La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 460

El COB empata davant el Vinaròs en el primer partittelevisat La Unió de Llauradors es ' manifesta a favor dels ' tarongers al camp CARTA: Salvem la Tossa qüestiona el suport de Redorat al camp de golf ~ ~ ~ PRESENTACiÓ ~ ~ ~ =¡ Carxofes CARXOFA 3: Les xiquetes d'este poble, com van fer les seues mares iiaies van celebrar el dia 25 la seua festa, la festa de santa Caterina. El;' amanirem un bona plàtera de carxofes rebossadetes ifregides amb oli del Maestrat. Suposem que van berenar el pastís de glòria, com toca. CARXOFA 4: Als xiquets benicarlandos els han canviat la festa. Sant Nicolau (la bava li cau, com diem), ja no se celebra el dia 6 de desembre, ara és el dia de la Consti. Ara el celebren amb les catalinetes. Per atots ells, carxofa del poble amb c1oIsses. Es xuclaran els dits. CARXOFA 7: L'última carxofa se'n va fora del poble. Amb tanta televisió local que tenim ha de venir una de fora, TV6, per a retransmetre en directe el partit Benicarló-Vinaròs. Per la TV6, un bon basquet de carxofes per aque en posen unes quantes a la paella, facen pastissets, mus imoltes coses més. CARXOFA 1: Un bon grapat de carxofes torrades per atots els músics de la banda, així com per al seu director iper atota la Junta. És el dia de la seua patrona i no pot faltar en el seu menú una cosa tan bona com la carxofa de Benicarló. Tots a la torrada. CARXOFA 6: No podem oblidar-nos dels alambors. El dissabte és el sopar de premis ihomenatges. AI menú no pot faltar la carxofa. Bona carxofa benicarlanda. Nosaltres per aque vagen fent boca i no s'erren al lliurament dels premis els donem una cassola de carxofes estofadetes. CARXOFA 5: Per al COB, per al Benicarló que apesar dels insults que vail rebre diumenge passat per part del muixarreros se van emportar cap acasa, un, sempre interessant, positiu. Isiga dit de passada, el nostre camp, comparat amb el d'ells és de primera divisió. Carxofes al forn! CARXOFA 2: Unes truites de carxofa per aclarir la veu per ales quatre cordes de la coral: baixos, tenors, contralts isopranos. La junta i el director també estan convidats amenjar aquest delicat plat. No podem oblidar als més joves de la coral, per aells també en hi ha. Aquesta setmana cultural no teníem prou carxofes en tota la cope per a tantes bones sensacíons, així que n'hem hagut de baixar alguna del terme de Càlig. Avui carxofes per a tots. L'ordre de les carxofes no té cap importància. Fetes apunt, de totes les maneres, són bones. fil MISCEL.LÀNIA Tolito iles Irreflexions de Joan Raül Burriel comformen els continguts ESPORTS Els del futbol ens expliquen, tot imés, de l'empat del Benicarló al camp dels vinarossencs. Fins i tot que el van retransmetre per la tele, però no de les d'aci. ESPORTS Gregorio Segarra ens acosta l'actualitat del futbol base. La Unió de Llauradors considera una autèntica desvergonya canviar cultius tradicionals per camps de golf EDITORIAL Repartim carxofes atots els protagonistes en una setmana especialment cultural EL TEMA Un any més arriben els premis Alambor i d'Homentatge sense un suport institucional clar SENYORA GARCIA Carta del lector que analitza amb profusitat els continguts de la darrera Veu de Benicarló publicada -4601 ~ ~ iii: .;;::;: -.¡ - :fi: llwlIl DES DEL 18 D'AGOST llwlIl DE 1995 col·laboracions a: [email protected] ................................................................................... laveUdebenicarlo - " ~ ~ ~ EL TEMA ... ... ... , De nou tornen els Alambor Una setzena edició marcada per la poca sensibilitat de la Corporació Els homenatjats ipremiats de l'edició anterior text REDACCiÓ etze edicions premiant literatura en valencià. Més d'una trentena d'obres guanyadores publicades ila satisfacció de saber-se descobridors de prestigioses plomes que, després de guanyar el Alambor, s'han consolidat com escriptors de renom dintre del difícil panorama editorial valencià. Darrere de dades ixifres: la il'lusió, iles ganes de treballar de l'associació cultural Alambor. Una tasca anònima idesinteressada que no ha obtingut el reconeixement