La host (1989) Any I. Núm. 1

GENER 1989 GROUPE VICTOIRE abailla paix via MADRID: Genova, 17 -T 419 14 67 -Telex 46337 HLAB E BARCELONA: Córcega, 229 -T 237 25 60 -Telex 97216 hcmi/fe.io I'abcillc, I.a. COMPAÑIA DE SEGUROS GENERALES AGENTE EN CASTELLON: SeGOROS PL. CARDONA VIVES, 11 - 1° -TELEF.ONO 22 68 80 -GASTELLON DEC ORAC ION S JOSE VICENTE FRANCISCO BALAGUER C/. O'DONELL, 5 - TEL. 2099 12 - CASTELLON NINARICCI PERTEGAZ CACHAREL PIERRE CARDIN ESPECIALIDAD EN AJUARES SELECTOS Le viste todo su hogar SUMARI 5 PRESENTACIO LA HOST 7 FUNDACIO I PRIMERES ACTIVITATS DE LA HOST DEL CASTELL VELL 10 ACTA D'ANOMENAMENT 11 L'ALCAID DEL CASTELL VELL 13 PARAULES DE L'ALCAID LA FESTA 15 LA H OST I L'ESTR U CTURA DE LA FEST A 17 LA FILA B OSCOS. ELS N OSTRES AMI CS D 'ELX 19 LA GASTRONOMIA, Se ART 750 ANIVERSARI 21 LA NAIXEN(A D'UN POBLE 22 EL 9 D'OCTUBRE A CASTELLO 3 -:;:~*t\ C!a~~? ,-------------------, e . ~ --------------_ ~ '" .:; '" 1" ' r¡- Cfqstt\\1> INTRODUCCIÓ Per als que estem j a uns quants anys ficats en el món de la festa, és una doble satisfacció poder presentar una publicació nova d'una associació també nova, ja que la major o menor experiencia acumulada ens ensenya que la bona festa és una combinació adequadament dosificada de tradició i renovació. Aquesta fórmula de tradició + renovació és la utilitzada per a tirar endavant la HOST DEL CASTELL VELL, i les pagines que teniu a les mans volen ser, sense majors pretensions, una breu aproximació als primers passos d'aquesta nova associació festera. ¿Perque i amb quina finalitat una nova entitat festera? No cauré en aquell topic tan tronat de dir que "venim a omplir un buit. .. " etc., etc., ja que tampoc no es tracta d'aixo. Pero sí pensem que, quan tenim tan recents alguns "desafortunats" intents de "renovar" les festes de Castelló a base d'infiltrar-nos folclore foraster, és hora de re-conduir la renovació per camins més concordes amb les nos tres tradicions i patrimoni cultural. Tradicions i patrimoni amb sobrades entitats, riquesa i varietat per a omplir de contingut la gran capacitat per afer festa que té el nostre poble. Per cert que com que aquest poble acaba de complir 750 anys, també dediquem uns comentaris a l'efemerides. En definitiva, ací estem un grup d'amics, disposats a que la festa continue, a viure-la a la nostra manera, i a col.laborar amb tots els que vulguen treballar per fer-la millor, més nova i més nostra. Bona festa a tots. J osep LluÍs Ale i Revest 6 SCGOROS 81.,C PL . CARDONA VIVES, 11 -TELEFONO 22 68 80 -CASTELLON discas diSI:DS -I:intas Compact Disc\ EL MA VOR SURTIDO EN NOVEDADES * * * MUSICA CLASICA MUSICA POP * * * RECUERDA TU TIENDA DE DISCOS, ESTA EN D'DONNELL-1 TND.212113 I:ASTELI.ON :;:~*t\ (!i1:~?- ==== .Q- " ~ ================================ .....-- ...... ~ ..... <tc/Stt\\b f¡" FUNDACIÓ 1 PRIMERES ACTIVITATS DE LA HOST DEL CASTELL VELL La HOST DEL CASTELL VELL té els seus antecedents en la voluntat d'un grup d'amics que tenen en comú una manera propia d'entendre la festa, de viure-Ia, i que -amb la creació d'aquesta associacióvolen concretar i donar forma a una idea de participació festera que venien madurant des de feia temps. Les ciares connotacions historiques i cultural s de la nova associació festera tenen el seu doble orígen en que una part deIs socis fundadors són ex-membres del capítol deIs Cavallers de la Conquesta, i també en l'estreta relació amb entitats d'una festa tan tradicionalment valenciana com és la de Moros i Cristians, que els membres de la HOST han viscut a Elx, Ontinyent, Alfa<; del Pi, Alcoi, etc. L'al.lusió explícita al Castell Vell és un homenatge als homes que el rei Conqueridor va deixar com a guarnició estable al bressol de la nostra ciutat, des de l'arribada del seu exercit aterres de la Plana fins que, allunyants els fronts de guerra i traslladada la ciutat al pla, el Castell Vell va ser abandonat. El 18 de setembre de 1987, reunits en Consell constituent els 24 socis fundadors, s'acorda la creació de la HOST DEL CASTELL VELL i el següent Consell, a 24 d'octubre del mateix any, aprova el projecte d'Estatuts de la nova associació, que és presentat a la Generalitat per a la