TREBALL FINAL DE GRAU EN
MESTRE/A D’EDUCACIÓ INFANTIL
L’EDUCACIÓ VIÀRIA EN EL MARC
D’INFANTIL
Nom de l’alumne/a: Judi h So ia Fo a
Nom del u o /a de TFG: Sa a P ades Plaza
À ea de Coneixemen : Didàc ica de les Ciències Socials
Cu s acadèmic: 2018/2019
ÍNDEX
1. Resum............................................................................................................................ 1
2. Jus i icació...................................................................................................................... 1
3. In oducció eò ica.......................................................................................................... 2
4. Me odologia.................................................................................................................... 3
4.1. Mesu es d’in e enció i col·labo ació amb les amílies....................................... 5
5. Resul a s......................................................................................................................... 7
6. Conclusions................................................................................................................... 19
7. Bibliog a ia i web g a ia................................................................................................. 20
8. Annexes........................................................................................................................ 20
1
1. Resum
Dià iamen la socie a es à exposada al à ic, indicacions i signes d’ale a dels quals s’ha de se
p e ingu s i s’han de conéixe pe a pode desplaça -se de o ma segu a i au ònoma a les ies
e i an així iscs d’acciden s. Pe això, l’objec iu d’aques p ojec e és p opo ciona als nens i nenes
d’in an il els coneixemen s necessa is sob e Educació Vià ia, pe què siguen capaços de p o egi la
seua in eg i a ísica així com la dels al es en el seu desen olupamen quo idià a les ies públiques
an com a ianan s, conduc o s de bicicle a, com passa ge s.
Així doncs, mi jançan aques p ojec e s’ha consciencia als nens i nenes sob e la impo ància que
adqui eixen les seues ac uacions com a ocupan s de les ies públiques així com les epe cussions
que se’n de i en d’elles, omen an d’aques a mane a mesu es de p e enció de iscs des de la
in ància.
To això s’ha aconsegui eballan els con ingu s ia is d’una mane a a ac i a, ac i a i signi ica i a
pe mi jà del con ac e di ec e amb la eali a i el plan ejamen de si uacions que els pe me en
e lexiona i alo a la impo ància d’adqui i uns hàbi s esponsables, solida is i segu s com a
ocupan s de les ies. Pe a ga an i el complimen dels objec ius plan eja s s’ha eali za una
alo ació, e lexió i a aluació, an dels nens i nenes com de la p òpia p àc ica docen i la
p og amació - p ojec e.
Pa aules clau: Vies públiques, segu e a , e lexió i esponsabili a .
2. Jus i icació
A a és d’aques T eball Final de G au es p oposa un p ojec e que ac a sob e l’educació ià ia,
amb l’objec iu que els xique s i xique es d’in an il sàpiguen iden i ica les on s de isc amb les quals
s’han de desen olupa quo idianamen en el con ex ia i en el qual es mouen i adqui isquen unes
ac i uds i conduc es de segu e a que els pe me en e i a aques s iscs.
La c eixen mo o i zació dels desplaçamen s ha con e i el ànsi en un ambien més hos il, sob e o
pe als usua is més ulne ables com són els nens i nenes, siga com a ianan s, passa ge s o
ciclis es, causan conseqüències nega i es com lesions o mo s p oduï s pe sinis es. Pe això, s’ha
de consciencia als xique s i xique es sob e la impo ància d’adop a uns compo amen s i hàbi s
esponsables en on d’un ambien an ad e s, ja que l’en o n en el qual es desplacen, gene almen ,
no conside a les seues ca ac e ís iques. Cal millo a , doncs, les seues conduc es com a usua is de
les ies públiques i com a conseqüència, la segu e a en elles omen an en els/les alumnes la
esponsabili a en l’ús de la ia. Pe això s’ha de comença des de l’e apa d’in an il, des de l’escola
i ambé des de casa, a ensenya -los a e un ús adequa d’aques a, ansme en no sols els
coneixemen s bàsics de les no mes de ci culació, egles i senyals, sinó que ambé donan a conéixe
mesu es de p e enció i de segu e a pe què desen olupen p àc iques d’au op o ecció. Així doncs,
és impo an p omou e ac i uds posi i es cap a una bona educació ià ia, ensenyan -los a desplaça -
2
se i a compa i la ia pública, ja que les pe sones hem d’ap end e a iu e en socie a i això compo a
el desen olupamen d’una sè ie de alo s i no mes. Com a i ma Ocio (com es a ci a en T illo,
2014):
l’educació ià ia és imp escindible pe a aconsegui una educació ciu adana in eg ado a de
o s els p incipis que omen en la con i ència, la ole ància, la solida i a , el espec e, la
esponsabili a i que, en de ini i a, siga una ia que se isca pe a a a o i les elacions
humanes a la ia pública (p. 134).
Pe o això, l’educació és un mecanisme onamen al en el qual els/les mes es adqui eixen un pape
essencial, ja que ajuden i o ien en als xique s i xique es en la c eació de alo s, ac i uds i hàbi s
ia is pe a aconsegui un compo amen posi iu cap a la segu e a a les ies.
3. In oducció eò ica
La amília i l’escola són agen s impo an s en la o mació dels xique s i xique es, ja que són els
p ime s g ups socials de pe inença (RD 1630/2006, de 29 de desemb e, p. 291).
Pe això és essencial que des de les ins i ucions educa i es, i en col·labo ació amb les amílies,
s’o e isca una educació que inga en comp e l’educació ià ia a a és de alo s possibili an un
ànsi més segu , esponsable i saludable. D’aques a mane a s’a a o i à el desen olupamen
pe sonal i in eg al dels xique s i xique es o man així una socie a més cí ica i espec uosa. Méndez
(com es a ci a en Che nes, 2017), a i ma que l’educació ià ia ha de se aplicada des dels p ime s
g aus p omo en així capaci a s, alo s i ac i uds que els pe me en ap end e a p o egi la seua
in eg i a i a pa icipa en la cons ucció de la seua ciu adania, assumin els seus d e s i
esponsabili a s en on de les si uacions de isc que a emp en con a la seua ida.
De la ma eixa mane a, Pe ion (com es a ci a en Che nes, 2017), senyala que aplica -la des d’eda s
p ime enques é com a objec iu adqui i un majo coneixemen a i de desen olupa ap i uds,
des eses i hàbi s que els pe me a ac ua de mane a aonada espec an les no mes de ànsi . Així
s’a a o i à la o mació in eg al dels nens i nenes.
Pe una al a banda, la Llei O gànica 8/2013, del 9 de desemb e, pe a la Millo a de la Quali a
Educa i a (LOMQE) es ableix la segu e a ià ia com una ma è ia que s’ha de ac a en el
cu ículum escola . Així, en el DECRET 38/2008, de 28 de ma ç, del Consell, pel qual s’es ableix el
cu ículum del segon cicle de l’Educació In an il a la Comuni a Valenciana, l’a icle 7, au onomia
pedagògica dels cen es con empla que:
la conselle ia compe en en ma è ia d’educació omen a à que les p og amacions
didàc iques desen olupen el cu ículum des de la pe spec i a de la ole ància, la solida i a ,
la esponsabili a (pa icula men en el consum i en el compo amen ia i), la pau, la salu ,
la sos enibili a i la igual a en e els sexes, acili an el desen olupamen in el·lec ual, a ec iu
3
i social de les xique es i dels xique s, i ajudan -los a elaciona -se amb els al es i a ap end e
les pau es elemen als de con i ència (p. 55020).