institucional: l'ajuntament els nega una subvenció per aaugmentar la dotació econòmica dels premis. Ja se sap que ningú és profeta en la seva terra, però la decisió del consistori li està posant les coses molt difícils als alamborians, que estudiaran nous camins de cara afutures edicions. El fill que van crear en 1.985, any de la primera convocatòria, s'ha fet major iels seus pares no poden mantenir-lo. El llistó s'ha posat molt alt iels costa molt esforç i sobretot, molt diners que l'associació no té. LA VETLLADA LITERÀRIA Ramon París explica que el sopar que se celebrarà el dissabte en el Parador de Turisme de Benicarló "és una trobada anual del món de la cultura, on es reivindiquen els valors de la llengua". En aquest sentit, assenyala que la importància de l'acte radica que se celebra en el marc d'un "món en el qual els valors culturals s'estan perdent a poc apoc". El sopar està obert a tots els àmbits socials iculturals de la ciutat. "És una trobada de la societat civil" conclou París. EL PREMI Dol el titular, però aquest any cal posar-lo en singular. Només s'ha convocat el premi de Narrativa. No havia diners per amés. L'associació va sol· licitar al consistori una subvenció de 9.000 eures, que tenien com objecte dotar amb cinc mil euros els premis, destinar 3.000 euros a la seva publicació i utilitzar els mil restants per acobrir les despeses d'organització. Ramon París ha assenyalat que "si fem una aposta per dignificar la cultura, hem de correspondre amb una bona dotació econòmica". Després de remetre l'escrit al consistori ials tres grups polítics que "el sopar és una trobada anual del món de la cultura ila llengua " se senten en el saló de Plens, el silenci va ser la resposta. L'escrit va tornar apresentar-se i a la fi del mes d'agost va arribar la resposta: l'ajuntament només concediria 1.000 euros de subvenció als premis. La tardança arebre la resposta va provocar que les bases es publiquessin tard. Aaixò cal sumar l'escàs atractiu que suposa per als autors la quantitat que s'ofereix com apremi, el que ha provocat que hagen estat escasses les obres que s'han presentat ala convocatòria d'enguany. El nom del guanyador de l'edició d'aquest any es coneixerà en el transcurs del sopar que se celebrarà el dissabte i en la qual s'atorgaran les tres distincions amb les quals Alambor vol premiar la trajectòria professional de persones oentitats en els àmbits científic, cultural icívic. ELS HOMENATJATS La Distinció científica d'aquesta edició ha recaigut en l'Observatori de l'Ebre amb motiu del centenari de la seva fundació. Creada pels jesuïtes, París destaca que "és una fundació sense ànim de lucre que posseeix els arxius sísmics i ionosfèrics més antics de tota Espanya". La fundació compta, a més, amb un arxiu meteorològic que s'estén fins el 1880. L'observatori està estructurat en quatre seccions: Geomagnetisme, Ionosfera, Sismologia i Meteorologia, Clima iActivitat Solar que recullen dades iels processen, subministrant la informació através d'un grup de científics que treballen en ell. D'altra banda, en l'àmbit cultural rebrà la Distinció alamboriana el director de cinema català Ventura •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo - Un acte de suport als valors culturals ve de la pàgina anterior Pons. En aquest cas, París assenyala que "és el director de cinema més valencià" i ha destacat la intimitat de la seva mirada com director. No serà aquesta la primera vegada que recull un premi. Pons comptea amb una filmografia que abasta quinze llarg-metratges, premiats ireconeguts en nombrosos festivals de tot el món. El salt al Setè Art ho va fer després d'una llarga etapa com director teatral amb la pel·lícula "Ocaña, retrat intermitent". Li van seguir títols com "Anita no perd el tren", "Amic/Amat", "Carícies", "Actrius" o"Puta Misèria", per assenyalar només alguns. En l'actualitat, és conseller de la Societat General d'Autors d'Espanya. La Distinció Cívica d'aquest any es quedarà acasa: el benicarlandb Joan Brusca, secretari general de la Unió de Llauradors iRamaders del País Valencià, és el premiat. Alambor vol distingir