La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 021

ó Setmanari d'Informació General i Cultural· Divendres, 19 de gener de 1996Núm. 21 • Any I- ]00 ptes pag 13 continuen la mateixa tònica de Els equips de bàsquet benicarlandos pag 7 I I I pag 4I Secció Fallera Falla La Paperina Inés Borràs la passió pel piano Des de Nova Yorl<: l'obra de Josep Renaupag 6 El C.D. Benicarló pot acabar segon, en finalitzar la primera volta de la lliga pag 12 partits anteriors isegueixen perdent La celebració de Sant Antoni va lluir amb llum pròpia gràcies al bon treball de la confraria I pag3 L._~-----, SUMARI ,¡ Local P.3. Sant Antoni: festa popular PA. Inés Borras P.S. Darrera la gatera: 1995(111) ,/ Societat P.6. La fotografia de Josep Renau P.? Falla La Paperina: entrevista amb Ana Isabel Mustieles P.S. El Mussol: Ja era hora? .I Cultura P.9. Vinguen dies icaiguen pans: Per acensurar P.9. La nostra cuina: La veu ataula ¡P.i0. Cinema: El día de la bestia P.10. Els dies gloriosos: Record d'Azorin P.10. Cartes de prop:Fent el turista ./ Medi Ambient P.11. La nostra botànica: Ginjoler P.11. El futur del present: Reciclar per acontinuar P.11. Llibres: Gaia una ciència per a curar el planetat ./ Esports P.12. De diumenge a diumenge: Acabe la primera volta P.12. En off side:Diners (I) P.13. Basquet:Mobel Record iC.B. Benicarló perden en es ls seus enfrontaments P.13. Coloms:IExposició Colombòfila de la Comunitat Valenciana P.13. La claca: Diàlegs P.14. Amunt i avall: Xert - Vallibona(3) ./ Agenda i serveis P.15. El mots encreuats. Agenda i serveis ./ Última P.16. Ni creix ni meix: Tanta quien lo lea Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló CI Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12580 Benicarló ~ 475360 Directora Cristina Garcia Grau Sots-directora Maria Josep Arayo Consell de Redacció Àlex Gozalbo (Esports) NoemíOms (Societat) Josep San Abdon (Cultura) Francesc Anyó (Lleure) CoHaboradors Joan Gregori, Àlvar Anyó Manel Garcia Grau, Josep Igual José Miguel Cornelles Antonio Sanchez Centre Excursionista Xiruca Anna Pujol, Toni Fibla Vicent Arnau, Joaquim Bueno Carles Lluch, Joanvi Vallés Joan Manuel Ferrer Francesc Delcastillo Rodolfo Serrano Fotografia José Manuel Herrero Pilar Diago Administració, subscripcions Publicitat ~ 46 03 38 Maquetació ©Tirant lo Blanc Dipòsit legal: CS242-95 Imprimeix Grèvol PI. Constitució, 5 I La Redacció respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa l'escrit. La redacció es reserva el dret d'acurçar els textos que sobrepassen les 20 línies, per motius d'espai. Els articles hauran d'anar signats amb nom adreça inúm. de DNI, encara que podran aparèixer amb pseudònim. El termini per presentar setmanalment les col·laboracions acabarà dimarts. LA V40k g~, surt cada divendres. Editorial Jahan acabat les festes de Sant Antoni, iun any més no podem dir res més que: ENHORABONA,MAJORALS [ MAJORALES! El bon treball durant tot un any de la Confraria de Sant Antoni de la nostra ciutat ha fet possible uns actes que han aconseguit la parti~ipació de tots els benicarlandos. Només cal desitjar que .en propers anys, les tradicionals "lloes" recuperen el sentit crític ireivindicatiu que han de tindre ique no siguen utilitzades amb fins propagandístics per algun "lloero" simpatitzant d'alIgun p.arti~ ~olític en el govern. (Però bé, ja se sap, la perfecció no eXIsteIX). Cartes dels lectors En el número 19 de La Veu del paSsat divendres 5de gener apareixia dins la secció Foto denúncia una pintada ala qual es donava per part de la redacció de La Veu una explicació que, si bé sense conèixer el context en què es va fer la pintada, sembla la més correcta, no reflecteix la intenció amb què el seu autor la va fer. Per això, cOíleixedor dels motius que van impulsar en el seu moment esta mà anònima i en bé de la fidelitat històrica, m'atreveixo arectificar el que sobre esta pintada s'ha elit. Ens els col'legis públics de Benicarló, després de l'adveniment de la nostra benvolguda democràcia ide la recuperació dels nostres drets com anació, es va dur atenne una ferma política de recuperació lingüística que consistia en la impattició del valencià com a assignatura obligatòria, la implantació de línies completes de valencià, mitiançant el sistema d'immersió ila utilització del valencià com allengua de comunicació entre l'escola, la seua junta directiva ila resta de la societat. Però -lloat siga Nostre Senyor que tot ho poten els dauers temps va anibar ala direcció d'un d'estos centres educatius lmajunta que va agafat, el bou per les banyes iamb tàctiques