D’aco d amb aques a llei, l’educació ià ia és un ema que ha d’es a p esen a les aules d’in an il i
que s’ha de ac a de o ma ans e sal pe pode aconsegui un can i de la conduc a i els hàbi s
dels/les alumnes a les ies públiques.
Malg a que els con ingu s ia is es eballen a les escoles, només es a de mane a pun ual, quan
es ol eballa aques ema, i no de mane a con inuada al lla g del cu s. Això po se degu a
di e sos mo ius, o bé que no se li dóna la impo ància que eque eix o que els docen s no disposen
dels coneixemen s necessa is, ja que no enen una o mació especí ica ni una implicació su icien .
Pe això és an impo an que la comuni a educa i a adqui isca una ac i ud ac i a i posi i a a més
d’una o gani zació i coo dinació amb els memb es de la comuni a , i comp e amb ma e ials
necessa is pe a acili a aques a in e enció (Bisque a, 1996).
Pe ò l’educació no és l’únic ac o que po millo a les condicions de segu e a ià ia. És necessà ia
la col·labo ació de la socie a en gene al pe mi jà d’al es aspec es de supo com la implemen ació
de p og ames d’in e enció d’educació ià ia o ien a s cap a les necessi a s especí iques dels
xique s i xique es, l’o gani zació d’ac i i a s, alle s i jocs didàc ics en els quals puguen posa en
p àc ica els seus coneixemen s, campanyes de segu e a ià ia de sensibili zació, e c. pe a
aconsegui can is de compo amen s en els nens i nenes. La inali a de la in o mació sob e
educació ià ia és p opo ciona a o s els xique s i xique es una educació que a a o isca el seu
desen olupamen pe sonal, la salu i quali a de ida, e i an els acciden s de ànsi (Poó, López,
Tosi, Nuccia one i Ledesma, 2015).
Així, doncs, són di e sos els au o s que a i men que g àcies a la col·labo ació i ajuda d’aques es
campanyes i p og ames d’in e enció, hi ha hagu una educció de les axes de sinis es i lesions
(Nazi , 2011).
4. Me odologia
Aques p ojec e s’ha du a e me amb xique s i xique es del segon cicle d'Educació In an il, més
conc e amen , amb nens i nenes de 5 anys, ja que a aques a eda enen la capaci a su icien pe a
dialoga i a iba a conclusions a a és de la e lexió a més de eni consciència sob e l’en o n que
els en ol a, les no mes que el egulen i la seua esponsabili a en on d’ell.
Així doncs, el pape del mes e/a és onamen al en l’educació dels nens i nenes, ja que és qui ha
d’acompanya als seus alumnes en el seu p océs educa iu. Pe això, du an o es les sessions que
s’han du a e me, s’ha ajuda als xique s i xique es en aquells momen s necessa is pe a acili a i
po encia al màxim el seu desen olupamen mo iu, a ec iu, social i cogni iu. Pe a això, s’ha adop a
una ac i ud de espec e on s’ha a és i dona espos a a les seues demandes i necessi a s, es ablin
un clima a ec uós i a o able du an o el p océs. A més, s’ha dona l’opo uni a de pode exp essa

4
les seues opinions i els seus sen imen s, sense po a come e e o s omen an així el sen imen de
segu e a en si ma eix i la seua au oes ima i ansme en , al ma eix emps, segu e a i con iança.
Tanma eix, s’ha mo i a i s’ha es imula en o momen als nens i nenes, po encian la seua
implicació i col·labo ació a a és de p egun es, e o ços posi ius i con idan -los a in es iga , a
ap end e i a cons ui el seu p opi ap enen a ge, elacionan les seues expe iències p è ies amb els
nous coneixemen s. A més, s’ha espec a semp e els i mes de cadascú, en que o en capaços
de descob i les seues p òpies possibili a s d'acció, exp essió i comunicació an en els seus
in e essos com en els seus sen imen s.
Respec e a les sessions, s’ha eballa a a és d’una me odologia ac i a on, no solamen de o ma
ans e sal, sinó ambé pe mi jà de sessions plani icades s’han ac a aspec es lliga s a l’Educació
Vià ia. To això s’ha e a a és d’expe iències i encials, jocs i dinàmiques, d’una mane a lúdica i
di e ida amb la inali a de gene a uns hàbi s i compo amen s co ec es que pogue en a iba a
in e io i za . Així, es p e enia que ap engue en que l’educació ià ia implica in e ac ua amb els
al es en un espai compa i on han de ind e en comp e i espec a els al es. A més, desp és de
cada sessió ha ingu lloc una assemblea o espai de diàleg amb una du ada de in minu s
ap oximadamen , on han pogu exp essa i opina lliu emen sob e el que han eballa , e lexionan
així sob e o allò que han ap és en cada una d’elles. També s’han plan eja si uacions on podien
aona sob e aquells p oblemes als quals s’en on en dià iamen i han compa i les seues i ències
quo idianes, apo an possibles solucions i anali zan les ac i uds co ec es i les inco ec es. Aques
espai ha ajuda a desen olupa el seu pensamen i a po encia la seua capaci a e lexi a pa in del
seu ni ell madu a iu i de la eali a en la qual iuen, ja que han compa i les seues idees amplian
els seus coneixemen s d’una o ma signi ica i a. Pe an , a a és d’aques a me odologia s’ha
omen a la in e acció, la pa icipació i la e lexió en g up, a a o in el desen olupamen in eg al dels
nens i nenes.
A més, en les sessions en les quals han pa icipa les amílies, una egada acabada l’ac i i a , s’ha
ap o i a l’espai de diàleg pos e io pe què els pa es i les ma es pogue en comunica com s’ha ia
desen olupa l’ac i i a , si els ha ia ag ada als xique s i xique es i si ha ia sigu adequada i
adap ada a l’eda i ca ac e ís iques dels nens i nenes. A més, eien p opos es de millo a i apo a en
la seua opinió pe sonal sob e o allò que c eien con enien pe a pode millo a la p àc ica.
Quan a la dis ibució g upal de les ac i i a s, algunes s’han eali za en g ups eduï s, al es en g an
g up i al es de mane a més au ònoma. S’ha combina aques es o mes de eball, ja que cadascuna
ha apo a uns ap enen a ges i uns bene icis di e en s. Pe exemple, les ac i i a s més
indi uduali zades han p opo ciona un desen olupamen més pe sonal als nens/nenes i, a a és
de les ac i i a s en equip els/les alumnes han ap és a eballa de mane a coope a i a espec an
ce es no mes i ap enen a compa i i ajuda als al es.
5
Quan a l’o gani zació dels espais, cal des aca que aques p ojec e ha ingu lloc al CEIP Jaume I,
locali za a Cas elló de la Plana, conc e amen a l'ad eça Camí Vell de l'Alco a, 15. Els espais on
han ingu lloc les ac i i a s han es a adap a s i han espos a les necessi a s i les ca ac e ís iques
dels nens i nenes. Aques es s’han du a e me en espais amplis i lliu es d’obs acles que han pe més
desen olupa -les de mane a luida i on els xique s i xique es han pogu es a còmodes i anquils.
