Resum
Pano ama gene al de la de oció a San a Cecília en la música i la li e a u a, pa an una a enció espe-
cial al cas de Ca alunya. Edició d’un himne lla í esc i en hono seu l’any 1880 pel D . J. Cas ells
i A bós, p o esso de e ò ica del Semina i de Ba celona.
Pa aules clau: San a Cecília, himne lla í, J. Cas ells i A bós.
Abs ac . An Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis e ma y is Composed in 1880 and
i s Au ho
O e iew o he de o ion o Sain Cecilia as seen in music and li e a u e, paying special a en-
ion o he case o Ca alonia. Edi ion o a La in hymn w i en in he honou in 1880 by
D . J. Cas ells i A bós, p o esso o Re ho ic a he Semina y o Ba celona.
Key wo ds: Sain Cecilia, La in hymn, J. Cas ells i A bós.
Com és p ou sabu , la pa ona de la música, san a Cecília, ho és pe un simpà ic
e o de lec u a paleog à ica d’alguns mo s de la se a Passio, una de les més cèle-
b es del Llegenda i omà, pe bé que d’au en ici a més que discu ible i compos a
mol p obablemen a la i del segle V1. Bas i eco da que, allà on hom hau ia de
1. De la Passio sanc ae Caeciliae, ansmesa pe mol s manusc i s, p o a de la se a o una, se’n po
consul a l’edició deguda a H. DELEHAYE, É ude su le légendie omain. Les sain s de no emb e
e de décemb e, B ussel·les, 1936, p. 194-220, es able a en base al manusc i 144 de la Biblio eca
Municipal de Cha es, del segle X, i al ms. la . 10861 de la Biblio eca Nacional de F ança, del
segle VIII. El ma eix DELEHAYE, p. 85, desp és de p egun a -se: «Commen explique que ni Damase,
ni Amb oise, ni Jé ôme, ni P udence, qui on exal é à l’en i l’hé oïsme des ie ges ma y es Agnès,
Eulalie e leu s émules, n’aien jamais p ononcé le nom de Cécile, ni ai aucune allusion à une
ic ime des pe sécu ions don le cul e de ai p end e une si la ge ex ension?», p ossegueix: «Il es
ema quable que su ces pe i s monumen s, les e es do és, où son imp imés les noms e l’e i-
gie des sain s de Rome qui on joui d’une popula i é sans égale, S e. Agnès pa exemple, Cécile
ne igu e jamais. Nous n’insis e ons pas, pou le momen , su l’absence du nom de Cécile dans la
Deposi io ma y um», la qual cosa el a conclou e: «c’es un hagiog aphe sans au o i é e non pas
un ange, comme il le p é end, qui a donné à Cécile la double cou onne où se mélai la blancheu
Fa en ia 31/1-2, 2009 243-251
Un Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis
e ma y is compos l’any 1880 i el seu au o
Jesús Al u o i Pe ucho
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
jesus.al u [email protected]
Recepció: 3/6/2008
di canden ibus o ganis, s’hi a in e p e a can an ibus o ganis, la qual cosa pos-
ulà la nos a mà i com a p o ec o a dels seguido s d’Eu e pe, la de geni més ag a-
dable de les nou cas es ge manes, i desplaçà així san Joan Bap is a, que ha ia p o-
egi els can an s en època medie al ins que, l’any 1594, el san pa e G ego i XIII
la decla à a ella pa ona dels músics, cosa que compo à que aques s li dediquessin
peces an memo ables com Lauda e Ceciliam, de Hen y Pu cell; Un himne pe a
san a Cecília, de He be Howells, o l’Oda pe al dia de san a Cecília, de Haendel;
la Missa a san a Cecília, d’Alessand o Sca la i, o la Messe Solennelle de sain e
Cécile, de Cha les Gounod, en e d’al es2.
Pe ò ambé els poe es s’esme ça en a dedica -li cançons. Només cal eco da que
Pepí i Ca lemany e en in odui an í ones i espos es de l’o ici g ego ià de la nos-
a san a; que Flodoa d, canonge de Reims i his o iado p ime enc de F ança, com-
pongué un poema pe can a el suposa descob imen del cos de la mà i pe pa
del papa Pascal I l’any 821; que els sac amen a is lleoní, gelasià, gal·licà i mossà-
ab celeb a en la e ge omana; que, al segle XVI, Spagnuolo, el man uà, dedicà a
san a Cecília la se a se ena Pa ènia, i que el ma eix Tomàs de Kempis compongué
l’Hymnus de sanc a Cecilia i gine.