aquest any no només aBrusca per la labor que està desenvolupant al capdavant de la Unió, sinó atot el col· lectiu del sector agrícola del territori valencià. París lamenta que estiga "en una situació tan precària, que fa témer per la seva continuïtat". La distinció de Alambor va encaminada en aquest sentit a"reconèixer la labor de qui defensen els valors tradicionals de la relació de l'home amb la terra". usó IROLíNDEZ, ESCRIPTOR IESCULTOR CONVIDATS L'escriptor de Vila-real Vicent Usó serà l'escriptor convidat en aqu~sta edició dels Premis Literaris i d'Homenatge Alambor. Els seus dos primeres obres, dos relats breus, ja van ser premiades en la seva ciutat natal. La tercera, "La mirada de Nicodemus", va quedar finalista del premi de narrativa Andrómida en els Octubre de 1994. El triomf l'aconseguia en l'edició del 2.002, que assolia el premi per la novel·la "Crònica de la devastació". Mentre, les obres que escrivia, van anar mereixent diversos guardons. La llista de premis és llarga iAlambor ha volgut tenir-lo present en aquesta edició com reconeixement a la seva profitosa vida com escriptor. L'escultor iil·lustrador benicarlando Jaume Rolíndez Garayoa ha estat l'autor del cartell anunciador dels premis. Jaume Rolíndez va nàixer aIruña l'any 1964 i du un parell de lustres en el món de l'escultura i la creació plàstica que materialitza en forma d'escultures fetes, normalment, amb materials de rebuig. Ha participat en exposicions aBarcelona, Madrid, Benicarló, València iCastelló. L'any 2002 va publicar les il· lustracions del llibre Juguem acucassela? publicat per Alambor i, com que amés és professor d'institut, pot sobreviure. ELS PRESENTADORS DE LA GAL·LA Un acte com el lliurament dels XVI Premis Literaris id'Homenatge Alambor mereix uns presentadors de qualitat, com sempre ha estat. Per això aquest any, l'honor ha recaigut en Màbel Martí, periodista del programa El Club de TV3 iJordi Maura, cap d'informatius de ÈxitPunto Radio d'Eivissa iFormentera i cap de redacció de La Veu de Benicarló. Novafòrmula definançament text NATÀLIA SANZ L'Ajuntament de Benicarló proposarà aAlambor una nova fòrmula per afinançar els premis que duen el ,nom d'aquesta associació. Francisco Flos, regidor de Cultura, ha explicat que el pròxim any el Consistori pretén fer-se càrrec de l'organització dels premis "i demanarem aAlambor que col·labore". L'equip de govern, que compta amb el suport del grup municipal socialista segons va desvetllar Flos, pretén que la convocatòria es faça bilingüe "igual que tots els premis que es convoquen des de l'ajuntament". Si la proposta sortís avant després dels contactes que Flos pensa iniciar amb els alamborians, la dotació econòmica dels premis seria major ja que es tractaria d'Una convocatòria oficial del consistori i"no la d'una entitat privada subvencionada per l'ajuntament", ha dit Flos. En aquest sentit, considera que la subvenció que s'ha concedit aquest any és suficient. "Els premis de Castelló estan dotats amb 2.000 euros i és Castelló", assegura. ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• D •••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo - ~ ~ ~ LOCAL ~ ~ ~ ..... Festivitat de Santa Cecilia 2004 text REDACCiÓ EIpassat cap de setmana, dins la festivitat de Santa Cecília, s'obriren els actes commemoratius amb el concert que va oferir, dissabte passat, la Banda Juvenil "Ciutat de Benicarló", juntament amb la Coral Petiquillo y la Coral Kylix. Entre d'altres peces van interpretar el clàssic, Aladín. Cal destacar que en aquest acte la Banda Juvenil va incorporar vuit nous músics, que surten de l'escola que té la pròpia Banda. Aqueixa mateixa nit es va representar l'obra de teatre "Sueños musicales", amb un gran èxit de públic. L'obra, escrita per Xi ma Vives, musicada per Juan Luís, sota la direcció icoreografia de Damian Avila iJoaquin Moros. Tots ells, amb bona harmonia iamb la col·laboració del components de la banda, van portar a bon termini la seua representació, la qual ja estan pensant de tornar-la arealitzar una altra vegada. El diumenge va haver festa per als alumnes isimpatitzants més