AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
Re a
ELISABET MARCO AROCAS1
Àngela Y onne Da is: pensamen enca na sob e
in e seccionali a i p esons
Angela Y onne Da is: Embodied Thinking on
In e sec ionali y and P isons
«Go a swee black angel
Go a pin up gi l
Go a swee black angel
Up upon my wall»
Swee black Angel,
The Rolling S ones, 19722.
Qui no ha po a imp ès en alguna bossa, en
alguna peça de es i o ha lluï en alguna xapa el
ca ell dissenya pe Shepa d Fai ey a pa i de la
o og a ia d’Àngela Da is? Con e ida en una icona
a o, la seua ima ge incon usible pe iu a a és de
mul i ud d’accesso is de moda. Sob e l’anècdo a
« ascinan i pe o bado a» de se eco dada pe
un pen ina , lamen a Àngela, gene acions de jo es
han ap ès a si ua i in e p e a la ima ge del seu
pèl a o desconnec ada del con ex his ò ic en què
a eme gi , nua de decla ació polí ica i e is ada
com a moda. En Una his ò ia de la consciència
(2016), la ilóso a, polí ica ma xis a i ac i is a
a oame icana epassa la cons ucció de la seua
igu a pública, o econside an les ima ges en el
con ex his ò ic en què a en se c eades i en què
acos umen a p esen a -se dècades desp és3. Amb
aques a e lexió his ò ica i con ex ual, explica com
la seua ima ge a pene a amb o ça en la cul u a pe iodís ica dominan en i u
de la seua c iminali a a pa i de l’es iu de 1970 com a esul a de l’escassesa de
ep esen acions de dones neg es a la p emsa i la seg egació imposada a aques es
ima ges (Da is, 2016: 51). Re a ada pe uns com e olucionà ia iolen a i
1 Uni e si a de València. Depa amen de Sociologia i An opologia Social, elisabe .ma co@u .es
2 «Swee Black Angel» és una balada coun y blues de la banda b i ànica Rolling S ones, inspi ada en
l’ac i is a de d e s ci ils Àngela Da is, c eada en el momen que s’en on a a a cà ecs d’assassina .
3 «Imágenes a o: Polí ica, Moda y nos algia», assaig publica o iginalmen en Pic u ing Us: A ican
Ame ican Iden i y in Pho og aphy, de Debo ah Willis, ed., New Yo k, The New P ess, 1994.
Fig 1. Powe and Equali y. Ca ell
dissenya pe Shepa d Fai ey a
pa i d'una o og a ia d'Àngela
Da is
116116 Elisabe Ma co A ocas
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
116116
«enemiga de l’Es a » i pe al es, com e olucionà ia, ca ismà ica, «lles a pe guia
les masses» i, aïda pe ambdós p ocessos, Àngela anali za el pode de les ima ges
i el pape que a exe ci la di usió de les seues o og a ies a l’ho a d’es uc u a i
mobili za l’opinió pública con a ella – ambé, més a d, ind ien un pape clau en
el desen olupamen de la campanya esponsable de la seua absolució. L’associació
ei e ada d’Àngela amb el pen ina a o ocul a en pa el con ingu his ò ic: a se
una de les pe sones més buscades pe l’FBI i les seues o og a ies an se i de
p e ex pe pe segui jo es neg es i pe in ond e po en o a la comuni a neg a.
Dècades desp és, el ecicla ge i la econ ex uali zació de les ima ges que la an
e sal a a l’escena pública, ha es a posa al se ei de la p omoció i enda de la
ascinació e olucionà ia i la nos àlgia pe la moda dels anys 70, e que se eix a
Àngela pe mos a com po edui -se o a una polí ica d’allibe amen a una polí ica
de la moda, alho a que il·lus a la agili a i mu abili a de les ima ges his ò iques,
especialmen les ima ges inculades a la his ò ia a oame icana.
