Transformació de conflictes i interculturalitat

Transformació de conflictes iintercu1turalitat1 SONIA PARÍS ALBERT Universitat Jaume l 1. Introducció El tema sobre el qual anem areflexionar és un dels més rellevants ipresents ala nostra actualitat. L'objectiu que em plantege amb aquestes pàgines és mostrar les idees sobre la Interculturalitat del grup d'investigació en Estudis per la Pau de la Universitat Jaume r, i que està dirigit per Vicent Martínez Guzman. Tenint en compte aquest objectiu, em propose analitzar els aspectes més rellevants sobre la interculturalitat en relació amb la Transformació de Conflictes com amètode. És adir, aplicar aquesta metodologia ala transformació dels conflictes interculturals que apareixen contínuamentales nostres societats actuals. Cada vegada més, ens trobem convivint amb gent que pertany aaltres cultures diferents ales nostres ique, per aquesta raó, considerem també «diferents» anosaltres mateixos. Encara que l'arribada d'aquestes persones, que pertanyen adistintes cultures, no és únic dels temps que vivim (ja va tenir lloc en altres moments), sí ha crescut considerablement al llarg dels nostres dies. Com aconseqüència d'aquest fet, els nostres encontres amb persones immigrants es produeixen aqualsevol àmbit iesfera de la realitat. De la mateixa manera, creixen els conflictes interculturals, en no estar disposats aoferir-los els mateixos drets que tots nosaltres posseïm com a membres d'aquesta societat. Amb la finalitat d'observar el creixement d'aquestes actituds intolerants que es viuen a la nostra cultura, extraiem certes dades d'una enquesta realitzada en desembre de l'any 2001 pel Centre d'Investigacions Sociològiques. Aaquest estudi, es realitza una anàlisi comparativa entre els anys 1995 i2001, on observem el creixement de la intolerància cap apersones d'altres cultures. Si en 1995 el 35 %de les persones entrevistades trobava poca ocap tolerància respecte dels costums dels estrangers ialtres grups ètnics, a l'any 200 l aquest percentatge va pujar fins el 48,6 %(13,6 punts més). Així, tots els trets iles nostres actituds ens fan pensar que aquest percentatge ha seguit en ascens al llarg dels últims dos anys (Cabedo Manuel, 2001). D'aquesta forma i amb aquestes xifres, la societat espanyola es percep com intolerant als costums dels iles estrangeres. En un estudi més profund irigorós d'aquesta enquesta, observem que les actituds intolerants no apareixen solament ala població adulta, sinó que es reflecteixen amb major perill ala població jove. S'observa com el 30% dels joves considera el fenomen «peljudicial per ala raça» iel 24% creu que la immigració tindrà «efectes negatius per ala societat espanyola iels seus costums». És adir, que el 54 %de la població espanyola jove manté una no acceptació cap ala població estrangera, el que fa que es tema pel futur de la nostra convivència. Si les generacions mésjoves mantenentrets intolerants, és evident que aquestes ITraducció del castellà d'Anna Estellés Palanca (Universitat Jaume 1). 70 b actituds romandran arrelades ales nostres cultures durant moltes generacions. Com a conseqüència, es produeix una gran quantitat de conflictes interculturals entre els joves. Així, una solució possible aaquest problema és fer ús de l'educació, basada en les actituds pacífiques del respecte, reconeixement, cooperació, diàleg ... Aquesta educació s'ha de trobar tant ales escoles com ales pròpies famílies i a través dels mitjans de comunicació. Per tant, observem que és un canvi difícil ique cal una transformació profunda de les concepcions existents ala nostra societat. Malgrat aquesta dificultat, hem de ser conscients que podem fer-ho. Per això, necessitemduraterme una actitud activa que done lloc als canvis necessaris, que finalitze amb l'espiral de la violència iconstruesca una espiral de la pau. En un estudi com aquest, és molt important