pròpies del més aplicat dels deixebles de i'v1aquiavel va posar fi atant de desgavell nacionalista iantiespanyol. Davant això el nostre benvolgut pintor, coneixedor dels fets i no trobant altre mitjà ja que ni era mestre, ni alumne, ni pare de cap fill d'este col'legi imés donat al'acció directa que no al diàleg inegociació, va reflectir la seua opinió d'esta manera tan gràfica. Iper això el lloc al qual es fa referència al dir "aqui hi ha lTIassa jockers" no és el conjunt del nostre país ni el total del nostre poble, sinó el barri on es troba la pintada. I el 'jocker" no és Vi.l'ente Gom'ales Usondo (sic), que també ho és de "jocker", sinó un dels membres més destacats de lajunta directiva del citat· centre escolar, que sol aparcat' el seu cotxe sota mateix d'on fins ara estava esta pintada. Que estes paraules valguen d'homenatge atan esforçat com pacífic lluitador, que ha vist desaparèixer sota la implacable mà del comerç local una de les seves més duradores obres. Company, la lluita continua. hf/ESA S00i ~~Et~k~~0 Benicarló celebra multitudinàriament la festivitat de Sant Antoni LA VEU LaFesta de Sant Antoni d'enguany podem dir que es tToba en el punt més àlgid dels últims anys, Els actes ja van començar la setmana passada amb la inauguració de la IX Fira de Sant Antoni que cada any té més projecció entre les nostres comarques ique és una cita ineludible per amolts expositors de diversa mena, La Festa de Sant Antoni d'enguany podem dir que es troba en el punt més àlgid dels últims anys. Diuen que "La festa, la vespra" per aixà el dia abans de Sant Antoni del Porquet, a partir de les 6 i mitja del vespre va començar l'encesa de la f5 RESTAURANTE Et~0 MENDEZ NUÑEZ. 85 TELEFONOS 470075 - 47 5036 12580BENICARLO~ tCASTELLONl I gran foguera per cremar el dimoni, Tot seguit la cavalcada de cavalls icarros guamits com és típic va fer la primera parada davant de l'ajuntament. Va prendre la paraula el loero, que sense demanar penuís per poder recólTer el poble, va dir la primera loa elogiant la "bona tasca" de l'alcalde, El cap de vila li va donar permís alloero per continuar, iaquest, deprés d'enviar-lo "a fer la mà" va començar el seu recorregut. Una volta van partir els calTOS, es vall llançar milers de coques, Després de fer el recorregut amb les conseqüents parades tradicionals per recitar les improvisades loes, la gent s'abocava ala plaça del Mercat on tradicionalment la crítica és més punyent. La sorpresa dels congregats va ser majúscula quan van poder escoltar que la tradicional crítica feta des de les portes del mercat es convertia en un elogi-míting al actual equip de govern. La sorpresa dels congregats va ser majúscula quan van poder escoltar que la tradicional crítica feta des de les portes del mercat es conveltia en un elogi-míting al actual equip de govern, L'endemà, dia de la festivita de Sant Antoni, ales 10,30 es va celebrar la missa major a la qual van assistir els majorals, majorales, els membres de la conl'i'aria ialguns membres de la corporació, Acabada lamissa es vafer la benedicció dels animals iels seus propietaris van rebre Wla coca beneïda per mossén Tomàs per donar-la als animals, La nota de color va ser l'espectacular aviada de coloms a cà1Tec del Club Colombòfil Missatger, Una de les iniciatives més destacables dels confrares de Sant Antoni és l'organització d'un concurs de loes per als escolars de Benicarló que és la llavor que ha de donar com afruit nous loeros per ala festa. Ales 4de la vesprada es va fer la joia il'exhibició de doma de cavalls, Ales 6 i lni~ja va tinch'e lloc la segona sèrie de típiques lloes illançament de coques, Una de les iniciatives més destacables dels confrares de Sant Antoni és 1'organització d'un concurs de loes per als escolars de Benicarló que és la llavor que ha de donar com a finit nous loeros per ala festa, Des d'aquí volem felicitar la bona faena feta per la Confraria de Sant Antoni, ala qual encoratgem acontinuar en aquesta festa tan entranyable no únicament pel al món pagés de Benicarló sinó per a tot el poble, Visca el pare Sant Antoni! Ta ra rà ta tà ta tà, Ta ra rà ta tà ta tà ... PUM! ESTELLER IMPOR.T Benicarló 47 17 08 • Benicarló 47 17 08 Vinaròs 40 0768 AUTO E5TELLER Vinaròs _ 40 07 68 '-------- [4] ~ ~ I¡=-~_~_~'_ 11 k ~ k _~qq6 Inés Borràs, la passió pel piano • .J.i\!. SAN ABDON /k7CFNT .IRNAU a conversa amb Inés Borràs transcone amb fluïdesa iben cOl'dialment en la seua casa de Benical'ló, en una tarda de pluja on conversem ala VOI'3 del seu piano, - Com t'inicies en ei món de la músi- ~a? * Va ser perquè ci piano