La regeneració natural després dels incendis forestals a la Comunitat Valenciana

NEMUS, Revis ta de l'Ateneu de Natura, 1: 17-36 (2002) La regeneració natural després deis incendis forestals a la Comunitat Valenciana Ferran A.I, Baeza J.1-2, Bautista S.1-2, Caturla R.N.2 i Llovet JY ABSTRACT Ecosystem regeneration after wildfire in the Valencia region. The response to wildfires ofrepresentative forest ecosystems from the Valencia region is analysed in the present papero The regeilerative strategy ofthe species that dominate these ecosystems is shown to be relevant, as are the physical and nutritional characteristics ofthe soils where they usually grow. The repercussions ofthe increasing flfe recurrence in the loss of ecosystem regenerative capacity and complexity are discussed. Key words: plant regeneration, soil, shrublands, pine woodlands, resprouting, seeding, tire recurrence RESUM En el present article s'analitza la res posta deIs diferents ecosistemes forestal s més freqüentment afectats per incendis a la Comunitat Valenciana. S'observa la relevancia de I'estrategia regenerativa després del foc de les especies que dominen aquestes formacions vegetals, així com les característiques fisiques i nutricionals deIs diferents tipus de soIs on generalment es desenvolupen. Es discuteix la repercussió de I'increment de la recurrencia d'incendis en la perdua de la capacitat regenerativa i de la complexitat deIs ecosistemes analitzats. Paraules c1au: regenera ció vegetal, sól, brolles, pinedes, rebrot, germinació, recurrencia d'incendis. INTRODUCCIÓ El foc és una de les causes principals de degradació deis ecosistemes forestals valencians. Pero, tot i I'impacte que produeix la desaparició d'un bosc, no es pot considerar el foc com un element estrany als ecosistemes mediterranis. De fet, hi ha nombrosos estudis que mostren que el foc ha estat un factor evolutiu determinant en la configuració de la vegetació en les zones de clima mediterrani de tot el món (Naveh, 'Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo. C/Charles Darwin, 14. Parc Tecnológic. 46980 Paterna (Valencia). 2Dept. d'Ecologia. Universitat d'Alacant. Ap. 99. 03080 Alacant. 1974 ; 1990). També s' ha destacat I'elevada resiliencia o capacitat de regeneració de la vegetació mediteITania després d'una pertorbació (Dell et al. , 1986). La situació s'agreuja quan, per la combinació de diversos factors, el foc provoca una disminució de la capacitat de regeneració natural de l 'ecosistema fins a Iímits que poden ser insostenibles i que poden conduir a la desaparició de la comunitat vegetal preex istent. En el present article s'analitzen els efectes deIs incendis en els diferents ti pus d'ecosistemes més afectats a la Comunitat Valenciana i en quines sihlacions es produeix un major risc de degradació. La historia recent d'incendis Les estadístiques sobre incendis mostren I 'increment del número i extensió deis incendis a Espanya des de la decada deis anys 70 , essent la Comunitat Valenciana una de les zones més afectades. Considerant la globalitat del període 1970-1994, la superficie total incendiada del territori valencia fou de 650.000 ha , que representa el 53 % de la seu a superficie total forestal (Prieto, 1995). El 1994 va ser especialment greu, amb un maxim historic de 138 .775 ha cremades. Cal destacar pero la disminució important de la superficie incendiada des d'aquell any, amb 5.507 ha cremades en el període 1995-1998 (dades de la Conselleria de Medi Ambient) (Fig. I). Un factor determinant en I 'increment del risc d' incendi ha estat el canvi en l ' ús del EVO LUCIÓ INCENOIS A LA COMUNITAT VALENCIANA (Període 1968-1998) ' . 0000 ..,..--- ------------- - - --,.,---r ~ 120 . 