referir-nos ales percepcions dels ide les immigrants icomprendre les causes dels seus moviments culturals. En primer lloc, hem d'assenyalar una de les dificultats amb les quals aquestes persones es troben en aplegar als països d'acollida. És adir, les persones que provenen d'aquelles altres cultures xoquen amb una realitat diferent aquè s'havien imaginat en els països d'acollida. L'immigrant persegueixun somni que ha construïtal país d'origen amb petites informacions fragmentades idescontextualitzades, d'imatges suggeridores iagradables amb fortes connotacions, de relats mítics que cobren força isentit al context de la realitat insuportable en la qual van nàixer (Leunda, 2002). Aquests elements produeixen en l'immigrant l'entusiasmeperviatjar cap un lloc que creu meravellós. En eixir, l'immigrant creu veure clar què és el que vol guanyar, però poques vegades sap opensa què és el que va aperdre. En aquest sentit, assenyalarem les següents comles pèrdues més importants que sofreix la persona immigrant: 1. Pèrdues afectives; perd els afectes familiars, els amistosos, dels llocs que el van veure nàixer ... 2. Pèrdues socials; perd la seua família, la seua classe, el reconeixement que puga serli donat al seu lloc d'origen. 3. Pèrdues professionals iculturals; perd les seues competències professionals iles seues bases culturals, com la llengua ... 4. Pren consciència que les creences iels valors sobre els quals edificava la seua vàlua han perdut vigència social ies tornen estigmes socials d'endarreriment. Hi ha molts més elements que dificulten la vida de l'immigrant als països d'acollida. Junt amb les pèrdues assenyalades, l'immigrant percep les barreres legals isocials que l'impedeixen restablir la seua situació (legalitat administrativa, assignació a un sector labora!...). Finalment, la seua recomposició com apersona es va gestant gradualment através de factors externs iinterns, com: la seua entrada en la legalitat, la consolidació d'un teixit humà amb persones que comparteixen les seues tradicions culturals, creences ... No obstant, resulta molt difícil per al'immigrant assolir la legalitat irecompondre la seua vida per aser un ciutadà lliure iigual als i a les altres. Aquesta dificultat és producte de les actituds intolerants que provoquen estereotips respecte ales persones d'altres cultures. Aquests estereotips provoquen formes específiques de pensar id'actuarque es manifesten prolongadament en el temps icontinuen amb la pràctica de la violència il'exclusió. Les nostres percepcions dels estrangers iles estrangeres són, majoritàriament, de caràcter negatiu iprodueixen generalitzacions. Cadascun icadascuna de nosaltres ens preguntem qüestions com les que segueixen: per què hem de compartir els recursos de les nostres d TRANSFORMACIÓ DE CONFLICTES I INTERCULTURALITAT 71 terres amb estrangers?, per què gents que venen de fora han de tenir drets com si foren ciutadans de les nostres formes polítiques d'organitzar-nos: comunitats autònomes, nacionalitats, Estats-unió, que hem alçat amb el nostre esforç?, quina responsabilitat tenim de la seua sort?, perquè ens sentim amenaçats amb la seua aplegada?, som uns més ciutadans que altres?, quina relació hi ha entre ciutadania icultura? (Martínez Guzman, 2001). És a dir, pensem que per haver nascut aun lloc concret de la terra som amos iames d'aquesta part de la mateixa. Aquesta és la raó que ens porta adir que tenim més dret agaudir dels recursos d'aquesta part que la terra ens ofereix que qualsevol altra persona que provinga d'una altra part de la mateixa terra. Aquesta forma de pensar fa que ens sentim amenaçats davant l'aplegada d'immigrants, aqui considerem com enemics perquè creiem que ens llevaran els nostres llocs de treball, els nostres salaris... És adir, com hem dit, creiem que ens llevaran el que perllei ens pertany. No obstant, aquests arguments tenen contra arguments