TREBALL FINAL DE GRAU EN MESTRA
D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EL LLEGAT PATRIMONIAL DE BENICARLÓ
RECURS DIDÀCTIC PER A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Nom de l’alumna: Hena Ma ínez Ayza
Nom del u o : José Vicen e Gil Noé
À ea: Didàc ica de les Ciències Socials
Cu s acadèmic: Cu s 2020/2021
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
1
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
RESUM
Els elemen s pa imonials,són una eina mol en iquido a i mo i ado a que, amb el supo de
l’aula, pe me en elaciona coneixemen s eò ics i p àc ics de l’à ea de Ciències Socials.Pe
aques mo iu, en aques T eball de Fi de G au s’u ili za an pe a descob i con ingu s
his ò ics i cul u als a pa i de la eali a que ens en ol a. Aques es udi es cen a en e una
p opos a didàc ica pe què l’alumna conega les di e en s eali a s socials segons l’e apa de
la his ò ia en què ens obem i en enga aques p océs com la mane a de elaciona el
p esen amb els e s oco egu s en el passa . L’objec iu d’aques eball és ap opa l’alumna
al seu en o n cul u al i his ò ic més p ope , d’una mane a més en iquido a, com és la
eali zació d’una u a d’e olució his ò ica i cul u al pels di e en s espais emblemà ics de
Benica ló. D’aques a mane a, es omen en les eixides cul u als des de l’escola, ja que és
una o ma mol e icien de conèixe el pa imoni cul u al que ens en ol a. A més,
s'in odueixen les TIC mi jançan la c eació d’una Escape Room online, amb o s els
coneixemen s adqui i s p è iamen pe al de epassa els con ingu s d’una mane a lúdica i
mo i ado a. Pe an , g àcies a aques a inicia i a, es po di que l’expe iència és la millo
eina pe a end e, comp end e i ap end e.
Pa aules clau
Elemen s pa imonials, Ciències Socials, TIC, Escape Room i expe iència.
2
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
ÍNDEX
RESUM 2
1. JUSTIFICACIÓ I INTRODUCCIÓ 4
2. MARC TEÒRIC 5
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ 8
4. METODOLOGIA 9
4.1 Ensenya Ciències Socials amb les TIC 10
4.2 Les u es his ò ico-cul u als 12
5. RESULTATS 13
6. REFLEXIONS FINALS 23
7. BIBLIOGRAFIA 24
8. ANNEXOS 26
3
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
1. JUSTIFICACIÓ I INTRODUCCIÓ
El cu ículum d’Educació P imà ia de la Comuni a Valenciana, egula pel Dec e 108/2014,
de 4 de juliol, cons a d’una secció e e en als aspec es socials, his ò ics, cul u als,
geog à ics i econòmics del p océs d’Ensenyamen -Ap enen a ge (E-A). Aques s p e enen
es udia com iuen les pe sones dins d’una ma eixa socie a i això ha de susci a l'in e ès
dels alumnes pe ap end e a iu e en socie a , espec an les no mes que la egeixen.
Conc e amen al Bloc 4 del cu ículum del e ce cicle, 5è i 6è cu s d’E.P, dins l’À ea de
Ciències Socials, es oba l’es udi del pas del emps, de les di e en s e apes de la his ò ia
pe pode elaciona els e s del p esen amb els e s del passa i a la ma eixa egada,
ap end e a espec a el pa imoni cul u al i his ò ic que ens en ol a, i p end e consciència de
les causes i conseqüències dels esde enimen s que es p odueixen.
Aques TFG, de modali a p o essionali zado a, p e én documen a i c ea un ma e ial
didàc ic mol inno ado g àcies a les Tecnologies de la In o mació i la Comunicació (TIC); a
més d’implemen a una no a o ma de conèixe la his ò ia i millo a el seu p océs d’E-A a
pa i del pa imoni local. G àcies a aques en ocamen , es po educa als in an s d’una
mane a més mo i ado a en -los ap o undi i en end e els p oblemes de la ida i compa a
els nous coneixemen s amb les expe iències iscudes an e io men . A més, aques eball
ambé aba ca à els Objec ius de Desen olupamen Sos enible (ODS), els quals ens
ajuda an a dona al pa imoni la impo ància que es me eix, així com alo a i eni cu a del
plane a, ja que és de o s i s’ha de conse a en bon es a .
L’objec e d’es udi pe a l’elabo ació d’aques a p opos a didàc ica é di e ses mo i acions,
an pe sonals com acadèmiques. La mo i ació pe sonal a causa del sen imen de
pe inença cap al poble, la il·lusió pe conèixe amb més p o undi a la his ò ia i la cul u a
d’aques i d’ací; la mo i ació acadèmica, pe a pode ap end e de mane a més signi ica i a
aques s coneixemen s sob e els espais emblemà ics de la locali a i ansme e’ls amb g an
passió i sensibili a als u u s alumnes, men e s’ap enen els con ingu s de l’À ea de
Ciències Socials d’una mane a més en iquido a i en e inguda a pa i del seu p opi poble.
Pe ap o undi més sob e aques eball, el plan ejamen es eali za à basan -se en la
població de Benica ló, una pe i a ciu a a la cos a no d de la p o íncia de Cas elló, més
conc e amen en la coma ca del Baix Maes a . Pe ò, enca a així, aques eball po se
aplica a qualse ol lloc on es ulga des aca la his ò ia i la cul u a sob e el pa imoni que
en ol a als seus habi an s i e isible la impo ància d’aques a pe a l’educació.
4

Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
En quan al plan ejamen didàc ic, en aques a p opos a s’apos a pe les TIC, i amb això,
l’Escape Room és un model de gami icació on l’alumne és el cen e del p océs educa iu, i
s’usen es a ègies, models i elemen s p opis dels jocs en con ex os aliens pe mi jà d’una
expe iència lúdica que omen e la mo i ació, la implicació i la di e sió. Com bé a i ma Ga cia
(2019), aques a me odologia pe me als pa icipan s in oluc a -se d’una mane a més ac i a
en la asca dissenyada pel p o esso a , a més a més, p omou la c ea i i a , la imaginació, el
pensamen lògic i el aonamen deduc iu.
D’al a banda, una al a dinàmica d’ap enen a ge en iquido a són les u es
his ò ico-cul u als, pe això Rod igo, Méndez i Asensi (2015), pa len dels seus objec ius els
quals són: “p omou e el espec e pel pa imoni i la seua alo ació, isi a -lo pe assumi -lo
de mane a ac í ica i u ili za l’espai pe p oblema i za -lo i discu i -lo” (p. 53). Pe an , es
poden ex eu e una sè ie d’a an a ges sob e aques a p opos a didàc ica com són: iu e la
cul u a en di ec e, elaciona concep es de la his ò ia a pa i dels edi icis i espais que
s’obse en, i ambé pe me la cohesió del g up implica , en e d’al es.
