La traducció com a pont? Anàlisi qualitativa de les ideologies lingüístiques de tres estudiantes del grau en Traducció i Interpretació

TRABAJO DE FINAL DE GRADO EN TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN TREBALL DE FI DE GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ Departament de Traducció i Comunicació TÍTOL Autora: Irene Rubio Roselló Tutora: Esther Monzó Nebot Data de lectura: juny de 2024 La traducció com a pont? Anàlisi qualitativa de les ideologies lingüístiques de tres estudiantes del grau en Traducció i Interpretació Les convencions d’estil que s’han emprat en aquest treball segueixen la dissetena edició de la norma Chicago amb el criteri Autoria-Data (the University of Chicago 2017). Agraïments Primer de tot, m’agradaria donar les gràcies a la meua família per estar sempre al meu costat i ajudar-me amb tot el possible. Voldria, també, fer una menció especial a les tres companyes que han accedit a participar en les entrevistes. Gràcies per compartir amb mi la vostra manera de veure el món. Finalment, m’agradaria reconéixer la dedicació i el compromís que ha mostrat la meua tutora, Esther, en tot el procés. Sense vosaltres, aquest treball de fi de grau no hauria estat possible. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble Vicent Andrés Estellés Resum: Paraules clau: El País Valencià és un territori amb dues llengües oficials: la catalana i la castellana. Entre les dues, s’estableix una jerarquia lingüística que subordina el català i situa el castellà en una posició dominant. En la situació de diglòssia resultant, la comunitat catalanoparlant ha de triar entre parlar castellà o català en funció del context, mentre que la castellanoparlant marca la llengua de l’àmbit pel fet de participar-hi. En aquesta situació, es generen diferents creences respecte a les llengües que configuren ideologies lingüístiques i marquen les actituds de les persones a l’hora de comunicar-se i percebre la realitat que els envolta. Aquest treball explora les experiències de tres estudiantes de Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I radicades al País Valencià i pertanyents a la comunitat catalanoparlant. L’estudi, amb una orientació fenomenològica, analitza la seua percepció de la llengua catalana i explora les seues ideologies lingüístiques i la relació d’aquestes amb la seua teoria implícita de la traducció. Amb una entrevista semiestructurada, s’obtenen dades que s’analitzen amb una anàlisi qualitativa temàtica de contingut. Els resultats revelen que les tres estudiantes manifesten un activisme lingüístic i consciència del seu entorn social, lingüístic i polític. Les seues teories implícites de la traducció mostren una dissonància entre el que verbalitzen i el que traspuen les seues respostes: mentre que les estudiantes verbalitzen sovint una concepció de la traducció com a pont neutral, les respostes emfasitzen una voluntat de prendre partit i posicionar-se davant d’una sèrie de desigualtats. Comparant els resultats amb la bibliografia disponible, i tot i les limitacions de la mostra, el treball apunta que les comunitats lingüístiques podrien socialitzar diferents teories de la traducció, la qual cosa justificaria la necessitat d’estudiar separadament les teories implícites de la traducció d’estudiantat de llengües en situacions de dominació i en situacions de subordinació. Ideologies lingüístiques, teoria implícita de traducció, diglòssia, consciència lingüística, llengua catalana Abstract: Keywords: The Valencian Country is a territory where two languages coexist officially: Catalan and Spanish. Nevertheless, a language hierarchy subordinates Catalan and positions Spanish as dominant. This hierarchy creates a diglossic situation where Catalan speakers must choose between Catalan and Spanish depending on the context, whereas Spanish speakers can determine the language spoken merely by their presence. This dynamic generates various beliefs, shaping different language ideologies and influencing people’s communication and perception of their environment. This Bachelor’s Thesis explores the lived experiences of three Translation and Interpreting undergraduates from the Universitat Jaume I, who are part of the Catalan-speaking community in the Valencian Country. Using a phenomenological approach, the study analyses their perspective on Catalan, their language ideologies, and the relationship between these ideologies and their implicit translation theories. Data was collected through semi-structured interviews and analysed using qualitative thematic content analysis. The results reveal that the three students exhibit language activism and awareness of their social, linguistic, and political environment. Nevertheless, their implicit translation theories show a discordance between their stated views and underlying attitudes: while they describe translation as a neutral bridge, their responses indicate a willingness to engage with and address inequalities. Despite the sample limitations, this study suggests that different language communities may socialise distinct translation theories. Hence, the implicit translation theories of students speaking dominant languages should be studied separately from those of students speaking subordinated languages. Language ideologies, implicit translation theory, diglossia, linguistic awareness, Catalan ÍNDEX 1. Introducció .................................................................................... 1 2. Marc teòric..................................................................................... 3 2.1. Bilingüisme i diglòssia .......................................................................... 4 2.1.1. Una estructura social per al bilingüisme: la diglòssia ................................. 5 2.1.2. Creences lingüístiques: l’estatus com a clau de la desigualtat ................... 6 2.1.3. El marc jurídic fonamental del bilingüisme al País Valencià ....................... 8 2.2. Ideologies lingüístiques ........................................................................ 9 2.3. Teoria implícita de traducció............................................................... 10 3. Marc metodològic ....................................................................... 12 3.1. Metodologia ....................................................................................... 12 3.2. Instruments de recollida de dades ...................................................... 13 3.3. Participants ........................................................................................ 16 3.4. Mètode d’anàlisi de dades .................................................................. 17 4. Anàlisi de dades i resultats........................................................ 18 4.1. Jerarquia entre comunitats lingüístiques ............................................ 18 4.2. Educació en català ............................................................................. 20 4.3. Activisme social, polític i lingüístic ...................................................... 21 4.4. Ideologia lingüística ............................................................................ 23 4.5. Teoria implícita de traducció............................................................... 24 5. Conclusions ................................................................................ 26 Bibliografia ........................................................................................... 28 Annexos ................................................................................................... I Annex 1. Transcripció de l’entrevista A ........................................................... I Annex 2. Transcripció de l’entrevista B ......................................................... XI Annex 3. Transcripció de l’entrevista C ....................................................... XX 1 1. Introducció L’interés personal per realitzar aquest treball va començar en primer curs del grau en Traducció i Interpretació, quan vaig cursar una assignatura de lingüística amb continguts de sociolingüística. Com a parlant bilingüe de català i castellà, de seguida em vaig sentir identificada amb els conceptes de bilingüisme diglòssic, jerarquia entre llengües i conflicte lingüístic, entre d’altres. De fet, aquest tema em va interessar tant que va afectar les meues vivències personals: vaig desenvolupar una mirada una mica més crítica del món que m’envoltava i vaig començar a reflexionar sobre conductes i situacions en què es maltractava el català, però que estaven normalitzades socialment. En aquest moment, vaig decidir que el meu treball de fi de grau (d’ara endavant, TFG) tractaria la perspectiva de persones catalanoparlants envers la llengua catalana i la relació que aquesta podria tindre amb el camp de la traducció. Aquesta relació entre la comunitat catalanoparlant i la traducció constitueix el camp en què s’emmarca aquest TFG: la traducció des d’una perspectiva sociolingüística. En altres paraules, el treball estudia la relació de la societat amb la llengua (Fernández 1993, 154) i la traducció. Aquesta relació es basa en el fet que, com a éssers socials, els humans ens relacionem amb altres persones i hi establim vincles. En aquests vincles, sorgeixen relacions jeràrquiques de poder, en les quals una part domina una altra part subordinada (Ferrando 1975, 12). Les desigualtats de poder també fan referència a les llengües que parlem, donat que les llengües no tan sols són codis per a comunicar-nos, sinó que simbolitzen els grups socials amb què ens identifiquem (Fasold 1985). En concret, em centraré en el grup social del qual forme part: la comunitat catalanoparlant del País Valencià. El País Valencià és un territori en què conviuen dues llengües de manera oficial: la llengua catalana i la castellana. Aquesta convivència no és equitativa, sinó que s’hi estableix una jerarquia lingüística que subordina el català i situa el castellà en una posició dominant. Una conseqüència d’aquestes posicions relatives és que les poblacions lingüístiques d’ambdues llengües no gaudeixen de les mateixes oportunitats d’utilitzar la llengua respectiva en els diversos àmbits de la vida pública i privada. Això articula una situació de diglòssia en què la comunitat catalanoparlant ha de triar entre parlar castellà o català en funció del context, mentre que la castellanoparlant marca la llengua de l’àmbit pel fet de participar-hi. En aquest context, la comunitat de catalanoparlants, que és la que es tracta en aquest treball de fi de grau, desenvolupa diferents creences respecte a la llengua pròpia, 2 influïdes per una situació de subordinació de la comunitat de què s’és membre. Part d’aquestes creences s’estudien com a ideologies lingüístiques, que marquen les actituds de les persones a l’hora de comunicar-se i percebre la realitat que els envolta. Aquest treball explora la relació hipotètica entre les ideologies lingüístiques de tres estudiantes del grup de català del grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Jaume I i la teoria implícita de traducció que han desenvolupat, això és, el seu concepte de què és i hauria de ser traduir. Cal remarcar que aquest treball comprén el català no només com a llengua, sinó com a factor identitari de grup. En conseqüència, s’estableix com a criteri d’inclusió que les entrevistades s’identifiquen com a part de la comunitat de catalanoparlants del País Valencià. A més, el treball destaca la funció del sistema educatiu en les pràctiques i ideologies lingüístiques, com