joves de l'acadèmia, projectant-se primer una pel'lícula i, al'acabament es van fer cucanyes ijocs amb molts regals per atots. El proper divendres 26, és farà la presentació de la revista Memòria 2003-2004 de l'Associació Ciutat de Benicarló a la seu del carrer Cabanes, 16. El dissabte 27, es farà el Concert de Santa Cecilia per part de la Banda de Música de l'Associació Musical Ciutat de Benicarló i la Coral Polifònica Benicarlanda, ales 19h al'Auditori Municipal, que com va passar el dissabte passat, tornarà aquedar-se menut. Acte seguit, la Banda, realitzarà pels carrers de Benicarló la serenata en honor de la seua Musa, Marta Zapata, acabant en un ambient festiu al local de l'associació. El diumenge 28, apartir de les 10 del matí, els músics se concentraran al local social per a, posteriorment, fer una desfilada per anar abuscar a la seua nova Musa, Marta Zapata Roca i la Dama de la Coral Polifònica Benicarlanda, Beatriz Lores Gómez. Acontinuació acompanyaran la patrona, Santa Cecilia, fins a la Esglesia de Santa Maria, on se celebrarà una missa conjunta. •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ............................ laVeUdebenicarlo • Senyora Garcia Això és el que vaig saberllegir en l'anteriornúmero de la seua revista, el 459 text EL LECTOR lIò que jo deia la setmana passada és perfectament aplicable a aquesta. AI nostre poble no es tanca res, sempre queda tot obert, a mitges. Quan tots ens pensàvem que això del camp de golf de la Tossa ja havia passat definitivament a la història i que mai més no en sentiríem parlar, el regidor d'urbanisme ha dit que no, que ningú ha dit que la cosa estiga tancada i que al final seran els benicarlandos els que decidiran sobre el tema. Ahí queda eso. Aquestes manifestacions no sòn una altra cosa que allò que diuen "la voz de su amo". El Pp ha deixat ben clar que ells estan decididament pels camps de golf, que això és el nostre futur i, sobreto~ el futur dels grans empresaris de la construcció i l'especulació. Es veu que com que a la costa d'Alacant no queda ni un pam de terreny que no siga fonnigó o gespa, ara se n'han pujat cap amunt per continuar amb la seua tasca d'escampar el progrés i la modernitat per la nostra zona. Haurem de gaudir dels espais naturals amb una certa rapidesa perquè a la marxa que portem, ben aviat ens quedarem sense aquest patrimoni que tanta nosa fa als especuladors. La demostració més palpable i més descarada de tot plegat és la llei que pretenen aprovar els peperos valencians que parla de la promoció social dels camps de golf, com si un cap de golf fóra una residència per a la tercera eda~ un alberg per a estudiants o un centre de discapacitats. Promoció social dels camps de golf. No paren de dir que el golf és un esport a l'abast de tothom alhora que la base del nostre progrés, la panacea que resoldrà el nostre futur i el dels nostres fills. Els tarongers han de passar a la història. Volem l'aigua de l'Ebre perquè la nostra gespa la demana i la demanarà a crits. Si ells tenen dret de negar els seus camps d'arròs amb aigua i vinga aigua, nosaltres volem regar la gespa, volem l'aigua per a les nostres zones verdes que seran els camps de golf amb els seus foradets i els turistes que vindran carregats de milions per tal d'omplir les nostres butxaques, ansioses de divises. Camps de golf, quina meravella. Anirem pel camp amb la bici i ens trobarem un guàrdia jurat amb porra i pipa que no ens deixarà passar perquè ens dirà que allò és una zona privada. Els camins que hem recorregut lliurament seran reconvertits en bankers, greens, boogies, puts i eagels per obra i gràcia del conseller de tom, que tindrà l'última paraula en aquest tema. Es pot fer una cosa més descarada? Només falta que aquest càrrec li'l donen a un empresari de la construcció, fauna molt abundant dins del partit que ens govema a la Generalitat. Els pescadors també estan disgustats. Tema cíclic. Volen que èls subvencionen més els carburants. D'acord. Però no vull dir que quan les coses els vagen bé que els abaixen la subvenció, així com tampoc no vull dir que perquè ells paguen menys pel