D’al a banda, una egada que, el 1851, el summe pon í ex Pius IX c eà la
Comissió d’A queologia Sag ada, s’a ibà a e oba , p esump amen , pe segona
egada, la omba de san a Cecília el 1854; lla o s, pe una disposició del ca denal
Pa izzi, ica i del papa i p esiden de la susdi a comissió a queològica, s’ob í l’es-
men ada c ip a al cul e, i, de o plega , en esul à una eno ada de oció pe san a
Cecília, que es mani es à ambé en el camp de la poesia, com en el cèleb e Poème
agique de sain e Cécile, que li dedicà, el 1868, Ana ole de Ségu 3.
244 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jesús Al u o i Pe ucho
du lys à l’écla de la ose» (p. 86). De e , ja C. ERBES, «Die heilige Cäcilia im Zusammenhang mi
de Paps c yp a sowie de äl es en Ki che Roms, his o isch-an iqua ische Un e suchung», Zei sch i
ü Ki chengeschich e XXVI (1888), p. 1-66, ha ia posa en elleu que la nos a mà i e a p e e ida
en els au o s i les ob es sua a esmen a s, i, a més, que l’au o de la passio s’ha ia inspi a en
l’Apologe icum de Te ul·lià, el De T ini a e de san Agus í i les Ac a Thomae, en e d’al es on s,
i, de mane a més signi ica i a, pe a la da ació de la composició de la passio en la His o ia pe secu-
ionis Wandalicae, de Víc o de Vi a, que, acabada l’any 486, en o neix el e minus pos quem. C. M.
PIFARRÉ, Li e a u a c is iana an iga, Abadia de Mon se a , 2008, conside a ambé que «les passions
del ma i i del diaca san Llo enç de Roma, de san a Agnès, de san a Cecília, dels san s Cosme i
Damià, esc i es du an el segle V(pe A nobi el Jo e?)» enen un ca àc e llegenda i no o i (p. 155),
i ema ca, així ma eix, com a possible calc d’un episodi con a pe Víc o de Vi a, l’episodi en què
Cecília «en la a da de les noces p ome de omand e e ge, i ob é el pe mís de son ma i » (p. 159).
2. Recen men ha apa egu un doble compac e dedica a San a Cecília, en el qual Ma c Minkowski in e -
p e a les peces que Pu cell, Haendel i Haydn dediquen a la pa ona de la música (Choeu des
Musiciens du Lou e. Les Musiciens du Lou e. Nai e).
3. Vegeu el bon es udi de Dom P. GUÉRANGUER, Sain e Cécile e la Socié é Romaine aux deux p emie s
siècles, 5a ed., Pa ís, 1879, i les bones sín esis de H. QUENTIN, «Sain e Cécile», a: F. CABROL iH.
LECLERCQ (eds.), Dic ionnai e d’a chéologie ch é ienne e de li u gie, om desè, pa desena, Pa ís,
1925, col. 2712-2738, i E. JOSI, «Cecilia, san a, ma i e di Roma», a: Biblio heca sanc o um, ol.
