La Veu de Benicarló : Setmanari d'Informació General i Cultural. Núm. 340

· Sant Joan \C{:Jflf,at;Bl'J\cis5 ~8 :S:aJ>va[ff Ja -rDSSa fi:JJ·~ De.rJJJ(Jc]a Analitzem l'estat que ofereixen les nostres platges Ja tenim la pri-" mera farola eficient de l'estat Els llauradors diuen que no hi ha seguretat al camp 340 DES DEL 18 D'AGOST DE 1995 Edita Associació Cultural la Feram de Benicarló C! Sant Francesc, 95 Casal Municipal 12.580 Benicarló Tel. 667.62.25.86 FAX: 964.47.56.98 Enllaç a la xarxa internet: .http://www.taronjadigital.com http://www.benicarlo.org http://www.vinaros.net Directora! CRISTINA GARCIA Cap de Redacció! JORDI MAURA Consell de Redacció! XIMO BUENO FRANCESC DEL CASTILLO TONYOFIBLA JOAN GREGORI JOSEP M. SAN ABDON RODOLFO SERRANO CoHaboradors! SUSANNA ANGLÈS PERE BAUSÀ XAVIER BURRIE~. VICENT FERRER RAMON PARís GREGORIO SEGARRA Fotografies! JORDI MAURA .JOAN CARLES ADELL Administració, subscripcions i publicitat! 964.82.84.68 Disseny! ©COPISTERIA GRÈVOL Dipòsit legall CS242-95 ImprimeixI GRÈVOL. PASSATGE SANT BLAI N. 2 LA VEU respecta la llibertat d'expressió. La responsabilitat de les opinions és de qui signa l'escrit. LA VEU es reserva el dret d'acurçar els textos que sobrepassen les 20 línies. Els articles hauran d'anar signats amb nom, adreça inúmero de DNI, encara que podran aparèixer amb pseudònim. Èxit, per la incidència de la vaga al Maestrat La incidència de la vaga va ser del 100% en el sector pesquer, del 87°..10 en la indústria, el 50°..10 en l'hostaleria, el 55°..10 en transports i el 100°..10 en serveis, unes xifres que els sindicats presents al Maestrat qualifiquen de rotund èxit, tot ireconéixer que la participació havia estat menor del que s'esperava en el xicotet comerç i en el sector de l'administració pública. Així aBenicarló el percentatge global final d'incidència de la vaga es va situar en el 70°..10 segons fonts sindicals. "Serveis com el de repartiment de correu van quedar també suspesos. Indústries com aCaravanes Benimar, Alespri, Mobles Benicarló, Azor, Mercacristal, BM 2000, Atex construccions, Coinsa, Pimar oTransportes Marzal van ser algunes de les importants firmes que no van obrir les seues portes per atreballar. En alguns casos el tancament total va ser apar,ent ja que en l'interior alguns treballadors van optar per no secundar la jornadade protesta. Aprimera hora de la jo~nadaun piquet itinerant va fer acte de presència en hotels de Peníscola idiversos polígons industrials. Malgrat tot, l'èxit va ser negat -des de bon matíper la portaveu del govern valencià i pel pp espanyol. Sempre hi ha qui no vol veure. La gent va mostrar el seu rebuig a la darrera Llei d'Ocupació imposada. - _. - o @ CD .., CD tn 3 r» en • n O 3 LA VEU DE' BENICARLÓ 21 de juny de 2002 ~'.~,'. tema de la setmana e banderes iserveis ANÀLISI DEL LITORAL BENICARLANDO JORDI MAURA e ~mençant per la partida Aiguaoliva i Surrac iacabant per la Caracola, el panorama del nostre litoral no és l'adeqüat per a un municipi que pretén vendre la seua potencialitat turística, urbanística icostanera que ha sofert importants canvis i inversions en este sector. Pel nord trobem el litoral d'Aiguaoliva iSurrac, on els seus propietaris han denunciat recentment la forta regressió que pateixen els penyasegats. L'administració ha obviat en els darrers anys una problemàtica greu que afecta propietaris de terres agràries ide xalets, que veuen perillar la seua integritat sense que el Ministeri de Medi Ambient propose una solució que no siga la coercitiva abase de multes aaquells propietaris que opten per protegir amb blocs de pedra les seues propietats de les fortes onades que hi ha als temporals. Baixant un poc més trobem la Mar Xica, on desemboca l'emissari submarí, que ha estat averiat recentment durant varies setmanes i ha abocat litres ilitres d'aigües residuals a escassos cinc metres de la costa. Aquests vessaments han fet augmentar els nivells de coliformes fecals