Zorras: anàlisi i proposta de traducció de l’espanyol al català/valencià

TRABAJO DE FINAL DE GRADO EN TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN TREBALL DE FI DE GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ Departament de Traducció i Comunicació TÍTULO / TÍTOL Autor/a: Clàudia Bisbal Hernándiz Tutor/a: Roser Sánchez Castany Fecha de lectura/ Data de lectura: juny de 2023 Zorras: anàlisi i proposta de traducció de l’espanyol al català/valencià 2 Resumen/ Resum: Palabras clave/ Paraules clau: Aquest treball consisteix en una proposta de traducció d’alguns fragments del llibre Zorras de Noemí Casquet de l’espanyol al català oriental i al català occidental. El meu treball se centra en la novel·la eròtica, un subgènere textual que es troba dins de la literatura i, més concretament, de la narrativa. En aquest treball també aborde la traducció de l’espanyol a les diverses variants de català i la necessitat de l’existència d’aquest tipus de traducció. Seguint el mateix fil, finalment, reflexione sobre el concepte de «diglòssia» i sobre l’aplicació que té en el meu treball: la diglòssia que pateix la llengua catalana i com es veu reflectida en l’ús del lèxic. A continuació, expose els motius que m’han fet triar aquesta obra en concret i ,específicament, els fragments que he triat. Abans d’abordar la traducció a les dues variants del català, explique el model pretranslatiu de Nord (2012) i quina aplicació té sobre el text original. D’altra banda, explique les tècniques i els problemes de traducció segons els models definits per Hurtado (2011). A partir d’aquests models, faig una anàlisi de les diverses tècniques que he emprat en les meues traduccions, així com dels problemes de traducció que he trobat durant aquestes. Després, faig una anàlisi comparativa de les característiques dialectals que té cadascuna de les variants del català a les quals he traduït els fragments, i assenyale els exemples de cadascuna d’aquestes en l’Annex 1, on hi ha una taula a tres columnes amb el text original i les dues versions de la traducció. Finalment, acabe aquest treball amb una conclusió general on reflexione sobre si he aconseguit els objectius que m’havia plantejat inicialment, i contemple línies de treball futures. Traducció literària, literatura eròtica, diglòssia, llengües en contacte, llengua catalana. 3 Índex 1. Introducció .............................................................................................................................................................. 4 1.1. Justificació i motivació ..................................................................................................................... 4 1.2. Objectius del treball .......................................................................................................................... 5 2. Marc teòric ............................................................................................................................................................. 6 2.1. La novel·la eròtica com a gènere textual .......................................................................................... 6 2.2. La traducció entre espanyol i català .................................................................................................. 7 2.3. La situació de diglòssia de la llengua catalana ................................................................................. 7 3. Metodologia ........................................................................................................................................................... 9 3.1. Selecció i justificació del text original .............................................................................................. 9 3.2. Procediment ...................................................................................................................................... 9 3.3. Model pretranslatiu de Nord ............................................................................................................. 9 3.4. Tècniques de traducció .................................................................................................................... 10 3.5. Problemes de traducció ................................................................................................................... 11 4. Anàlisi i traducció .................................................................................................................................................. 12 4.1. Anàlisi pretranslativa de Nord ........................................................................................................ 12 4.2. Traducció al català occidental ......................................................................................................... 13 4.3. Traducció al català oriental ............................................................................................................. 17 4.4. Anàlisi de les tècniques i els problemes de traducció ..................................................................... 23 4.5. Anàlisi i comparació dialectal ......................................................................................................... 32 5. Conclusió............................................................................................................................................................... 36 6. Bibliografia ............................................................................................................................................................ 37 Annex 1 ......................................................................................................................................................................... 