Tanma eix, s’han u ili za espais obe s i anca s, segons el ipus d’ac i i a , ja que cada un ha b inda
unes possibili a s. Així doncs, algunes s’han eali za a l’aula de cinc anys, modi ican i o gani zan
el mobilia i segons l’ac i i a que es po a a a e me. Pe ò ambé s’han u ili za al es espais com el
hall d’in an il, el pa i de l’escola i el pa c municipal d’Educació Vià ia de la Policia Local de Cas elló.
Respec e a l’o gani zació del emps, aques p ojec e s’ha du a e me du an qua e se manes. Cada
ac i i a ha cons a de dues pa s. En la p ime a s’ha desen olupa la p òpia ac i i a i, en la segona,
s’ha du a e me una xico e a assemblea. A més, han ingu lloc abans del pa i, ja que els xique s i
xique es es a en més anquils i enien una ac i ud més ecep i a. L’ho a d’acabamen depenia de
la du ada de cada ac i i a més els in minu s que s’a egien de l’assemblea que es eali za a
pos e io men a cada una d’elles. Respec e a l’excu sió, com que a ind e lloc o a del cen e
escola , enia un ho a i di e en , des de les 9.30 h ins a les 12.00 h, que es a o na a l’escola pe
a e l’assemblea pos e io .
4.1. Mesu es d’in e enció i col·labo ació amb les amílies
L'educació és un p océs mol lla g que comença pe la amília i desp és pe l'escola i es necessi a
les dues pa s pe a aconsegui un comple desen olupamen educa iu i pe sonal del xique /xique a.
Tan l’escola com la amília enen un objec iu en comú que és el desen olupamen global i ha mònic
dels nens/nenes i, pe a aconsegui -ho, han d’o gani za -se i es uc u a -se eali zan una asca
compa ida, de mane a que es acili e la consecució d’aques objec iu p incipal. Pe això, en aques
p ojec e s’ha ingu en comp e la pa icipació i la col·labo ació de les amílies en l'educació dels nens
i nenes, es ablin una elació co dial en e docen i pa es/ma es pe al de e una asca e ec i a i
comple a. D’aques a mane a s’ha gene a un clima de con iança que ha pe més po encia al màxim
el desen olupamen dels/les alumnes.
Així doncs, pe a les sessions p og amades en aques p ojec e s’ha o e i a les amílies l’opo uni a
de pa icipa ac i amen en de e minades ac i i a s, p opo cionan així ocasions i espais on pode
col·labo a , in e can ia i compa i amb els nens/nenes i mes es expe iències quo idianes. Cal di
que el nomb e màxim de amilia s pa icipan s e a de dues pe sones. Quan desi ja en pa icipa en
alguna ac i i a ho comunica en p è iamen (uns dies abans) ano an el seu nom a una llis a que hi
ha ia a l’en ada de l’aula (annex 1). Tanma eix, se’ls ha p opo ciona un ull on apa eixia explicada
l’ac i i a en la qual ha ien de pa icipa pe al de pode p epa a -la pe a, pos e io men , du -la a
e me a l’aula. A més, s’ha eali za un alle de pa es/ma es, on han pogu col·labo a en l’elabo ació
del ma e ial pe a les di e en s ac i i a s i pe a això, han acudi a l’escola quan han pogu i ho han
6
desi ja (din e de la jo nada escola pe què si necessi a en ajuda pode o e i -la, i uns dies abans
de les sessions en les quals s’u ili za a el ma e ial pe què es igue a o p epa a ).
Així doncs, s’ha es able una comunicació con inuada en e pa es/ma es i mes a on s’han
in e can ia pensamen s, s’han compa i inquie uds i s’ha in e can ia in o mació sob e els seus
ills/ illes. A més, s’ha ap o i a qualse ol momen i espai pe a pode e aques s in e can is
d’in o mació, ja que és impo an que les amílies sàpiguen el que an els seus ills i illes a l’escola.
Així ma eix, pe què els amilia s es igue en in o ma s sob e com es du ia a e me aques p ojec e
s’han eali za dues con oca ò ies de pa es/ma es. La p ime a a ind e lloc abans d’inicia el
p ojec e i l’úl ima, una egada inali za aques . Pe a e -los sabe sob e aques es con oca ò ies
se’ls ho a comunica a a és de ci cula s (annex 2). En la p ime a eunió es a in o ma sob e la
impo ància de du a e me aques p ojec e, sob e quina e a la seua inali a , la p og amació que es
du ia a e me pe a pode conéixe quines ac i i a s es eali za ien, en quines d’elles pod ien
pa icipa els amilia s, com pod ien e -ho i quan, com se ien aques es ac i i a s, quina se ia la
me odologia emp ada i quins objec ius es pe segui ien. A més, es a in o ma sob e l’excu sió que
es a ia al Pa c d’Educació Vià ia, exp essan -los que se’ls epa i ia una ci cula (annex 3) a ells i
elles a a és dels seus ills i illes una se mana abans de eali za -la i així assaben a -los sob e o
allò que e a con enien pe a pode eali za l’eixida i au o i za els seus ills i illes pe a eixi del
cen e escola .
En la segona i úl ima eunió es a e una alo ació sob e com s’ha ien desen olupa les sessions
del p ojec e. Tanma eix es a e una alo ació i una e lexió gene al sob e o allò que s’ha ia
obse a en els/les alumnes, quins coneixemen s ha ien adqui i , com ha ia sigu el seu p océs i la
seua e olució al lla g del p ojec e, o allò que s’hague a pogu millo a , si hi ha ia hagu algun
con lic e i, en de ini i a, si c eien que el p ojec e ha ia sigu e icaç i ha ia pe més als nens i nenes
ap end e ealmen sob e Educació Vià ia. També an con a com ha ia sigu la seua expe iència
com a pa icipan s en el p ojec e, com s’ha ien sen i i com els ha ia esul a el clima d’aula.
Finalmen , es a en ega als amilia s l’en e is a eali zada a l’inici del p ojec e (annex 4) pe a
pode compa a els esul a s i pode comp o a , desp és de les di e en s sessions, en quina mesu a
els nens i nenes ha ien augmen a els seus coneixemen s sob e Educació Vià ia.
També s’han ap o i a els momen s d’en ada i eixida de l’escola pe al de comunica qualse ol
qües ió elle an als amilia s, com pe exemple, e algun eco da o i impo an o aco da amb ells
i elles aquelles ac i i a s en les quals pa icipa ien. Així doncs, s’ha eballa de o ma conjun a i
coo dinada, de mane a que o s i o es han es a in oluc a s/in oluc ades pe al d’a a o i i en iqui
el p océs educa iu dels nens/nenes i con ibui al desen olupamen in el·lec ual, social i emocional
d’aques s.
7
5. Resul a s
Pe a pode aconsegui els objec ius plan eja s en aques p ojec e s’han eali za una a ie a
d’ac i i a s. Aques es són les següen s:
Ac i i a 1 Tí ol: Pa xís ia i
Tipus: Joc Ag upació: Pe i s g ups i pa elles
Lloc: Pa i de l’escola Du ada: 1 ho a
Pa icipan s: Alumnes, mes a i amilia s
Objec ius:
- Associa cada senyal de à ic amb aquella conduc a que s’hau ia d’adop a en on d’ell.
- P oposa conduc es i ac i uds en on de de e minades si uacions.
- Conéixe i iden i ica els elemen s ia is i senyals de à ic que apa eixen.