ja que, generalment, ocupen els llocs de treball que les persones locals no volen, tenen salaris baixos, horaris amplis imínimes condicions de vida. Davant d'aquestes actituds, comportaments iformes de pensar no tolerants ique ens condueixen cap ales accions violentes, des de la Filosofia per la pau que es realitza dins de la Universitat Jaume l i seguint aKant, es considera que «ningú té originàriament més dret que un altre aestar en un determinat lloc de la terra, perquè compartim el dret de propietat comú de la superfície d'aquesta mateixa terra» (MartínezGuzman, 2001: 278). Amb aquesta tesi, es presenta el dret ala ciutadania ila interculturalitat com alternativa ala violència i a l'exclusió, icom actituds que permeten l'harmonia, la convivència social ila pluralitat cultural. 2. Una visió de la Intercu1turalitat des de la Filosofia per fer les paus Parlar d'interculturalitat ens porta ahaver de diferenciar entre altres dues posicions que tradicionalment també han tingut lloc: 11 Cada nació ha de defensar la seua cultura iobligar aintegrar-se, assimilant-la, atots aquells que volen nacionalitzar-se oviure establement en ella. Els immigrants han de perdre les seues senyes d'identitat cultural iacomodar-se a les del país receptor (assimilació). 2/ Una nació ha d'admetre la multiculturalitat, permetent iafavorint l'organització autònoma dels grups diferents, iaplegant fins itot apolítiques de discriminació positiva. La nació es converteix en un mosaic cultural. Aaçò és al que s'acostuma aanomenar multiculturalitat (no obstant, hi ha autors que distingeixen la multiculturalitatcom el fet que les cultures són múltiples odiferents iel «Im¡]ticulturalisme» com la doctrina del reconeixementde totes les cultures, que totes valen, fins itot de vegades de manera exagerada icauen en el relativisme cultural). 3/ Ha d'haver un intercanvi obert entre totes les cultures, afavorint el mestissatge, tant biològic com cultural, encara que en aquest procés es perden moltes senyes d'identitat. Açò es designa amb la paraula interculturalitat (Marina, 2002). Aquest tema, que sorgeix del contacte entre cultures, ens porta ala necessitat de definir el terme cultura. Són moltes les maneres en què s'ha intentat definir el concepte, el que és un mostrade la dificultatdel mateix. Definir-lo amb precisió esdevé pràcticamentimpossible. Els estudiosos del tema li assignen significats múltiples. No obstant, seguint la definició d'E. B. Tylor, podríem considerar que (Cabedo Manuel, 2001: 24): 72 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XIV La cultura és el sistema de concepcions transmeses històricament iexpressades en formes simbòliques per mitjans en què els éssers humans comuniquen, perpetuen i desenvolupen els seus coneixements iles seues actituds davant la vida. La cultura, per tant, cobreix tot allò del comportament humà que no procedeix únicament de l'herència biològica. Es tracta del conjunt d'idees, valors, actituds, assercions ètiques imodes de vida disposats en esquemes opatrons de conducta que atorguen cert grau d'estabilitat dins de l'entorn social. La cultura se'ns presenta com l'univers mental, moral isimbòlic, compartit per una pluralitat de persones, gràcies al qual i a través del qual poden les persones comunicar-se entre si, reconeixent-se mútuament els seus vincles, compartint interessos, divergències ifins itot conflictes, però sentint-se tots ells membres de Ja mateixa col·lectivitat. Podríem dir que la cultura ofereix la funció modeladora de les peculiaritats individuals. En ella id'ella emanen pautes de conducta que són apreses iassumides socialment pels seus integrants. Ala pluralitat d'elements constitutius de la cultura adquireixen una especial rellevància els aspectes cognitius, les creences, els valors, les normes iels símbols. La xarxa simbòlica més important és, sense dubte, el llenguatge; sense ell mancaria de base l'estructura social. 