L'Estel, Nº 30 (juliol-setembre 2000) 

N.º 30 JULlOL - AGOST - SETEMBRE 2000 CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ Poble de Gúdar Foto: Anna Bueso -Portada: Cim del Ezkaurre - Val! de Zuriza (Pirineus Navarresos). -Foto: Anna Bueso. -Les opinions deis autors no han de coincidir necessariament amb les del Consell de Redacóó. •SEU DEL C.E.C.- Isabel Ferrer, 60 - Te!. yFax 964 234490 -CASTELLÓ. HORARI.- Dimecres idivendres, de 20 a21'30 hores. FORMAD'INSCRIPCIÓ ALES ACTIVITATS.- Adre~ar-se al e.E.e. una setmana abans de l'activitat com a mínimo No cal ser soci per participar-hi. •FORMA D'ASSOCIAR-SE: -Complimentar la fitxa il'ordre de dorniciliació bancaria que se us lliurara al C.E.C. . -Portar dues fotografies tamany carnet. -Abonar la quota d'inscripció. EDITA: C. E. C. Centre Excursionista de Castelló. ADRECA: C/lsabel Ferrer, 60 - Te!. 964234490 - Castelló. DIPOSIT LEGAL: CS-77-1993. EQUIP DE REDACCIÓ: Enric Forcada, Dolors Usó, Anna Sueso, Joan Caries Figas, Toni Calduch. COORDINACIÓ: Rosa Garcia. IMPRESSIÓ IMAQUETACIÓ: Impremta La Gavina. -Aquesta revista esta confeccionada amb paper reciclat 100 x 1 OO. í"DEX • - Editorial . - Un dia de Marxa: La Codonyera-Belmonte de San José .. - Avui Parla: El Molí de I'Hospital de Borriana . - Euro Rando 2001 . - Activitats Previstes . - Programa d'activitats: 3." trimestre 2000 . - Retalls Etnografics . - Relacions amb altres entitats: Centre Excursionista de Benicassim . • Racó del Foc ~ . - Racó Literari . Pagines 1 2 5 8 13 14 17 18 19 20 C; ~------L-'-es-te-l-*-lEDITORIAL TDTA PEDRA FA PARET ... per Rosa Garcia Normalment la gent s'inscriu deforma voluntaria ales associacions, comara al CE.C., i, sempre parlant en general ideixant de banda els casos particulars, hi ha temporades en que es comenta el grau de participaci6 de les persones. Hi existeixen dues actituds extremes, son els "maneguetes" iels "passotes", pero ni la militimcia extrema ni el desinterés total s6n bons per les organitzacions, la clau de l'harmonia podria ser que una majoria estigués motivada per participar. De vegades diem que no tenim temps, pero, no ens enganyem, quan una cosa ens agrada, ens impliquem i, de temps, en trobem... Ara bé, per estar motivats cal sentir les activitats del CE.C., isentir-les com anostres per tal de portar-les endavant, ja que els socis som els protagonistes (que no expectadors), nosaltres les organitzem, nosaltres les compartim inosaltres les gaudim. Al C EC. hi ha molts projectes en marxa, cadascú participa en el que més li agrada, per aixo tenim gent que prepara excursions, gent que porta les activitats infantils, altres que van treballar ales Mallades, gent que estem a la revista ialtres publicacions (per cert,ja tenimpublicatelGR-33), al marcatge de camins, aprojectes culturals, etc... pero no s6n una majoria. F6ra convenient que s'inpliqués més gent: tota pedrafa paret itota passafa camí, ientre tots hem de continuar-los i n'hem d'obrir de nous. Tots els anys es fa una convocatoria per plantejar les activitats, acudiu, opregunteu en secretaria pels l!ncarregats i us informarem. 1ara, dins de la mateixa línia pero canviant una mica el tema, parlem d'una activitat en la qual participa cada any molta gent: la Pujada aPeu en un dia aPenyagolosa. Enguany 500pessetes de la inscripci6 de cadaparticipant estan destinades ala Creu Roja, que, comja sabeu, és un organisme que treballa dia adia en tasques humanitaries. Es clar que 500 pessetes no son un compromís per la solidaritat, calen altresfets mésferms per acabar amb la desigualtat ila pobresa, pero volen ser un punt de reflexi6 iuna aposta pel compromís personal: també des d'un Centre Excursionista es potser sensible, solidari icrear actituts que ens porten auna major entesa entre les persones. Tot el que reforce la convivencia ila cooperació, benvingutsiga. Amés amés d'optar per la solidaritat, també volem que l'esforr siga solidari: pensem en la tasca deis guies, que a totes les excursions tracten de.mantenir el grup, intentant harmonitzar el ritme deis més rapids amb el deis més lents, per tal defer de l' excursió un viatge on es gaudeix del paisatge ide les relacions entre les persones. Peraixo en una excursiótanforta com la Pujada aPeu en un dia (61 Km), s'ha intentat queamb calma esfara el camí, ja que en 15hores hi ha temps suficient, iel més important és que hi arriben tots ibé, no l'horari. Defet, aquest any la gent ha anat més agrupada i hafet estones de descans, sense angoixa, ni situasionsfisiques límit, com altres anys. Aquestpunts es van normalitzant, iaixíhaura de ser atotes les excursions: caldra un esforr deis lents per anar més de pressa, i a l'inrevés pels més rapids. 