III, Roma, 1963, col. 1064-1086, així com la de Th. H. CONNOLLY, «Cecilia», a: G o e Music
Online, ed. L. MACY (2 de juny de 2008), h p://www.g o emusic.com. No se à po se ampoc
debades de eme e a una con e ència que LL. MILLET I PAGÈS p onuncià el 21 de no emb e de
1927 a l’Ins i u de Cul u a i Biblio eca Popula de la Dona, que a se publicada amb el í ol
Al nos e país, la de oció pe san a Cecília, p esen ja a l’o acional a agoní de
Ve ona, de inal del segle VII4, on cons a la se a es a del 22 de no emb e, i a l’ano-
mena Passiona io hispánico5, es e lec í ambé en l’ad ocació d’algunes esglésies que
es posa en so a la se a p o ecció, com a a la del mones i de monges benedic ines
de San a Cecília d’Elins, a l’Al U gell, unda pe l’aba Edi ed, que n’ob ingué la
con i mació pe pa de Ca loman II el 8806; la del ambé mones i benedic í de San a
Cecília de Mon se a , unda pe l’aba Cesa i e s el 945 sob e l’església d’un
mones i p eexis en dedicada a san a Cecília i amb una no a església consag ada
l’any 957 pel bisbe Guadami de Vic, so a la iple ad ocació de san a Cecília, san
Pe e i san a Ma ia7; o la de les esglésies pa oquials de San a Cecília de Sacà ce a, es-
imoniada el 1019; la de San a Cecília de Vol egà (abans po se San a Cecília de
Muçons), consag ada e s el 1095; o les ambé omàniques de San a Cecília de Fígols,
San a Cecília de Molló, San a Cecília de Ped albes, San a Cecília de Rago , San a
Cecília de Rellà i San a Cecília de Riu o ; o, àdhuc, en el cognom San acília, es i-
monia pel cap baix des del segle XIII. I Higini Anglès ens eco da ambé que el canon-
ge de Ba celona Be na de Sa ià «e igí un al a a san a Cecília a la capella de San
Miquel del emple esmen a , i el 1300 undà el bene ici p ime de la san a», i enca a
p ossegueix: «Umbe de Llo , un al e canonge d’aquella església, unda a el segon
bene ici de san a Cecília amb es amen a o ga el 1304»8.
En e els manusc i s conse a s a Ca alunya ansmisso s de la passió de san a
Cecília, cal esmen a , en p ime lloc, l’ac ual agmen de còdex X/1 de la Biblio eca
Episcopal de Vic, es a d’un passione p oceden de les elligadu es de l’A xiu
Pa oquial de San C is ò ol de Ta e e , que epo a l’inici de la passió de san Vale ià,
de san Tibu ci, de san Màxim i de la nos a san a, o s suposa s mà i s omans,
es a d’un manusc i que Mn. M. S. G os conside a, pe ò, d’o igen na bonès i del
da e qua del segle IX9. Del segle XI sembla el càn ic a san a Cecília amb no ació
musical ca alana con ingu al manusc i 52 de Ripoll, a ui a l’A xiu Reial de
Ba celona10. I de la ma eixa cen ú ia és el agmen de còdex 193/14 de la Biblio eca
Nacional de Ca alunya, que ansme ambé la se a Passio. Aques conjun , el podem
Un Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis e ma y is Fa en ia 31/1-2, 2009 245
«San a Cecília» a La Pa aula C is iana, any III, ol. V(1927), p. 6-23, ex que, si bé no ens apo -
a gai es no e a s sob e la pa ona de la música, en es a basa sob e o en l’esmen ada ob a del
P. Gué angue , ens delec a enca a a ui pe la se a musicali a li e à ia.
4. Edi a pe J. VIVES, O acional isigó ico, Ba celona, 1946; a la pàgina 20, s’hi poden llegi unes
o a iones in die sanc e Cecilie ad uespe um, co eponen s al dia X kalendas decemb is.
5. Es udia i edi a en dos olums pe Mn. A. FÀBREGA a Mad id-Ba celona el 1953. Vegeu ambé
J. AINAUD, «Supe i encias del Pasiona io hispánico en Ca aluña», Analec a Sac a Ta aconensia,
XXVIII (1956), p. 11-24. Re e en al cul e que ebia a Espanya, hom po eu e ambé C. GARCÍA
RODRÍGUEZ, El cul o de los san os en la España omana y isigoda, Mad id, 1966, p. 167-169.
6. Vegeu l’a icle que E. ZARAGOZA li dedica al Dicciona i d’his ò ia eclesiàs ica de Ca alunya,
ol. II, Ba celona, 2001, p. 59-60, i, sob e o , B. MARQUÈS, «Els documen s de San a Cecília d’Elins
(881-1198)», U gellia, 15 (2002-2005), p. 9-174.