seua aprovació definitiva. El mateix Consell procedeix a l'elecció de Josep Lluís Ale i Revest com a Gran Maestre, Albert Sanchez-Pantoja i Domínguez com a Canceller, Manuel Gomez Nebot com a Tresorer i Josep Vicent Francisco Balaguer com a Cap de Fila. L'entitat va celebrant els seus ConselIs mensuals i als socis fundadors comencen a afegir-se nous membres. El13 de febrer de 1988 és elegit Alcaid del Castell Vell1988 en Francesc Solsona i Garbí, i el3 de mar<; del mateix any es presenta públicament la HOST als mitjans de comunicacions locals, en un senzill acte a l'hotel Mindoro. Les festes de la .Magdalena 1988 són celebrades complidament: s'instal.la el Casal de la Host al carrer d'Enmig (cantó a Cervantes), on els vermuts, dinars i sopars es succeeixen allIarg de la setmana, sense so lució de continuitat. Les eixides als bous, futbol i cercaviles amb acompanyament de xaranga, fan viure la festa a tope. Sense temps material per a organitzar degudament el "debut" de la HOST com a "fila" de cavalIers cristians a la Cavalcada del Pregó, s'ajorna la cosa per a l'any vinent. Aixo no obstant i per anar obrint boca, els membres de la HOST van eixir al Pregó en una carrossa, al voltant d'una gran taula molt ben assortida, dins de la representació deIs Cavallers de la Conquesta. La gent de la HOST va estar present també a la Romeria, amb el seu "uniforme" fester. En plena setmana magdalenera, el divendres 11 de mar<;, es fa l'acte de proclamació oficial de l' Alcaid 1988, seguit d'un magnífic sopar al Casal. Amb la tradicional xocolatada, després de la 7 ~~*'I,,\. r!a::<"y ==== ~ '. ~ ================================== '<""- ....... "\1 " (f' c1 5tr\\O /f' traca final, es va clausurar el Casal fins a la Magdalena 89. El 23 d'abrilla HOST organitza una excursió a Alcoi per presenciar i filmar el "dia de l' Alardo" de les festes de Sant Jordi. El 3 de juny són definitivament aprovats els Estatuts de l'entitat i la HOST és inscrita al Registre d' Associacions de la Generalitat amb el n. o 1.095. A octubre , dins de la celebració del 750 Aniversari, la HOST participa a l'homenatje de Castelló al rei en Jaume, amb l'ofrena d'una corona de llorer al peu del monument al rei Conqueridor . També a octubre, la HOST, juntament amb altres entitats festeres de Castelló, signa el document de les " Cent entitats valencianes a favor de la TV3". 1 el15 d'octubre, perprimera vegada, laHOST desfila pel carrer, amb motiu de l'Entrada Cristiana , a les festes d'Elx, convidats per la Fila Boscos de la germana ciutat de les palmeres. Seguint l'estandart deIs Boscos i el nostre Penó de la Conquesta, els cavallers de la HOST van viure la seua primera experiencia en el dificil art de marxar en perfecta renglera, al compas de les airoses marxes de la nostra festa. La Fila Boscos retornara la visita, a les properes festes de la Magdalena. Els darrers mesos de l'any 88 la HOST, que compta j a amb 30 socis, fa les primeres gestions per a l'adquisició d'un local social propi, qüestió aquesta molt important per a la projecció futura de l'associació. Al mes de desembre la HOST organitza un sopar d'homenatge i comiat al seu primer Alcaid, Francesc Solsona, al qual es fa lliurament d'una talla en fusta de l'escut de l'associació. Els projectes per a 1989 són importants, pero aixo és ja una altra historia, de la qual ens ocuparem al seu moment. 9 LA FILA B O S Co S ELS NOSTRES AMICS D'ELX U na associació festera amb autentica I solera, caracter i amb molta "marxa" és, sense cap dubte, la FILA BOSCOS de la ciutat d'Elx. EIs nostres primers contactes personals amb els Boscos daten de 1985, quan la HOST DEL CASTELL VELL no era encara ni un projecte. Van venir per participar a l'homenatge al Rei en J aume i a la Cavalcada del Pregó, amb el Grup Historic deIs Cavallers de la Conquesta. Amb els seus esplendids induments medievals i la seua caracterítica forma de desfilar -homes i dones-, van causar autentica sensació entre els castellonencs. Després, a l'agost, els vam tornar la visita a Elx, i vam coneixer l'ambient i els desfiles d'una festa en la que els Boscos són protagonistes principals. Després d'aquests primers contactes s' han