Anàlisi de les qüestions racials, la llengua vernacla i els referents culturals en la novel·la Sula, de Toni Morrison, i en les seues traduccions al català i a l’italià

TREBALL DE FI DE GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ Departament de Traducció i Comunicació TÍTOL Autora: Clara Moliner Bellés Tutor: Josep M. Marco Borillo Data de lectura: juny 2021 Anàlisi de les qüestions racials, la llengua vernacla i els referents culturals en la novel·la Sula, de Toni Morrison, i en les seues traduccions al català i a l’italià 2 Resum: Paraules clau: (5) Les novel·les de Toni Morrison es caracteritzen tant per una gran força literària com per verbalitzar una manera de viure i d’entendre la vida marcada per una història de segregació i de discriminació racial. Així, traduir les seues obres resulta una tasca àrdua, ja que no només s’han de considerar les qüestions estilístiques i estètiques pròpies de la literatura, sinó que també s’ha de complir una «missió social». Per a corroborar aquest argument i analitzar alguns dels problemes que pot plantejar des del punt de vista de la traducció, aquest treball se centra en l’anàlisi de Sula, la segona novel·la de Morrison, i de les seues traduccions al català i a l’italià. En primer lloc, es destaca el component ideològic i la càrrega connotativa de la tria lèxica de l’autora, així com la manera de traslladar-ho a ambdues llengües. A continuació, s’analitzen els trets dialectals representatius de la comunitat afroamericana, gramaticalment i social, i també com s’han plasmat en les traduccions. Per a acabar, s’identifiquen els referents culturals del text original i les tècniques emprades a l’hora de traslladar-los. Finalment, a partir de l’anàlisi, es mira de generalitzar sempre en la línia de les tècniques de traducció. Quant a la llengua vernacla, s’ha comprovat que, mentre que l’original inclou desviacions de la norma, ambdues traduccions advoquen per l’estàndard i, com a molt, per un grau elevat d’informalitat. D’altra banda, pel que fa als referents culturals, s’ha constatat que el traductor a l’italià opta més sistemàticament per transferir el mot original i afegir-ne una explicació en una nota, mentre que la traductora al català sol neutralitzar en la majoria dels casos. Ideologia i traducció, Black English Vernacular, referents culturals, Toni Morrison, Sula 3 Full d’estil El full d’estil que s’ha seguit en aquest treball és el de Chicago. 4 Escriure, realment, és una manera de pensar; no només de sentir, sinó de pensar en qüestions dispars, irresoltes, misterioses, problemàtiques o, senzillament, dolces. Toni Morrison 5 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................................6 1.1 JUSTIFICACIÓ, MOTIVACIÓ PERSONAL I OBJECTIUS ...................................................................6 1.2 METODOLOGIA I ESTRUCTURA ................................................................................................7 2. CONTEXTUALITZACIÓ ...........................................................................................................8 3. DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL: MARC TEÒRIC I ANÀLISI ............................... 12 3.1 QÜESTIÓ RACIAL .................................................................................................................. 12 3.2 ANÀLISI DEL BLACK ENGLISH VERNACULAR EN SULA ........................................................... 16 3.2.1 Introducció ...................................................................................................................... 16 3.2.2 La llengua vernacla o no estàndard en la tradició literària .............................................. 17 3.2.3 La traducció del dialecte.................................................................................................. 17 3.2.4 Característiques i funció del BEV en Sula ........................................................................ 19 3.2.5 Traducció del BEV al català i a l’italià ............................................................................ 21 3.3 ANÀLISI DELS REFERENTS CULTURALS .................................................................................. 26 3.3.1 Cultura i traducció .......................................................................................................... 26 3.3.2 La tipologia dels referents culturals ................................................................................. 27 3.3.3 Les tècniques de traducció dels referents culturals ........................................................... 27 3.3.4 Anàlisi de la traducció dels referents culturals en Sula ..................................................... 30 4. ANÀLISI DELS RESULTATS I CONCLUSIONS ................................................................... 36 4.1 CONCLUSIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ DEL BEV ...................................................................... 36 4.2 CONCLUSIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ DELS REFERENTS CULTURALS........................................ 38 5. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................ 40 6. ANNEXOS ................................................................................................................................. 45 6.1 ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS ..................................................................................................... 45 6.2 TAULA AMB LA RESTA DE REFERENTS CULTURALS ................................................................. 