es veurà més endavant, de manera que un altre criteri d’inclusió és que hagen rebut educació en català. A fi de comprovar la relació hipotètica entre ideologies lingüístiques i teoria implícita de traducció, s’escomet un estudi qualitatiu emmarcat en una perspectiva fenomenològica centrada en l’experiència vital de les persones entrevistades. Les entrevistes semiestructurades s’analitzen a fi de descobrir les ideologies lingüístiques d’aquestes tres persones, amb èmfasi en la qüestió de les jerarquies lingüístiques, i la teoria implícita de la traducció que tenen en el moment de l’entrevista i que recorden haver tingut en escollir estudiar traducció. A més, l’entrevista buscarà saber com perceben el seu entorn amb l’objectiu de descobrir si aquest ha influït d’alguna manera en la concepció de la llengua catalana que tenen les entrevistades, centrant-se particularment en l’educació (primària, secundària i universitària) que han rebut les estudiantes per a explorar la repercussió hipotètica d’aquesta en l’adopció d’ideologies lingüístiques i teories implícites de la traducció. Pel que fa a l’estructura del treball, aquest es divideix en quatre apartats principals: teoria (apartat 2), metodologia (apartat 3), anàlisi i discussió (apartat 4) i conclusions (apartat 5). En el primer apartat, s’analitzen els conceptes de bilingüisme i diglòssia, ideologies lingüístiques i teoria implícita de traducció. A continuació, en el segon apartat, s’argumenta la tria del marc fenomenològic i el mètode de recerca qualitatiu amb un enfocament híbrid deductiu-inductiu. Després, mitjançant una entrevista semiestructurada, es duu a terme una anàlisi temàtica de contingut en què s’explora i es reflexiona sobre les vivències de les tres persones entrevistades (apartat 4). Finalment, aquest treball conclou amb la resposta a la pregunta de recerca (si hi ha una relació entre les ideologies lingüístiques i la teoria implícita de la traducció) i amb una reflexió sobre les limitacions de l’estudi i la seua contribució al camp de la traducció. 9 determinats (Girón 2002, 3). Girón recalca que el fet de rebre una educació en la llengua materna és essencial, donat que «permite a los educandos lograr un aprendizaje significativo y percibir las injusticias sociales –cuando el docente aborda de manera crítica los contenidos curriculares– y reflexionar acerca de múltiples temas que se abordan en el aula» (Girón 2002, 8). En definitiva, aquestes dues lleis tenen una funció regularitzadora del català i n’impulsen l’ús en l’àmbit educatiu, entre d’altres. A més, tenint en compte la importància de l’educació i del paper que hi té la llengua, en aquest TFG es pretén explorar si el fet de rebre una educació en català podria condicionar les ideologies lingüístiques de la comunitat catalanoparlant, en particular, la concepció de les jerarquies lingüístiques (estatus) i la necessitat de traducció entre castellà i català. 2.2. Ideologies lingüístiques Una ideologia lingüística es pot definir com «los pensamientos o creencias que los hablantes tienen sobre las lenguas o el lenguaje que dependen del contexto, la experiencia sociocultural o política del hablante y las características de este último (género, edad, clase, formación, etc.)» (Arroyo 2023, 7). Tot i que en el camp de la sociolingüística hi ha diferents estudis de les ideologies lingüístiques, en aquest TFG s’empra la conceptualització que proposa Del Valle (2007). Aquesta conceptualització defensa que les ideologies presenten tres característiques principals: la relació amb el context cultural, polític i social; la naturalització d’una llengua enfront d’una altra; i la seua institucionalització, la qual beneficia a unes formes determinades de poder i autoritat (Del Valle 2007, 25). Les ideologies no només fan referència a la llengua (Kroskrity 2000, 7), sinó que «estan lligades a l’experiència sociocultural dels parlants, amb la seua identitat, moral i estètica» (Tudela 2021, 206). Dit en altres paraules, les ideologies lingüístiques designen «cómo se posiciona un hablante en relación a [sic] cómo concibe una lengua en específico» (Morera 2022, 23). La posició de cada parlant és subjectiva i depén del seu context social. De fet, Woolard (1998, 3) remarca la presència del factor social en les ideologies lingüístiques i les entén com a «representations, whether explicit or implicit, that construe the intersection of language and human beings in a social world». Garrett (2010) va més enllà i defensa que les ideologies reflecteixen la posició d’un subjecte en la societat i Schieffelin et al. (1998) relacionen la ideologia lingüística d’una persona amb el seu grup 10 social, més concretament, amb «los intereses políticos y morales de un determinado grupo» (Arroyo 2023, 7-8). La natura contextual de les ideologies implica també una gran diversitat. En conseqüència, arribar a fer-ne una classificació sistemàtica esdevé quimèric. Tanmateix, hi ha hagut intents de dibuixar eixos de classificació, com ara adoptar el punt de vista del parlant, de la societat o del contacte entre dues llengües (Morera 2022, 27). Dins de la varietat, algunes ideologies poder ser especialment rellevants per a l’estudi de llengües en conflicte. La ideologia del monolingüisme (Gramling 2016), per exemple, entén que la comunicació només és eficient en una llengua, generalment, la llengua dominant. Aquest monolingüisme pot anar acompanyat d’altres ideologies, com ara la ideologia de llengua estàndard (Lippi-Green 1994), que proclama la superioritat d’una varietat lingüística, la qual assumeix la legitimitat per ser la triada en els àmbits de l’educació, l’erudició o la comunicació política, entre d’altres, i esdevé la forma correcta de la llengua (Milroy 2001, 535). Contràriament, el pluralisme igualitari defensaria la igualtat entre poblacions de distints grups lingüístics i socials (De los Heros 2007, 100). 2.3. Teoria implícita de traducció Segons Bourdieu (1979, 98), els objectes o situacions no tenen un sentit universal i depenen dels interessos i circumstàncies d’aquelles persones que els assimilen, és a dir, són subjectius. Aquests objectes poden ser textos, discursos o, inclús, normes culturals (Presas i Martín de León 2011, 88). Semblantment, la fenomenologia, un corrent filosòfic que se centra en l'estudi de les estructures de l'experiència subjectiva i la consciència, considera que la realitat es construeix a partir de la manera en què els individus perceben i donen sentit al món, posant èmfasi en la descripció dels fenòmens tal com apareixen a la consciència (Zahavi 2019). En aquesta subjectivitat dels fets que succeeixen al nostre entorn es troba emmarcat el concepte de teoria implícita, és a dir, el «conjunto de representaciones mentales que surgen de la experiencia» (Presas i Martín de León 2011, 11). Roa (2014, 179) defineix aquesta mena de teoria com aquella que es produeix gràcies a les experiències personals i és inconscient, i Monzó-Nebot (2024, 19) hi afegeix que «condiciona la percepció, interpretació i l’acció». Si parlem específicament del camp de la traducció, qui tradueix adquireix coneixements «de manera incidental cuando se aprende una segunda lengua» (Presas i Martín de León 2011, 96) i això produeix un coneixement que manca d’estructura, és a dir, una teoria implícita. A més, hem de ser conscients que adquirir una teoria implícita 11 pot dependre del context i, inclús, una mateixa persona en pot tindre més d’una (MonzóNebot 2024). Si ens remuntem als inicis de l'ofici de la traducció, no es considerava una disciplina acadèmica i, en conseqüència, no hi havia un interés per desenvolupar-ne teories acadèmiques que pogueren comprovar-se una vegada i una altra en diferents entorns i restar vàlides. Sí que hi havia, però, un interés reflexionar sobre la mateixa pràctica (vegeu, per exemple, els textos recollits a Venuti 2000). Igual que la resta de persones que practicaven la traducció, i les que la practiquen avui dia sense una formació acadèmica al respecte, aquestes reflexions erudites representes teories implícites sobre el que està bé i malament a l’hora de traduir. Mentre el nostre context no ens done senyals en contra (Monzó-Nebot 2024, 20), la nostra experiència ens procura i confirma una teoria implícita sobre què és la traducció, la funció del traductor i com ha d’actuar en cada situació (Presas 2016, 24). Presas (2016, 5) exemplifica la noció amb una teoria implícita de traducció que es basa en la relació de fidelitat entre dos textos. Aquesta fidelitat es manifesta com a «trasladar o transportar el sentido del texto de origen al texto de destino, confiriendo a este contenido informativo un carácter absoluto y objetivo» (ibíd); en altres paraules, el text font és el que té una jerarquia superior al text meta (ibíd, 7). Aquesta teoria implícita de la traducció entén la traducció com l’intercanvi de «palabras de un texto de origen por las palabras de un texto de destino, preservando el sentido del texto de origen» (ibíd, 7). Tanmateix, aquesta relació entre text origen i text de destinació pot no ser vàlida en altres contextos. L’expressió belle infidèle es va encunyar precisament per parlar d’un model de traducció que es preocupava més per crear textos que satisferen el cànon de l’època que no per reproduir de manera fidel el contingut, estil o qualsevol altre factor de l’original (Hermans 1985). Entre els dos pols, els estudis de traducció s’han preocupat per parlar de diferents mètodes de traducció i tipus d’equivalència (per exemple, Newmark 1988) en el marc de teories més o menys explícites de la traducció que reflectiren els designis dels distints contextos. En el moment actual, aquest arrelament contextual de què és i ha de ser traduir sembla ser el centre de les teories acadèmiques (vegeu, per exemple, els estudis descriptius de la traducció en Toury 1995), amb algunes veus que reclamen que aquestes teories poden ser diferents dins del mateix context en funció de l’estatus de les llengües (Simon 2006) i els grups socials (MonzóNebot 2024). 12 En definitiva, els distints contextos generen expectatives diferents i, a partir de l’experiència, qui tradueix genera una teoria implícita de la traducció que li dirà si apostar per la imparcialitat i traslladar el que diu exactament l’original, si prioritzar el que el públic a què ens estem dirigint té per costum o qualsevol altra manera d’entendre la traducció. En el present treball s’analitzarà la teoria implícita de traducció que tenen les entrevistades per veure com conceben la tasca de la traducció. 3. Marc metodològic L’objectiu d’aquest TFG és fer una recerca sobre la relació entre les ideologies lingüístiques de tres estudiantes, el perfil de les quals es concretarà més endavant, i la teoria implícita de traducció que aquestes mostren. Per a obtindre aquesta informació, es fa servir una metodologia qualitativa amb un enfocament deductiu-inductiu, tenint en compte una perspectiva fenomenològica i utilitzant, com a mètode de recollida de dades, l’entrevista i, com a mètode d’anàlisi de dades, l’anàlisi temàtica de contingut. En aquest apartat, es justifica la tria de la metodologia qualitativa i l’enfocament fenomenològic que s’empra. Després, s’argumenta la utilitat de l’entrevista com a mètode de recollida de dades i el perfil que es considera adient per a la selecció de participants. Per acabar, s’explora el mètode d’anàlisi de dades triat. 