000 1J lO o QJ M \1) di '" , j¡; ti QJ :x: 100 . 000 ao . ooo so. ooo <0 . 000 20 . 000 o ~~~~~~~~~~~~~.y~~~~~~r+ ~'O 't. .#~ ,#"" "d).'" i<> i<> 4J> ~ "'ó "" ~ 'tJ '" ~ 't. <O ~~ #~ #"" ~ o, ' i'" 1000 900 $00 700 600 SOO - 00 300 200 1 00 o '" 'O e QJ o e 1J 2 41 ~ ':J Z Figura 1. Evolució del número d'incendis i de la superfície forestal cremada en el període 1968-1998. L9 sol, especiaLment accentuat a partir de La decada deis anys 50. L'abandó progressiu deis cultius i de Les practiques d 'explotació forestal (carboneig, pastoreig) han suposat la colonització deIs antics bancals per brolles amb pins, d'elevada susceptibilitat al foc, i s'ha produH un increment generalitzat de la superficie forestal i de la dmega de combustible. Segons Vallejo & Alloza (1998) la superficie forestal en el periode 196794 augmenta en un 14 %, com a conseqüencia de la colonització de camps abandonats per brolles i pinedes. Pero la superficie arbrada total, conesponent sobretot a pinedes de pi blanc, s'ha mantingut practicament igual, tot i que la superficie arbrada cremada en aquest període supera a la superfície plantada. Aixo reflecteix una expansió de les comunitats arbrades en brolles i camps abandonats, aixi com en zones incendiades. Comunítats arbrades més afectades pels íncendís Segons el "2° Inventario Forestal Nacional", realitzat el 1994 (M.A.P.A., 1995), la superficie forestal de la Comunitat Valenciana és de 1,22 mil ions ha (aproximadament la meitat de la seua superficie geografica), i d'aquesta un 56% correspon a superficie arbrada. Les coníferes representen la proporció més important (88%), sobretot el pi blanc (Pinus ha/epensis) (69,0 %) . Les formacions de quercínies cobreixen el 11 %, essent la carrasca (Quercus ilex ssp. ba/lota) la més abundant (9.5% ). Tenen una superficie molt menor les comunitats dominades pel pinastre (Ppinaster) (6,9%), la pinassa (Pni gr a) (6,2%), el pi roig (Psy/vestris) (1 ,4%), el gaHer (Qfagin ea) (0,9%) i el suro (Q.suber) (0 ,8%). Aquestes dades donen una idea de la gran unifol111itat existent en les formacions arbrades, amb una dominancia clara del pi blanc. Aquest fet detennina que el 92% de la superficie arbrada incendiada entre 1984-93 conespongués a aquesta formació, mentre que un 4% a calTascars (Quercus i/ex ssp. bal/ota) i un 3% a pinedes de Pinus pinaster (Prieto, 1995) . Fins el moment present no existeix una valoració quantificada de la superficie fo restal que conespon a les diverses comunitats arbustives i herbacies sense arbres (un 44 % de la superficie forestal), tot i la seua gran importancia relativa, no soIs en uperficie sinó també al paper important que juguen en la protecció del sol i en la biodiversitat. Efectes ecologics deis íncendís forestals Combustió i a/liberament de nutrients La combustió de la vegetació i de la fullaraca del sol comporta la destrucció de les e tructures organiques i I' alliberament de nutrients continguts en aquestes. Les 20 temperatures que s'assoleixen durant els incendis per sobre del nivell del sol poden va riar entre 200-750°C (entre O i 1 m sobre el nivell del sol) en una crema de le s restes de tala d'un alzinar (Serrasolsas, 1994), entre 750-900°C en un cosco llar (Trabaud, 1994) i entre 400-750°C en a ul agars del N d' Alacant (Fi g. 2). 800 700 1 600 ~ 500 <.: j oc 400 ::J ff¡ <.: oc 300 w d el. ~ W f200 100 o 20 25 30 250 225 200 175 ~ <.: 150 oc ::J f125 <.: oc w el. 100 ~ W f75 50 25 o o -e - Tª v o cm ['J P v 25 cm l> Tª v 50 cm ~ Tª v 100 cm (a) 35 40 45 50 55 TIEMPO (m in.) 50 100 - eT" v -5 cm ... ID T" v -3 cm 6 Ti v -2 cm -.- Ti v -1 cm ( b ) 150 TIEMPO (min.) 60 200 Figura 2: Temperatures enregistrades durant incendis experimentals d'aulagars del Nord d'Alacant. a) Per sobre del nivell del sol, a diferents al(fades b) En el sol, a diferents profunditats. Segons De Luis et al. (1997). 