i
una egada documen ades les di e en s uni a s es-
a ig à iques que apa egue en du an l’esmen ada
in e enció –ja o en les e e ides als ni ells d’ocu-
pació i pa imen ació com les co esponen s a les
es uc u es d’an e io s edi icis ende oca s pe cons-
ui els nous–, es conside à opo ú con inua la in-
e enció a queològica en l’emplaçamen mi jançan
una exca ació global en ex ensió que pe me és l’ex-
acció i buida o al del ni ell d’ende ocs i unes que
exis ia pe so a del pa imen ac ual en ús.
L’exca ació ingué pe objec e, doncs, a i-
ba a un ni ell e m sob e el qual pode assen a
les bases i supo s de la no a pa imen ació. El pun
escolli inalmen ou el pa imen de e a i mo e
o iginal de l’església, coincidin amb la co a d’en-
ada que assenyala a la po a la e al de l’edi ici,
ambé ecupe ada, i que a la banda sep en ional
so in coincidia amb els ni ells de la oca del e -
eny e allada.
CONSTRUCCIONS, MATERIALS
ARQUEOLÒGICS I ESTRATS
DOCUMENTATS A L’EXCAVACIÓ
El San ua i de la Ma e de Déu de la Fon de
la Salu da a del segle XV, o i que pe iu la p ime a
capella del segle an e io i de dimensions més e-
duïdes que es a cons ui jus en on , a l’al a ban-
da del ba anque . L’ac ual san ua i ha pa i à ies
e o mes amb el pas dels segles, algunes de g an
abas , que han a iba ha modi ica la seua isono-
mia i, ins i o , la seua es uc u a o iginal. Les més
signi ica i es han es a la de inals del segle XVI i la
de p incipis del segle XVIII.
Les exca acions a queològiques e ec ua-
des han pe més documen a com e a la p imi i a
església gò ica, així com el p océs in enciona de
des ucció del qual a se objec e pe al d’amplia
i condiciona l’espai pe a l’edi icació del nou em-
ple ba oc. La cons ucció gò ica no e a mol més
menuda que l’ac ual si es p escindeix del pa icula
p esbi e i, i enia una plan a alla gada de saló amb
ol a supo ada pe a cs dia agmà ics, ol es de
c eu ia simple i no disposa a de c eue .
L’església disposa a de qua e c ugies i una
po a d’accés en el la e al d e , a l’alçada del e -
ce am, que pe me ia la comunicació amb la es a
del conjun de l’hos a ge ia. S’ha de di que, o i
els eballs e ec ua s, ha es a impossible descob i
la capçale a de la p imi i a església, sense que es
puga de e mina la o ma del p esbi e i ni el pun
exac e on inali za a el emple. En qualse ol cas,
es ac a d’una cons ucció mol més g an d’allò que
ins a a ha ien apun a alguns es udiosos.
Malg a o , es a edi icació ou desman ellada
quasi pe comple pe al de cons ui a sob e de les
unes el nou emple ba oc. Una església de majo s
p opo cions que é una plan a de c eu lla ina i con-
se a una p o usa deco ació de pin u es mu als, les
quals han es a igualmen es au ades en els da -
e s anys i li donen una ce a espec acula i a al lloc
en pa icula i al pa a ge en gene al.
Els eballs a queològics han pe més, ambé,
ecupe a en alguns ams de les pa e s gò iques
un p imi iu lluï d’algeps, el qual es oba igualmen
deco a amb pin u es, o i que es es consis eixen
en simples ames de línies ec es ho i zon als i e -
icals que simulen ca eus de ped a allada que es-
an disposa s en ile es a ades. Els pe ils de les
ped es són línies de colo neg e que es an pin ades
sob e un ons o pà ina blanca.
Una de les oballes més elle an s de l’ex-
ca ació a queològica ha es a la ecupe ació de la
po a o iginal gò ica d’accés pel la e al del emple,
amb dos pa imen s d’ocupació successius, el se-
gon dels quals és de ajoles i enca a p esen a a
un mol bon es a de conse ació en alguns ams.
