La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 378

ZONES DE RISC Llicència de construcció en zona innundable El Bloc vol que és pronuncie la CHX ., La ciutadania d~ segueix les 1 ~.: mobilitzacions "contra la guerra Pere Bausà analitza la nostra loca~itat (i 2) Canvis al CD Benicarló laveUdebenicarlo EL TEMp\ Pàgina 2 El Bloc demana ala CHX un estudi de la El Pla d'Accíó Territorial de Riscos d'Inundacions a la Comunitat Valenciana qualifica el Barranquet com un lloc de risc seriós i greu d'inundacions. Ara el volen construir. TEXT: redacció FOTOS: lIulsagarcia Els treballs de construcció d'un complexe residencial a la zona del barranquet de Benicarló on s'ubicava antigament el camping "el Tordo iel Olivo" es troben ja força avançats. Ni la denuncia d'ApnalEcologistes en Acció ni tan sols el risc seriós que aquesta organització apuntava sobre la possiblitat d'inundacions han pogut aturar el procés normal ilegal, també és cert, que ha seguit l'empresa promotora de les obres. De poc valen les raons que al'leguen els conservacionistes quan afirmen que la rambla d'Alcalà és el punt de sortida al mar d'una conca de 16.613 hectàreees ique converteix la zona, per tant, en un lloc marcat per l'alt risc d'inundacions imés tenint en compte el caracter torrencial de les pluges en aquestes contrades de la mediterrània. Un fet en el que coincideixen tots els organs competents, des del govern de la Generalitat fins la Confederació hidrogràfica del Xúquer. El Bloc insta la CHX afer un estudi sobre els riscos de la zona De fet, actualment, el document de delimitació de risc d'inudació al'escala regional de la Comunitat Valencia el té marcat com alloc de risc seriós igreu i assegura en les seues línies que "la rambla d'Alcalà dona lloc auna zona de risc alt per insuficiencia general del cabal i relleu invertit apartir de la carretera nacional 340, afectant una zona industrial iles edificacions turistiques del sud de Benicarló". També explica que aquesta rambla alimenta la marjal situada al sud de la mateixa ique s'estén fins Peñíscola. Amés, en el mateix document s'insisteix que aquesta especificació s'ha d'utilitzar especialment en relació ales normes iconcessions urbanístiques incrementant, d'aquesta manera, el grau d'exigència. Un grau d'exigència que també es reivindica en el Pla d'Acció Territorial de Riscos d'Inundacions a la Comunitat ValencianaPATRICOVA, on la COPUT situa l'indret en el màxim de la seua escala iamb seriosos riscos d'inundacions marcats per "la freqüència i la virulencia". EL 'TEIVIA Pàgina 3 laveUdebenicarlo NO A LA GUERRA, NO Gairebé no queden paraules. La nostra capacitat d'indignació està sent bombardejada per tots els costats, No hi ha res afer que no siga resignar-se, resar, pegarse el cap contra la paret... La mort, la violència, la humiliació, ens aniran resultant cada dia més imés familiars, ifins itot hi haurà qui s'hi acabarà acostumant. De moment només ens queda el nostre dret adir que no estem conformes amb res del que passa, que no volem que ens inflen amentides, que ens sentim ridículs, que n'estem tips. De moment, perquè ajutjar per les imatges de televisió en què es feia palés com les gasta algun ~ector de la policia amb els "dissidents" del règim, qualsevol dia només serà lliure el pensament. No hi ha perill, ja se sap, el pensament no delinqueix:. ABenicarlÓ hr ha hagut mobilitzacions de protesta contra la guerra: manifestacions, vagues dels estudiants, pancartes, recollida de signatures ... Tant de bo la trista quotidianitat d'aquest situació no ens faça perdre la nostra capacitat d'indignació. Encara ens resulta propera la imatge de fa uns pocs anys amb l'aigua passant per sobre del pont que creua el Barranquet per la carretera de Peníscola nova. Molts de nosaltres hem pogut veure més d'una vegada els terrenys de l'antic càmping d'''EI tordo yel olivo" embassats acausa d'una baixada del barranc. Ara, sembla ser que d'una manera absolutament legal, s'està construint una urbanització en