1aixícom diuen Ralf Massanés /Jordi Miralles en el seu llibre "Ecologia de cada dia". (Ed. Blume): L' excursionisme és una activitat vital que persegueixconviure amb el companys de travessa, on cadascun deis seus components ha de ser com un puzzle: cada membre s'ha d'engalzar amb els altres sensefissures. Per aixo,perdamunt de tot, el bon excursionista vol compartir elsfenomens, les observacions i Les recerques que ofereix el medi natural... * * * * * * cl L_'e_st_e_l_*_2--J Per Paco Navarro LA CODONYERA - BELMONTE DE SAN JOSÉ Al comen9ament, al' entradadel riu, et trobes amb el molí Siscar, amb el seu xicotet aqüeducte,després, ifms aplegar aun assut menut, el recorregut va per dins de la sequiaque portava l'aigua al molí, pero... no us conteresmés; aneu,recorreu-Io,perqueel que jo us diga no potmai suplir la preciositat del recorregut. veure. La continuació del senderesta al'esquerra, abans d'aplegar als ulis del'aqüeducte,ipujafins alapartde darreredel molí,ones potveure encara la bassa on es recollia l' aigua per quant es tenia de moldre. Des de la bassa, el sender continua per l'esquerra, seguint la sequia que portava l'aigua. I ll@fiYJ[fJ~ I El senderbaixa al Barranc Fondo, el travessa igira ala dreta, on, de manera immediata, trobem l' aqüeducte del molí Siscar, que anirem a TEMPS: 150 minuts QUILOMETRES: 10-12 PLANOL: S.G.E. 495 CASTELLSERAS Escala 1:50.000 Aladretahiha unabalmagran tancadaamb pedres unides perfang, tova otapial, per tancar el ramat. El sender continua perla sequia per la qual anavem. BELLMUNT 661 m. 00.21' 00.03' Apleguem al'assut, des d'on s'agafa l'aiguapel molíSiscar; aquífinalitza la sequia. Travessem el riu per l' assut iseguim el sender pell' altre marge, el de la dreta. Apocs rninuts (3') al'esquerra,al'altrabandadelriu veiem les covetes de Santiaguetidels Encantats. El sender deixa ala dreta una mena de pistaicontinuaperbaix d'unes grans roques, i, creuant el barranc perun pontetde fusta, remunta pe!'marge esquerre. En remuntar, a l'esquerra veiem un sender que baixa; és el que portaa les covetes. Un copfeta laremuntada,el sendervacap ala dreta. 00.48' 00.51' .. BARRANCO HONDO .. (Riu Mezquin ) PARCIAL 00.00' 00.27' LA CODONYERA 4411 m. 00.27' Eixim del poble de la Codonyera pel Carrer de la Herreria; continuem peruna pista en direcció SW, deixant pistes adreta (3 ') iesquerra (3 '); apleguem on finalitza la pista icomen9a el sender. TOTAL 00.00' El recorregut, molt senzill iadequat per atota mena de persones amants del caminar,comen9aal poble de la Codonyera, ala província de Tero1,dins del territori delimitatpels pobles de Monroyo, Calanda iValderrobres. Es tracta de la zona de Terol onencarapodemespressar-nos en la nostra liengua. Com el recorregut és pel costat d'un riu obarranc, us recordem que les situacions "dreta, esquerra" es refereixen sempre al sentit de la marxa,que en aquestaocasió remuntael riu (ortodoxamentparlant,quant es parla d'un barranc ide dreta o esquerra,semprees faenfunció de la direcció de l'aigua,és dir aigües avail). Enaquestaocasióelrecorregutés perles terres terolenques que liinden amb Catalunya iels ports de Castelió. La rutaés coneguda amb lageneralització de"SenderosdelMezquin", perque practicamenttotel recorregut va per dins del "Barranco Hondo", cap9alera del riu Mezquín. Per aixü aladescripció del recorregutigual utilitzaremladenominació barranc com la de riu. -* , ---- ~ t *MoIl Sisear 1000 900 lOO 700 lOO 500 400 300 200 100 oo Tot el recorregut es fa seguint el PR-3, pel costat del riu, unes vegades pel marge dret id' altres per l' esquerre, i esta pIe d'abrics 00 antigamentes tancaven els ramats. Es tracta d'un lioc encantadori, totique per aplegar-hi calen dues hores de cotxe, realment valla pena anar-m. L'accés més rncil és la Carretera Nacional 232, per Morelia, Port de Torremiró iMonroyo. cl L_'e_s_te_I_*_3_ Creuem un barranquet, dins d'ell estalacovadel Baso (un "baso"és un rose fet de suro). Passem per baix d'unagran roca,entreellaiel barranco LA CODONYERA -BELMONTE ( Terol ) 95' / -, " PLANOL DE I~ /SITUACIÓ 91' l:.,.~ \. \\\ ~,I (J 80' .. \/ BALMA -r \ J~~ 1 ...... .J !::'IKt:I_~\~ '-\.'\+ BALMA ~ ,.,." \\\ KOCA_~\ (¡- , COVA DEL" 1 ~\ BASO \ , ... \\ 54' \.s:,~\ /' COVA DE SANTIAGUET CaVES _, \,- DELS '" ".,,-' ASSUT 51' ENCANTATS ~ 1 ~ BALMA 48' \ ~ ,,\, SENDER_\ /MOLl SISCAR 32' \. . :f ¿ _AQU!:uucll:: BASSA ---... I 1 '-BcD. HONDO ) I ~~/23' ~/PR-3 Í\ ~ IS SW PISTA-- ... LA CUUUNYt.HA BELMONTE DEL , MEZQUIN _PISTA ---lOS' \\ (\ --, lO " ++'/ 97' ~I "\: , .\ , ", I 1\, .... ./ 00.13' 00.05' 00.11' 01.04' 01.15' Aladreta,contra el barranc comencen les barreres de protecció, ja que el sender passa per espais que tindrien cert perill si aquestes no estigueren; deixem a l'esquerra unes balrnes ipassem un estret entre dos roqueres. 01.20' Creuem un altre cop el barranc i, en aplegar a l'altra banda, enfront d'un altra balrna,pugem per la dreta; en arribar dalt girem al'esquerra i, pujantentre unaroquera menuda,continuem al' esquerra. cl L _'_es_t_el_*_4_ Apleguem auna pista que ve de l'esquerra, creuant el barranc; la seguim per la dreta ipoc temps després (1 ') a la dreta, ens trobem un caseta que pareix un "merendero", nosaltres continuem per la pista, Apleguem aun lloc on hi ha una preciosa vistadel recorregut que hem fet, que podem admirar protegits per unes barreresiidentificarles coses per una taula de pedra on esta el planol del recorregut ialtres explicacions interessants. Seguim endavant uns minuts,fins que el barranc es divideix. 