estava acasa meua, és en el que va estudim' ma mare, i vàrem començm-ma gennana ijo. Ella ho va deixar més endavant i a mi em va agradar ivaig seguir. -Vas començm' amb na Conxita, què recordes d'aquella època? *Puix la seua casa, amb una escala estreta idalt donàvem el solfeig, piano, dictats; després vaig passar a l'escola de Lyssi iposteriorment a l'Acadèmia amb José A. Valls. - Quantes hores diàl"Íes li dediques al Ilhmo? *Depén de l'època, quan estudiava EGB oBUP, no pooctia tocm' molt, ja els últims cmsos feia 4o5hores al dia, imés endavant no he fet més que música, unes 4hores diàries. ~nés es va casar l'any 95, el seu marit és Denis Navarro, un eminent violoncei.ista que hem escoltat aUenicarló, nascut aToulouse (França) al 1968 iformat musicalment entre aquesta ciutat i Bal'celona, Aprofitem per preguntar-li a{nés si té previst fer música con,juntament amb el seu marit. *Sí, toquem junts i a més, formen part d'un trio mnb clm-inet. El nom d'aquest gurp és 7i-io Guinjoan, en homenantge al mateix compositor que ens ajuda molt. - Com veus el moment pianístic a nivell estatal? *Sempre és el mateix problema, en quant al'educació musical estem prou endmTelits respecte aEuropa -El problema està en el tipus d'educació musical? *Sí, aEuropa la música és llna cosa sèria iasswl1ida, qualsevol té llim mí llima cultura musical, aquí ens falta molt - Creus que algun dia arribarem a veure ales portes d'un auditori, que es venen partitures del concert a inteq)retar, com es fa ja en alguns llocs d'Europa? * Ho veig difici], però em semblaria bé, de fet als Palaus de Bm'celonai València es dóna molta infonnació en el moment dels concerts -Tens alguna col.labol"3ció en perspectiva amb algun artista de renom? *De moment no - Has gl'3vat un disc, veritat? '" He fet una gravació per a Ur"1 vídeo de dansa de Carles Santos, no sola, sinó amb cordes, percussió imetalls - Per què vas optar per la faceta de concel'ts? * Em sento més bé en aquest cmnp, la composició per e, emple m'ha de tirar molt, jo he pogut triar entre diferents coses, icomençaria de nou ambla de concertista - On resideixes ara? *Estic aTm-ragona, al Consevatori d'allí. - Has participat en diversos concursos d'interpretació, creus que valen realment com a plataforma per donarte aconéixer? *Si, perquè el teu hist01ial es mira molt, també en el concurs hi ha molta pali de sort -Els músics en els vostres historials nomeneu molt amb qui heu estudiat *Clar, tindre t'oportunitat de poder entrar en l'escola d'algun professor és important -Actualment, on veus les escoles musicals més importants en quant a l'ensenyament iinterpretació? * Mireu, d'interpretacio jo diria Alemanya IÀustria, i d'ensenyament Hongria. Hi ha tot Llil món apartir de Bartok iKodaly - Com hauríem d'organitzar la música apobles com Benicarló? *És difícil, rAjuntament crec que hauria de promocionar més les programacions de concerts de tot tipus iofèrir programes ales escoles. -Si nosaltres començàrem aescoltar música, què ens recomanaries? *Primer escoltar, idesprés veure els estils icomparar amb les altres arts -Digues tn~s compositors ,~ Mahler, Beethoven iLiszt - Intèrprets? *Bm'emboim, Maria Joao Pires, etc -Obl'es? *Cont1nua.ria amb els mateixos, les simfonies de lVíalller iels tieders, les 32 sonates de Beethoven -sobretot l'opus 109ide Liszt la segona sonata "Dant" - Com veus l'ambient musical a Benicarló? *L'auditori ha estat una aportació important per ala música. El cicle de Primavera va arnés AInés li encanta cuinaria pasta i viure al litoral mediterl'3ni, i també segueix un poc la pintura, però sobretot la passió pel piano, per la música és la característica més important d'una de les professionals més brillants en aquest camp que avui tenim. It I ~!l1!lDIlflrntl(!)~ rP®lf~fimmID~ ©l:i'fi~rjffin@~ , ¡¡nuel Gilabet1 Rodríguez ;J Corts Valenciélnes. 15 btljos T.I;(ono y Fax 964 /47 11 67 17680 8ENICARlÓ IC.st.llón) sense afonies j.