aquests terrenys amb el consegüent perill que això podria arribar acomportar. És de suposar que els tècnics hauran pres les mesures escaients perquè no succeesca cap desgràcia iels habitatges que s'hi edifiquen compten amb totes les garanties de seguretat. Resulta inevitable fer-se dues preguntes. Una: qui serà responsable si algun dia passa alguna cosa? Idos: com es poden fer lleis que ataquen tan frontalment qualsevol concepte semblant al sentit comú? zona del barranquet- ••••••••laveu entre la llei ila situació reaL I Ed ¡tar¡al I El regidor del Bloc, aposta pe~ la prevenció de risPERILL: ZONA INUNDABLE cos Icomenta que no s'hauria de realitzar cap actuació fins que no es tinga l'estudi corresponent, ja que "el que no es pot fer es que al pur dels anys d'haver executat l'edificació apareguen els problemes". Segons Rodríguez, "en aquest cas, abanda de jugar amb els béns materials també es juga amb les persones, atés que aquella zona és inundable il'aigua, quan baixa, no pregunta". Davant aquesta situació, Francesc Xavier Rodríguez demana al'Ajuntament de Benicarló que des de la corporació s'inste a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer arealitzar estudi sobre les posibles conseqüeències oriscs per als habitatges que es contrueixen en la zona ique en aquest sentit es donen les indicacions necessàries a seguir. Es per tot això que des dels ecologistes es denuncia que l'Ajuntament de Benicarló no està complint amb el seu deure de vetllar pels interessos no ja econòmics sino de seguretat, iper tant humans, dels seus ciutadans. En aquest sentit, des del Bloc Nacionalista Valencià, el portaveu del grup municipal, Francesc Xavier Rodríguez, demana a la confederació hidrogràfica del Xúquer que "es mulle" per aque es realitze un estudi pormenoritzat de la zona catalogada com inundable i que "permeta conèixer els perills que pot comportar la construcció d'habitatges en aquest indret". Rodríguez entén que els serveis tècnics ha actuat correctament ja que en el moment de donar la llicència la llei no prohibia aquest tipus d'actuacions. Itot iser finalment aprovada, aquesta, no té efectes retroactius, no obstant, considera que en aquest cas, s'està produint una "incongruencia" e ESTELLER IMPORT Entrada taller: Pg. Febrer Soriana Exposició: Avda. Magallanes, 1 Tel: 96447 1708 - B'enicarló AUTO ESTELLER Ctra. N 340, km 142 ' Tel: 964400768 - Vinaròs .' .... laveUdebenícarlo LOCAL Pàgina 4 Lozano acusa el pp de practicar una política "de pegats" La precampanya ha començat iels diferents partits polítics duen fins aBenicarló alguns dels seus destacats membres. La passada setmana va ser Antoni Lozano Mor un camioner al seu pas per Benicarló Penalitzacions a l'oU TEXT: noemíOmS ~~-~-----~~~~-- FOTO: Ilu,sagarcia --- "EIs reptes de l'agricultura en el segle XXI" és el títol de la conferència que va donar divendres a la nit el portaveu del PSPV-PSOE a la comissió d'Agricultura, Ramaderia iPesca, de les Corts Valencianes, Antoni Lozano aBenicarló. La xerrada emmarcada en el cicle de jornades que té com nom genèric "el nostre poble, un projecte i¡.fusionant" va abordar les principals preocupacions que sacsegen en l'actualitat als agricultors valencians. Uns problemes que es redueixen bàsicament al minifundisme, la parcel'lació il'envelliment de la població. El portaveu socialista va explicar que El conductor d'un camió va morir diumenge després de bolcar el vehicle amb el qual circulava per l'A-7 a l'altura de Benicarló. El sinistre va tenir lloc al terme municipal de Benicarló, en el quilòmetre 360 de l'autopista A-7, en sentit Barcelona. Segons els Bombers, en l'accident únicament es va veure implicat un camió que, per causes que encara es desconeixen va bolcar iva el nombre d'agricultors al País Valencià s'ha reduït ostensiblement, així doncs, entre 1995 iel 2.003 han desaparegut 68.000 camperols. Davant aquesta situació, Lozano va insistir en la necessitat de mantenir els agricultors que encara existeixen iacusà el partit col·lisionar