38 4 1. Introducció 1.1. Justificació i motivació Aquest treball fi de grau (TFG) consisteix a traduir alguns fragments del capítol VII del llibre Zorras de Noemí Casquet del castellà al català oriental i occidental, i, a banda, portar a terme una anàlisi dialectal per comparar les dues variants. Noemí Casquet és una periodista especialitzada en sexualitat, de qui soc seguidora, que va començar a visibilitzar aquest àmbit i educar mitjançant les xarxes socials. L’any 2020 va publicar la seua primera novel·la Zorras, una novel·la eròtica on recull, mitjançant la literatura, el seu discurs i el missatge que vol transmetre a les seues xarxes socials i que m’agradaria apropar a la gent amb aquest treball. He triat la traducció literària perquè és una de les especialitats que més m’agrada traduir i amb la qual he quedat molt contenta gràcies a tot allò que vaig aprendre a l’assignatura de traducció literària de tercer curs. A més a més, la novel·la eròtica és un gènere literari poc estudiat i sembla que hui en dia encara es considera un gènere tabú. He triat aquest llibre en concret per poder investigar sobre aquest gènere i enfrontar-me a nous reptes: traduir literatura eròtica al català sense tindre fonts de documentació sobre el gènere, una dificultat afegida tenint en compte la situació de diglòssia que aquesta llengua pateix, sent una llengua subordinada enfront de la llengua dominant al nostre territori, el castellà (Marfrany, 2001, pàg. 106). El fet que traduïsca del castellà al català i compare dues variants de la llengua catalana és fruit de la meua intenció de defensar la llengua i el gran interés que em produeix la diversitat lingüística, dialectal i cultural. Cal destacar que, en aquest grau de Traducció i Interpretació, les persones que cursem l’itinerari de català hem de ser capaços, sobre el paper, de traduir a qualsevol varietat dialectal de la llengua. Des del meu punt de vista, no ho hem posat amplament en pràctica en classe, per això no voldria acabar la titulació sense enfrontar-me a aquest repte professional. D’aquesta manera, he decidit combinar les dues varietats dialectals (català occidental i català oriental) en aquest TFG. Per acabar, he decidit fer una anàlisi de les característiques dialectals del català per poder observar i mostrar les diferències i similituds que poden tindre dues variants d’una mateixa llengua. També busque poder demostrar que encara que siga més comú trobar llibres publicats en català oriental, és completament viable publicar traduccions al català occidental malgrat els estereotips que molts catalanoparlants tenen sobre la variant occidental de la llengua catalana, és a dir, el valencià. 5 1.2. Objectius del treball L’objectiu principal d’aquest TFG és abordar l’anàlisi i la traducció d’alguns fragments de la novel·la Zorras. Voldria que aquest treball em permetera investigar i aprendre sobre la literatura eròtica, ja que m’interessa molt aquest camp i m’agradaria poder ampliar els meus coneixements i destresses per poderme especialitzar i tindre un fort domini en la traducció eròtica. Si parlem de l’anàlisi dialectal, amb la traducció a la variant oriental del català busque eixir de la meua zona de confort i aprendre més sobre la llengua catalana i la seua riquesa, conéixer la realitat lingüística d’altres persones catalanoparlants i un altre punt de vista sobre la meua llengua materna. A part, tinc la intenció de posar en pràctica tot allò que he aprés durant aquests últims quatre anys i veure’m en la situació de rebre un encàrrec real de traducció. Açò em permetrà posar-me a prova a mi mateixa, així com als meus coneixements i adonar-me de tot el progrés i la millora que he aconseguit. 6 2. Marc teòric 2.1. La novel·la eròtica com a gènere textual Utilitzem l’etiqueta «gènere textual» per a referir-nos a una forma convencionalitzada de text que posseeix una funció específica en la cultura en què s’inscriu i reflecteix un propòsit de l’emissor previsible per part del receptor (García Izquierdo, 2022, pàg.136). Tal com afirma Marco (2002, pàg. 229), existeix una relació entre gènere i literatura on podem destacar que un text literari pot donar cabuda a diversos gèneres. La literatura abraça gèneres molt variats, a vegades molt ben definits i, en altres ocasions, més difusos. No obstant això, tots els casos tenen valor de signe dotat de significat en el context de la cultura (Marco, 2002, pàg. 232). Segons Marco, Verdegal i Hurtado (1999, pàg. 232 ), els gèneres literaris es classifiquen de la següent manera: Gèneres Subgèneres Historietes o còmics Literatura periodística Reportatge, entrevista, crònica, crítica, article, columna, editorial Literatura didàctica Adagis, dites, màximes, proverbis, refranys, sentències Assaig Històric, filosòfic, literari, de divulgació científica, biogràfic, polític, etc. Narrativa Novel·la de quiosc o subliteratura (de l’oest, rosa, policíaca), llegenda i faula (religiosa, moralitzadora, èpica, fantàstica, etc.), conte o narració breu, novel·la curta o nouvelle, novel·la (aventures, picaresca, epistolar, ciència ficció, negra, policíaca o d’intriga, testimonial, biogràfica-autobiogràfica, històrica, novel·la-riu, Bildungsroman, psicològica, eròtica,* etc.) * Encara que els autors no l’inclouen, el subgènere de la novel·la eròtica es troba dintre de la narrativa. Teatre Subgèneres menors (entremès, sainet, farsa, vodevil), comèdia, tragèdia (grega, humanista, isabelina, francesa clàssica, de l’absurd, etc.), drama (melodrama, tragicomèdia, moralitzador, llibrets d’òpera, etc.) 7 Poesia Dramàtica, lírica, (anacreòntica, apologia, balada, cançó, ègloga, elegia, glossa, idil·li, lloa, oda, etc.), èpica (balada, cantar de gesta, epopeia, himne, romanç) Taula 1. Classificació dels gèneres literaris Segons Ezquerro (1989, citat en Llorente, 2013, pàg. 366), la novel·la eròtica és aquella compresa en la literatura eròtica, la qual evoca essencialment els aspectes sensuals i sexuals de les relacions amoroses, però de forma atractiva i, si és possible, capaç de despertar en el lector emocions i sensacions pròximes a les que es descriuen. 2.2. La traducció entre espanyol i català L’espanyol i el català conformen una combinació lingüística amb unes circumstàncies diferents d’altres combinacions lingüístiques com poden ser l’anglés i l’espanyol. Hem de tindre en compte que partim de la base que qualsevol persona de territori catalanoparlant també té l’espanyol com a llengua oficial i per norma general (encara que no sempre) comptarà amb aquestes dues llengües com a llengües maternes o tindrà un domini semblant sobre les dues. És per això que les persones de territoris catalanoparlants consumeixen ambdues llengües en el seu dia a dia i moltes vegades han de fer traduccions sense adonarse’n. Si pensem en la traducció català-espanyol de segur que trobem el sentit, ja que els castellanoparlants de zones no catalanoparlants no entenen el català i necessitaran una traducció del català, però és necessària la traducció d’espanyol-català per als catalanoparlants si aquests entenen i parlen ambdues llengües? Doncs bé, està clar que, si parlem d’intel·ligibilitat, no caldrà una traducció per a comprendre els textos, però cal que existisca la traducció de l’espanyol al català per altres motius: econòmics, estètics i fonamentalment polítics. És a dir que, en aquest cas, la traducció juga un paper fonamental en el procés d'estandardització de la llengua minoritària (en aquest cas, el català) (Domènech, 2012, pàg. 13). Hi haurà textos que es traduiran de l’espanyol al català per a contribuir a la normalització administrativa, però també hi haurà textos que es traduiran del català a l’espanyol per a perpetuar l’hegemonia de la llengua majoritària, per a posar de manifest la importància i la difusió de l’original (De Toro, 2009, pàg. 51). 