Plaça Major. Revista de cultura i festa. Federació Colles de Castelló. Any V núm. 13. Primavera 2000.

REVISTA DE CULTURA I DE FESTA Feeleració Colles ele Castelló P~.2000 ANY V, número 13 SUMARI 2Dites irefranys 3Entrevista: Álvar Monferrer 7Costumari: Tradicions de Sant Joan 8Imatges de la festa '99 10 Biblioteca: La nit de Sant loan 12 Bestiari: Aproposit de la la Mostra de Bestiari de foc... 14 Gastronomia: La coca de Sant Joan, un invent gloriós 15 Música: La nit de Sant Joan, punt de trobada de la música tradicional 16 Informació EDITORIAL Unany més -i ja en són cinc-, la Federació Colles de Castelló, ha sumat esfon;os per tal d'organitzar unes jornades culturals ifestives al'entorn de la nit de Sant Joan. Una celebració ben arre lada als costums ial cicle festiu de les nostres comarques que, malauradament, corria el risc de perdre's ala nostra ciutat. Ara, pero, després de cinc anys d'experiencia, poden assegurar-ne que som en el camí de la consolidació de la festa santjoanera com auna de les fites ineludibles del calendari festiu de Castelló. Les xifres de participació ciutadana, sobretot en el dia de la nit de Sant Joan de les daneres edicions, almenys, així ho manifesten. 1 és que els castellonencs no podem amagar aquest esperit dionisíac, vital ifestiu, tan meditenani, tan nostre, que ens convida aeixir de casa, sotenant les miseries de cada dia, ique ens llen<;a afruir deIs plaers ideis misteris de la festa. 1la festa, com ara la de Sant Joan, ens convida ala vida: Enguany, pero, s'hi dóna la circumstimcia de que la festa grossa cau en un cap de setmana i, aixo ens ha acomboiat aprogramar una jornada d'actes més compleIta que en edicions anteriors, que ben segur ens amenitzaran la vetllada. Amb tot, creiem que és un bon moment per felicitarnos, com acol·lectiu fester que té una presencia cada vegada més significativa en l'organització d'actes festius ala nostra ciutat; i, també per agrair atotes les persones, empreses ientitats que any rera any hi col·laboren, ja que amb el seu suport fan possible la continuitat de la fe sta. Una festa, la de la nit de Sant Joan, que ens convida aeixir al carrer, que ens fa viure. ~, a~alfff]ajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~.2000 pagina 2 DITES I REFRANYS _ -Passat Sant loan, un jom és un any. -De Nadal aSant loan, mig any cabal. o &ffi]®[f REVISTA DE CUL11JRA I DE FESTA Josep Antoni Pradells iPuig Antoni Royo Pérez Sonia Sanz iAlegre Revista quadrimeslral Primavera 2000 Any V, número 13 Castelló de la Plana (la Plana Alta) Tiratge de 500 exemplars Preu de subscripció anual: 1000 ptes. Preu de subscripció fora vi/a: 1300 ptes. President Vicente de Juan Martínez Director Joan Bta. Campos iCruañes Consell de redacció Manuel Carceller SafOllt Joan Josep Trilles Font Josep Porcar Museros Dibuixos Luis Vellón, José Caño, Neus Crllañes, José Alonso Edita Federació Calles de Castelló Imprimeix Graplüc Group. S.A. -PoI. Ind. EIs Xiprers, 12 -Castelló Dip. Leg. CS-80-96 Presentació d'originals Centre Municipal de Cultura, caJTer d'Amoni Maura, núm 4 1200lCastelló Nota "P1a9a Majar" no es fa responsable de I'opinió deis seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s'hi identifica necessariament -Aigua per Sant loan, cap guany imolta fam. -Per Sant loan, les cigonyes avolar. -D' olives, una per Sant loan icent per Nadal. -Passat sant loan, no floreix el gramo -Rinyes per Sant loan, pau per tot l' any. -La migdiada de Sant loan, porta molt de mal. -De Sant loan aSant Pere, en la mar t'ofegues. REVISTA PLA A MAJOR Quota anyal de subscripció: 1.000 pessetes (3 números) Coordinador