46 6 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Justificació, motivació personal i objectius «El llenguatge pot ser la mesura de les nostres vides», segons Toni Morrison, perquè modula la nostra manera de pensar i de veure el món. El llenguatge pot perpetuar tradicions injustes o evolucionar i reflectir els canvis d’una societat que avança cap a la igualtat de gènere, racial, de classe... El llenguatge és una ferramenta poderosa que sovint no es considera i que podria ser la via més efectiva per a fomentar el canvi, perquè radica en el subconscient de cadascú. «Tristes armas si no son las palabras», deia Miguel Hernández; «Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten», deia Joan Fuster. El llenguatge ens fa viatjar i, per tant, obrir els ulls a altres realitats que potser mai no hauríem conegut, i reflexionar-hi. Precisament això és el que vaig experimentar quan vaig llegir per primera vegada una novel·la de Toni Morrison; i foren aquest viatge introspectiu i l’interés per una realitat històrica marcada per la segregació els fonaments d’aquest TFG. La traducció, per la seua banda, és el pont entre llengües i cultures, el que fa universal la literatura, el mecanisme que transmet maneres de pensar i realitats alienes que difuminen o marquen fronteres, però que, si més no, ens brinden la possibilitat de conéixer mons diversos. Quan traduïm, també viatgem: igual ens posem en la pell d’un cavaller del segle XV com en la d’una esclava de les plantacions de cotó. En aquest cas, m’interessava escoltar la veu d’una dona negra del segle XX, analitzar-la, encabir-la en imatges mentals i contrastar aquestes imatges amb les que m’evocaven les traduccions. En una època en què el Black Lives Matter ressona als carrers, als informatius i als nostres caps, és més important que mai ser conscients que el racisme no és aigua passada, i que continua amenaçant persones pel color de la seua pell. Traduccions d’obres com Sula, que tracten des de l’interior situacions de segregació racial i que es narren des d’una perspectiva concreta, tenen, a més, la responsabilitat de transmetre una realitat i de crear consciència social, encara que aquest no fora l’objectiu principal de Morrison. Així, el treball pretén analitzar com s’ha tractat el producte literari i quins mecanismes s’han fet servir per a reproduir l’univers de l’original. 7 1.2 Metodologia i estructura A l’hora de comprovar com s’ha traslladat el món de Morrison a altres cultures, hauríem d’analitzar tantes traduccions com fora possible, però, a causa de l’extensió del treball, ens limitarem a estudiar-ne dues: la que es va fer al català i la que es va fer a l’italià. Quant a l’objecte de l’anàlisi, s’han escollit dos dels trets més representatius del llenguatge: el dialecte i els referents culturals, que sovint constitueixen problemes de traducció. En aquest cas, examinarem l’anomenat Black English Vernacular, així com les tècniques de traducció emprades a l’hora de traslladar-lo a dues cultures sense la base històrica i contextual que van conformar aquest dialecte. També ens centrarem en els diferents referents culturals propis de la comunitat afroamericana i observarem com s’han encabit en dues cultures, novament, sense tradició segregacionista ni circumstàncies semblants. En primer lloc, s’han contextualitzat tant l’obra i l’autora com les traduccions i els traductors. Tot seguit, s’ha procedit a analitzar alguns fragments representatius de les qüestions racials, dels casos de Black English Vernacular i dels referents culturals, acompanyats dels segments corresponents de les traduccions. Cal remarcar que, en comptes d’exposar primer el marc teòric i després aplicar-lo a l’anàlisi, s’ha decidit fondre-ho i explicar-ho tot en el mateix apartat. Així, els tres grans temes que s’han tractat s’han relacionat i analitzat a través del concepte de la tècnica de traducció. Finalment, a partir de l’estudi d’aquests fragments (és a dir, de les unitats microtextuals), s’han extret un seguit de conclusions i s’ha mirat de generalitzar. 8 2. CONTEXTUALITZACIÓ Chloe Ardelia Wofford, coneguda pel pseudònim de Toni Morrison (Lorain, Ohio, 1931 – Nova York, 2019), va ser una escriptora afroamericana que va destacar, especialment, per escriure novel·les «caracteritzades per una força visionària i d’una gran importància poètica», amb les quals «va donar vida a un aspecte essencial de la realitat estatunidenca» 1 (Morrison 1993). El 1993 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. La mateixa Toni Morrison, però, es queixava en el pròleg de Sula (1998), la seua segona novel·la —publicada el 1973, però començada a escriure el 1969—, del paper que representen els autors i les autores afroamericanes en la literatura. Tant si tenen aspiracions polítiques com si no, la seua raça i la dels protagonistes dels seus llibres els condemnen a rebre crítiques només de tipus polític, centrades en «la problemàtica de la raça», i que deixen de banda l’estètica i la sensibilitat literàries. Precisament per aquest motiu, el lector també llig les obres de la tradició afroamericana amb un grapat de prejudicis i un cert respecte o temor per immiscir-se en un món que sent —o que li han fet sentir— com alié. Segons explica Morrison (1998), malgrat tot, li agradava massa escriure i va decidir ignorar l’afany que tenia la crítica per classificar-la amb criteris exclusivament polítics i racials. Ella volia anar més enllà: explicar històries i tractar temes molt més transcendentals i importants, com l’amistat entre dues dones sense cap home pel mig, les oportunitats de les dones negres fora de la seua comunitat, els riscs de l’individualisme, l’estatisme o el tradicionalisme d’aquestes comunitats, la llibertat sexual (i, en conseqüència, total, com estableix ella) de la dona... La seua vocació era transmetre totes les percepcions i maneres de veure el món des d’un punt de vista, fins aleshores, silenciat: el d’una dona negra, així com donar un rumb nou a la literatura i punxar la bombolla polititzada de les lletres afroamericanes per a dissipar tots els prejudicis. Ho va fer a través del llenguatge, mitjançant l’anomenat Black English Vernacular, i dels referents culturals, introduint un seguit de pinzellades de la cultura afroamericana, amb elements de la seua quotidianitat. Més endavant, analitzarem tots aquests signes identitaris. 1 Totes les traduccions de citacions d’obres no escrites en català que apareixen d’ara endavant són pròpies, llevat que s’indique el contrari. 