2.3. La situació de diglòssia de la llengua catalana En el seu dia, Ferguson (1959) i, més recentment, Fishman (1972) ja estudiaren la diglòssia com a la coexistència de dues llegües o el reconeixement de dues o més llengües o varietats d’una llengua. Aquesta definició podria coincidir amb la de bilingüisme, però, si ens centrem en la situació sociolingüística del territori espanyol, no podem afirmar que quan es parla de diglòssia, també es parle de bilingüisme. Gran 8 part del territori espanyol és bilingüe, ja que Espanya disposa de diverses llengües oficials (català, gallec, i basc) (Mouton, 1994). Si busquem al diccionari la definició de «diglòssia», podem trobar certes especificitats que el terme «bilingüisme» no ens ofereix. Segons el Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el bilingüisme és «l’ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social o un país», mentre que la diglòssia és una «situació en què un idioma o un parlar és usat per a funcions formals, predominantment en l’ús escrit, enfront d’un altre idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals». D’altra banda, segons el Diccionario de lengua española de la Real Academia Española, el bilingüisme és el «uso habitual de dos lenguas en una misma región o por una misma persona» i la diglòssia és «bilingüismo, en especial cuando una de las lenguas goza de prestigio o privilegios sociales o políticos superiores». Com veiem, hi ha matisos que diferencien els dos termes (sobretot al català). Per tant, la definició que gastaré per a diglòssia és la de Marfrany (2001, pàg. 22): «és la pràctica segons la qual un individu o un grup homogeni d’individus usa l’una o l’altra de dues llengües per a dues funcions o menes de funcions diferents». Observem com entren en joc factors externs a la llengua en si, com són factors polítics i socials. Si ens centrem en la diglòssia al nostre territori en concret, els factors exteriors que han intervingut en la seua existències són que la llengua catalana ha patit pressió política, repressió i, fins i tot, persecució. A més, la diglòssia es va introduir a Catalunya mitjançant un procés endogen que va començar per l’any huitcents quan Napoleó va convertir el castellà en la llengua nacional, fet que va derivar en què la diglòssia passara a ser un objectiu polític d’aplicació universal (Marfrany, 2001, pàg. 465). 9 3. Metodologia 3.1. Selecció i justificació del text original El fragment que he triat és el capítol VII de la novel·la en castellà de Zorras, el primer llibre de la trilogia eròtica de l’autora Noemí Casquet d’Ediciones B, publicada l’any 2020. He triat aquest capítol per diverses raons. Pel que fa a la trama del relat, aquest capítol es troba en un punt del llibre on encara no s’ha avançat massa en la història i, per tant, és fàcil de comprendre sense cap contextualització prèvia. Pel que fa a la dificultat, en aquest fragment he trobat diversos termes i frases que he considerat complexos, i per això he volgut enfrontar-me al repte de traduir-los. 3.2. Procediment Quant al procediment que he seguit per a fer l’anàlisi i traducció d’aquest treball, en primer lloc, he llegit el llibre on es troben els fragments que he seleccionat. Després, he aplicat l’anàlisi pretranslativa de Nord (2012) al meu text original (TO) per coneixer-ne els factors extratextuals i intratextuals que he de tindre en compte a l’hora de traduir (vegueu secció 4.1). A continuació, he llegit més atentament el capítol VII (d’on he seleccionat els fragments que finalment he traduït) amb la intenció de detectar possibles problemes de traducció i documentar-me per poder solucionar-los. El següent pas ha sigut portar a terme la traducció al català occidental (vegueu secció 4.2) i, després, al català oriental (vegueu secció 4.3). En acabar, he revisat diverses vegades les dos traduccions i he analitzat un per un els problemes de traducció que he trobat , per poder crear la taula que trobarem més avant amb les tècniques de traducció que he utilitzat per traduir-los (vegeu secció 4.4). 3.3. Model pretranslatiu de Nord He triat aquest model perquè considere que s’adequa a les necessitats de l’anàlisi pretraslatiu del meu text. El model pretranslatiu de Nord (2012, pàg. 48-164) és un model d’anàlisi de diversos factors que apareixen en el text original i que hem de tindre en compte abans de traduir-lo. Aquests factors són els factors extratextuals i intratextuals: Factors extratextuals:  Emissor (Qui?)  Intenció emissora (Per a què?)  Destinatari (A qui?)  Canal o mitjà transmissor (A través de quin mitjà?)  Lloc (On?) 16 —Sabeu quan de sobte vos adoneu que la vostra vida està sumida en una rutina més predictible, avorrida i estable? Feia cinc anys que estava amb Diego, un xic molt guapet, el típic que presentaries a la teua família com una joia cedida per l’univers. Ambdues asseten amb el cap. Continue amb el meu discurs. —Teníem un somni conjunt increïble: fer la volta al món junts. Ell és fotògraf i jo, escriptora. Era ideal, collons. Els dos treballant per a revistes, escrivint un llibre, pot ser. Era el nostre somni des que ens vàrem conéixer, però ho hem anat deixant passar i passar fins que s’ha convertit en res. M’escolten atentes. Callades. —I no ho sé... l’altre dia estàvem follant i no m’excitava, al contrari. Una altra vegada oberta de cames, complint amb el que s’espera d’una relació. A mi m’agrada follar, però era tot tan previsible... Era sempre el mateix una vegada darrere l’altra. Una. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra vegada. [...] —Açò és molt depriment, xiques. Perdoneu —em disculpe. —Què dius, nena? Jo fa poc que estic en Madrid, però et puc presentar a gent per a eixir. En esta ciutat mai estàs sola —diu Emily. —Jo tinc els meus companys d’universitat i poc més. —Gràcies. —Somric. —Veus? No estàs sola. A més, el millor d’estar soltera és que podràs «zorrear» al màxim —afegeix Emily. —«Zorrear»? —pregunte. —Sí, tia! Conéixer a un tio una nit, ballar amb ell, morrejar-te amb ell enmig de la discoteca... ja saps. —Fa tant de temps que no faig això... no recorde ni com es feia —dic. —Doncs jo soc una professional. 