- Reconéixe la unció dels elemen s ia is i senyals de à ic que es ac en.
- O dena adequadamen les ima ges de les conduc es.
Con ingu s:
- El desen olupamen del joc p o agoni za com a mi jà pe a conéixe la eali a .
- L’adquisició d’hàbi s adequa s pe a e i a si uacions de pe ill i la sol·lici ud d’ajuda da an d’ell.
- La alo ació i el espec e de les no mes que egeixen la con i ència en els g ups socials a què
pe anyen.
- La cons ucció dels signi ica s cul u als dels elemen s de la eali a i del medi en què iuen.
- Els senyals de à ic i la seua impo ància.
- No mes bàsiques de à ic com a ianan s i conduc o s.
Desen olupamen : P è iamen a la sessió, es a dibuixa sob e el sòl del pa í dos eco egu s
ci cula s amb caselles ep esen an un pa xís ia i. En les caselles hi ha ia di e en s elemen s
ia is i senyals de à ic, un en cada casella, com el senyal de STOP, semà o en oig (un pe a
ianan s i l’al e pe a ehicles), semà o en e d (un pe a ianan s i l’al e pe a ehicles), senyal
de cedi el pas, senyal de ci culació p ohibida, senyal d’en ada p ohibida, senyal de sen i
obliga o i i pas pe a ianan s. Desp és es a di idi als/les alumnes en dos g ups i cada un es a
col·loca a un eco egu di e en . Una egada dis ibuï s, cada g up es a posa pe pa elles. Pe
a pode comença el eco egu , la p ime a pa ella a llança el dau (elabo a p è iamen pe la
mes a i els amilia s) que con enia, pe uns cos a s un ce cle pe i i pe uns al es, dos ce cles
pe i s ep esen an que podien a ança una o dues caselles espec i amen . Així doncs, quan una
pa ella llança a el dau, ha ia de ecó e les caselles co esponen s i si ua -se damun del dibuix
que hi ha ia en cada una. Una egada col·locades al lloc ha ien de di quina conduc a hau ien
d’adop a en on d’eixe senyal i, pos e io men eixi del eco egu i di igi -se on es a en si uades
unes ima ges. Una egada allí, ha ien d’o dena i o ma unes ima ges que es a en di idides en
ui inye es sob e les conduc es que s’hau ien d’adop a pe a cada senyal simulan un
encaclosques (annex 5). Abans de comença el joc es an explica les conduc es que apa eixen
14
Ac i i a 7 Tí ol: Ens p o egim
Tipus: Joc Ag upació: G an i pe i s g ups
Lloc: Pa i de l’escola Du ada: 1 ho a
Pa icipan s: Alumnes i mes a
Objec ius:
- Conéixe i econéixe di e en s elemen s de segu e a .
- P oposa si uacions que eque isquen l’ús d’elemen s de segu e a .
- Iden i ica quins elemen s de segu e a s’han d’u ili za com a conduc o s i com a ianan s.
- Col·loca adequadamen els elemen s de segu e a a les pa s del cos co esponen s.
Con ingu s:
- L’adquisició d’hàbi s adequa s pe a e i a si uacions de pe ill i la sol·lici ud d’ajuda da an d’ell.
- La cons ucció dels signi ica s cul u als dels elemen s de la eali a i del medi en què iuen.
- Els elemen s de segu e a .
Desen olupamen : Pe a la p ime a pa de l’ac i i a es a p oposa una si uació en la qual
ha ien d’esb ina quin elemen de segu e a hau ien d’u ili za en on d’ella. Pe a espond e, els
nens i nenes ha ien d’ana a busca a di e en s zones del pa i de l’escola una ca olina (de mesu a
DIN A3) amb el dibuix de la espos a co ec a pe a oca -la. La p ime a pe sona que a iba a
oca a la ca olina amb la mà i eia una no a p opos a pe què la es a pogue a ende ina -la
seguin el ma eix p ocedimen . La mes a a comença el joc eali zan la següen p opos a:
- Quan mun em en bicicle a ens hem de posa ... (casc)
Els dibuixos que con enien les ca olines e en les següen s: casc, cin u ó de segu e a , genolle es,
colze es, cadi e a de segu e a i a milla e lec o a.
Pos e io men , es a epa i di e ses ima ges sob e senyals i elemen s ia is i es an llegi
di e en s ende inalles sob e aques s (annex 11) pe què els nens/nenes busca en l’elemen que
co esponia amb l’ende inalla, digue en el seu nom i si ana a di igida a conduc o s o a ianan s.
Recu sos i ma e ials: Pape con inu pe als mu als, gomae a, cola, o og a ies de les conduc es,
elc o i ima ges i ende inalles dels senyals de à ic i elemen s ia is.
A aluació:
- Han iden i ica el senyal co esponen pe a cada ende inalla?
- Han conegu el nom dels senyals de à ic i elemen s ia is que apa eixien?
- Han sabu quina és la unció dels senyals de à ic i elemen s ia is que apa eixien?
- Han di e encia les conduc es adequades de les conduc es inadequades pe mi jà de la e lexió?
- Han econegu els elemen s de segu e a ?
- Han sabu quins són els bene icis que compo a eali za una conduc a adequada?
- Han sabu de ec a quines són les conseqüències de eali za una conduc a inadequada?

15
Desp és es a di idi als nens/nenes en g ups i se’ls a mos a di e en s elemen s de segu e a
( o s e en eals, menys el cin u ó de segu e a que e a una banda de ela neg a): casc, banda de
ela neg a, genolle es, colze es i a milla e lec o a. Una egada obse a s, se’ls a eali za unes
qües ions (annex 12). El p ime g up que sabia la espos a alça a la mà i se li dona a el o n
pe què aga a a l’elemen de segu e a que co esponia i el col·loca a adequadamen a la pa del
cos d’un memb e del seu g up. En aquells casos que no sabien com e -ho, els companys del seu
g up podien ajuda -lo.
Recu sos i ma e ials: Ca olines, casc, banda de ela neg a, genolle es, colze es i a milla
e lec o a.
A aluació:
- Han conegu i econegu els di e en s elemen s de segu e a ?
- Han p oposa si uacions que eque i en l’ús d’elemen s de segu e a ?
- Han iden i ica quins elemen s de segu e a s’han d’u ili za com a conduc o s i com a ianan s?
- Han col·loca adequadamen els elemen s de segu e a a les pa s co esponen s del cos?
Segons l’a icle 6 del DECRET 38/2008, del 28 de ma ç, del Consell, pel qual s’es ableixen els
con ingu s educa ius del segon Cicle d’Educació In an il a la Comuni a Valenciana, i l'ORDRE del
24 de juny de 2008 de la Conselle ia d'Educació, s’especi ica que el ca àc e de l’a aluació de
l’Educació In an il se à global, con ínua i o ma i a, i que la ècnica p incipal del p océs de l’a aluació
se à l’obse ació di ec a i sis emà ica.