D’al a banda, la e o ma de inals del segle
XVI compo à l’obe u a d’una po a d’accés al em-
ple jus on es oba l’ac ual, o i que no alineada
amb la açana ex e na sinó amb la in e io . Fou a
p incipis del segle XVIII quan la po a es desplaçà
cap a o a i es cons uí el conjun ba oc amb les
columnes adossades.
Val a di que la majo ia de les oballes a que-
ològiques immobles no gaudeixen d’un es a de con-
Figu a 4. Seqüència de pa imen s ce àmics.
257
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A L’ESGLÉSIA DEL REIAL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT...
se ació massa bo. De e , el g au d’espoliació p ac-
ica a l’ho a d’ap o i a els ma e ials cons uc ius en
l’aixecamen del nou emple ingué conseqüències
mol nega i es pe a la conse ació de les es es
p eceden s. A més, els onamen s de l’edi ici ba oc
es e en pe sob e dels ni ells de pa imen ació me-
die als, amb la conseqüència indi ec a, és cla , que
no se ien is os pel ec eixemen del ni ell del e a.
Pel que a a la oballa de ma e ials a queo-
lògics mobles, es os han apa egu concen a s en
una sola uni a es a ig à ica, la que co espon a un
eblimen de ma e ials pe al de ec éixe l’al u a
del e a de l’església du an la cons ucció de la
ase ba oca al segle XVIII. Els ma e ials ecupe a s
són bàsicamen agmen s de ce àmica comuna i
ambé pisa dau ada de aula, amb una c onologia
majo i à ia que la si ua en e inals del segle XVI i la
p ime a mei a del segle XVII, així com di e en s i-
pus de aulells, amb mo ius deco a ius a ia s ( osa
en blau; mo ius geomè ics i ege als en blau, g oc
i e d sob e ons blanc; la sè ie del oda en ), que
se si uen en un momen c onològic lleuge amen
an e io a la ase de cons ucció i ampliació e e ida
del emple1.
Un esmen especial me eix la ecupe ació
d’un conjun de peces de ped a allada i eballada:
do elles d’a cs gò ics apun a s, a encamen s de
po alada eballa s, ne adu es deco ades i claus
de ol a. Una d’elles p esen a una ac u a mol in-
e essan , amb un medalló oc ogonal on hi és es-
culpida la ima ge de san Joan amb el co de . De
la clau pa eixen hui ne is, qua e de p incipals i
al es qua e que co esponen a ne is e cele s.
Des aca , igualmen , la p esència de nomb oses a-
joles aplan illades que co esponen a ne is mix os
de ajola i algeps de les ol es (alguns d’ells pas-
sa s de cocció, cosa que a pensa en una p oduc-
ció més a ia local). To es les peces desc i es an
queda pe sob e del pa imen de l’an iga església
gò ica desp és d’ha e es a a ancades i osseja-
des de o ma sis emà ica du an el p océs d’ende -
ocamen . Una mos a eloqüen del p océs ha es a
la oballa d’un g an pe pal de e o sob e el e a
ambé abandona desp és d’ha e e la seua eina.
Figu a 5. Pisa de e lexes dau a s. Segles XVI-XVII. Figu a 6. Ce àmica comuna baix-medie al.
1. En l’es udi del ma e ial ce àmic col·labo a Luis Lozano Pé ez.
258
S. SELMA
La al a d’un ús conc e o des inació pe a es-
es ped es esmen ades les condemnà a queda -se,
mesclades amb un eblimen impo an de unes, jus
pe so a del nou pa imen ce àmic del segle XVIII
que es posà en e la no a església, i que ha es-
a objec e de es i ució en la seua o ali a , dins del
ma c dels eballs de condicionamen del emple.
Al lla g de la in e enció a queològica s’han
pogu documen a ambé dues ases d’en e a-
men s a l’in e io del emple. Una mol an iga, an e-
io al segle XVI, que es concen a en la pa supe-
io de l’església, p òxima al que se ia el p esbi e i, i
amb en e amen s o ien a s cap a l’al a . L’al a ase
d’en e amen s es p oduïa al lla g del segle XVII i
ocupà espais en el c eue i la nau, o aixecan el
pa imen de ajoles o iginal, i amb una o ien ació
di e en i a iable. Finalmen , la cons ucció de la
no a església ba oca dugué apa ellada la ese -
a d’un espai en la banda d e a del c eue (aquella
si uada o a el ba anc) on s’ubicà una c ip a ela i-
amen g an pe a e en e amen s.