17 No sé ni quina hora és. Si s’ha fet de dia o si la nit encara tapa la ciutat. Estic còmoda, malgrat l’olor de pixum i el terra apegalós. Són elles, ho fan fàcil. I puc oblidar, a la fi. Intente alçar-me. Diana m’ajuda. Em neteja el vestit i em porta a la pica. Em llave les mans. [...] —Espereu, doneu-me els vostres números de telèfon i faig un grup, què vos sembla? —Apunta. Emily agafa el seu mòbil. Jo agafe el meu. Collons, les sis. La música para. Eixim del lavabo. Les llums estan enceses i la sala, plena de zombis. La gent mira al seu voltant. Sí, eixe és el moment en què descobreixen amb qui s’estaven besant. I fugen. Lluny. Carolina no està. Jorge tampoc. Sent cert alleujament. Almenys en la meua ment. La meua figa es cabreja un poc. Normal. Però després pense en eixe verb. «Zorrear». Potser prompte. Eixim al carrer. Ens acomiadem amb una abraçada. —Ens veiem prompte! —crida Emily. —Ha sigut un plaer, xiques. Que bé. —Somriu Diana. Puge a un taxi i llig la direcció de la meua nova llar que tinc apuntada en una nota. T’acostumaràs. Òbric la porta de casa amb certa dificultat. Pense en els veïns. I en la ressaca de demà. Deixe la bossa de mà tirada al sofà. Em desmaquille i em raspalle les dents amb un automatisme sorprenent. Em lleve el vestit pixat i vomitat. Hauria de dutxar-me, però... bah! Agafe el mòbil. Tinc molts missatges de WhatsApp. Emily acaba de crear el grup. Llig el nom: «ZORRAS». 4.3. Traducció al català oriental VII Aquella nit Són les onze. Quantes hores he dormit? Espera. On soc? Ah, ja. Madrid. Miro el mòbil. Res. És lògic. Em llevo, pixo i prenc una dutxa ràpida. La meva llar. Així és. Em poso uns texans i una dessuadora i agafo les claus. Marxo. Hui esmorzaré en tu. 18 El barri és preciós. Carrers estrets, gent a totes hores. El ritme frenètic d’una gran ciutat. Sento ansietat, el segons passen molt ràpidament. Hi ha una cafeteria a prop, entro a esmorzar. Un cafè i unes torrades de pa amb tomàquet. Crec que en aquests moments la meva terra plora. […] El dia passa. Torno a casa en metro. Les parelles s’abracen a l’andana i tu que ja no hi ets. Desfaig la maleta i ordeno la roba a l’armari. Me’n sobra la meitat. Són les vuit. Entro corrents a la dutxa, canto fort. Em poso el vestit i m’eixugo els cabells, llargs i llisos. Em maquillo aquests ulls verds en els quals et submergies i que solien sostenir la teva caiguda. Sona l’intercomunicador, la Carolina. —Nenaaa. —M’abraça amb força. Continuo necessitant-te. —Carall, estàs per a sucar-hi pa. I aquest vestit? —Me l’ha regalat Madrid. [...] La Carolina ha reservat taula a un restaurant vegetarià del centre. Sopem amb vi blanc. Parlem del futur, del seu viatge a Àfrica, del noi que li menja el cony molt bé i del seu gat, que va saltar per la finestra. Mira el mòbil, somriu amb freqüència. [...] Paga la Carolina després de barallar-nos pel compte. El primer bar. Bevem un parell de mitjanes. Aquí les anomenen «tercio». Música comercial. En demanem dues més. Marxem. Entrem en altre local. Mateixa rutina, mateixa necessitat: la d’oblidar. A la Carolina se li tanquen els ulls. Jo m’entrebanco sovint. Però el present vibra aquí i uns nois ens conviden a un xopet de tequila amb llimona i sal. Parlo amb un d’ells. Veig la Carolina, al seu darrere, gesticulant com si es mengés una titola invisible. Ballo amb el Jorge, un enginyer informàtic de Salamanca que té els ulls negres i cabells obscurs. Em frega la cintura. Que estrany és això. Un altre xopet. Llimona i sal. Udolo quan posen aquella cançó de Beyoncé que tant m’al·lucina. Saltem tots junts, encara que la Carolina ja no hi és. La veig morrejant-se amb un noi. Sí, és l’Alejandro. Miro el Jorge. Serà aquesta nit? Amb ell? La veritat és que m’atrau prou, no m’importaria. Deixa’t dur, Alicia. 19 [...] Em marejo. Molt. Coi, tinc ganes de vomitar. Entro al vàter empenyent les masses que s’interposen pel camí. Espero arribar-hi a temps. Passo per davant d’un mirall ple de gent. Em sorprenc de com de poc dura aquesta màscara de pestanyes. Semblo un os panda. Alicia, vomitar. Ah, sí, és veritat. Els lavabos estan ocupats i jo amb aquesta necessitat, la d’expulsar. Hi ha una porta entreoberta. L’obro de bat a bat. Però què? Trobo una noia pixant i altra sostenint-li els pits. No entenc res. […] —Ei, et trobes bé? Les empenyo i entro a vomitar. Una d’elles, no sé quina, em subjecta els cabells. L’altra roman a la porta espantant els tafaners que es paren a mirar. […] —Estàs millor? —em diu la rossa. —Has tret la vida sencera per la boca, amiga —comenta la morena. No puc parlar. La llengua em pesa. Faig un esforç. —Ssshí, estic millor. Disculpeu-me, eh, que eshtabéu vosaltres… —Què!? —criden. Es miren i fan una rialla. —No. És que m’he de llevar la granota per a poder pixar i porto tapamugrons i amb la suor se m’escorren, per aquest motiu li he demanat el favor a aquesta noia tan amable —explica la morena. —Sí, el favor de sostenir-li els pits perquè els tapamugrons no li caiguessin —crida la rossa. […] —Per cert, com us dieu? —diu la rossa. —Soc la Diana —respon la morena. —L’Alicia. I tu? —pregunto. —L’Emily. D’on sou? 20 —Situació complicada. Vaig néixer a Suècia, però he viscut a diversos països. Fa uns mesos que soc a Madrid i tant de bo no m’hagi de moure més —conta la Diana, la morena. [...] —Jo soc catalana. Ahir ho vaig deixar amb el meu xicot, amb qui feia cinc anys que tenia una relació, i aquí soc, vivint a Madrid. El meu dolor, en canvi, surt fàcilment. Serà el tequila, les cerveses, el vi, aquell rom... o era whisky? —Nena, què dius? Què ha passat? Puc preguntar? —diu la versió desbocada de l’Emily. —És clar, pots preguntar. Una altra cosa és que vulguis escoltar el sermó que deixaré anar. Riuen. —Vinga. Agafo roses —solta la Diana. —Sabeu quan de sobte us adoneu que la vostra vida està sumida en una rutina més predictible, avorrida i estable? Feia cinc anys que sortia amb Diego, un noi molt maco, el típic que presentaries a la teva família com una joia cedida per l’univers. Ambdues assenten amb el cap. Continuo amb el meu discurs. —Teníem un somni conjunt increïble: fer la volta al món junts. Ell és fotògraf i jo, escriptora. Era ideal, cony. Els dos treballant per a revistes, escrivint un llibre, pot ser. Era el nostre somni des que ens vam conèixer, però ho hem anat deixant passar i passar fins que s’ha convertit en res. M’escolten atentament. Callades. —I no ho sé... l’altre dia estàvem follant i no m’excitava, al contrari. Una altra vegada oberta de cames, complint amb el que s’espera d’una relació. A mi m’agrada follar, però era tot tan previsible... Era sempre el mateix una vegada darrere l’altra. Una. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra. I una altra vegada. [...] —Això és molt depriment, noies. Perdoneu —em disculpo. —Què dius, nena? Jo fa poc que soc a Madrid, però et puc presentar gent per sortir. En aquesta ciutat mai estàs sola —diu l’Emily. —Jo tinc els meus companys de la universitat i poc més. 21 —Gràcies. —Somric. —Veus? No estàs sola. A més, el punt positiu d’estar soltera és que podràs «zorrear» al màxim — afegeix l’Emily. —«Zorrear»? —pregunto. —Sí, nena! Conèixer un noi una nit, ballar amb ell, morrejar-te amb ell enmig de la discoteca... ja en saps. —Fa tant de temps que no ho faig... no recordo ni com es feia —dic. —Doncs jo soc una professional. No sé ni quina hora és. Si ja clareja o si la nit encara tapa la ciutat. Estic còmoda, malgrat l’olor d’orina i el terra enganxós. Són elles, ho fan fàcil. I puc oblidar, a la fi. Intento alçar-me. La Diana m’ajuda. Em neteja el vestit i em porta a la pica. Em llavo les mans. [...] —Espereu, doneu-me els vostres números de telèfon i faig un grup, què us sembla? —Apunta. L’Emily agafa el seu mòbil. Jo agafo el meu. No fotis! Les sis. La música para. Sortim del lavabo. Les llums estan enceses i la sala, plena de zombis. La gent mira al seu voltant. Sí, aquest és el moment en què descobreixen amb qui s’estaven besant. I fugen. Lluny. La Carolina no està. El Jorge tampoc. Sento cert alleujament. Almenys en la meva ment. El meu cony s’enfada una mica. Normal. Però després penso en aquell verb. «Zorrear». Potser aviat. Sortim al carrer. Ens acomiadem amb una abraçada. —Ens veiem aviat! —crida l’Emily. —Ha sigut un plaer, noies. Que bé. —Somriu la Diana. Pujo a un taxi i llegeixo la direcció de la meva nova llar que porto apuntada en una nota. T’acostumaràs. Obro la porta de casa amb certa dificultat. Penso en els veïns. I en la ressaca de demà. Deixo la bossa de mà tirada al sofà. Em desmaquillo i em rento les dents amb un automatisme sorprenent. Em llevo el 22 vestit pixat i vomitat. Hauria de dutxar-me, però... bah! Agafo el mòbil. Tinc molts missatges de WhatsApp. Emily acaba de crear el grup. Llegeixo el nom: «ZORRAS». 23 4.4. Anàlisi de les tècniques i els problemes de traducció En aquest apartat, analitzaré els problemes de traducció que he trobat a l’hora de traduir els fragments seleccionats segons la classificació d’Hurtado (2011, pàg. 288), inclosa en l’apartat 3.5 d’aquest treball. A més, per a cadascun d’aquests, explicaré les tècniques de traducció, segons Hurtado (2011, pàg. 257), incloses en l’apartat 3.4 d’aquest treball, que he utilitzat per a solucionar-los. Cal tenir en compte que trobarem els mateixos problemes de traducció per a les dos variats del català, ja que es tracta de la mateixa llengua. Pel que fa als problemes lingüístics, he tingut diverses dificultats a l’hora de traduir, perquè el TO és un text amb un registre molt familiar, que utilitza vulgarismes i que tracta temes sexuals sobre els quals no estem acostumats a llegir i dels quals existeix poca documentació. En l’explicació de cadascun dels problemes, he afegit la tècnica emprada per traduir-los. Les dificultats lèxiques específiques dins de l’àmbit de la sexualitat i l’erotisme han sigut les següents: ES CA occidental CA oriental Explicació Mear Pixar Pixar He tingut dificultats a l’hora de traduir aquest verb pel que fa al registre, ja que tant en la variant oriental com en l’occidental són vàlides ambdues solucions (pixar i orinar), però «pixar» és més vulgar que «orinar». Finalment, he optat per mantenir el registre col·loquial i utilitzar el verb «pixar». He utilitzat la traducció literal. Coño Figa Cony El més difícil de traduir aquesta paraula ha sigut trobar l’equilibri perfecte del registre perquè coincidisca amb el del TO. He optat per utilitzar «figa» en català occidental perquè és la manera més natural que hi ha en el registre col·loquial per a referir-se a «conyo» i «cony» en català oriental pel mateix motiu, sona natural i és la paraula que se sol gastar. He utilitzat la traducció literal. 24 Polla Piu Titola Aquest és un clar exemple de diglòssia, ja que la paraula «polla» en castellà s’utilitza molt per la gent catalanoparlant i suposa un problema trobar una traducció en català que no quede artificial. Les meues solucions han sigut «piu» en occidental i «titola» en oriental. He utilitzat la traducció literal. Liarse Morrejar-se Morrejar-se En aquest cas, el problema ha sigut que el terme «liarse con alguien» del castellà s’utilitza de manera incorrecta en el català. A més, aquest verb no està acceptat ni en castellà ni en català. La meua solució ha sigut gastar el verb «morrejar-se», un verb que fa referència a la mateixa opció i que sí que està acceptat. He utilitzat l’adaptació. Poner Atraure Atraure Amb el verb «poner» ens trobem amb exactament el mateix problema que amb el verb «liarse»: no està acceptat ni en castellà ni en català, i s’utilitza en ambdues llengües incorrectament. He optat pel verb «atraure». He utilitzat l’adaptació. Tetas Mamelles Pits La paraula «tetas» és un dels problemes de traducció del vocabulari sexual de parts del cos que he trobat, sobretot pel que fa al registre si tenim en compte les qüestions dialectals. La meua solució ha sigut utilitzar «mamelles» en valencià i «pits» en català oriental. He utilitzat la traducció literal. Polvo Sempre el mateix Sempre el mateix Traduir «polvo» m’ha suposat un problema, perquè encara que estiga acceptada en castellà, no està acceptada en català, malgrat l’ús 25 habitual que se’n fa d’aquesta paraula. He optat per suprimir aquesta paraula i fer referència a l’acte sexual d’una altra manera amb una transposició. «Zorrear» «Zorrear» «Zorrear» Aquest ha sigut el meu major problema de traducció en tot el treball. És una paraula molt important, que dona nom al llibre i que forma la trama de la història amb les seues variants («zorras»). La meua decisió final ha sigut utilitzar aquest terme com a préstec i utilitzat la paraula en l’original (en castellà). Lèxic general ES CA occidental CA oriental Explicació Joder Collons/ Fotre Carall/ Coi/ Collons/ No fotis La paraula «joder» en registre col·loquial és un altre exemple de lèxic que s’utilitza en el català i que no està acceptat. En canvi, sí que podem trobar en català paraules i expressions col·loquials que s’utilitzen en les mateixes situacions. He utilitzat l’adaptació. Garito Local Local Una vegada més, ens trobem amb el problema de traducció d’una paraula en castellà que s’utilitza de manera incorrecta en català. He utilitzat la modulació. Chupito Colpet Xopet El problema de traducció que he tingut en aquesta paraula ha sigut que en cada zona geogràfica catalanoparlant la paraula «chupito» es diu d’una manera diferent. 