i totals de la platja nord de Benicarló, desplaçant-se les aigües contaminades en direcció aVinaròs. La mateixa Mar Xica, greument afectada pels darrers temporals es troba encara per arreglar, amb una carretera provisional, plana de colts imolt bruta. A finals de juny, encara ningú ha netejat la platja de restes de materials arrossegats per les baixades de les rambles i el panorama és desolador. El port esportiu - abanda d'haver fet desaparèixer l'entranyable Parretailes obres vq allí s'estan realitzant ha deixat un passeig marítim en obres, amb extranyes plataformes per accedir als locals d'oci del Port iamb les baranes en obres. Pareix ser que ningú ha programat les obres per a que no coincideisquen amb la temporada estival igeneren les mínimes molèsties als turistes. L'estat del paviment de la carretera que va cap a la planta de l'emissari, està plena de forats. Del Port pesquer, millor ni parlar-ne iestà previst que en pocs mesos siga derribat isubstituït per un altre, de més modern i on l'entorn del mateix serà reformat. El Morrongo -ara Morongo segons la nova senyalísticahissarà la bandera blava el proper dia 3de juliol. Una platja que és inegable que ha incorporat algunes millores, però encara queden moltes deficiències per solventar, com l'aigua bruta que cau a la platja provinent de les dutxes ode la font o la presència de rates, tal icom han denunciat alguns veïns. L'eixida d'aigües pluvials JORDI MAURA que de vegades porta aigües negres situada més al sud qüestiona la credibilitat de la qualitat d'unes aigües que suposadament mereixen el distintiu de bandera blàva que concedeix una fundació lligada a la Comissió Europea. Més cap al sud, el Gurugú i la Caracola presenten un millor estat que altres anys, peró la desembocadura del Barranquet -on havia d'anar un microespai de reserva de flora ifaunaes troba en un estat llastimós ibrut. Les canyes iampolles també fan acte de presencia en aquesta plaija, que tampoc ha solventat l'eixida d'aigües de la Ratlla del Terme. NO ANEM BE Aquestes deficiències posen en escac la credibilitat del producte turístic que oferim, per molt Pla Estratègic que estiga en marxa ipot hipotecar els recursos ipromoció futUra de Benicarló. La regidoria de Turisme hauria de valorar el que ha fet al llarg d'aquests anys ifer els deures per asetembre, ja que va pel camí de suspendre. olocal L'EXCEPCiÓ La Platja del Morrongo és plenament accessible ies troba en un estat òptim després de les obres d'accessibilitat que l'Agència Valenciana de Turisme '(AVn ha realitzat per a adaptar els accessos als disminuïts de cara a la campanya estival. Les obres es van iniciar al març ihan comptat amb una subvenció de 43.814 euros através de la Direcció General de Costes. El Ministeri de Foment ha sufragat les obres de construcció, entorn de platja i el condicionament de l'entorn urbà, que contempla la senyalització de 8places d'aparcaments per a minusvàlids. Les obres que van ser inaugurades per autoritats locals, de Benestar Social i col, lectius de disminuïts, milloren l'accés fins al'arena de la platja amb una ampla passarel'la de fusta. LA VEU DE BENICARLÓ 28 de juny de 2002 JORDI MAURA El primer fanal solar urbà, genera espectació entre els b~nicarlandos J.MAURA Els centres educatius del Marqués de Benicarló il'Institut Joan Coromines s'han omplit al llarg d'aquest cap de setmana de professionals, investigadors, interessats iusuaris de l'energia solar. Jornades tècniques, ponències, classes pràctiques, artefactes ixarrades científiques han sigut els ingredients que han fet possible que la Trobada Solar del 2002 s'haja convertit en una de les més concorregudes iamb major presència internacional. En la vesprada de dissabte va tindre lloc la inauguració en l'estat .espanyol de la futura il'luminació sostenible de carrers de ciutats apartir ... de l'energia solar. El .fanal, dissenyat per Leopoldo iLuís María Milà és l'aportació de la Fundació