9 En un assaig publicat l’any 1989, l’autora declara que, en aquesta societat de tradició eurocèntrica, sempre s’ha intentat reprimir qualsevol forma de reivindicació o de creació de l’anomenat «tercer món», ja que podria amenaçar i incloure crítiques sobre la classe social predominant, i no interessa desequilibrar la balança de poder. En conseqüència, entre els segles XVII i XIX, es va passar de negar l’existència d’aquest tipus de literatura a titllar-la d’inferior i a denigrar-la perquè «no era la classe de manifestació “artística” que dictaven els cànons “universals” occidentals o europeus»; fins i tot es va arribar a sotmetre aquestes obres a un procés de «refinament» que convertia la seua forma «natural» en una de més «estètica» (Morrison 1989). Aquestes declaracions, les feia en l’assaig anteriorment esmentat, publicat el 1989, però Sula, la va escriure quasi vint anys abans, en un període convuls en l’àmbit polític, amb moviments socials com el dels drets civils (dècades dels anys cinquanta i seixanta), el Diumenge Sagnant a Selma, Alabama (1965), la rebel·lió de Watts (1965), els disturbis de Detroit (1967), l’assassinat de Martin Luther King (1968)... Com ella mateixa reconeixia, en aquell moment sentia la necessitat de començar la novel·la amb una espècie de presentació o de benvinguda perquè el lector —de qualsevol raça— poguera travessar el «llindar» (com l’anomena) i se sentira més còmode amb el tema racial. Curiosament, aquest «llindar» només apareix a l’inici de Sula; ni tan sols la seua primera novel·la, The Bluest Eye, conté aquest passatge «reconfortant» (Morrison 1989). En canvi, com déiem, Sula comença descrivint el lloc en què se situa l’acció de la novel·la des dels ulls del lector alié a la comunitat afroamericana: In that place, where they tore the nightshade and blackberry patches from their roots to make room for the Medallion City Golf Course, there was once a neighborhood. It stood in the hills above the valley town of Medallion and spread all the way to the river. It is called the suburbs now, but when black people lived there it was called the Bottom. L’estructura de la novel·la és circular. A l’inici, cap al 1919, un narrador omniscient i en tercera persona descriu el que ha passat al Fons, el barri de la comunitat afroamericana que, irònicament, es troba a les muntanyes que envolten la vall del poblet fictici de Medallion (Ohio), i anuncia la seua destrucció: els blancs de Medallion s’estan transferint al Fons (ara «els suburbis»), i hi construeixen cases, torres de comunicacions i camps de golf. Els negres, per contra, han hagut de baixar a la vall. Abans d’explicar què hi havia al Fons i com solien viure-hi els seus habitants, el narrador ja es dol per la pèrdua. A la fi 16 3.2 Anàlisi del Black English Vernacular en Sula 3.2.1 Introducció L’objectiu d’aquest apartat és analitzar les varietats diatòpica i diastràtica que popularment es coneixen com a Black English Vernacular i que tenen un gran pes en la trama de Sula i en la identitat dels seus personatges. El Black English Vernacular (d’ara endavant, BEV), també anomenat African American Vernacular English o Ebonics, és el dialecte que parlen gran part dels afroamericans. Teòricament, es va originar a partir dels contactes entre les varietats no estàndards de l’anglés colonial i les llengües africanes. A diferència d’altres llengües criolles, el BEV no dista tant de la variant no estàndard que parlen els americans blancs, especialment dels parlars més meridionals. Per aquest motiu, algunes opinions la defineixen com a «semicriolla» (Mufwene 2017). Aquesta i qualsevol variant dialectal representen un dels problemes de més difícil solució de la traducció literària; d’una banda, perquè «poden arribar a tenir una importància cabdal en la significació global d’un text de creació literària» (Marco 2002), i, de l’altra, perquè reflecteixen qualitats pròpies dels subjectes com la procedència geogràfica, la procedència social i l’època històrica (Halliday, McIntosh, i Strevens 1964). Com estableix Miguel Sáenz (2000), «la traducció del dialecte no és un problema irresoluble, sinó que és pitjor: és un problema amb moltes solucions, i cap d’elles no és satisfactòria». Així doncs, el traductor o traductora s’enfronta al procés de recrear en el text meta una veu marcada socialment i geogràfica, i, com diu Sáenz (2000), hi ha diverses alternatives per a resoldre-ho. En el cas concret de Sula, són els personatges els qui parlen així, mentre que la variant del narrador és estàndard. Morrison volia transmetre una percepció i una manera de veure el món concreta: la de la comunitat afroamericana de Medallion i, per fer-ho, el llenguatge havia d’anar-hi d’acord, havia de poder expressar-ho. Per això, a l’obra es fa servir el registre popular, la llengua vernacla, però sense pretensions còmiques ni exòtiques (Morrison 1998). Funciona com un element naturalitzador i també com un mecanisme de caracterització i d’ambientació (Marco 2021). 17 3.2.2 La llengua vernacla o no estàndard en la tradició literària El fet d’incloure desviacions de la norma en una obra literària és una decisió ben fonamentada que ha pres l’autor o l’autora per diverses raons (ja siga per realisme, per caracterització...) (Marco 2021). Per tal d’identificar la funció del llenguatge no estàndard al text, Mair (1992) estableix que s’han de tenir en compte tres aspectes. En primer lloc, cal analitzar com s’ha representat —si s’ha plasmat tal com s’utilitza en la pràctica real o si s’han escollit un seguit de convencions identificables amb aquesta determinada variant—. En segon lloc, caldria comprovar si és un tret que impregna tota la novel·la (és a dir, fins i tot la veu del narrador) o si es limita a determinats parlars i personatges. Finalment, s’haurien d’identificar els valors associats al llenguatge no estàndard (els estigmes socials, la significació concreta que té a l’obra: representar una comunitat marginal, donar veu als qui mai no n’han tingut...). Siga com siga, la qüestió és que grans autors de diverses èpoques i procedències (Marco 2002; Marco i Tello Fons 2016) han emprat aquest recurs literari, la qual cosa planteja un problema important per als traductors que, després de delimitar la «funció» (Newmark 1988; Hatim i Mason 1990) dels elements dialectals, així com la contribució que fan al significat global del text (Marco 2002), han de decantar-se per una estratègia de traducció. 