continuat els intercanvis i s'han compartit moments inoblidables: entrades cristianes, Pregons, cercaviles amb la Infanta, festes al "Cuartel" de la Fila, sopars, fútbol, bous, etc., etc. La festa "a tope" , l'hospitalitat i el tracte cordial han estat les normes d'una relació festera que ha esdevingut autentica amistat. El passat octubre anava la HOST a Elx, vam desfilar amb la Fila BOSCOS i vam viure amb ells un autentic jorn fester a la bella ciutat de les palmeres. Des d'aquestes pagines brindem pel futur d'una amistat que es descriu magistralment amb una de les estrofes de l'himne de la Fila BOSCOS: "Solidaris, amics, colze a colze dejuns de vanitats .... " VICENT FARN6s 17 I¡) e PHILIPS s~o SLAUPUNKT -~ieleII"PION~~ \. Y J El futuro en son SHARP SON~ Technics Panasonic ~~*'\ €';-~ ======= # ' ~ =================================================================== ........ '1' • t¡- ....... Qq.6'tr\\O LA GASTRONOMIA, Se ART Sempre m'ha sorprés que les anomenades "Belles Arts" es limitaren a 6 com si es tractés d 'un "numerus clausus", d'un club selecte i restringit, fora del qual j a no hi hagueren "arts" o bé no foren tan "belles". És per aixo que quan algú va encunyar allo de que el cinema era el 7e art, em va semblar la mar de plausible i ben posat en raó. Pero és clar que hi han més arts, i voldria concentrar-me avui preferentment en una: la Gastronomia (o la bona cuina, bona taula, o com vulgueu dir-li), que reuneix merits i circumstancies de més que suficient entitat com per a figurar entre les manifestacions culturals més selectes que és capa~ de produlr i consumir aquest animal tan singular que anomenem home. Convindreu amb mi que una funció basica de qualsevol bell art que s'autoconsidere, és procurar la delectació i el plaer deIs sentits. Convindreu també que les belles arts "oficials" (cinema inclos) es limiten a sola~ar i satisfer els sentits de la vista, l'olda i -si n'hi ha sortel tacte. Pero ¿que passa amb sentits tan il.lustres com l'olfacte i el gust? ¿ Quina olor fa la 9. a simfonia de Beethoven? ¿ Quin sabor té la Dama d'Elx? Crec que esta més que justificat el cultiu d'una bella, bellíssima, art com és la Gastronomia, capa~ de delectar alhora els cinc sentits i, sobretot, l'olfacte i el gust, que estan clarament marginats per les arts "de sempre" . No cal reivindicar ací les excel.lencies d'un bon suquet de peix o la delicada aroma d'un cava brut, per tal d'aportar arguments al que estem dient. Crec que resulta tan evident que sobren totes les j ustificacions. Com passa amb qualsevol altre art, per arribar a gaudir-ne plenament cal educar previament els sentits i, en el cas de la Gastronomia, és principalment el paladar el que s'ha d'exercitar. No resulta gens dificil i només és qüestió de practica, una practica (tot s'ha de dir) la mar de gratificant. Eduquem-nos, doncs, i disfrutem amb la bona gastronomia, un art tan antic com el propi home, un valor cultural del qual el nostre poble atresora un patrimoni ben considerable. * * * * * * La HOST DEL CASTELL VELL, a més del seu caracter d'agrupació festera, té clara vocació de societat gastronomica. El nostre crit de campanya diu que: "A la bona taula i al bon rebost, els primers: els de La Host". Tota una declaració de principis, que demostra que estem per les belles arts .... Sobretot, per la que fa vuit. Albert Sanchez-Pantoja 19 20 ADRIATICA, S.A. DE SEGUROS DOMICILIO SOCIAL: PASEO DE LA CASTELLANA, 39 28046 MADRID CARTELES • AUTOMOVILES • ROTULOS EN GENERAL « rpeJro"'!!I ~ M !!I ehulvi TALLER DE PINTURA ESPECIALISTA EN ROTULACION AV. CASALDUCH, S/N. -TELEFS. 20 22 63 Y 22 79 42 -CASTELLON ~~*q.,\ C!a: e ? <:> ~ ===-# . ~============================= '\I1f' • ¡¡- ....... ~q.5'tt\\O 750 ANIVERSARI Cal dir, primer que res, que els 750 anys que celebrem no ho són úncament de la conquesta de la ciutat de Valencia, sino que aquest fet transcendeix al naixement d' una nova entitat historica col.lectiva, al naixement del poble valencia. Aixo presuposa que , sense perjudici del protagonisme que -evidentmentcorrespon a la capital, totes les altres ciutats del país tenen alguna cosa a dir en aquesta commemoració. 