contra un pilar de subjecció d'un pont. Aconseqüència del xoc, el conductor va quedar atrapat en ei vehicle i va haver de ser alliberat pels Bombers del Parc Comarcal de Benicarló que va invertir en aquesta tasca més de dues hores, des de les 11.47 fins les 14.05 hores. Segons informa Noemí Oms popular d'haver efectuat una política de pegats que no ha pal'liat les problemàtiques greus d'infraestructures agràries. El portaveu socialista a la comissió d'Agricultura va defensar la conveniència de professionalitzar el sector iestablir tres models d'explotació, el d'interior, el Els productors castellonencs d'oli deixaran d'ingresar en la campanya 2002-2003 més de 916 mil euros en concepte d'ajuda a la producció que atorga la UE aconseqüència de les penalitzacions que li han estat aplicades per sobrepasar la quantitat assignada, segons assenyala la Unió de la Llauradors. L'actual OCM del sector de l'oli asigna aEspanya una quantitat de producció de 760.027 tones iles dades de l'Agencia de l'Oli d'Oliva demostren que la producció de la costa iel dels mercats emergents, amb l'agricultura ecològica com a bandera. Quant ales necessitats hídriques, Lozano va assegurar que el PSPV també "vol aigua, però la nostra proposta es basa en el creixement sostenible" i va reclamar la realització del transvasament de 90100 hectómetres cúbics del Xerta-Calig per aCastelló. ESCUDER En un àmbit més local, el candidat al'ajuntament de Benicarló pel PSPV-PSOE, Enric Escuder, va lamentar que l'obtenció de la Denominació d'Origen de la carxofa de Benicarló no repercutisca en una millora dels beneficis de l'agricultor. declarada per les almàsseres a 25 de març arriba fins les 879.000. Segons el responsable del sector de l'oli de la Unió de lIauradorsl, Ramon Mampel, "les grans explotacions de dterminades zones de l'estat amb uns rendiments d'entre set i vuit mil quilos per hect.area, ique unicament signifiquen e115% del total, desvirtuen els rendimetns de la resta ifan que el conjunt de la producció espanyola es passe de la quanta garantida". CULT'URA Pàgina 11 Gran Pantalla TEXT: susannaanglès laveUdebenicarlo • • • • • • • ••••• • carleslluch Minoria Absoluta I Cinisme •••••••••••••••••••••••••••••••••• L'estatueta del Lleó d'Or del recentment passat Festival de la ciutat banyada de Venècia se'l va emportar la pel'lícula: Las Hermanas de la Magdalena, de Peter Mullan, una producció irlandesa que conta com es vivia, dins una estreta disciplina, la religiositat catòlica des del cercle que és un Col'legi de monges. Rigorositat. Però el millor, a banda de l'excel, lent posada en escena i immillorable ambientació. El millor, crec jo, són les interpretacions. És, a més excel'lent la manera de contar la història, amb quin reaiisme retrata cadascun dels fotogrames. Una matrícula per aMullan. Aquesta pel-Iícula, com d'altres de producció europea o no americana, són de les que malauradament no duren massa en les grans pantalles, éssent com absorbides per les que tenen més peles a la butxaca i alimenten a les distribuïdores i a la resta de maquinària que s'engrassa amb pasta de la gansa. A Almodóvar li passava el mateix amb La Ley del Oeseo, la primera de la qual només recordo el final i Otras Chicas .del Montón, i d'altres. La cosa va començar a ser favorable amb Mujeres al Borde i amb aquella peli on en Banderas segresEl senyor Aznar va manifestar dimarts al Congrés dels Diputats que Espanya no participarà en l'atac al'Iraq de forma directa, però sí que enviarà contingents per dur a terme tasques de suport ihumanitàries. Això d'utilitzarl'exèrcit per a tasques no bèl·liques és una tendència que s'ha anat veient durant els darrers temps: l'exèrcit espanyol aKosovo com si fóra una ONG, o més recentment netejant platges aGalícia. En certa manera, en els darrers anys han volgut anar inculcant en l'opinió pública la idea que l'exèrcit no és per a fer la guerra, sinó per a assegurar la pau, com si es tractara de Germanetes de la Caritat. Ara, però, se n'han