Així doncs, l’a aluació del p ojec e s’ha basa en aques dec e . A més, l’a aluació ha cons a de
es momen s: inicial, ja que s’han ingu en comp e els coneixemen s i les expe iències p è ies dels
nens i nenes pe adap a la plani icació i adequa -la a les ca ac e ís iques pe sonals i g upals
d’aques s, així com als seus in e essos i a les seues necessi a s. Pe a això, s’ha eali za una
en e is a (annex 4) a pa es i ma es p è iamen a la eali zació del p ojec e pe a sabe o allò que
ja coneixien els nens/nenes sob e Educació Vià ia. També ha sigu con ínua, ja que s’han anali za
les di icul a s dels nens i nenes i s’ha obse a el seu p océs de desen olupamen i els
ap enen a ges adqui i s adequan la in e enció educa i a a les seues necessi a s. Pe úl im, ha
sigu inal, ja que s’ha obse a l’e olució i els p og essos aconsegui s en el p océs d’ap enen a ge
pe mi jà de les di e en s ac i i a s.
Respec e a l’a aluació del p océs d’Ensenyamen – Ap enen a ge la ècnica u ili zada ha sigu
l’obse ació di ec a dia a dia du an la eali zació de les di e en s ac i i a s i assemblees, pe a
po encia i a a o i la comp ensió, e lexió i in es igació de o allò que ha oco egu a l’aula. A més,
s’han emp a ins umen s d’a aluació com a a el dia i de classe, on s’ha egis a l’expe iència
pe sonal de cada xique i xique a al lla g del p océs, cosa que ha pe més anali za els a anços i les
di icul a s que enien pe a pode assoli les compe ències. També s’ha emp a el egis e anecdò ic
(annex 13), on s’han desc i els e s o si uacions que s’han conside a elle an s pe a l’alumne/a o
16
el g up i s’han ano a els seus compo amen s, ac i uds i in e essos. Així ma eix, s’ha u ili za una
sè ie de c i e is pe a a alua als nens i nenes (annex 14).
Així doncs, desp és de du a e me les di e en s ac i i a s, s’han ob ingu uns esul a s que han
pe més descob i o s aquells coneixemen s que han ana adqui in els nens i nenes al lla g del
p ojec e sob e Educació Vià ia. Així doncs, a a és de les sessions s’ha obse a que els xique s i
xique es han ap és a iden i ica i a di e encia els di e en s ipus de senyals de à ic ela ius a cada
sis ema de conducció i els di e en s elemen s ia is que poden oba -se a les ies, ja que han sigu
capaços d’iden i ica -los i ep esen a -los de o ma adequada de di e en s mane es i en di e en s
si uacions.
Tanma eix han sigu capaços de econéixe les uncions d’alguns senyals de à ic i elemen s ia is
que ja coneixien i han ap és les uncions d’al es, així com a di e encia aquelles que an di igides
pe a ianan s d’aquelles que an di igides pe a conduc o s i la impo ància de espec a -les. Això
s’ha obse a quan han ac ua de o ma esponsable espec an les no mes i senyals de à ic
ela i es a cada sis ema de conducció. A més, han conegu les uncions que exe ceixen els agen s
de policia a les ies públiques, ja que han sigu capaços de ep esen a co ec amen el seu pape
i de du a e me conduc es de espec e cap a aques s a a és de la ep esen ació de si uacions de
ol desen olupan ac i uds posi i es i solidà ies en elació amb l’ús de les ies.
A més, han sabu di e encia les conduc es adequades de les conduc es inadequades que enen
lloc al con ex ia i pe mi jà del diàleg, e lexionan en on de di e ses si uacions plan ejades i
iscudes sob e aquells compo amen s i ac i uds que s’hau ien de posa en p àc ica a les ies pe
a con ibui a una majo segu e a , an d’un ma eix com dels al es, i sob e aquelles que pod ien
posa en isc la ida de les pe sones. Tanma eix han ap és, mi jançan la e lexió, quins són els
bene icis que compo a eali za unes conduc es adequades i esponsables a les ies, i les
conseqüències que se’n de i en de eali za conduc es inadequades, p enen consciència de les
seues p òpies conduc es i dels pe ills als quals es an exposa s els ianan s, ia ge s i conduc o s.
Pe una al a banda, han sigu capaços de econéixe di e en s ipus de ehicles i elemen s de
segu e a a a és de la seua iden i icació an en ima ges com pe mi jà d’elemen s eals. A més a
més, han ap és el nom d’al es elemen s de segu e a que con ibueixen a p o egi la in eg i a ísica
de les pe sones així com la seua unció, com han d’u ili za -se i quan, ja que han obse a i han
u ili za di e en s elemen s de segu e a en un ús adequa i esponsable d’aques s.
Respec e a l’a aluació de la p àc ica docen , s’ha plan eja com un mi jà pe a pe ecciona -la, pe ò
ambé com a una mesu a de o mació pe manen de la p òpia docen . Pe això, s’ha u ili za una
sè ie de c i e is pe al d’a alua la p òpia p àc ica docen (annex 15).
Així doncs, desp és d’a alua -la cal di que du an el desen olupamen de les ac i i a s, s’ha a a o i
un clima adequa en e alumnes i mes a, ja que s’ha es able una elació d’a ec e que ha pe més
17
que es desen olupa en en un ambien de espec e i ha monia. Així ma eix, s’ha omen a la
pa icipació dels nens i nenes en o momen , ja que s’han u ili za es a ègies de mo i ació o e in
l’ajuda necessà ia du an el desen olupamen de les di e en s ac i i a s i p opo cionan
e oalimen ació pe a a a o i en o momen el seu eball. A més, s’ha espec a els i mes
d’ap enen a ge de cada nen i nena, ja que se’ls ha ajuda semp e que ho han necessi a , omen an
així un eball més e icien i au ònom pe a cadascú.
Pe una al a banda, s’ha a a o i l’elabo ació de no mes de con i ència p opo cionan un espai de
espec e a l’aula, e i an el desen olupamen de con lic es i donan espos a de mane a asse i a a
aquells con lic es que han so gi . A més, s’ha ingu en comp e les opinions i les apo acions de o s
els nens i nenes de mane a que han pogu compa i les seues expe iències i els seus coneixemen s
amb la es a de companys/companyes i amb la mes a.
Quan a les explicacions de les ac i i a s, s’ha eali za una b eu in oducció abans d’inicia -les d’una
mane a cla a i adap ada a l’eda i les ca ac e ís iques dels nens i nenes, acili an així l’adquisició
de nous coneixemen s. Això ha sigu possible a a és de di e en s ècniques, com el plan ejamen
de p egun es o pe mi jà de demos acions. D’aques a mane a els xique s i xique es han sabu en
o momen quina e a la inali a de cada ac i i a abans de comença a e -la, cosa que ha acili a
que la seua asca o a més e ec i a i signi ica i a.
A més, s’ha comp o a de di e en s modes si els nens i nenes han comp és les ac i i a s pe mi jà
del diàleg i u ili zan di e en s es a ègies com en que epe i en el p océs o en -los p egun es, pe
a acili a la seua comp ensió.
Pe una al a banda, s’han ingu en comp e els in e essos i els coneixemen s p e is dels/les
alumnes, ja que s’ha conside a o allò que sabien sob e Educació Vià ia es ablin una connexió
amb els nous ap enen a ges adqui i s.
Pe úl im, espec e a la elació amb les amílies s’ha es able una comunicació luida, an a a és
de la pa icipació en les ac i i a s com ambé du an les eunions i momen s de obada, c ean un
ambien de espec e i con iança que ha a a o i el p océs d’ap enen a ge dels nens i nenes.