Malg a l’explo ació come cial i la i iali zació del seu missa ge, la seua ima ge
a es a con e ida en un dels símbols de la llui a pels d e s ci ils dins i o a dels
Es a s Uni s. El seu emp esonamen a p opo ciona una opo uni a his ò ica pe
mobili za els p og essis es de o el món en a o de la seua llibe a , i la massi a
campanya in e nacional F ee Angela Da is es a con e i en un dels episodis més
impo an s dels mo imen s de p o es a dels anys se an a.
1.- Qui és Àngela Da is? Apun s biog à ics
Pe comp end e la impo ància de la igu a d’Àngela Da is, cal e una b eu
e isió a la seua his ò ia pe sonal, l’expe iència i p eocupacions que l’han e
con e i -se en una exponen clau del eminisme neg e i en una igu a d’ac uali a
essencial en la llui a con a la disc iminació acial i en a o dels d e s ci ils i
humans.
Nascuda a Bi mingham, Alabama, el 26 de gene de 1944, el seu pa e e a
p opie a i d’una es ació de se ei desp és d’ha e -se dedica uns anys com a
p o esso ; la seua ma e, mes a, ha ia pa icipa du an la seua època d’es udian
en mo imen s an i acis es. Als qua e anys d’eda es a asllada amb la seua
amília a un ba i habi a pe amílies blanques en la ma eixa ciu a . Van se la
p ime a amília neg a que s’hi ins al·la a, cosa que a despe a l’hos ili a blanca.
A emo i pe una possible in asió massi a de amílies neg es, a ia el eïna blanc
con igu a ia una no a mo ologia del ba i, o e igin una on e a acial. En la
mesu a en què an ins al·la -se més amílies neg es, el ba i a passa a conèixe -se
com Dynami e Hill –Colina Dinami a–, a ès el nomb e de bombes que assal a en les
cases de amílies a oame icanes. En aques con ex seg ega i de iolència, assis í a
una escola de p imà ia pe a neg es. Un conjun d’edi icis ells de us a a o ina s i
a pun pe l’ende oc on el p o esso a neg e s’enca ega a de l’ac i i a quo idiana
men e que l’escola e a adminis ada i con olada pe una Jun a d’Educació blanca.
La seua in an esa, la seua expe iència de seg egació i disc iminació acial, es a
nod i de la seua i ència al sud dels Es a s Uni s. A Bi mingham, els nens i les
117117
Àngela Y onne Da is: pensamen enca na sob e in e seccionali a i p esons
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
117117
nenes ap enien a llegi la insc ipció «blancs-neg es» abans que qualse ol al a cosa.
Reco dem que les lleis Jim C ow, que p opugna en la seg egació acial a o es les
ins al·lacions públiques pe manda de iu e, s’aplicà p incipalmen al sud del país.
Aques conjun de lleis locals i es a als es aduïen ambé en una es icció a l’accés
als es ablimen s, anspo públic, es au an s, e c. Va expe imen a les di e ències
no d-sud del país g àcies a alguns ia ges a No a Yo k i, a mesu a que es eia g an,
descob i ia que ampoc el no d espi a a l’ambien d’ha monia acial que ha ia
imagina anys en e e.
En aques con ex de disc iminació i op essió, com mol s dels seus amics i
amigues, busca à o mes de de ensa la seua iden i a . L’escola els p epa a a pe se
neg es en una socie a de blancs. Els xique s i xique es in e io i za en àpidamen
el alo despec iu de pa aules com nigge , black i A ican, pe aquell emps sinònims
de sal a ges, i ap enien a iden i ica -se de mane a p o unda i ac i a amb el seu
poble i la seua his ò ia. Tal i com na a a la seua Au obiog a ia4 (Da is, 2016), a
l’escola a obse a l’es a i icació i desigual a s ambé en e la població neg a i la
seua p eocupació pe la misè ia que i ien alguns dels seus companys i companyes
c eixia a mesu a que comp o a a la ela i a abundància amb què i ien els blancs.