7 Tradicionalment, les societats han buscat defensar la seua cultura ila seua identitat per oposició ales altres. Malgrat això, i comja venim dient, la convivènciade cultures diferents ha estat una constant ala història de la humanitat i, quasi sempre, un problema. S'ha tardat mil·lennis en tenir un sentiment d'humanitat compartida. No obstant, sembla que aquest sentiment encara no es troba establert vertaderament al nostre cor, tot ique sí sembla estarho ales nostres ments i al nostre cap. És adir, tenim la teoria apresa però ens falta estudiar la pràctica (Marina, 2002). Aquest sentiment d'humanitat compartida ens porta cap a la Interculturalitat. La idea d'interculturalitat fa necessari parlar del Dret Cosmopolita oDret Públic a la Humanitat, basaten la idea kantiana que ningú té més dret que altre aestaren un determinat lloc de la terra, perquè compartim el dret de propietat comuna de la superfície d'aquesta mateixa terra (Martínez Guzman, 2001). El ciutadà d'aquest tipus de dret és el ciutadà mundial, cosmopolita ociutadà sense fronteres. D'aquesta forma, tots itotes formem part d'aquest món itenim els mateixos drets aqualsevol de les seues parts, ja que som ciutadans mundials. Com aconseqüència d'aquest fet, la violació del dret aqualsevol punt de la terra repercuteix en tota la resta, com ja he dit. És adir, les accions violentes azones allunyades de nosaltres ens afecten de la mateixa manera, ja que també som ciutadans d'aquests altres llocs com aparts integrants de la ten"a. Una altra característica d'aquest Dret Públic ala Humanitat és que inclou el Dret a la lnterculturalitat (és adir, el Dret a la diferència). Així, ens diu que el fet de ser ciutadans cosmopolites no inclou que tots itotes siguem iguals. Es manté la diferència de creences i la diferència de llengües, en ser considerada aquesta diferència com una font de riquesa. «Realment, les diferències poden ser motiu d'exclusió, però depèn de la cultura, de la forma que cultivem les relacions humanes que siguen font d'exclusió ode demanda mútua de pau» (Martínez Guzman, 2001: 280) Aquesta citació utilitzada al darrer paràgraf, mostra les diferents formes d'actuarque té l'ésser humà. És adir, tal icom deia Erasme de Rotterdam (Cabedo Manuel, en premsa), «l'ésser humà és un ésser complex iextravagant». És un ésser complex perquè mai sabem ... TRAI SFORMACIÓ DE CONFLICTES IINTERCULTURALITAT 73 com pot reaccionar, iextravagant perquè igual que fa el bé pot fer el mal. Aquesta argumentació ens porta adir que, quan entrem en contacte amb gents d'altres cultures, podem reaccionar violentament oamb actituds pacífiques de comprensió ide reconeixement. Des de la Filosofia per la pau, considerem les diferències com fonts de riquesa que s'han de mantenir, ja que permeten el nostre creixement com apersones iel de les nostres societats. Ales diferències se les ha de fer front amb actituds pacífiques de respecte, reconeixement, empatia, diàleg icomunicació. Aquestes actituds permeten trobar solucions alternatives i creatives als possibles conflictes interculturals. Des d'aquesta perspectiva, podem dir que tots els pobles tenen possessió del sòl, el que els porta auna interacció d'un amb tots els altres, que consisteix aprestar-se a un comerç mutu itenen el dret d'intentar-ho, sense que per això l'estrangerestiga autoritzat atractarlos com enemics. «Els éssers humans dins del globus posseïm el sòl formant entre els nostres pobles una comunitat d'interacció física, d'intercanvi de llengües, d'interpretacions de cultures, hui diríem d'interculturalitat» (Martínez Guzman, 2001: 282). De totes aquestes idees del Dret Cosmopolita iel Dret ala Interculturalitat, sorgeix també el Dreta l'Hospitalitat Universal. És adir, el dret que té un estranger ano ser tractat hostilment pel fet d'haver arribat al territori d'un altre ... Dret que