\ Ut rJ E el U:'1 r el rJ e/Cervera, 32 tel. 48 10 13 Peñíseola Mecanica •Electricidad eRuedas - Foto denúncia ] A i~~ és com ~stav,a el nostre jardí de ~'esta CIO. La ventat es que era ben bomc, era una autèntica joia de jardí, on els xiquets podien anar ajugar iels menys xiquets agaudir d'una bona estona passejant per una de tes millors zones verdes que tenia Benicarló. Més d'un es preguntarà quina foto denúncia (per no dir renúncia) és aquesta que apareix ací. Doncs, és el jardí que suposo atots ens agradaria tindre ique per desgràcia no tenim. De qui és la culpa d'aquest abandonament? Qui la deixat perdre? La setmana que ve veurem com et tenim actualment. Compareu-lo. --_._---~[] Sí voís veure la teua Foto-denúncia publíeadaho pots I fer enViant-la al... \14< k g~ el Sant Francesc, 95 I i~[) /'(¡;'v[O BUENO 1995 (iIII) Per afinalitzar aquest anàlisi del proppassat any, que hem intentat fer mínimament des d'aquesta secció durant les últímes setmanes, ens centrarem en dos àrees d'actuació municipal que fins ara no havíem tractat. Una d'aquestes és l'econòmica, que sens dubte és la que marca tota la resta de la vida municipal, icom no, l'any passat va ser semblant ala dels darrers, és adir, un pressupost ineal on els ingressos estaven inflats per tal d'ajustar-se ales despeses han fet que el desfasament siga com sempre, per tant la majoria de previsions anivell d'execucions iinversions en infrastructures no s'han assolit per manca de diners. Tampoc els proveïdors s'han salvat de la situació caòtica de la tresoreria municipal, així el que haUlia de ser una excepció s'ha convertit ja en nonna, és adir, si encara algú té crèdit obelt per al'ajw1tament cal ser conscient que es cobraran les factures amb més d'un anv d'endaneriment isense interessos, a n~ ser que per amistat es cobre abans. Tampoc, malgrat l'avanç tecnològic de la informàtica, és comprensible com encara després de quatre anys de govern mlUl1.cipal del PP, les liquidacions d'un any es presenten sempre amb un gran endaITeriment, així per exemple la liquidació del 94 sembla que es farà efectiva un dia d'aquests; obé que hi haja encara molt de paper per acobrar per part de la recaptació mlUlicipal. Per tant aquesta situació només fa que desvirtuar un poc més la realitat econòmica de rajlilltament, ja que mai se sap aciència certa ni els ingressos reals nj les despeses realitzades, per aquest motiu la planificació iaprovació d'un nou pressupost anual sempre estarà envoltat de la polèmica, imés quan, malgrat aquest desgavell, s'ha afirma que hi ha superàvit. Tampoc els proveïdors s'han salvat de la situació caòtica de la tresoreria municipal, així el que hauria de ser una excepció s'ha convertit ja en norma, és adir, si encara algú té crèdit obert per al'ajuntament cal ser conscient que es cobraran les factures amb més d'un any d'endalTeriment isense interessos Una altra àrea que poc apoc ha anat deteriorant-se ha estat la de governació, així les relacions entre treballadors munjcipals iequip de govern cada cop són més crispades ja que malgrat les promeses no hi. ha cap voluntat política de discutir ni fer un seguiment com cal del cOl1veru laboraJ, és a diT, hi ha una constant u'ansgressió dels acords assolits en el seu dia entre comité iequip de govel11, cosa que dificulta el bon funcionament municipal. Aquesta situació d'enrariment va Ündre com aclímax l'enrenou gratLüt del lot nadalenc ila polèmica de la no continuació de les monitores de la ludoteca per a evitar que passaren aser personal fixe de l'ajuntament. Tampoc d'aquesta situació de desconu'ol general defuig la Brigada d'Obres i Serveis que poc apoc, malgrat la privatització d'algunes de les seues funcions, va perdent l'agilitat en la seua tasca de manteniment dels edificis ipropietats públiques, així la lentitud il'endillTeriment a l'hora d'assumir aquestes obligacions fa que el malestar social augmente dia rera adia. Altres asswnptes que al llarg del 95 tampoc van rebre solucions,' malgrat les promeses electorals durant ['última campanya electoral del partit que va guanyar per majoria absoluta, van ser per exemple la reordenació del tràfic rodat il'aparcament aalguns can'ers, la peatonalització del casc antic, el canvi del mercadet dels dimecres, el control eficaç d'activitats incíviques, la neteja dels caners de la ciutat ... Isobretot en un dels més de dif1cil solució, el de la seguretat ciutadana, tampoc s'han produït massa avanços, així els llocs de venda iconswn de drogues continuen igual que sempre, els robatoris van en augment, l'assentament aBenicarló de persones ocol.lectius que generen conflictes no dismi.nueix, etc. l~s adir malgrat que durant la legislatura anterior es van gastar uns diners per a realitzar una· audit01ia i LUl organigrama que ajudaren asolucionar aquestes mancances de poc han servit, ja que tot continua com sempre, iara per ara la perspectiva no és gens optimista. f6lS,()~ u-------------.