Terra iCensolar al centre que des dels seus inicis ha acollida l'esperada encontre. Aquestes columnes solars s'instal'laran en diferents llocs estratègics de l'estat iseran monitoritzades remotament per apoder fer un seguiment sobre les mateixes. Es pretén que siguen els propis habitants de la zona els que donen constància del bon funcionament dels fanals. La de Benicarló és la primera farola d'Espanya. El ep Marqués de Benicarló s'iHumina amb un fanal energèticament autònom. El seu bon funcionament va atraure acentenars de persones La jornada va servir per amostrar les últimes innovacions en cuina solar, mercadet solidari amb la presència d'organitzacions ecologistes i humanitàries, on persones de totes les edats ho van passar en gran. En la Trobada Solar no van faltar exemples de sostenibilitat, arquitectura solar per aciutats iuna mesa d'actualitat sobre la connexió axàrcia de centrals JORDI MAURA fotovoltàiques. Fins diumenge s'han mostrat enginys com una bicicleta fabricada amb bambú per un artesà de València i una altra alimentada per plaques solars. La trobada ha comptat amb el suport del consistori de Benicarló, Alambor, Elektron, Geohabitat, Intiam Ruai iEurosolar Espanya. LA VEU DE BENICARLÓ 28 de juny de 2002 política et, L'ALA lamenta el deixament dels consistoris en la seguretat del camp JORDI MAURA L'Associació Local d'Agricultors (ALA) ha reiterat les denúncies que alerten de la inseguretat que es viu en el camp del Maestrat. Així, aquesta entitat -que agrupa a agricultors de Benicarló i Peníscola principalmentlamenta que "ni el consistori de Benicarló ni el de Peníscola mostren interés a solucionar els robatoris iinseguretat dels propis agricultors en el camp iles seues casetes". Els agricultors asseguren que "només s'interessen d'aquests aspectes de cara ala galeria, convocant una Junta de Seguretat amb subdelegat del Govern inclòs i després s'excusen que no hi ha denúncies oque són robatoris menors". ALA assegura que els dos agents de Guarderia Rural són insuficients per aun terme rural tan gran irecorden que "fa trenta anys ja hi havia 2guàrdies", per la qual cosa exigeixen un reforç d'aquest cos policial que millore la vigilància. Per a convéncer als alcaldes Jaime Mundo i Andrés Martínez, els dos del PP, l'associació ha realitzat una petició per JORDI MAURA escrit sol,licitant una reunió entre els socis iels màxims responsables municipals. Els llauradors de Benicarló diuen prou al'escalada de robatoris al camp iexigeixen al pp que prenga mesures Mobilitat sostenible r r--------------------·--------------------------, El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, José Ramón Garcia Antón, va assegurar en la clausura d'unes jornades sobre Transport Públic iMobilitat Sostenible celebrades aPeníscola que el manteniment "dels esquemes del éreixement econòmic de dècades anteriors basat en el transport privat per carretera en detriment del transport públic com el ferrocarril amb els consegüents problemes d'emissions de contaminants i soroll "pot convertir-se en una trampa per al consum de, recursos que pot poder en perill el desenvolupament futur", El responsable autonòmic va valorar com molt positius seminaris pluridisciplinars, com el realitzat aPeníscola, iva recordar que el 26% del C02 que s'emet en la UE el genera el transport, ressaltant que la demanda de transport duplica al creixement del Producte Interior Brut dels països membres "pel que és necessari adoptar mesures per aregular iresoldre problemes de congestió, accidentalitat i insostenibilitat". García Antón va assenyalar al paper futur del tren d'alta velocitat que considera "prioritari" ja que "substituirà al cotxe privat ivertebrarà el corredor mediterrani". El Conseller va citar la necessitat d'integrar tarifes, millorar les interconnexions iaplicar polítiques com atramvies sense conductor al'Àrea de la Plana. L_~~ __ -_~-- -----_-------------------·--'---_~ LA VEU DE