i Subscripcions: loan Bta. Campos Cruanyes CI Dr. Fleming, 72 -Residencial "Ítaca", dúplex 15 12560 Benicassim (Castelló) Telefon: 964 39 32 80 -Sant loan en divendres, collita de cendres. -Bon Sant loan et do Déu; ja que no pots menjar, beu. -De loseps, loans iases n'hi ha per totes les cases. -La dona que al seu marit vol matar, que li done cols per Sant loan. Nota: Plafa Majar tambépots trabar-la ala llibreria Babel (el Guitarrista Tarrega) de la nostra ciutat. -Qui no menja per sant loan, oés boig ono té pa. Amb el suport de la ~ GENERALITAT VALENCIANA ~ CON5ELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I CIENCIA -Les ciIeres de Sant loan, es mengen vora la llar. -Per Sant loan tot es fa gran. -De Sant loan aSant Pere, cala la xarxa sardinera. • Jor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~.2000 pagina 3 _________ ENTREVISTA _ ~ ALVAR MONFERRER, autor de la Nit de Sant Joan Vaser pels volts del mes de maig del 1996 quan, amb motiu de la preparació del número 1de la revista Pla~a Major, vaig acostarme ala seu de la Delegació Territorial de Serveis Socialsde Castelló, per tal de parlar amb I'amic Alvar Monferrer. La Federació de CoUes volia rescatar de I'oblit la festa de la nit de Sant Joan, amb la programació d'un seguit d'actes id'actuacions musicals ala platja del Pinar. AAlvar vaig demanar-Ii una coHaboració literaria sobre el costumari de la nit de SantJoan. Amb una amabilitat exquisida, Alvar va escapolir-se'n de I'encarrec, totaHegant que no en sabia gaires, del tema. Ara, quatre anys després d'aquella conversa, el Consell Valencia de Cultura Ii acaba de publicar --dins la serie minor d'etnologia -elllibre "La nit de Sant loan", un veritable tractat sobre la festa santjoanera, que porta el cami de convertir-se en una obra de referencia imprescindible. n -D'enfa d'uns anys que Alvar treballa com a cap de la Secció d'Assumptes Generals de la Conselleria d'Economia iHisenda aCastelló de la Plana. Ara son les 10:00 hores d'un matí xafogós d'abril, l'hora sagrada de l'esmorzar. Estem fent un tallat a un bar del carrer d'Amadeu de Saboya. Engego el cassette. Doncs bé, AlvarMonferrer iMonfort (Les Useres, 1940). Doctor en Filosofia iLletres per la Universitat de Barcelona. Conta'ns els teu periple d'estudiant. Vaig cursar estudis primaris al poble, després vaig anar al Seminari, aTortosa. En sOltir-ne, del Seminari vaig tomar al poble, on vaig fer Magisteri per lliure, en fer la validació d'algunes assignatures. L'any 1959 acabo Magisteri iel 1960 me'n vaig aValencia, on vaig matricular-me en Filosofia iLletres. El 1962 vaig anar-me'n aBarcelona, on vaig finalitzar la carrera al 1965. Després vaig haver anar-me'n a la mili, a Marina, fins el 1968, en que vaig llicencíar-me. -Tres anys de mili. Poca broma! Idesprés que? En tomar de la mili vaig comenc;ar atreballar aun Col·legi aBarcelona. Després em vaig fer carrec a Barcelona del primer Centre Ocupacional per a Disminults Psíquics, que va crear-se aCatalunya. En acabar aquesta tasca vaig passar a la Normal de Barcelona, i a la Universitat. -1 la Tesi Doctoral? La tesi vaig iniciar-la a Barcelona sobre la "Psicologia iRehabilitació en els Disminults Físics". El cert és que vaig escollir aquest títol perque en aquell moment no hi havia res sobre el tema. Ara, pero, se n'ha escrit molt, sobre el tema. 1vaig acabarla, més endavant, quan ja vivia aCastelló. -Que t'ha atret de sempre, la psicologia? No, mira, aixo son circumsümcies de la vida. El que passa és que després de sortir del Seminari, me'n vaig haver anar a Magisteri per trobar una eixida dlpida ipoder viure. Pero, aleshores els de Magisteri només podíem ingressar ala Facultat de Filosofia iLletres per afer Pedagogia (Ciencies de l'Educació), que és el que jo, finalment, vaig fer. Ben segur que si jo haguera pogut elegir que hauria fet Basiques: Classiques opotser Historia... 