21 Amb aquestes temperatures, i en funció de les diverses temperatures de volatilització deis diferents elements, una part deis nutrients de les estructures organiques es volatilitzen (sobretot nitrogen i sofre, i en menor quantitat fosfor i potassi), incorporantse al ' atmosfera, una altra és transportada en forma particulada pel fum (fosfor i potassi) i una altra part retoma al sol amb les cendres (oxids de cations metal'\ics: calci, magnesi, sodi i potassi). El nitrogen i el fosfor són els nutrients més limitants deis ecosistemes i també són els que es perden en una proporció més important durant els incendis ja que comencen a volatilitzar-se a una temperatura relativament baixa (200 i 360°C respectivament). Les perdues d'aquests elements s'han quantificat en incendis experimental s d'ecosistemes típicament mediterranis. Per exemple, la crema de les restes de tala d'un alzinar de TalTagona (Serrasolsas, 1994) i d'un cosco llar del Sud de Fran<;:a (Trabaud, 1994), significa la perdua del 64-82% del nitrogen i entre 37-66% del fosfor continguts en el conjunt de la vegetació i horitzons organics, perdues relativament importants si es té en compte que en cap deis dos casos la combustió no va ser completa. Ffectes en el sol: Tot i la perdua de nutrients continguts en la vegetació i la fullaraca del sol, I 'incendi produeix un increment inicial de la fertilitat del sol degut a I'aport de cendres i de restes organiques parcialment cremades. En els primers centímetres del sol incrementa la concentració de bases que es dissolen de les cendres (calci, magnesi, sodi i potassi) i en conseqüencia augmenta el pH. Degut al 'alteració telmica del sol en superficie, es produeix un increment del nitrogen mineral i del fosfor assimilable. Són nutrients de rapida disponibilitat per les plantes, que es presenten majoritariament en fonna soluble, amb l'inconvenient de presentar un risc elev at de perdre's amb les pluges (escolament, infiltració) i el vent (alTossegament de les cendres) abans de ser absorbits per la vegetació. La duració de I'increment de la fertilitat varia en funció de diversos factors, com la intensitat de I 'incendi, les condicions meteorologiques després de l 'incendi, el tipus de formació vegetal afectada, essent el ti pus de sol un factor determinant. A la Comunitat Valenciana s'estudia la fertilitat deIs sois des d' I fins a 3 anys després de \' incendi en sois desenvolupats sobre calcaries i dolomies i sobre col'luvis margo-calcaris, que són els de més extensió en la superficie forestal valenciana (Abad et al., 1997). En els parametres analitzats, el contingut de materia organica, de nitrogen total, el pH i la suma de bases (Ca, Mg , Na i K), no s 'observaren canvis que puguessin atribuir-se a I'incendi. E Is canvis més importants en les propietats químiques tingueren lloc segurament els primers meso s després del foc i després d' 1 any ja no se'n detectaren, degut a les característiques intrínsiques deIs soIs estudiats, de pH basic, 22 ben tamponats, amb una n'ipida capacitat de recuperació als nivells inicials. Canvis en les propietats fisiques En general els efectes directes deIs incendis sobre les propietats físiques del sol es concentren en la capa més superficial degut a la baixa conductivitat termica que presenta el sol. Per exemple , en incendis experimentals realitzats a Alacant. la temperatura maxima enregistrada entre O i 1 cm fou entre 400 i 225 oC respectivament (Fig. 2). Segons Giovannini (1994), la combustió de la materia organica es produeix basicament entre els 220 i els 460 °C i segons Josa et al. (1994) a