00.26' * * * Folo: Rosa Garcia Tant el poble de la Codonyera (el toponim li ve de ser en el seu temps alguna plantació de codonys) com el poble de Belmonte del Mezquín o de SanJosé, són dos poblesencantadors, amb eixe sabor iolor deIs llocs tranquils, assossegats on la pau ila tranquil·litat del propi poble idel seu entom es fa senyera. 02.30' Apleguem al pont medieval de la Miranda, el creuem; ala dreta hi ha la carretera d'accés al poble i allí mateix, al'esquerra de la carretera és el poble de Belmontedel Mezquín ode San José. gem per dins, creuem un altra vegadael barranc ieiximauna pista; a l' esquerra hi ha un molí; nosaltres continuem per la dreta, per la pista i separant-nos del barranco Ponl del Molí de Sisear 00.07' Creuemel barranc ianem ala xopera menuda que rode02.04' 00.12' Falo: Anna Sueso Creuem un barranquet ientrem auna mena de pista, que irnmediatarnent deixem per un sender al'esquerra; aquí tenim de vigilar,puix hi ha un sender que baixa al barranc fondo ino és eixe: el nostre manté l'altura; passa per una mena de roques llises fins que, a1'altura d'una xopera menuda, baixa al barranco deixant-Io ala dreta; apocs metres (l ') al' esquerra, comen<¡;a un sender, abandonem la pista iseguim el sender; a l' esquerraencaratenim el barranc (no el deixarem fms aplegaraBelmonte). 01.52' 00.10' 00.04' 00.11' 01.45' Creuem el barranc iremuntem un poquetpertal de situar-nos daltde1'altre barranc que remuntem; passem unes altres proteccions a la nostra esquerra. Per aplegar auna d'elles, pugem (l metre) per unes nanses de metall que estan fixades ala roca i despres continuem per la vora d'una balrna, protegits per unes altres baranes. Senders del Mezquín 01.35' 01.31' cl L _'e_s_te_I_*_5_ per Vicent Cubedo El Molí dE l'HospiTAl dEsApAREixERA pER dEsídiA dE MolTS Es tracta d 'un edifici amb un entom molt característic que els borrianencs tenen oblidat,tot iqueestainelos al cataleg del Patrimoni Arquitectonic de Borriana. Es troba en mnes perque el seu propietari, Ramón Serrano Suñer, segons ha manifestat através del seu procurador, Juan Diego, no vol gastar ni una pesseta en la seua reparació, ni vendre'l,ni donar-lo nicedir-lo,inomés espera que el temps el fa~a desapareixer. Es el molí més antic de Borriana; se'n diu del'Hospitalperque,totiessent un molí arab, existeix docurnentació segons la qual el Rei En Jaurne el va donar a l'Ordre de l'Hospital; per tant m'atrevisc adir que aquest edifici és, juntament amb la sequia de la Tanda, sobre la qual esta constrult, un deis Salt d'aigua enginys més antics de la ciutat, si no el més antic de tots. Ja fa dos anys que es comentavaque, per tal d'aliniarla Tanda, el Sindicatde Regs de Borriana,ambelconsentirnent del procurador del propietari, anava a enderrocarel molí.1fou aleshores quan vaig decidirsol,licitara l' Ajuntamentel grau de protecció de l' edifici, itractar aixíalrnenys de retardar l' enderroc ila desaparició del'edifici,teninten compte que havia passat el mateix amb uns altres cinc molins queel Sindicattambé havia ja fet desapareixer, seguint una idea equivocada del que és el progrés. Després d'haver aconseguitelcertificat, signatpel Secretari i l' Alcalde,no em vaigquedaresperantque feren quelFoto: Anna Suaso com (i ara es pot veure ben bé que el que han fet és oblidar-se'n). Vaig escriure ala Directora General del Patrirnoni Historic-Artístic,Carmen Pérez,i al SotsdirectorTerritorial deCultura,José Luís Gil, al President del Sindicat de Regs, Juan Amal, ial propietari del molí, Ramón Serrano Suñer, i a més a més ala premsa: "Mediterráneo", "El Mundo"...,i en estendre's lanoticiaem van fer unaentrevista ala TV 4deVuaReal,idesprés un altra, alaqual, segons el periodista, havien promés assistir l' alcalde iel conseller de cultura de l' Ajuntamentde Borriana,el president del Sindicat de Regs i l' administrador del molí. Vam estar 20 minuts esperant-Ios, ino hi van venir ni es van excusar, per laqual cosa l' entrevistaes , va fer amb les absencies esmentades. Desprésvaig assabentar-me de que van DESCOMPTE ESPECIAL C. E. C. Q'Donnell,3 12001 CASTELLÓ CI L_'_e_st_el_*_6_ haver-hi pressions per part de l' Ajuntament de Borriana per tal que no es dugués aterrne l'emissió. Vaig seguir insistint perentrevistarme amb Carmen Pérez, iper fi vaig aconseguir unareunió al seu despatx pel dia 15 de gener del 98, ala qual també van assistir Enrique Pérez, director del Museu Etnologic de Valencia,Francesc Llop i l' esmentatJosé Luís Gil. Després d'unaconversa concreta sobre el tema, Carmen Pérez li va dir aJosé Luís Gil "Pepe, jcómpralo!". Doncs bé, ara us vull contar una anecdota: el dia que va eixir la primera ressenya al "Mediterráneo", jo estava parlant amb el director del Museu Arqueologic de la Plana Baixa, situat a Borriana,NorbertMesado,iva apareixer José Luís Gil, que jo no coneixia aleshores, amb el periOdic ala ma ifent lloances de la notícia, ivolent coneixer més coses sobre el tema.1quan