1aixo perque, entre d' altres raons a mi sempre m' han atret les classiques. De fet, durant l' etapa d' universitari em guanyava la vida fent classes de llatí ide greco SEMPRE M'HAN ATRET LES CUSSIQUES. DE FET, DURANT L'ETAPA UNIVERSITARIA EM GUANYAVA LA VIDA FENT CLASSES DE LLATÍ I DE GREC ~, a~amajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~2000 pagina 4 --- ENTREVI5TA _ -Com definiries el terme culturapopular? Ben senzill: la cultura del poble que, de vegades és troba influenciada per la cultura deIs erudits, és adir per la cultura que diríem en majúscules, pero que d'altres vegades no té res avore. De fet, no és gens estrany que la cultura del poble influesca en la cultura deIs erudits. Ara que la cultura popular és un concepte tan ample..., perque és cIar que la cultura popular abra~a l' etnografia, pero hi ha molts ambits dins l' etnografia, com ara les danses. Les danses les podem entendre com a una simple manifestació folklorica, pero també, com a un llenguatge. 1 si fórem capa~os d' estudiar les danses de la mateixa manera que s' estudia la lingüística es podia arribar a concIusions potser molt interessants. Per exemple, els pobles que tenen una cultura basada en l'ús del cavall, en general, tenen balls de claqué, és a dir, balls en que es fa servir el repicament del peus a terra. Ara pense en els gautxos, els ucra'inesos, els indis de 1'0est deIs EEUU, etc. Danses que, de vegades indiquen una cultura molt mascIista. És cIar que n'hi ha d'altres factors que hi intervenen, per exemple, algunes danses d'Eivissa, que ens indiquen una estluctura social molt jerarquitzada. La protagonista és la dona, que fa allo que vol, pero sempre després d'haver-li demanat el perrnís aI'home. En les danses d'Eivissa sempre hi ha d'una banda el jovent i, d'altra, la gent gran. La dona, la mestl'essa és qui duigeix la dansa pero sempre amb el vist iplau de I'home. Després ella fa el que vol. 1aixo és ben característic de societats tancades, amb estaments molt marcats. Pobles, en definitiva amb una culmetodes comparatius que són la millor manera de tirar endavant en aquests tipus d'estudis. RELEGRINS ALVAR MüNFERRER -1 quan vas decidir d'instaHar-te aCastelfó. ABarcelona vaig treballar com adocent en dos Col·legis d'Ensenyament Mitja. Després també vaig impartir cIasses a la Universitat de Barcelona, durant set anys. N'era un d'aquells PNN, iem pagaven una miseria. Allo de per a anal' menjant ipoca cosa més. Va ser llavors que vaig decidir-me apreparar una oposició per aentrar a un organisme de la Seguretat Social. Vaig aprovar l'oposició iquan vaig poder vaig sol· licitar el trasllat a Castelló. Concretament, l' any 1977 vaig entrar atreballar per als Serveis Socials a Castelló. 1 aixo és tot. -1, quan comences a interessar-te per l'estudi de la cultura popular? Bé he de dir-te que la qüestió fonamental és que a Barcelona no tenia temps per adedicar-me a allo que sempre m'ha agradat: l'investigació. Mira, les classes de Psicologia n'eren molt boniques pero, que volsque et diga ...,el problema de la Psicologia és que és una ciencia que no és ciencia... Jo pense que la Psicologia només podra treure el cap si poguera fer servir els metodes de les Ciencies Naturals. 1 és cIar, que aixo en Psicologia és molt fotut de fer. Bé, l'observació itot allo que vulgues, pero no hi ha cap rigor en el control d'allo que estudies. 