Desp és del seu pas pe l’ins i u i sa u ada pe un ambien de iolència
in e io i zada que imp egna a l’espai de les aules, a pode escapa d’aquella
a mos e a a a és d’un p og ama expe imen al que pe me ia a es udian s neg es
del sud assis i a alguna ins i ució escola del No d. En plena e a McCa hy es a
asllada a No a Yo k i es udià a l’Ins i u Elisabe h I win en G eenwich Village,
un cen e p i a p opie a del p o esso a on comença a conèixe el socialisme
a les classes d’his ò ia. La lec u a de Ma x li a pe me e comp end e que allò
que ha ia expe imen a com a odi pe sonal e a p oduc e d’un sis ema despie a
que es nod ia del essen imen , la compe i i i a i l’op essió d’un g up social
sob e al e. En aquells emps començà a pa icipa en una o gani zació ju enil
ma xis a leninis a. Desp és de dos anys a No a Yo k, el 1961, es a ma icula en
la Uni e si a de B andeis, Wal ham (Massachuse s) pe es udia ancès. Un any
desp és ia ja ia pe p ime a egada a Eu opa pe pa icipa en el VIII Fes i al
de la Jo en u i els Es udian s (FMJE)5 a Finlàndia. Desp és de g adua -se en la
Uni e si a de B andeis i inspi ada pels eballs d’Ado no, Ho kheime i Ma cuse,
es a asllada de nou a Eu opa pe es udia Filoso ia a la Uni e si a de F ank u .
Allí assis i ia a les classes d’Ado no i d’al es impo an s pensado s socialis es de
l’Escola C í ica de F ank u i en a ia en con ac e amb mo imen s ju enils de
ca àc e socialis a. Pe ò, malg a la in ensa expe iència in el·lec ual, Àngela i ia
in ensamen la dis ància on als esde enimen s que es p ecipi a en als EUA amb
el mo imen pels d e s ci ils, el pa i de les Pan e es Neg es i les p o es es con a
la Gue a de Vie nam. El 1967 a o na al seu país na al, s’ins al·là en San Diego
4 Amb 28 anys a esc iu e la seua au obiog a ía, publicada el 1974 i edi ada en espanyol el 2016.
5 És un esde enimen in e nacional o gani za de o ma conjun a pe la Fede ació Mundial de la
Jo en u Democ à ica i la Unió In e nacional d’Es udian s, o ien a al deba polí ic i de endència
esque ana. F eqüen a adicionalmen pe mili an s d’o gani zacions ju enils de pa i s comunis es
i g ups a ins (des de 1947 ins l’ac uali a ).
118118 Elisabe Ma co A ocas
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
118118
pe segui es udian Filoso ia en la Uni e si a de Cali ò nia amb He be Ma cuse.
Es a uni al Comi é Coo dinado Es udian il No Violen (SNCC) i a les Pan e es
Neg es i, més a d, s’in oluc a ia en el Pa i Comunis a es a unidenc. Di e sos
esde enimen s, com el seu ia ge a Cuba6, an e l’Àngela conscien de que la llui a
pel acisme i la llui a a a o del socialisme e en insepa ables. Jus amen , la seua
mili ància comunis a mo i a ia que el 1969 la Jun a de go e n de la Uni e si a de
San Diego, on impa ia docència de iloso ia, ac és d’expulsa -la so a o d es del
go e nado Ronald Reagan. Malg a que aques a expulsió no a pode du -se a
e me, la Uni e si a no a eno a el seu con ac e i, a més, aques es acusacions
o en un p eceden de l’acusació de la que a se objec e més a d pe l’FBI. L’agos
de 1970, en p odui -se un mo í al ju ja del com a de Ma in (Cali ò nia) en el qual
s’u ili zà una pis ola egis ada al seu nom, la policia o dena ia la seua de enció.