BENICARLÓ 28 de juny de 2002 e local Les naus dels laboratoris Cidan deixaran d'existir REDACCIÓ Les naus que ocupaven els antics laboratoris de medicaments de l'empresa Cidan, que va tindre el seu major apogeu amitat del segle passat, seran demolides en breu en execució d'una unitat urbanística que porta anys sense desenvolupar com aconseqüència de les desavenències dels propietaris involucrats ique ha tingut fins itot episodis judicials per aquest motiu. La reparcel'lació d'aquesta unitat d'actuació va ser aprovada recentment pel Ple de la corporació, quedant en l'actualitat pendent el projecte que urbanització, que es troba des de fa diversos mesos redactat L'illa acolliria vivendes unifamiliars d'edificabilitat baixa destinades amés de dos-centes persones i comptaria amb una plaça interior. L'empresa promotora d'aquestes vivendes seria Cisa, del grup Bancaixa. En la zona delimitada discorrerien dos carrers que la travessarien transversal i longitudinalment, comunicant amb els carrers Mossén Lajunta, Sants Màrtirs i Ulldecona. En l'actualitat la zona ihort agrícola preexistent ha quedatabandonada, omplint-se d'herbes. Per la zona usualment ronden vagabunds i els laboratoris són freqüentats per drogoaddictes i sense sostre que han arribat fins itot acausar algun conat d'incendi en l'interior de les naus. Fruites iverdures Peña premiada per la CEC Sant Joan amb fogueres . ,. Imusica A. \I. MERCAT EI20 de juny del 2002, en el transcurs d'una gala que va comptar amb la presència de les principals autoritats locals, provincials iautonòmiques, celebrada en la Pèrgola de Castelló, la Confederació d'Empresaris de Castelló (CEC) va homenatjar ales empreses amb més solera de la província. El comerç de Benicarló va ser premiat amb un dels guardons, concretament el rebut per l'empresa Fruites iVerdures Peña, ubicada en el Mercat Central de Benicarló. Aquesta empresa va ser fundada per la senyora Dolores Peña, instal'lant-se inicialment en l'antiga plaça del Mercat, passant aexercir la seua activitat en l'interior del recinte des de la inauguració, en els anys seixanta, de l'actual Mercat Central; Dolores Peña es va mantenir al front del negoci, sent en 1970 rellevada per la seua filla Joaquina. En l'actualitat aquesta empresa familiar està apunt de viure el seu tercer relleu generacional, ja que la senyora Joaquina serà substituïda per la seua filla Pilar, néta de la fundadora. AI llarg de més de 30 anys de dedicació, Fruite~ iVerdures Peña, membre de l'Associació de Venedors del Mercat de Benicarló, ha aconseguit fer-se amb una excepcional clientela, que s'ha anat renovant en successives generacions, mantenint sempre la fidelitat dels seus clients aconseguida abase d'oferir sempre les millors qualitats en productes del camp, tant de temporada com anticipant-se aaquesta en alguns casos. El Mercat Central de Benicarló ofereix als clients de la comarca la millor varietat en productes d'alimentació de primeríssima qualitat (fruites, verdures, peixos imariscos, carns, embotits, pa, pastisseria, llegums isalaons) a més de comptar amb 2 bars-cafeteria, floristeries i altres serveis, amb l'atenció personal de sempre i en un recinte climatitzat que fa més còmodes les compres en els mesos d'estiu. REDACCIÓ Van ser milers les persones que van voler assistir a la màgica nit de canvi de solstici al costat de la mar. La festivitat de Sant Joan va ser celebrada amb fogueres imúsica aBenicarló iPeníscola. En ambdues poblacions es van programar actes pirotècnics ifestius com torrada de carn popular imúsica en directe com havaneres aPeníscola i orquestra aBenicarló. Els més decidits van optar per endinsar-se en el mar purificador -segons la tradició i la lIegendaen lluna plena per ademanar algun desig. Els actes festius programats a la plalja del Morrongo continúen el proper dia 3 de juliol, data en la que la bandera blava aconseguida per la platja serà hissada enmig d'un acte festiu ide