Amb aques TFG es p e én ap opa la his ò ia del pa imoni local de mane a eò ico-p àc ica
a l’alumna del e ce cicle d’Educació P imà ia, mi jançan me odologies inno ado es, les
quals ajuden a conèixe els di e sos espais emblemà ics de Benica ló i l’e apa de la his ò ia
a la qual pe anyen i in odui així, un ap enen a ge signi ica iu dels con ingu s de l’à ea de
Ciències Socials, d’una o ma més lúdica, c idane a i mo i ado a.
2. MARC TEÒRIC
Ac ualmen pe a es udia Ciències Socials, es ce ca i s’in es iga sob e esde enimen s de la
his ò ia d’una o ma més gene al, sense p es a mol a a enció a o a la in o mació que es
po oba als ca e s d’una ma eixa locali a , a allò que és p ope i p opi, com és el cas de
l’en o n de l’alumne, la qual cosa els pe me ap o undi i en end e els p oblemes de la ida i
de la socie a , a més de la cul u a, el desen olupamen social i econòmic, la iden i a i el
sen imen de pe inença de l’alumna sob e el seu poble.
L’en o n a ac a en aques TFG és la ciu a de Benica ló, si uada a la cos a no d de la
p o íncia de Cas elló, conc e amen la coma ca del Baix Maes a . En aques p ojec e es
ac a an elemen s cul u als ca ac e ís ics de la eligió, l’ag icul u a, el come ç, la polí ica i la
socie a mi jançan els elemen s més emblemà ics de la his ò ia d’aques a ciu a , adap a s al
ni ell cu icula del 3e cicle d’Educació P imà ia, de l’à ea de Ciències Socials.
5
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Segons Lleida (2010), el pa imoni a qui ec ònic es à o ma pe o s els edi icis impo an s
que a o guen a una socie a el ca àc e de llega g àcies als seus alo s his ò ics, cul u als i
emblemà ics, la qual cosa es po conside a impo an com a llega d’un poble que conse a
el seu passa de mane a ma e ial o imma e ial i li dóna la impo ància que es me eix. Pe
an , el pa imoni cul u al es à o ma pe o aquell pa imoni ma e ial, on des aquen els
edi icis a qui ec ònics ja que són de ca àc e angible i han sigu c ea s pe g ups socials del
passa ; i d’al a banda el pa imoni imma e ial, el qual és de ca àc e in angible i o ma pa
del llega d’un an ic g up social, com pe exemple les o og a ies, els espais cul u als, els
e anys, les ases e es, e c, d’ací la impo ància de p ese a i espec a el pa imoni i
o es les adicions cul u als.
D’aques a mane a, coneixen i anali zan alguns dels espais his ò ics més impo an s de
Benica ló, es descob i an e s de les di e en s e apes de la his ò ia, comp eses en e la
P ehis ò ia i l’Eda Con empo ània, ap enen així a elaciona concep es del passa amb
l’ac uali a . A més, com p oposa ambé Lleida (2010), la mane a d’ac ua dels docen s
da an aques s con ingu s, s’ha de basa en la alo ació de les e apes c onològiques de
cada edi ici pa imonial, la millo a de la se a o mació com a docen i el omen de la
in es igació educa i a pe a op imi za la asca docen i millo a l’ap enen a ge de l’alumna .
Els objec ius d’aques eball sob e el pa imoni local, ambé p e enen compli amb els
Objec ius de Desen olupamen Sos enible (ODS), i en e d’al es, els més usa s en la
p opos a didàc ica són: acció pel clima, educació de quali a i igual a de gène e, a més de
la ida dels ecosis emes e es es.
Els ODS són d’obliga complimen pe a o s amb la p omesa de no deixa ningú da e e,
pe ò s’ha posa especial a enció en millo a la quali a de ida dels xique s i xique es. [...]
Sens dub e podem ano a que es ac a d’uns ambiciosos objec ius pe i pe a la in ància
ac ual i u u a. Con iem en el complimen dels comp omisos i en la capaci a de mesu a els
a enços i mancances (Palacian, 2019, p.63).
En aques p ojec e es eballa l’acció pel clima i la ida dels ecosis emes e es es pe què
s’ap opa a l’alumna el seu en o n més p òxim, es a pa ícip d’aques i ambé es
consciencia de la e i ali zació de o allò que és nos e i es à al nos e abas . A més, un
al e objec iu és e e en a l’educació dels alumnes, els quals enen el d e a eb e un
ensenyamen p opi i o mal, que els ajuda à en un u u a se espec uosos, eni èxi en la
ida i se bones pe sones. I l’úl im, l’objec iu a e e ència a la igual a en e pe sones, que
o s som iguals i hem de se espec a s, ac an ambé l’e olució del pape de la dona en el
6
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
emps, des de emps p ehis ò ics ins l’ac uali a . Els con ingu s eò ics que l’alumna
descob i à mi jançan aques a p opos a didàc ica, es an basa s en el pa imoni e nològic de
Benica ló. P a s (2014) de ineix aques pa imoni de la següen mane a:
a) El pa imoni és una cons ucció social.
b) Els discu sos exposi ius, en qualse ol de les se es o mes, han ana aga an cada egada
més p eponde ància sob e els e e en s pa imonials, als quals so in eleguen o en
p escindeixen (sal an les especi ici a s, sob e o , del pa imoni a ís ic).
c) El pa imoni es à es e amen incula a la cons ucció iden i à ia.
d) El pa imoni endeix a man eni una elació mol es e a amb les ac i i a s u ís iques i
lúdiques en gene al que es ma e iali za segons pa àme es més o menys objec i ables.
e) El pode polí ic (i ambé l’econòmic, pe ò pe aons di e en s) é un in e ès es a ègic en el
pa imoni, a causa de les p emisses an e io s (p.153).
Pe pa la d’aques pa imoni e nològic, es e e encia à la eligió i l’a a pa i de l’església
més impo an del poble que ep el nom del pa ó, San Ba omeu, jun amb el campana
ubica a la ma eixa plaça. Es pa la à de la seua es uc u a, de l’època a la qual pe any i
dels di e en s usos que ha ingu al lla g de la his ò ia. A més, els alumnes indagan pe
in e ne , descob i an ce es cu iosi a s que els inci a an a isi a l’església i adona -se’n
d’elemen s que els ha ien passa desape cebu s.
D’al a banda, en quan a la socie a , anali za an una casa adicional benica landa, ubicada
a l’an ic ba i de San a Càndida on descob i an com i ien les pe sones de l’època, a què es
dedica en, què enien a les cases i com ho gua da en, en e al es coses. A més a més, la
pa del come ç es eu à e lec ida al Maga zem de la Ma o ambé anomena les
D assanes, un edi ici his ò ic on el come ç d’oli i i es a a assegu a i e a una de les on s
econòmiques més impo an s de l’època.
