Goigs en lloança del Sant Crist de la Sang, venerat a l'església de Natzaret, de la ciutat de Tarragona

no us trencaven ni un solos. Il'Església amb ufana del costat obert sorgí... Desvetlleu, cloquers. l'aurora! Del Sepulcre' surt ja el Sol, i un vivíssim goig s'arbora per damunt de tot el do!. La primera clariana per la Mare va Huir. .. Us honora Tarragona de mitjan segle setze. Vostra Imatge l'esperona de reviure aquella fe qué Fruitós un jorn signava confessant tan alt destí... Si heu venyut d'amor banderes, estimant tan cor endins, iacolliu tantes pregueres de captius ipelegrins, afrapquiu de tota trava que mantingui el cor mesquí... Benelu la Confraria que us venera amb tant de zel; ien entrar dins 1'agonia satisfeu aquest anhel: Deu-nos una llambregada que iHumini nostra fi ... Resplandor sagrat del Pare, llum del Poble pelegrí: LaSang vostra ens agermana iens aferrna al bon camz'. W. I mort de creu. I)(-L ~~f1T [~IST f(IiE~IlT ~ IiIlTZ~~(-T Il[ TIl~~~1i1J1i1l Resplandor sagrat del Pare, llum del Poble pelegrí: La Sang vostra ens agermana iens aferma al bon camz'. Pujarem ala carena del misteri més profund, contemplant la vostra pena iel dolor, que heu fet fecundo La nit trista, com s'allarga dins 1'ombriu Getsemaní... Cada assot estamordia d'entre els homes el mes bell, i el seu mal ara és metgia i un aval de goig novell: En florir la nit amarga lluitarem sensdefallir... Carrerons de l'Amargura, portalades de Ciutat, freds a tanta desventura, tremoleu a1'Empedrat! El Rei, testa coronada, sua porpra carmesí... Emmudiu, rius ifontanes, ales Noces de 1'Hereu! lluny d'aquí paraules van es que han clavat l'Home ala Creu! Ell ofrena una mirada de perdó acada butXí. .. Cor obert atall de llanya, llar oberta de 1'Espos. Nou Anyell de l' Alianya V. Crist s'ha fet per nosaltres obf!dient fins a la mort. PREGÜEM Us demanen, Senyor, que mireu aquesta família, vostra, per la qual N. S. Jesucrist volgué ésser lliurat amans de pecadors i patir el turment de la creu. Pel mateix Crist senyor nostre. Amén. PaufOt' ilelwl/a.. -jJ{, I -una-PlI4z. 7i:JIlIfAPA (;1l1(]S El1lLlllll1[1l ()( LIl Sllfili l/(5IiL(SI~ 1)( LIl[llJT~T 1)( n[ . to ... J' .. ,,! Música: Mn. Josep Monné iRoig Dibuix: Joan M. Bosch i Martínez ID1'~ ~~~~~~~\ ~~~~~I~~illI EL SANT CRIST DE LA SANG L'any 1545 va constituir-se ala nostra ciutat la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist per part d¿ls gremis d'espardenyers iesparters, els quals recollien almoínes pe! culte iobres de caritat, pero sembla que almenys fins 1550 no ens consta que s'org~nitzés la processó del Sant Enterrament pels carrers de la ciutat. Després deIs anys fundacionals, el 1565 la Confraria s'establí al'església de Nazaret obligant-se aassistir ala processó amb el Sant Crist, que ja tenia un altar dedicat, i a qui el mestre Francesc Bonifas construiria un bell retaule l'any 1759. Sembla que la imatge que veneraven els confrares era molt antiga doncs el 1609 s'hagué de restaurar. La confraria, degut al'estat ruihós de la seva casa, passa ala Capella del Corpus Christi a la Catedral, i, després, ala església del Mirac1e, retornant aNatzaret l'any 1592. El 1617 la junta encarrega una nova imatge al'artista Benet Baró, que si no era de Tarragona, almenys hi reSIdia; pero al no estar enllestida no pogué presidir la processó d'aquell any. En el transcurs del temps diverses donacions de confrares feren.possible enriquir el SantCrist»com elretol '.'INRI': la corona d'espinesiels acabaments de la creu realitzats en argent, il;artístic sudari brodat. La devoció al Crist de la Sang era molt gran en el temps en que la processó se celebrava el .dijous; aleshores durant tot el Divendres Sant era exposat ala pública vflneració ideIs pobles, venien molts devots. Els esdeveniments polítics de la guerra de l'any 1936 provocaren la perdua idestrucció d'aquesta imatge. Ja en els nostres dies, l'artista tarragoní, .fill de La Canonja, Salvador Martorell, feu l'actual talla que com 1'anterior presideix, des de l'any 1941, la solemne processó del Sant Enterrament aTarragona itots els actes de la institu~ió, que ales primeries del segle XIX, el 1803, aprova els estatuts de la Germandat de la Santa Creu creada dintre de 1(1 Confraria. La imatge del Crist tarilbé presideix la funció coneguda pel "Sermó de la Bofetada" que de bon matí se celebra ala Catedral el Divendres Sant, seguida del Via-erucis que pels carrers de la Ciutat torna el Crist a 1'església de Natzaret. Amés, és també portat en el que se celebra el Diumenge de Raros organitzat per la Confraria pels afores de la ciutat. Pero la imatge del venerat crucificat, des de temps lffimemorial, sortia solemnement pel carrer en temps de pregaries, rogatives, icalamitats públiques, iacompanyat deIs confrares, era portat, fins fa pocs anys, prop deIs condemnats a mort per afer dec1aració de fe ide perdó. El Sant Crist de laSang, és, doncs una de les principals devocions del poble de Tarragona, que voltat de confrares, fidels ide les seculars congregacions germanes, inspira ales noves generacions el desig d'un redre~ament sodal ireligiós del nostre p'oble. -Jordi MORANT i CLANXET EIs GOIGS DEL SANT CRIST DE LA SANG, els editen conjuntament la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST GOGISTES TARRAGONINS, amb motiu de l'Exposició Retrospectiva de la Setmana Santa de Tarragona. Tarragona, 8-19 d'abril del 1981. 560 ex. paper fil Guarro, numerats 1.800 ex. paper allisat Gogistes Tarragonins, núm. 3