1 és molt de desitjar que, entre tots, encertem a fer una celebració integradora i que facilite el procés de presa de consciencia deIs valencians respecte de la seua propia historia. Aquesta commemoració no ha de limitar-se únicament a les festes, recepcions i Tedeums; cal recordar de forma constructiva i efica~ els nostres orígens. El cantant Raimon va popularitzar allo dé que "qui perd els orígens perd la identitat " i aquest 750 Aniversari és una magnífica ocasió de recuperar el sentit de la nostra historia i recordar com va naixer el regne i país deIs valencians: al voltant i amb el nom d'una ciutat es va definir un territori, i els nous ciutadans d'aquest territori esdevindran el poble valencia. Vinguts del nord, portadors d'una llengua, una cultura i unes institucions europees, que seran la llengua, institucions i cultura que els valencians tenim avui com a propies. 1 remarquem el fet de la nostra europeitat perque és una satisfacció poder reivindicar-ho a 750 anys vista. Ara, quan el nostre país ha tornat formalment a Europa, no esta de més recordar "urbi et orbi" que els valencians som europeus de naixen~a. Europeus i res més. Per aixo, celebrar el 750 Aniversari recuperant els orígens i la identitat, no és cap exercici d'historicisme esteril i romantic, com poden pensar alguns o com interessadament ens volen fer pensar uns altres. Es tracta, res més ni res menys, que de retrobar-nos com a poble i donar al nostre futur el contingut que ens correspon per dret de naixen~a. 2l ~ -.:;,*q,,\ rta;,;,.,~ = === ~ " ~ ============================== .,..... ...... '1'1 ....... <t'qStt\\Í> 1f EL 9 D'OCTUBRE A CASTELLÓ Castelló ha celebrat l'inici de la commemoració del 750 Aniversari de la naixen<;a del poble valencia, de forma ben digna, amb un nodrit programa cultural a base de concerts, conferencies, projeccions, exposicions, danses, teatre, etc. Un acte ben significatiu ha estat la inauguració del monument a la reina Violant d'Hongria, a la pla<;a del seu nom, cedit a la ciutat per la Germandat deIs Cavallers de la Conquesta com a aportació a la celebració del 750 Aniversari. EIs actes oficials es van realitzar el8 d'octubre i van consistir en un solemne Tedeum i acte d' Acció de Gracies a la catedral de Santa Maria, amb assistencia d'autoritats i corporacions, i amb un parlament escaient i clarificador del Sr. Bisbe de la diócesi. Tot seguit es va fer la Processó Cívica, amb el Penó de la Conquesta, des de la catedral fins al monument al rei Jaume 1, a l'avinguda del seu nomo Allí és va fer l'acte d'homenatge de la ciutat al seu rei Conqueridor, amb parlaments de les autoritats, lectura d'un fragment de la Cronica reial o "LLibre deIs feits" i ofrena floral d'institucions i entitats 22 cíviques. La HOST DEL CASTELL VELL va fer ofrena també d'una corona de llorer, portada per dos socis abillats amb la nostra indumentaria festera. Cal remarcar que el civisme, a senzillesa i la serenitat van ser la tonica de la celebracions de Castelló. 1 un detall per a la historia: a la ciutat de Valencia, el Penó de la Conquesta historic que es conserva al museu municipal, no ha pogut presidir els actes del 9 d'octubre, per no autoritzar-ho l' Ajuntament del Cap i Casal. Sembla que no han d' acabar mai les batalletes i manipulacions per amagar els nostres símbols historics, per més autentics que siguen. A Castelló, el Penó de la Conquesta va presidir el Tedeum (al costat de l'evangeli de l'altar de Santa Maria), així com la processó cívica i l'acte d'homenatge. Podem qualificar d'excel.lent el resultat de la col.laboració de les institucions (Generalitat i Ajuntament) amb entitats tan arrelades a Castelló com la Germandat deIs Cavallers de la Conquesta, la Comissió Cívica i Acció Cultural del País Valencia. MADALENA: FESTA PL".ENA~ i' A § ?·' · ·· REVERTER 11 Avda. Dr. Glara, 10 REVIS G/. Q'Donnell, 8 GRISEL'S G/. Ruiz Zorrilla, 10 GASTELLÓ CI. Enmedio, 115 TELEFONO 20 94 39 CASTELLON ELECTRICIDAD VIRCHIL s.l. _____ .... 1 , MATADERO -Avda. BENICASIH ~dencia Q 0l¡ dad ~Oc.¡a1. . q . INSTALACIONES ELECTRICAS DE AL TA Y BAJA TENSION ESTUDIOS Y MONTAJES DE EQUIPOS DE AGUAS A PRESION COVADONGA, 4 - TELEFONO 2115 57 -CASTELLON I