En quan a la jus ícia i la polí ica, l’edi ici Gò ic o l’an ic Ajun amen , és un e e en pe a
con a la his ò ia a a és dels seus elemen s, an a ís ics, com es uc u als. I inalmen , en
quan a l’ag icul u a i la amade ia, Benica ló comp a a amb unes exca acions so a e a,
anomenades aljubs, que p o eïen als animals i als camps de l’aigua de la pluja que es
ecollia allí dins. Tal i com diu Mesegue (1985), un aljub medi e ani és un disposi iu
sub e ani, exca a a la oca o cons uï de àb ica, de plan a ec angula o apezoidal de no
mol a p o undi a i cobe s amb bó eda, des ina s a ecolli i emmaga zema l’aigua de la
pluja amb des í al consum de pe sones, camps i ama s.
Pe això en aques TFG es p e én e a iba als alumnes la his ò ia del poble en què iuen,
la qual cosa els mo i a pe ap end e e s de la his ò ia que han oco egu a pa i dels p opis
7
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
espais emblemà ics de la locali a . T eballa el pa imoni local, pe an , aconsegueix una
di usió de la cul u a del poble i la alo ació de l’en o n pe pa de l’alumna , a més de
conèixe el que és p opi, iden i ica -se i sensibili za -se amb la se a cul u a.
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Tal i com diu Ped eño (2015), l’indi idu iu a la ece ca dels signes d’iden i a segons el
mo imen social, a pa i d’un econeixemen mol més p o und de la his ò ia del poble, les
o mes de ida i les adicions. Amb aques a a i mació es p e én alo a els signes d’iden i a
que ansme la his ò ia del pa imoni local d’un poble, així com ambé dona a conèixe la
se a cul u a i les se es adicions pe al d’in eg a als alumnes en la socie a que els
en ol a. Alesho es, l’alumna s’adona de la impo ància de cuida i conse a la ciu a en
què iuen i a més a més, d’una mane a més global, eni cu a del món, ja que és de o s.
L’objec iu p incipal d’aques TFG és ensenya Ciències Socials als alumnes d’Educació
P imà ia, conc e amen l’e olució de la his ò ia a pa i dels espais més emblemà ics de la
ciu a de Benica ló, inco po an les eines TIC pe a e l’ap enen a ge d’aques s con ingu s
més lúdic i mo i ado . Pe a aconsegui -ho, s’ha ce ca in o mació elacionada amb ac i i a s
que s’han eali za en di e en s ins i ucions o docen s que han ac a aques con ingu s
d’una mane a semblan i a con inuació es p esen en una sè ie d’exemples que han se i
pe a ecolza aques p ojec e.
D'aques a mane a, l'Ajun amen de Benica ló ha posa en p àc ica una p opos a didàc ica
basada en la his ò ia de la casa adicional de San a Càndida (Annex 14), que o e eix un
ma e ial de supo que acili a la comp ensió i l’anàlisi d’aques edi ici cul u al. Aques a
p opos a és lexible segons el ni ell de l’alumna i el p o esso a que ho posa en p àc ica,
qui pod à ma isa o modi ica qualse ol elemen adap an -lo a les ci cums àncies. Algunes
de les ac i i a s que es p oposen consis eix en emplena unes i xes amb p egun es sob e
l’obse ació p è ia dels elemen s de l’espai a ac a i una al a basada en ac i i a s més
expe imen als, a a o in la e lexió dels alumnes sob e les ca ac e ís iques de la casa
adicional i la ida quo idiana de l’època.
A més a més, el museu de la ciu a de Benica ló (Mucbe), a o gani za l’any 2016 la I
T obada de e-c eado s al pobla ibe del Puig de la Nau, anomenada: “To nen els
Ile ca ons!” (Annex 15). Amb aques a p opos a didàc ica es p e én ap opa als
in e essa s/des la his ò ia dels habi an s ibe s que an iu e al pobla du an el segle V a.C
d'una mane a més lúdica i ac i a. Les ac i i a s p og amades inclouen alle s d'a esania
ibe a i ec eacions ea als de une als, li ú gies i al es cos ums de l'època. Amb això, s’ha
8
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Sessió 1: Els o ígens de Benica ló
Desc ipció
Objec ius de la sessió
S’inicia à la uni a didàc ica posan en comú
amb els g ups base, o a la in o mació
ecollida al museu, sob e els ibe s de
Benica ló, classi ican -la en di e en s
p egun es que el p o esso /a ano a à a la
pissa a pe a ajuda -los a o dena les
idees sob e el ema i les ano a an en un
ull, el qual se à compa i pe o l’equip.
Desp és, pe g ups di an una idea pe
p egun a de les que han aco da
p è iamen i hi hau à un enca ega
d’esc iu e-ho al seu ull. D’aques a mane a
el/la docen s’adona à de la capaci a de
sín esi dels alumnes, sob e la in o mació
ob inguda en llocs poc habi uals, o a de
l’aula a més de la in es igació pe pa dels
alumnes sob e allò que olen ap end e.
Pe inali za la sessió, es eali za à una
isi a guiada en 3D del pobla íbe de
Benica ló pe mi jà de la web:
cas ellona queologico.es.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Fomen a el diàleg en e iguals.
- Sabe exp essa -se da an del públic.
- Sin e i za la in o mació ob inguda en el
museu.
- T eballa al ol an del pobla ibe .
- Re lexiona sob e el pa imoni cul u al i
l’en o n p ope als xique s
Recu sos
Espai
❖Exposició Te a d’Ibe s al MUCBE
(Annex 0)
❖“Els ibe s de Benica ló” (Annex 1)
❖Pissa a
Aula i de 5è
Me odologia
Els alumnes in es iguen sob e què olen ap end e i desp és ho posen en comú a l’aula,
amb la guia del p o esso . D’aques a mane a es descob eixen con ingu s d’una mane a
au ònoma pe pa de l'alumna i això a que la me odologia sigui més ac i a i mo i ado a.
Sessió 2: Aconseguim el í ol de “ ila”
Desc ipció
Objec ius de la sessió
El p o esso /a epa eix un ull pe g up
base on es à esc i a la Ca a Pobla de
Benica ló adap ada al ni ell de l’alumna de
5è i 6è. S’u ili za el mè ode Lec u a
compa ida pe a llegi -la g upalmen d’una
o ma més dinàmica. A con inuació, a pa i
d’aques ex , hau àn de dedui què és una
Ca a Pobla i ex eu e di e ses idees que
desp és posa an en comú amb el
g up-classe.
- Sabe què és una Ca a Pobla i la seua
u ili a a a o del poble.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Sabe exp essa -se da an del públic.
- Llegi d’una mane a cla a i comp ensible
pe a se en ès/a pels companys/es.
- Fomen a la lec u a.
- Despe a l'in e ès pe l’o igen del seu
poble.