Quan a l’a aluació de la p og amació - p ojec e, l’ins umen u ili za ha sigu l’obse ació di ec a
dels nens i nenes. A més, pe a a alua cadascuna de les ac i i a s du es a e me al p ojec e s’ha
e a a és dels semà o s de la classe. Aques s han sigu elabo a s pe la mes a i les amílies. Ací,
els nens i nenes, en acaba cada sessió, col·loca en un gome sob e el colo del semà o que
conside a en, segons si l’ac i i a els esul a a més ag adable o menys. En aquells casos en què
l’ac i i a els esul a a a ac i a i mo i ado a apega en un gome sob e el colo e d del semà o , si
no els esul a a in e essan , l’apega en sob e el colo oig i, en els casos en què no queda en
o almen con ençu s, l’apega en sob e el colo a onja. Cada ac i i a enia el seu semà o i es
col·loca en a la pa e de l’aula abans d’inicia cada una d’aques es. Així doncs, pe a la p ime a
18
sessió es a col·loca un semà o amb el nom de la p ime a ac i i a a la seua pa supe io , pe al
que els nens i nenes sabe en el que es a en alo an . Aques es a e i a quan es a inicia la
segona sessió i es a col·loca el segon semà o amb el nom de segona ac i i a . Abans d’inicia el
p ojec e es a explica quina e a la unció d’aques s. Pe mi jà dels semà o s queda en e lec ides
les alo acions dels nens i nenes sob e les ac i i a s p og amades pe a ind e-les en comp e a
l’ho a de e l’a aluació de la p og amació - p ojec e.
A més, s’ha ingu en comp e la alo ació i la e lexió de les amílies eali zades du an les
assemblees pos e io s a les ac i i a s i ambé el qües iona i de alo ació p opo ciona .
Així ma eix, pe a l’a aluació de la p og amació - p ojec e s’han ingu en comp e una sè ie de c i e is
(annex 16) pe a així comp o a en quina mesu a ha sigu e icaç. Així doncs, espec e a la posada
en p àc ica d’aques p ojec e, s’han o e i múl iples expe iències i si uacions plan ejades que han
pe més als nens i nenes conéixe les di e en s no mes, elemen s ia is i senyals de à ic ela ius a
cada sis ema de conducció així com les uncions d’aques s. Així ma eix, s’han p opo ciona
expe iències que han possibili a la ep esen ació i coneixemen de di e en s ols a les ies públiques
adqui in així conduc es i ac i uds segu es en on de de e minades ci cums àncies.
A més, s’han p esen a si uacions que han pe més conéixe i amilia i za -se amb di e en s ipus de
ehicles i ambé amb els elemen s de segu e a , pe exemple a a és de la p opos a pe pa dels
nens i nenes de di e en s si uacions que eque i en l’ús d’elemen s de segu e a o a a és
d’expe iències que possibili a en es a en con ac e i posa en p àc ica l’ús adequa i esponsable
dels elemen s de segu e a .
També s’han p opicia si uacions que han pe més posa en p àc ica, de di e en s mane es, els
coneixemen s adqui i s sob e els elemen s ia is i els senyals de à ic associan -ho amb aquelles
conduc es que s’hau ien d’adop a en on d’ells, p enen consciència sob e les seues p òpies
ac uacions i modi ican aquelles inadequades pe al es de esponsables i espec uoses. A més,
s’han o e i múl iples espais de diàleg que han pe més du a e me una e lexió sob e les di e en s
conduc es i si uacions plan ejades, com pe exemple, els compo amen s que hau ien d’adop a
com a ocupan s de les ies públiques o els iscs als quals es an exposa s.
Cal di que s’han ingu en comp e els seus coneixemen s p e is elacionan -los en les ac i i a s, ja
que s’ha pa i d’aquells coneixemen s sob e Educació Vià ia amb els quals ja con a en abans
d’inicia el p ojec e, i s’ha es able una connexió amb els nous ap enen a ges.
A més, s’ha a a o i el eball an de mane a indi idual com de mane a col·lec i a on han pogu
posa en p àc ica les seues capaci a s i habili a s pe sonals i eballa de mane a conjun a
exp essan les seues opinions i compa in els seus coneixemen s. Pe una al a banda, ambé s’ha
a a o i la pa icipació ac i a de les amílies en di e en s ac i i a s, cosa que ha con ibuï a c ea un
clima de majo con iança i segu e a i, en conseqüència, una majo mo i ació en els nens i nenes.
19
Quan a les di e ses si uacions plan ejades i expe iències iscudes, han es a adap ades al ni ell i
les ca ac e ís iques dels nens i nenes, ja que aques s han sigu capaços de du -les a e me sense
a penes di icul a s.
En de ini i a, s’han plan eja múl iples i a iades si uacions que han possibili a que els nens i nenes
pogue en e lexiona i alo a la impo ància d’adqui i unes ac i uds espec uoses i posi i es cap a
les ies públiques pe a pode desen olupa -les en la seua ida dià ia.
6. Conclusions
La inali a d’aques p ojec e e a consciencia als nens i nenes sob e els pe ills que compo en les
ies públiques i, com a conseqüència, ap end e mesu es de segu e a , ja que depend à de la nos a
ac uació que els xique s i les xique es puguen adqui i unes capaci a s i habili a s que pe me en als
més menu s desen olupa -se de o ma segu a en la seua ida dià ia.
Així doncs, desp és de du a e me la p og amació - p ojec e a l’aula, s’ha pogu comp o a , pe
mi jà de l’obse ació di ec a i sis emà ica de les di e en s sessions d’ac i i a s, l’augmen p og essiu
dels coneixemen s dels xique s i xique es sob e Educació Vià ia, adqui in així ac i uds de espec e
i compo amen s esponsables com a ianan s, conduc o s de bicicle es i passa ge s. Pe an , s’han
aconsegui els objec ius plan eja s, do an als nens i nenes d’una majo au onomia pe a ac ua
d’aco d amb unes no mes que con ibuïsquen a augmen a la segu e a i la quali a de ida a les
ies públiques. Així doncs han ana augmen an el seu coneixemen sob e els senyals de à ic i els
elemen s ia is eballa s, han conegu alguns dels elemen s de segu e a que s’han d’u ili za i les
no mes de ànsi que han de compli com a ocupan s de les ies.
Tanma eix, a a és del p ojec e s’ha aconsegui a a o i un ap enen a ge signi ica iu dels nens i
nenes, ja que ha se i pe a e o ça els seus coneixemen s p e is sob e Educació Vià ia i
elaciona -los amb el descob imen d’al es nous. A més, han ac ua com els p incipals p o agonis es
del seu ap enen a ge, ja que han eballa i han ap és pe mi jà d’expe iències i si uacions eals i a
a és d’una me odologia lúdica i i encial com és el joc p o agoni za . To això ha possibili a que
ac ua en i es desen olupa en en un en o n a ac iu i mo i ado pe a ells/elles, sense a penes se
conscien s de o allò que han ana ap enen sob e educació i segu e a ià ia du an el ansco egu
del p ojec e.
A més, o això ha sigu possible, g àcies a l’ajuda i pa icipació de les amílies que s’han implica
en l’execució del p ojec e pe a acili a que es desen olupa a de la mane a més e icien possible.
Així doncs, o es aques es ac i i a s, si uacions i i ències han pe més als nens i nenes
desen olupa -se i ap end e en un ambien a o able, de con iança i segu e a que ha con ibuï a
augmen a i en iqui les seues expe iències en con ac e amb la eali a i els seus coneixemen s
sob e Educació i Segu e a Vià ia.