passat. Perquè la postura del president espanyol és c1atava, amb amor iuna bona dosi d'excitació a Victoria Abril. De tota manera amb Matador Almodóvar va tocar el cel, va fer una xerrada amb Sant Pere iels va dir que no l'interessava fer aqueix viatge d'anada i no tornada i va tornar a baixar. Des d'aleshores que encara ens ofereix bones temptatives. Segueixo dient que el més pur Almodóvar era el de les primeres pelis, però el cert és que ho ha fet sempre bé, sinó mai hagués: aplegat on ho ha fet. A banda del que puga fer ami m'agrada iles ríssima: som aliats dels EUA idel Regne Unit en un atac "preventiu" al'Iraq. Fora eufemismes: som aliats en una guerra. Iuna guerra suposa el que tots sabem imolts pretenen ignorar: morts, patiment, cases destruïdes, famílies destrossades, fam, misèria, incendis, bombes, cares desfigurades, desplaçaments forçosos de civils, epidèmies, plors, membres amputats, nens sense pare, mares sense fills. I Aznar ha fet que l'Estat espanyol i per tant nosaltres siguem còmplices d'això. Però, com si per ell no anara la cosa, encara pretén despistar: l'exèrcit espanyol no serà el que tirarà les bombes imatarà gent, sinó que anirà a fer feina humanitària, a curar ferides, afer el bé. La seues pelis em donen ganes de viure, el que sovint, d'això és testimoni el meu psiquiatre, no sóc massa amiga. Avui, tot seguit, vos recomanaré altres pelis que no tenen, per desgràcia massa temps en pantalla, almenys dins la gran pantalla. La d'en Mullan en serà, per desgràcia ,una. Però aquí en van unes altres: El Jardín de la Alegría , una meravella, un himne ala vida ; Ciudad de Oios, la mirada al carrer de Brasil; El Adversario un film de Nicole Garcia una història molt humana maniobra és d'un cinisme repugnant, d'una hipocresia immoral. Anem aarreglar allò que abans hem contribuït adestrossar, matem idesprés enterrem els morts, tirem bombes i després guarim els ferits, disparem ala gent i anem aconsolar-la. Primer fem la guerra idesprés ens disfressem de salvadors. Fan escrúpol. Pretenen maquillar amb l'actuació humanitària tot el mal que fan els que van davant, una vegada més volen fernos creure que les actuacions militars són per a fer el bé. I és mentida, ja no ho poden dissimular més: els exèrcits són per a matar, la resta és fer operació d'imatge amb el patiment de gent innocent. Tot plegat denota una doble moral que fa fàstic 'fins i tot d'explicar-la. i pot ser molt més comuna del que pareix en un principi. Bloody Sunday: si vos agrada la història contemporània ben contada, vos agradarà saber perqué aquell diumenge a molts irlandesos sel'sva canviar la vida per sempre. Per avui ja en tenim prou, ja que només faltaria que ales pelis precedents amés de robar-los pantalla els robaren lloances iespais. Procuraré que no siga així,. però només ho publicaré. Iaveudebenicarlo CULTURA Pàgina 12 eia Ió: de ci a c· tat do ta pica èsfca (i 2) Les partides Riu i Sant Gregori es van transformant en zones residencials sovint sense una urbanització adequada. TEXT: perebausà Segons molts experts, les ciutats occidentals segueixen dos models bàsics, aquells que l'urbanista Josep Oliva anomena ciutat pública iciutat domèstica. Les urbs històriques itradicionals pertanyen al model de ciutat pública. Són aglomeracions compactes, amb carrers limitats per les façanes de les cases, amb barreja de les activitats urbanes ique tenen els espais públics com elements característics. La ciutat domèstica, dispersa o "moderna" sorgeix al segle XX. És una aglomeració de baixa densitat amb els edificis aïllats ienvoltats de vegetació. Hi ha una clara separació de les funcions urbanes en àrees oedificis especialitzats. Els carrers són sols vies de comunicació per als automòbils. Els espais públics desapareixen o perden la seva funció de puntde trobada i són substituïts, en part, per espais privats com els centres comercials o d'oci. La transformació de les nostres ciutats mediterranis, típicament públiques, es produeix des dels anys seixanta del