gasoil algú se n'ha de fer càrrec i d'alguna butxaca han de sortir els diners. Repeteixo, jo d'això no diré res. També es queixen els venedors del dimecres, que volen aparcar la furgoneta al costat de la paradeta. Tothom es queixa. Uns altres es queixen perquè s'ha tomar a inundar la ratlla del tenne. La qüestió és plorar com més i més fort millor. Aquesta setmana els seus coHaboradors han deixat de banda les espases esmolades i s'han dedicat a contar-nos coses. Bé està, però vull suposar que els seus lectors volen canya de la bona per a tots. Pere Bausà ens parla de l'eficiència energètica i de com malbaratem l'electricitat. Jo proposo reduir el temps que tenim encès el televisor. Molta gent el té com un habitant més de la casa i el deixa encès hores i hores. Valdria més parlar amb les persones amb les quals convivim abans que sentir les b~anades proferides per aquesta caixa. No m'ha sorprés la notícia que no hi haurà més trens de rodalies entre Castelló i Vinaròs perquè el Psoe ha votat en contra. Cada dia entenc més els polítics. Ara començo a comprendre que un, quan està a l'oposició ha de demanar coses a dojo, fins itot les més inabastables. Amb això es pot convéncer una part de l'electorat que després no se'n recorda d'allò que els han promés. També me n'adono que és molt important que els ajuntaments voten afavor d'algunes mocions que després els govems autonòmic i estatal se n'encarregaran d'ignorar. Un exemple clar el tenim al nostre poble: tots els grups polítics voten la moció a favor dels trens de rodalies. A València el Pp ia Madrid el Psoe tan se'n foten i voten en contra d'allò que els seus companys de partit han recolzat. Fins i tot es pot donar el cas que algun alcaldillo vote a favor al seu ajuntament i en contra al parlament corresponent Cada dia m'agrada més això de la política. Notícia de la setmana. El pelegrí s'ha engatat Es veu que va beure més del compte i anava com una moto. Aquest any ja no beu cervesa amb gasosa com en altres peregrinacions. Ara li pega a la vinatxa, que no al tinto de verano. Això és preocupant i un mal exemple per als més menuts de la casa. Ha passat dels tres graus de la clara als més de dotze del vi. D'ací a un parell d'anys esmorzarem amb Fundador. L'ESPIFIADA DE LA SETMANA Primer una reivindicació: Ón éstà el senyor Bemat Carranza? Ja l'han fet avorrir? A la pàgina cinc ens conten que la data del sorteig de Càritas és el mateix dia que surt la seua revista. Jo no vaig trobar numerets. ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• laveUdebenicarlo • • • OPINiÓ ~ ~ ~ Sense sostre Exilis text CARLES LLUCH Llijo que el dia 21 de novembre va ser el día dels "sense sostre", és adir, de les persones que es veuen obligades aviure al carrer. També m'assabento que les entitats que es dediquen a aquest món ocult isòrdid consideren "sense llar" també tot aquell que no pot viure enlloc més que acasa d'uns familiars llunyans, que aun hospital, un alberg, una caravana, una pensió miserable, una casa on malviuen dotzenes d'immigrants. Imaginar-me els milers de persones de què parla el documentem produeix una visió tenebrosa que intento foragitar. D'altra banda, m'assabento que l'ajuntament d'una gran ciutat ha instal-!at uns bancs "anticaptaires": amb una barra a.l mig que els divideix en dos, per tal que ningú hi puga gitar-se adormir. Magnífic exemple de treball social que va ales causes del problema! L'ètica pública trepitjada per l'estètica hipòcrita. Les causes de tot plegat fan indignar. Resulta que en el país de la gran expansió immobiliària, de la gran riquesa del totxo, hi ha cada dia més gent que no pot pagar-se un habitatge -i no cal recordar que aquest és un dret humà iciutadà per viure en dignitat. No hi ha vivendes social ni de lloguer, els pisos són cada més cars, i malgrat que algun ministre deia que si són tan cars és perquè els podem pagar, resulta que hi ha gent dormint al carrer omalvivint en pensions. Amés, hi ha malalts ment'als que no tenen acollida en centres apropiats, o gent que per les causes que siguen no poden incorporar-se al mercat laboral. "Com? Però si qui