Àngela es con e i ia en ugi i a, llis ada en e els “10 c iminals més busca s” pe
l’FBI. Desp és de dos mesos en la clandes ini a , el 13 d’oc ub e de 1970 a se de
de inguda a No a Yo k. El seu p ime des í a se la p esó de Dones de G eenwich
Village, mesos desp és a se ex adida al com a de Ma in (Cali ò nia). Desp és de
quasi dos anys emp esonada, el 5 de juny 1972 inali za a el seu judici7 en el què
a se absol a dels es cà ecs p esen a s pe l’FBI: seg es , conspi ació i assassina .
2.- In e seccionali a en el pensamen d’Àngela Da is
Malg a que esul a impossible abo da ací en p o undi a la iquesa i l’abas de
les sues idees, un epàs b eu a les seues anàlisis i e lexions ens mos a la igència
de les sues apo acions. Ens cen a em en alguns dels p oblemes i llui es clau en
la seua ob a eò ica i en la seua ajec ò ia polí ica i ac i is a que han con ibuï a
iden i ica la con luència en e els di e sos ipus d’op essió.
T es ol es ebel: dona, neg a i comunis a. La seua ac i i a acadèmica i les
seues e lexions du an 16 mesos en p esó donen o ma a Muje es, aza y clase
(Da is, 1981). En aques a ob a, conside ada una de les p incipals apo acions del
eminisme neg e, Àngela u ili za la pe spec i a ma xis a pe ecó e els momen s
es a ègics d’an agonisme des de p incipis del segle XIX als EUA. Indaga com,
malg a els es o ços de les dones neg es pe a icula les seues llui es i les seues
demandes amb els mo imen s polí ics que acapa a en el p o agonisme públic,
i malg a el po encial e oluciona i que enca na en, aques es llui es an es a
sis emà icamen in isibili zades i negades an pel sis ema pa ia cal i capi alis a,
com pels mo imen s eminis es p edominan s cen a s en les dones blanques i
bu geses.
Com al es esc ip o es, a is es i pensado es neg es dels anys se an a que
con o men els cimen s del mo imen eminis a neg e, en aques a ob a enca el
silenci con a la ima ge que s’ha ia p esen a de les dones neg es en la cul u a
dominan ins el momen . Àngela qües iona l’ac i i a acadèmica i his ò ica sob e
6 Al juliol de 1969, Àngela Da is a o ma pa de la delegació del CPUSA con idada pe Fidel Cas o
a isi a Cuba.
7 El judici a du a 13 se manes. Àngela a pa icipa en la seua p òpia de ensa.
119119
Àngela Y onne Da is: pensamen enca na sob e in e seccionali a i p esons
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
119119
l’escla isme, incapaç de pene a la si uació especí ica de la dona neg a escla a i
que dibuixa una ima ge equí oca de les elacions i es uc u a de la amília neg a.
En con aposició a la li e a u a adicional sob e l’escla i ud (com l’ob a de
S owe8), que a con ibui a cons ui una ima ge de la dona neg a escla a sob e els
pa ons de la emini a blanca i que associa a la seua alen ia i docili a en o n a la
ma e ni a , Àngela posa èm asi en l’agència i el pape de la esis ència de les dones
neg es escla es cap al sis ema escla is a. Amb aques a anàlisi des d’una pe spec i a
de gène e, exposa l’op essió de la dona neg a escla a en unció de la con eniència
dels p opie a is: op imides pel seu pape com a uni a de o ça de eball, i en
es e sen i , desp o eïdes de gène e; com a «pa ido es», ins umen pe ga an i la
o ça de eball; i ep imides com a dones, és a di , en an que ulne ables a o a
o ma de coe ció sexual. En aques con ex , anali za la unció polí ica de la iolació
en el sis ema escla is a com a a ma de ep essió i dominació que, pe una pa ,
ea i ma a el domini econòmic i con ol del p opie a i sob e l’escla a i, pe al a,
se ia pe desmo ali za els homes esclaus al emps que dissold e qualse ol ipus
d’o gani zació amilia es able que s’a icula a en e ells i elles.