tenen tots els homes, en virtut del dret de propietat en comú de la superfície de la terra. Per tant, aquest dret cosmopolita, aquest dret al'hospitalitat universal, aquest dret ala interculturalitat ens fa ser, en lloc d'hostils, hospitalaris. Fa que les relacions interculturals es donen en un clima on tots tenim el dret al'hospitalitat. Ningú no té més poder que l'altre per aestar en un lloc de la terra, no necessitem lleis d'estrangeriaque generen exclusió. Necessitem lleis d' hospitalitat mitjançant les quals regulem els usos de la propietat comuna de la teITa sense exclusions i en això radica la possibilitat mateixa de considerar-nos éssers morals (Martínez Guzman, 2001). Aquest tipus de dret ala interculturalitat ha de tenir en compte el dret ala interlocució. És adir, hem de tenir en compte els que arriben iels que ja hi són de manera que existisca un intercanvi cultural. S'ha de realitzar amb mitjans justos: per als que arriben perquè tinguen el dret aser atesos, iper als que hi són perquè tenen dret ala seua part de la terra. Totes aquestes idees ens porten aconcloure que el dret ala ciutadania mundial es combina amb el dret al'hospitalitat iel dret ala interculturalitat (Martínez Guzman, 2001: 281): Ala defensa de les pròpies formes de saber icultivar les relacions entre els éssers humans; en debat, moltes vegades en tensió, imoltes vegades amb intenció de dominació d'uns sabers sobre altres contra el que tenim que estar alerta, amb altres cultures, sabers imaneres de cultivar les relacions entre els éssers humans ila natura. 3. La transformació dels Conflictes IntercuIturals Com hem vingut dient, la interculturalitat és l'actitud més adequada per poder assolir l'harmoniaen la convivència social ien la pluralitatcultural. En aquest moment, em propose aplicar les idees de la transformació dels conflictes ala interculturalitat per regular els conflictes entre cultures pacíficament. 74 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XIV , En primer lloc, és necessari definir la transformació dels conflictes idiferenciar-la de les altres dues terminologies que anteriorment aparegueren per designar aquests estudis. La resolució de conflictes (Lederach, 1995) estudiava iestudial'evolució i la finalització dels conflictes. En centrar-seen aquests dos aspectes, normalmentdestacava els seus resultats destructius. La terminologia de «resolució» ha sigut una de les més acceptades ide les més utilitzades dins dels estudis per la pau. En la majoria dels llibres que trobem actualment, i que ens parlen sobre el conflicte, s'utilitza aquest terme, en lloc del de gestió oel de transformació de conflictes. Malgrat això, el terme de «resolució» feia pensar iveure el conflicte com una cosa negativa ino agradable, que s'havia d'eliminar o, al menys, disminuir els seus efectes. En aquest sentit, foren serioses les crítiques que s'hi van fer. En primer lloc, es preguntaven si realment podem resoldre un conflicte, osi la resolució és desitjable en la majoria de casos. Amés, hi ha hagut ocasions en les quals els conflictes s'han resolt sense tenir en compte els criteris de la justícia. La següent terminologia que va aparèixer va ser de gestió de conflictes. Aquest model, se centrava ise centra en la idea que els conflictes estan determinats per una sèrie de models idinàmiques, que cadascun icadascuna de nosaltres pot entendre iregular. S'intenta pensar el conflicte com una cosa natural, com qualsevol element de la natura, que forma part de les relacions humanes, isegueix models, oque posseeix lleis, segons les quals té lloc. En aquest moment, ja es reconeix que els conflictes no poden resoldre's en el sentit de «desfer-se» d'ells, tot ique es continua donant prioritat als aspectes destructius i a les seues conseqüències. No obstant, ja comença aintroduir-se una visió positiva d'ells. Igual que en el cas anterior, es fan