3.1. Metodologia Aquest treball s’emmarca en la recerca qualitativa, atés que no es pretén aconseguir dades quantificables ni representatives d’una postura o ideologia concretes, sinó comprendre i explicar la percepció que tenen les persones entrevistades respecte del seu entorn lingüístic i el rol de la traducció. Així doncs, es dissenya un estudi qualitatiu amb instruments que permeten obtindre i analitzar dades qualitatives amb l’objectiu d’explorar quina relació té l’experiència (socio)lingüística de les entrevistades en la construcció d’una teoria implícita de traducció. Com a marc de la recerca qualitativa, aquest TFG adopta un enfocament fenomenològic que permeta accedir a l’experiència vital de les persones entrevistades i els mecanismes amb els quals expliquen el seu entorn (Kvale 1996, 53). En concret, s’obtindran testimonis respecte de vivències emmarcades en el context lingüístic i administratiu en què viuen les entrevistades, és a dir, una minorització del català en l’àmbit social, econòmic i polític enfront del castellà, la llengua dominant. L’objectiu és analitzar com influeix aquest context en la perspectiva que desenvolupen les entrevistades sobre la traducció, és a dir, com les seues experiències com a membres d’un grup subordinat influeixen en llur teoria implícita de la traducció. 13 En definitiva, el mètode fenomenològic estudia l’«experiencia vivida» (Castillo 2020, 8) de les entrevistades i s’interessa per «la perspectiva en primera persona» (ibíd, 9) d’aquestes. Per tant, aquest enfocament s’ha considerat més pertinent per a explorar les vivències de les persones entrevistades, tenint en compte el context social, polític i lingüístic d’aquestes. 3.2. Instruments de recollida de dades El mètode de recollida de dades que es fa servir en aquest treball és l’entrevista, atés que, a partir de les preguntes que s’hi formulen, s’assoleix un coneixement de la perspectiva de les persones (Fernández 2021, 80) amb les seues mateixes paraules (Tejero 2021, 65). Aquest factor és essencial per a comprendre i analitzar més profundament la perspectiva d’aquestes. En aquest treball es van realitzar tres entrevistes durant el mes d’abril de 2024. Les entrevistes van tindre una duració d’una hora cadascuna, aproximadament, i es van fer a través de Google Meet seguint les preferències de les entrevistades, que van poder triar així l’entorn on més còmodes se sentien. Les persones entrevistades estaven informades dels objectius i la temàtica d’aquest TFG i en van signar prèviament el seu consentiment per escrit. Amb la finalitat de preservar l’anonimat de les entrevistades, en aquest treball no es farà cap menció al nom o identitat d’aquestes persones. S’han pseudonimitzat les dades amb l’etiqueta «entrevistada A», «entrevistada B» o «entrevistada C». S’ha emprat un model d’entrevista semiestructurada, ja que la finalitat és analitzar unes vivències concretes. Per tant, s’ha dissenyat un guió de preguntes previ a les entrevistes, però aquestes eres obertes i se’ls ha invitat a ampliar la informació amb preguntes de seguiment. El guió (vegeu annex 1, 2 i 3) és idèntic per a les tres entrevistades, tot i que hi ha hagut variacions en les entrevistes en funció de si les entrevistades ampliaven informació respecte d’algun tema que feia innecessària alguna pregunta. En primer lloc, se’ls ha preguntat per què han estudiat el grau en Traducció i Interpretació per conéixer l’interés previ que les entrevistades tenien en aquest camp i fomentar reflexions sobre les concepcions que en tenien abans de rebre’n formació acadèmica especialitzada. La mateixa idea fonamenta la segona pregunta, la qual interroga sobre persones properes de les entrevistades que es dediquen a aquest ofici o hagen influït en la decisió d’estudiar aquest grau. En tercer lloc, saber si les entrevistades tenen alguna intenció d’estudiar algun màster relacionat amb la traducció 14 i interpretació pot donar pistes de la continuïtat de l’interés per la traducció i per les especialitats respectives (traducció literària, traducció audiovisual i interpretació). Tot seguit, les preguntes estrenyen el cercle i centren la teoria implícita de les entrevistades. Se’ls pregunta pels valors que associen amb la traducció, com l’entenen i afronten, i quan consideren que van començar a traduir. Aquesta darrera pregunta permet entrar en detall en la concepció de la traducció que tenen les entrevistades i relacionar-la amb experiències viscudes. Una hipòtesi de treball és que l’entorn de contacte lingüístic de les entrevistades els ha fornit oportunitats per desenvolupar teories implícites de la traducció. Les entrevistades han viscut en un entorn bilingüe i han tingut accés a una educació en què l’ús del castellà i el català està regularitzat. A més, part de la seua educació ha tingut lloc a l’estranger, on la presència de la llengua catalana era considerablement menor. Hem dedicat preguntes a indagar en aquestes experiències i descobrir si relacionen la noció de traducció amb el contacte amb la llengua castellana o amb un entorn més internacional i multilingüe. Continuant amb el tema de les teories implícites de traducció, se’ls pregunta sobre la importància de la tasca de la traducció i la influència que té en el món actual. Amb aquestes dues preguntes, es pretén comprendre el pes que donen a la traducció, especialment, en la transmissió de desequilibris globals. Relacionat amb aquest context de desigualtat i jerarquies, se’ls pregunta si creuen que la traducció ha de ser neutral. Aquesta pregunta els permet verbalitzar si conceben la traducció com un element perpetuador de les desigualtats arreu del món o si, per contra, creuen que és una eina per a contrarestar-les. A més, com que aquest TFG tracta la disciplina de la sociolingüística, és a dir, «the study of language as it is used by real speakers in social and situational contexts of use» (Milroy i Milroy 1990, 485), és rellevant saber si el fet d’estudiar aquesta carrera universitària ha tingut alguna influència en la percepció de l’entorn sociolingüístic de les entrevistades o si n’ha estat el resultat. Aquesta percepció de l’entorn sociolingüístic es relaciona amb la concepció de la llengua de les entrevistades, és a dir, les ideologies lingüístiques que aquestes mostren. La pregunta següent tracta aquestes ideologies i busca saber si són conscients de com perceben l’entorn i si aquesta consciència condiciona la concepció que les entrevistades tenen de la llengua catalana. Seguint aquesta percepció social de la llengua, la quarta pregunta indaga sobre els motius pels quals les entrevistades van triar el català com a llengua A al grau 15 universitari. Aquesta decisió es relaciona amb l’estatus que li donen les entrevistades a la llengua catalana, a les possibilitats laborals que hi relacionen i a la relació que estableixen entre català i traducció. Complementàriament, altres preguntes indaguen sobre la percepció de les microagressions lingüístiques, en altres paraules, la minorització del català per part de l’Administració pública, els centres educatius o establiments de restauració, entre d’altres. Es pretén conéixer el grau de consciència de les entrevistades sobre la desigualtat i, alhora, si hi mostren rebuig, com se senten i actuen davant de microagressions i si la seua perspectiva ha canviat amb el temps, particularment, amb la formació en Traducció i Interpretació. Un aspecte que es té en consideració en diversos moments de les entrevistes és el paper de l’entorn. Un dels temes en aquest sentit és la relació entre llengua i família, educació i societat actual. Pel que respecta a la família, se’ls interroga sobre la relació del seu entorn familiar amb el català i quina actitud mostra cap a la llengua. També es pretén conéixer la situació econòmica de les entrevistades, donat que poden considerar la classe social com a part de la seua identitat. Així mateix, és interessant saber si les persones del seu voltant comparteixen els mateixos valors i veure si el fet de compartir uns valors en concret és un factor determinant per mantindre relacions d’amistat i socials. L’educació és determinant en la construcció dels individus i en la percepció de la realitat del grup propi (Luengo-Navas 2004, 25). Per això, mirem de conéixer el tractament de la llengua catalana en l’entorn educatiu de les entrevistades en els tres nivells: escola, institut i universitat. En cas d’haver-hi alguna divergència entre aquests tres nivells, caldrà saber en quin punt de l’etapa educativa ha tingut lloc aquesta divergència i com se n’ha percebut l’impacte. El fet d’haver estudiat un any a l’estranger constitueix una etapa educativa que comporta grans canvis en la manera de pensar i actuar de l'estudiantat (Noftle et al. 2024). Aquests canvis venen donats perquè hi té lloc una alteració de l’entorn a què l’estudiantat s’ha d’ajustar, amb la possible influència que això tinga en la seua manera de pensar i actuar. Centrant-nos en el context de les entrevistades, aquest canvi d’entorn implica una alteració en el contacte entre el castellà i el català. Per tant, es pregunta a les entrevistades si el fet de no poder parlar català tan sovint els afectava i si els costava viure eixa experiència en un altre idioma, amb l’objectiu d’explorar si aquesta experiència ha pogut influir d’alguna manera l’actitud de les entrevistades respecte a la llengua, és a dir, si aquesta experiència condiciona l’adopció de diferents ideologies lingüístiques. 16 Per esbrinar si les entrevistades tenen consciència de les desigualtats (i jerarquies) socials i polítiques se’ls pregunta si consideren que estan assabentades d’allò que passa al seu voltant i si són conscients de les problemàtiques socials, econòmiques i polítiques d’arreu del món. També se’ls demana quines problemàtiques reivindiquen com a pròpies i quines defensen i consideren que els afecten. En relació amb això, i per saber si perceben el seu rol com a ciutadanes des d’un punt de vista actiu o no (i poder vincular-lo amb el seu rol com a traductores), se’ls pregunta si participen de manera activa en la política o en organitzacions que prenen accions concretes en la defensa d’algun dret o causa. En definitiva, l’entrevista busca suscitar respostes que permeten aproximar-nos des de diversos fronts a la pregunta de recerca formulada: hi ha relació entre les ideologies lingüístiques de les persones entrevistades i la teoria implícita de traducció que aquestes tenen? 3.3. Participants La selecció de la mostra, com a estudi qualitatiu, ha estat no probabilística i, a més, s’ha considerat un mostreig intencional a fi de reduir possibles variables, tal com s’explicarà en els paràgrafs següents. La mostra resultant són tres dones que estudien quart curs del grau en Traducció i Interpretació amb el català com a llengua A a la Universitat Jaume I. S’ha buscat que cadascuna d’elles visca en una província diferent del País Valencià, però sempre en una zona de predomini lingüístic valencià i que s’identifiquen com a catalanoparlants. En primer lloc, s’ha decidit tindre en compte només la perspectiva de dones, perquè es pretén aconseguir un perfil el més homogeni possible i no establir cap diferència de gènere en respecte a les diferents vivències de les entrevistades. Tot i que explorar les divergències de gènere seria molt enriquidor per a la recerca, la necessitat d’acotar l’abast del present treball ens porta a reduir aquesta variable. Pel que respecta a l’experiència educativa, s’ha considerat requisit haver-se escolaritzat en català i haver cursat la majoria de les assignatures del grau perquè les entrevistades hagen pogut desenvolupar ferramentes per parlar de les seues teories implícites, tot i que no necessàriament assenyalar teories explícites. El fet d’haver estat exposades a un professorat divers (potencialment, amb diferents teories implícites) obliga a conciliar aquesta diversitat i madurar la perspectiva pròpia. 