promoció turística de la població. TROBADA SOLAR LA VEU DE BENICARLÓ 28 de juny de 2002 societat 8 Els pastors contraris al desviament de les vies pequàries de la Tossa J.MAURA El Lligallo General de Pastors Transhumants va recolzar a l'entitat Salvem la Tossa en la seua defensa d'aquest paratge de Benicarló pel que passen dues vies pecuàries. El projecte de camp de golf iurbanitzacions que -segons l'entitatamenaça la integritat del poblat iberde la Tossa idels assagadors de Sant Mateu i Càlig ha generat la resposta de tots els afectats per aquest projecte urbanístic. L'origen d'aquestes vies pecuàries és molt antic i, en el territori de la Corona d'Aragó es remunten ameitan segle XIII, quan es va autoritzar als pastors de Terol a formar lligallo, privilegi que els permetia hivernar a la costa valenciana. Jordi Valero, enginyer tècnic forestal imembre del lligallo, va ressaltar la importància de les vies pecuàries "incidint en els valors culturals ihistòrics intrínsecs de les vies pecuàries adquirits en 700 anys d'existència, com a ponts, marges, mollons i fonts". Valem es va referir també ales característiques d'inalienabilitat, imprescriptibilitat iinembargabilitat que la llei confereix aaquestes vies pecuàries al mateix temps que va denunciar la falta d'efectivitat real de la llei. Aquestes característiques es veuen amenaçades per l'estretiment de les carrerades en desenes de pams, construcció d'infraestructures sobre les vies pecuàries en les que tenen dret de pas preferent, encerclat de camins iocupació dels mateixos. El Lligallo, que agrupa mig centenar de pastors que suposa 35.000 caps de bestiar, al costat de Salvem la Tossa, va exigir el compliment de la llei i la promoció de les infraestructures ramaderes transhumants. La costa mediterrània és, des de fa més de 700 anys, ruta dels desplaçaments transhumants des de la Sierra de Gúdar-Maestrazgo, éssent el ramal de Benicarló -que discorre per Càlig, rambla de Cervera, Font de la Salut, Fontanelles iTraigueraun dels més importants que conformen la ruta catalana odel L1osar. Cicle de coferències Salvem la Tossa, ha analitzat en els últims mesos l'aigua com arecurs, el futur de les vies pecuàries i la regeneració del bosc aCastelló. Dimecres es va programar la darrera de les conferències que sota, el títol "les transformacions agràries" va dur aBenicarló al professor Samuel Garrido, doctor en Història de la Universitat Jaume I de Castelló. Per al dia 5 de juli.ol està programada una taula rodona colofó d'unes jornéldes que aposten per un model que tinga en compte els interessos de tots ique siga respectuós amb l'entorn icultura pròpies. BLOC: "El pp feia la vista gorda en les transformacions agràries" r----------------------------------·---------~---, estan suspeses. I Segons Xavier Rodríguez (Bloc) I "ens sembla estrany que s'indique I que aquests terrenys estan afectats : pel PAl la Tossa, quan en el llistat de • parcel'les d'aquest PAl, aquestes no • hi són, només hi ha una que podria • ser, però que l'empresa la cedia a Il'ajuntament" i a més afegia "a l'Estur~ di d'Impacte del camp de. golf de la • Tossa, no hi és cap estudi sobre les. escorrenties, ien canvi aaquesta • empresa sel's obliga apresentar-ne I un. No estem defensant l'empresa. sino una aplicació de les normatives :;. per atots igual. Oserà que aquest .' equip de govern del PP hi té dues I vares de mesurar segons qui siga el • promotor del projecte?" • • • Marqués va ironizar per la contestació de l'alcaldia auna pregunta formulada pel BLOC en referència a aquesta problemàtica on l'alcalde indicava, "cuando nos hemos enterado se ha actuadd' i"en estas pequeñas transformaciones nunca se havia pedido ninguna ficencia", "dóna la sensació que el PP funciona al pas que marca el BLOC", "serà que els deuen faltar ulleres al no "",,",,=~,--==----"-~,,-,---=,-~:....