15

Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Recu sos
Espai
“La Ca a Pobla de Benica ló” (Annex 2)
Aula i de 5è
Me odologia
Lec u a compa ida: un memb e del g up llig el p ime pa àg a del ex i desp és els al es
memb es han de sabe explica què és el que han en ès. I així successi amen ins
acaba de llegi -lo o en e o s. D’aques a mane a exis eix una me odologia més ac i a
de comp ensió lec o a i dels con ingu s a ac a .
Sessió 3: Explo em Benica ló
Desc ipció
Objec ius de la sessió
El p o esso /a exposa a la pan alla els 5
g ups d’in es igació que es o ma an. Els
alumnes han d’escolli un ema pe pe sona
segons les se es p e e ències, de mane a
equi a i a pe al de e g ups iguals en e
o s i mescla així, els g ups base. Desp és,
cada g up a à el epa imen de ols
(po a eu, sec e a i, mode ado , supe iso
i coo dinado ) eco da s p è iamen pel
docen . A con inuació el/la docen epa eix
una úb ica a alua i a g upal a cada equip
pe a que la coneguen i així sabe en què
se an a alua s al lla g de la uni a didàc ica.
Cada g up elegi à un nom pe a l’equip i
ecolli à o s els ma e ials en una sola
ca pe a conjun a que gua da an a la
p es a ge ia de l’aula.
- Elegi un ema segons les p e e ències i
sense la in luència d'al es companys.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Se sabedo s sob e què i com se’ls
a alua à.
- C ea una mo i ació sob e els con ingu s
que es an a ac a del pa imoni que els
en ol a.
Recu sos
Espai
❖G ups d’in es igació (Annex 3)
❖O dinado , p ojec o i pan alla
❖Rúb ica de coa aluació (Annex 9)
Aula i 5è
Me odologia
G ups d’in es igació: es di ideix la classe en g ups equi a ius segons les p e e ències de
l’alumna amb la inali a de descob i in o mació in e essan pe a ells i e una
me odologia més mo i ado a i c idane a.
16
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Sessió 4: Explo em Benica ló
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Cada g up s’enca ega de busca la
in o mació co esponen al seu ema. To s
els con ingu s que oben a In e ne , els
ano a an en un ull i a an un ecull
d’in o mació que o dena an en la següen
sessió. En aques a sessió el docen
in odui à el concep e de bibliog a ia; pe
an , els alumnes hau an d’ano a el lloc
d’on ex euen la in o mació (blog, pàgina
web d’un col·legi, e is a, llib e, wikipedia
e c). D’aques a mane a, el p o esso /a
s’adona de la iabili a de la in o mació
buscada.
- Pensa en o allò que olen ap end e.
- Ce ca in o mació de o el que olen
sabe i els in e essa.
- T eballa el pa imoni ma e ial i imma e ial
de Benica ló.
- Fomen a la lec u a i el diàleg en e iguals.
- Disc imina la in o mació que ce quem a
la xa xa i alo a el seu g au de ce esa.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Se conscien s de la iabili a dels ecu sos
que s’u ili zen pe a ce ca la in o mació.
- Fomen a l’ús de les TIC.
Recu sos
Espai
❖4 o 5 o dinado s segons el nomb e
de g ups.
❖Fulls en blanc i es oig.
Aula d’in o mà ica
Me odologia
G ups d’in es igació: es di ideix la classe en g ups equi a ius i cadascun s’enca ega à de
busca in o mació d’un elemen pa icula del pa imoni de Benica ló.
Sessió 5: Anali zem el nos e passa
Desc ipció
Objec ius de la sessió
El p o esso /a epa eix a cada g up
d’in es igació un ull amb di e ses
p egun es sob e el seu ema a ac a . Cada
g up hau à de sin e i za o a la in o mació
de la xa xa i emplena la i xa pe al
d’o dena les idees. A isa als alumnes que
o a la in o mació que sin e i za an els se à
mol ú il pe a eali za un p ojec e sob e el
ema, així que han de se conc e s i cla s
en les se es aules- esum.
- Sin e i za la in o mació ob inguda en
in e ne du an l’an e io sessió.
- Disc imina la in o mació que ce quem a
la xa xa i alo a el seu g au de ce esa.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Ap end e a a iba a un aco d pe mi jà del
diàleg.
- Ap o undi en el pa imoni local i la seua
his ò ia.
Recu sos
Espai
Guions pe a sin e i za la in o mació de
cada g up d’expe s (Annex 4-8)
Aula i de 5è
Me odologia
17
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
G ups d’in es igació: cada g up s’enca ega de sin e i za la in o mació obada pe
In e ne du an la sessió an e io en una ulla amb p egun es sob e el ema de cada g up.
Du an la se mana, el/la docen demana à als alumnes o s aquells ma e ials que necessi en
pe a la sessió següen de Ciències Socials, com pe exemple: una ca olina pe g up,
colo s, e olado s, cin a adhesi a, ima ges, o og a ies o qualse ol ipus de ma e ial que els
siga ú il pe eali za un mu al- esum de la in o mació.
Sessió 6: Plasmem o el que sabem
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Pe g ups d’in es igació, es dedica à la
sessió a plasma en una ca olina g an, de
la mane a més c idane a, ne a,
comp ensible i cla a, o a la in o mació que
saben els alumnes sob e l’elemen del
pa imoni local de Benica ló que es an
in es igan . Anyadi al mu al un apa a
anomena : “Com conse em l’en o n que
ens en ol a?”
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Se c ea iu i apo a idees no edoses.
- T eballa la in o mació ce cada d’una
mane a més ín eg a i c ea i a.
- Sin e i za la in o mació ce cada del ema
a ac a .
- Conèixe de mane a c ea i a el pa imoni
local.
- Consciencia als xique s de conse a i
p o egi l’en o n que els en ol a.
Recu sos
Espai
❖Ca olines, e olado s, colo s,
ima ges, dibuixos, pu pu ina, ba a
d’enganxa , iso es, e c.
Aula i de 5è
Me odologia
G ups d’in es igació: cada g up s’enca ega de sin e i za i plasma sob e un ma e ial
ísic, o a la in o mació sob e l’elemen del pa imoni que els ha oca in es iga .
Sessió 7-11: Exposem el nos e p ojec e
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Un g up d’in es igació pe sessió
s’enca ega d’exposa el seu mu al d’una
mane a cla a i concisa, u ili zan el supo
que han eballa a l’aula (ca olines, caixes
e is es, e c). A la ma eixa egada, la es a
de la classe ha de p end e apun s pe així
es a a en s a l’explicació dels companys.
Una egada acaben l’exposició, els
alumnes ind an 5 minu s pe o mula als
expe s del ema dues p egun es u ili zan
la in o mació ano ada p è iamen . A més
ind an l’opo uni a de eali za c í iques
- Pa la da an del públic de mane a cla a i
comp ensible.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Se c í ic amb els companys, semp e de
mane a cons uc i a.
- Accep a les c í iques pe a c éixe com a
pe sona.
- Conèixe de mane a c ea i a el pa imoni
local.