17 Quant a la zona de procedència, aquest treball circumscriu l’objecte d’estudi a la perspectiva de persones que es consideren catalanoparlants i que visquen en un territori on el català siga la llengua majoritària i, per respondre a la pregunta de recerca, no cal cap comparació amb la perspectiva de les persones castellanoparlants, sinó l’anàlisi de l’experiència de les catalanoparlants. A més, es busquen individus que provinguen de diferents províncies del territori, atés que el predomini dona prou motius per a considerar homogènia la mostra i l’experiència rellevant per a l’estudi és la relació de dominació i subordinació entre la seua comunitat i la castellanoparlant. Quant a la situació econòmica, totes tres tenen una situació econòmica despreocupada, s’identifiquen amb una classe baixa-mitjana i són filles de funcionaris (exceptuant el pare de l’entrevistada A). Mantindre aquests tres demogràfics invariables permet reduir la diversitat social i, per tant, la possibilitat que hi haja factors que puguen influir més que no les seues ideologies lingüístiques en la teoria de la traducció que hagen desenvolupat. En definitiva, el mostreig intencional ha donat com a resultat una mostra de tres dones educades en català al País Valencià que estudien Traducció i Interpretació amb el català com a llengua A a la Universitat Jaume I, viuen en zones de predomini lingüístic català del País Valencià i s’identifiquen com a catalanoparlants. 3.4. Mètode d’anàlisi de dades En primer lloc, es transcriuen les entrevistes per codificar les dades. La codificació de les dades s'ha efectuat en cicles interpretatius des d'una codificació inicial descriptiva en què es van etiquetar aspectes relacionats amb el marc teòric: bilingüisme diglòssic, jerarquia entre llengües, diferències entre la configuració lingüística del País Valencià i l’Estat espanyol, ideologies lingüístiques i teoria implícita de traducció. Posteriorment, es van tractar els codis amb la tutora d’aquest treball en diverses sessions per a adoptar lents interpretatives diferents en codificacions línia per línia successives. Amb aquestes codificacions més detallades es van captar matisos referits a la codificació inicial des de diferents mirades, mantenint el focus en les experiències de les persones entrevistades. El resultat d'aquestes codificacions va derivar a les categories presentades a la taula 1: 18 Categoria Descripció Consciència de la jerarquia entre comunitats lingüístiques Esments a la subordinació i minorització de la llengua catalana Educació en català Visions sobre l’educació que han tingut les estudiantes i sobre el català en l’educació Activisme social, polític i lingüístic Esment de causes socials, polítiques i lingüístiques i comentaris sobre la seua implicació personal Ideologia lingüística Observacions sobre la llengua catalana Teoria implícita de traducció Comentaris sobre experiències relacionades amb la traducció, la natura d’aquesta, com s’ha de fer i la funció que té en la societat Taula 1. Explicació de les categories resultants de l’anàlisi qualitativa de les entrevistes Aquestes categories es van establir unint codis relacionats, cosa que va permetre l'organització de les visions de les participants. A més, relacionar els codis va permetre trobar interaccions productives per a la discussió. A partir de les categories, es van reconéixer els temes principals entorn dels quals estructurar la comprensió de les vivències explorades. També en van emergir narratives específiques que il·lustraran en l’exposició l'experiència de les participants. 4. Anàlisi de dades i resultats A continuació, s’analitzen les respostes de les entrevistades i es relacionen les dades obtingudes amb els conceptes teòrics ja tractats en aquest treball a fi d’interpretar les dades explorant les interconnexions entre els distints temes extrets de l’anàlisi. 4.1. Jerarquia entre comunitats lingüístiques Com ja s’ha comentat en el marc teòric d’aquest TFG, el País Valencià és un territori bilingüe en què es parlen dues llengües de manera oficial: el català i el castellà. No obstant això, la relació entre aquestes llengües és de desigualtat, atés que el castellà és la llengua que té poder i estatus social en diferents àmbits de la vida pública i privada, mentre que el català és la llengua que s’utilitza en contextos més informals i quotidians 25 un percentatge d'intervenció i de referents culturals que fa que s'allunye d'eixa neutralitat» i, per tant, «la tasca de la traductora com jo l'entenc és en part una intervenció en certa manera subjectiva (en un grau major o menor)». Malgrat que les teories acadèmiques de la traducció han passat fa temps de comprendre-la com a activitat reproductiva a entendre-la com a activitat productiva (Carbonell i Cortés i Monzó-Nebot 2021), «una actividad humana tan sujeta a las convenciones sociales como las demás» (Franco i Vargas 2012, 121), la formació en traducció de les nostres entrevistades no sembla haver generat aquesta visió. Tanmateix, les entrevistades expliciten un coneixement de les dinàmiques de poder social. Per exemple, l’entrevistada A comenta que «una persona valencianoparlant que es nega escoltar i comprendre en valencià, tot i portar molt de temps vivint ací […] està contribuint a matar la meua llengua, encara que no ho deixe veure, perquè algun dia m’atacaran», amb la qual cosa mostra consciència de les dinàmiques socials i com causen canvis en l’evolució. A més a més, l’entrevistada B explicita que la situació del País Valencià és una de «diglòssia» i també l’entrevistada A manifesta consciència de les jerarquies en el context universitari, quan afirma que una certa part del professorat de la universitat és reticent a parlar en català: «quan es van mostrar reticents [al canvi de llengua], em vaig sentir impotent, perquè eren una figura de poder». Aquest coneixement, però, sembla que conviu amb una visió en certa manera ingènua de la traducció en el context social, més que no «como correa de transmisión del estado de las cosas» (Franco i Vargas 2012, 121). Tenint en compte aquesta concepció de la traducció, la metàfora del pont que esmenten les tres entrevistades es relaciona amb la teoria de l’embut, la qual representa la traducció com a activitat que afavoreix un determinat grup perpetuant «desequilibrios globales e imágenes predeterminadas» (Franco i Vargas 2012, 119). Aquest grup seria el que controla el mercat (Álvarez 2020, 31) i, lluny de gestionar-lo en pro de la igualtat, perpetua la invisibilització de les cultures minoritàries en la transmissió del coneixement, en benefici de les cultures mainstream 2 (Álvarez, 2020). Tot i la verbalització tant de la metàfora del pont com dels principis de neutralitat i imparcialitat, les entrevistes deixen veure un cert grau de dissonància. Per exemple, l’entrevistada B reconeix que «sempre hi ha un percentatge d'intervenció i de referents 2 Álvarez (2020, 62) entén mainstream com «el [concepto] de una producción cultural que aspira a grandes audiencias con productos dirigidos a la idea de una “cultura para todos” también llamada “cultura comercial” o “cultura dominante”. El mainstream es lo contrario de la cultura de “nichos” dirigida a audiencias pequeñas, a la contracultura, que es la cultura que va en sentido contrario a la establecida. El mainstream es la producción de contenidos culturales de alcance global y de consumo masivo». 26 culturals que fa que s'allunye d'eixa neutralitat» i, per tant, «la tasca de la traductora com jo l'entenc és en part una intervenció en certa manera subjectiva (en un grau major o menor)». També s’aprecia aquesta dissonància en parlar dels valors que les entrevistades associen amb la professió de la traducció. Per una banda, l’entrevistada A esmenta la imparcialitat, fet que s’associa amb la teoria implícita de traducció que presenten totes tres. No obstant això, l’entrevistada B també esmenta la importància de tindre una consciència lingüística desenvolupada, fet que es contradiu amb la concepció de traducció conservadora que manifesta aquesta entrevistada en verbalitzar la seua visió de la traducció. En definitiva, les entrevistades manifesten una concepció de la traducció conservadora i neutral, fet que pot relacionar la traducció com a eina que perpetua les desigualtats globals. Tanmateix, l’entrevistada B reconeix que cap traducció és completament objectiva i advoca per una consciència lingüística desenvolupada, que, al seu torn, denota una consciència sociolingüística del seu entorn i de les relacions que s’hi estableixen. 5. Conclusions Després d’analitzar el context social, polític i lingüístic del País Valencià i d’explorar l’experiència de les tres entrevistades, es pot arribar a la conclusió que totes tres relacionen la llengua catalana amb la identitat pròpia. En un context de bilingüisme diglòssic com el que té lloc al País Valencià i amb la relació de subordinació del català enfront del castellà, les estudiantes es prenen la defensa de la llengua com un assumpte personal. A més, totes tres són conscients de la configuració lingüística de l’Estat espanyol, el qual defineix estructuralment una jerarquia entre el castellà i les altres llengües oficials que es manifesta en polítiques lingüístiques i de traducció (Monzó-Nebot 2023). Davant una contraposició entre la seua ideologia i l’estructura social, les entrevistades advoquen per la igualtat entre totes les poblacions lingüístiques de l’estat i per una garantia dels drets lingüístics de totes aquestes comunitats, fets que s’emmarquen en la ideologia del pluralisme igualitari que planteja De los Heros (2007, 100). Al llarg del treball, s’han revisat contribucions que permeten comprendre la relació entre aquesta concepció de la llengua i el que les estudiantes manifesten haver viscut en el seu entorn. Totes tres són conscients dels fets i conflictes que succeeixen al seu voltant, de la subordinació de la llengua catalana en àmbits com l’educació i de la importància de la defensa dels serveis públics per a la seua família més propera, entre 27 d’altres. No sembla sorprenent, per tant, que reivindiquen els seus drets lingüístics i participen, de manera més o menys activa, en la política i en manifestacions que busquen protegir els drets dels col·lectius amb què s’identifiquen o que veuen en situacions semblants d’opressió. Pel que fa a la teoria implícita de traducció que manifesten les entrevistades, aquestes verbalitzen una comprensió de la tasca de la traducció com un pont entre dues cultures en què ha de prevaldre la imparcialitat i el respecte pel text original, fet que contrasta amb la seua manera d’actuar i pensar en altres àmbits de la seua vida. No obstant això, com ja s’ha elaborat en el corresponent apartat d’aquest TFG, aquesta concepció està relacionada amb la metàfora de l’embut, la qual defensa que el traductor actua com a «correa de transmisión de mecanismos de dominación o imágenes injustamente distorsionadas del otro» (Franco i Vargas 2012, 133). Per tant, podríem entendre que hi ha una contradicció entre les ideologies lingüístiques que manifesten i la teoria de la traducció que verbalitzen. Tanmateix, aquesta contradicció es veu atenuada en altres comentaris. En efecte, quan no se’ls pregunta directament per la concepció de la traducció, les entrevistades semblen visibilitzar una postura diferent i més en línia amb les seues ideologies lingüístiques. A fi de trobar una explicació per a aquesta dissonància, podrien fer-se més estudis sobre el currículum ocult del grau en Traducció i Interpretació que ofereix la Universitat Jaume I i la influència que pot tindre el professorat en l’adopció de teories implícites de traducció per part de l’estudiantat d’aquest grau. Les limitacions d’aquest TFG no permeten entendre si aquesta hipòtesi es confirmaria amb una població més àmplia. En definitiva, amb aquest TFG hem estudiat la llengua com a indissolublement vinculada a la societat i hem revisat com ens condiciona i ens etiqueta com a membres de diferents grups socials, polítics i, inclús, econòmics. El fet de (no) ignorar aquest fet, també en estudiar la traducció, comporta conseqüències en les nostres vides i en les dels altres, perquè, al cap i a la fi, amb la llengua construïm relacions i, amb elles, construïm la societat (Castelló-Cogollos i Monzó-Nebot 2023). 