crítiques dures aaquesta denominació. En aquest cas, les crítiques se centren en la idea que «l'acció iinteracció humana no es manegen de la mateixa forma que es manegen les coses del món físic» (Martínez Guzman, 2001: 196). És adir, tots aquells aspectes que envolten l'ésser humà no poden ser controlats mitjançant lleis determinades, com ocorre amb tots aquells esdeveniments que tenen lloc ala natura. Amés, es considera que aquest model se centra massa en els aspectes teòrics ipràctics. Per acabar, apareix la denominació de transformació de conflictes. Aquesta terminologia és la que millor es relaciona amb els pressupostos de les nostres investigacions per la pau. Des del grup d'investigació del qual forme part, pretenem defensar la transformacio com la millor forma per regular un conflicte. Ens permet fer-ne una regulació positiva, en convertir les situacions conflictives en situacions d'aprenentatge, on prime la comunicació, el reconeixement, el respecte, l'empoderament,2 el diàleg, l'afecte ... Schintman (2000: 22) la defineix com «pràctiques emergents» on aquells iaquelles que en fan ús «reconstrueixen els seus cursos d'acció, les seues relacions ies reconstrueixen ells mateixos». En realitat, el nostre futur depèn de les nostres possibilitats de diàleg, que permeten no suprimirel conflicte ibuscar noves alternatives de regulació. Necessitem un nou món on les organitzacions iles associacions assumisquen la complexitat idonen respostes responsables iparticipatives. Respostes que possibiliten els acords, el treball cooperatiu, iamb les quals siga més senzill imaginar un món més creatiu iampli. Amb la transformació, no s'obliden les tensions que havien originat el conflicte, sinó que es vol intervenir sobre elles per transformar-les. Tampoc no té com finalitat assolir un 2Aquest terme, emprat ja en moltes llengües, fa referència ala capacitat de transformar els nostres conflictes amb els nostres propis poders. cd TRANSFORMACIÓ DE CONFLICTES [ INTERCULTURALITAT 75 acord que satisfaga les necessitats de les parts enfrontades, sinó que dóna molta més importància al'aprenentatge que es produeix en aquestes parts durant el procés. És adir, permet que les situacions conflictives es convertisquen en situacions d'aprenentatge, de creixement, de comunicació, d'intercanvi, de reconeixement id'empoderament. L'aplicació d'aquestes idees de la trasformació als conflictes interculturals, ens fa destacar alguns elements com els més característics: 1. Cal un canvi ales relacions de poder. És adir, transformar els conflictes interculturals requereix que totes les parts gaudisquen d'un poder igualitari, que els permeta estar en situacions de simetria id'igualtat. Les persones queja es troben al lloc d'arribada no han d'imposar els seus poders sobre els recentment arribats, ja que aquesta actitud porta a la subordinació. La prolongació d'aquest estat de subordinació pot provocar cansament i indignació ala part subordinada, qui pot decidir actuar violentament per acabar amb eixa relació. El mateix procedimentes produeix ala inversa. És a dir, els immigrants han d'escoltar les necessitats de la població local ino imposar sense més les seues tradicions culturals, religioses ... La imposició pot provocar les actituds no tolerants il'exclusió com amesura de defensa. 2. Cal un canvi a la percepció. És adir, ambdues parts han d'aprendre aescoltar quines són les necessitats iels interessos de les altres parts en conflicte. La percepció pot ser educada. Com aconseqüència d'aquestfet, hem d'educar les nostres generacions més joves cap aactituds pacífiques, actituds que els permeta escoltar icomprendre les raons del viatge d'un immigrant iles seues condicions de vida. El mateix procés s'ha de produir ala inversa. És adir, l'immigrant ha de percebre icomprendre les raons de la població local per adoptar les seues actituds. 