També s’ha ecupe a un lo de monedes dis-
pe ses a eu de la plan a de l’edi icació, que p e-
sen en un es a desigual de conse ació. Es ac-
a d’un o al de sis dine s, o s ells de billó. Cinc
monedes es an encunyades a la seca de València
i una al a a la seca de Ba celona. To es les mone-
des p esen en una c onologia mol homogènia en
Figu a 7. Ce àmica id ada de cuina.
Figu a 8. Taulells deco a ius.
Figu a 9. P océs d’exca ació del ni ell de eble (UE 1005) exis-
en en e el pa imen medie al i el mode n (s. XVIII).
259
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A L’ESGLÉSIA DEL REIAL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT...
insc iu e’s en la dinas ia dels Àus ia, i més conc e-
amen en e els egna s de Felip III i Felip IV. Les
da es d’encunyació an de l’any 1610 al 1665, en
les monedes alencianes, i de l’any 1615 al 1635
en la moneda ba celonina. Cap d’elles é l’any sen-
ce , pe ò han es a da ades pe la seua ipologia2.
En qualse ol cas, s’emma quen en un pe íode im-
media amen p eceden a la e o ma del emple.
A més, el buida de o a la nau p incipal i de
g an pa del c eue deixà a la is a una in e essan
lec u a es a ig à ica, des del pun de is a a que-
Figu a 10. Conjun de ped es eballades ecupe ades: clau de
ol a, do ella i a encamen d’a cada. Figu a 11. De all de la clau de ol a amb la ima ge esculpida de
San Joan i el co de .
ològic i ambé a qui ec ònic, que pe me ia explica
les di e en s ases de c eixemen i des ucció de
l’edi ici, la seqüència e olu i a i l’amo i zació his ò-
ica d’alguns elemen s cons uc ius.
La elació d’uni a s es a ig à iques delimi a-
des a l’exca ació de la nau i el c eue de l’església
del San ua i és la següen :
1001 – Pa imen ce àmic col·loca al 1970.
Les peces són quad ades i an 20 x 20 cm.
Figu a 12. Dine de Felip III encunya a la seca de València. A l’an e s duu la llegenda PHILIPUS. D., i al e e s VALENCIA ..610.
2. El eball de ca alogació i d’es udi del conjun mone a i ou elabo a pe José He ás Apa icio.
260
S. SELMA
1002 – Capa de mo e on assen a a el pa-
imen ce àmic, de 5 cm de g ossà ia ap oximada-
men . 1003 – Te a de ajoles cui es, de 2 cm de
g uix, que es p esen en combinades amb aulells
deco a s de mo ius geomè ics i lo als, que an com-
posicions a iades. Els aulells són peces quad ades
de 22,5/23 x 22,5/23 cm (és a di d’1 pam alencià
de cos a ), men e que les ajoles an di e en s mesu-
es. Hi ha unes quad ades de 22,5/23 x 22,5/23 cm
(1 pam); al es ambé quad ades pe ò de 30 cm de
cos a i al es ec angula s de 15 x 30 cm.
1004 – Ni ell compac a d’a ena i calç sob e
el qual assen a el pa imen an e io , amb una g os-
sà ia mi jana de 5/8 cm.
1005 – Ni ell de unes i ende ocs, amb e a
sol a, ma e ial de cons ucció i peces de ped a e-
ballada. En es a uni a es a ig à ica es concen a o
el ma e ial ce àmic i numismà ic ecupe a . Té una
po ència que oscil·la lleuge amen , dels 25 cm a la
zona d’en ada ins els 45 cm al da an del p esbi e i.
1006 - Te a de ajoles cui es. Les peces són
quad ades, de 30 x 30 cm i es disposen en diago-
nal a la nau, pe ò emma cades pe anges ec es
alineades als a cs dia agmà ics. Es conse en no-
més alguns odals dispe sos al lla g de la nau.
1007 – Capa de mo e de calç on assen a
les ajoles.
1008 – Res es de les pa e s la e als de la
cons ucció gò ica, a asades i ap o i ades com a
onamen ació del nou edi ici.
1009 – Roca na u al.