3.2.3 La traducció del dialecte Hi ha tant traductors com traductòlegs que es mostren reticents envers la inclusió de trets del llenguatge no estàndard en obres literàries i que advoquen per la neutralització i l’estandardització d’aquests recursos estilístics. Rabadán (1991), per exemple, qualifica d’«inacceptable» el fet d’intentar equiparar les variants dialectals de la llengua original amb una variant dialectal de les llengües meta. Així, també nega qualsevol equivalència «d’estadis lingüístics i de períodes històrics en dos polisistemes» (Marco 2002). Marco (2002), d’altra banda i en la mateixa línia que Sáenz (2000), afirma que la traducció dels dialectes no és impossible, però que no hi ha cap recepta simple sobre com dur-la a terme. Estableix que les pèrdues són inevitables, però que sempre és preferible que siguen parcials en lloc de totals (com les que es derivarien de la neutralització o de l’estandardització). Evidentment i, en relació amb la tesi de Rabadán (1991), declara que traslladar els valors semiòtics que una cultura original associa als dialectes és inviable, 18 però que hi ha diversos mitjans en la llengua meta que poden contribuir estilísticament i semàntica a crear un efecte semblant al del dialecte original. Julià (1997), Marco (2002, 2016) i Marco i Tello (2016) han demostrat que, tant en la teoria com en la pràctica, la tendència dels traductors és neutralitzar o estandarditzar el dialecte, i, com a molt, incloure-hi fórmules d’un grau extrem d’informalitat, però sempre acceptades per la norma. Trasplantar una obra culturalment i adaptar-ne els dialectes no estàndards (equiparant-los a dialectes de la llengua meta) podria provocar efectes no desitjats i reaccions adverses per part dels lectors i, especialment, per part dels parlants del dialecte en qüestió, perquè podrien arribar a sentir que se’ls associa amb una determinada comunitat de classe baixa, socialment desdenyada i històricament marginada. La suspensió de la incredulitat dels lectors no s’estira fins a aquests nivells. Per aquest motiu, la traducció del dialecte va regida principalment per la funció que aquest té en l’obra, i hi ha diverses tècniques a l’hora de traslladar-lo, totes amb avantatges i inconvenients (Marco 2002; Marco i Tello Fons 2016). La primera decisió que ha de prendre el traductor o la traductora és si preserva les marques dialectals o no, la qual cosa equivaldria a neutralitzar o anul·lar, directament, el dialecte en el text meta (Julià 1997, Marco 2002). Aquesta última, com ja hem dit, resulta l’opció més acceptada i més segura, tenint en compte que és la tendència més estesa, però també simplifica i, fins i tot, pot arribar a desvirtuar el text original (Marco 2002). Si, en canvi, es decideix preservar els trets dialectals, podria plantejar-se si es transgredeix la norma lingüística en algun nivell o si, per contra, s’opta per un grau extrem d’informalitat que, en certa manera, substituïsca el dialecte de l’original. El fet de transgredir la norma comporta un seguit de perills com reaccions adverses per part del lector meta o efectes contraproduents en el cas que el text caiga en mans de lectors poc formats i que la llengua no estiga suficientment normalitzada (Marco 2002). Finalment, dins de la preservació de les marques dialectals, hi ha dues opcions més, excloents entre si, que són la naturalitat o la convencionalitat. La primera d’elles s’identifica amb plasmar un dialecte existent en la llengua d’arribada, mentre que la segona consisteix a «crear una configuració artificial de trets de diversa índole que no remeta el lector a cap dels dialectes vigents en la seua cultura» (Marco 2002). En el primer cas, es corre el mateix risc que comentàvem abans: ofendre els parlants del dialecte en 19 qüestió, i en la segona perilla transmetre «una sensació d’artifici i una manca d’ancoratge en la realitat cultural del lector meta» (Marco 2002). 3.2.4 Característiques i funció del BEV en Sula El BEV és una forma vernacla de l’anglés estatunidenc que s’utilitza en situacions quotidianes, en el dia a dia, no en ocasions formals. El nivell de variació o desviació de la norma de l’anglés americà estàndard depén del nivell educatiu de la persona que el parla. No se l’ha de confondre amb les variants de la llengua que parlen subgrups especialitzats com el jovent urbà, perquè aquestes últimes inclouen un seguit de paraules i frases que no són pròpies de la llengua vernacla bàsica (Mufwene 2017). Pel que fa a com s’han reflectit els trets del BEV en Sula, començarem analitzant l’aspecte més purament gràfic, relacionat amb la fonètica. En nombroses ocasions, s’hi veuen paraules escrites tal com es pronuncien en aquesta variant vernacla, per exemple: «we don’t ‘low no mistakes», «What was you doin’?», «Y’all», «Lemme», «I’m a tell», «’cross the river», «why’nt», «shoulda taken», «Sho he all right» (referint-se a l’adverbi «sure»), «Cause she didn’t love us», «’Cept Mamma», «ax me did I love you» (pronunciació del verb «ask» que fan servir només els afroamericans; especialment, els qui tenen un nivell baix d’estudis), «would a been», «Jes a piece», «a lil ole piece layin’ ‘round», «one of ‘em’s mamma», etc. Totes aquestes representacions gràfiques reflecteixen una pronunciació basada en l’elisió o l’assimilació de vocals i consonants, que són prou comunes en la parla oral, però que no solen plasmar-se per escrit. Es tracta de desviacions de la norma i tenen la funció de dotar el llenguatge i l’obra en general de realisme i de col·loquialisme, perquè s’aproximen molt més a la parla oral (Marco 2021). Il·lustració 1: Classificació de les opcions de traducció del dialecte extreta de Marco i Tello Fons 2016; Marco 2021. 20 En segon lloc, en l’aspecte del lèxic, hi ha uns quants mots propis d’un registre més informal, qualificat de slang. Alguns exemples són: «gal», «butt», «ass» «git», «daddy», «ma’am», «mamma», «TB» (acrònim col·loquial de «tuberculosi»), «loon», «jailbird», «granny», «mount» (en el sentit sexual), «folks»... A més, hi ha un grapat de paraules que, a banda de ser extremadament informals, també resulten ofensives i pejoratives; casualment, sempre estan relacionades amb la raça («nigger», «Negro», «mulatto»), amb el sexe o la sexualitat («fuck», «whore», «faggot»), o amb termes escatològics («shit»), tres tabús recurrents en la societat. Per últim, també trobem lèxic marcat geogràficament, propi de la variació diatòpica, de la variant americana de l’anglés: «restroom», «butt», «git», «ma’am», «jailbird», «candy», «folks», «ass»... Tot seguit, quant a les marques gramaticals pròpies del BEV, destaquem unes quantes característiques prototípiques (Mufwene 2017; Marco 2021): • omissió del verb copulatiu «be» en oracions com «They for tonight», «he all right», «the deweys still crazy»... • «ain’t» com la forma negativa de «have/has» i de «am/are/is»: «Uncle Paul ain’t brought me none yet», «A peck ain’t enough to can», «Stepping tall, ain’t you?»