Àngela eali za una lec u a his ò ica dels o ígens del mo imen eminis a no d-
ame icà, o cen an la mi ada en la p oblemà ica de la classe i la aça en els albo s
de la campanya dels d e s de les dones i el mo imen su agis a, la qual cosa pe me
comp end e la debili a de la campanya abolicionis a pe p omou e una amplia
consciència an i acis a. Aques a lec u a pe me si ua el acisme en el con ex
his ò ic de la llui a eminis a i la incapaci a del mo imen de les dones pe in eg a
l’anàlisi de classe, o con ibuin a l’op essió de la dona neg a i la dona blanca de
classe ob e a. Àngela ei indica els e o s del mo imen eminis a dominan que
oblida les dones acialmen op imides i excloses, i qües iona la ca cassa eò ica
desp o eïda d’anàlisis d’è nia, gène e, classe i sexuali a . Jus amen , la iden i icació
de la con luència en e els dis in s ipus d’op essió, que conside a l’elemen clau d’un
nou p og ama eminis a pe a un p ojec e d’emancipació col·lec i a, a d’aques a
ob a, un p eceden indiscu ible pe als pos e io s es udis de la in e seccionali a ,
així com ambé pe les p àc iques dels mo imen s polí ics i socials ac uals. Aques
eminisme es con e eix en un ec o de c í ica i desman ellamen adical de les
es uc u es ans e sals de con ol polí ic i social que an des de l’espai domès ic
ins a les p esons.
El eball de les eminis es neg es, des dels inicis, descodi ica la ca ego ia de
dona, o e eix a les dones neg es no es ima ges on econèixe -se, a icula discu sos
que les iden i ica al emps que es di e encien dels discu sos eminis es dominan s.
Com al es exponen s, Àngela si ua el ocus de l’op essió de la emini a i sexuali a
neg a en el acisme i llega de l’escla i ud, mo iu pel qual és essencial la elec u a
i ecupe ació d’aques pe íode des de codis nous. Una de les con ibucions més
in e essan s en la descons ucció i la econs ucció de la ima ge de la dona neg a i en
la ecupe ació de la seua adició eminis a, es oba en el seu eball sob e les g ans
dames del blues i del jazz del p ime e ç del segle XX. A Blues Legacies and Black
8 La cabaña del Tio Tom, [Uncle Tom’s Cabin],1852 de Ha ie Beeche S owe.

120120 Elisabe Ma co A ocas
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
120120
Feminism: Ge ude “Ma” Rainey, Bessie Smi h and Billie Holiday (Da is,1999), Àngela
o e eix les claus his ò iques, socials i polí iques pe ein e p e a les ca e es i lle es
d’es es es impo an s can an s, com a a iculacions pode oses d’una consciència
al e na i a p o undamen en con a de la cul u a adicional no d-ame icana. Un
ex ac e d’aques anàlisi cul u al des d’una pe spec i a eminis a es oba ambé a
Una his o ia de la consciencia (Da is, 2016), llib e que compila se ze ex os, la majo ia
d’ells inèdi s en cas ellà, que abas en qua e dècades de e lexió i ac i isme en o n
als es g ans eixos de la seua llui a: acisme, eminisme i p esons. En aques a ob a,
epassa les lle es del blues i explo a la mane a en què el blues emení con ibuí a
con igu a una no a consciencia en elació a la sexuali a emenina en la comuni a
neg a. Les lle es de les cançons ep esen en dones que s’emba qen en un ia ge
independen , elemen clau d’oposició ideològica a les eo ies dominan s sob e el
lloc de la dona en la socie a . Ángela anali za com la idea d’independència a elada
al ia ge s’in odueix en la consciencia cul u al neg a e lec in el seu pape en la
llui a pe la llibe a . En conc e les can an s de Blues, les gi es i ia ges en o n als
quals cons uïen les seues ides desa ia en les expec a i es socials de l’expe iència
emenina. Allibe ades dels con ins de la domes ici a s i, la majo ia ambé de
cà egues amilia s, la seua música posseeix un po encial emancipado e elado .