18
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
cons uc i es als companys i p egun a o
allò que els in e essa i els mo i a a
ap end e sob e la emà ica ac ada aques
dia.
Recu sos
Espai
❖Els mu als eali za s pels alumnes.
❖Un ull i un llapis cada alumne.
Pa i
Me odologia
Hi ha un can i de ols. El g up d’in es igació que s’enca ega d’exposa eixe dia, a an la
unció de docen s i la es a de companys de classe són els alumnes, pe això, els/les
mes es s’enca ega an d’exposa els seus mu als i de se els mediado s en e els
companys que els o mula an p egun es i ells, que les espond an. El mes e/a es à
d’obse ado a l’aula.
Abans de la sessió següen , s’a isa à als alumnes que eali zen o og a ies lliu emen de
l’elemen del pa imoni his ò ic de Benica ló que els oca i que les po en a l’aula amb un
pend i e, les quals se an usades pel docen pos e io men en un p ojec e comú de o a la
classe.
Sessió 12: Fem de guies u ís ics
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Pe g ups d’in es igació, han d’elabo a un
audio d’1 minu de emps ap oximadamen ,
explican l’edi ici que els ha oca com a
ema d’expe s, on es à si ua , quan es a
cons ui , e c. A més, hau an d’aconsegui
ima ges d’aques lloc de Benica ló
o og a ian els espais o o allò que els c ea
cu iosi a . D’aques a mane a, amb l’ajuda
del mòbil del/la docen es eali za an o s
els àudios, s’uni an amb les ima ges i
lla o s, es o ma à un ideo que
ep esen a à una isi a his ò ica-cul u al pe
Benica ló elabo ada pe o s els alumnes
del g up-classe.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Sin e i za o a la in o mació en un emps
delimi a .
- A iança els con ingu s ap esos
p è iamen sob e el pa imoni local.
Recu sos
Espai
❖El mòbil del p o esso /a
❖Les ima ges dels alumnes
❖L’aplicació Insho pe a eali za el
ideo.
Aula i de 5è
Me odologia
19
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
G ups d’in es igació: cada g up eali za la asca que se li ha encomana i d'aques a
mane a els alumnes ea i men la in o mació sob e el seu ema a ac a d’una mane a
més cla a i segu a.
Sessió 13: Ens a aluem
Desc ipció
Objec ius de la sessió
El docen epa eix una úb ica
d’au oa aluació a cada alumne, els quals
l’han d’emplena de mane a since a i
e lexiona sob e o allò que han e bé o
malamen du an el p océs didàc ic. A
con inuació, el p o esso /a ecull els ulls.
Desp és cada g up aga a à la seua ulla
a alua i a g upal de la ca pe a que li
co espon a l’equip i emplena an ambé la
úb ica de coa aluació. Finalmen , el
docen els mos a à als alumnes el el ideo
com a esul a inal del p ojec e eali za
en e o a la classe, anomena : “Una isi a
guiada pe Benica ló”. Finalmen , el docen
ecolli à o es les ca pe es dels g ups
d’in es igació pe al d’a alua -les.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Se conscien s del que s’ha e bé o no de
mane a indi idual.
- Se conscien s del que s’ha e bé o no de
mane a g upal.
- Adona -se del esul a inal g àcies al
eball en equip.
- A iança els con ingu s adqui i s
p è iamen mi jançan un ecu s digi al.
Recu sos
Espai
❖O dinado amb p ojec o i pan alla.
❖Rúb ica de coa aluació (Annex 9)
❖Rúb ica d’au oa aluació (Annex 10)
L’aula i de 5è
Me odologia
Aques s ipus d’a aluacions són pe a que els alumnes siguin conscien s de les coses
que han e bé i les que han e malamen , a més d’obse a el esul a inal del eball ben
e .
La següen sessió de la p opos a didàc ica es à basada en un Escape Room online u ili zan
com a equips els g ups base de l’aula. D’aques a mane a s’assegu a un expe de cada
ema a cada g up, i si no és així, el/la docen edis ibueix els g ups pe a que així sigui.
Aques joc é com a il conduc o la pè dua de les claus de l’Ajun amen de Benica ló, i
l'alcaldessa i o el poble les es à buscan , pe això, l’alumna d’aques cu s, són els
enca ega s de busca -les pels dis in s escena is possibles, els quals són els edi icis ac a s
a l’aula amb els g ups d’in es igació. Pe comença amb la dinàmica, el p o esso se à el
mediado i qui ind à les con assenyes de cada missió pe pode a ança en el joc. L’o ació
del mis e i inal amb lle es majúscules és: LA CLAU SERÀ TROBADA ON EL COMERÇ TÉ
GRAN ALÇADA, sen una ende inalla, la espos a en majúscules de la qual és: el
MAGATZEM DE LA MAR.
20

Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Els g ups que a ibin a aques a solució, descob i an on es an les claus del poble i so i an
exi osos de la ece ca. La p ime a con assenya que eben els alumnes pe pode accedi a
la missió 1 és: LA CLAU, la qual es à esc i a en un pape dins d’un sob e adhe i a la
pissa a. Les al es con assenyes les é el p o esso /a, que se à l’enca ega /da de dona el
is iplau als ep es que els alumnes assin i en ega -los la següen clau, que se à pe a la
missió 2: SERÀ TROBADA, pe a la missió 3: ON EL i pe a la missió 4: COMERÇ TÉ. Pe a
sabe l’úl ima con assenya hau an de desplaça -se amb el pe mís del p o esso /a ins a
l’aula de música, on es a à adhe i a la po a un pape amb les pa aules que al en (GRAN
ALÇADA).
Una egada ecollides o es aques es pa aules, les uni an i o ma an una o ació que els
indica à on es an les claus de l’Ajun amen (MAGATZEM DE LA MAR). Pe inali za , el
docen dona à un de all a o s els alumnes pe ha e pa icipa , pe ò a més, pe als que
p ime inali zen l’Escape Room, com a p emi els a à en ega d’una clau de e o, en
e e ència a la clau del poble, i la gua da an a la p es a ge ia de l’aula.
Sessió 14: Escape Room
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Pe g ups he e ogenis, on cada memb e
pe any a un equip d’in es igació dis in ,
eali za an un Escape Room online, on
hau àn de passa un segui de ep es i
missions pe pode a iba al inal del joc.
Aques s ep es es a an elaciona s amb els
di e sos emes ac a s du an o a la
p opos a didàc ica, mesclan p egun es i
ep es p àc ics.
- Compli els ols de g up i eballa
co ec amen en equip.
- Usa les TIC d’una mane a lúdica i
en iquido a.
- Re e ma el pa imoni local i o a la seua
his ò ia.
- Demos a que han ap ès els con ingu s
p e is d’una mane a e icien i segu a.
Recu sos
Espai
❖4 o 5 o dinado s, depenen del
nomb e de g ups
❖Escape Room (Annex 11)
❖Full, es oig, iso es i ba a
d’enganxa .