segle passat. Aleshores, Benicarló era una aglomeració compacta al voltant de l'església de Sant Bertomeu amb un barri mariner. Hi havia unes vil'les oxalets de l'alta burgesia al passeig de l'estació. Els carrers de la Volta, la plaça del Mercat, dels Bous... eren els espais públics on tothom es trobava, passejava... La majoria dels desplaçaments eren a peu o en bicicleta. Als setanta es fan els blocs de "Caps de Família", amb els edificis separats de la vorerano delimiten el carrer-, envoltats d'una tanca i un jardí privat. L'any 1976 s'inaugura el col'legi de primària Jaume I, al polígon escolar, fora del casc urbà, que es completa amb l'Institut de Batxillerat Ramon Cid en 1984. Aprincipis dels noranta obri les portes el supermercat Mercadona, amb pàrquing, el qual assolirà prop del 40 per cent de totes les vendes de queviures del poble. Les partides Solades iSanadorlí, de forma gradual, esdevenen zones residencials osuburbanes, amb una bar~a desordenada de xalets i camps de conreu, mal urbanitzada -sense carrers i altres serveis urbanside dubtosa legalitat en molts casos. En període comença la segregació funcional -zona residencial del sud del terme, polígon escolar, gran supermercat-, desapareixen gran nombre dels botigues is'afavoreix l'ús de l'automòbil per anar acomprar odur els xiquets al'escola. Des dels anys noranta els processos de dispersió urbanística, segregació funcional i ús de l'automòbil continuen. S'obri el polígon industrial Collet, on s'ubiquen diverses empreses. Les partides Riu i sant Gregori es van transformant en zones residencials sovint sense una urbanització adequada. Des de finals de segle fins ara s'intenta urbanitzar at¡uestes zones mi~ançant els Programes d'Actuació Integrada, els famosos PAl, com el de Solades, Povet, Sant Gregori o Riu-Surrach-Aiguadoliva. El disseny de la ciutat passa a mans de la iniciativa privada. El PAl de la Tossa Golf pretén fer una macrourbanització amb un camp de golf al paratge de la Tossa per a prop de quinze mil persones. S'ha obert una àrea d'oci al Port esportiu que ha contribuït que els bars irestaurants del centre tinguin menys clients. El futur Centre Comercial Costa Azahar, que s'ubicarà al'antiga fàbrica Palau, constarà d'una sala multicine, un hipermercat, tendes irestaurants especialitzats. Possiblement, en un futur, esdevindrà el lloc de trobada del poble, una mena de plaça ocarrer major semiprivat , però amb el consum com a fet fonamental. La ciutat també creix dins del casc urbà is'aixequen blocs per tot arreu que, sovint, sols seran ocupats uns pocs dies a l'any. La futura carretera Benicarló-Peníscola afavorirà molt la urbanització dispersa. S'han fet, però, diverses accions per rellançar el centre urbà: carrers per a vianants, l'arranjament del Mercat Central, Museu Arqueològic iAuditori Municipal, diverses placetes com la del Mercat Vell. .. La irrupció de la ciutat domèstica odispersa s'ha produït per la seva identificació amb la modernitat o el "progrés", per un augment del nivell de vida -no qualitat de vidaiper l'adquisició d'elements de l'estil de vida nord-americà. I la ciutat pública no té futur? Des dels anys vuitanta molts urbanistes isociòlegs urbans han responsabilitzat a la urbanització dispersa dels problemes de les ciutats actuals: ei trànsit, la pol'lució, la producció de deixalles, la pèrdua d'identitat, la inseguretat, l'exclusió osegregació social. .. S'ha tornat avalorar la ciutat pública, la ciutat mediterrània adaptada als temps actuals, compacta, cohesionada, multifuncional i diversa. Segons l'arquitecte Ricard Bofill "la ciutat si no és mediterrània no és una ciutat". Com diu l'ecòleg urbà Salvador Rueda "a veure si ens va apassar el mateix que va succeir amb la dieta mediterrània, que fou menyspreada fins que foren reconegudes les seves bondats". SOCIETAT Pàgina 7 laveUdebenicarlo El Patronat de Turisme de Peníscola prescindeix d'un altre director Després de l'ocàs del Festival de Comèdia aBenicarló ara, en terres peniscolanes, les