3.- Abolicionisme i p esons: «La pena capi al es acis a»9
En les úl imes dècades, bona pa del eball in el·lec ual i l’ac i i a polí ica
d’Àngela Da is s’ha cen a especialmen en el «abolicionisme de les p esons»
que comp en un una iple abolició: la pena de mo ; la del complex indus ial-
peni encia i; i l’he ència de l’escla i ud man inguda i eno ada pe la pena
capi al i el sis ema de p esons es a unidenc. En es e sen i , sos é Àngela: «el
complex peni encia i indus ial se basa his ò icamen en el lega de la escla i ud»
(documen al 13 h10).
En Aboli ion Democ acy: Beyond Empi e, P isons, and To u e (Da is, 2005)11,
Àngela si ua l’o igen de les p esons i epassa his ò icamen la ans o mació de
la unció de la ins i ució peni encia ia ins l’ac uali a , cosa que li pe me posa al
descobe la connexió en e la desindus iali zació de egions i el desman ellamen
de la sani a , educació i assis ència social pública, l’a u i misè ia amb l’augmen
del nomb e de pe sones emp esonades. Un augmen de la població p esa que,
lluny de espond e al nomb e de delic es, es incula a l’augmen de condemnes
pe delic es meno s i augmen de les penes pe eincidència. Àngela p o undi za
en les elacions en e acisme, classisme i sexisme, o ema can el pape que juga
la ins i ució peni encia ia com a disposi iu de con ol i ep essió social dels sec o s
9 En e is a eali zada pe Pablo Ximénez, El País disponible en h ps://elpais.com/
cul u a/2016/03/28/babelia/1459189843_207458.h ml.
10 13 h (Enmienda XIII) és un documen al di igi pe A a DuVe nay (2016) on di e sos expe s,
ac i is es i polí ics anali zen la c iminali zació dels a oame icans i el boom de les p esons als EUA.
11 Edició en cas ellà publicada pe T o a en 2016, i ulada: Democ acia de la abolición. P isiones,
acismo y iolencia. Reuneix en la seua p ime a pa dos ex os onamen als: A e P isons Obsole e?
(2003) i Aboli ion Democ acy. Beyond Empi e, P isons, and To u e (2005).
121121
Àngela Y onne Da is: pensamen enca na sob e in e seccionali a i p esons
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
poblacionals més desa a o i s. Una egada més, apo a una anàlisi in e seccional
que li pe me mos a com la aça, el gène e i la classe han passa a in eg a una
ecnologia polí ica dels cossos, o e idencian la ins i ucionali zació del acisme.
L’emp esonamen massiu de pe sones mig an s, l’inc emen de dones i la sob e-
ep esen ació de població neg a en p esons de o el món, ha ana acompanya
d’un inc emen de la ep essió a l’in e io de la ins i ució, que dóna o ma al
sis ema anomena de supe -màxima segu e a . Aques a anàlisi exposa igo osamen
la elació es uc u al en e els p ocessos d’acumulació del capi al en les socie a s
globali zades i la dimensió acis a del pode elaciona s amb el complex indus ial-
peni encia i.
Mi jançan el concep e complex indus ial-peni encia i12 di igeix la c í ica cap a
les condicions de possibili a en les que es pe pe ua una po en indus ia econòmica
in e nacional elacionada amb l’exis ència de les p esons, on la supe població es
conseqüència d’un en ocamen neolibe al cen a en els bene icis de la indus ia.