1no pot haver-ne de control perque en realitat estas jugant precisament en el que és la ciencia de I'home: la llibertat humana. 1aixo es molt complicat de amidar. 1és, poc apoc, que arribes ainteressar-te per l'estudi deIs costums, de la gent, de la festa. En definitiva, tots aquells temes que pertanyen als ambits de l' Antropologia Cultural itambé a l' Antropologia S?cial. 1aixo, através d'una metodologia que fa serVIr el relat de la gent, la comparació; pero, sobretot els • a~a lTIDlajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~2000 _--------ENTREVI5TA _ - tura tradicional ben arrelada. Jo vull pensar que, ara per ara, aEivissa tot aixo de que parle és historia, pero les danses romanen inalterables. En el món de les danses n'hi ha també tipus diferents de discursos: danses de destres a, d'habilitat; danses erotiques, d'atracció sexual; les danses processionals, que són solemnes, etc. Les danses són un discurs d'una riquesa enorme. SI FÓREM CAPA90S D'ESTUDIAR LES DANSES, DE LA MATEIXA MANERA QUE S'ESTUDIA LA LINGÚÍSTICA, ES PODRIA ARRIBAR A CONCLUSIONS POTSER MOLT INTERESSANTS -Has eserit sobre romiatges, festes, peregrinaeions, eostumari popular i ara sobre la nit de Sant loan. Parla 'ns d'aquest 1'últim llibre. El problema inicial que vaig trobar-me, quan vaig comenc;ar aestudiar la cultura popular, sobretot les manifestacions de la festa dins l' ambit de la Comunitat Valenciana , va ser que practicament no hi havia res. Bé, no és que no hi haguera res, si que n'hi havia, d'estudis, pero donaven una visió parcial del tema. AValencia, per exemple n'hi ha un seguit de folkloristes com ara Barredes Dalmau, Mn. Martí Gadea, Martínez iMartínez, Bernat Capó, etc, que n'han parlat del tema. El problema que jo veia és que aquests treballs es limiten aestudiar una zona molt concreta quan no és un poble, tan soIs. No hi havia una replega de dades de tota la Comunitat i, amés, una bona pmt d'aquests treballs tenien com areferencia a Joan Amades, ialgun altre folklorista de fora, com moa Cmoo Bmooja. Aleshores vaig trobar que hi havia un buit pel que feia al costummi festiu del poble valencia, que ens calia d'emplenmo. Amb aquests llibres he tractat d'anar recuperant tant els testimonis parlats com les manifestacions deIs historiadors ifolkloristes que han dit la semi. sobre el tema dins l' ambit, si vol redu'it del seu poble. Després hi ha hagut la tasca de la comparació de dades i, finalment m'ha calgut de donar-li un sentit unitari al conjunt. Aixo és el que jo estic fent en aquest tipus de llibres, com és ara La Nit de Sant loan. -La Ni! de Sant loan, festa, fradició, ritual ? Mira, la nit de Sant Joan és tot un conjunt de tradicions al voltant d'una data molt significativa, amb un rerafons astronomic: el solstici d' estiu. Ara, per que l' associació amb el solstici de Sant Joan. Ací hi ha moltes interpretacions ialgunes en són totalment arbitraries, com ara la comparació del nom de Joan amb alguns déus de cultures antigues, com ara el déu Janus. Aixo és arbitrari, totalment, perque la data de sant Joan esta fixada pel calendari cristia i, amés arnés, ja hi apareix citada als Evangelis. -Que ens pots dir delfoe i la nitde Sant loan? El foc com aelement d'iluminació esta present a qualsevol festa, sobretot ales festes d'hivern. A1'estiu potser n'hi ha una associació més estreta entre el foc i el Sol. En plincipi la foguera de Sant Joan és un element d'iluminació de l'espai fester. Després n'hi ha d'altres discurs del foco L'element lúdic, de joc, de festa. l, també s'hi afegeixen les propietats guaridores dels focs, en saltmo-Ios, que recorda la purificació pel foc de la religió persa, etc. Joan Bta. Campos i Cruañes • ~ ~ ¡ 'a-;amajor REVISTA DE CULTURA I DE FE5TA P~.2000 pagina 6 11 Árboles yarboledas singulares de las comarcas de Castellón DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ Excma. Diputació Provincial de Castelló. 