Aula d’in o mà ica
Me odologia
Amb aques a p opos a no edosa d’a aluació o ma i a, la me odologia és ac i a,
mo i ado a i lúdica, la qual cosa a a o eix el p océs d’ensenyamen -ap enen a ge de
l’alumna , al ma eix emps que el/la docen a alua el ni ell d’ap enen a ge dels con ingu s.
21
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Sessió 15: Plicke s
Desc ipció
Objec ius de la sessió
Els alumnes amb la guia del p o esso ,
eali za an un Plicke s pe al d’a alua els
con ingu s de la p opos a d’una mane a
més indi idual i e icien . El/la docen
epa i à les a ge es del joc, que enen
o ma quad ada i ep esen en un codi QR,
on cadascun dels cos a s a e e ència a
una lle a, que co espon a les di e en s
opcions de espos a que so i an a la
pan alla. D’aques a mane a l’alumne hau à
de mos a la a ge a o ien an cap amun la
lle a de la espos a que c ega co ec a i al
ma eix emps, el/la docen passa à amb el
mòbil a cap u a cadascuna de les
espos es dels alumnes. Desp és o es
aques es solucions es queden gua dades
en un o mula i de espos es a l’aplicació
Plicke s, pe an el p o esso /a pod à
a alua les espos es de cada alumne.
- Demos a que han ap ès o s els
con ingu s p e is d’una mane a e icien i
segu a i de o ma indi idual.
- Usa les TIC d’una mane a lúdica i
en iquido a.
- Re e ma el pa imoni local i o a la seua
his ò ia.
Recu sos
Espai
❖El mòbil del p o esso /a
❖Aplicació Plicke s
❖P og ama Plicke s (Annex 12)
❖Ta ge es de Plicke s (Annex 13)
Aula i de 5è
Me odologia
Amb aques a p opos a no edosa d’a aluació inal, la me odologia és ac i a mo i ado a i
lúdica, la qual cosa a a o eix el p océs d’ensenyamen -ap enen a ge de l’alumna , al
ma eix emps que el/la docen a alua el ni ell d’ap enen a ge dels con ingu s.
D’aques a mane a, amb aques a p og amació, es dóna pe inali zada la p opos a didàc ica
on els/les alumnes han sigu pa ícips del seu p océs d’Ensenyamen -Ap enen a ge a pa i
dels elemen s pa imonials del seu poble i han e un eco egu pe aques s edi icis d’una
mane a au ònoma pe ò a la ma eixa egada en iquido a, que els ha ap opa a l’en o n que
els en ol a.
22
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
6. REFLEXIONS FINALS
Una egada anal·li zades les di e en s sessions al lla g de o a la p opos a didàc ica amb les
me odologies més adien s en cada cas, apos an pe unes es a ègies d’ap enen a ge
basades en l’au onomia de l’alumne, l’ap enen a ge pe descob imen i la p oximi a dels
emes ac a s; s’ha pogu conclou e a i man que els esul a s educa ius de l’alumna
millo a an g àcies a la mo i ació, l’ac i ud i la coope ació dels alumnes i els/les docen s,
ob enin un ap enen a ge més signi ica iu.
Pe això, en aques TFG s’ha apos a pe una me odologia sus en ada en g an pa pe les
TIC, ja que es an inc emen an el seu pode en la socie a cada egada més, i pe això, an
l’alumna com el p o esso a han de se conscien s d’aques inc emen i adqui i o mació
con inuada pe pode so i -se’n exi osos u ili zan aques nou es il d’ap enen a ge basa en
les Tecnologies de la In o mació i la Comunicació. Pe an , l’ús d’aques es me odologies
ac i es i dinàmiques a a o eixen el sen imen de pa icipació pe pa de l’alumna i la seua
pos e io mo i ació pe ap end e. Pe ò enca a així, l'ús de les TIC ha de se con ola , i pe
això du an aques a p opos a, l’alumna ap end à a se c í ic amb la in o mació obada a la
web, així com ambé sab à disc imina o a aquella in o mació no àlida i conse a o a la
necessà ia i ú il pe al seu ap enen a ge.
De la ma eixa mane a, ambé és mol impo an que el/la docen ha de se sabedo del
pa imoni que l’en ol a i del qual a a pa la en aques a p opos a, així com de l’en o n i els
e s ca ac e ís ics de la població ac ada. A més, el p o esso a ha d’es a en con ínua
o mació, e e en a aques àmbi i en qualse ol al e, pe a millo a com a docen , pe ò
sob e o com a pe sona.
Un dels objec ius p incipals d’aques TFG, que pe any al cu ículum de Ciències Socials pe
al 3e cicle d’Educació P imà ia, és l'educació pa imonial, conc e amen el ac amen de la
his ò ia a pa i d’elemen s cul u als de la població de Benica ló. Enca a així, aques a
p opos a didàc ica pod ia se adap ada a qualse ol cu s de l’e apa, ajus an els con ingu s i
els elemen s ans e sals al ni ell a ac a . A més a més, es pod ia du a e me de o ma
indi iduali zada, de mane a que els/les alumnes amb necessi a s educa i es especials,
puguen in eg a -se a l’aula amb o el g up-classe.
Pe úl im, es po di que amb aques p og ama, ambé es ac en di e sos elemen s
ans e sals com és el cas del sen i de l’o ien ació amb l’ús de plànols i ubicacions dels
edi icis pa imonials; els g ups coope a ius, amb les me odologies que u ili zen el eball en
23
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
equip, així com ambé l’educació mediambien al i el sen i de pe inença cap al poble, pe al
de omen a el espec e pel medi ambien i pe l’en o n que els en ol a.
Pe conclou e amb aques TFG, se ia de bon gus que en un u u algun/a docen puga
posa en p àc ica aques a p opos a didàc ica i se’n so iga exi ós/a descob in nous
objec ius, con ingu s i me odologies no edoses que acin del p océs
d’Ensenyamen -Ap enen a ge una o ma de cuida l’en o n més p ope , com és el pa imoni
del seu poble.
7. BIBLIOGRAFIA
Cas o, B. y López, R. (2017, oc ub e-no iemb e, 18). Mima lo excepcional. HER&MUS:
He i age & Museog aphy, p.44.
Cli on, C. (2001). La psicología de ap endizaje del en oque cons uc i is a. Re is a
la inoame icana de es udios educa i os.
Fombella, J. (2018). Ven ajas y amenazas del uso de las TIC en el ámbi o educa i o.
Deba es & P ác icas en Educación.
Fo ea, M.A. (2019). Me odologías didác icas pa a la enseñanza/ap endizaje de
compe encias. Colección: Ma e iales pa a la docencia uni e si a ia, p. 9.
Ga cía, I. 2019, “Escape Room como p opues a de gami icación en educación”.