32 4.5. Anàlisi i comparació dialectal En aquest apartat duré a terme l’anàlisi i la comparació dialectal dels trets característics i les diferències lingüístiques que he trobat entre el català oriental i el català occidental. Cada característica dialectal correspon a un color diferent, ja que a l’Annex 1 d’aquest treball hi ha una taula amb tres columnes, amb el TO i les dues traduccions, on estan identificats amb els colors corresponents tots els exemples de cada característica. Per qüestions d’espai, en la taula següent només n’he afegit algunes. Característica dialectal CA occidental CA oriental Explicació Diferències verbals Mire, pixe, sent, torne, ordene, entre... Menjara, caigueren. Vulgues. Vàrem. Miro, pixo, sento, torno, ordeno, entro... Mengés, caiguessin. Vulguis, fotis. Vam. La primera persona del singular canvia la vocal final. Depenent de la terminació verbal, en català occidental els verbs acaben sense vocal «sent» en –ig «llig» o en–e «pense» i en català oriental els verbs acaben en –o «sento» o en –eixo «llegeixo». D’altra banda, també canvia la desinència en el pretèrit imperfet del subjuntiu. En català occidental es conjuga amb la desinència –ar o –er, en català oriental es conjuga amb la desinència –es. (En català oriental: «mengés, mengessis, mengés, mengéssim, mengéssiu, mengessin» En català occidental: «menjara, menjares, menjara, menjàrem, menjàreu, menjaren». El present del subjuntiu també canvia la seua desinència en la tercera persona depenent de si es 33 tracta de la variant oriental o occidental. En occidental acaba amb la –e (que tu «vullgues», que ells «vullguen») mentre que en oriental acaba amb la –i (que tu «vulguis», que ells «vulguin»). Les dues formes auxiliars del perfet perifràstic «vam» i «vàrem» són correctes en ambdues variants, encara que cal destacar que en català oriental és comú utilitzar la forma «vam» i en català occidental és comú utilitzar la forma «vàrem». Diferències lèxiques Desdejunar Xic, xica Guapo Espill Apegalós Mamelles Entropessar Estar Prenc una dutxa Alçar-se Esmorzar Noi, noia Maco Mirall Enganxós Pits Entrebancar-se Ser-hi Em faig una dutxa Llevar-se Pel que fa al lèxic, encara que ambdós variants dialectals accepten la major part del lèxic que he utilitzat en les dues traduccions, hi ha termes que són més comuns en una varietat que en altra i és per això que en cada traducció he gastat una paraula diferent per al terme en el TO. A part, hi ha paraules que són diferents depenent de la varietat dialectal en què ens trobem i que la caracteritzen (geosinònims). («xic»/noi», «xica/«noia», «espill/«mirall», «alçarse/«aixecar-se»). Preposicions de lloc En A L’ús de les preposicions en i a s’utilitzen d’igual manera en català oriental i occidental, 34 encara que en català oriental és menys comú que s’utilitze en que en català occidental. Per això, hi ha vegades que, quan l’occidental gasta en, en oriental trobem a. Article definit Alicia, Carolina, Emily, Alejandro, Diana, Jorge... L’Alicia, la carolina, l’Emily, l’Alejandro, la Diana, el Jorge... En català oriental, a diferència del català occidental, els noms propis de persona en singular van precedits de l’article definit. Pronoms Demostratius Açò, això, allò Este, eixe, aquell Això, allò Aquest, aquell El català occidental té tres graus de proximitat o llunyania, mentre que el català oriental només en té dos. A més, en els determinants, en la forma occidental podem gastar este enfront del aquest que s’utilitza en la variant oriental. Pronoms possessius Meua, teua. Meva, teva. En català oriental, s’utilitzen les formes amb v (meva, meves, teva, teves, seva, seves). Mentre que en català occidental s’utilitzen les formes amb u (meua, meues, teua, teues, seua, seues). Pronoms reflexius Vos dieu, vos anomeneu... Us dieu, us anomeneu, us sembla... En català oriental es fa servir la forma pronominal reduïda us i en català occidental es fa servir vos. Adverbis de lloc Ací, ahí, allí Aquí, allí/allà Els adverbis de lloc en català occidental també tenen tres graus mentre que el català oriental només en té dos. A més l’adverbi ací de l’occidental canvia a aquí 35 a l’oriental. Fraseologia Collons Fotre Carall/no fotis Coi Pel que fa a la fraseologia, depenent del lloc geogràfic en què ens trobem s’utilitzen unes expressions o altres. Per això trobem diferències en ambdues variants del català. Accent agut i greu Conéixer Conèixer El català occidental accentua amb accent agut (é) les e tòniques, mentre que la variant oriental les accentua amb accent greu (è). Gràcies a aquesta taula amb l’anàlisi que compara la versió traduïda del català oriental i la de l’occidental, soc més conscient de la realitat lingüística de la llengua catalana. Encara que siga capaç d’escriure en una variant que no és la meua (català oriental) i que la considere igualment la meua llengua, el fet que la meua realitat lingüística es base en la variant occidental determina el vocabulari i les expressions que utilitze de manera natural. Allò que vull transmetre mitjançant aquesta taula és que és innegable que existeixen moltes diferències dialectals entre les dues variants (i si tenim en compte la variant balear, en sumem més encara), però hem de tindre clar que aquestes diferències enriqueixen la llengua i que no existeix una única manera de parlar o escriure el català i totes les variants són igual de vàlides i correctes. Si de veritat volem conéixer la nostra llengua, hem d’anar més enllà de la nostra realitat lingüística i conéixer la d’altres catalanoparlants. 36 5. Conclusió El balanç general d’aquest TFG és molt positiu, pel treball realitzat i per haver assolit tots els objectius que em vaig marcar al principi d’aquest. He traduït una especialitat que no he cursat en quart i estic molt contenta amb el resultat obtingut. He treballat com si es tractara d’un encàrrec real, baix la pressió del temps i de la responsabilitat amb gran eficiència, senyal que indica que he millorat durant els darrers quatre anys que estic en la Universitat Jaume I i que soc capaç d’assumir un encàrrec real. D’altra banda, puc afirmar que he aprés moltíssim i el treball m’ha permés documentar-me en profunditat sobre tots els temes que tracte en el TFG (narrativa, literatura eròtica, diglòssia, sociologia, traducció, traductologia…), amb la magnífica experiència d’haver tingut el plaer de consultar dubtes i aprendre d’una professional que es dedica a la traducció eròtica (Scheherezade Surià). Ara, considere que, si m’haguera de tornar a enfrontar a la traducció d’un text d’aquest gènere o amb un registre informal, em