... • utilització de formes verbals en singular per a subjectes en plural o en 2a persona del singular: «What was you doin’ back in there?», «Things was bad», «Niggers was dying like flies»... • ús de «don’t» en lloc de «doesn’t» en la 3a persona del singular de les formes negatives o interrogatives: «Don’t nobody know», «He say he got two bushels for me», «Tar Baby don’t eat»... • dobles negacions com «We don’t ‘low no mistakes», «Wasn’t nobody playin’ in 1895», «[...] ain’t brought me none yet»... • utilització de la forma «them» com un determinant: «Them big old eyes in your head»... Amb tot, arribem a la conclusió que aquests trets dialectals propis del BEV compleixen una funció mimètica en la novel·la. Reprenent la tesi de Mair (1992) i responent al primer interrogant que plantejava, el dialecte que es plasma en la novel·la està basat en la llengua vernacla que es parla en la realitat. Tots els trets que hem esmentat són característics del BEV; de fet, no s’utilitzen fora de la comunitat afroamericana 21 (Rickford s.d.). Pel que fa als límits de l’ús de la llengua no estàndard en aquesta novel·la, Morrison els utilitza per a caracteritzar els membres de la comunitat afroamericana, és a dir, ni el narrador ni determinats personatges blancs que apareixen puntualment parlen en aquest dialecte. Finalment, quant als valors associats al BEV, descartem les connotacions negatives, ja que es plasma la manera de parlar de la comunitat on se centra tota l’acció i amb la qual podria identificar-se també l’autora. Com va expressar en el pròleg de Sula (1998), l’objectiu era aconseguir que la variant fora el símbol d’un conjunt de parlants i que això despertara l’interés dels lectors. Parlaríem de connotacions negatives si, posem per cas, el narrador fora un supremacista blanc que pretenguera ridiculitzar el BEV i mostrar-se moralment superior. Morrison, però, advoca pel contrari: abordar i tractar els estigmes socials associats a la comunitat afroamericana (precisament a causa de mentalitats supremacistes) amb la finalitat d’eliminar-los i de reinventar els prejudicis polítics, culturals i artístics sobre aquest sector de la societat estatunidenca. 3.2.5 Traducció del BEV al català i a l’italià A continuació, analitzarem com s’ha intentat transmetre (si s’ha intentat) i quines tècniques de traducció s’han aplicat de totes les anteriorment esmentades. Les traduccions que es compararan són la que en va fer Dolors Udina al català l’any 1995 i la que en va fer Antonio Bertolotti a l’italià l’any 1991. L’anàlisi es limitarà a un nombre determinat d’exemples pels criteris evidents d’extensió. No obstant això, els fragments escollits són alguns dels més representatius, de manera que ens permetran formar-nos una idea global de les estratègies de traducció. Un dels grans dilemes i dificultats de la traducció d’aquesta novel·la són les paraules que amaguen significats pejoratius que abans comentàvem. En anglés, són recurrents els usos de formes com «nigger», «Negro», «colored people», «black»... Malgrat aquesta varietat i els matisos que podia introduir cada paraula en un context determinat, Udina ha optat en tot moment per les opcions més «políticament correctes» i, per tant, ha seguit un criteri de neutralització. Així, en la traducció al català apareixen les formes «negres» o «persones de color». En italià, Bertolotti ha optat també per una forma més neutralitzada en algunes ocasions («persone di colore»), però ens crida l’atenció que, en lloc de «neri», parla de «negri», l’equivalent a les formes pejoratives de «nigger» o «Negro», segons 22 explicita el diccionari: «il termine, in cui è stata annessa in passato una connotazione razzialmente spregiativa, è oggi perlopiù sostituito da “nero”, considerato più neutro» 4 : A joke. A nigger joke. Un acudit. Un acudit de negres. Una barzelletta. Una tipica barzelletta sui negri. [...] but that part of the town where the Negroes lived, [...] [...] sinó aquesta part de la ciutat on vivien els negres, [...] [...] ma quella parte della città dove viveva la gente di colore [...] [...] a dull-eyed excitement in the eyes of colored veterans. [...] i els ulls dels veterans de color expressaven un entusiasme esmorteït. [...] negli occhi spenti dai veterani di colore si leggeva una sorta di eccitazione. Pel que fa a la resta de lèxic amb connotacions pejoratives, a les traduccions, trobem tant opcions neutralitzades 5 com alternatives amb un grau més alt d’informalitat, però sempre recollides per la norma estàndard, tant en italià com en català: [...] after all the black men fuck all the white ones; [...] [...] quan tots els homes negres hagin follat amb tots els blancs; [...] [...] quando tutti gli uomini neri avranno fottuto quelli bianchi; [...] [...] after all the whores make love to their grannies; [...] [...] quan totes les putes hagin fet l’amor amb les seves àvies; [...] [...] e le puttane avranno fatto l’amore con le loro nonne; [...] [...] after all the faggots get their mothers’ trim; [...] [...] quan tots els marietes hagin estat guarnits per les seves mares; [...] [...] quando gli omosessuali saranno diventati come le loro madri; [...] Quant al lèxic que dota d’informalitat els diàlegs, podríem dir que, malgrat que les opcions de traducció són normatives i potser en un altre context no denotarien informalitat ni baixarien el registre, en aquestes frases sí que aporten aquest matís: “What you think you doin’, gal?” —Qui et creus que ets, marreca? «Cos’hai intenzione di fare, ragazza?» 4 Corriere della Sera: dizionario italiano, en línia, s.v. «negro». 5 Les opcions neutralitzades o estandarditzades, d’ara endavant, es destacaran amb aquest color. 