Norbert li va dir que havia estat jo qui havia tingut aquella iniciativa, em va prometre totel seu recolzamentilaseua ajuda, itot el que calgués. Així quan la seua cap Carmen Pérez li va encornanar l' assumpte iemva dirque ern tindriainformat, al comenr;:ament tot eren excuses iplanys, i araja fa 18 mesos que no en se res. Jo ja se que aquest tema del molí afecta molta gent, pero tanrnateix, hi ha una persona que, malgrat que haja parlatdiversos cops amb eH, encarano se si jugad' un costato de l' altre: es tracta de Juan Manuel Traver, aleshores consellerd'urbanisme,que al comen~a mentern va aconseguirel certificatque trigava en arribar, iva agilitzar els trarnits. També vam anar aveure el molí perque ell no sabia on era, iaixÍ es van quedar les coses: se'n va desentendre. Esticdeciditareprendre les gestions tan aviat com tinga temps, ja que no pense deixar que el molí caiga sense haver fet tot el possible per evitar-ho; tinc intenció d' escriure ainstancies superiors ales que he anomenat acÍ, adjuntant la docurnentació pertinent, i, si cal, estudiaré les lleis adients, isi mestrestant el molí cau acausa de l'abandonament, publicaré ala premsa unaesquela amb els noms de to18 aquells que l'hauran deixat morir. Tanmateix vull fer palés el recolzamentdel claustre de professors de1'Institut Jaurne 1de Borriana, que van publicar al "Mediterráneo" una carta titolada"Endefensa del Molíde I'Hospital de Borriana", el dilluns 29 de desembre de 1997. Nota de la redacció. Aquestarticle Vicent I'acompanya de les instancies que ha fet atotes les adrninistracions així com el text del llibre Borriana en su historia: "MOLI DE L'HOSPITAL.Sesitúa en la Subirana, entre el Ull de Nicolau y el de la Vila. Al molino se llega cómodamente desde el Camí d'Onda: o bien siguiendo el sendero que colinda con el margen izquierdo de la Subirana, oentrando por el Camí del Molí, cerca ya de Alquerías Su casalsufrió hacia 1940 una profunda reforma quealteró suarquitectura popular, conservándose de lo añejo el desbromadory el carcau, y junto auna de las entradas al molino un pequeño escudo de piedra con una cruz recta volteada por filacterias. Popularmente, hoy se le conoce como Molí de Paco León, ytambién La Farinera. Conserva en buenestado sus ingeniosymáquinasrecientes de la casa Canal, sucursal catalana de lafirma Pane S. A. Sobre 1900 era su propietario D. Caspar Juan, cuya hija casaría en segundas nupcias con D. Francisco León Fondemora, pariente del exministro D. Ramón Serrano Suñer, dueño actual del inmueble. En la mentada fecha lo tendría enarriendo D. Manuel Cubedo Fandos, quien lo dejaba en 1925, tomándolo una de las familias Segarra de Vall d'Uixó. Con posterioridad a1936 el arriendo pertenecía a D.Francisco Vallés Arnau, vecino de la antedicha localidad. En la difícildécada de los años cuarentafue, también, Molf de I'Hospital Falo: Anna Bueso cl L_'e_s_te_I_* _7---..j fábrica de harinas, ~on la denominación de Ntra. Sra. de la Misericordia. Dejó de moler el año 1970, siendo capataz D. Vte. González Simó. Según los datos que mandó recopilar Campoamor, el Molino del Hospital molía anualmente 4320fanegas (unos 144.720 litros) de grano. Fue, también, molino arrocero. Sin ninguna duda es el principal molino maquilero de Burriana yel de mayor antigüedad, pues D. Jaime 1 -como ya quedó dicho-, lo dio primeramente aD. Fernando Pérez de Pina, yluego alos Caballeros del Hospital, reservándose la quinta parte del' inmueble yde sus ganancias. Conposterioridad, en el asedio aFoyos (25VI-1235),renunciaba en favor del Maestre del Hospital Hugo de Fullalquer «aquella quinta parte que nos reservamos en vuestro molino de Burriana». En elaño 1609 se inventarían los bienes de la Encomienda que la Orden de Montesa tiene en Burriana (la cual heredaría en el Reino de Valencia los bienes que habían pertenecido ala Orden del Hospital de San Juan de Jerusalén), entre supatrimonio encontraremos «un molí fariner amb dos moles molentsycorrents situatyposat en la arta de dita vila, en la partidadita del Camí de Onda, posat yfabricat sobre la (:equia Majar, vulgarment nomenat lo molídel Espital, segonsque afronta amb terres de la alqueria de Joan March Rafell yamb terres del rajolarde dita vila... lo qualmolíes tot de una cuberta de caña ytheula amb una cuyneta chica yamb un aposent chiq aon te lo llit lo moliner, yuna cavallerisa ... ». Aprincipios del siglo XVIII el molino lo tendría arrendado aMontesa, Francisco Bux, el cualdejaría elarriendo en 1734. Por escritura de fecha 29 de junio del citado año sabremos que Montesa teníaparaelmolino, que seguía llamándose del Hospital, unnuevoarrendador, Pedro Daudí, yante un representante de la Orden, elDoctorManuel Montesinos «poder habiente del Sr. Comendador de dicha Encomienda» y elpropio molinero, Vicente Aymerich, se hace nuevo contrato de arriendo en el cual figurarán los bienes muebles del molino: «Memorial yanotamiento de las alhajas einstrumentos (que) se han encontrado en el molino del Hospital de la Señoría de Montesa de la Villa de Burriana" que acíel