----------------- L'obra de Josep Renau: Una exposició inellldible molt aprop de casa ANNA PUJOL APaIiir del proper divendres ]9 de gener s'inaugura al'Auditori de Vinaròs una mostra especialment interessant, procedent de Nova York. L'interès radica en l'artista que la protagonitza: Josep Renau. Sovint ens hem de desplaçar aValència o a Barcelona per a poder gaudir d'una exposició similar. POlia.da ainiciativa del Bloc de Progrés Jmmle r, amb la col·laboració de l'insigne músic Caries Santos, actual President del Patronat de la Fundació Renau, romandrà oberta fins el proper dia 28. Als primers anys d'aquest segle apareixen una sèrie de personatges de procedència valenciana capdavanters de l'avantguarda artística als "nys 30, entre els quals destaca la indiscutible personalitat de .Josep Renau Pot ser el retrobament amb aquesta obr?. contribueixi atcrjustícia amb una de lr:.s i1gures més transcendents de la creació al nostre pais. Als primers anys d'aquest segle apareixen Wla sèrie de personatges de procedència valenciana capdavanters de l'avantl:,'l.Jarda aIiistica als anys 30, entre els quals destaca la indiscutible personalitat de Josep Renau. Dins de la paIloràmica artística del segle XX un dels nuclis claus en les transfonnacions sorgides és produeix aInb la consolidació de nous llenguatges vinculats als mitjans de comunicació de masses com són el cmiellisme ila fotografia. L'obrade Renau és un pas endavant en l'obertura anoves dimensions en el camp de la imatge, aITibaIlt aser qualificat a casa nostra com el "pare del fotOlmmtatge", tècnica per mitjà de la qual es fonen imatges fotogràfiques de diversa procedència per afonnular un nou missatge derivat de l'associació. Clar icontundent als cartells propagadors de consignes populaI-s, servidores de la República en la confrontació Civil, configuraI'à llllS missatges, expressius itestimonials, als elaborats fotomuntatges de Guerra, esdevenint paradoxal icrític al'obra produïda al llarg exili aMèxic ials EEUU. Aaquesta darrera etapa peltany la serie "The AmeriCfln JiVcU' 4 Life" (1949-1966), cedida per l'artista al patrimoni valencià, ique integra la selecció d'obres que per segona vegada (Vinaròs, 1980) visita les nostres terres. Renau domina la iconografia d'uns tòpics li través dels quals fa palesa una visió particular iàcida del "somlli americà" d'aquells anys. L' in stin1 em diu que encara podTem ret:robaI' nous missatges latents en una obra, avui tant aprop nostre, que no ens podem pennetre d'obviar. -------------------------------------------------, .l\'L\ESTRAT 106.2 FM. LA MJLLOR INFORMACIÓ EL M1LLOR MAGAZINE LA fVllLLOR MÚSrCA Apple Centre Ulldecona microgestió Integradors de sistemes •Distribuïdors Apple Computer ci Murada de Baix, 20 Ulldecona Tel. (977) 57 32 39 - 5~[2] Entrevista amb Ana Isabel Mustieles Gilabert, fallera major de la Falla La Paperina RAQUEL cARejA l'v!OL/NiI rimet" volia comunicar"-Ios la gran notícia, especialment per a la gcnt jove i és que un dia de la setmana fallera vindrà a tocar el gmJl musical "El último de la fila". Però anem aconéixer a una més de les 10 falleres que enguany representaran les falles de Benicarló, ella és Ana Isabel Mustieles, fallera major de la Falla La Paperina. Ana es vesteix de fallera des que tenia 3anys, actualment està treballant iés com podran comprovar' al llarg de l'entrevista, una persona encantadora. - Com va ser que et nombrar"en Fallera Major de la teua falla? * Vaig ser elegida per la comissió - Ser fallera major, era un somni que per fi s'ha fet realitat? *Si, era lilla meta aaconseguir, ja que vaig ser fallera major en l'any 1985 - La teua fanu1ia viu al teu costat les festes josefines? *Sí, la meua familia és molt fallera i tenim l' orb'Ull de ser els pioners en la nostra falla - Quantes falleres componen la teua cort d'honor? *Aproximadament entre 23 i 28 falleres en la cort d'honor. Itambé ara hem format Llna comissió jove per enfortir la relació entre els joves de la nostra falla - Què esperes de les falles de 1996? *Fer moltes amistats ique siguen unes festes inoblidables per a mi iper ala gent que m'envolta - CJ"eus que la joventut dcl poble es amant de les falles? *Hi ha de tot, però crec que amb una mica d'esforç, els jóvens poden fer de les falles de Benciarló una festa tradicional i gràcies aelles portar el nom de Benicarló fora de les nostres fomteres - Com serà el teu vcdstit de fallera? "És el vestit clàssic de fallera -En la setmana fallera, hi ha molts d'actes, però, tu n'afcgirics algun? *Sóc llna apassionada dels coets iper això m'agradaria que hi hagueren més actes en què els protagonistes foren els coets. Per exemple fer tots els dies mase/età, en honor ala nostra festa ipatró, i també algun concert. -Eliminaries algun acte de les falles? *No, per supost no sóc partidària d'anular cap acte de falles, sinó