scieee Science in your language
[en] (orig)

Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Feliu Africà, patró de Sabadell

Read accessible full text

Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Feliu Africà, patró de Sabadell

Author: Autor desconegut
Year: 1991
Source: http://repositori.uji.es/bitstreams/26f3c910-4a6b-429e-8fce-012013352f54/download
GOIGS
ALLAOR
DEL
GLORIÓ
S
MÁRTIR
el cos os e lace a .
Vós
pe
Déu o ho so iu
iel co os e
en
Ell con ia...
Cap
aGuíxols us po a en,
c uelmen a ossega ,
i,
amb una mola lliga ,
el cos os e al
ma
llan~a en;
mes, p op la ie a eixiu
de
Calassan~,
que us olia...
El
u o del i a ana a
en augmen , acada ins an ,
iun angel, del cel baixan ,
la os a ida eúla a.
A an u o esis iu
o el emps que Déu olia...
Re o na
pe
i
aGi ona,
mo iu amb u men s c uels:
os e espe i puja als cels
a eb e immo al co ona.
P op de Déu, in e cediu,
iEll, pe ós, ens auxilia...
To s els pobles us ene en
ide mol s sou ad oca ,
que de os a san eda
a o s di inalsespe en.
To
pe que en el cel eniu
e ica~
mi jance ia...
És
cons an que Sabadell
us es a mol obliga ,
puix l'ha eu semp e lliu a
de o dolo ós lagell.
Del peca , mal an nociu,
gua deu el que en ós con ia...
Puix euni s ens eniu,
yos es goigs can an eix dia...
Sigueu-nos empa a iguia,
pa ó nos e, San Feliu
SABADELL
DE
Puix del iu e e e n gaudiu,
deis san s en la
gennania
...
Sigueu-nos empa a iguia,
pa ó nos e, San Feliu.
Sou ill de e a a icana
iés la os a san a ida
una esplendida lo ida
de
o i ud c is iana.
Celi ania ennobliu
sojo nan allí algun dia...
Amb os e genna, Cuga ,
aCa alunya a iba eu
i o s dos desemba ca eu
aBa cino, g an ciu a ,
la llei san a del Déu iu
p edican -hi amb alen ia...
Vos e glo iós
genna
aBa celona deixeu;
cap aEmpú ies ma xeu
ins aGi ona a iba .
Alla, al ma i i o e iu
os e cos amb aleg ia...
Pe segui dins de Gi ona,
aRu í sou p esen a
illa o s, ma i i za ,
guanyeu l'e e nal co ona.
Quan l'edic e el i a esc iu,
g an consol Déu us en ia...
Mana el c uel Dacia
asso a - os amb igo ,
pe o, el seu c uel u o ,
de la e no us apa a
iés pe que pe Déu i iu
iel co os e el cel somnia...
En p esó osca anca ,
am ise us an pa i
iamb o s ga is an ob i
"
SANT FELIU AFRICA
PATRÓ
San Feliu, p egueu pe nosal es.
Pe que ens em dignes de les p omeses
de
C is .
PREGUEM:
ODéu, que ab usa eu san Feliu d'un desig a den del ma i i,
in oneu en els nos es co s ['amo de la pa ia celes ial,
de mane a que no ens sepa in ni els h:i s ni les con a ie a s.
Pe Nos e Senyo Jesuc is . Amén.
Fes i i a
de
S o
Feliu -
P ime
d'agos
de
1991
Amles deis Goigs
de
Sabadell
Col-lecció
"Els
Nos es
Goigs" -Segona
Época-
n224 (108)
VIe
Cen ena l
del
T aslla
de
l'Església
Pa oquial
L'Excel-len íssimiIl-Ius íssim Senyo
D.
Pe eMa inezSanma in, bisbe
de
Ba -
celona, concedí
40
dies d'Indulgencia a o s els idels c is ians
pe
cada dia
que
assis eixin ala No ena del San . Da aBa celona
el12
de
juliol
de
1844.
Així ambé o s els idels c is ians que con essa s icomb ega s isi a an de o a-
men l'Església Pa oquial de San Felix
de
Sabadell, desde les p i ne es esp es ins
ala pos a del sol del dia 1d'agos , guanya an cada egada, Indulgencia Plena ia, que