reproduüu. Esperem comtribuir amb aquesta tasca ique Part posterior la difusió d'aquest article fa~a concient . a més gent ientre tots fem que aquest tresors del passat no desaparega ien el futur puga ser visitat iadmirat per les noves generacions, perque, com diu Vicentalainstancia adre~ada aCarmen Pérez, Directora General de Patrirnoni Historico-Artístic: "En mi opinión el edificio ytoda la maquinaria aun son recuperables e incluso podríafuncionar de nuevo paramostrarlo acolegios,entidades culturales, etc., opersonas interesadas (me viene ala memoria la Herrería de Compludo, en el Camino de Santiago, tramo leonés yque aún funciona)". Si algÚ te més dades, ovol aportar algunes idees,que passe pel e.E.e. iles recollirem; esperemque el desinterés o la desídia no ens guanyen. * * * Foto: Anna Sueso 5.995 Ptes. * Indosol, fins +4 i fins -6 suma cilindre i esfera. Colors marró D, verd D ¡gris. * Fins al 31 de juliol o fi d' existencies. GRADUA LES TEUES ULLERES DE SOL PER 4.990 Ptes. MES* SUN SPICE C/ Major, 16 • Te!. y Fax 964 235 312 12001 CASTELLÓ M~Y.OR OPTICA PREUS ESTREllA dE Sol A Solo .. cl L'e_ste_l *_1_ 41 PROGRAMA D· flCTIVITflTS PEL TERCER TRIMESTRE DE ZOOO • DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ Patrocinades per l'Excma. Diputació de Castelló • N O T E S: l.- Recordem o/s porticipants que les excursions es programen per tal de fer-Ies en grup i no és convenient anar per l/iure. Aixó di~ culta la tasca del responsable de cada excursió, pot ser perillós en algunes circumstimcies ; causar mo/esties al conjunt 2.- És molt conven;ent assabentar-se de les caracteristiques de cada excursió abans d'inscriure-s'hi, per comprovar si es corresponen amb les possibilitats de cadascú ; també per portar I'equipament adient al recorregut En tot cas us recordem que la participació es (a assumint cada persona el risc corresponent 3.- El Centre podra introduir canvis en la programació si les circumstóncies ho aconsel/en. 4.- Cal passar pel Centre, per a con~rmar detal/s, 'hora i l/oc d'eixida i i~scriure's abans de les excursions. Aju Matarranya Collado de Gistau Foto: Anna Sueso Foto: Pascual Fuster Dies 8 i 9 de JULIOL RIUS MATARRANYA 1ULLDEMÓ •Dificultat: *** •Itinerari aproximat: -Primer dia: Fredes -GR-7 -Refugi de la Font Ferrera - Xaletdel Rei -Barranc d'En Robera-Fontdel Teix -Riu Matarranya -Les Gúbies del Parrissal -Mas de Lluvia -Beseit. -Segon dia: Beseit - Canú de la Pesquera - Cova de Sinto -Estrets de RegatxolUllals de la Figuerassa -Saltdel Cabrit -Tornada aBeseit. Hi haura dinar ibany allloc de costum. •Instruccions específiques: Cal portaresmorzaridinar pel primer dia. També es recomana el banyador, sabatilles d'aigua iuna bossa de plastic oflotador per ala motxilla. •Encarregatde I'excursió: Paco Foix. Dies del 22 al 30 de JULIOL VALL DE BENASC •Dificultat: *** •Itinerariaproximat: Es faran itineraris diferents perlaVall deBenasc.PerexempIe el dia 23 esta prevista l'ascensió al Clarabide ial pic de Gias iexcursió alternativa als ibons de Batisielles. El 25 esta prevista l'ascensió al Bachimala,el 26 al Forqueta iel 27 Posets perla Canal Fonda. El 28 Forcau -Eriste -Renclusa iel 29 l' Aneto olaTuca de Mulleres. Hi ha unaplanificació molt rnés detallada que podeu sol,licitar al Centre si hi esteu interessats. •Instruccions específiques: Es molt convenient estar federat. Atots els refugis hi ha mantes is'hi pot menjár iJo cuinar. Material: el normal pels Pirineus, roba d'aigua, de recanvi, ialguna pe¡ya d'abric, botes com amínim, bastó, etc. EIs grampons iel piolet poden llogar-se aBenasc, pero possiblement només calguen per a l' Aneto. • E~carregat de I'excursió: Guillem Pérez. cl L'e_stel_* _ 15 1 Mapa Catedral de Santiago -Puerta Santa Dies del 5al 13 d' AGOST EXCURSIÓ AL PARC NACIONAL DE LA SERRA DE CAZORLA •Dificultat: ** • Itinerari aproximat: Després de tres anys de fer senderisme pel País Basc iLa Rioja, aquest Agostcanviarem de latitud iens n'aniremal Parc Nacional de laSerra de Cazorla. Farem totes les rutes classiques de la zona, com ara: Llacunes de Valdeazores iAigües Negres, Barranc del Guadalentin, Barranc del Garbanzal inaixement del Guadalquivir, Torcal de Linares, etc. Gaudirem de la seuagastronomia itots els altres encants de la zona. •Instruccions específiques: Es donaran ales reunions previes. • Encarregats de I'excursió: Guillermo Coll iM.aJosé Orlandes. Dies deiS al 20 d' AGOST CAMI DE SANTIAGO (PRIMERA PART) •Dificultat: *** • Itinerari aproximat: Es tracta de fer tot el Camí de Santiago en dos anys. La primera part la farem enguany, coincidint amb la fi del mil·len·ni. Seran tretze dies de marxa amb tot allo necessari ala motxilla, sense recolzament de cap tipus. L'eixida es fara de Somport. •Instruccionsespecífiques: Ateses les característiques del recorregut, es donaran al moment de la inscripció. Hi ha un límit de 20 places iel darrer dia per inscriure's és e12l de juliol... • Encarregats de I'excursió: Paco Navarro iFerran Martinavarro. Bera de Bidasoa Foto: Anna Bueso Dies del 2al 10 de SETEMBRE