-="" adonar-se'n d'un canvi d'una superfíSegons va indicar el Bloc en roda de cie de més de trenta camps de futpremsa,en veu del regidor Josep bol?, Oés que tenien per costum fer Marqués, l'alcaldia ha denegat la la vista goda? lIicência per atransformar terrenys AI mateix temps, la denegació havia de seca en regadiu al'empresa que estat pel fet que no s'havia presentat havia començatatransformar, sense un estudi de les escorrenties ique permisos, vora 300.000 m2de superaquesta zona estava afectada pel fície a la zona de la Basseta Bovalar. PAl de la Tossa, on les llicències · ,.----~--------, • • • • • • • • L · - ~ ~--------- e.centrals EL CÒMIC DE XAVIER BURRIELI Sol, solet enlluerna un poquet LA VEU DE 28 de jur Per nomE pots arrit tots els b ibenicarl C: ADI •••• Ió, se'n farà ressò. Per una vegada algú podria reconéixer un error, encara que fóra d'aquesta petita magnitud iassumir alguna també petita responsabilitat al respecte; segurament no s'acabaria el món i fins itot algun ciutadà podria pensar que els seus dirigents són més humans. [email protected] 667.62.25.86 964.47.56.98 E-MAIL (INTERNET) TELEFON FAX Platja MORONGO? FotodenÚncia da del Marqués de Benicarló. La imatge resulta prou aclaridora. La platja que tenim al sud del port s'anomena "Playa del Morongo". He buscat al'Enciclopèdia idesprés de 1VI0rón de la Frontera ja ve Moroni (Capital de les Comores) i no es fa referència acap lloc anomenat Morongo. Però no passa res, ni es canviarà, ni eixirà cap responsable, ni ningú, llevat dels catalanistes de La Veu de BenicarAUNN!!! Acte seguit, uns adolescents armats amb uns 'scooters' t'esclafen sense pietat icriden: "iiimuerte al sistema!!! ¡i¡viva Chenoa!!!" VVRRRANNN!!! WRRANNN!!! WRRRAAAAAAAA!!!! La conspiració diària dels pilots sense cervell ataca un altre cop. Amig pas de l'infart de miocardi, truques als municipals i et diuen que no poden fer res, que si fóra un pub el que molesta demà mateixa el tancarien, que no tenen instruccions per anar contra els vehicles ique ja està bé de tocar els collons tots els dies. La indignació per l'absurd de la resposta et porta al col.lapse cardiovascular ivolent demanar ajuda per l'auricular, WRRRRROOOOOAAAANNNN!!!!, una motocicleta assassina et silencia l'afònic SOS. Enaquest poble que vivim ens en fotem de tot. Tant s'hi val al coll com al'esquena, ens és Igual que ens diguen blanc com negre, com si ens volen dir pedaç. I alxl ens va. Aprofitant l'adequació d ls accessos per aminusvàlids qUe s'han instal'lat a la pla~a de orrongo, algun cap pensant n'ha olgut fer Publicitat del fet amb uns rtells Indicadors. Un el trobem al sselg M't' . ari Im Il'altre al'avinguVint"i-noUgraus de te~~ tura Sessió de sofa I pera . f·stres obertes de bat a ¡ne . . . bat. La brisa et xlu~l~eJ~ l'orella el privilegi a·t geogràfic. Necessl es esborrar al merda aquell dels recursos huma~s,. no tens ganes de llegir I tbar un programa de ro 'd' televisió sense estri. e~~ .resulta mlsslO eles 'd' impossible. La ra I~ porta música tranqUlla I tanques els ulls per. a reconfortar l'ànima. L'lmpresentable dels recursos humans se t'esfuma. Tranquilitat. WWWRRRRRRAAAAAUNG!!!!! Una moto amb el tub d'escapament alliberat t'acaba d'atropellar al mig del saló. Maleeixes llamps, dimonis i caragols punxencs ino t'has refet encara del sobresalt quan, NYYYYIIIIIIAUUUU!!!, un cotxe esportiu et torna apassar per damunt les entranyes. WRRAUUNGGG!!! WRRRAUN!!! WRAAA- BENICARLÓ 1Y de 2002 centrals ca , asal Municipal, Sant Francesc, 95 Bló <EÇA CIUTAT •••••••• ,._. __ --------_ .. __ .. _---_ _- .. _-------- _---_ - _-- .. _ .. _-------_._---_ _--------------------------- - _-_ .. _-------., !Senyora Garcia !x ! Això és el que vaig saber llegir aquestes dates de la mateixa I !en l'anterior número de la seua manera que ho es quan comença t,· irevista, el 339. el curs escolar. Com sempre, falten '] Iles dades ~e!s col'legis privats .. Em:1 iNo em cansaré de repetir-ho pregunto SI es que no s'atreveixen! :mai: hi ha algunes coses a la