partir deis 100°C es produeix la disminució de la mida deis agregats del sol i entre 200 i 300°C una perdua de l' estabi litat estructural. Aquests canvis, junt a la desaparició de la vegetació i els horitzons organics protectors, poden provocar un encrostament i una perdua de la capacitat d'infiltració, per I'impacte directe de les gotes de pluja en el sol. Encara que aquests efectes són solament a nivel! de superfície, és precisament la superfície del solla que regula el pas de I'aigua als horitzonts més profunds i la producció d'escolament. A més, els horitzonts minerals superficials, els primers en erosionar-se , també són els més fertils. La situació és especialment perillosa en el clima típicament mediterrani de la Comunitat Valenciana perque la majoria d'incendis té 1I0c a I'estiu i les plug es més intenses a la tardor , abans de la recuperació de la coberta vegetal. Llovet et al. (1994) i Bautista et al. (1997) estudiaren els efectes deis incendis en les propietats físiques alllarg del primer any després de I 'incendi en comparació a zones adjacents no cremades , en situacions representatives de la Comunit at Valenciana, en ambient semiarid (200-350 mm precipitació) i sec (350-600 mm) i en dos tipus de substrat: margues i dolomies (de característiques físiques similars a les calcaries). En parcel.les experimentals i amb l' ajut d'aparells simuladors de pluja, es mesuraren I' escolament (invers a la capacitat d'infiltració d ' aigu a) , I' arrossegament de sediment per escolament i la compactació superficial. En general s' observa que poques setmanes després de I'incendi, i abans de les pluges fortes de tardor , I' escolament fou Ileugerament superior en la zona cremada respecte la no cremada , com a conseqüencia directa de I'incendi. Pero poc s mesos més tard, després de diversos episodis de pluges de tardor, I ' escolamen t augmenta encara més, especialment en les parcel.les d' ambient semiarid. El sediment mineral transportat en 1 ' aigua d ' escolament també augmenta després de les pluges de tardor, tant per I 'augment de la seua concentració com per I 'increment del volum d' aigua (Taula 1) . En canvi, el sediment arrossegat en la zona no cr emada fou practicament nu!. 23 Parce la cs(g () s y( g) er (g m'1/) 810101 '1.00 0. 92 7. 79 810201 1. 19 O. @'! 6. f37 sEp 33 81eB01 0.00 2.92 18 .63 81 0401 ins . ins . ins . 810501 in s. ins . i ns . 810102 1.86 8. 11 47 . 83 810202 3. 23 6.87 54 . 50 feb 94 81eB02 1.28 3. 92 32.79 810402 1.00 2.21 '14. 38 810502 0. 87 0 .41 2.2 1 Ta ula 1. Perdua de 561 en pareel'les eremades I'estiu de 1993, situadades en ambient semiarid (Benidorm). Resultats d'assajos de pluja simulada abans (sep-93) i després (feb-94) de les pluges de tardor. es: eoneentraeió de sediments; sy: sediments totals; er: erosió; ins .: insignifieant. Segons Bauti sta et al. (1997). La disminució en la capacitat d'infiltració pot atribuir-se sobretot a I 'a cció de les pluges intenses de tardor sobre un sol desprotegit, amb la desestructuració de la uperficie del sol, l' arrossegament de sediment (partícules minerals de la superfice del sol), així com la compactació i segellament o encrostament de la superfíci e. En experiments realitzats comparant sois desenvolupats sobre margues i dolomies 'o bserva una menor capacitat d'infiltració (ma jor escolament) en parcel.les sobre margues respecte les que es trobaven sobre dolomies. L'arrossegament de sediments rn mbé fou major en el cas de margues. També es comprova que la resistencia a la penetració, que és una mesura relacionada amb la compactació del sol i el seu encrostament superficial, disminu'ia amb el temps transcorregut després del foc en el ~ as de les dolomies i incrementava en