pod an ambé aplica pels di un s, com ho concedí pe pe uamen N.S.S. P.G ego i,
PapaXVI. Da aRoma
el4
de desemb e de 1844. (D'uns goigs edi a s ala Tipog a ia
Vi es ap incipis de segle).
Música
Popula
Re isió musical de Mn. Camil Geis
G a a s allinoleum pe Agus í Mas idal iSala e .
El G a a de S . Feliu es a inspi a en l'escul u a de
S . Feliu, de Camil Fab egas, que p esideix el po al
de l'Església si ua ala
pla~a
de S . Roe.
El mo iu lo al de l'o la es a onna pe les següen s
plan es: pica dia, lle só de pa e ic espinell, que es
oben en el campana .
VleCen ena i del aslla de l'Església Pa oquial deS . Feliu
d'
A aona.
1391 .1991
TRASLLATDE LAPARROQUIA. -L'església de San Sal ado de SabadelJ que comp a a
cinc bene icis* (els es que hem di iels dos del segle passa ) més l'al a de San Sal ado ies a a
en lloc a inen , dins la ila, enia de bon
o~
majo ida que l'església pa oquial de San Feliu
d'A aona que comp a a solamen dos bene icis
**
més l'al a de San Feliu, is'aixeca a, pe al a
banda, enllocincomodepe ala g anmajo iadels elig esos. Tal cosa a e que l'any 1373 el ec o
de San Feliu, ap o i an una absencia del Pa o de es passés aSabadell icomencés d'usa com a
pa oquiall'església de San Sal ado . El Pa o de que egia la casa, alesho es Pe e de Sanias (qui
ha ia d'esse elda e de la se iequepo se
ja
pe es cen ú ies ha ia esidi aSabadell), aoposa -
se aaques can i pe al com l'església e a de la casa pa o dial de San Sal ado i, pe ella, del
mones i de l'Es any. 1amb an de co a ge es a p end e l'a e que se'n a ana ala ciu a d'A inyó
de
P o en~a,
seu deIs Papes des de 1309, ins an de la cú ia o ibunal del Pon í ex (G ego i XI
alesho es) que p o egís el seu d e con a el o que li eia el Rec o . Mes no a pode eu e cap
esul a de les se es penades ges ions. En emig el ec o no es mo ia de Sabadell cosa que a e
necessa i que l'any 1374 el ba lle de Sabadell' que e a Bema Bone , iel donzell Hugue de
Requessens, con ac essin un cle gue que se ís el cul e al'església de San Feliu d'A aona.
Al capda all d'aques es qües ions a guanya el ec o de San Feliu pe que enia ala se a
banda, sinó el d e , la necessi a deIs elig esos que el bisbe de Ba celona Ramon de les Escales a
econeixe l'any 1391 quan a dona pennís de can ia de seu la pa oquia.
El can ide lloc apo a el can ide nom,ides d'alesho es lapa oquiaes a
di de
San Feliu
de Sabadell, no d'A aona com abans. 1com que San Feliu com apa ó de la pa oquia enia
p e e encia sob eSan Sal ado , a desapa eixe del o el nom de San Sal ado de Sabadell. D'ací
a p end e mo iu el eny que els pobles elns eien ala gen de Sabadell, dien que ha ien can ia
de pa ó. Cosaque no e a e i a , pe queel genuípa ó de la pa oquia e a San Feliu, il'única cosa
que a can ia ou la esidencia iamb ella el nom de lloc de la pa oquia.
Elemen s d'his ó ia de Sabadell.
(p ime a edició,pag. 145)
De Miquel Ca e as Cos ajussa
*San An oni Aba . San Jaume iSan a Llúcia. San a Ma ia la Majo
-i
els dos del segle passa - San a EuJalia de Me ida iSan Joan E angelis a.
**
San Nicolau iSan a Ma ia la Lloada.
Edició de 2.000 exempIa s en
pape
egis e.
Ca Ies Cas añé,
imp esso
-SabadeIl
, I