Lleida, M. 2010, “El pa imonio a qui ec ónico, una uen e pa a la enseñanza de la his o ia y
las ciencias sociales”.
Ma cos, J. (2004). La adición, el pa imonio y la iden idad. Re is a de es udios ex emeños,
p. 925-956.
Mesegue , V., (1985), Los aljibes u ales de Benica ló. Benica ló, Espanya: Caja Ru al “San
Isid o”.
Mi anda, C.E. (2017, julio). El pa imonio local como he amien a educa i a. Re is a
In e nacional de In es igación en Ciencias Sociales, p. 25-34.
24
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
❏In o mació al ol an de les D assanes
COMERÇ: les D assanes o el Maga zem de la Ma
On es à? Al inal del Ca e del C is de la Ma , quasi a iban a l’A inguda Ma qués de
Benica ló.
Quan es a cons ui ? Les ob es an inali za ap oximadamen l’any 1757.
A quina època de la his ò ia pe any? Pe any a l’Eda Mode na, que a des del
Descob imen d’Amè ica l’any 1492, ins la Re olució F ancesa l’any 1789.
Com és la se a es uc u a? És un edi ici ec angula i egula , amb una sola nau
cobe a. En la açana p incipal hi apa eix l’any de cons ucció, el 1757 g a a en ped a. A
l’in e io é 8 a cs ans e sals que li donen majes uosi a .
Pe a què s’u ili za a abans? I a a? Abans l’edi ici es a a des ina a emmaga zema
p oduc es p oceden s del come ç ma í im ( i i oli), on el po de Benica ló e a un cen e
come cial mol impo an en aquell momen . Ac ualmen , és un espai cul u al de la ciu a
on es eali zen con e ències, conce s, exposicions i al es esde enimen s.
Què és el i Ca lón? Quina elació é? Du an el segle XV, Benica ló e a una e a de
inyes abundan s i el i Ca lón e a un dels més expo a s i més conegu s a eu del món,
pe això el come ç ma í im a p ospe a an , sob e o du an el inal del segle XVI.
Alguna cu iosi a ? El descob ido d’Amè ica, C is ò ol Colom, po a a i de Ca lón a les
seues bodegues du an la a essia de l’A làn ic. El que li pe me ia aguan a lla gs ia ges
e a la ele ada quan i a d’alcohol i una ma cada acidesa, quali a s que el an e an
pe ec e pe a se dis ibuï a eu del món. El 1902, la plaga de la il·loxe a o iginà una
au èn ica ca às o e. Aques insec e, o igina i dels Es a s Uni s que s’alimen a dels a els i
ulles de la inya, a en a pe Ta agona des d’on es a es end e pel e i o i. En poc de
emps a ex e mina la majo pa de ceps de Benica ló i Vina òs i a posa i al cul iu i
come ciali zació del Vi Ca lon.
❏Ima ge de l’edi ici
31

Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Annex 6:Guió sob e la casa adicional San a Càndida
❏In o mació al ol an de la casa adicional San a Càndida
SOCIETAT: Casa adicional San a Càndida
On es à? A l’an ic ba i de San a Bà ba a, un dels p ime s a als o a de la mu alla de
Benica ló, conc e amen al Ca e San a Càndida, nº 13.
Quan es a cons ui ? És un exemple de com e en les cases adicionals que els
llau ado s benica landos solien cons ui dins la ciu a , d’es il a qui ec ònic mol popula a
inals del segle XIX.
A quina època de la his ò ia pe any? Eda Con empo ània, que aba ca des del 1789
ins l’ac uali a .
Com és la se a es uc u a? Aques es cases benica landes solien ind e una plan a
baixa pe gua da el ma xo, el ca o i o ipus de e amen es, una p ime a plan a pe a la
cuina i ebos , i una segona plan a ese ada pe a les alco es.
Pe a què s’u ili za a abans? I a a? Abans e a la i enda de les ípiques amílies
llau ado es, a més d’usa -se pe a gua da els u ensilis i e amen es i el bu o o el ca all.
A a és una econs ucció d’aques es i endes que es po isi a com a exposició i museu
d’una casa adicional benica landa.
Com i ien les pe sones en aquella època? Els homes de la amília e en els
enca ega s del camp, de llau a i cul i a sob e o les inyes. Les dones, es queda en a
casa en les eines de la lla i enin cu a dels ills/es. Vi ien sob e o de l’ag icul u a, la
qual ja no e a de subsis ència sinó come cial i basada en l’expo ació del Vi Ca lón.
Alguna cu iosi a ? Solien ind e una en ada àmplia pe a pode en a el ma xo, el
ca o i o ipus de e amen es, pe això hi ha mol es cases al poble que enen
po alades al es i obus es. La es imen a de les dones es a a compos a pe un
mocado pe al cap, una oque a, un da an al, unes alde es, una b usa i unes
espa denyes. La dels homes pe un mocado pe al cap, una b usa, uns pan alons, una
aixa i, depenen de l’ocasió, una man a.
32
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
❏Ima ge de l’edi ici
Annex 7: Guió sob e l’aljub
33
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
❏In o mació al ol an de l’aljub
AGRICULTURA I RAMADERIA: L’a jub
On es à? aljub de la So à o de la Pis ola, aljub Vell o del camí de Càlig, aljub de la Fossa
del Pas o i l’aljub del Mas o del camí d’Ulldecona.
Quan es a cons ui ? aljub de la So à o de la Pis ola (1891), aljub Vell o del camí de
Càlig (el més an ic i es desconeix l’època de cons ucció), aljub de la Fossa del Pas o
(1845) i l’aljub del Mas o del camí d’Ulldecona (1899).
A quina època de la his ò ia pe any? Eda Con empo ània, que aba ca des del 1789
ins l’ac uali a .
Com és la seua es uc u a? Dipòsi s d’aigua, exca a s so a e a i cobe s mi jançan
una ol a de maçone ia, de plan a ec angula
Pe a què s’u ili za a abans? I a a? Abans s’u ili za a pe a emmaga zema les aigües
p oceden s de la pluja que ci culen pels camins i egue s p òxims pe a usa -los pe al
consum de pe sones, camps i bes ia . A a són elemen s del pa imoni que no enen cap
ús, més que eco da la cul u a i la his ò ia del poble.
Com es eia se i ? Aques s aljubs ecollien o a l’aigua de la pluja g àcies a un dipòsi
d’aigua so a e a, el qual conse a a mol bé la humi a . A més hi ha ia una po a amb
una escale a pe a baixa en cas que siga necessa i, i a la pa ex e io , hi ha una pica on
s’aboca l’aigua de l’aljub pe a que pugui beu e el ama i els ca alls. L’aigua
emmaga zemada desp és e a dis ibuïda als di e en s llau ado s del poble que enien les
seues e es pel ol an d’aques aljub.
Alguna cu iosi a ? La majo ia dels aljubs enen una placa commemo a i a de la úl ima
epa ació eali zada, a més dels è ols sob e el seu ús, conse ació i ne eja.