3. Cal cooperació. Ambdues parts han de cooperar conjuntament ibuscar una solució única al problemaentre elles. La cooperació requereix teniren compteels interessos comuns ifer un esforç per satisfer aquests interessos. No significa que s'obliden els interessos individuals, sinó que es dóna prioritat als comuns. En la cooperació cada part ha de cedir un poc en benefici dels altres. L'objectiu és que totes les persones afectades se'nbeneficien del procés de la mateixa manera en la mesura del possible. 4. Cal diàleg iempatia. El mètode de la transformació és el diàleg basat en la igualtat d'oportunitats, en la llibertatper participarien la participació de totes les persones afectades. És adir, els principis de l'Ètica Comunicativa. 5. Cal reconeixement. Per transformar els conflictes interculturals hem de reconèixer a l'«altre ialtra» com si fórem nosaltres mateixos. Aprendre aposar-nos en el lloc d'un immigrant ique l'immigrant aprenga aposar-se en el lloc de les persones locals. Per referir-se al reconeixement, tenim la teoria de Honneth (1997) qui diferencia entre: 1/ Reconeixement ala integritat física d'una persona (reconèixer els diferents colors de la pell); 2/ Reconeixement com ciutadà d'una comunitatjurídica que té els mateixos drets i deures (reconèixer la diferència de creences, valors, interessos ... ). Solament quan una persona se sent reconeguda adquireix la seua dignitat iintegritatcom apersona ies constitueix com atal. 6. Cal empoderament. Hem de sentir-nos capaços pertransformar els nostres conflictes interculturals; tenim habilitat icapacitats per fer-ho nosaltres mateixos. Per sentir-nos empoderats, necessitem sentir-nos confiats isense por. La por la perdem quan es produeix 76 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, XIV un canvi en la percepció que tenim sobre les persones immigrants. És adir, quan ja no els veiem com enemics que ens llevaran el que és nostre, sinó com persones que tenen els mateixos drets que nosaltres. Solament així ens sentim capaços irevaloritzats per transformar els nostres conflictes, cooperar amb ells i buscar solucions alternatives als nostres problemes. Al contrari, tendim cap actituds violentes. El mateix procés ocorre ala inversa. Si els immigrants pensen que la població local no els tolera, senten por ibusquen defensarse mitjançant la violència. En canvi, si aquesta percepció canvia se senten més capaços de dialogar ide cooperar per regular el conflicte pacíficament i buscar solucions que beneficien ambdues parts en conflicte. Tots aquests punts estan relacionats entre si. 7. Cal responsabilitat. Les parts han de ser responsables de totes les accions que fan i de les conseqüències que d'aquestes se'n deriven. La transformació requereix que les parts participen voluntàriament ies responsabilitzen dels seus actes. Ací tenim com exemple la Fenomenologia de Strawson (1995), que ens diu el següent: 1/ Què és el que sent pel que emfan ami. He de responsabilitzar-me itenir en compte les accions que em fan. Front a elles, puc sentir ressentiment, gratitud opuc perdonar. Depenent de les experiències que hem tingut amb immigrants sentirem ressentiment ogratitud... Des de la Filosofia per la Pau, es diu que no hem de deixar-nos dur per aquests sentiments ja que moltes vegades les accions que uns altres ens fan sorgeixen per accions que abans nosaltres els hem fet aells oelles. Hem de tenir-ho tot en compte. 2/ Les accions que una tercera persona fa auna segona. És important que les tinguem en compte perquè després es poden tornar contra nosaltres mateixos. És adir, tot i que mai hàgem tingut una experiència amb immigrants, hem de preocupar-nos per les accions que altres persones prenen envers ells oelles. Hem de prendre un paper actiu ino quedar-nos com simples observadors. 