7. Vegeu ibídem, p. 674, l’a icle del P. C. BARAUT.
8. H. ANGLÈS, La música a Ca alunya ins al segle XIII, eed. Ba celona, 1988, p. 84.
9. La Biblio eca Episcopal de Vic. Un pa imoni d’onze segles, Vic, 2006, p. 20.
10. H. ANGLÈS, La música a Ca alunya ins al segle XIII, op. ci ., p. 138. Ja en pa là i en donà ep oducció
V. OLIVA a In oducción al es udio del a e del al abe o en Ca aluña, Ba celona, 1913, p. 33.
conside a p eàmbul de la p esència de san a Cecília a les nos es lle es ins a iba
als dies del p íncep dels poe es de Ca alunya, Mn. Cin o Ve dague , que, no deba-
des admi ado dels Ac a sanc o um11, ambé li dedicà un bell poema12.
Pe ò, en aques a a inen esa, old ia c ida l’a enció sob e un himne en hono
seu compos en lla í l’any 1880 amb la inali a que ci culés com a ull olande i
de mane a anònima. Tanma eix, el e d’ha e -se conse a la ins ància que el seu
au o p esen à al bisba de la se a diòcesi, la de Ba celona, pe al d’ob eni el p e-
cep iu nihil obs a del censo i el consegüen imp ima u episcopal, ens pe me
de conèixe qui ou aques de o de la san a i no medioc e con eado de la poesia
lla ina en els emps con empo anis13.
Diguem, pe ò, de p ime , que l’himne és compos dins el pe íode de l’esmen-
a eno ellamen de la de oció a san a Cecília desp és de l’obe u a al cul e de la
246 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jesús Al u o i Pe ucho
11. Al p òleg de la segona edició dels seus «Idil·lis i can s mís ics», a: Ob es comple es, 5a ed.,
Ba celona, 1974, p. 93, es p egun a: «¿Quan es llegendes, que mai ningú despe a à, do men en
les pàgines de les Ac a Sanc o um, an plenes de bellesa pe dins com de pols pe o a, en los p es-
a ges de nos es biblio eques, llib e d’o que ha e di al ma eix Renan eixa coneguda ase: “una
cel·la amb la col·lecció dels Bol·landis es és lo pa adís”?».
12. Reco dem-lo: J. VERDAGUER, ibídem, p. 101-102:
I la adició con inuà, e iden men , desp és. Així, pe exemple, Mn. C. GEIS, «Glossa i piadós»,
a: De p ima e a a e a e a, Sabadell, 1976, p. 373, can a à dolçamen i senzilla:
A San a Cecília
D’on a enquen aques s di ins a pegis,
San a Cecília, amb l’esgua d abso ?
D’on a enquen aques s di ins a pegis?
De l’a pa o bé del co ?.
13. Pe a una isió de conjun del con eu de la poesia lla ina al nos e país, egeu J. MEDINA, La poesia lla-
ina dels Països Ca alans. Segles X-XX (an ologia), Bella e a, Uni e si a Au ònoma de Ba celona, 1996.
San a Cecília.
Sola can an i sonan
s’es à en sa camb a Cecília
oin espond e a sa eu
angèliques melodies.
Son espòs la n’en a a eu e:
-Que he mosa e s en es delícies!
Cecília, si em ens de g a ,
bé e plau à ma companyia.
-Vos a companyia em plau,
pe ò millo la enia;
enia un àngel de Déu,
del Déu que el meu co es ima.
-Si egés son àngel bell,
jo a on Déu es ima ia.
-Si la e us ob ís los ulls,
de ca a a ca a el eu íeu.
Ja con essa a Jesuc is ,
a Jesuc is i a Ma ia,
i en lo llib e del seu co
esc iu llu san a doc ina.
Lo ba eja el Pa e San
o a les aigües del Tíbe .
Lo ba eja san U bà,
san Tibu ci l’apad ina.
Quan és ben ne de peca ,
se’n o na a eu e a Cecília;
la oba amb son àngel bell,
bell com lo sol de migdia;
sos es i s són com la neu,
sa ca a un aig de celís ia,
i en sa mà dues co ones
de oses alexand ines.
-Les co ones que eieu
pe os es on s són eixides,
són eixide es al cel,
so a els ose s de Ma ia;
no les es lo en los ai es,
ni el calo les mus iga.
Co ones de e ge són;
jo p ou os les posa ia,
pe ò osades de sang
se us o na an més boniques.
se a c ip a. La imp essió anà a cà ec de la imp em a dels he eus de la ídua de
Pla, del ca e de la P incesa, núme o 8, el susdi 1880, és a di , en una imp em a
amb què el nos e au o eballa à so in , almenys de 1880 a 1890, com de segui-
da eu em. El seu ex és com segueix:
IN HONOREM SANCTAE CAECILIAE V. ET M.