En de ini i a, els eballs a queològics e ec u-
a s han pe més una millo ap oximació a la econs-
ucció de la plan a i de les ca ac e ís iques a qui-
ec òniques de l’an iga església gò ica del San ua i
que, malau adamen , ou objec e d’un me iculós
p océs de des ucció pe a aixeca el nou emple,
o i la pe i ència d’alguns indicis de l’època an e-
io que a a s’han is co obo a s i ecupe a s g à-
cies als eballs de la in e enció a queològica.
LES ETAPES DE CONSTRUCCIÓ I
CREIXEMENT DE L’ESGLÉSIA
Les ac uacions a queològiques eali zades
en el emple han pe més documen a les ases
de cons ucció i ampliació de l’edi icació conc e a
de l’església, que o ma pa in eg ada del conjun
cons uï que ep esen a el Reial San ua i de la
Ma e de Déu de la Fon de la Salu de T aigue a.
Cal insis i en el e que la in e enció a -
queològica es limi à a l’espai in e io del emple, i
més conc e amen a la nau p incipal i el c eue , no
sob epassan la línia del p esbi e i. D’al a banda,
la p esència de es es de lluï s d’algeps deco a s, i
l’execució dels eballs p opis de es au ació, no ha
pe més in e eni amb majo p ecisió sob e l’es a-
ig a ia mu à ia de les pa e s de l’església.
Malg a o , de l’anàlisi de les dades ob ingu-
des es po p oposa la següen in e p e ació de les
g ans ases de cons ucció i c eixemen del emple,
amb la següen seqüència e olu i a:
Fase 1, o medie al. Segle XV.
Cons ucció del emple gò ic, que enia una
plan a alla gada de saló, amb qua e c ugies, una
ol a supo ada pe a cs dia agmà ics i sense c e-
ue . L’església disposa a d’una po a d’accés en el
cos a d e , a la o a del ba anc, que enca a es
conse a i ha es a ecupe ada.
L’edi icació comp à amb un p imi iu e a o
pa imen de ajoles cui es, amb g andà ies di e-
en s, que enca a es conse a a so e a en mol s
odals de la nau.
No ha es a possible, du an la in e enció
a queològica, pode de e mina la o ma del p es-
bi e i i el pun exac e on inali za a el emple. De
e , a la pa supe io de la nau es locali zà una à ea
d’en e amen s, immedia a al p esbi e i o en ain -lo
pa cialmen , i amb els cossos o ien a s cap a l’al a .
Fase 2, o baix-medie al. Segle XVI.
Co espon a la ase de c eixemen més es-
pec acula que expe imen à o el conjun i, en ce a
mesu a, ambé l’església. Al lla g de la cen ú ia es
an cons ui l’hos a ge ia o la “casa dels capellans”.
A l’ex e io de l’església es a cons ui la
po xada del da an l’any 1588 i, en conseqüència,
s’ob í una po a no a en es a açana, que es a a
alineada a la ca a in e na del emple.
Du an es a ase s’ob í una no a zona d’en-
e amen s a la pa mi jana de la nau, o aixecan
i o nan a posa el pa imen de ajoles inicial. Els
cossos es disposen a a de a és al sen i de la
nau. D’al a banda, es deco en les pa e s amb lluï s
d’algeps que ep esen en escenes a iades.
Fase 3, o mode na/con empo ània. P incipis
del segle XVIII.
A es e momen co espon la cons ucció
d’una po ada d’en ada d’o d e co in i, que des-
plaçà l’alineació de la po a exis en a an de la
ca a ex e na de la açana. A més es desman ellà
el emple gò ic pe cons ui una nau més àmplia i
al a, que p escindeix dels a cs dia agmà ics exis-
en s, i aixeca no es pa e s de cà ega. Es eu i-
li za en nomb osos ma e ials de cons ucció, pe ò
d’al es queda en so e a s pe da all del nou pa-
imen . L’an iga po a gò ica d’accés al emple ou
261
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A L’ESGLÉSIA DEL REIAL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT...
Figu a 13. Plan a gene al de l’exca ació. Fases 1 i 2. Segles XV i XVI.
Figu a 14. Plan a gene al de l’exca ació. Fase 3 en p océs de cons ucció. Segles XVII-XVIII.