28 Bibliografia Altbach, Philip G. 1989. «Perspectivas del activismo político de los estudiantes». Revista de Educación 1: 353-373. Álvarez Terán, Claudio. 2020. Comunicación y cultura de consumo. Escuela Latinoamérica. URL: https://alvarezteran.com.ar/wp-content/uploads/2019/02/Consumo-Manual2020.pdf. Consultat el 30 de maig de 2024. Appel, René, i Pieter Muysken. 1987. Bilingüismo y contacto de lenguas. Barcelona: Ariel. Aracil, Lluís V. 1965. «Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova». En Papers de sociolingüística, 23-38. Barcelona: La Magrana. Reedició de Conflit linguistique et normalisation linguistique dans l'Europe nouvelle. Nancy: Centre Universitaire de Perpignan. Arroyo Botella, Ana. 2023. «Ideas lingüísticas y construcción discursiva en el debate sobre la lengua en Twitter». Sabir. International Bulletin of Applied Linguistics 3: 3-28. DOI: 10.25115/ibal.v1i3.9176 Baker, Mona. 2006. «Translation and activism: Emerging patterns of narrative community». Massachusetts Review 47: 462-484. Blas-Arroyo, José Luis. 2002. «The languages of the Valencian educational system: The results of two decades of language policy». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 5 (6): 318-338. DOI:10.1080/13670050208667765 Blom, Jan-Petter, i John Gumperz. 1972. «Social meaning in linguistic structures: Codeswitching in Norway». Directions in Sociolinguistics, edició de John Gumperz i Dell Hymes, 407-434. Nova York: Holt, Rinehart and Winston. Bloomfield, Leonard. 1933. Language. Nova York: Henry Holt. Boix Fuster, Emili, i Francesc-Xavier Vila. 1998. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. Boix Fuster, Emili. 2005. «Poder i llengües a Catalunya». Revista Catalana de Sociologia 20: 25-42. Bourdieu, Pierre. 1972. Esquisse d'une théorie de la pratique, précédée de trois études d'ethnographie kabyle. Ginebra: Droz. DOI: 10.3917/droz.bourd.1972.01 Bourdieu, Pierre. 1979. La distinction. París: Minuit. 29 Bourdieu, Pierre. 1989. «Reproduction interdite: La dimension symbolique de la domination économique». Études rurales 113/114: 15–36. DOI: 10.2307/20125122 Cameron, Deborah. 2021. «Women of letters». Language: A feminist guide (blog). URL: https://debuk.wordpress.com/2021/07/13/women-of-letters/. Consultat el 24 de maig de 2024. Carbonell i Cortés, Ovidi, i Esther Monzó-Nebot. 2021. «Introduction: Translation and interpreting mediating asymmetries». En Translating asymmetry — Rewriting power, edició d’Ovidi Carbonell Cortés i Esther Monzó-Nebot, 1-12. Amsterdam: John Benjamins. DOI: 10.1075/btl.157.int Castelló-Cogollos, Rafael, i Esther Monzó-Nebot. 2023. «Desigualtats legitimades: drets lingüístics i ideologia». Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories 2 (2): 7-53. DOI: 10.7203/Just.2.27509 Castillo Sanguino, Narciso. 2020. «Fenomenología como método de investigación cualitativa: preguntas desde la práctica investigativa». Revista Latinoamericana de Metodología de la Investigación Social 20: 7-18. Comunitat Valenciana. Corts Valencianes. Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 1 de desembre de 1983, 14601473. URL: https://dogv.gva.es/datos/1983/12/01/pdf/1983_802514.pdf. Consultat el 30 de maig de 2024. Comunitat Valenciana. Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 11 d’abril de 2006, 13339-13384. URL: https://dogv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf. Consultat el 30 de maig de 2024. De los Heros, Susana. 2007. «Ideologías lingüísticas sobre el estándar y las variantes regionales del español en dos textos escolares secundarios peruanos». LFE: Revista de lenguas para fines específicos 13-14: 93-126. Del Valle, José. 2007. La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español. Madrid: Iberoamericana Vervuert. Dumitrașcu, Veronica. 2015. «Social activism: Theories and methods». Revista Universitară de Sociologie 11 (1): 84-94. 30 Ehala, Martin. 2009. «Ethnolinguistic vitality and minority education». Journal of Linguistic and Intercultural Education 2 (1): 37-48. DOI: 10.29302/jolie.2009.2.1.3 Fasold, Ralph. 1985. «What national languages are good for». Educational Ressources Information Center (ERIC). URL: http://eric.ed.gov/?id=ED276273. Consultat el 23 de maig de 2024. Fernández Juárez, Pablo. 2021. «La importancia de la técnica de la entrevista en la investigación en comunicación y las ciencias sociales. Investigación documental. Ventajas y limitaciones». Sintaxis 1: 78-93. DOI: 10.36105/stx.2018n1.07 Fernández Pérez, Milagros. 1993. «Sociolingüística y lingüística». LEA: Lingüística Española Actual 15 (2): 149-248. Ferrando Badía, Juan. 1975. «En torno a los grupos sociales, su jerarquía y la noción de estructura social». Revista de Estudios Políticos 199: 7-64. Fishman, Joshua A. 1967. «Bilingualism with and without diglossia; diglossia with and without bilingualism» The Journal of Social Issues 23 (2): 29-38. DOI: 10.1111/j.15404560.1967.tb00573.x Fishman, Joshua A. 1991. Reversing language shift: Theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages. Clevedon: Multilingual Matters. Florey, Margaret, Susan Penfield i Benjamin Tucker. 2009. «Towards a framework for language activism». Comunicació presentada en la 1st International Conference on Language Documentation and Conservation (ICLDC). Hawaii: University of Hawaii. URL: http://scholarspace.manoa.hawaii.edu/handle/10125/5014. Consultat el 21 de maig de 2024. Franco Aixelá, Javier, i Francisco Vargas Gómez. 2012. «Un cuestionamiento del mito del puente cultural: la traducción como embudo y el ejemplo de la poesía costarricense». Letras 2 (52): 119-134. Garrett, Peter. 2010. Attitudes to language. Cambridge: Cambridge University Press. Girón, Antonio. 2002. La lengua como instrumento de aprendizaje escolar. URL: http://ford.ciesas.edu.mx/downloads/1er_e_06.pdf. Consultat el 21 de maig de 2024. Gramling, David. 2016. The invention of monolingualism. Nova York: Bloomsbury Academic. 31 Haugen, Einar. 1953. The Norwegian language in America: A study in bilingual behavior. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press. Heller, Monica. 2001. «Discourse and interaction». En The handbook of discourse analysis, edició de Deborah Schiffrin, Deborah Tannen i Heidi E. Hamilton, 250-264. Oxford: Blackwell. DOI: 10.1002/9780470753460 Hermans, Theo. 1985. «Images of translation. Metaphors and imagery in the Renaissance discourse on translation». En The manipulation of literature, edició de Theo Hermans, 103-136. Londres: Croom. Herrera, Lara. 2015. «El bilingüismo individual: enfoques sobre un concepto». En Lenguas, lenguaje y lingüística. Contribuciones desde la lingüística general, edició d’Adriana Gordejuela Senosiáin, Dámaso Izquierdo Alegría, Felipe Jiménez Berrio, Alberto De Lucas Vicente i Manuel Casado Velarde, 325-331. Pamplona: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. Hornberger, Nancy. 2008. Can schools save indigenous languages? Policy and practice on four continents. Basingstoke: Palgrave Macmillan. Johnson, David Cassels. 2013. Language policy. Nova York: Palgrave Macmillan. Kroskrity, Paul V. 2000. «Regimenting languages: Language ideological perspectives». En Regimes of language: Ideologies, polities, and identities, edició de Paul V. Kroskrity, 134. Santa Fe: School of American Research Press. Kvale, Steinar. 1996. Interviews: An introduction to qualitative research interviewing. Londres: Sage. Langdridge, Darren. 2006. «Imaginative variations on selfhood. Elaborating an existentialphenomenological approach to dream analysis». Existential Analysis 17 (1): 2-13. Landsberry, Lauren. 2019. «Defining bilingualism». Bulletin of Nagoya College 57: 145-154. Lippi-Green, Rosina. 1994. «Accent, standard language ideology, and discriminatory pretext in courts». Language in Society 23 (2): 163-198. DOI: 10.1017/S0047404500017826 Luengo-Navas, Julián. 2004. «La educación como hecho». En Teorías e instituciones contemporáneas de educación, 25-44. Madrid: Biblioteca Nueva. Mackey, William F. 1962. «The description of bilingualism». En readings in the sociology of language, edició de Joshua Fishman, 554-584. La Haia: Mouton. 32 Mas Castells, Josep Àngel. 2007. Ideologia i variació lingüística: anàlisi dels models de la llengua oral en una sèrie documental de la televisió valenciana. València: Universitat de València. Tesi doctoral inèdita. URL: https://www.tesisenred.net/handle/10803/9627;jsessionid=50D88204BBA6D829285E4 A92DAF253AB. Consultat el 15 de maig de 2024. Milroy, James, i Lesley Milroy. 1990. «Language in society: Sociolinguistics». En An encyclopaedia of language, edició de Neville Edgar Collinge, 485-507. Londres: Routledge. Milroy, James. 2001. «Language ideologies and the consequences of standardization». Journal of Sociolinguistics 5 (4): 530-555. DOI: 10.1111/1467-9481.00163 Monzó-Nebot, Esther. 2023. «La traducción, ¿contra el monolingüismo ideológico? Poder y lenguas en los procesos judiciales en el Estado español». En La traducción y la interpretación como claves en la protección de los derechos lingüísticos de las comunidades indígenas, edició de Cristina V. Kleinert, Esther Monzó-Nebot i Vicenta Tasa Fuster, 17-53. Granada: Comares. Monzó-Nebot, Esther, i Jasmina Đorđević. 2023. «The power of inadequate language representation in legal procedures: Monolingualism against human rights». En Jezik, književnost, moć / Language, literature, power, edició de Vesna Lopičić, Biljana Mišić Ilić, Ivana Mitić i Sanja Ignjatović, 185-203. Niš: University of Niš. DOI: 10.46630/jkm.2023.11 Monzó-Nebot, Esther. 2024. La traducció del dret com a teorització dels drets: de l'essencialisme a la interseccionalitat en la traducció jurídica. València: Càtedra de Drets Lingüístics i Universitat de València. Morera Turunen, Amalia T. 2022. Las actitudes y las ideologías lingüísticas hacia el catalán y el castellano y sus fenómenos lingüísticos en contacto desde la perspectiva de hablantes de la zona metropolitana barcelonesa. Turku: University of Turku. TFM inèdit. URL: https://urn.fi/URN:NBN:fi-fe2022042230047. Consultat el 30 de maig de 2024. Newmark, Peter. 1988. A textbook of translation. Nova York: Prentice Hall. Niño-Murcia, Mercedes, i Jason Rothman. 2008. Bilingualism and identity. Spanish at the crossroads with other languages. Amsterdam: John Benjamins. DOI: 10.1075/sibil.37 Ninyoles, Rafael. 1969. Conflicte lingüístic valencià. València: Tres i Quatre. 33 Ninyoles, Rafael. 1977. Cuatro idiomas para un Estado. Madrid: Cambio. Ninyoles, Rafael. 