HYMNUS
V). Di usa es g a ia in labiis uis.
R). P op e ea benedixi e Deus in ae e num.
OREMUS
Deus, qui nos annua bea ae Caeciliae Vi ginis e Ma y is uae solemni a e
lae i icas: da, u , quam ene amu o icio, e iam piae con e sa ionis sequamu
exemplo. Pe Ch is um…R). Amen14.
Un Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis e ma y is Fa en ia 31/1-2, 2009 247
14. Amb peu d’imp em a «Ba chinone: Ex yp. Hae ed. V. Pla, in iâ de la P incesa.- 1880».
O Vi go, splendo i ginum,
U in e alba lilia
Fulgen osae g a issimae,
Ni es pudo e e sanguine.
Apis Deo dese iens
Ad as a men e olle is,
Ac a a o sic e ipis
F a es ibi cha issimos.
Sic, o ganis can an ibus,
Deo solebas dice e:
Co a que co pus debile
A labe ia innocens.
Co pus deco um se icis
Nodis domabas e eis,
Legisque Ch is i codicem
Sempe ge ebas pec o e.
In i a sponso ade is
Ac noc e supplex obsec as,
Ne en e a us ange e
Quos se a almus angelus.
Se sponsus ul o con ine
Ac sponde ipsum c ede e,
Si sanc us ille nun ius
Ipsi idendus adi u .
Sac o la a u lumine,
Ch is ique ac us incola,
Re e sus illinc conspici
Dei minis um p aepe em.
Fe o pe emp o conjuge,
Opes a ens Almachius,
No i epos as paupe um
Sinu uisse p o ide.
I a u en e p aeside,
Ad empla ana duce is,
Ubi locu a gen ibus,
Mul os ab o co libe as.
Tum jussa adu i balneo,
Quod ignis a dens edde a ,
To que is in a limina;
Sed inde sospes exilis.
Te , du us inde ca ni ex,
Ic am secu i e ea,
Capu nequens abscinde e,
Te semi i am dese i .
Manes supe s es iduo,
U à Deo poposce as,
E sic dedis i p aesuli
Opes dicandas indigis.
Demum p o undis spi i um
Ac al a scandis side a,
Ubi Deo pe enni e
Bea is in e angelos.
Te, Vi go, plaudun can icis
Coeles is aulae p incipes,
Te impanis e o ganis
Hic plauda omnis musicus.
Si laus Pa i, si Filio,
Cum Spi i u Pa acli o,
Ubique, sanc a T ini as,
Te laude omnis spi i us. Amen.

Pel que a al seu au o , diguem ja que es ac a de Mn. Josep Cas ells i A bós,
que ou ca ed à ic de Re ò ica del Semina i Concilia de Ba celona i bene icia de
la pa òquia de San Jaume Apòs ol de la susdi a ciu a . Malg a que, ac ualmen ,
aques pe sona ge és un au èn ic desconegu , cal di que, ul a els cà ecs que acabo
d’esmen a , ou ambé au o de di e ses ob es. Ve aquí les que li conec:
—Colección de ases y modismos cas ellano-la inos. Man esa: Imp en a de
T ullás, ca e de Sob e oca, 1854.
—Vida de San Se gio I. Papa. Ba celona, 1876.
—Colección de ases la inas con su co espondencia cas ellana y un ca álogo de
ab e ia u as usadas po los an iguos omanos. Ba celona: Imp en a de los
he ede os de la Viuda Pla, ca e de la P incesa, 1883.
—Vida del glo ioso pa ia ca San José, cas ísimo esposo de la Vi gen Ma ía y
pad e nu icio de Jesús. Ba celona: Imp en a de los he ede os de la Viuda Pla,
ca e de la P incesa, núm. 8, 1888.
—Encomia in hono em bea ae Ma iae Vi ginis ex Sac a Sc ip u a, sanc is pa i-
bus, doc o ibus, aliisque sc ip o ibus exce p a e o dine alphabe ico disposi a.
Ba celona: Ex ypog aphia Hae edum V. Pla, ca e de la P incesa, 1890.