trobaria bastant còmoda gràcies a tota la documentació que he fet per poder traduir fragments del llibre de Zorras. En aquest sentit, he gaudit enormement llegint i aprenent sobre molts aspectes de la llengua catalana (sociolingüística, gramàtica, lèxic, diglòssia, història…) i sé que soc capaç de traduir al català oriental d’igual manera que ho faig al català occidental, que és la meua variant materna. Si parle de l’anàlisi dels problemes de traducció i de les tècniques utilitzades per a solucionar-los, puc dir que ha sigut un procediment que m’ha ajudat a millorar la meua traducció i a reflexionar durant el procés traductor. Analitzar els problemes de traducció m’ha servit per a avaluar el grau de dificultat i el tipus de problemes als quals m’he enfrontat i pensar quin tipus de solució he necessitat. Les tècniques de traducció m’han servit per a trobar solucions (i que foren les solucions més adients) segons el tipus de problemes als quals m’he enfrontat. Si he trobat a faltar alguna cosa, és no haver pogut traduir tot el fragment que volia degut a la restricció de paraules del treball, i pel mateix motiu, he hagut de descartar la traducció a la variant balear. Malgrat això, aquest punt negatiu es converteix en positiu i em serveix com a repte per traduir tot el llibre sencer en un futur o incloure la variant balear al meu anàlisi dialectal. 37 6. Bibliografia Acadèmia Valenciana de la Llengua. (2021). Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Recuperado el 9 de mayo de 2023, de https://www.avl.gva.es/dnv/. Domènech Bagaria, O. (2012). Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomprensió. Editorial UOC. Ferguson, C. A. (1959). Diglossia. Word, 15, 325-340. https://doi.org/10.1080/00437956.1959.11659702 Fishman. (1967). Bilingualism With and Without Diglossia; Diglossia With and Without Bilingualism. Journal of Social Issues, 23(2), 29–38. https://doi.org/10.1111/j.1540-4560.1967.tb00573.x García de Toro. (2009). La Traducción entre lenguas en contacto : catalán y español. Peter Lang. García Izquierdo, I. (2022). Género textual y traducción. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.6366979 García Mouton. (1994). Lenguas y dialectos de España. Arco/Libros. Hurtado Albir. (1999). Enseñar a traducir : metodología en la formación de traductores e intérpretes. Edelsa. Hurtado Albir. (2011). Traducción y traductología : introducción a la traductología (5a ed. rev.). Cátedra. Llorente, M. E. (2013). Erotismo y pornografía: revisión de enfoques y aproximaciones al concepto de erotismo y de literatura erótica. Anuario De Letras. Lingüística Y Filología, 40, 359-375. https://doi.org/10.19130/iifl.adel.40.0.2002.16 Marco Borillo, J. (2002). El fil d'Ariadna: anàlisi estilística i traducció literària. EUMO. Marfany. (2001). La Llengua maltractada : el castellà i el català a Catalunya del segle XVI al segle XIX (1a ed.). Empúries. Nord, C. (2013). Texto base - Texto meta: un modelo funcional de análisis pretraslativo. Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions. https://elibro.net/es/ereader/uji/42342?page=82 Real Academia Española. (2021). Diccionario de la lengua española. Recuperado el 9 de mayo de 2023, de https://dle.rae.es/. Turell, M. T. (2007). El plurilingüismo en España. Documenta Universitaria. Recuperado de https://elibro.net/es/lc/uji/titulos/115389 38 Annex 1 Traducció dels capítol a les dues variants del català en format de columnes enfrontades amb el TO. ES CA occidental CA oriental VII Aquella noche Son las once. ¿Cuántas horas he dormido? Espera. ¿Dónde estoy? Ah, ya. Madrid. Miro el móvil. Nada. Es lógico. Me levanto, meo y me doy una ducha rápida. Mi hogar. Así es. Me pongo unos tejanos y una sudadera y cojo las llaves. Me voy. Hoy desayunaré en ti. El barrio es precioso. Calles estrechas, gente a todas horas. El ritmo frenético de una gran ciudad. Siento ansiedad, los segundos pasan muy rápido. Hay una cafetería cerca, entro a desayunar. Un café y unas tostadas «pantumaca». Creo que en estos momentos mi tierra llora. […] Se pasa el día. Vuelvo en metro a mi hogar. Las parejas se abrazan en el andén y tú que ya no estás. Deshago la maleta y ordeno mi ropa en el armario. Me sobra la mitad del espacio. Son las ocho. VII Aquella nit Són les onze. Quantes hores he dormit? Espera. On estic? Ah, ja. Madrid. Mire el mòbil. Res. És lògic. M’alce, pixe i em pegue una dutxa ràpida. La meua llar. Així és. Em pose uns vaquers i una dessuadora i agafe les claus. Me’n vaig. Hui desdejunaré en tu. El barri és preciós. Carrers estrets, gent a totes hores. El ritme frenètic d’una gran ciutat. Sent ansietat, els segons passen molt ràpidament. Hi ha una cafeteria prop, entre a desdejunar. Un café i unes torrades de pa amb tomaca. Crec que en estos moments la meua terra plora. […] El dia passa. Torne a casa en metro. Les parelles s’abracen en l’andana i tu que ja no mamelle. Desfaig la maleta i ordene la roba en l’armari. Me’n sobra la VII Aquella nit Són les onze. Quantes hores he dormit? Espera. On soc? Ah, ja. Madrid. Miro el mòbil. Res. És lògic. Em llevo, pixo i prenc una dutxa ràpida. La meva llar. Així és. Em poso uns texans i una dessuadora i agafo les claus. Marxo. Hui esmorzaré en tu. El barri és preciós. Carrers estrets, gent a totes hores. El ritme frenètic d’una gran ciutat. Sento ansietat, el segons passen molt ràpidament. Hi ha una cafeteria a prop, entro a esmorzar. Un cafè i unes torrades de pa amb tomàquet. Crec que en aquests moments la meva terra plora. […] El dia passa. Torno a casa en metro. Les parelles s’abracen a l’andana i tu que ja no hi ets. Desfaig la maleta i ordeno la roba a l’armari. Me’n sobra la meitat. Són les vuit. Entro 39 Entro corriendo en la ducha, canto fuerte. Me pongo el vestido y seco mi pelo largo y lacio. Me maquillo estos ojos verdes en los que te sumergías y que solían sostener tu caída. Suena el interfono, Carolina. —Tíaaa. Me abraza fuerte. Sigo necesitándote. —Joder, estás buenísima. ¿Y ese vestido? —Me lo ha regalado Madrid. [...] Carolina ha reservado mesa en un restaurante vegetariano del centro. Cenamos con vino blanco. Hablamos del futuro, de su viaje a África, del chico que le come el coño muy bien y de su gato, que saltó por la ventana. Mira el móvil, sonríe con frecuencia. —¿Quién te escribe tanto? —Alejandro. Esos ojos. La sonrisa. El amor. Paga Carolina tras pelearnos por la cuenta. El primer bar. Bebemos un par de tercios. Aquí lo llaman así, «tercio». Música meitat. Són les huit. Entre corrents en la dutxa, cante fort. Em pose el vestit i m’asseque el monyo, llarg i llis. Em pinte estos ulls verds