2000 Juan José Gual Ortí Situación Geográfica Coman:,,: í'¡,lI:ff H;t! Especíe Pil,¡,lll' L.I¡¡;lr'\~I1'h /f ... ! ,'\ (hl,I/I!'a:l,i .\llilud: ::'(1 m Dasornetría Ed;l(ll'''IIlIl:nla: !I,lir,,\ Di,illlt'lrtlf!l' ('111';1: \('ri/' \,!/ .:; -o //1 C·u··(h·\/¡, ','J(lm 1'('ríllll'lru a 1.-''' 111.: ~.f¡S 111. f)/I'IlTACIÓ D l' CASTEI.LÓ • ÁRBOLES Y ARBOLEDAS SINGULARES DE LAS COMARCAS"DE CASTELLON JUAN JOSÉ GUAL ORTí • DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ ~ ~ DIPUTACIO DE CASTELLO • SERVEI DE PUBLICACIONS .. > f~u;amajor REVISTA DE CULTURA I DE FE5TA P~.2000 pagina 7 _________ COSTUMARI _ TRADICIONS DE SANT lOAN Una altra cerimonia d' aquesta nit, pero d' area més restringida és la de les falles deIs muntanyesos de l' Alt Pallars, unes torxes en flama amb les quals baixen tot corrents fins la pla~a del poble, on encenen amb les falles el foc de Sant Joan. Alla es posaven xics ixiques fent rodona, agafats per les mans saltant icantant diverses can~ons, unes de religioses iunes altres de satíriques. Joan" iser considerades com agrans remeieres, principalment l'orenga, I'herba-llu'isa ila camamirla. La cerimonia principal imés generalitzada de la nit de Sant Joan són els foes iles fogueres que s'encenen enmig deIs carrers, en les masies ien els cims de les muntanyes, itambé sobre l' arena de les platges com en el cas de Castelló, i també de Benicassim. Segons la tradició aquests focs s'encenien en record del naixement del sant, perque era tradició creure que la Mare de Déu ila seua cosina Isabel havien pactat que quan aquesta estaria a punt de donar allum faria encendre una gran foguera dalt d'una muntanya, perque en veure-Ia Maria s' afanyara aanar a assistirla. ~ ~~!r'( l\ 1 ,,' ) /' (~( ,'1) \ • ((~ (0 (~\ ¡ 1; () J (( ~ ~ I~ ¡ }) )' (\ (\ ');))\ Mentres els focs estaven ((6 \( (~_ f; í ~~ !f,1 ~ escesos la gent cantava i ~~~b¿~~~ ~~ ballava al voltant de les fogueres, iels joves ixics les saltaven alhora que uns altres feine soroll amb esquelles, xiulets, escopetades opetards. Una variació de la festa que ha quallat al sud del País Valencia són les fogueres de Sant Joan d'Alacant, on es cremen uns cadafals amb figures simboliques iquasi sempre satíriques, semblants ales falles de Valencia. Abans era costum que la vespra d'aquest dia les donzelles tiraren davall delllit tres faves, una sencera isense pelar, una de mig pelada iuna altra de pelada completament. Amitjanit /') calia que posaren la (~~ ma sota el llit per r'· \ buscar una de les ¡ . faves; si tocaven la í fava sencera aixo indicava que la xica seria molt feli~ en el seu matrimoni; si tocaya la fava mig pelada, era senyal que no seria del tot feli<;, i si tocaya la fava pelada, aixo indicava que faria un matrimoni molt desgraciat. També hi havia el costum de posar ala serena, dins un got oun plat, un blanc d'ou; al sendema, dia de Sant Joan, les donzelles miraven quina forma havia pres el seu contorn, isegons la figura que tenia creien veure un emblema osenyal de l' ofici que tindrien el seus respectius enamorats. Si el blanc d' ou tenia forma de barca, l' estimat seria mariner; si tenia forma de martell, seria fuster o ferrer. També es deia que si una xica posava tres ametlles sota el coixí en la nit de Sant Joan es casaria amb l'home