coses segueixen igual de mogudes. On anirà aparar? TEXT: noemíOmS --- FOTO: joancarlesadell Maror aPeníscola després de la decisió del patronat de turisme de la localitat de prescindir dels serveis del fins ara director de del festival de cinema de comèdia de Peníscola Patrice Vivancos i la seua empresa. Dies després de les declaracions de Vivancos acusant als dirigents de la localitat d'haver deixat el festival del 2003 en mans d'una empresa "sense experiència en el món del cinema" ique "acabarà deixant la qualitat del certamen pel terra", el president del patronat de turisme de Peníscola, Rafael Serrat ha volgut justificar aquesta decisió. Segons Serrat, després de les nombroses queixes que es van rebre l'any passat, el patronat de turisme va decidir treure a concurs el festival. "si l'any passat haguéssem quedat contents amb l'empresa en aquesta edició se li hagués donat una oportunitat, però com no va ser així vam decidir buscar una alternativa millor". El president del patronat assegura que l'empresa que encapçala Vivancos els ha fet "passar moltes males estones" i ha demostrat no ser seria atès que "encara deu diners per tot arreu, iaixò no ens agrada ja que nosaltres vam complir la nostra parti a ells els vam pagar de seguida". "El nostre no és un gran festival, assegura Serrat, però és un festival de Peníscola, i ha de tindre com abases la serietat i l'honradesa". Amés, el responsable del patronat insisteix que més enllà d'aquestes raons l'adjudicació es va portar aterme afavor de l'empresa madrilenya degut al fet que la productora Malvarrosa "es passava del pressupost". El president del Patronat explica que "a pesar que ens van informar que HTTV no es tractava d'una empresa molt bona, el Consell d'Administració del Patronat de turisme de Peníscola l'hi va adjudicar perquè s'adaptava més als requisits". Serrat comprèn l'empipament tant de l'exdirector artístic Patrice Vivancos, com de l'exdirectora tècnica del festival Pilar Palacios, i explica que després de la decisió del patronat ambdós van anar aparlar amb ell; "jo els vaig dir que el tema estava així ique nosaltres havíem de fer les coses com tocava, tal com la llei ens obliga" comenta Serrat "a ells els va parèixer malament iva ser quan van fer les declaracions". El president del Patronat desmenteix a Vivancos qui defensa que el seu contracte continua vigent, "el contracte ha expirat, el vam revisar nosaltres amb el tècnic de l'Ajuntament". Amés, afegeix que tenen "el dret i la llibertat de fer-lo millor". Respecte al futur del certamen mancant tan només unes setmanes per a la seva celebració, Serrat assegura que en els pròxims dies deuen desplaçarse aPeníscola els representants de HTTV per a presentar l'aval isignar el contracte. "Hauran espabilarse perquè volem que aquest festival siga millor" adverteix. Quant al perill de desaparició de l'esdeveniment, el president del patronat explica que "això dependrà de Peniscola, del nou patronat que hi haurà en la pròxima legislatura, del nou ajuntament ide l'empresa ala qual se li ha adjudicat",i en referència a aquesta empresa diu que "si ho fan bé no hauria de desaparèixer". FUTUR La nova direcció del festival podria recaure en mans de Borja Crespo, mentre que com sorpreses més destacades, en aquesta edició del certamen es podria comptar amb la presència de l'actor britànic Rowan Atkinson i la protagonista de la pel'lícula amb la qual es va iniciar la promoció de Peníscola, El Cid, Sofia Loren. APLEC CANTA LES COMARQUES Aquest diumenge dia 30 ales 18 hores tindrà lloc al'Auditori de Benicarló el XIVè Aplec Cant ales Comarques. Enguany l'acte compta amb. la participació de la Coral Polifònica Benicarlanda -dirigida per Josvi Arnau-, la Coral Borrianenca, sota la direcció de Carlos Valero, la Coral Floc (Alforja) dirigida per Jordi Olivé, el Cor Helios (L'Eliana) baix la direcció de Michel Cervantes. En finalitzar el concert individual hi haurà la interpretació d'una peça conjunta que enguany és la cançò popular