en els quals et submergies i que solien sostenir la teua caiguda. Sona l’intercomunicador, Carolina. —Nenaaa. M’abraça amb força. Continue necessitant-te. —Collons, estàs per a sucar-hi pa. I eixe vestit? —Me l’ha regalat Madrid. [...] Carolina ha reservat taula en un restaurant vegetarià del centre. Sopem amb vi blanc. Parlem del futur, del seu viatge a Àfrica, del xic que li menja la figa molt bé i del seu gat, que va botar per la finestra. Mira el mòbil, somriu amb freqüència. —Qui t’escriu tant? —Alejandro. Eixos ulls. El somriure. L’amor. Paga Carolina després de barallar-nos pel compte. El primer bar. Bevem un parell de corrents a la dutxa, canto fort. Em poso el vestit i m’eixugo els cabells, llargs i llisos. Em maquillo aquests ulls verds en els quals et submergies i que solien sostenir la teva caiguda. Sona l’intercomunicador, la Carolina. — Nenaaa. —M’abraça amb força. Continuo necessitant-te. —Carall, estàs per a sucar-hi pa. I aquest vestit? —Me l’ha regalat Madrid. [...] La Carolina ha reservat taula a un restaurant vegetarià del centre. Sopem amb vi blanc. Parlem del futur, del seu viatge a Àfrica, del noi que li menja el cony molt bé i del seu gat, que va saltar per la finestra. Mira el mòbil, somriu amb freqüència. —Qui t’escriu tant? —L’Alejandro. Els seus ulls. El somriure. L’amor. Paga la Carolina després de barallar-nos pel compte. El primer bar. Bevem un parell de 40 comercial. Pedimos dos más. Nos vamos. Entramos en otro garito. Misma rutina, misma necesidad: la de olvidar. A Carolina se le cierran los ojos. Yo me tropiezo a menudo. Pero el presente vibra aquí y unos chicos nos invitan a un chupito de tequila con limón y sal. Hablo con uno de ellos. Veo a Carolina detrás de él gesticulando como si se comiera una polla invisible. Bailo con Jorge, un ingeniero informático de Salamanca con ojos negros y pelo oscuro. Me roza la cintura. Qué raro es esto. Un chupito más. Limón y sal. Aúllo cuando ponen esa canción de Beyoncé que tanto me alucina. Saltamos en grupo, aunque Carolina ya no está. La veo liándose con un chico. Sí, es Alejandro. Miro a Jorge. ¿Va a ser esta noche? ¿Con él? La verdad es que me pone bastante, no me importaría. Déjate llevar, Alicia. [...] Me mareo. Mucho. Joder, voy a vomitar. Entro en el baño empujando a las masas que se interponen en mi camino. Espero llegar a tiempo. cerveses. Ací diuen «tercio». Música comercial. En demanem dues més. Ens n’anem. Entrem en altre local. Mateixa rutina, mateixa necessitat: la d’oblidar. A Carolina se li tanquen els ulls. Jo entropesse sovint. Però el present vibra ací i uns xics ens conviden a un colpet de tequila amb llima i sal. Parle amb un d’ells. Veig Carolina darrere d’ell gesticulant com si es menjara un piu invisible. Balle amb Jorge, un enginyer informàtic de Salamanca que té els ulls negres i el monyo fosc. Em frega la cintura. Que estrany és açò. Un altre colpet. Llima i sal. Udole quan posen eixa cançó de Beyoncé que tant m’al·lucina. Botem tots junts, encara que Carolina ja no està. La veig morrejant-se amb un xic. Sí, és Alejandro. Mire Jorge. Serà esta nit? Amb ell? La veritat és que m’atrau prou, no m’importaria. Deixa’t dur, Alicia. [...] Em marege. Molt. Fotre, tinc ganes de vomitar. Entre al lavabo espentant les masses que s’interposen al meu mitjanes. Aquí les anomenen «tercio». Música comercial. En demanem dues més. Marxem. Entrem en altre local. Mateixa rutina, mateixa necessitat: la d’oblidar. A la Carolina se li tanquen els ulls. Jo m’entrebanco sovint. Però el present vibra aquí i uns nois ens conviden a un xopet de tequila amb llimona i sal. Parlo amb un d’ells. Veig la Carolina, al seu darrere, gesticulant com si es mengés una titola invisible. Ballo amb el Jorge, un enginyer informàtic de Salamanca que té els ulls negres i els cabells foscos. Em frega la cintura. Que estrany és això. Un altre xopet. Llimona i sal. Udolo quan posen aquella cançó de Beyoncé que tant m’al·lucina. Saltem tots junts, encara que la Carolina ja no hi és. La veig morrejant-se amb un noi. Sí, és l’Alejandro. Miro el Jorge. Serà aquesta nit? Amb ell? La veritat és que m’atrau prou, no m’importaria. Deixa’t dur, Alicia. [...] Em marejo. Molt. Coi, tinc ganes de vomitar. Entro al vàter empenyent les 41 Paso por delante de un espejo abarrotado de gente. Me sorprendo de lo poco que aguanta esta máscara de pestañas. Parezco un mapache. Alicia, vomitar. Ah, sí, es verdad. Los baños están ocupados y yo con esta necesidad, la de expulsar. Hay una puerta entreabierta. La abro de par en par. Pero qué… Veo a una tía meando y a otra sujetándole las tetas. No entiendo nada. […] —Ey, ¿te encuentras bien? Las empujo y entro a vomitar. Una de ellas, no sé cuál, me sujeta el pelo. La otra se queda en la puerta espantando a los voyeurs que se paran a mirar. […] —¿Estás mejor? —me dice la rubia. —Has echado tu vida por la boca, amiga —comenta la morena. No puedo hablar. La lengua me pesa. Hago un esfuerzo. —Ssshí, estoy mejor. Perdonad, eh, que estabáis ahí en pleno… camí. Espere arribar-hi a temps. Passe per davant d’un espill ple de gent. Em sorprenc de com poc dura esta màscara de pestanyes. Semble un os panda. Alicia, vomitar. Ah, sí, és veritat. Els lavabos estan ocupats i jo amb esta necessitat, la d’expulsar. Hi ha una porta entreoberta. L’òbric de bat a bat. Però què? Veig una xica pixant i altra sostenint-li les mamelles. No entenc res. […] —Ei, et trobes bé? Les espente i entre a vomitar. Una d’elles, no sé quina, em subjecta el monyo. L’altra es queda en la porta espantant els dotors que es paren a mirar. […] —Estàs millor? —em diu la rossa. —Has tirat la teua vida per la boca, amiga —comenta la morena. No puc parlar. La llengua em pesa. Faig un esforç. —Ssshí, estic millor. Disculpeume, eh, que eshtabéu ahí a punt de… —Què!? —criden. masses que s’interposen pel camí. Espero arribar-hi a temps. Passo per davant d’un mirall ple de gent. Em sorprenc de com de poc dura aquesta màscara de pestanyes. Semblo un os panda. Alicia, vomitar. Ah, sí, és veritat. Els lavabos estan ocupats i jo amb aquesta necessitat, la d’expulsar. Hi ha una porta entreoberta. L’obro de bat a bat. Però què? Trobo una noia pixant i altra sostenint-li els pits. No entenc res. […] —Ei, et trobes bé? Les empenyo i entro a vomitar. Una d’elles, no sé quina, em subjecta els cabells. L’altra roman a la porta espantant els tafaners que es paren a mirar. […] —Estàs millor? —em diu la rossa. —Has tret la vida sencera per la boca, amiga —comenta la morena. No puc parlar. La llengua em pesa. Faig un esforç. —Ssshí, estic millor. Disculpeume, eh, que eshtabéu vosaltres…