de treballar per fer més coses i enf,'Tandir la festa - Quin acte destacaries de les falles? *Tots els actes són dignes de destacar, ja que són el treball de tot un any -Veus futur" ales flllles de Benciarió? *Amb la col.laboració dels jóvens i el suport dels grans iprofessionals de les falles, sl. -T'agl'adarill en un futur ser fallera major de Benical"ló? *Sí, crec que atotes ens agrada la idea de representar al nostTe poble, però la meua il.lusió era representar la meua v falla, La paperina -Coneixes altres falleres majors? *No les coneixo atotes, però tot iaixò espero conéixer-les itindre un gran record de totes elles id'aquest any que viurem juntes. - Què els diries ales persones que 1Iigen LA VEU? *Ànim, si les falles les treballem dmant tot l'any, podrem gaudir-les dmant la setmana fallera. Bé, ja hem conegutAna 1. Mustieles, una bonica benical"landa de peus acap que viu les falles des de dins del seu COI". Per la meua part donar-li l'enhorabona aella i també ala seua germana que cnguany és la Padrina de la mateixa falla. Només em queda l'ecordar-Ios que la presentació d'aquesta falla serà el dia 18 de febrer. Regio Cinema de Benicarló De divendres adimarts -La !etra escarlata Auto Escuela DALMAU .MígueIDalmauJb¿ñez Ma. Dolores Bayarri Ramón Seguros Generales CI Alcalà de Xivert, 5 Tel. 47 1904 12580 Benicarló Fotos en una hora Atención novios, regalamos un sensacional video de boda Plaza Mercado,1 Te!. yfax 47 1432 •12580 Benicarló '--------------------------------------------' '.\¡ JA ERA HORA? Després de tres anys d'haver-se inaugurat les magnítïques i vitals vies d'accés ala ciutat per la seua banda nord, ipotser per la vergonya que algú ha tingut de fer aquesta inauguració sense tindre finalitzacies real ment aquestes obres milionàries, sobretot a la zona d'entrada ala ciutat des de Vinaròs on al'empresa adjudi·· catària se li havia acabat l'asfalt iper tant va deixar-ho com una zona d'autocros. Per això el mussol quan es va assabentar que per fi s'mlava asolucionar aquestes deficiències es va posar molt content, perquè com diu la dita popular "més val tard que mai", així només va poder va sobrevolar la zona per tal de comprovar en silu que les obres eren realment les més adients. El mussol continua al.lucinant de que la premissa "les coses ben fetes tenen futur" mai s'assolisca des de les administracions públiques iper tant només queda tot en una pura entelèquia metaí1sica. Cal reconèixer que a la zona problemàtica ja s'han solucionat els diferents desnivells d'asfalt que hi havia, per tant el mussol creu que els tallers mecànics ja no hauran de cm1Viar els amortidors dels vehicles usum1s d'aquesta via, cosa que clavant la clisi que ens envolta és d'agrair per a ells, encara que no tant per als pnmers. Però sobtadament quan tornava cap ala ciutat el mussol ha observat que aquests desnivells per art de màgia s'havien desplaçat cap al poble, aixi ara ala N-340 des d'aquest punt fins a la batTeta hi ha Ull pis amb constants pujades ibaixacies que són lU1a delícia de muntanya russa. Davant aquest fet el mussol continua al.lucinant de que la premissa "les coses ben fetes tenen futm" mai s'assolisca des de les administTacions públiques i per tant només queda tot en lilla pura entelèquiametafisica; ano serque la justificació dels responsables d'aquesta obra siga que com una part dels usum-is han patit tres anys de la seua roïna planificació ara és hora que dmant tres anys més siguen els usuaris de la carretera del "Estada" qui solidàriament assumiren aquest fet de mancança d'astàlt per aanivellar dos quilòmetres de via pública. El teu setmallari Sense afonies Subscriu-t'hi .. _--_._--- Fitxa de subscripció NOM COGNOMS -- ._-_._---------- ----- ._-------------_._------- DO!vlICILl --------- POl3LACIÓ .-=-=----- CP _TEL. I _ I . r> ' .. d Se subscriu a ~ IÍ~A k I>~¡), per l'import de: O4.680 pts (52 números, anual, bonjficació 10%), O2.470 pts (26 números, semestral, bonificació 5%) prorrogable si no hi ha ordre en contra. Als enviaments fora de Benicarló caldrà afegir 1.000 ptes semestrals o2.000 ptes anuals. F"rma de pagament: ODomiciliació bancària OXec bmlcari nominatiu adjunt Remeteu aquesta butlleta i la domiciliació bancària oel xec nominatiu per 4.680 pts (52 números, anual) o2.470 pts (26 números, semestral) aAssociació Cultural la Feram de Benicarló (CI Sant francesc, 95 Casal Municipal· 12580 Benicarló) lli.L-i!.Jatu~ · __ o • _ d . ...:c::.:le:....l:..:9...::9 _ Domiciliació bancària BANC/CAIXA --- --------------------------------- -------------------_._---- ADREÇA