no treballa és perquè no vol", diran alguns. Doncs no. Tot plegat em produeix una fonda vergonya. És clar. És molt més fàcil ielegant posar barres als bancs. Allunyar el problema de les nostres vistes. Anar a les causes és molt dur, sobretot quan actuar sobre elles comportaria que tanta gent deixara de guanyar tants diners. L·'EDAR es retra~sa mes text NATÀLIA SANZ Jaime Mundo, alcalde de Benicarló, ha explicat que els terrenys on deu instaHar-se la Mura EDAR de la ciutat han estat ampliats. L'empresa encarregada de la redacció del projecte així ho ha demandat al consistori, al'haver detectat la necessitat d'instaHar una estació de bombejamenti la necessitat decontaramb més metres pera la instaHació de la planta detractament d'aigües residuals. Mundo ha assenyalat que s'ha hagut de realitzar un modificació sobre el projecte original ique els terrenys necessaris pera la instal·lació de la EDAR es troben en la fase final de la reparcelació als quals han de ser sotmesos. DESAKORDES 22:30h 18/11/04 El Bosc text THE CAPTAIN OF LOVE El concert de Desakordes de dijous passat al port de Benicarló va ser un encertperafer-lo servircon aexcusa iobviarel visionatdel primercapítol de la nova entrega de la sèrie nostàlgica de NE. El duet Desakordes, vingut des de Madrid per fer una petita gira per la costa, ens va adelitar amb una vetllada cómico-musical al més pur estil dels clàssics cantautors, com ara La Mandragora de Javier Krahe. Els seus temes en clau de humor, parlen dels típics tòpics de la masculinitat iles relacions de· parella amb ironia, també tenen temps per denunciar les últimes actuacions dels polítics de moda i, com no, de referir-se als darrers esdeveniments intemacionals. N'hi va haver per atots, fins itot una evocaciò als nostres clàssics com ara Manolo Escobar, Peret, Bisbal ifins itotel "gipio" de Antonio Molina en "soy minera". Tot plegat iajudats pels efectes etílics dels preparats, servits per la dolça cambrera, va fer una vetllada molt entranyable, d'aquelles en què un es capaç de dir qualsevol cosa d'aquestes que després t'avergonyeixen al dia següent. El grup va aconseguir de seguida que el públic s'involucrés de la festa amb les seues provocacions que invitaven aparticipar atots plegats, i a incrementar l'alt consum de cervesa. ••• •••• • •••••• • •• •• •••••••• •• •• • ••• •• ••• •• •• •• ••• •••• ••• •• •• • • •• ••••• •• •• •• • •• •• •••• laveUdebenicarlo ~ ~ ~ MISCE Golf: de Blasco a Redorat text SALVEM LA TOSSA Les recents declaracions del Conseller de Territori iHabitatge Rafael Blasco idel Regidor d'Urbanisme de Benicarló José Antonio Redorat han tornat aposar el golf dins del debat polític iciutadà al País Valencià iBenicarló respectivament. La Conselleria de Territori i Habitatge està elaborant l'avantprojecte de la "Llei d'ordenació ambiental ipromoció social dels camps de golf ala Comunitat Valenciana" Es pretén la "desestacionalització" del turisme. S'argumenta que l'època daurada de la taronja ja ha passat i que, igual que al segle XIX quan el taronger substituí les moreres i el cànem, actualment, aquest pot donar pas al "cultiu de cespitoses", la gespa del camp de golf. El Conseller en persona es reserva la potestat d'aprovar un projecte d'urbanitzacions amb camp de golf, fins itot, en contra de la voluntat de l'ajuntament afectat que deurà de modificar el seu planejament urbanístic. Amés, amés, obliga acedir el sòl públic dotacional, aconseguit pel procés d'urbanització, durant 50 anys al promotor per a la construcció del camp de golf. Blasco considera que els camps de golf seran un instrument per amillor de "forma qualificada" els nostres paratges. L'objectiu real de la llei no és buscar un turisme de qualitat sinó continuar la desmesurada activitat constructora iurbanística. La consideració de la gespa com aconreu vol alterar l'ordre de preferències d'usos de l'aigua que marca la llei d'aigües estatals on l'agricultura està en segon lloc iels usos recreatius en sisè. L'avantprojecte ataca també l'autonomia municipal quant a la seva capacitat de planejament urbanístic iper la privatització de sol urbà