3/ Què sentpel quejo faig. En ocasions ens deixem dur per accions que immigrants ens han fet i per això reaccionem contra ells violentament. Hem de pensar quin és l'origen d'aquestes accions i no deixar-nos dur per sentiments negatius. La transformació necessita de la comprensió i del diàleg. Per transformar els nostres conflictes hem de tenir en compte les tres postures. 8. L'objectiu que persegueix la transformació és la reconciliació amb la finalitat de reconstruir les relacions humanes. Es busca reconciliar ales parts transformant les tensions del conflicte en nous objectius. La reconciliació busca assolir1 'harmonia en la convivència social i en la pluralitat cultural. Ací, el poder de perdonar juga un paper molt important, en el sentit que facilita la reconciliació de les parts ifinalitza amb les tensions del passat per crear icontinuar amb un futur més pacífic, alternatiu icreatiu. 4. Conclusions Per acabar, assenyalaré de forma sintètica les característiques més importants que una societat intercultural ha de tenir. Característiques que es desprenen de totes les idees que ja he anat indicant anteriorment (Cabedo Manuel, 2001): 1. La persona humana és un bé absolut, la dignitat de la qual s'ha de garantir en tot moment illoc. Per això, l'ésser humà es converteix sempre en el referent bàsic del sentit, de la veritat idel valor. 2. Si béno s'ha de permetre la humiliació a la condició humana, tampoc hem d'observar aalgun individu com un ser suprahumà. rt TRANSFORMACiÓ DE CONFLICTES I INTERCULTURALITAT 77 - 3. S'ha de mantenir idefensar la total intramundanitat de l'ésser humà. Les persones necessiten reconèixer les particularitats nacionals iser reconegudes com part integrant d'una cultura determinada. 4. La importància del privilegi humà de la llibertat. 5. S'ha d'estendre l'ideal de la convivència intercultural atotes icadascuna de les comunitats ètnicoculturals del món. 6. Els discursos antiracistes poden convertir-se fàcilment en paraules inútils si es fonamenten en la igualtat de tots els éssers humans. 7. En tota societatdemocràtica s'hande diferenciar dos dominis: els drets de la persona iels drets de la col·lectivitat. 8. La democràcia consisteix, principalment, al'acceptació d'uns valors ètics-polítics. 9. En la base del diàleg intercultural, se sustenta un humanisme que és cosmopolita però sensible ipròxim ales diferències culturals dels individus idels pobles. BIBLIOGRAFIA BURGUET ARFELIS, M. (1999): El educador como gestor de conflicos, Bilbao, DescIée de Brouwer. BusH, R. A. B. i J. P. FOLGER (1996): La promesa de la mediación. Cómo afrontarel conflicto mediante la revalorización iel reconocimiento, Barcelona, Granica. CABEDO MANUEL, S. (2001): «Pluralidad cultural ycon vi vencia social», Recerca, 19-37. -(en premsa): «Reflexión sobre la vida humana». COLECTIVO AMANI (1995): Educación ¡ntercultura/. Analisis yresolución de conflictos, Madrid, Popular. HONNETH, A. (1997): La lucha por el reconocimiento, Barcelona, Crítica. JUDSON. S. (2000): Aprendiendo aresolver conflictos en la infancia. Manual de educación para la paz yla no violencia, Madrid, Libros la Catarata. LEDERACH, J. P. (1995): Preparingfor Peace. Conflict TransformationAcross Cultures, Nova York, Syracuse University Press. LEUNDA,1. (2002): «La multiculturalidad: oportunidad ydesafio para el desarrolIo local», Tiempo de paz, 66, 53-69. MARINA, 1. A. (2002): <<Interculturalidad», en CONILL, J, (ed.): Glosaria para una sociedadintercultural, València, Bancaixa. MARTíNEZ GUZMAN, V. (2001): Filosofia para hacer las paces, Barcelona, Icaria. MONTóN SALES, M. 1. (2003): L'acolliment de l'alumnat d'incorporació tardana. Suggeriments, propostes iexperiències, Barcelona, Biblioteca de Guix. SCHNITMAN, D. F. (2000): Nuevos paradigmas en la resolución de conflictos. Perspectivas ypracticas, Barcelona, Ediciones Gnínica, S.A. STRAWSON, P. F. (1995): «Libertad yResentimiento», en STRAWSON, P. F. (ed.): Libertadyresentimiento yotros ensayos, Barcelona, Paidós.