PIRINEUS GR-ll •Dificultat: *** • Itinerari aproximat: Aquest any farem la travessa del Pirineu Navarrés, potser el més encisador de tot el Pirineu, on la verdor deIs seuscamps contrasta amb la profunditat deIs seus boscos. Els pobles com Isaba, Otsayu-Orbaiceta, Burguete i tants altres, tenen l'encant deIs pobles que han conservat llurs arrels. Passarem pel bosc d'Irati, irnmensa fageda que quasi bé no et deixa veure el sol, i per la vall de Roncal, amb el seu famós formatge. Entrarem de tant en tant a Fran<;:a per les mugues ivisitarem el Santuari d'Idoia, Roncesvalles itantes altres coses que omplen els sentits i, finalment, arribarerri al cap Higuer, al Cantabric,l'extrem OestdeIs Pirineus iperacabar, com no, un sopar aSan Sebastiano •Instruccions específiques: Ateses les característiques de la marxa es donaran en inscriure's. Hi ha un lírnit de 25 places i el darrer dia per ainscriure's és el 14 de juliol. • Encarregat de I'excursió: Paco Navarro. cl L _'e_s_te_I_*_16---11 • Els inscrits amb posterioritatromandran en reserva. Per motius de reserva d·allogament. el plac; per aapuntar-se aI'excursió acabara el dia 15 de setembre. Dies 23 i 24 de SETEMBRE VILAFRANCA -MIRAMBEL -CANTAVIEJA •Dificultat: *** •Itinerari aproximat: -Primer dia: Eixirem de Vilafranca pel camí del Portell, passant per la Creu de SantFelip ielMasRoig,peradavallarcap alaramblaCelumbres. En creuar-la,pujarem al Portell, des d'on agafarem el camí de les Alberedes, on dinarem. Després per Torre Camanyes,el Mas de Santa Anica, el Mas de Marín iel Mas de Torreta, ens dirigirem cap aMirambel on aplegarem després de creuar el riu Cantaviejapels voltants de l' ermitadel Pilar. Distanciaarecorrer: 16 km. aprox. -Segon dia: Agafarem el GR-8 en direcció a Cantavieja fins l'ermita de Sant Cristóbal, on el deixarem per davallar cap al riu Cantavieja pel Barranc del Ojal, passant pel Molino del Batán. Creuarem el riu per tornar aagafar el riu itornar a agafar el GR-8 per pujar aCantavieja, finalitzant l'excursió. Distancia arecorrer: 16 km. aprox. Es tracta d' unaexcursió sensedesnivells importants, on només cal valorar la distanciaarecórrer ielfet que gran partdelrecorregut passa per assagadors isendesprou -descompostos,amb moltapedrasolta.Caldoncs,estaracostumatacaminarperaquest tipus de terreny. •Instruccions específiques: Cal portar l'esmorzar idinardel primer dia. El menjar del segon dia es podra comprar aMirambel. No cal dur sac ni estoreta. •Encarregat de I'excursió: Joan CarIes Figas. Foto: Anna BuesoCamí Cuba-Canlavieja Peiró de Sanl Joan de Penyagolosa Foto: Anna Bueso Dia 30 de SETEMBRE EXCURSIO INFANTIL PEL PENYAGOLOSA •Dificultat: * • ltinerari aproximat: Es fara l'itinerari n.o 7 -PRV 70, del llibre "PENYAGOLOSA, EXCURSIONS A PED", editat pel Centre. Sant Joan de Penyagolosa -Barranc de l' Avellanar -Fonteta de 1'Esquilador -Mas de les Xiquetes -Mas de Benages -FontdelPleit-Font Troba-ElCorralico-ForndeIs Valencians -Font delaCambreta-BarrancdelaTeixera-Barranc de Penyagolosa -SantJoan de Penyagolosa. •Instruccions específiques: Portar esmorzar idinar. •Encarregatde I'excursió: Miguel González. PROPERES ACTIVITATS • OCTUBRE •• NOVEMBRE •• DE5EMBRE • Dies 7i 8: ASCENSIO AL PUIG CAMPANA Dies 4i 5: EL TORO· TORRUAS • CAMARENA Dies 2i 3: RUTA DEL CISTER Dies del12 a115: APLEC EXCURSIONISTA A LA CERDANYA Dies 21 i 22: SANT JOAN • SAN VICENTE· MONTAN (GR·7) Día 29: BENAFIGOS - VlSTABELLA Dia 18: EXCURSIO INFANTIL A VOBSERVATORI D'ALCORA Dia 19: SERRA D'EN GALCERAN • ALBOCASSER Dia 16: EXCURSIO INFANTIL A LA COVA D'AHIN Dia 17: LES AGULLES DE SANTA AGUEDA cl L'es_tel_* 17 1 Un deIs apartats més interessants del manuscrit de les "Almonedes deIs pobells de Miquel Traver", de 1647 (L'ESTEL 28, 15),"és el deis vestits icomplements, amb molta informació sobre ells d'un moment iun espai ben precisos, iper aixo molt profitós per aqualsevol indumentarista. Transcrit literalment és com segueix: Dosparells de Alforges usades. Tres Bahosalls Usats. Un Bahosall nou. Dos Bahosalls yuna carota tot Usat. Un holquer ah Rissa per la vora usat de llens yuna Randa per la vora. Una Bosa de novia. Unes calres de drap. Unes calces tenades usades. Una capsa Usada. Dos carotetes yun Bahosalltot Usat. Una carotina nova. Una casaca Burella Usada. Una coixinera de Rissa Bastarda. Un coset Baix Nou en sinch Revets de tafeta morat. Un coset naranjat d' estameñia ja usaten quatre RevetsBlaus de tafela. Un coset Baix Naranjat en manegues de estamenia ah quatre passamans Usal. Un coset de tafeta tenat usat. Un coset Blau de estamenia Cordellada ahpassamans lambe Usat. Dos trocets de coto Usats. Un cuhertor. Un cuhertor Blau. Un davantal de llanilla de diferents colors. Un davantalet vello Deu emhocadors Usats. Una espasa ah Bayna ycaigudes. Unes estovalles Usades de cotolina tirant setPamps de llargaria. Unes estovalles velles. Unes estovalletes de cotolina usades. Unes estovalletes velles. Unafaixa de Cotolina usada. Unafaixa de color usada. Unesfaldetes verdes d' estameñaah sis passamans Vermells usades ah serca