xeca "les granotes". L'Aplec compta amb el support de la Diputació de Castelló il'Organisme Autònom de Cul- \ tura de Benicarló. I 3771 DES DEL 18 D'AGOST DE 1995jTres robatoris en una mateixa nit TEXT: noemíOmS La matinada del dilluns va estar marcada pels robatoris a Benicarló. Tres establiments de la ciutat van ser assaltats la mateixa nit sense que es pugueren realitzar detencions. El més destacat va ser el que va tenir lloc en una botiga de confecció situada en el carrer Ferreres Bretó, concretament en els baixos de l'edifici de la Torre de Benicarló. Els lladres van entrar per unes finestres laterals que comuniquen el bany del local amb el passatge de l'edifici. Les reixes no els van detindre, sino que els van arrencar i van poder introduir-se en l'interior de l'establiment. Un cop dins els atracadors van endur-se gairebé tot el génere que hi havia dintre l'establiment, deixant el que s'exposava en l'aparador. A més van també van robar els diners que hi havia a la màquina enregistradora il'ordenador. Però durant aquesta mateixa nit també van tenir lloc altres dos robatoris, un en una botiga de cortines situada al carrer Vinaròs, mentre que l'altre establiment és una pizzería situada en els voltants de la zona de l'Auditori. La policia sospita de l'autoria dels responsables dels tres robatoris. En aquest sentit, apunten que podrien ser ciutadans de Benicarló que després de passar un temps en la presó han aconseguit la llibertat condicional i han tornat aballar-la. La Guàrdia Civil ha obert diligències i ha enviat els empremtes trobades al local aMadrid per esclarir l'autoria dels fets. ble darrer del "negociat de senyals" de l'ajuntament és, sens dubte, un carabassí amb totes les de la llei. Què li semblen al regidor de Cultura tots aquests atemptats contra la llengua de Cervantes? Què pensa la regidora de Turisme que diran els forasters que ens visiten del nostre nivell cultural? Què deu passar pel cap del regidor d'Obres i Serveis quan es veu obligatadonar l'ordre de clavar al terra uns senyals que diuen tant de la nostra formació? Què farà el senyor regidor d'Hisenda quan haja de pagar les factures d'una feina tan mal feta? Potser creurà el senyor alcalde que caldria trobar el culpable d'aquests ridículs? Vaja preguntes estúpides!. Hom podria creure que alguna mà fosca s'ha entossudit aridiculitzarnos davant de mitja humanitat. Primer van ser els anuncis de la platja del Morongo, després els cartells que recomanen d'una manera ben peculiar respecte per les zones ajardinades del poble iara aquesta perla que commina ano aparcar en uns determinats llocs on només es poden realitzar tasques de càrrega idescàrrega. Amb els dos primers casos ens ho vam agafar afotesa, però ara veiem clarament que ens trobem amb una flagrant simptomatologia de dislèxia aguda. Qui haja estat l'autor d'aquest acte de violència lingüístic no en té cap culpa, però el responsa- ~-------------------------------------------------- . CULTURAL IIEdita CoHaboradors '0 rDirectora! CRISTINA GARCIA Associació Cultural la Feram de Benicarló JOSEP BARB O >- Cap de Redacció! JORDI MAURA C! Sant Francesc, 95 VICENT BORRI :$ 'Tl Consell de Redacció! XIMO BUENO, Casal Municipal NOEMí OM~ umFRANCESC DEL CASTILLO, TONYO RAMON PARís i g ~ FIBLA, JOAN GREGORI, JOSEP M. SAN 12.580 Benicarló Tel. 964.46.16.18 ~ ~ ABDON iRODOLFO SERRANO FAX: 964.47.56.98 Fotografie~ BENICARLÓ [email protected] iJOAN e ~-------------------------------------------------_. jebenicarlo ••••••• •• laVeU Opinió Carxofa ipanissola ••••••••••• CARXOFA Tendreta per el regidor de cultura, sr Flos. Pel que es veu ha aconseguit per al poble la donació de les antigues drassanes del final del camí la mar. Feina ben feta amb un somriure. PANISSOLA Rasposa per el President de la Diputació, sr Fabra. Dir que el Parador de Turisme no va tancar perquè havien de ficar un camp de golfaBenicarló, amés d'una falàcia, és un insult a la inteligència dels benicarlandos. L'herència TEXT: elmussol El mussol, amenys