—P imicias del ja dín celes ial ó sea Vidas de Niños san os coleccionadas po
el sace do e. Ba celona: Lib e ía de la Ho miga de O o, ca e d’Hè cules,
núm. 3, 1897.
Pe una d’aques es ob es, la Colección de ases la inas, sabem que ou ambé
«P o eso de la inidad en el Colegio de Tí oli (Es ados Pon i icios), P ecep o de
la inidad y humanidades y an iguo Di ec o y Ca ed á ico de Re ó ica y Poé ica en
los Semina ios de Ta agona y de Ba celona».
D’al a banda, ens cons a que nasqué a Ba celona, ciu a on mo í el 7 de eb e
de 1898, a l’eda de ui an a anys15; pe an , ha ia nascu el 1818.
248 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jesús Al u o i Pe ucho
15. Mn. Rossend Ribe a, ec o de la pa òquia dels San s Jus i Pas o de Ba celona, el 10 de eb e
de 1898 esc igué la lle a següen :
R do. S . D . D. Sebas ián Puig, Pb o. Sec e a io de Cáma a del Obispado de Ba celona
Muy espe able Seño :
En con o midad á lo p e enido y á los e ec os con enien es pa icipo á V. el allecimien o del
R do. D. José Cas ells y A bós, Pb o. Bene iciado de S. Jaime de es a ciudad, na u al de Ba celona,
de edad ochen a años (Q. E. P. D.).
Ocu ió dicho allecimien o el día sie e del co ien e den o la dema cación de es a pa oquia
de mi ca go habiendo ecibido los San os Sac amen os.
Queda de V. a m. s.
Rosendo Ribe a, Pb o pá oco.
Uns quan s dies desp és, ambé ho éu en e mes semblan s el ica i Joan Miquel i Roca:
Pa icipo a V. S. que el día 7 de es e mes alleció en es a, el Rdo. D. José Cas ells y A bós, na u-
al de es a ciudad, bene iciado de es a Pa oquia de S. Jaime Após ol y ex ca ed á ico de e ó ica
de es e Semina io Concilia á la edad de 80 años.
Dios gua de a V. S. m. a.
Ba celona 16 Feb e o 1898
Juan Miquel y Roca Pb o. Vic.
I. S . Sec e a io de Cáma a de la Diócesis.
La ins ància ele ada al bisbe de Ba celona a què m’he e e i sua a és del eno
següen :
Excmo e Ilmo S .
José Cas ells, p esbí e o, á V. E. I. con el debido espe o expone:
Que habiendo compues o un himno en i ma la ina en hono de san a Cecilia
Vi gen y Ma i y deseando que enga la ap obacion de la au o idad eclesiás ica;
á V. E. I. suplica se digne suge a lo á la censu a y en su is a concede au o i-
zacion pa a su publicacion.
G acia que el exponen e se p ome e del ec o p ocede de V. E. I.
Ba celona 13 oc ub e 1880
José Cas ells, pb o.
L’endemà ma eix, el go e nado de la diòcesi de Ba celona, Domingo Co ès16,
passà la censu a al D . Es e e Pibe na 17, el qual, el 23 d’oc ub e, eme é l’in o me
següen :
M. Il e. Seño
En cumplimien o de la delegacion que an ecede, he leido a en amen e el himno
susodicho; cuya lec u a me ha con encido de que es en un odo con o me con la
Un Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis e ma y is Fa en ia 31/1-2, 2009 249
Lògicamen ambé es éu essò del seu aspàs el Bole ín O icial Eclesiás ico del Obispado de
Ba celona, any 41, dijous 31 de ma ç de 1898, núm. 1194, p. 91. To a la documen ació aquí p e-
sen ada es basa en els ma e ials ecolli s al meu es udi An ologia dels dic àmens de la censu a
eclesiàs ica de la Cú ia de Ba celona (en cu s de publicació).
16. Mn. Domingo Co ès ou canonge doc o al de la ca ed al de Ba celona. Mo í l’11 de maig de 1886,
al com cons a en el comunica següen :
M. I. S .
Tengo el sen imien o de pa icipa á V. S. que es a noche despues de una la ga y penosa en e -
medad ha allecido en mi pa oquia de Caldas de Es ach, el M. I. S . D . D. Domingo Co és,
Canonigo Doc o al de es a S a. Iglesia, á la edad de cincuen a y dos años.