❏Ima ge de l’edi ici
34
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Annex 8: Guió sob e l’an ic ajun amen i la p esó
❏In o mació al ol an de l’an ic ajun amen i la p esó
POLÍTICA: l’an ic Ajun amen o Edi ici Gò ic i la P esó.
On es à? L’an ic Ajun amen o Edi ici Gò ic es à si ua al C/Majo , i l’an iga P esó
ambé, conc e amen en la can onada del C/De la P esó. que dona al C/ San Joan a
a és d’un a c que condueix a l’edi ici Gò ic.
Quan es a cons ui ? A inals del segle XV o p incipis del XVI.
A quina època de la his ò ia pe any? En e el inal de l’eda Mi jana (1492) i el
p incipi de l’eda Mode na.
Com és la seua es uc u a? L’edi ici Gò ic é 2 plan es, és un immoble de aces
gò iques i que a pa i de la segona mei a del segle XIX a se so mès a p o undes
e o mes, enca a així es conse en pa de les a qui ol es de la plan a baixa, sob e el
qual es si ua el Saló Gò ic, amb l’escu de la ila.
La p esó, e a un casalo comp a a amb una plan a baixa i dos pisos i es a a comunica
pe la pa del da e e amb la Casa de la Vila, l’ac ual Edi ici Gò ic, on e en ju ja s els
p esone s. A la plan a baixa es a en les masmo es (des inades als p esos
condemna s a mo ) i la p esó; en el p ime pis hi ha ia l’habi a ge del ca celle i la
segona plan a es a a des inada a p esone s comuns, enca a que ambé a se usada
pe a emp esona solda s du an les Gue es Ca lis es.
Pe a què s’u ili za a abans? I a a? L’edi ici Gò ic e a an igamen la Casa de la Vila o
Sala del Consell, a ui en dia és un elemen pa imonial que ens mos a
ca ac e ís iques de l’època. A més, l’edi ici de la p esó, ac ualmen ambé és un
elemen cul u al i his ò ic que o e eix isi es u ís iques, pe ò, abans a se la p esó del
poble ins 1960.
Com e a el seu uncionamen ? L’edi ici gò ic e a l’an iga casa consis o ial del poble i
e a el lloc on ju ja en els p esone s, on con ola en o a la in o mació local i admi ien
o es les p opos es ciu adanes pe al de millo a el poble.
35
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Alguna cu iosi a ? A la p esó, jun amen amb l’habi ació del ca celle , es oba a la
p esó de dones. Hi ha un ca e ó mol es e , el Ca e de la P esó, que comunica
l’edi ici Gò ic amb la po a de da e e de la p esó, pe on passa en els p esone s quan
ana en a se ju ja s i no olien se is os.
❏Ima ge de l’edi ici
Annex 9: A aluació del g up d’in es igació
AVALUACIÓ DEL GRUP D’INVESTIGACIÓ: ___________________________________
EXCELENTE
BIEN
REGULAR
MEJORABLE
O gani zació/
coo dinació
Es eali za un bon
eball coo dina en
equip. Es no a que
o s són impo an s,
s’ajuden uns als
al es i han eballa
mol i bé.
Es eali za un bon
eball coo dina i en
equip. Pe ò es no a
que els al a un poc
més de eball.
T eballen en equip
pe ò es
co egeixen uns
als al es les idees
buscades i el què
han de e .
No eballen en
equip i
discu eixen en e
sí de o ma
con inuada.
Exposició
L’exposició de les
idees en el mu al és
ne a i cla a.
L’exposició de les
idees és cla a i
p ecisa, pe ò el mu al
no es à mol elabo a
ni ne .
L’exposició és
cla a i p ecisa pe ò
algunes idees són
e ònies.
L’exposició no és
gens cla a, les
idees no es an
o gani zades i
són e ònies.
In o mació
To s els memb es
del g up han apo a
la in o mació que
se’ls ha demana i
han ajuda en la
ece ca d’aques a a
in e ne .
To s els memb es del
g up han apo a la
in o mació que se’ls
ha demana i han
ajuda en la ece ca
d’aques a a in e ne ,
excep e algun
memb e.
Sols alguns
memb es del g up
han apo a la
in o mació
necessà ia.
Ningún memb e
del g up ha
apo a la
in o mació
necessà ia.
C ea iu/
O iginali a
El mu al és o iginal,
no edós i p o oca
so p esa.
L’a gumen de les
idees és o iginal pe ò
no p o oca so p esa.
L'a gumen i
l’exposició del
mu al és poc
L’a gumen i
exposició del
mu al no és gens
36

Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
o iginal i poc
esumi pe ò é
algunes coses
no edoses.
o iginal, s’han
limi a a copia
les idees d’una
mane a poc cla a
i esumida.
Resolució de
con lic es i
comunicació
S’han esol amb èxi
qualse ol con lic e o
di icul a amb la que
us heu ana oban ,
pa lan bé les coses
i amb comunicació.
La majo ia de
con lic es o di icul a s
que han so gi , les
hem ana esolen
amb comunicació i
pa lan les coses.
Da an de
qualse ol con lic e
i di icul a no hem
sabu soluciona -lo
pa lan . Ha hagu
discusions i enca a
que hem segui
cap a an ha hagu
males ca es.
Ha hagu mol s
con lic es i
di icul a s. No
aconseguiem
a iba a un aco d
ni pa la bé les
coses, pe això el
esul a no ha
sigu bó.
Annex 10: Au oa aluació indi idual
AUTOAVALUACIÓ DE ___________________________________________________
EXCEL·LENT
BÉ
REGULAR
MILLORABLE
He p es la inicia i a pe a in en a passos, c ea
igu es, apo a idees no es… no sols epe i
allò que em diuen.
He dona el millo de mí en cada classe de
Ciències Socials pe al d’apo a idees al meu
g up i ganes d’ap end e.
Da an un con lic e o di icul a , he dialoga amb
els meus companys de mane a espec uosa,
educada i amb ganes d’a iba a un aco d.
He po a a classe la in o mació o els ma e ials
aco da s amb el g up pe a la in es igació o la
eali zació del eball.
He ajuda o in luencia de mane a posi i a als
meus companys pe a segui eballan , no
pe d e la il·lusió i eali za un bon p ojec e inal.
Si haguessis de p emia algún memb e de
l’equip pe la se a ac i ud, companye isme i
eball pe a que o su i bé, qui se ia? Esc iu el
seu nom.
37
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Annex 11: Escape Room
Exemple sance → A la ece ca de les claus del poble
38
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Annex 12: Plicke s
Exemple sance → Plicke s
39
Hena Ma ínez Ayza - T eball de Final de G au en Mes a d’Educació P imà ia - À ea de Ciències Socials
Annex 13: Ta ge es Plicke s
Annex 14. Exemple p opos a didàc ica Casa T adicional
40