El complex indus ial-peni encia i consis eix en la me can ili zació del càs ig
i con e eix la p esó en una on de bene icis pe a les mul inacionals. Àngela
denuncia es essan s. La p ime a en elació a la lògica acumula i a capi alis a
de la p esó que a des l’explo ació de la població emp esonada com a mà d’ob a
ba a a – eballs o ça s que eali zen du an la condemna– a l’eme gència dels
p esos-consumido s, a ès que la majo ia de se eis es an p i a i za s (alimen ació,
sani a , man enimen , sis emes de segu e a , e c.) i, inalmen , a l’explo ació dels
cossos de la població emp esonada pe es a p oduc es ( a macèu ics, cosmè ics,
a mes, e c.). La segona essan és la denúncia de la jus ícia i l’apa a legisla iu com
a elemen necessa i pe al p o eïmen de p esos. La e ce a la cons i ueix la c í ica
al pape dels mi jans de comunicació, enca ega s de c ea la coa ada ideològica
que legi ima la ep essió en nom de la segu e a .
En el capí ol «How Gende s uc u es he P ison Sys em»13, Àngela exposa
di e ses qües ions elacionades amb l’emp esonamen de dones. En aques ex
explica com la al a d’a enció a les dones p eses i als p oblemes pa icula s en o n
a l’emp esonamen de dones ha es a his ò icamen jus i ica pe la p opo ció
ela i amen menuda de dones en e la població eclusa. No obs an , elaciona
l’inc emen de la axa de dones emp esonades de les úl imes dècades amb el
con ex econòmic que ha p oduï el complex indus ial-peni encia i i que impac a
en homes i dones pe igual. Examina, pe an , el càs ig es a al imposa a les dones
des de l’expansió con empo ània de les p esons a ni ell mundial. Donada la
na u ali zació i associació de la c iminali a a la masculini a , la endència ha es a
conside a les dones públicamen cas igades pe l’es a com a signi ica i amen ,
més pe illoses que els homes amb penes equi alen s. Un dels aspec es a des aca
és l’anàlisi de l’abús sexual de les dones p eses pe pa dels guà dies peni encia is,
12 Te me in oduï pe ac i is es i expe s pe eba e les c eences impe an s que jus i iquen l’augmen
de població eclusa amb l’inc emen de ni ells de c iminali a . Pe con a, a i men que l’inc emen
de p esons i nomb e de eclusos i ecluses es an guiades pe lògiques acis es i ece ca de bene icis.
13 O iginal en A e P isons obsole e (2003), «Cómo el géne o es uc u a el sis ema ca cela io», en
Democ acia de la Abolición. P isiones, acismo y iolencia (2016).
122122 Elisabe Ma co A ocas
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
com a p océs inhe en a la ins i ució peni encià ia, que ins i o comp a amb el
beneplàci de les au o i a s. En aques sen i , denúncia la implicació di ec a de
l’Es a en les condicions que an les dones ulne ables a la coacció sexual explici a
pel pe sonal peni encia i, o em asi zan la u ini zació de p àc iques com a a els
esco colls aginals i ec als. L’abús sexual es adueix en el llengua ge dominan en
hipe sexuali a de les dones p eses i, a i ma que la «des iació» emenina semp e
é una conno ació sexual que pe sis eix a l’e a con empo ània, una in e secció
aciali zada de c iminali a i sexuali a . Aques a anàlisi in e seccional amplia la
c í ica al sis ema peni encia i, a ès que posa de mani es com la aça i la sexuali a
cons i ueixen els eixos claus pe en end e an la ep esen ació social com el
ac amen que eben les dones aciali zades o a i dins de les p esons.
En elació a l’abolició del sis ema peni encia i, Àngela p opo ciona eines pe
imagina un món on les p esons no siguen necessà ies. Plan eja una mi ada més
obe a, amplia i complexa que passa pe desplaça la mi ada enco illada de la p esó
com a ins i ució aïllada, a d’al a que in eg e el conjun de elacions que composen
el complex indus ial peni encia i: les elacions simbiò iques en e comuni a s
peni encià ies, co po acions ansnacionals, conglome a s mèdics, sindica s de
gua des i p og ames legisla ius i judicials14. L’en ocamen abolicionis a d’Àngela,
lluny de busca un subs i u de ipus ca ce a i, ac a de conceb e un conjun
d’al e na i es: desmili a i zació d’escoles, e i ali zació de l’educació, un sis ema
sani a i capaç de p opo ciona salu ísica i men al g a uï a a o el món, un sis ema
judicial basa en la epa ació i la econciliació en lloc d’en el càs ig i la e gonya.