Lo que comunico a V. S. pa a los e ec os consiguien es.
Dios gua de á V. S. m. a.
Ba celona 11 Mayo 1886.
V. Es adella
M. I. S . Sec e a io de Cáma a del obispado de Ba celona.
17. Del D . Es e e Pibe na , hom en conse a el cu iculum au òg a següen :
“Es eban Pibe na y Gi bau (G anolle s, oc ub e 1834). Después de habe cu sado los años de
La inidad en dicha illa, cu só y p obó en es e Semina io con la no a de Me i issimus odos los
años de la ca e a eclesiás ica. En el mismo se g aduó de Bachille con iguales no as, y de Licenciado
en Sag ada Teología con la de Nemine disc epan e en el Semina io Cen al de Valencia”. Fou o de-
na sace do el Nadal de 1858, nomena ica i de San Josep de Ba celona el eb e de 1859, ca ed à-
ic de Lla ini a del Semina i l’oc ub e de 1859, ca ed à ic de la Facul a de Filoso ia ins a inal
del cu s de 1870-71, en què, pe mo ius de salu , es eié obliga a enuncia a la cà ed a. Fou ambé
ice ec o del Semina i el 1882, el seu Adminis ado i ca ed à ic de Teologia Mo al el 1883,
ca ed à ic d’He menèu ica Sag ada el cu s 1896-97, canonge lec o al pe oposició el 1820, mes e
de ce imònies del Sínode diocesà i p oclama un dels examinado s sinodals del bisba de Ba celona
el 1820. “Dis u a [con inua] ad episcopi beneplaci um de licencias de p edica y con esa e iam
moniales y eside en es a ciudad, pa oquia de S. José, calle de Gua dia núm. 12, piso 3º.
Ba celona 30 oc ub e 1899”.
doc ina ca ólica; po cuyo mo i o lo conside o, sal o melio i, digno de se publi-
cado pa a mayo glo ia de Dios y mayo hon a de su glo iosa i gen y ma i , San a
Cecilia.
Dios gua de a V. S. muchos años.
Ba celona 23 Oc ub e de 1880
Es eban Pibe na Pb o.
Dos dies desp és:
En is a de la a o able censu a que ha ecaido en el himno en i ma la ina en
hono de S a. Cecilia V. y M. compues o po el Rdo. D. José Cas ells, damos licen-
cia pa a que pueda imp imi se y publica se debiendo p esen a se an es dos ejem-
pla es isados po el Censo . Lo dec e ó y i ma el M. I. Seño Gobe nado eclesi-
ás ico de que ce i ico
Domingo Co es
Po manda o de S. Seño ía
Ignacio Palá y Ma í18
Cancille -Sec e a io
T asladada
I, a la còpia de l’himne imp ès p esen a que ep odueixo més amun , hom hi
po llegi : «Conco da cum manusc ip o á me app oba o. Es ephanus Pibe na Pb .».
Ve aquí, doncs, ul a aques nou exemple del con eu con empo ani del lla í al
nos e país, una mos a més del poc o mol que po apo a a la his ò ia de la li e-
a u a i de la cul u a en gene al la conside ació de les dades que ens o e eixen els
expedien s de censu a.
250 Fa en ia 31/1-2, 2009 Jesús Al u o i Pe ucho
18. Mn. Ignasi Palà i Ma í ou a diaca de la ca ed al de Ba celona i mo í el 15 d’agos de 1887. Vegeu
el comunica següen del cancelle sec e a i de Vic:
Tengo el sen imien o de pa icipa á V. S. que el día 15 del p esen e mes alleció en S. Hila io
Sacalm el M. I. S . D . Don Ignacio Palá y Ma í –E. P. D.- A cediano de esa San a Iglesia ca ed al
Basílica, después de habe ecibido los Sac amen os de la Peni encia y Ex amaunción.
Así lo a isa el Rdo. Cu a Pá oco-A cip es e de aquella población.
Dios gua de a V. S. m. a.
Vich 22 de Agos o de 1887
José Ma ch y G au
Cancille -Sec e a io
M. I. S . Sec e a io de Cáma a y Gobie no del obispado de Ba celona.
Un Hymnus in hono em sanc ae Caeciliae i ginis e ma y is Fa en ia 31/1-2, 2009 251