1985. Conflicte lingüístic valencià: substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: L’ham. Noftle, Erik E., Noriko Odagiri, Maya Johnson i Andrew Arzaga. 2024. «Actual and volitional personality change across study abroad». Journal of Personality 92 (1): 111-129. DOI: 10.1111/jopy.12784 Norris, Pippa. 2009. «Political activism: New challenges, new opportunities». En The Oxford handbook for comparative politics, edició de Carles Boix i Susan C. Stokes, 628-649. Oxford: Oxford University Press. Presas, Marisa, i Celia Martín-de León. 2011. «Teorías implícitas de traductores principiantes. Una investigación cualitativa en traductología cognitiva». Sendebar 22: 87-111. DOI: 10.30827/sendebar.v22i0.346 Presas, Marisa. 2016. Aspectos generales de la práctica de la traducción. Barcelona: UOC. URL: https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/135910/1/Aspectos%20generales%20de %20la%20pr%C3%A1ctica%20de%20la%20traducci%C3%B3n_M%C3%B3dulo%201. %20Aspectos%20generales%20de%20la%20pr%C3%A1ctica%20de%20la%20traduc ci%C3%B3n.pdf. Consultat el 28 de maig de 2024. Pujolar Cos, Joan. 2012. La sociolingüística crítica. Barcelona: UOC. URL: https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/56524/5/Socioling%C3%BC%C3%ADstic a_M%C3%B2dul4_La%20socioling%C3%BC%C3%ADstica%20cr%C3%ADtica.pdf. Consultat el 30 de maig de 2024. Roa, Henry. 2014. «Teorías implícitas y explícitas en los procesos de enseñanza y aprendizaje del solfeo». Revista Civilizar Ciencias Sociales y Humanas 14 (26): 177-188. Romaine, Suzanne. 2004. «The bilingual and multilingual community». En The handbook of bilingualism, edició de Tej K. Bhatia i William C. Ritchie, 385-406. Oxford: Blackwell. Rojo, Guillermo. 1985. «Diglosia y tipos de diglosia». Philologica Hispaniensia 2: 603-617. Madrid: Gredos. Sanchis Guarner, Manuel. 1963. Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII. València: Institució Alfons el Magnànim. 34 Schieffelin, Bambi B., Kathryn A. Woolard i Paul V. Kroskrity. 1998. Language ideologies: Practice and theory. Oxford: Oxford University Press. Simon, Sherry. 2006. Translating Montreal: Episodes in the life of a divided city. Montreal: McGill-Queen's Press. DOI: 10.1515/9780773577022 Tasa Fuster, Vicenta. 2016. Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya. València: Universitat de València. Tesi doctoral inèdita. URL: http://hdl.handle.net/10550/54972. Consultat el 20 de maig de 2024. Tasa Fuster, Vicenta. 2017. «El sistema español de jerarquía lingüística. Desarrollo autonómico del artículo 3 de la Constitución: lengua del Estado, lenguas cooficiales, otras lenguas españolas y modalidades lingüísticas. Teoría y praxis». Revista de Derecho Político 100: 51-79. Tasa Fuster, Vicenta. 2021. Seguretat i jerarquia lingüístiques a Espanya i Itàlia. València: Càtedra de Drets Lingüístics i Universitat de València. Tejero González, Jesús Manuel. 2021. Técnicas de investigación cualitativa en los ámbitos sanitario y sociosanitario. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. The University of Chicago Press. 2017. The Chicago manual of style. Chicago: University of Chicago Press. Toury, Gideon. 1995. Descriptive translation studies and beyond. Amsterdam: John Benjamins. DOI: 10.1075/btl.4 Tudela Isanta, Anna. 2021. «Ideologies lingüístiques envers el català i el castellà: l’autenticitat i l’anonimat entre els universitaris de Barcelona i Palma», Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 76: 202-216. DOI: 10.2436/rld.i76.2021.3686 Venuti, Lawrence. 2000. The translation studies reader. Londres: Routledge. Weinreich, Uriel. 1968. Languages in contact: Findings and problems. La Haia: Mouton. Woolard, Kathryn A. 1998. «Introduction: Language ideology as a field of inquiry». En Language ideologies: Practice and theory, edició de Bambi B. Schieffelin, Kathryn A. Woolard i Paul V. Kroskrity, 3-47. Oxford: Oxford University Press. Zahavi, Dan. 2019. Phenomenology. The basics. Londres: Routledge. DOI: 10.4324/9781315441603 VII Quant al meu entorn, de menuda la meua mare ens portava a manifestacions en contra de les retallades. També la meua família. 20.1 Què creus que t’ha portat a participar-hi activament? No aplica. 21. Et consideres una persona compromesa amb allò que passa al teu voltant? Sí, m’interessen tots els temes, sobretot socials, però també polítics i econòmics, tot allò que passa al meu voltant. Personalment, tinc ideals prou clars i els defensaré, encara que siga en un ambient més proper. A més, no crec que la defensa dels drets siga en un ambient més privat, donat que els drets s’han de defensar a gran escala per a aconseguir avenços. No obstant això, no tinc temps per a documentar-me bé i crec que també s’han de saber les opinions contràries. Per una altra banda, si parle amb el meu entorn i m’equivoque, no té conseqüències, per això no m’importa defendre’ls en aquest context. 22. Per a tu és important tindre gent al teu voltant que s’identifique amb els mateixos problemes socials? Sí, no podria estar amb una parella amb opinions polítiques diferents. Tampoc consideraré de la mateixa manera una persona que vota partits que fomenten el racisme, la transfòbia, l’homofòbia i el masclisme. No li tindré la mateixa estima que a una persona que sí que defensa els mateixos valors. Potser sona molt radical, però no podré connectar amb eixa persona. 23. Quins consideres més importants? La immigració és un tema prou candent en el panorama polític, els drets del col·lectiu LGTBIQ+ han avançat prou, però hi continua havent assassinats, els drets de la dona i últimament he vist un augment en els atacs a persones d’esquerres, per exemple l’atac a l’associació La cosa nostra a Castelló en què la seguretat local va protegir els agressors. 24. T’interessa la sociolingüística? Has llegit en algun moment informació sobre les ideologies lingüístiques? Sí, em pareix molt interessant. També m’interessa molt la creació de les llengües, l’estatus de les llengües al món, quines n’apareixen, quines en desapareixen… Sempre llig notícies d’això, quan me n’apareixen. VIII No tinc coneixements d’ideologies lingüístiques, només et podria dir que hi ha ideologies d’utilitarisme lingüístic, ideologies que van més enllà de la comunicació i conceben la llengua com a quelcom social, ideologies multilingües, però no en conec classificacions o nomenclatures. 24.1 Si sí: amb quina ideologia lingüística t’identifiques? Per què? No aplica. 25. Ha canviat de manera que has anat creixent o creus que sempre has tingut aquesta manera de pensar? No aplica. 26. Creus que és la general en el teu entorn (com la família i els amics)? No aplica. 27. Alguna vegada t’has sentit atacada quan alguna persona del teu entorn no ha tingut la mateixa ideologia que tu? Per comentaris, per actituds? Sí, m’he sentit atacada, perquè pense que aquesta persona està contribuint al fet que desaparega la meua llengua. Per exemple, una persona valencianoparlant que es nega escoltar i comprendre en valencià, tot i portar molt de temps vivint ací. Pense que està contribuint a matar la meua llengua, encara que no ho deixe veure, perquè algun dia m’atacaran. Personalment, mai m’han atacat a mi personalment. De vegades, he vist discussions per xarxes socials sobre aquest tema i hi he participat. És cert que considere aquesta manera d’actuar un poc covard, perquè ens estem amagant darrere d’una pantalla, però en les que he participat ho he fet per indignació, ja que aquestes opinions naixen de la ignorància de la manipulació dels mitjans de comunicació. 28. Com que vius en una zona de predomini lingüístic valencià, creus que això ha influenciat d’alguna manera la teua postura pel que respecta a la llengua? Crec que m’ha influenciat més la meua família, perquè molts dels meus amics són de zones valencianoparlants, però no els importa canviar de llengua i estudiar en castellà. Tampoc els preocupa la situació del català. 29. Per a tu té algun tipus de relació amb les teues creences el fet d’haver de parlar en castellà en aquestes situacions que s’han comentat abans? IX Sí, perquè nosaltres hem de ser bilingües perquè ells no volen ser-ho, és a dir, no m’importa aprendre castellà o saber altres llengües, perquè crec que és enriquidor. Tot i això, quan m’adone que jo he de ser bilingüe perquè ells no volen ser-ho i que, a més, ataquen els meus drets lingüístics, no hi estic d’acord. Sent que ens estan imposant una llengua. No m’importa que, en aquesta zona, la gent trie la llengua en quina parlar, sempre que tinga competències de les dues. Si m’he de dirigir a algun organisme públic o privat, és molt important que el personal puga entendre’m. Crec que açò s’hauria de potenciar en l’educació, intentar reduir les faltes d’ortografia o fomentar la lectura en valencià, perquè si no, en contribuïm a la desaparició. Crec que aquesta opinió és radical per la situació actual i per a algunes persones, les quals relacionen la llengua amb la política i aquesta ideologia com a extrema esquerra, cosa que jo no comprenc. Com que demane que persones migrants aprenguen la llengua, m’han dit radical. Per exemple, a Alemanya, l’Estat proporciona recursos i exigeix que els treballadors forans aprenguen l’alemany. Per contra, l’Estat espanyol no ho fomenta i les persones monolingües volen anar a totes bandes sense aprendre la llengua pròpia, com que som territoris bilingües. Personalment, no crec que siga negatiu aprendre una llengua nova i a mi no m’importaria aprendre gallec o èuscar, però això depén de la configuració de l’estat. 30. Ara que estàs acabant els estudis en Traducció i Interpretació, creus que el fet d’estudiar aquest grau t’ha fet tindre una perspectiva més ampla en aquest camp (com la sociolingüística o actituds i ideologies lingüístiques)? Sí, no per les classes, com per l’ambient que es respira: de reivindicació, d’estima per les llengües… Nosaltres som traductors gràcies al fet d’haver-hi moltes llengües i de ser un pont entre ells. Si només n’hi haguera una, açò no seria possible. 31. Quins valors associes amb la professió de la traducció i la interpretació? El respecte (a les dues cultures), la curiositat (has d’estar molt assabentada de l’actualitat) i la imparcialitat (pots negar-te a fer un encàrrec per no correspondre amb els teus valors, però una vegada l’acceptes, has de respectar el TO). 32. Què entens per traducció? La metàfora del pont, un text que t’ajuda a comprendre un altre, el qual no el podries comprendre d’una altra manera. 33. Quan consideres que vas començar a traduir? X Quan vaig començar a aprendre anglés. No ho vaig notar en castellà, perquè com que vaig aprendre’l al mateix temps que el valencià, també podia pensar en les dues. Tot i això, quan vaig començar a aprendre anglés, el meu cap ho traduïa tot al valencià i a l’inrevés quan havia de parlar. 34. Creus que la traducció té alguna influència en el món actual? Sí. Crec que la traducció és una tasca molt important, donat que el 90 % dels productes que llegim o rebem, en general, són productes traduïts. Per tant, crec que la traducció té molta influència i pot canviar la perspectiva de les coses. Si un article està mal traduït, no el rebrem de la mateixa manera que hauríem rebut l’original. 35. Creus que és important la tasca d'un/a traductor/a? Per què? Sí, perquè vivim en un món globalitzat en què tothom està en contacte amb gent d’altres països. Si no eixes del teu poble, potser no necessites la traducció. De tota manera, tots els productes que rebem són traduccions i és important que estiguen ben traduïts i que siguen fidels al text original. 