vermella. Unesfaldetes verdes d' estameñaab tres Revetsserca naranjada usades. Unes faldetes naranjades Usades ab tres Revets sercaverda. Unesfaldetes Blaves usades en tres Revets sercavermella. Unes faldetes d'estameña Plana Naranjades Usades ah sinch passamans sercablava. Unesfaldetes Vermelles de estameñia Plana usades en quatre passamans Verts serca naranjada. Mija lliura de canem. Mija lliura de cor de canem. Una capa Blava de capilla trespuntada de seda. Una capa Burella de capilla Bona ynova. Una capaBurella de maneres usada. Un capot yuns saraguells Blaus Usats. Un capotnegre ysaraguells negres ab Botons tambe negres tol usal. Un capotillo yun saraguells Burells Usats. Anel's de Faixa cl L'e_ste_l *_1_ 81 Gipo usat tenat. Gipo negre de estameña usat. Un gipo de Penasco nou. Unes manegues Verdes. Unes manegues Verdes d' estameñia Usades. Una mantellina garrofada en tres Revets de sercavermella. Un paneret ab huyt torcaboques Usats. Dosparells de puñiets. Parells de puñiets. Una Rissa de fil Rovellat. Un tros de rissa. CENTRE Una ropilla usada. Un Rosari oripellat. Una Saboyana de estamenia Blava usada ab tafeta moratperles Vores. Una Saboyana morada usada en tafeta moratyes d' estameña Plana. Una Saboyana d'estameña Plana Blanca Usada. Un saraguells. Uns saraguellsde drap BurellNous. Un tovallo Usat. Tres vels usats. Unes Vetetes. Benicassim en el mes de maig de 1999 organitzada per la regidoria de Cultura iel Centre Excursionista de Castelló, en la qual vam gaudird'un programa molt atractiu. Aixo unit ales constants "empentes" que ens feien els assistents que pertanyien al e.E.e. ens va donar més ganes per tindre el nostre propi Centre. Com es veu, entre altres coses, més d'una vegada apareix la lletra ñ, alguna d'elles en estranyes combinacions. Peraixo noestarade més recordar que el so que nosaltres representem amb el dígraf ny, portuguesas ioccitans ho fan amb nh, francesos iitalians amb gn, el castella antic ha feia amb la doble ena (nn); les repetides utilitzacions de la titlla d'abreviació en lloc d'una de les dues enes, apoc apoc laconvertí en lletra. Que ho és pero ben castellana, sense res aveure amb la nostra combinació literal. Josep Lluís VICIANO AGRAMUNT Agrailn lavostraconstanciaque com podeu comprovar ha donat el seu fruit, ara desitgem que els dos Centres tinguen unes relacions de germanor que ens puguen enriquir atots itotes. En aquests moments ens trobem en la fase de la burocracia, és a dir estem fent tota la paperassa que ens portara a EXCURSIONISTA DE BENICASSIM Per ti s'ha fet realitat; aquell etern "Projecte" s'ha convertit en el CENTRE EXCURSIONISTA DE BENICASSIM. Arrere queden aquelles converses d'unacollad'amics amb l'afecció comuna d'estimar el País ila Natura en les quals sempre sorgia la mateixa pregunta; per que Benicassim no té el seu propi Centre Excursionista? Alguns recordem la Trobada d'Excursionisme que es va realitzar a cl L _'e_st_e_l_*_1_9.....,j ser una associació com cal; de totes maneres,elpassat30 d' aóril ipercelebrarlaconstituciódel Centrevaroorganitzar la primera excursió iens varo dirigir al lloc que considerem més emblematic del nostre terme, ens referim ala muntanyadel Bartolo.Unes 50 persones van fer l' excursió,laqual cosa ens indica que el Centre tindra molt bona acollida si considerem que encara és poc coneguda aquesta iniciativa. Ara aprofitem la vostra amabilitat de deixar-nos aquest espai per afervos la "competencia" icomunicar a totes les persones queestiguen interessades aformar partdel Centre Excursionista de Benicassim que truquen a " RAeO DEL FOe Per Dolors Usó CREILLES FARCIDES AMB HERBES - INGREDIENTS: (4 persones) 4 cremes grans, oli, sal, pebre, cumi, romer ifarigola, pinyons, un poc de bacalla dessalat iescorregut, 50 g. de pernil dol~, formatge ratllat. - PREPARACIO: Es renten les patates molt bé; es couen senceres al foro; es deixen refredar una mica ies tallen en dues meitats. Es treu la major partde lapolpaamb curadeno trencarles. Es barreja la polpa amb les herbes, els pinyons,moltpoqueta sal iunaculleradeta d'oli. Es divideix la barreja en dues parts: unaes barrejaamb el bacalla desmollat il'altra amb el pernil talladet. S' omplen 4meitats de creiUa amb unabarrejailes altres 4amb l'altra. Es reguen amb un raig d' oliies cobreixen bé amb formatge ratllat. Es gratinen a temperatura alta 3minuts. BESCUIT DE TARONJA l' oficina de turisme de Benicassim (Telefon 964 30 09 6Z) ideixen les seues dades per apoder-les invitar a l' assemblea constituent on es presentaran els estatuts. Per afinalitzar, us demanem que com agermans "majors" ens orienteu en tots aquells dubtes que us plantegem. Una abrar;ada. • Enhorabona BeniciJssim! des del CEC sois dir-vos que endavant! Segur que el poble de BeniciJssim respondriJ a la vos125 g. de farina, un motIle rodó untat amb mantega. • PREPARACIO: Es baten les cIares apunt de neu; s'hi aboca el sucre i es treballa fins que estiga desfet; s'hi aboquen els rovells i el suc ies barreja; s'hi aboca la farina ies harreja bé. S'aboca tot dins del motlle ies