23 “[...] Now git your butt on in there.” —[...] Ara moveu el cul cap a dins. «[...] E adesso sposta il culo!» With you all coughin’ and me watchin’ so TB wouldn’t take you off [...] Amb tots vosaltres tossint i jo vigilant que no agaféssiu una tuberculosi [...] Con tutti voi che tossivate e io stavo attenta che la TBC non vi portasse via [...] L’últim punt que analitzarem del lèxic, el de la varietat geogràfica pròpia dels EUA, s’ha neutralitzat completament. No s’ha optat ni per introduir paraules d’un altre dialecte geogràfic (com podrien ser l’occidental en cas del català, o la parla de Sicília en cas de l’italià): “The restroom,” [...] —¿Un lavabo? —[...] «La ritirata», [...] [...] Christmas bags of rock candy [...] [...] bosses de caramels [...] [...] pacchi natalizi colmi di bastoncini di zucchero [...] The kind colored folks tell [...] D’aquests que s’expliquen els homes de color [...] Del tipo che la gente di colore racconta [...] Pel que fa als trets fonètics, amb les elisions i les assimilacions vocàliques i consonàntiques, observem que en ambdues traduccions s’ha decidit neutralitzar-los i no hi apareix cap rastre de la informalitat que proveïen al text aquestes representacions gràfiques de la parla oral. Tampoc no s’ha usat cap tècnica de compensació (*en el primer exemple, malgrat que ho està relatant el narrador, com que està reproduint indirectament les paraules dels personatges, sí que hi ha marques fonètiques d’informalitat): The sheriff said whyn’t he throw it on back into the water. The bargeman said he never shoulda taken it out in the first place. El xèrif li va dir que per què no tornava a llançar-lo a l’aigua. El gavarrer va dir que l’error havia estat agafar-lo. Lo sceriffo gli chiese perché non lo rigettava di nuovo in acqua. Il barcaiolo rispose che non avrebbe mai dovuto toglierlo da dov’era. You settin’ here with your healthy-ass self and ax me did I love you? Véns aquí, t’asseus sobre el teu cul formós i em preguntes si t’estimava. Tu te ne stai seduta lì con il culo al caldo e chiedi a me se ti amavo? 24 “Y’all better come on down before you break your neck,” [...] —Val més que baixeu abans que no us trenqueu el coll —[...] «Scendete, prima di spaccarvi l’osso del collo!» [...] “Carry yo’ bag, ma’am?” —Li porto la bossa, senyora? «Ti porto la borsa, signora?» Finalment, respecte de les marques gramaticals pròpies del BEV, confirmem que, majoritàriament, l’estratègia de traducció que s’ha seguit en ambdós casos és substituir aquesta variant dialectal de la llengua vernacla per la varietat estàndard de les llengües meta, és a dir, s’ha naturalitzat o anul·lat el BEV. No obstant això, hi ha uns pocs casos excepcionals en què, en les llengües meta, s’ha suplit la neutralització del dialecte per algunes fórmules o expressions informals 6 , però sempre normatives: “What was you doin’ back in there? What was you doin’ in that coach yonder?” —Què féieu allà al darrere? ¿Què féieu en aquell vagó de més enllà? «Che ci facevi là dentro? Che ci facevi là dentro in quella carrozza?» “You gone can them?” “No. They for tonight.” “Thought you was gone can some.” “Uncle Paul ain’t brought me none yet. A peck ain’t enough to can. He say he got two bushels for me.” “Triflin’.” “Oh, he all right.” —¿Les penses posar en conserva? —No. Són per a aquesta nit. —Em creia que en pensaves guardar algunes. —L’oncle Paul encara no me les ha portades. Amb un grapat no n’hi ha prou. Diu que me’n portarà dues faneques. —Garrepa. «Li vuoi mettere sotto vetro?» «No. Sono per stasera.» «Pensavo che ne volessi mettere un po’ sotto vetro.» «Lo zio Paul non ne ha ancora portati. Con un cesto solo non ce n’è abbastanza. Dice che me ne ha messe da parte due staia.» «Una miseria.» 6 Les fórmules o expressions informals però recollides per la norma es destaquen en negreta. 25 —Oh, és bona persona. «Oh, luì è onesto.» “Anyway Tar Baby don’t eat and the deweys still crazy.” —Tanmateix, Tar Baby no menja i els Deweys continuen tan bojos com abans. «Tanto per cominciare Tar Baby non mangia e i Dewey sono sempre fuori di testa.» “[...] All them women is dirt poor with no people at all.” —[...] Totes aquelles dones són pobres i brutes, sense ningú de família. «[...] Tutte quelle donne sono delle poveracce senza nessuno al mondo.» “[...] You a woman and a colored woman at that. [...] You can’t be walking around all independentlike, [...].” —[...] Ets una dona, i encara, negra. [...] No pots anar amunt i avall d’independent, [...]. «[...] Tu sei una donna e per giunta una donna di colore. [...] Non puoi andartene in giro a fare l’emancipata, [...].» 32 passos complicats i excèntrics, reben pastissos com a premi. degli Stati Uniti; il black bottom è una danza assai audace nata alla fine degli anni Venti tra i neri delle città; il messing around è una danza jazz basata sull’improvvisazione diffusasi negli anni Venti e Trenta. (N.d.C.). [...] daughter of a Creole whore [...] [...] filla d’una meuca creole* [...] *Creole: a Louisiana, persona nascuda a la regió però d’avantpassats francesos. Transferència + addició d’informació (N. de la T.) [...] figlia di una puttana creola [...] Traducció literal [...] had given a small room off the kitchen to Tar Baby, [...] [...] havia deixat una petita cambra a tocar de la cuina a Tar Baby* [...] Transferència + addició d’informació (N. de la T.) amb la traducció literal [...] aveva concesso una stanzetta vicino alla cucina a Tar Baby* [...] Transferència + addició d’informació (N. del T.) amb la traducció literal 33 *Tar Baby: Ninot de quitrà. *«Pupazzo di catrame.» Allusione a una delle fiabe più famose della tradizione afroamericana, The Wonderful Tar-Baby Story, il cui protagonista, Br’er Rabbit, ricorre all’astuzia per trarsi d’impaccio da ogni situazione. Tar Baby è anche il titolo del quarto romanzo di Toni Morrison (1981), pubblicato in italiano con il titolo L’isola delle illusioni. (N.d.C.). [...] play rang-aroundthe-rosie? [...] jugar a fet a amagar? Equivalent cultural [...] giocare a girotondo? Equivalent cultural The Junior Choir, dressed in white, sang “Nearer My God to El cor de joves, vestit de blanc, va cantar el “Més a prop de Tu, Déu meu” i “Records Preciosos”, [...] Traducció literal Il coro dei bambini, vestito di bianco, cantò Nearer My God to Thee e Precious Memories, [...] Traducció literal + transferència 34 Thee” and “Precious Memories” [...] 