NOM I COGNOMS DEL TITULAR DEL COMPTE Codi de Compte Entitat Sucursal POBLACIÓ Control Compte número ep -----_ .. _-- Senyors: els demano que, fins auna nova ordre, atengueu els rebuts que els presentarà l'Associació Cultural la Feram de Benic:ll"ló per l'import de subscripció a LA V4<- k E~. Signatura: ~I'~----' dde 199 Per acensurar AVÍS IMPORTANT La gravació reproduïda acontinuació és flctícia. No ha estat enregistrada ala Direcció General d'Ordenació iInnovació Educativa de la Conselleria d'Educació iCiència de la Generalitat Valenciana. Qualsevol paregut amb la realitat no éspura coincidència, lamentablement .En qualsevol cas, sempre podeu consultar amb algú que ha/a estudiatfarmàcia. - I què diem? - No ho sé. -L'inf01me de l'especialista és absolutament favorable al llibre. -Ja ho sé, que l'infonne de ]' especialista és absolutament favorable. -Però això ho fa molt dificil, no? -Mira, nosaltres fem la nostra feina iprou, entesos? -D'acord, d'acord. (pausa) I què diem? -L'article 9del decret que regula la supervisió de materials didàctics diu que aquests "reflectirem en els textos ien les imatges els principis d'igualtat de drets entre sexes, rebuig de tottllms de discriminació, respecte a IOtes les cultures, foment dels hàbits de comportament democràtic iatenció als valors ètics imorals dels alumnes". - [ de les alumnes no') -Mira, si tomes afer una brometa acabarem malament, tu ijo. -Xe, perdona! -Vinga. Hem d'agafar-nos a l'atticle 9. Busquem pel llibre. -(Pausa) t\¡I.ira, ala pàgina 181 diuen: "no utilitzar mai el mascu·, lí per incloure les dones irepetir sempre el mot masculí ifemen!: "Els alumnes iles alumnes es reuniran ... "" Ah' Com en l'article 9, igualet. -Què més diuen? - A veure, si ... "Utilitzar mots col-lectius: "L'alumnat es reunirà '" "" -Moit bé, direm això. -Com que direm això? -Sí, direm que aquest text no promou la cooperació entre sexes. -Però tio, si diu tot el contrari' -Direm això! Feia lms quants anys que no se censmava oficialment un llibre de text. No sabem si amb Per aargumentar ha quedat inaugurada una nova etapa de censura. Eis argtunents donats per censurar-lo són, si més no, curiosos. Són tots per 1'estil, això sí. Estudiar, treballar, debatir un fi:agment del manifest comunista "pot ferir sensibilitats", diuen. I tenen tota la raó. Pot ferir tantes sensibilitats com estudiar matemàtiques ohistòria d'Espanya. No sabem si amb Per a argumentar ha quedat inaugurada una nova etapa de censura Ha quedat demostrat, una altm vegada, que és necessari un bon llibre que ajude aaprendre aargumentar. Li hagués anat bé al PSOE quan va censurar, aTVE, la cançó Cuervo Jngenuo de Javier Krahe. Això per posar només un exemple del PSOE. El poder, amiguetes iamiguets, és, senzillament, desequilibri. Per això hi ha qui no li fa cap falta argumentar. Iper això mateix hi ha qui li'n fa tanta falta. Dissabte passat Aznar va dir, a València, que els membres del Consell que presideix Zaplana "han aplicado el sentida común, han unida, han man!festado voluntad de integración, han constilu!do una administración correcta yhan e/ecutado una política solidaria". Quan ens enterem d'a on han fet tot això farem lUla excursió per aanar a veLU'e-ho, d'acord? JOSEP FERR.t.ï? Jl'n Lo MANJP:-J.SSER M4JOR ~ V~ ataula Un clinar correctissim va acompanyar la convenció de La Veu de Benicarló. El restaurant El COltljO va estar, com sempre, al nivell que li pertoca; un alt nivell que ha anat guanyant amb el temps ila dedicació que Manolo iel seu equip de restamadors nan sabut mesurar. COITectíssim també, el servei ataula, amb la deferència iprofessionalitat que el caracteritza. L'efluvi espirituós dels licors i el cava va escampar germanor entre els que compartíem viandes tot desitjant un llarg futur per aLA VEU sense afonies i un encara més vast avenir aqui ens va complaure l'estómac. Tots aplegats ataula vam començat' l'apat atnb lUlS entrants enceltats, on la diversitat de la teua ila mat' van confluir en un inici gastronòmic animat. Pernil ben cmat, salmó de terres fredes europees aITIb una textura adequada iel sabor exquisit que requereix aquest atllmal, caJamat's atTebossats molts frescos, així com els llatlgostins, tot regat atllb un sec de la masia Bach. L'aITÒS servit en racions escaients, tot ique amb tul incipient punt crebat, va complame els començals i a qui açò subscriu. Més d'tm destraler bat'but va fer-ne baixat' gola avall tres plats, manera sana d'agrair la feina dels fogons ben servida. Les postres refrescants illeugeres ens van ajudar acompletar una llarga sobretaula