En de ini i a, al e na i es que eque eixen una ans o mació adical de la socie a ,
al e na i es capaces d’abo da el acisme, la sup emacia masculina, l’homo òbia,
els p ejudicis de classe i al es es uc u es de dominació.
4.- Conside acions inals
Les apo acions esmen ades ins aquí no esgo en la elle ància de les
apo acions eò iques, denúncies i ei indicacions d’Àngela Y. Da is. En can i,
pe me en e idencia les connexions i aliances en e o es les llui es socials: la
llui a eminis a, l’an i acis a, con a l’homo òbia, la llui a an icapi alis a i con a la
iolència de l’Es a . Aques baga ge i ajec ò ia la con e eix en una de les igu es
més ascinan s de la de ensa de les mino ies i dels d e s ci ils i humans. Finalmen ,
cal assenyala el supo d’Àngela a la causa i llui a del poble Pales í, al lla g de la
majo pa de la seua ida. En F eedom Is a Cons an S uggle. Fe guson, Pales ine, and
he Founda ions o a Mo emen 15 (Da is, 2016) exposa les connexions en e les llui es
con a la iolència es a al i l’op essió al lla g de la his ò ia i a eu del món. Un cop
més a a és d’una e lexió his ò ica, em asi za el pape del poble en la cons ucció
d’un u u més p ome edo de llibe a . En aques conjun d’assajos, discu eix el
14 «Aboli ionis Al e na i es», ex o iginal en A e P isons Obsole e? (2003). En cas ellà disponible en
Una his o ia de la Conciencia (2016) i en Democ acia de la Abolición (2016).
15 Edi a en cas ellà pe Capi án Swing: La libe ad es una ba alla cons an e. Fe guson, Pales ina y los
cimien os de un mo imien o (2017)
123123
Àngela Y onne Da is: pensamen enca na sob e in e seccionali a i p esons
AspA kíA, 32; 2018, 115-123 - ISSN: 1132-8231 - DOI: h p://dx.doi.o g/10.6035/Aspa kia.2018.32.7
llega de les llui es des de l’allibe amen neg e i des aca les connexions de les llui es
ac uals con a el e o isme es a al des de Fe guson a Pales ina.
Amb 74 anys, Àngela con inua sen una dona idealis a i comp omesa. El passa
oc ub e a p onuncia una con e encia al Cen e de Cul u a Con empo ània de
Ba celona, en el ma c del cicle «Re olució o esis ència». L’ac i is a a pa la
sob e la ep essió policial de l’1-O i, malg a mani es a no pode cap a o s els
ma isos de la eali a ca alana, a posa l’accen en la esis ència de la població
da an la iolència policial, o a i man el seu comp omís amb la llibe a i el d e
a decidi : «Allò que penso és que la gen , a eu del món, hau ia de eni d e a
l’au ode e minació». 
BIBLIOGRAFIA
Da is, Àngela Y. (1981) Muje es, aza y classe, Mad id: Akal, 2004.
__ (1999) Blues Legacies and Black Feminism: Ge ude «Ma» Rainey, Bessie Smi h and
Billie Holiday, New Yo k: Pan heon Books.
__ (2005) Aboli ion Democ acy: Beyond Empi e, P isons, and To u e, New Yo k: Se en
S o ies P ess.
__ (2016a) Au obiog a ia, Mad id: Capi án Swing (T aducció d’Es he Dona o)
__ (2016b) F eedom Is a Cons an S uggle. Fe guson, Pales ine, and he Founda ions o a
Mo emen , Chicago: Hayma ke Books.
__ (2016c) Una his o ia de la conciencia. Ensayos escogidos, Mad id: Ediciones del
O ien e y del Medi e aneo (T aducció d’Inga Pellisa).