el cas de les margues (Fig. 3). Aixo explica les menors taxes d'infiltració en aquest darrer substrat. En resum, les característiques físiques es veuen més negativament afectades en -o ls desenvolupats sobre margues que sobre calcaries i dolomies, i en el primer cas empitjoren al lIa rg del primer any de l' in cendio Cal d estacar que les condicions meteorologiques després de l' incendi són de te l111i nants en la degradació del so l. Així, en in cendis experimentals realitzats en ambient se mi ar id a Albatera (Alacant) (Sánchez, 1997) no s'enregistra un increment ni de I'escolament ni de la producció de sediment en l'any posterior a I'incendi, el qual tingué una precipitació mitjana per event de pluja inferior als anys precedents. 24 kPa 1200 1000 800 600 400 200 O PON CE RESIS TE N CI A A LA PENETRA CIÓ ------------------ ----- ------- -- - - -------- ""'\ SOTORRONI PONCE ID oct-94 O jul-95 SOTORRONI Figura 3. Resistencia a la penetració de dos tipus de sois (sobre margues i dolomies) de diferents zones cremades, el juliol de 1994, en les localitats de Pon ce (Ontinyent) i Sotorroni (Alcoi), al Nord d'Alacant. Mesures preses aban s (octubre-94) i després üuliol-95) de les pluges de tardor. Ejec fes en la vegetació La vegetació meditemlnia es caracteritza per una serie de trets adaptatius que li confereixen una gran capacitat regenerativa després d'una pertorbació, com és el cas del foco AIgunes especies rebroten, la majoria de soca (Quercus ilex, Pistacia lentiscus, Rhamnus a/aternus, R.lycioides), d'altres també ho fan d 'a rrel o rizomes (Q. coccifera, Brachypodium retusum) i d'altres a partir de la tija (Q.sube r) . Altres especies només es regeneren per llavor, produint-ne en gran nombre i presentant un banc pennanent de ll avors en el sol (Rosmarinus officinalis, U/ex parv{fZorus) i en alguns casos la seua dispersió o genninació estan estimulades per I 'es calfor del foc (Phalepensis, Cistus ssp. ). En anteriors estud is s'ha observat que la capacitat regenerativa de les diferents comunitats vegetal s esta detenninada en gran part per I 'e strategia reproductiva de les plantes més abundants, bé sigui rebrotadora o genninadora (Ferran et al., 1991, Abad et a l. , 1997). Mansanet (1987) estudia una cronoseqüencia de bro ll es amb p in s al Nord d' Alacant i també destaca aquest fet. En el cas de dominancia de rebrotadores, la recuperació és més rapi da i no tant aleatoria com el cas de d om inancia de germinadores, que depen més de les condicions estacionals i meteorologiques concretes. A continuació s'analitza la capacitat regenerativa de les comunitats més afectades pels incendis a la Conmunitat Valenciana. 25 Diversa capacitat regene ra ti va de les formacions vegetals E/s coscollars A la Comunitat Valenciana els tipus de cosco llar més extesos són per una banda el Querco-Lentiscetum, amb Ilentiscle i margalló en ambient termomediterrani (temperatura mitjana anual 17-19°C) i el Rhamno-Quercetum cocciferae, amb an;:ot, Rhamnus Iycioides, en ambient mesomediterrani (l3 -17°C). En 1 'estrat herbaci hi sol dominar el !listó (Brachypodium retusum) i en 1 'arbori, quan hi és present , el pi blanc (Phalepensis). El cosco llar es caracteritza perque la planta que hi és dominant, el coscoll (Quercus coccifera) i la majoria de les plantes que 1 'acompanyen (elllentiscle, Pistacia /entiscus e lllistó , B. retusum, l'aladern , Rhamnus alaternus, I 'an;:ot Rhamnus Iicyioides), tenen la capacitat de rebrotar de soca i/o d'alTel després del foco Es remarcable el gran desenvolupament horitzontal del sistema d'arrels del coscoll que no és destruH per 1 'incendio Per aquesta raó la colonització del sol nu es produeix en pocs mesos després de la pertorbació. Generalment