amb café, copa i un puro. L'efluvi espirituós dels licors i el cava va escampar gennanor entre els que compaItíem viandes tot desitjant un l1at-g futur per aLA VEU sense afonies i un encara més vast avenir a qui ens va complaure l'estómac. Bons i grans conversadors feien esforços per esbrinat' conxorxes estirant la tarda. MentTe, la classe política local s'ho veia venir atnb impertorbabilitat sobradatnent assajada. Bon profit per atots! ------------- NI CREIX NI MEl)( 16 JOAN GREGORI ALB10L Tonto quien lo lea Superar la banalitat quan hom obri la boca és, sens dubte, l'empresa més titànica aquè ens condemna la nostra condició d'animals lingüístics. La histèria d'aquest perenne tempteig es remmlta tant en el temps que, davant les idiòcies singlades al'aire per cervells minerals, els clàssics van encunym' la màxima verba volant. En aquest aspecte, convindreu amb mi que no hem avançat massa, no? De fet, tots podem --jo seré el primer aqui apedrcgareu-- fer rodar pel món les falòrnies més vils si tenim accés, per exemple, auna pàgina de setmanari odisposem d'una bona post per asurfejar en el ciberespai_ Sempre és preferible mantenir la boca tancada ipassar per estúpid que obrir-la i aclarir ¡'equivoc Davant --o, millor, a sotad'aquesta espasa de Damocles, la gent ens hem anat proveintd'escuts que ens eximesquen d'una relliscada, més letal com més parençosa. Uns f,l.l d'aquell mutisme que afecta ignorància el recer més segur ~bans d'emprendre una COlTecta retirada davant l'adversari; (1' :;¡HTes n'hi ha que desannen el contrari amb la ironia, la facultat que algú ha definit admirablement com el reconeixement sentimental del fracàs de la raó. La veritat és que, sobre la qüestió, tots han volgut dir la seua ialgunes de les sentències han esdevingut veritables afirmacions apodíctiques. Vet ací, de mostTa, com ho va expressar Mark Twain en versió del Ca!endario del Sagrado Corazón de Jesús (Ediciones iVfensajero, 1995): Sempre és preferible mantenir la boca tancada i passar per estúpid que obrir-la iaclarir l'equivoc. !vlagistral. Posat en aquesta sendera de les autoritats, no em puc estar de fer sentiT la veu del meu admirat Baltasar Gracüín, sempre deu de bons consens ivademecum de lapostmodernitat: Ni por el hablar en la plaza se ha de sacar el sabia, pues no habla afl[ con su voz, sinó con la de la necedad común, por mas que la esté desmintiendo en .l'U interior. lanlo huye de ser contradicho el cuerdo como de contradezir. Litterae manent. La constatació d'aquesta dolorosa realitat deu ser la causa que sempre m'hagen interessat aquells autors capaços d'inferír poesia apattir de la rutina més orgànica. Jo mateix puc posar el rastre dels meus :fi-acassos com aprova que una tal habilitat no és universal entre els qui usem de lletTa idec1ararm'lli absolutament incapacitat. Jo no sé enceltar en la boca del pou que l'acte més repetit amaga embardissat entre el costum, ni m'han ensenyat mai afer botar la 11 um sota ia pàtina de la consuetud. Tampoc no construiré mai un enigma tan senzill i ~~hora sublim com el que envolta la mort del vell Homer, el qual diu que es va llevar la vida en no poder resoldre, al'illa d'Íos, l'endevinallaque li proposaren dos joves mat'iners mentre 'espollaven: El que hem agafat ho hem deixat, mentre que duem el que /10 hem agafat. No he pogut reeixir mai abastir un amor apassionat sobre la imatge de l'amada estenent la roba Encara podria seguir enfilant les denes del rosari de les meues mancances intel'lectuals sense eixir de casanostra i del nostre temps. Més exemples. No he pogut reeixir mai abastir un amor apassionat sobre la imatge de l'amada estenent la roba id'altres ho han fet de manera memorable. Vegeu Salvat Papasseit, que escrivia mentre la roba s'eixamora, ol'abrandada veu de Vicent Andrés Estellés: Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Encara més, Pla. Des del dia que la vaig llegir, em fa l'efecte que una explicació de la llei de la causalitat sempre haurà de passat· per les paraules de l'autor de Palafi:uge11: ... Ia salpresa que l'big tenir el dia que en el moment d'orinar vaig sentir que el lfquid feia olor d'espàrrecs de marge. Havia menjat, jeia dues hores, una truita amb e5pàrrecs. Vaig comprendre la llei de la causalitat. Són aquests els escriptors que més adlniro. Com aquell que és capaç de pescar l'imprevisible al fons de I'habitud, de preveme sismes submarins en la nostra enganyosament pacífica mar Meditenània ifer-se, en conseqüència, l'angoixosa pregunta: ¿Seria Calig el hogar de Benicarló yPeñiscola en caso de un maremotoï