publiapreguntar-los osi ta seua publi- ¡ cació que vosté dirigeix que la fan cació està vetada, de la mateixa i ben diferent de les altres que es manera que alguns veten els genis i fan al poble. Podria parlar de la incompresos. Només per curiositat, ! mísera qualitat de l'àrea fotogràfica m'agradaria saber el percentatge ¡ i el seu paper, de la inesgotable d'alumnes immigrants col'legi per i paciència que tant vosté com els col·legi. Potser ajudaria aaclarir i lectors tenen amb la secció futboalgunes sospites -sense dubte ¡ Iística iels seus impresentables infundadesque corren per alguns, autors ode les espantades que cercles locals amb intencions han protagonitzat la majoria dels malèvoles. seus col·laboradors. Això podrien Una plana sencera per al partit ser els tres focus cancerígens de que té nom de producte que es ven La Veu que, pel que es veu, tenen ales llibreries ique aprofita per a una solució difícil, així que escriuré escriure damunt de les seues sobre les coses que m'agraden. fulles. Ino precisament per acritiSense anar més lluny -ahí volia car-lo. Comença la cursa electoral arribarnomés cal llegir l'editorial ?També li donem joc aBurguillo, d'aquesta setmana. Una vegada que parla sobre un tema que ja va més torna la línia editorial que m'atractar La Veu fa unes setmanes. I grada. Trencadora, radical, com-els nostres populars? No tenen lloc promesa, clarificadora, tota una per amostrar les seues coses ben declaració de principis que podrà fetes? Almenys li podrien fer una no agrç¡dar aalguns'o entusiasmar entrevista al'alcalde, aveure si aaltres,. però 'que aningú no deisegueix dient les mateixes coses xarà·inélifer~nt. Així, de cop, se de sempre. Sí, home, sL m'aeut qu~pe~saran alguns dels Com sempre, magnífic l'article. nostres pòJítics locals de la reforma, de Bausà. Tinc mOlt clar que les que ha' ~p'rova( el govern. Podria-,} multinacionals ja saben quant val enviar algur{ d'els seus reporters "" una vida humana, inomés cal llegir que pregunten als nostres regidors 1les propostes de l'economista en què en pensen, per exemple, de la cap del Banc Mundial: tot està en êlèsaparició de les prestacions als> funció del nivell de vida. "Tanta tieprejubilats. Potser amés d'un se li nes, tanta va/es". faria la cara roja. El dia vint vaig Una vegada vaig escriure que no acabar fart de sentir una vegada iparlaria més dels del futbol, però una altra que" hayque garantizar aaquesta setmana no puc deixar de' toda costa e/, derecho a/ trabajo de fer-ho. Una xafarderia, una crònica quienes"no quieran sumarse a la sentimental d'un matabous iDavid huelga", per això es va veure més Bisbal. Tot un exemple de periodispolicia que mai i hi va haver menys me ben entés. Quin exemple, D~u. incidents que ,mai. En canvi, ningú meu! ' no va dir que, alguns empresaris que desconeixen la diferència L'ESPIFIADA DE LA SETMANA entre esc!.aus, (treballadors, recordaven als se~s èmpleats la precaSi les coses no han canviat els rietat d'els seus contractes ila posdarrers temps, el Doctor Coll ja té I sibilifat de nó' rénovació. Afortunaun carrer aBenicarló. Ara vostés ¡ dament, els. itlitjans" van fer un .també li dediquen una plaça. Jo I ampli répbrtat~ie 'que èns ha deixat comprenc que aquest home siga fill i igual com àbaÍ1s. Jb també sé fer predilecte del nostre poble, .però ¡ fotos pel terme". Imés boniques. tant com per: adonar-li un carrer 'i ¡ Encara que m'olt gastat, el tema una plaça..... ! de la setmana és necessari en ' , I ,' L ~ ¿ :.._-. .. .. __ ~-----·----~~t.4~ .... .::_J Anuncia't tS 3euros )ar a enicarlandos anes !Alcohòlics_ MAC IMJC (/) o::: ~o wb::: ::::>- 00::: -o I-(/) Wlll ::::> (/) Acabem aquesta estona d'entrevista que ens ha passat volant. Ens anem cavilant quanta gent deu tindre el problema amb l'alcohol però no és capàç de dir-ho. Igual que moltes altres addiccions segurament, però el que passa que aquesta pareix que estiga acceptada socialment. Moltes