35 En la taula hi ha un seguit de casos concrets que mereixen un comentari addicional; per exemple, el de la «Black Draught». Segons les cerques que hem fet, les referències que hem trobat associades a «Black Draught» indiquen que es tracta d’una marca de laxant en forma de xarop líquid que es comercialitzava a finals del segle XIX i durant el segle XX, entenem, perquè Morrison la fa servir. Aquest significat, amb la «cervesa negra» de la traducció catalana, s’ha perdut. Quant al joc del «rang-around-the-rosie», parlem de la tècnica de l’equivalent cultural en ambdues traduccions. La de l’italià potser resulta més clara, perquè l’anomenat «girotondo» és un joc infantil que consisteix a formar un rogle, agafats de les mans, i anar girant i cantant una cançoneta, un equivalent bastant semblant al «rang-around-the-rosie» estatunidenc. En català, però, Udina introdueix el referent del «fet a amagar», un joc en què tots els jugadors menys un s’amaguen i procuren que aquest no els atrape; com veiem, no es tracta estrictament del mateix, i pot resultar estrany perquè en la nostra cultura també existeixen els jocs de rondes. No obstant això, continua sent un equivalent perquè, tot i que varia, la sensació que transmet al lector és la mateixa. En resum, l’objectiu d’aquest apartat ha sigut comparar les solucions per les quals han optat els traductors i observar si disten molt l’una de l’altra o si, per contra, solen tenir estratègies semblants. Com hem vist, en molts casos escullen les mateixes tècniques, però sí que és veritat que el traductor a l’italià fa servir de manera més sistemàtica la transferència i l’addició d’informació, mentre que la traductora al català prefereix la neutralització. 36 4. ANÀLISI DELS RESULTATS I CONCLUSIONS 4.1 Conclusions sobre la traducció del BEV Després d’haver analitzat alguns fragments de la novel·la amb marques dialectals representatives del BEV, la conclusió a la qual arribem, i que ja anticipàvem quan esmentàvem les diferents tècniques i estratègies de traducció, és que ambdós traductors s’han cenyit a la norma estàndard, tot ometent les marques pròpies i transgressores del discurs oral i del registre col·loquial i ofensiu, fins i tot. En algunes ocasions, això sí, es remarca una diferència entre el llenguatge dels diàlegs i el del narrador, perquè s’han emprat expressions o fórmules més informals. No obstant això, els trets dialectals i el realisme que aporten a l’obra no s’ha transmés tant com en l’original, ni en català ni en italià. Com apuntaven Marco (2002) i Julià (1997), la tendència és estandarditzar i neutralitzar, a l’empara de la norma. En català, una llengua minoritzada i en procés de normalització, no hi ha una tradició d’obres literàries que incloguen desviacions de la norma estàndard, com sí que passa en anglés, malgrat que, com posen de manifest Julià (1997) i alguns autors posteriors, en els últims anys s’ha incrementat el nombre de traduccions en català que intenten desviar-se de l’estàndard en certa manera per a reproduir l’efecte del TO. No obstant això, la situació de la llengua no és la més favorable, perquè, com ja hem explicat anteriorment, l’obra podria caure en mans de lectors poc formats i causar un efecte advers. La llengua italiana, d’altra banda, no es troba en la mateixa situació que la catalana quant a bilingüisme i minorització, però també observem que l’exponent màxim de traducció del BEV han sigut les fórmules informals, sempre recollides per la norma. De fet, Calvi (1995) fa una clara distinció entre oralitat i escriptura, llengua comuna i llengua literària. Estableix que el llenguatge col·loquial no es fa servir només en la parla, sinó que també es plasma per escrit, però sempre en comunicacions informals. En les obres literàries italianes, la tendència tradicional s’acosta més a la del català: no es transgredeix la norma. Segurament, hi influeix el fet que els parlants italians, en els contextos més col·loquials, fan servir la seua varietat regional, que no és comuna a tot Itàlia. Per aquest motiu, malgrat que, per exemple, en les obres de Camilleri trobem lèxic propi del sicilià, 37 les traduccions no adopten aquest caràcter més regional, sinó que advoquen per la informalitat, com a màxim. 38 4.2 Conclusions sobre la traducció dels referents culturals És evident que traslladar una cultura al si d’una altra que no comparteix els esdeveniments històrics que han derivat en determinats referents i realitats no és una tasca fàcil. Sula conté molts d’aquest tipus de referents: apareixen marques, menjar, remeis medicinals, cançons, al·lusions a faules i contes tradicionals..., un conjunt d’elements que formen un tot molt marcat i complicat de traslladar i, especialment, de fer entendre als receptors meta d’una altra cultura. A l’hora de traduir un referent cultural, com ja hem esmentat, cal considerar diversos factors. En molts dels casos analitzats, el factor predominant era la importància secundària del referent cultural, ja que no era el més rellevant de la història i, per això, en la majoria dels exemples veiem transferències, és a dir, el terme original apareix calcat a les traduccions. Cal matisar, però, que Bertolotti ha fet servir més aquesta tècnica que Udina. La traductora al català, de vegades, ha preferit neutralitzar o directament ometre el referent, això sí, sempre que no fora d’importància cabdal. Ambdós han optat per incloure algunes notes al peu, és a dir, afegir informació, i això podria respondre tant al fet que el referent transmet algun matís rellevant en la trama (com podria ser el cas de «Tar Baby» o de la «Creole whore») o també perquè resulta molt opac, massa forà (com «cakewalk»). No obstant això, cal destacar que Bertolotti ha inclòs més notes que Udina, i això pot estar lligat al fet que ha conservat també més mots en anglés (transferències), com déiem abans. Així doncs, partint de la base que ambdós s’esforcen per a mitjançar entre dues cultures, ho fan de manera diferent. D’una banda, Udina intervé més en el text i hi inclou neutralitzacions, de manera que s’acosta més al pol naturalitzador. Bertolotti, per contra, preserva més el color de l’original, és a dir, l’anomenada culturicitat, però afig notes al peu per tal que el lector meta puga entendre tots els matisos culturals implícits en el TO; per això, s’apropa més al pol estrangeritzant, però relativament. Siga com siga, hem de tenir en compte que qualsevol lector alié a la comunitat afroamericana, tant si parla anglés com si no, haurà de documentar-se —possiblement— per a descobrir què són alguns referents, i tampoc no correspon als traductors acostar tant el text als lectors perquè, com ja hem dit, l’objectiu és provocar una sensació semblant a 39 la que provocaria l’original. Els traductors haurien pogut regir-se per aquest criteri també a l’hora de decidir quins referents explicitar més i quins deixar en anglés. 