els coscollars es desenvolupen en sois sobre cal caries, són sois prims i fissurals, conformant en conjunt una formació molt resilient al foco Segurament, per tractar-se de zones molt pedregoses, amb una elevada proporció d 'afloraments calcaris, no ha estat possible la utilització del seu sol per a conreu en el passat. Aixo explicaria la permanencia del coscoll i de les altres especies rebrotadores, ja que en Les arees cultivades s'arrencaven els arbustos i la colonització posterior del coscoll, i en gener al , la del genere Quercus, a través de lIavor és molt baixa (Laguna & Reyna, 1990; Vallejo, 1997). La gran capacitat regenerativa d'aquesta comunitat ha estat ampliament estudiada en diverses zones de la Conca Mediterrania. Els principals trets que es destaquen en aquests estudis són: - L' autosuccessió: la comunitat que regenera després del foc té la mateixa composició d'especies que la que tenia previament. Als 2-3 anys es produeix un maxim en el número d'especies i la diversitat pero després d'aquest període els valors retornen als nivells previs. -L'ocupació de sol colonitzable (una gran part de la superficie esta ocupada per afloraments calcaris) té 1I0c sobretot el primer any després del foc, contribuint-hi majoritariament dues especies: el coscoll i elllistó . L'evolució del recobriment total i de les especies principals en coscollars de Valencia al Ilarg deis tres primers anys després del foc mostra aquesta tendencia (Fig. 4), tenint en compte que una part de la superficie corresponia a afloraments calcaris. - El creixement vertical i 1 'acumulació de biomassa del cosco!l és més lent que I 'expansió horitzontal. Cañellas (199]) troba en coscollars de Buñol, una acumulació des de 4 (7 mesos després del foc) fins a 23 Mg/ha (40 anys). En les mateixes parcel.les 32 Ja s'ha vist que els coscollars són formacions amb una capacitat regenerativa molt gran després d' un foco Pero en coscollars de Valencia (Sot de Chera , Siete Aguas i Chiva) s'ha observat que si bé el recobriment de Q. cocc if era no es veu afectat per la recurrencia d'incendis sí que se'n veu disminuIda la seua capacitat d acumular biomassa (Fig. 8). També s'ha observat una disminució del recobriment de I'aulaga, planta que bi és present com a especie acompanyant en aquestes formacions, degut segurament a I' esgotament progressiu del seu banc de llavors. En fonnacions dominades per B.retusum en diverses localitats del N d' Alacant (Relleu, La Torre de les Mayanes i Castell de Castells), s'ha observat que I 'increment de la freqüencia d 'incendis pOltava a una millor resposta regenerativa després del foc de parcel·les experimentals amb una alta freqüencia respecte a I~s de baixa freqMncia, amb un increment superior tant del recobriment com de I'acumulació de biomassa (Abad et al., 1997). També s'observa que les parcel·les cremades més vegades , un cop havien a1Tibat a la fase reproductiva (1 any després del foc) presentaven més individus que provenien de llavor, de fonna que s'incrementava encara més la seu a capacitat de propagació i pem1anencia. L'increment del recobriment d'aquesta especie amb la major recurrencia d'incendis també s'observa en els coscollars de Valencia, on aquesta especie domina l'estrat herbaci. CONCLUSIONS La regeneració després d'un incendi pot ser molt variable en funció sobretot de la combinació del ti pus de sol i de la comunitat vegetal. Simplificant, es pot dir que formacions amb abundants especies rebrotadores i soIs sobre substrat de calcaries i dolomies tenen una capacitat de res posta al foc més eficient i es regeneren de fonna més rapida que formacions amb majoria d'especies germinadores i sois d'estructura compacta (margues o coI·luvis