20
7. Bibliog a ia i web g a ia
Bisque a, R. (1996). Temas ans e sales y o ien ación. Manual de o ien ación y u o ía. Mad id:
P axis.
Casal, P. (P oduc o ). (1993). DGT la se ie [YouTube]. De
h ps://www.you ube.com/wa ch? =LQSQl3ej9c0
Che nes, C. Meibol, T. (2017, oc ub e): Educación ial, pa a o alece el p oceso de
in e ap endizaje en los escola es en e apa de educación inicial. A lan e. Recupe a de
h p://www.eumed.ne / e /a lan e/2017/10/educacion- ial-escola es.h ml
DECRET 38/2008, de 28 de ma ç, del Consell, pel qual s’es ableix el cu ículum del segon cicle de
l’Educació In an il a la Comuni a Valenciana. [2008/3838]
F abe i, C. (2011). Julia, Pa o y el espía. Mad id: M . Ga amond.
Ga cía, C. (P oduc o ). (2014). Las señales de Ci culación. [YouTube]. De
h ps://www.you ube.com/wa ch? =W5pewg39ibk
Méndez, M. C. (2011, agos ). Educación Vial en P ima ia. Inno ación y expe iencias educa i as.
Recupe a de
h ps://a chi os.csi .es/a chi os/andalucia/ensenanza/ e is as/iee/Nume o_45/LUCIA_CAB
RERA_1.pd
Nazi , J. I. (2011). Guía p ác ica pa a el diseño e implemen ación de polí icas de segu idad ial
in eg ales conside ando el ol de la in aes uc u a. San iago de Xile: Cepal.
ORDRE de 24 de juny de 2008, de la Conselle ia d’Educació, sob e l’a aluació en l’e apa d’Educació
In an il.
Poó, F. M., López, S. S., Tosi, J., Nuccia one, M. I., y Ledesma, R. D. (2015). Educación ial y
mo ilidad en la In ancia. doi: 10.1590/2175-3539/2015/0192881
REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desemb e, pel qual s’es ableixen els ensenyamen s mínims
del segon cicle d’educació in an il. («BOE» 4, de 4-1-2007.)
T illo, M. P. (2012, 27 de ma ç). E olución legisla i a de la educación ial en España: nue os e os
pa a educado es e ins i uciones. Ensaio: A aliação e Polí icas Públicas em Educação.
Recupe a de h p://www. edalyc.o g/a iculo.oa?id=399534053007
8. Annexes
0
ÍNDEX
Annex 1: Llis a de amílies pa icipan s............................................................................. 1
Annex 2: Ci cula s de les eunions..................................................................................... 1
Annex 3: Ci cula excu sió.................................................................................................. 2
Annex 4: En e is a pe a pa es i ma es............................................................................. 2
Annex 5: Ima ges de les conduc es.................................................................................... 3
Annex 6: Con e: Júlia, Ànec i l’espia................................................................................... 4
Annex 7: P egun es sob e el con e......................................................................................7
Annex 8: F ases sob e compo amen s i ac i uds ià ies.................................................... 7
Annex 9: Senyals elabo ades.............................................................................................. 7
Annex 10: Conduc es adequades i inadequades.................................................................8
Annex 11: Ende inalles....................................................................................................... 8
Annex 12: Qües ions sob e els elemen s de segu e a ....................................................... 9
Annex 13: Regis e anecdò ic.............................................................................................. 9
Annex 14: A aluació del p océs d’Ensenyamen – Ap enen a ge..................................... 10
Annex 15: A aluació de la p àc ica docen ........................................................................ 11
Annex 16: A aluació de la p og amació - p ojec e............................................................ 12
1
Annex 1: Llis a de amílies pa icipan s
Ac i i a s
Noms dels/les alumnes
Noms dels amilia s
Ac i i a 1: Pa xís Via i
Ac i i a 3: Què a ies si...?
Ac i i a 4: Mans a l’ob a
Ac i i a 5: Ac uem!
Annex 2: Ci cula s de les eunions
P ime a eunió:
Es imades amílies,
Volem in o ma - os que s’ha decidi du a e me un p ojec e sob e Educació Vià ia anomena
l’Educació Vià ia en el ma c d’in an il. En aques p ojec e es ac a an alguns con ingu s sob e
Educació i Segu e a Vià ia pe a ap opa els os es ills/ illes al coneixemen de l’en o n al qual
s’a on en dia a dia. Així, es omen a à l’adquisició d’uns hàbi s i u ines que pe me en
desen olupa uns compo amen s més espec uosos possibili an una majo segu e a a les ies.
A més, ens ag ada ia comp a amb la os a pa icipació i ajuda pe al desen olupamen de
di e en s sessions.
Pe a man eni - os més in o ma s sob e aques p ojec e es eali za à una eunió a l’escola el dia
___ de ______ a les ___h.
Salu acions
Segona eunió:
Es imades amílies,
Com sabeu el p ojec e d’Educació Vià ia ha inali za , pe an , ens ag ada ia eali za una e ce a
eunió pe al de e una alo ació i e lexió sob e com ha sigu el ansco egu d’aques , com ha
sigu el p océs i l’e olució dels os es ills i illes al lla g del p ojec e, els objec ius aconsegui s,
p opos es de millo a, e c.
Pe an , old íem compa i amb osal es o s aquells aspec es que hem pogu obse a i sabe
com ha sigu la os a expe iència com a pa icipan s en el p ojec e.
Aques a eunió ind à lloc a l’escola el dia ___ de ______ a les ___h.
Salu acions
2
Annex 3: Ci cula excu sió
Es imades amílies,
Com ja sabeu con inuem eballan amb el p ojec e sob e Educació Vià ia. Així doncs, el p òxim
dia ___ de ______ a les___ h eali za em una excu sió al pa c municipal d’Educació Vià ia de la
Policia Local de Cas elló.
Pe a e l’eixida ens a eplega à l’au obús a les 9.30 h a l’escola, i l’ho a de o nada se à a les
12.00 h ap oximadamen .
L’objec iu d’aques a eixida és ap opa als nens i nenes al coneixemen de l’en o n a a és d’una
expe iència eal que els pe me a conéixe i amilia i za -se amb les no mes, els elemen s ia is i
senyals de à ic.
Alumne/a: _____________________ amb DNI:_____________________
pa e/ma e: ____________________ au o i ze al meu ill/ illa a ana al pa c municipal d’Educació
Vià ia de la Policia Local de Cas elló.
Salu acions
Annex 4: En e is a pe a pa es i ma es
ENTREVISTA PER A PARES I MARES
Nom de l’alumne/a: ______________________________________
Coneix el nom dels senyals de à ic di igides a ianan s?
Quines?_______________________________________________
Sap quines són les seues uncions?
Coneix el nom dels senyals de à ic di igi s pe a conduc o s?
Quines?_______________________________________________
Sap quines són les seues uncions?
Coneix els elemen s que o men les ies públiques?
Quins?________________________________________________
NO
SI
SI
NO
NO
SI
SI
NO
SI
NO
9
- Quan un co xe dis e aquí p e én apa ca , jo m’a u e mol a p op i el con ide a con inua . A la po a
d'un ga a ge o a l'en ada a l'hospi al em eu às semp e ben posada. Qui sóc? El senyal de p ohibi .