que ella somniava, ique el primer jove amb qui topava una mossa, en la matinada de Sant Joan, seria el seu marit. Lafesta de Sant Joan, dedicada acommemorar la naixen~a del sant precursor del Messies, esta considerada com una de les més importants de les terres catalanes ivalencianes. El poble li ha atribu'it aaquesta diada VlltUtS meravelloses, de caracter magic; pero especialment es considerava que la celebració tenia propietats endevinatories sobre qüestions amoroses. Es considerava també que unes certes herbes adquirien en aquesta diada virtuts curatives especials, id'aixo els venia el nom d' "herbes de Sant Alfons Lloren-; ... 'a-;amajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~2000 pagina 8 IMATGES DE LA FESTA 199 _ CereaviJa de dol~ainers itabaleters, pels ealTers de Castelló. Sopar de c1oenda. del VCurs d'Ensenyament de DiT. Preparatius de la volada de eatxeruJos. VTrobada de Dol~ainers iTabaleters, a la PJa~a Santa CJara. Xerrada d'Henri Bouehé Trenca de "perols", al Marítim. ) J - ~u;amajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~.2000 pagina 9 _____ IMATGES DE LA fESTA 199 _ Visita al Planetari de Castelló Preselllaeió de Pla,a Major, núm. 10 Taller de Ball de dimonis L1iuramems de guardons als col·laboradors de la festa. La foguera ... Reportatge grafie: Juanjo Trilles ~.~, ~~at'ID1ajor REVISTA DE CULTURA I DE FESTA P~:l.OOO pagina 16 _________ INFORMACIÓ _ PROGRAMA D'ACTES DE LA NIT DE SANT lOAN ~ luny de 2000 ,...; Día Hora Acte Lloc Organítza Divendres, 212.00 hores Roda de premsa Fórum Babel Castelló Federació Divendres, 220.15 hores Cercavila de Dolyainers Recorregut urba Escala de 20.30 bares VI Trabada de Dolyainers Playa de Santa Clara Dolyaina iTabaleters Escala 22.30 hores Sopar cloenda del VI Curs Per determinar Escala de Dolyaina iTabal Dissabte,3 17.00 hores Jocs populars: tmmpes, Al passeig Marítim, davant Grup Scout boli, corda, sambori ... del Planetari "El Millars" Volada de catxerulos Platja del Pinar Levante de Castellón 20.00 bares Visita al Planetari Planetari de Castelló Ajuntament 21.30 hores Sopar de pa iporta Passeig Marítim Federació 22.30 hores Sessions Telescopi Planetat:i de Castelló Ajuntament 23.00 hores Conceli del grup Enfront Planetati Federació ARGURUWEN Del 12 al 23 dejuny Exposició de Bestiari Casal Jove del Grau Dimonis del Grau Dissabte, 17 19.00 hores Taller d'iniciació al Foc Playa Majar Dimonis/Botafocs Dilluns,19 20.00 hores Xerrada de Jordi Cutiés Saló d' Actes Centre Sant "El Mitget" (director del Planetari de Isidre de Caixa Rural Castelló) (CI d'Enmig. Castelló) Dimecres,21 19.30 hores Presentació Piafa Major, Fórum Babel Federació núm. 13. Dijous,22 12.00 hores Presentació 1Concurs de Fórum Babel Federació, Cantes "José Pascual Tirado" L1ibreria Babel Diputació de Castelló Divendres, 23 21.00 hores IV Concurs Coques Casa de Banys Cagarrós de Sant Joan 21.30 bares Lliurament Premis IV Casa de Banys Cagarrós Concurs Coques Sopar de pa iporta Passeig Marítim Federació 22.30 hores 1Mostra de Bestiari Passeig Marítim Dimonis 23.00 bares Cercavila de Creixfoc Passeig Marítim Botafocs 23.45 hores Encesa de fogueres Passeig Marítim Botafocs 24.00 hores Primer bany de I'any Platja Marítim Castell de focs Enfront Planetari Junta Festes Dissabte, 24 00.30 hores Actuació orquestra GIN TONICS Entaulat Casa de Banys Junta Festes Actuació de música tradicional Entaulat davant restaurants Grups "SAÜC" de Castelló i"Puerto" i "La Ola" Junta Festes ''NOU ROMANCER" de Mallorca ~ • EXCM. AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA lo< o ,t:J .! ~ Regidoria de Cultura. u