durant mig segle. I, amb tants camps de golf no hi haurà bastants tu ristes d'alt poder adquisitiu per atots i el territori afectat perdrà la seva singularitat "l .. E nerVIOSIsme per la paralització dels 14 projectes hanprovocat aquestafugida endavantdel , , Consell iatractiu propis. Gran nombre de projectes de macrourbanitzacions amb camps de golf estan, actualment, paralitzats. Dels 14 previstos per ales comarques de Castelló, no n'hi ha cap, ni tant sols, en construcció. L'estancament del turisme de sol iplatja, la saturació urbanística de la costa i el nerviosisme pels entrebancs dels projectes de golf, han provocat aquesta fugida cap endavant del Consell. José Antonio Redorat, en unes recents declaracions, ressaltà la gran importància que tindrà per aBenicarló la decisió que es prendrà sobre el projecte de camp de golf a la Tossa al nou Pla General. Decidirem si "s'aposta per un model de ciutat turística pel futur ono" o"si volem un camp de golf iurbanitzacions oque la Tossa es quedi igual durant 20 anys més". Afirmà, també, que el projecte d'homologació del PGOU, redactat per afer possible la proposta de Terrazahar Golf and Ressort, estava paralitzat. El ple municipal de 24 de juny de 2004 aprovà per unanimitat "posar fi" al projecte d'homologació ique aquest no condicionara, en absolut, la revisió del PGOU que s'iniciava en breu. Pensem que "l'exemple" triat pel Regidor d'Urbanisme per adestacar la importància de la revisió del Pla General - el projecte de golf a la Tossano és innocent ni adequat, amés de no respectar l'esperit de l'acord del plenari municipal. Ens sembla respectable, encara que no estem d'acord, que el partit popular benicarlando defensi el golf com opció turística per al poble, el que no entenem massa es el recolzament d'un projecte concret. Possiblement, el regidor benicarlando també s'ha fet ressò, a la seva manera, del missatge llançat pel Conseller Blasco: "golf atota canya". Esperem que el Bloc iel PSPV-PSOE locals recordin les seves promeses electorals de conservar la Tossa per atothom. Salvem la Tossa ~-------~-------------------------------------- ---- CtJLTURAL. ~ Edita r;oHaboradOrS¡ 'O t""" Dlrectoral CRISTINA GARCIA Associació Cultural la Feram de Benicarló BAUSÀ VICENT B Ü»Cap de Redacció~ ~ORDI MAURA NATALlA SANZ, EL <: Consell de Redacclol XIMO BUENO, CI Sant Francesc, 95 RAMON PARís OL, ü cij NATA LI ASANZ, FRANCESC DEL CASTICasal Municipal ITOLlTO JUAN CA O ;::;:l ILLO, TONYO FIBLA, JOAN GREGORI, 12.580 Benicarló Tel. 964.46.16.18 l ' SEGARFi ~ ~ JOSEP M. S~~~~R~~ iRODOLFO FAX: 964.47.56.98 Fotografiesl NATA BENICARLÓ [email protected] ~-------------------------------------------------- -LÀNIA .................. l~ Cortina de fum Irreflexions u text JOAN RAÜL BURRIEL De nou atornat arevifar tota aquesta polèmica al voltant de la unitat de la llengua catalana. I es que no hi ha res millor que els clàssics per atornar a embolicar la troca. Hi ha qui sap que quan el fi està totalment justificat, les maneres dels mitjans poc importen. El pp històricament li ha tret un bon benefici electoral ala por al "pancatalanisme" ila polèmica del valencià/català és el seu millor exemple. Pot ser també no han tingut més remei que traure de nou un tema tan dolorós com aquest, per que estan passant per greus problemes interns ino veuen clars els resultats de les autonòmiques el 2007. El transvasament ila Copa Amèrica es veu que van perdent força ical entretenirel pati amb algun altre espectacle de demagògica política. Hi ha dos beneficis directes que el govern de Camps obté amb aquesta polèmica. Peruna banda l'electoral, que ja l'he comentat al principi. Per una altra banda, desviar l'atenció d'altres problemes molt més importants per als valencians però que la incompetència de l'actual executiu ha impedit no tant sols solucionar, si no tampoc mostrar a debat públic. En aquest sentit el govern valencià -àmb l'aplicació de Canal 9 com atelevisió-porra -te segrestada l'opinió pública d'aquest país. Hi ha temes sagnants per al futur del País Valencià que s'ens estan amagant. La crisi de sectors econòmics