gràcies. dura tota la vida i no el pots deixar i recaure és molt fàcil. -Quanta gent es calcula que està afectada? Segons fonts oficials es calcula que 4%de la població està afectada, nosaltres creem que el percentatge és més elevat. Per tant en una població com Vinaròs oBenicarló, hi haurien 800 alcòholics, adiferents nivells. El principal problema és que umateix reconega que és alcohòlic. -Rebeu algun tipus d'ajuda? No, ni la volem. L'únic que volem és un lloc on poder reunir-nos iparlar dels nostres problemes...Les parròquies olocals de Càritas solen ser els llocs on ens reunim. Avui anirem aveure què fa un grup diAlcohòlics Anònims que es reuneix a Vinaròs començar. En canvi en altres ciutat on porten més temps, sí que treballen amb la família. Aquests són grups paral'lels que s'anomenen ALANON. Serveixen perquè la família comprenga el problema i al mateix temps com ajudar al'àfectat. Aquestes reunions són obertes, en canvi les nostres són reunions tancades, només per aafectats. - Un familiar on pot dirigir-se per informar-se orebre suport? Hi ha un telèfon, el 963917160, on es poden dirigir les 24 hores del dia. L'entorn familiar iels amics és fonamental per poder solucionar el problema. La família t'ha de don~r un motiu per tal de trobar sentit a tot.•Considereu l'alcohol una droga? Per anosaltres l'alcohol és la droga més dura. El que passa és que és legal, molt barata i la pots trobar desdels supermercats, fins a totes les cases ibars. Les autoritats estan detectant que l'abús d'alcohol està augmentant iper això estan començant afer algunes campanyes de prevenció. També estan detectant que l'abús d'alcohol està associataaltres drogues ipertal de poder consumir més. Ens trobem amb persones que tenen diferents tipus d'addiccions, al'alcohol i a la cocaïna, heroïna, pastilles ... -Com és que una persona pot beure alcohol sense problemes i altres no? Pel simple fet que hi ha persones que tenen eixa "malaltia" ialtres que no. Quan una persona que no té el problema pot dir prou quan ja s'ha fet tres copes, en canvi per nosaltres és només el principi. Un alcohòlic no podrà tornar aprovar l'alcohol, ja que fins itot després de molts anys de deixar-ho pottornara recaure, sols prenent una copa, és com fumar. Per tant el tractament TATGE LES DROGUES III REPOR -Com va néixer alcohòlics anònims? Neix aEEUU el1.1935, quan un metge i un corredor de borsa es troben un dia per aparlar del seu problema. Després d'estar més de set hores parlant descobreixen que la seua ansietat de beure desapareix. Aquesta és l'essència d'alcoòlics anònims, parlar entre nosaltres dels nostres problemes. -Quan i com us reuniu? Ens reunim una vegada a la setmana a la parròquia de Santa Magdalena aVinaròs, ales 7:30 de la vesprada. Les reunioms es fan des del novembre passat isolem assistir entre 5 i 6 persones de diverses poblacions. -Com es planteja la necessitat de crear un grup aVinaròs? Des de Tarragona fins aValència no hi ha cap grup d'Alcohòlics Anònims, iper tant es planteja fer un grup amitan camí, aVinaròs, per tal d'evitar tan llargs desplaçaments. -La gent de la zona coneix l'existència del grup? Sí, bastant. El que passa és que en un poble sembla que costa més anar als grups pel fet que la gentes coneix més ies comente més la situació de cadascú. -Què feu per donar-vos a conéixer? Fem xerrades acol'legis, Càritas, parròquies, anem als hospitals per parlar amb els psicòlegs ipresentar-nos. Amb açò el que intentem és que la gent sàpiga que som un grup que hem tingut un problema i el tindrem sempre, iel treballem dia adia, ique si algú creu que té un problema amb. l'acohol aquí estem. -El grup és norilés per aafectats otambé per afamiliars? Ací aVinaròs sols ens reunim els afectats, ja que acabem de -. - U .., :E - '0 "'i:: ns (,) .- c: CI) ca CI) "C en c: ns :.¡:; en .¡: U en CI) > O .., CI) "C .... c: CI) E .- ~ :E en c: ns :.¡:; t/) .¡: U ~ ~ "C ~ "C .... c: CI) E .- > O :E