36. Penses que aquesta tasca es relaciona amb la neutralitat? Sí, perquè un traductor no pot llevar res del text original ni afegir opinions pròpies, és a dir, ha de reflectir la veu de l’autor original. No obstant això, hi ha altres tipus de traduccions, que potser no són les traduccions a què estem habituats, que són un poc més subjectives. Aquestes traduccions es poden rebre amb els braços oberts o no. Personalment, no sé molt d’aquestes situacions, com és el cas de la traducció dels llibres de Roald Dahl en què no apareix cap insult. Pense que si ho volen fer, que ho facen, però no crec que siga la feina del traductor. 37. Canviaries la resposta sobre per què vas triar el grau en Traducció i Interpretació? No. XI Annex 2. Transcripció de l’entrevista B Localitat: Benigànim, la Vall d’Albaida, València 1. Per què vas decidir estudiar el grau en Traducció i Interpretació? Tenia dubtes entre Filologia Catalana i Traducció, perquè jo sabia que els idiomes m’agradaven molt. Vaig decidir Traducció perquè pensava que m’oferia més varietat d’idiomes i més portes que només una única filologia. 2. Hi ha alguna persona en el teu entorn que va estudiar Traducció i Interpretació? Coneixia alguns alumnes de l’UJI, alumnes dels meus pares amb qui havia pogut parlar i em van recomanar aquest grau en aquesta universitat. 3. Tens idea de fer algun màster en Traducció i Interpretació? No, encara em queda el TFG i les pràctiques per l’any que ve. També m’agradaria de fer algun màster en l’estranger. 4. Per què vas triar català com a Llengua A? És la meua llengua materna, la llengua en què visc, parle amb els meus pares, amics, familiars, al poble, la llengua en què he estudiat i, a més, pense que nosaltres, com a parlants, la defensem. 5. En què treballen els teus pares? El meu pare és professor de secundària de valencià i la meua mare de llatí i grec. 6. Has treballat durant la carrera? No, he fet algunes classes particulars a coneguts. 7. Alguna vegada has tingut dificultats econòmiques? No, els meus pares han tingut sempre treball estable. 8. T’agrada llegir les notícies? Creus que estàs assabentada d’allò que passa al món actualment? Sí, és cert que ara ens n’assabentem molt per les xarxes socials. Així doncs, no mire molt els telenotícies, però m’interessa la política i tot allò que passa al món. 9. Et consideres una persona reivindicativa? XII Sí, des de l’institut. 10. Quines reivindicacions socials t’afecten personalment? Quines defenses? M’afecten la defensa del català com a llengua materna i com a part de la nostra cultura i identitat, el feminisme em representa molt, i la defensa dels serveis públics: educació i sanitat. Defense totes les anteriors més la lluita antiracista i la lluita del col·lectiu LGTBIQ+. 11. Com creus que s’ha tractat la llengua en el teu entorn? I el teu grup social? Jo visc a Benigànim i som valencianoparlants de sempre, tant la família com a l’escola i institut. Ací és més estrany parlar castellà que valencià i totes les meues amistats, la universitat inclosa, parlen valencià. 12. A quina escola i institut vas anar? Com definiries la teua experiència? Vas fer amistats afins a la teua manera de pensar? Quins punts teníeu en comú? Encara hi mantens relació? Escola: CEIP Beata Inés de Benigànim Institut: IES Les Foies de Benigànim Mai he tingut problemes a l’hora de relacionar-me i, encara que vaig nàixer a Tarragona i vaig arribar al poble amb sis anys, no em va costar eixa inserció. Tampoc he patit mai cap situació d’assetjament i sempre he estudiat en línia en català. Quant a les amistats, durant l’escola no tenia gaire consciència de res. Quan vaig passar a l’institut, sempre m’he relacionat amb persones que compartien ideologia política i estima per la música en valencià. En general, continuem tenint relació els amics de l’institut. 13. Si has anat a una escola lluny del teu barri o població, el tracte a la llengua era diferent que on vivies? Si és que sí, com t’has sentit? No aplica. 14. T’has trobat en alguna situació en què professors teus (a l’escola, institut o universitat) t’hagen exigit parlar castellà? Com t’ho van demanar? Com et vas sentir? Com vas reaccionar? Com hauries volgut reaccionar? Què penses que faries ara? XIII No, mai m’ho han exigit al poble. Tot i això, és cert que a la universitat hi ha professors que són una mica més reticents al canvi de llengua, encara que mai m’han imposat parlar-los en castellà. Crec que és un dret que tenim. Quan es van mostrar reticents, em vaig sentir impotent, perquè eren una figura de poder. A més, el fet de no tindre plena llibertat per a expressar-me en la meua llengua quan he escollit estudiar en la meua llengua em fa sentir impotent. En general, sempre he preguntat quan fan les classes en castellà i no tinc clar si puc o no parlar i fer els exàmens en valencià. A més, sempre he reivindicat la llengua utilitzantla. No canviaria la meua manera d’actuar, però si m’hauria passat alguna situació més perillosa amb les relacions de poder que comentava abans, contestaria de forma contundent. 15. T’has trobat en alguna situació en què altra gent t’exigira parlar castellà? Qui va ser? Com t’ho va demanar? Com et va fer sentir? Com vas reaccionar? Com hauries volgut reaccionar? Què penses que faries ara? Sí, sobretot organismes públics on he hagut de fer algun tràmit, com la policia. El personal no sol tindre competències en valencià i, tot i que no contesten de forma agressiva, sí que se’m demana que canvie de llengua, perquè no tinc altra opció. M’ho van demanar, en aquesta ocasió concreta, de manera amable i demanant per favor. No obstant això, si es tracta d’un organisme públic en un territori bilingüe, haurien de saber la llengua del territori. A més, com que va ser de bona manera, la meua reacció va ser la correcta, però si haguera sigut de manera més agressiva, hauria contestat de manera més contundent i agressiva, perquè ho hauria interpretat com una imposició i una obligació i no hauria canviat de llengua. Tristament, estic acostumada, però em va decebre amb el fet que en un organisme públic no puc parlar la meua llengua, per la manca de legislació estatal. 16. Creus que eres tolerant quan es tracta la teua llengua com si fora menys important que el castellà o com si no servira per a les mateixes coses? Et passa sovint? On et passa? Creus que te n’adones quan no se li dona importància a la teua llengua? Per què? No, perquè jo ho sent com a un atac personal. Crec que totes les llengües es mereixen un mateix tracte i respecte. No obstant això, estem vivint un procés de diglòssia que porta molts anys, en què s’ha maltractat al català i, per tant, els atacs són continus. Així XIV i tot, no s’ha de tolerar aquests atacs i s’ha de respondre amb més contundència. Reforcen el seu rebuig cap a aquestes situacions i la seua identitat. Cal afegir que sí que m’adone, de fet crec que tots els parlants que tenim una mica de consciència lingüística podem detectar-les fàcilment, perquè són quotidianes i ja les hem viscudes a l’àmbit educatiu o a la vida privada, com anar a comprar el pa i dues persones valencianoparlants parlen entre elles en castellà. 17. Te n’has anat d’Erasmus o a estudiar a l’estranger? Vas poder parlar valencià tan sovint com a casa? Com et vas sentir? Et costava viure eixa experiència en un altre idioma? Hi ha hagut altres casos en què no pogueres parlar la teua llengua de continu? No, només parlava valencià amb les tres companyes del grau de l’UJI. A més, em vaig relacionar sobretot amb gent internacional, i crec que castellà va ser la llengua que menys vaig parlar durant l’Erasmus. Personalment, se’m feia complicat de vegades. Encara que sí que parlava valencià amb la meua família i amistats per telèfon i era la manera de tornar a les arrels, a França només parlava en anglés i francés. Tot i això, sí que anava ensenyant unes poques paraules als meus amics d’allà, perquè necessitava tornar a escoltar una miqueta de valencià en el meu dia a dia. En general, ha sigut l’únic cas en què no he pogut parlar valencià tan sovint, perquè tot i haver-me anat de viatge en altres ocasions, sempre he pogut parlar valencià amb les persones més properes. 17.1 Si sí: creus que açò això va canviar la teua actitud o la teua sensibilitat cap a quan i on parlar la teua llengua? Ha pogut tindre alguna influència en la teua identitat social? No aplica. 18. Has fet extraescolars a altres centres educatius (o esportius o musicals) amb altres grups de persones? Consideres que han tractat la llengua de manera diferent que a casa o als teus amics de l’escola? Sí, vaig estudiar al conservatori de Xàtiva durant sis anys i he jugat a tenis al poble durant prou d’anys. En general, era gent diferent, però crec que han tractat la llengua de la mateixa manera que jo, perquè era la mateixa situació lingüística a la comarca. XV 18.1 Alguna vegada t’han fet canviar al castellà? Com t’has sentit? No. 19. Has notat algun canvi d’actituds en el teu entorn quan vas passar de l’escola a l’institut o de l’institut a la universitat? Com t’has sentit? De l’escola a l’institut no, perquè encara no teníem consciència de res. A l’institut, sí que hi havia una part dels alumnes que ja en començaven a prendre una mica i, a la universitat, diria que més, perquè som estudiants de llengües i conscients de la problemàtica que vivim. En general, les persones amb les quals m’he relacionat a la universitat és conscient del tema de la llengua i sí que es nota el canvi, perquè es parla més sobre el tema. 20. Et consideres una persona que participa de manera activa en la política? (En associacions locals, sindicats, partits polítics o plataformes en defensa d’algun dret…) Sí, estic al dia en política municipal, autonòmica, nacional i internacional, i forme part del grup de Compromís per Benigànim i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de l’UJI. Crec que no és el mateix el fet de participar en la política municipal que en un sindicat a la universitat per diverses raons. Per una banda, em vaig unir al SEPC per la problemàtica de la llengua i pel feminisme, perquè ja coneixia els casos d’agressions sexuals a estudiants de l’UJI. Per una altra, crec que des de la política local es poden impulsar polítiques molt importants per a la ciutadania i crec, també, que som nosaltres els quals ens hem de moure i canviar el nostre voltant. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Pel que fa a les agressions, les conec perquè el grup de Subversives de Castelló em van informar i inclús van fer un documental. Alguns professors van agredir diverses estudiants durant uns quants anys i encara continuen a la universitat, això sí, sense noves denúncies. Per tant, és un tema que continua parlant-se i que ha de continuar fent-ho. 20.1 Què creus que t’ha portat a participar-hi activament? Ja ho he contestat abans. 21. Et consideres una persona compromesa amb allò que passa al teu voltant? XVI Sí, crec que és important i que tots ho hauríem de fer en tots els àmbits de la nostra vida: hem de ser nosaltres qui reivindiquem el nostre lloc en la societat. 22. Per a tu és important tindre gent al teu voltant que s’identifique amb els mateixos problemes socials? Sí, perquè crec que si no, l’intercanvi és molt complicat. Personalment, em costaria molt mantindre una relació amb alguna persona totalment oposada a mi, perquè veig el món des d’un punt de vista molt concret, políticament parlant, i si no ho compartisc, seria molt complicat construir una relació i seria una discussió continua. 