tradicionals, la negligència en la gestió del territori - amb vinculació directa amb el despropòsit urbanísticjustificat com aprogrès turístic - , el colapse dels sistemes públics de salut ieducació... Ja ho he dit en alguna altra ocasió: la Generalitat Valenciana està en una situació real de fallida econòmica. No hi ha diners pera més metges ni centres sanitaris (a Benicarló ho estem patint), no hi ha diners per aprofessors ocentres educatius (a Benicarló ho estem patint), no hi ha diners per als ajuntaments, ni per a carreteres, trens oinfraestructures en general (no ho estem patint açò també a Benicarló?). Recordem que som la comunitat autònoma espanyola amb major deute públic per habitant. Per desgracia la cortina de fum que ens oculta aquesta preocupant realitat també és un problema aresoldre. En la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia ha de explicitar-se que els valencians parlem català, amb la denominació pròpia de valencià en el nostre territori. El PSPV-PSOE en el seu moment no ho va solucionar, icada cop que hi ha govern de dretes, es toma en una arma en contra seua. Seran capaços ara de resoldre la qüestió definitivament? Entorn a la innocència text TOLlTO Aznar no va perdre les eleccions. Patí un cop d'estat teledirigit. Tèrbols infiltrats felipistes del Ministeri de l'Interior ordiren fosca trama per a acabar amb la grandesa del personatge. No suportaven la superioritat de la dimensió històrica adquirida. AiXí, consentiren la mort de duescentes persones imanipularen les informacions. Per tal d'acabar amb la glòria del gegant de Valladolid. El ministre Acebes, incapaç de detectar la conspiració, fou trista titella moguda pels fils de la terrible aranya negra socialista. Vuit anys després els populars no la tenien dominada encara. El seu poder pels engranatges de l'Estat és infinit. Federico Trillo tampoc sabia res. La cúpula de l'estat major militar el traí. Els alts càrrecs de la defensa l'enganyaren com a un titot. Desinformaven sistemàticament al seu superior civil. L'asseguraven que els soldats espanyols tenien contractats els millors vols iles millors condicions de l'escena internacional. Primera classe, hostesses "guapes", menjar de luxe. Ell s'ho creia tot ino dubtava res. Fins itot va cridar confiat el famós 'Viva Honduras!!' El general més bromista encara s'està pixant... Jaime Mundo també és innocent. No anava aser l'excepció. No té notícia alguna del desconcert local d'aquests tretze anys. Ni Partida Povet, ni costa nord, ni Ródenas, ni pavelló il· legal, ni centre de salut, ni desastre de biblioteca, ni pírrica programació teatral, ni brutícia, ni tràfic caòtic, ni geriàtric, ni nacional 340, ni trens de rodalies. Res de res!!! La culpable és l'oposició que ara no deixa governar iabans no va saber opositar. Administració, subscripcions i publicitat! 964.82.84.68 DissenyI ©COPISTERIA GRÈVOL Dipòsit legal! CS-193-2004 Imprimeixi GRÈVOL. SANT BLAI N. 212580 Benicarló ._------------------------------------------------, --- -- -- ,------------------- IJOSEP BARBERÀ, PERE .ORRÀS, XAVIER BURRIEL, MUSSOL, CARLES LLUCH, GA LLUCH, JOSEP V. TAUS, .RLOS COSTA, GREGORIO ~A IEL SAMARUC .L1A SANZ IJUAN CARLOS COSTA La Veu respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat : de les opinions és de qui signa l'escrit. La Veu es reserva el dret d'acurçar els textos que sobrepassen les 20 línies. I Els articles hauran d'anar signats amb nom, adreça iI número de DNI, encara que podran aparèixer amb pseuI dónim. I I I -------------------------------------------~ ~ ~ ~ . EL CÒMIC' '. ~ ~ ~ . Per Xavi Burriel Polèmiques estèrils JAvJ1¡;: lVA. Rf:COlJQtJS- !.EL qD'OCTVSE EYíRA IUR LES TE Rg¡:¡S ON. vlvisM EJJ LA. crV'I1i.'1' Dg VAL.è.fJc.í et. s Mv S () L..MA~S EU ~oM. 'D'E DÈ:V. F:: V-vos C1ÜST'iA.NS ,o ~J\)::lDONSV MIJGST.8~ '1'ERRe f: JA Li V.J.iG pit< ,S€lJyo/<t Pili.EC-íOR¡ ~ NO Tt::wierl Qv!i HAv¡r,:(. AGA FAT P. AQv~S. r ~ECOMAVA,r ••. Aquest eòmi,e que ara tomem areproduir, segueix tenint la mateixa validesa que quan va sortir fa uns anys. En aquest País es veu que no n'aprenen . •••••••••••••••••••••••