cou a 180°C. Es potbanyar amb un xarop fet amb sucre isuc de taronja, ies pot cobriramb unaglassade xocolata negra. tra tasca perque és un poble que viu vora al mar i amb un turisme molt dirigit a les aetÍvitats de platja, i vosaltres Ii donareu un espai d'oci, que sense grans infraestrudures, sense esgotar cap recurs natural, sense contaminar, sois amb I'equipatge de I'esforc; personal, i bona companyia, xafareu camins ancestrals, que e/s vostres avantpassats tan bé conixien, i, com a ¡taca, fareu lIargs camins, plens d'aventures, plens de coneixences!!! SORI Centre Excursionista de Castelló - INGREDIENTS: 2 ous, 2cIementines escorregudes, 125 g. de sucre, POU DELS MASOS DE LA VALL (GR-33) el L_'e_st_e_l _*_2_0_1 ESTAMPES DE L' ALT MAESTRAT Perdescomptat,al nostre modest RACO no podiafaltar la veu entranSol ixent Canta el gall de la masia iel sol puja la carena. La muntanya se retroba ibesa el raig de sol tebi que surt d'aquella serra propera. Canta el gall iha despertat tota fembra, l'esquellot del bou platxat, la rabera iel braf nu que s'ha estirat per tocar la ma morena del dia que ara és nounat icreix com una rosella. Sol ixent, perxiuladissa dels ocells, per la bellesa de la verdafondalada on vivim iper la tendra abrafada de l' esposa que aparta els llenfols iens besa posant els seus llavis de sol damunt la nostra galta roenta. yable ipopularíssima del mestre CariesSalvadoriGimeno (Valencia 1893-1955),granpatriota, poeta irrepetible idivulgador exemplar del fabrisme al País Valencia. Gracies ala seua fecunda estada a Benassal, va estar capa9 també de descobrir les meravelles del nostre paisatge. D'aquestes vivencies ens en deixa belles mostres, com el Rabera Devalla el comellar la rabera. Comenfa ja aenfosquir, moradenca, la tardaflonja ilassa. Laparpella del sol cobreix son ull amb temenfa iassoma's al' atzar tota estrella. Devalla'vers la font la rabera. Laflauta pastoril musiqueja. Canta l'argent sonor d'una esquella iel cel té encar la ploma vermellenca de l'últim raig de sol que Ji queda. parell de poemes que reproduÜIl: el primerpertany aVermell en to major (1929) iel segon aRosa dels Vents (1930),dos poemaris profundament renovadors. V.P. Les dents del pastoret tenen menta. La pica de la font una estrella. Els bels de les ovelles sabor d'herba il'hora té l'encant de la terra -perfum de farigola muntanyenca-. Al bací de la font detura's la rabera. Somriu en el bassal 1'aiguafresca. Laflauta pastoril canta encesa ial lluny, dins la buidor, el gris d'unafumera ... La nit és una claraf meravella. Carles Salvador 11 DIPUTACrÓ D E CASTELLÓ DARRERES PUBLICACIONS " 1999 CUINA TRADICIONAL DE CASTELLÓ JOAN AGUSTi I VICENT "399" Pagines. 3.500'· Pesetes. EVOLUCiÓN DE UN RITUAL GEMA CENTELLES Royo "93" Pagines. 1.800'· Pesetes. LA REPRESENTACIÓ DEL MISTERI ACASTELLÓ PASCUAL MAS IUsó "253" Pagines. 1.600'· Pesetes. HUELLAS DEL EspíRITU EN LA PREHISTORIA CASTELLONENSE JOAN LLlDÓ IHERRERO "389" Pagines. 3.000'· Pesetes. WAMBA. HISTORIA GRÁFICA DE LLEDÓ J. BASILIO TRILLES TORRENT "149" Pagines. 3.500'· Pese tes. HISTORIA DE LA BASíLICA DE LLEDÓ JOSEP MIQUEL FRANCÉS CAMÚS "649" Pagines. 6.000'· Pesetes. DESCUBRE CASTELLÓN CASTELLÓ, 1999 "236" Pagines. 8.500'· Pesetes. ·51,08'· Euros ESTUDIOS JURíDICOS l. EN HOMENAJE AL PROFESOR VIDAL GUITARTE CASTELLÓ, 1999 "454" Pagines. 4.000'· Pesetes .• 24,04'· Euros ESTUDIOS JURíDICOS 11; EN HOMENAJE AL PROFESOR VIDAL GUITARTE CASTELLÓ, 1999 "977" Pagines. 4.000'· Pesetes .• 24,04'· Euros HUELLAS DEL EspíRITU EN LA PREHISTORIA CASTELLONENSE JOAN LLlDÓ IHERRERO -CASTELLÓ, 1999 "365" Pagines. 3.000'· Pesetes .• 18,03'· Euros COVA MATUTANO (VILAFAMÉS, CASTELLÓN) CARMEN OLÁRIA I PUYOLES CASTELLÓ, 1999 "456" Pagines. AJUNTAMENT DE CASTELLÓ ACTIVITATS CULTURALS En moments de gran esplendor cultural de Castelló de la Plana, amb I'aparició de l'Espai d'Art Contemporani ila reinauguració de I'esplendorós Teatre Principal, amés del Museu de Selles Arts i la definitiva consolidació de la Universitat Jaume 1, la ciutat acull iestén la convocatoria deis següents premis: •Premi Ciutat de Castelló de Ciéncies. •Premi Ciutat de Castelló d'Humanitats. •Premi Nacional d'übres de Teatre. •Premi Nacional de Pintura per aJoves. •Premi de Poesia "Flor Natural". •Premi Tardor de Poesia. •Premi Ulisses de Narrativa (Amb Tandem iBancaixa). •Premi Tomba Tossals de Literatura infantil il'lustrada (Amb Tandem Edicions) .. •Premi Nacional de Ceramica. Aquest és el present. Mentrestant, un estret carrer del vell Castelló; un modest convent de ja lIarga historia, deis de tom, locutori de gelosia iclausura; iuna comunitat de virtuoses dones, les monges caputxines, ales blanques mans de les quals hi ha confiada la custodia de valuosos tresors de I'art. Entre aquests tresors destaca, sens dubte, I'extraordinaria col'lecció de quadres que representen adeu sants fundadors d'ordres, realitzats, sens dubte, al taller de Francisco Zurbarán (1598-1664) iqualificats com el conjunt més homogeni de tots els que, atot el món, es conserven del gran mestre extremeny.