margo-calcaris). Dins de les fOllnacions més resilients, amb capacitat de rebrotar, es veuen afavorides aquelles que tenen un cicle vital més CUlt , basicament herbacies. La repetició deIs incendis o el manteniment del ritme actual pot conduir a I ' empobriment deis ecosistemes amb l'evolució a fonnacions cada cop menys complexes. AGRAIMENTS A Y. Ramon Vallejo, per apoltar suggeriments i idees a aquest escrit. La majoria de resultats que es presenten pro v enen del programa de recerca del CEAM sobre Restauració Forestal, finanyat per la Generalitat Valenciana i la Fundació Bancaixa , així com pels projectes europeus REDMED (EV5V-CT94-0475) i LUCIFER (ENV4CT96-0320). 33 BIBLIOGRAFÍA bad, N., Caturla , R. N. , Baeza , J., Bladé , c. , Vieira, F., Carbó , E., Valdecantos, A., Raventós, J., Alloza , J.A. , Escarré, A., Bellot , J. & Vallejo, R. 1997 . Regeneración de los montes quemados. In: Vallejo, VR.(ed). La restauración de la cubierta vegetal en la Comunidad Valenciana , CEAM , Valencia. pp. 51-148 . Baeza , M.J. , Raventos , J. and A. Escarré . 1998. Structural changes in relation to age in fireprone mediterranean shrubland In: III International Confer. on Forest Fire Research. 14th Conference on Fire and Forest Meteorology . Vol. Il, pp. 2567-2578 , Luso , 16/ 20 November 1998. Bautista S., Abad N., L10vet J., Bladé c. , Ferran A., Ponce 1.M., Caturla R.N. , Alloza J.A. , Bellot J. & Vallejo VR. 1997 . In: Vallejo , VR.(ed). Siembra de herbáceas y aplicación de mulch para la conservación de suelos afectados por incendios forestales. La restauración de la cubierta vegetal en la Comunidad Valenciana , CEAM , Valencia. pp . 395-434 . Bellot J., Bautista S., & Melia N. 1998. Post-fire regeneration in a semiarid pine forest as affected by the previous vegetation pattern. In: Mediterranean Des e rtifi cation. Res e ar ch Re sults and Poli cy implications. European Commission .. Cañellas 1. 1991. Ecología y manejo de matorrales de coscoja (Quercus coc cif era L.) en España. Investigación agraria. Sistemas y recursos forestales. INIA. vol. 0:25-34 . Caturla , R.N ., Guardia , R. & Raventós , 1. 1995 . Post-fire evolution of Brach y podium retusum. Eureco ' 95 Abstracts. 7th European Ecological Congress . Budapest , Hungary . p. 206 . Costa , M. 1986 . La vegetació al País Valencia. Universitat de Valencia. Secretariat de Publicacions. Daskalakou E.N. & Thanos C.A. 1997. Postfire establishment and survival of Aleppo pine seedlings . In: P. Balabanis , G. Eftichidis & R. Fantechi (eds.). Forest fire risk and management. Proceedings of the European School of Climatology and Natural Hazards course. Report EUR 16719 EN. European Commission. pp . 357-368. 34 De Luis M., Bae za M.J., y José Ra ve ntós. 1997. Análisis de las curvas de tempe - ra tura-tiempo en fuegos experimentales de aulagares de distinta edad. Enfoque a lternativo . Actas del 1 Co ngr eso Forestal Hisp a no-Luso , II Congreso Forestal Español. lrati 97. Tomo V pp . 143-14 8. Dell B., Hopkins A.J.M. & Lamont B. B. (e ds.) 19 86 . Res ilience in mediterraneantype ecosystems . Dr W. Junk Publisher s, Dordrecht. Ferran A., Serrasolsas l. & Vallejo VR. 1991 . Soil evolution after fire 011 Quercus ilex and Pinus halepensis forests. In: Res ponses of Forest Ecosystems to Environmental Changes. A. Teller P. Mathy & J.N .R. Jeff ers (E ds.). Elsevier , London. pp. 397-405. Ferran A, Delitti W. and Vallejo VR. 1998. Effects of different fire recurrel1ces in Quercus coccifera communities of the Valencia r eg ion (S pain ). In: D.X . Viegas (e d). Proc eed. HI Int ernational Confer. on Forest Fire Rese arch. 14th Conference on Fire and Fores t Meteorology. Vol. JI , pp. 1555-156 9, Luso, 16/ 20 November 