- Amb només es colo s o dene a cada u, si o s em espec en, no hi hau à cap acciden , qui sóc?
El semà o .
- Sóc un iangle d’amabili a pel qual els co xes es deixen passa , quiosc? El senyal de cedi el pas.
- Roja com una poma, semble la caixa d'una ensaïmada, qui sóc? El senyal STOP.
- Pel dia i la ni me'l pose al co xe, i en cas de enada no em done cap colp, qui sóc? / S'usa pe
als pan alons, ambé al co xe, an de dia com de ni , què és? El cin u ó de segu e a .
- Sóc un dònu i pe on has d'ana , les meues le xes 'ho indica an, qui sóc? El senyal de sen i
obliga o i.
Annex 12: Qües ions sob e els elemen s de segu e a
- Quin elemen o elemen s u ili za em quan mun em en bicicle a?
- Quin elemen o elemen s u ili za em quan usem el pa í?
- Quin elemen o elemen s u ili za em si usem els pa ins?
- Quin elemen o elemen s u ili za em quan ia gem amb co xe?
- Quin elemen o elemen s u ili za em si s’ha a a ia el co xe en una ca e e a i hem de baixa d’ell?
Annex 13: Regis e anecdò ic
Nom i cognoms de l’alumne/a: ______________________________________________________
Lloc: ________________ Da a: ________________ Ho a: _______________________________
Ac i i a : ______________________________________________________________________
Si uació: _______________________________________________________________________
Ci cums àncies elle an s: _________________________________________________________
Desc ipció del e obse a : ________________________________________________________
In e p e ació: ___________________________________________________________________
Valo ació: ______________________________________________________________________

10
Annex 14: A aluació del p océs d’Ensenyamen – Ap enen a ge
ÍTEMS
SI
A VEGADES
NO
Han iden i ica els di e en s senyals de à ic que han
apa egu ela ius a cada sis ema de conducció?
Han ac ua de o ma esponsable espec an les no mes i
senyals de à ic?
Han e un ús adequa i esponsable dels elemen s de
segu e a ?
Han sigu capaços de di e encia conduc es adequades de
conduc es inadequades a les ies pe mi jà de la e lexió?
Han sigu capaços de e lexiona sob e els compo amen s
adequa s que s’han de p end e a les ies?
Han ep esen a adequadamen els di e en s senyals de
à ic i elemen s ia is pe mi jà del dibuix?
Han econegu els di e en s elemen s de segu e a ?
Han sabu quins són els bene icis que compo a eali za
una conduc a adequada?
Han sabu de ec a quines són les conseqüències de
eali za una conduc a inadequada?
Han econegu quines són les uncions i el ol que
exe ceixen els agen s de policia a les ies públiques?
Han conegu els di e en s senyals de à ic que han
apa egu ?
Han conegu els elemen s ia is que han apa egu ?
Han esb ina quina és la unció que exe ceixen els
elemen s de segu e a ac a s?
Han sabu quina és la unció dels senyals de à ic
apa egu s?
Han sabu quina és la unció dels elemen s ia is ac a s?
Han e lexiona sob e aquelles o mes d’ac ua que
s’hau ien d’adop a en on de les si uacions plan ejades?
Han associa els senyals de à ic amb aquelles conduc es
que s’hau ien d’adop a en on d’ells?
Han ep esen a cada ol de o ma adequada?
Han p oposa conduc es i ac i uds segu es on a les
si uacions plan ejades?
11
Han p oposa si uacions que eque isquen l’ús d’elemen s
de segu e a ?
Han comp és la impo ància de espec a els senyals de
à ic i no mes ià ies?
Annex 15: A aluació de la p àc ica docen
ÍTEMS
SI
A VEGADES
NO
S’ha a a o i un clima adequa en e
alumnes i mes a?
S’ha omen a la pa icipació dels nens i
nenes?
S’ha a a o i l’elabo ació de no mes de
con i ència o e in un espai de espec e a
l’aula?
S’ha pa i dels in e essos i coneixemen s
p e is dels/les alumnes?
La elació amb les amílies ha sigu luida
a a o in el p océs d’ap enen a ge?
Les explicacions de les ac i i a s han sigu
cla es i adap ades a l’eda i
ca ac e ís iques dels nens i nenes?
S’ha o e i ajuda du an el
desen olupamen de les ac i i a s?
S’ha espec a el i me d’ap enen a ge de
cada nen i nena?
S’ha comp o a de di e en s modes si els
nens i nenes han comp és les ac i i a s?
S’ha comunica la inali a de les ac i i a s
abans d’inicia -les?
S’ha a a o i la esolució de con lic es de
mane a asse i a?
S’han ingu en comp e les opinions i les
apo acions de o s els nens i nenes?
S’ha acili a l’adquisició de nous
coneixemen s a a és de di e en s
12
ècniques ( en p egun es,
demos acions)?
Annex 16: A aluació de la p og amació - p ojec e
ÍTEMS
SI
A VEGADES
NO
S’han o e i expe iències que pe me e en conéixe les
di e en s no mes i senyals de à ic ela ius a cada
sis ema de conducció?
S’han b inda si uacions que pe me e en conéixe les
uncions dels di e en s senyals de à ic?
S’han p esen a ocasions que pe me e en conéixe els
elemen s ia is que han apa egu ?
S’han p opo ciona expe iències que pe me e en
conéixe i posa en p àc ica l’ús adequa i esponsable
dels elemen s de segu e a ?
Les conduc es i si uacions eballades sob e Educació
Vià ia han sigu adap ades al ni ell i ca ac e ís iques
dels nens i nenes?
S’ha o e i un espai de diàleg que pe me e a du a e me
la e lexió sob e les di e en s conduc es i si uacions
plan ejades?
S’han p esen a si uacions on pogue en e lexiona
sob e els compo amen s adequa s que s’han de
p end e a les ies?
S’ha p opo ciona un espai que els pe me e a
ep esen a adequadamen els di e en s senyals de
à ic i elemen s ia is pe mi jà del dibuix?
S’han p esen a si uacions que pe me e en conéixe i
amilia i za -se amb els elemen s de segu e a ?
S’ha p opo ciona su icien in o mació que e a possible
el coneixemen de les uncions dels elemen s ia is?
S’ha a a o i el eball de mane a col·lec i a poden
compa i coneixemen s amb els al es?
S’ha a a o i el eball de o ma indi idual posan en
p àc ica els coneixemen s p e is i els nous?
13
S’han p esen a si uacions que pe me e en conéixe i
dis ingi els di e en s ipus de ehicles ac a s?
S’han mos a si uacions que pe me e en associa els
senyals de à ic amb aquelles conduc es que s’hau ien
d’adop a en on d’ells?
S’han p opo ciona expe iències que possibili a en la
ep esen ació i coneixemen de di e en s ols a les ies
públiques?
S’han possibili a espais on pogue en p oposa i eali za
conduc es i ac i uds segu es en on de si uacions
plan ejades?
S’han o e i expe iències que pe me e en posa en
p àc ica l’ús adequa dels elemen s de segu e a ?
S’ha p opo ciona un espai on els xique s i xique es
pogue en p oposa si uacions que eque i en l’ús
d’elemen s de segu e a ?
S’han plan eja si uacions en les quals pogue en alo a
la impo ància de espec a els senyals de à ic i no mes
ia is?
S’ha a a o i la pa icipació ac i a de les amílies?