de dos mesos d'una nova crida electoral, no pot deixar de cavil'lar en tot allò que ens deixarà en herència les majories absolutes del PP, com per exemple l'entossudiment de involucrar-nos en un conflicte que contra de tota lògica ilegitimitat internacional ique la majoria seguim dient "No a la Guerra", no perquè estem a favor de dictadors iopressors sinó perquè volem un Món més just isolidari allunyat d'aquell que volem els globalitzadors econòmics iespeculatius. El mussol però encara compren menys com uns polítics municipals que durant dos legislatures han assolit una majoria absoluta aBenicarló ens vulguen deixar com herència la destrucéió del nostre poble i això que de boca per afora s'omplin de boniques paraules de que ells són els millors benicarlandos ique tot ho fan per al bé de la ciutat, però les seues actuacions només són per acontentar als seus amics globalitzadors econòmics i especulatius locals. El mussol durant aquest última legislatura, iespera que realment siga l'última, no ha deixat de sorprendre's com l'actuació del l'equip del PP em matèria urbanística ha estat caracteritzada per una desídia en totes les seues obligacions municipals itot per tal que els promotors del formigó tingueren les mans lliures per afer idesfer al seu caprici aqualsevol lloc del terme municipal. El mussol ja considerava com una irresponsabilitat política deixar obrir un supermercat al centre del poble sense que abans l'espai verd que tenien que cedir els beneficiaris d'aquesta especulació a la ciutat no estigues fet, o bé permetre canvis en la sortida d'un aparcament soterrat als blocs del costat de l'Auditori per la mateixa zona peatonal ino per on tenia que anar-hi que era per carrer sant Elm malgrat les denuncies dels ve'/ns, iaixí podríem trobar moltes més actuacions nefastes de cara el creixement harmònic isostenible del nostre poble. El mussol encara troba més aberrant la política municipal envers al creixement urbanístic fora del cas urbà, ja que amb el seu seminfotisme ha permès que al'únic Pai tirat endavant des del mateix Ajuntament, com és el de la Partida Solades, es puga construir no xalets adossats sinó blocs de pisos amb tres o quatre altures que estan fora de les normatives vigents, així com autoritzar construccions en zones d'alt risc d'inundacions, etc. itot per afacilitar que empresaris fidels es puguen enriquir ràpidament acostelles de fer malbé Benicarló. El mussol considera que el vaixell del pp ha perdut el seu rumb escoltant el cant de totes aquelles sirenes que lloen els grans avantatges que suposaran per al nostre poble els Pa is de Surrac-Aigua d'Oliva, Sanadorli, Sant Gregori, Povet, etc. ique aconseguirà enfonsar no el seu vaixell sinó el de Benicarló amb crispacions veïnals innecessàries. El mussol vol denunciar també la més gran aberració que ens vol deixar com herència el PP: la nova ciutat del futur BeniTossa on dins d'un camp de concentració hi haurà camp de golf, hotels, piscines, camins meravellosos, restaurants, blocs de pisos, xalets multicolors, museu arqueològic, etc., per tal que 15 mil animes vinguen agaudir de la natura, l'esport, el sol, el relax ... i al mateix temps ens ompliguen les butxaques d'euros. Tot un detall d'agrair al PP! LA VEU respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa l'escrit LA VEU es reserva el dret d'acurçar els textos que sobrepassen les 20 línies. Els articles hauran d'anar signats amb nom, adreça inúmero de DNI, encara que podran aparèixer amb pseudònim. Administració, subscripcions ipublicitat! 964.82.84.68 Disseny! ©COPISTERIA GRÈVOL Dipòsit legal! CS242-95 Imprimeix! GRÈVOL. PASSATGE SANT BLAI N 2 ;! LLUISA GARCIA ~ARLES ADELL --------------------------------------------------, ¡! SUSANNA ANGLÉS, .ERÀ, PERE BAUSÀ, ~S, XAVIER BURRIEL, "CARLES LLUCH, GREGORIOSEGARRA i --------------------------------------------------~ EL CÒMIC DE XAVIER BURRIELI Els tres simis mundials \\ guerra no .' \\ guerra no " \\ guerra no " guerra no I! ............ ".•••