1998. Giovannini G. 1994. The effect of fire on soi l quality . In: Sala M. & Rubio J.L. (eds.). Soil eros ion as a consequence of forest fires. Geoforma Edic iones. Logroño. pp. 1 5-27. Godron, M., Guillen, J.L., Poi ssonet, J., Poi sso net, P., Thiault, M. & Trabaud , L. 1 981. D yna mi cs and management of vegetat ion. In: Cast ri , F. Goodal, D. W. & Spec ht, R. Mediterranean-type shrublands, cap 16 (Ecosyste ms oft he world 11 ) EI sevier Sc, Publ. Como Amsterdan. Herranz J.M , Martínez-Sánchez J.J., Marín A. & Ferrand is P. 1997 . Postfire r egeneration of Pinus ha/epensis Miller in a semi-ar id ar ea in Alb acete province (southeastern Spain). Écoscie nce, 4 (1): 86-90. Josa, R., Arias, X. & Sole, A. 1994. Effects of slashburni ng on so me soil physical properties in an olm-oak coppice. In: Sala , M. & Rubio (eds.). So il erosi on as a consequence of forest fires. Geoforma Ediciones. Logroño. pp . 29-42. Kumm erow J. , Kummerow M . & Traba ud L. 1990. Fine root growt h dynamics of Quercus cocc(fera L. in the garr i gue of sou thern France. Vegetat io, 87: 37-44. 35 La guna E. & Reyna S. 1990. diferencias entre los óptimos natural y forestal de las vegetaciones v alencianas y alternativas futuras de gestión . Ecología , Fuera de serie , 1: 321-330. Ll ovet J., Bautista S. & Cerda-Bolinches A. 1994. Influencia de las lluvias otoñales sobre la respuesta hidrológica y erosiva pos-incendio de los suelos en ambiente semiárido . J. Arnáez , J.M. García Ruiz & A. Gómez Villar (eds .). Geomorfología en Espaiia. Sociedad E spañola de Geomorfología en España. Logroño. pp. 8 I -92. \1 ansanet C.M . 1987. Incendios forestale s en Alicante. Estudio de la evolución de la v egetación quemada. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante. Vol. 143. \1 inisterio de Agricultura , Pesca y Alimentación . 1995. Segundo Inventario Forestal Nacional , 1986-1995. Comunidad Valenciana . . a veh Z. 1974. Effects offíre in the Mediterranean region , pp. 401-434. In: T.T. Kozlowski & C. E. Ahlgren (eds.). Fire and ecosystems. Academic Press , New York. aveh Z. 1990. Fire in the Mediterranean: A landscape ecologica l perspective , pp . 120. In: J.G. Goldammer (ed.). SPB Academic Publishing , The Hague , The Netherlands. Pa pió, C. 1994. Ecologia del f oc i regeneració en garrigues i pinedes mediterranies. Institut d'Estudis Catalans . ASC VIII. Prieto F. 1995. Incendios. Jaque a los Ecosistemas Forestales Españoles . Análisis del problel~la por CC.AA . Informe elaborado para Greenpeace. á nchez J.R. 1997. Estimación de las pérdidas erosivas inducidas por las técnicas de preparación del suelo previa a la reforestación en el sur de la Comuni - dad Valenciana . Tesi doctoral. Universitat d' Alacant. S errasolsas I. 1994. Fertilitat de sois forestals afectats pel foco Dinamica del nitrogen i del fosfor. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Thanos C.A ., Daskalakou E.N. & Nikolaidou S. 1996. Early post-fíre regeneration of a Pinus halepensis forest on Mount Párnis , Greece. Journal of Vegetation Science , 7: 273-280 . 36 Trabaud L. & Campant C. 1991. Difficulté de recolonisation naturelle du pin de Salzmann Pinus nigra Arn . spp. salzmannii (Dunal) Franco apres incendie. Biological Conservation , 58: 329-343. Trabaud L. 1994. The effect of fire on nutrient losses and cycling in a Quercus coccifera garrigue (southern France) . Oecologia , 99: 379-386. Vallejo, VR . (ed). 1997. La restauración de la cubierta vegetal en la Comunidad Valenciana, CEAM , Valencia. Vallejo VR. & Alloza J.A. 1998. The restoration of burn~d lands: the case of Eastern Spain. In: Moreno J.M . ( ed.) . Large Forest Fires , pp. 91-108. Backhuys Publishers , Leiden , The Netherlands .