40 5. BIBLIOGRAFIA Anido Azcarate, Mikel. «Traducció comentada de “Recitatif”, de Toni Morrison». Treball de fi de màster, Universitat Pompeu Fabra, 2019. https://repositori.upf.edu/handle/10230/43222 Calvi, Maria Vittoria. «Dialogo reale e dialogo letterario: prospettive didattiche». En Lo spagnolo d’oggi: forme della comunicazione, ed. per AISPI, 107-117. Roma: Centro Virtual Cervantes, 1995. Cambridge Dictionary. Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, 1995. Actualitzat periòdicament en https://dictionary.cambridge.org/es/. CliffNotes. «Sula, Toni Morrison: Book Summary». Literature Notes. Accés el 23 d’abril de 2021. https://www.cliffsnotes.com/literature/s/sula/book-summary. Corriere della Sera: Dizionario di Italiano. Milà: RCS Mediagroup. Actualitzat periòdicament en https://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/. Davies, Eirlys E. «A Goblin or a Dirty Nose?». The Translator 9, n. 1 (2003): 65-100. http://dx.doi.org/10.1080/13556509.2003.10799146. De los Ríos, Patricia. «Los movimientos sociales de los años sesentas en Estados Unidos: un legado contradictorio». Sociológica 13, n. 38: 13-30 (1998). https://www.redalyc.org/pdf/3050/305026670002.pdf Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. Disponible en https://dlc.iec.cat/. Diccionari de sinònims - Albert Jané - Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. 3a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995. Disponible en https://sinonims.iec.cat/sinonims.asp. Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. Disponible en http://www.avl.gva.es/lexicval/. 41 Diccionaris.cat. Barcelona: Larousse Editorial, 2000. Actualitzat periòdicament en https://www.diccionaris.cat/. Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1965. Actualitzat periòdicament en https://www.enciclopedia.cat/. Florin, Sider. «Realia in Translation». En Translation as a Social Action, ed. per Palma Zlateva. Londres: Routledge, 1993. Fox, Margalit. «Mor Toni Morrison, veu literària de l’Amèrica negra». Diari ARA, 6 d’agost de 2019. https://www.ara.cat/cultura/mor-escriptora-toni-morrisonnobel_1_1015817.html Glosbe, diccionari anglès-català. Polònia: Glosbe. Actualitzat periòdicament en https://glosbe.com/en/ca. Hatim, Basil, i Ian Mason. Discourse and the Translator. Londres: Routledge, 1990. Hervey, Sándor G. J., Ian Higgins i Michael Loushridge. Thinking German Translation: A Course in Translation Method, German to English. Londres: Routledge, 1995. Julià Ballbè, Josep. «The Adventures of Huckleberry Finn i les traduccions impossibles». En Traducció i literatura. Homenatge a Ángel Crespo, ed. per Soledad González Ródenas i Francisco Lafarga, 195-202. Vic: Eumo, 1997. Katan, David. Translating Cultures: An Introduction for Translators, Interpreters and Mediators. Manchester: St. Jerome Publishing, 1999. Kwieciñski, Piotr. «Translation Strategies in a Rapidly Transforming Culture». The Translator 4, n. 2 (2014): 183-206. https://doi.org/10.1080/13556509.1998.10799019. Linguee. Colònia, Alemanya: Linguee. Actualitzat periòdicament en https://www.linguee.es/. Macmillan Dictionary. Londres: Macmillan Education i Springer Nature (2002). Actualitzat periòdicament en https://www.macmillandictionary.com/. 48 [...] in which Tar Baby sang “Abide With Me” at prayer meetings, [...] [...] en què Tar Baby cantava «Abide With Me» a les pregàries, [...] [...] in cui Tar Baby cantava Abide With Me nei raduni di preghiera, [...] [...] in a salmon-colored sheet of the Pittsburgh Courier, a handful of jacks, two boxes of lime Jell-Well, a hunk of ice-wagon ice, a can of Old Dutch Cleanser with the bonneted woman chasing dirt with her stick; a page of Tillie the Toiler comics, and more gleaming white bottles of milk. [...] amb un full de paper color salmó del Courier de Pittsburgh, un grapat de moixons, dues caixes de suc de llima, un tros de gel del repartidor, un pot de detergent Old Dutch, amb la dona del barret que treia la pols amb una vareta màgica; una pàgina del còmic Tillie the Toiler, i més ampolles blanques relluents de llet. [...] in un foglio color salmone del Courier di Pittsburgh, una manciata di frutti dell’albero del pane, due scatole di limetta Jell-Well, un pezzo di ghiaccio del carretto, un barattolo di detersivo Old Dutch, quello con la donna con il berretto che dà la caccia allo sporco con il bastone, una pagina di fumetti di Tillie the Toiler e altre splendenti, bianche bottiglie di latte. Pictures drifted through her head as lightly as dandelion spores: the blue eagle that swallowed the E of the Sherman’s Mellowe wine that Tar Baby drank; [...] Li venien imatges al cap tan lleugeres com les espores de dent de lleó: l’àguila blava que s’empassava la E del vi Sherman’s Mellowe que bevia Tar Baby; [...] Varie immagini si affastellarono nella sua mente, leggere come spore di dente di leone: l’aquila azzurra che abbrancava la «E» del vino Sherman’s Mellowe, quello che beveva Tar Baby; [...] 49 Then she had the dream again. The Clabber Girl Baking Powder lady was smiling and beckoning to her one hand under her apron. Després va tornar a tenir el somni. La dona del llevat Clabber Girl li somreia i la cridava amb una mà sota el davantal. Poi rifece lo stesso sogno. La signora della Clabber Girl Baking Powder le sorrideva e la chiamava con un cenno, con una mano sotto le grembiule. [...] some had come just to verify her being put away but stayed to sing “Shall We Gather at the River” for politeness’ sake, quite unaware of the bleak promise of their song. [...] alguns només hi havien anat a verificar que se l’enduien, però es van quedar per cantar «Ens trobarem al riu» per pura cortesia, poc conscients de la desoladora promesa de la cançó. [...] alcuni erano venuti soltanto per verificare la sua dipartita, ma si erano fermati a cantare Shall We Gather at the River per una questione di buona creanza, del tutto ignari della cupa promessa della canzone. “Some chop suey? Think back.” —¿Chop Suey? Pensa-hi. «Chop Suey,* per esempio? Ripensaci.» *Piatto tipico della cucina cantonese a base di carne o pesce e un misto di verdure stufate servito con riso e salsa di soia (N.d.C.).