23. Quins consideres més importants? El feminisme, la defensa de la llengua i el genocidi de Palestina. 24. T’interessa la sociolingüística? Has llegit en algun moment informació sobre les ideologies lingüístiques? Sí, durant els anys de carrera he perdut el focus, perquè no li donem molta importància. D’una banda, ho entenc, perquè es tracta d’una carrera de traducció i no de filologia. Tot i això, recorde alguns temes de sociolingüística en l’assignatura de català de batxillerat que m’interessaven prou. No conec cap ideologia lingüística. Entenc que hi ha llengües que, pel recorregut històric que tenen, es relacionen més amb una ideologia política que una altra. Per exemple, les llengües cooficials a l’Estat espanyol, es relacionen més amb una política d’esquerres, per la seua minorització històrica, i al castellà, la llengua per excel·lència de l’Estat, la defensen més partits de dreta. A més, crec que aquest pensament el té una part de la societat, encara que jo no pense que siga el correcte, perquè totes les llengües han de tindre el seu espai. No obstant això, com que a l’Estat espanyol conviuen diverses llengües i hi ha processos de diglòssia, aquest pensament ho compartim molta gent. Personalment, seria ideal que una llengua no fora política, perquè això significaria que no hem de lluitar. Tanmateix, actualment es relaciona amb política, donat que darrere hi ha una necessitat de mantindre-la. Si la nostra llengua estiguera en un moment d’esplendor i no se l’estiguera atacant des de les institucions, no hauria de relacionarse amb la política. Açò no passa, perquè hi ha una part de la societat que es nega al fet que la llengua desaparega i, per això, s’han de prendre decisions polítiques. XXIII comportaria: el fet de no poder encaixar en el meu entorn, a no comprendre la defensa de la meua llengua, fins al punt d’estar-ne en contra i de no veure-li la utilitat. 16. Creus que eres tolerant quan es tracta la teua llengua com si fora menys important que el castellà o com si no servira per a les mateixes coses? Et passa sovint? On et passa? Creus que te n’adones quan no se li dona importància a la teua llengua? Per què? Els meus avis són tots dos valencianoparlants, però la meua àvia té el costum de parlar amb persones que no coneix primer en castellà, encara que aquestes siguen valencianoparlants també. Aquesta setmana estem a Mallorca de vacances i ho continua fent, però entenc que és per l’època en què ha viscut i crescut. Tanmateix, jo li intente explicar que no cal que ho faça així, perquè es pot expressar primer en valencià sense cap problema. Jo sempre ho intente fer d’aquesta manera. Altres ocasions en què s’ha maltractat la llengua han sigut, per exemple, en tendes o serveis de restauració. Una vegada vaig preguntar «tens una jaqueta verda?» i, tot i ser molt paregut a l’expressió equivalent en castellà, em van dir que no m’havien entés i em van demanar de canviar-me al castellà. Aquesta mena de situacions em molesten, perquè veig que la gent no fa cap classe d’esforç per entendre’m. Ni tan sols és voluntat, és odi i rebuig cap a la llengua. Crec que aquesta actitud és una errada i haurien d’explicar que no l’entenen molt bé, però, així i tot, els agradaria aprendre-la. 17. Te n’has anat d’Erasmus o a estudiar a l’estranger? Vas poder parlar valencià tan sovint com a casa? Com et vas sentir? Et costava viure eixa experiència en un altre idioma? Hi ha hagut altres casos en què no pogueres parlar la teua llengua de continu? Vaig estudiar 4t de l’ESO a Irlanda i va ser la primera vegada en la meua vida que vaig deixar de parlar en valencià. Em vaig sentir que em faltava alguna cosa i, en aquest moment, vaig conéixer un xic de València que ho entenia, encara que no el parlava. No crec que em costara viure eixa experiència en un altre idioma, perquè em vaig habituar a parlar en castellà i en anglés. A més, vaig comprendre que, com que es tractava d’un altre context, m’havia de canviar al castellà. Tanmateix, no crec que siga la mateixa situació a Irlanda que ací. Un altre any vaig anar amb el meu germà a un campament d’estiu a Londres durant tres setmanes. No obstant això, també vaig tindre alguns problemes amb les persones que hi havia de Catalunya, perquè com no estan, generalment, tan adaptades a escoltar diferents accents de parla catalana, aquests podrien ser inclús motiu de burla. En XXIV conseqüència, ens havíem d’adaptar i parlar amb la mateixa fonètica que ells, però com que érem menuts, no enteníem molt bé el problema. A més, com que teníem una tia de Mallorca i una altra de Barcelona, estàvem acostumats a escoltar uns altres accents i, per això, podíem canviar sense problema. 17.1 Si sí: creus que açò això va canviar la teua actitud o la teua sensibilitat cap a quan i on parlar la teua llengua? Sí, a estimar-la més i a pensar que s’ha de respectar més. En general, les situacions de menyspreu cap a la llengua m’han fet pensar que no he de deixar xafar-la tant. 18. Has fet extraescolars a altres centres educatius (o esportius o musicals) amb altres grups de persones? Consideres que han tractat la llengua de manera diferent que a casa o als teus amics de l’escola? Sí, ballet, dansa i natació durant molts anys a Vinaròs, a més de tocar el clarinet a Benassal. Crec que a les ciutats, el valencià es gasta menys i té un pes menor que als pobles, perquè la professora parlava en castellà, però el meu germà i jo parlàvem en valencià. Tots ens enteníem, per tant, ningú es va canviar de llengua. 18.1 Alguna vegada t’han fet canviar al castellà? Com t’has sentit? A banda de les ocasions esmentades, no. 19. Has notat algun canvi d’actituds en el teu entorn quan vas passar de l’escola a l’institut o de l’institut a la universitat? Com t’has sentit? Quan estava a l’escola i a l’institut de Benassal, tot era en valencià, però a Vilafranca, el castellà tenia més pes (per la influència d’Aragó). Després, a Morella, depenia de les assignatures: les assignatures de filosofia i ciències a batxillerat eren en castellà. En el meu cas, com que la filosofia em costava, vaig veure complicat el fet de traduir els apunts al valencià. Aquesta situació em va estranyar, però em vaig haver d’adaptar. Quant a la universitat, ho he notat més encara, perquè la gran majoria d’assignatures són en castellà: lingüística, història, terminologia… Crec que hauríem de tindre l’opció d’estudiar en les dues llengües, per ser el grau en Traducció i Interpretació. 20. Et consideres una persona que participa de manera activa en la política? (En associacions locals, sindicats, partits polítics o plataformes en defensa d’algun dret…) XXV No crec que participe en política, però vaig pensar en presentar-me a les eleccions de delegació de quart curs. Quan em vaig adonar que s’estava atacant el català, em vaig veure forçada a fer alguna cosa. 20.1 Què creus que t’ha portat a participar-hi activament? Les mesures lingüístiques que es volen prendre al grau, per a estar assabentada de la situació de la Llengua A i que no es menyspreara. 21. Et consideres una persona compromesa amb allò que passa al teu voltant? Sí, però en algunes situacions m’agradaria saber més, com formar part d’un sindicat. No en forme part, però sí que ho fan alguns familiars i em conten l’actualitat. 22. Per a tu és important tindre gent al teu voltant que s’identifique amb els mateixos problemes socials? Sí. 23. Quins consideres més importants? La llengua, protecció de la salut mental, protecció dels serveis públics i la discriminació racial. 24. T’interessa la sociolingüística? Has llegit en algun moment informació sobre les ideologies lingüístiques? Sí, però des que vam acabar l’assignatura de primer de carrera, no he tornat a veure cap concepte. No conec cap ideologia lingüística. 24.1 Si sí: amb quina ideologia lingüística t’identifiques? Per què? No aplica. 25. Ha canviat de manera que has anat creixent o creus que sempre has tingut aquesta manera de pensar? No aplica. 26. Creus que és la general en el teu entorn (com la família i els amics)? No aplica. 27. Alguna vegada t’has sentit atacada quan alguna persona del teu entorn no ha tingut la mateixa ideologia que tu? Per comentaris o actituds? XXVI Sí, per la meua exparella i pel professorat a la universitat que no accepta el valencià a les aules. 28. Com que vius en una zona de predomini lingüístic valencià, creus que això ha influenciat d’alguna manera la teua postura pel que respecta a la llengua? M’ha fet estimar i donar més valor i importància a la meua llengua materna. 29. Per a tu té algun tipus de relació amb les teues creences el fet d’haver de parlar en castellà en aquestes situacions que s’han comentat abans? La mateixa resposta que la pregunta anterior. 30. Ara que estàs acabant els estudis en Traducció i Interpretació, creus que el fet d’estudiar aquest grau t’ha fet tindre una perspectiva més ampla en aquest camp (com la sociolingüística o actituds i ideologies lingüístiques)? Pense que hi ha unes portes que se m’obrin gràcies al valencià, com el fet de poder treballar a les Corts Valencianes o a l’AVL, però també pense que el món de la interpretació és multilingüisme. Potser hi ha alguna agència o entitat que busquen català, però, en general, demanen castellà i anglés. Quant a la perspectiva sociolingüística, pense que estudiar les bases del català i la formació que rebem fomenta la consciència i estima per la llengua materna i també la importància que té utilitzar-la. 31. Quins valors associes amb la professió de la traducció i la interpretació? Una persona oberta de ment, ha de saber treballar en grup, valorar les opinions de la resta (és una professió individual i d’equip) i els contactes de professionals d’altres branques de la traducció. 32. Què entens per traducció? Convertir el text d’una llengua A a una B tenint en compte la cultura i terminologia. 33. Quan consideres que vas començar a traduir? Quan vaig estar a Irlanda i havia de fer els apunts, de vegades al català o a l’anglés, per a comprendre’ls millor. A més, vaig fer una amiga irlandesa i li «interpretava» pel·lícules com podia perquè ella les poguera entendre. També a la primera assignatura de traducció, en primer curs de carrera. XXVII 34. Creus que la traducció té alguna influència en el món actual? Molta, però crec que el món no té cap noció de la importància d’aquesta tasca. Tot i que en el camp de la traducció audiovisual està una mica més normalitzada, en general crec que és una tasca molt «amagada» i no rep el reconeixement que hauria de rebre. Per exemple, quan es tradueix una pel·lícula, hi ha molta gent darrere: qui tradueix el diàleg, qui ajusta el guió, qui fa el voice-over… 35. Creus que és important la tasca d'un/a traductor/a? Per què? Sí, perquè hui dia, amb totes les llengües que hi ha, necessitem els traductors i intèrprets perquè hi haja comunicació. 36. Penses que aquesta tasca es relaciona amb la neutralitat? Sí, perquè no podem canviar l’opinió de l’original. Té igual el contingut, has de respectar sempre les opinions de l’original i mai posar-ne les teues per sobre. 37. Canviaries la resposta sobre per què vas triar el grau Traducció i Interpretació? No, però m’agrada l’art i, en un futur, m’agradaria fer quelcom compaginant les llengües i l’art. En general, el grau [en Traducció i Interpretació] fa que tinga una visió més oberta cap al multilingüisme i que estime totes les llengües de manera equitativa, encara que, per a mi, el català és la meua. Crec que és un grau molt útil de cara el futur i se li’n pot traure molt de profit.