Resum
La ca a II 20 d’A is ène és un exemple de la pe i ència de òpica iàmbica i còmica en la li e-
a u a a dana. Tanma eix, l’epis ològ a A is ène no es limi a a e un ús mecànic i o namen al
de de e mina s mo lles e ò ics, sinó que a dialoga eus di e en s de la lla ga adició li e à ia
g ega. Aques sembla que és un e inno ado en la p osa d’A is ène , au o que ha es a in a alo a
p ecisamen pe la se a p esump a manca d’o iginali a .
Pa aules clau: A is ène , epis olog a ia, iambe, comèdia, li e a u a e ò ica, adició li e à ia.
Abs ac
A is aene us’ le e II 20 is an example o he su i al o iambic and comic mo i s in la e li e a-
u e. Howe e , he a o his au ho is no limi ed o a mechanic and o namen al use o ce ain
e o ic pa e ns, bu i ga he s di e en oices om he li e a y adi ion and builds a dialog be ween
hem. This seems o be an inno a i e ea u e o he p ose o A is aene us, an au ho ha has been
unde es ima ed o his alleged lack o o iginali y.
Key wo ds: A is aene us, epis olog aphy, iambus, comedy, e o ic li e a u e, li e a y adi ion.
L’epis ola i d’A is ène ha gaudi de alo acions luc uan s pe pa de lec o s i c í-
ica al lla g de la se a dila ada ansmissió en lle a imp esa2. En e els segles XVI
i p incipis del XIX les edicions i eedicions de l’ob a o en nomb oses3i els comen-
1. Em plau en g an mesu a dedica aques a icle a la D a. Rosa A aceli San iago Ál a ez, a i de
con ibui a l’homena ge que se li e mi jançan aques núme o de la e is a FAVENTIA amb mo iu
del seu ecen eme i a ge.
2. L’edi io p inceps és AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα' ρωτικα4 τιν? τν παλαιν SHρ,ων πιτφια,
E biblio heca c. . Joan. Sambuci. An e piae, Ch is ianus Plan inus, 1566.
3. AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα'. ARISTAENETI epis olae G aecae cum La ina in e p e a ione e no is Josiae
Me ce i. Pa isiis, M. O y 15951, 16002, 16103, Pa isiis, Pige , 16394; ARISTAENETI Epis olae
G aecae cum e sione La ina e no is Josiae Me ce i cu an e Joan. Co nelio de Pauw, cuius no ae
accedun . T ajec i ad Rhenum, H. Besseling 1737, Van Lanckom, 1736; ARISTAENETI Epis olae
cum emenda ionibus ac conjec u is Josiae Me ce i, Joannis Co nelii de Pauw, & c. nec non inedi is
Fa en ia 30/1-2, 2008 323-331
A is ène , Lle es II, 20:
assaig pe a una genealogia li e à ia1
Joan Pagès Ceb ian
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
joan.pages.ceb [email protected]
Recepció: 15/7/2009
a is copiosos4, e que ens demos a l’in e ès que susci a a aques a ob a pel seu
con ingu e ò ic i pe la se a a esa.
La adició exegè ica des de l’humanisme ins a la ilologia del segle XIX se
cen à onamen almen en dos aspec es: el p ime , la es i ució del ex a pa i d’un
codex unicus plaga d’e ades que calia esmena i, el segon, la ece ca de les on s
d’inspi ació de l’au o . Aques en ocamen ac uà com un ac o limi ado de la c í-
ica. L’es o ç, ce amen me i o i, que es a esme ça en aques es dues di eccions,
a impedi l’apa ició de isions di e en s que en iquissin el deba a l’en o n d’a-
ques a ob a.
La oballa de passa ges imi a ius i de calcs plagia is apo a a els p incipals
e e en s hipo ex uals al ex anali za ; com a esul a , a ui coneixem el epe o i
de ex os clàssics sob e els quals s’ana en bas in les di e ses e opeies i na acions
b eus que in eg en aques epis ola i de icció. Aques a pe spec i a, a egida a una
mo ali a que desplaïa p o undamen , con ibuí a la de aluació de les Lle es
d’A is ène . En e ec e, en pa aules de Cobe 5, «deli aba G aecia e is i senio desi-
pieba e epue esceba quum alia legeban u e placeban ». És ob i que, pe
a Cobe , l’epis ola i d’A is ène e a poca cosa més que un sa gi de gus dub ós
i quali a mig ada de pedaços ex uals espigola s de la ica adició de la p osa
clàssica i classicis a.
Aques a alo ació es man ingué de o ma o ça unànime du an gai ebé un
segle, i en són escassos els es udis publica s ins a la dècada de 1930. Albin Lesky,
en un eball apa egu el 19296, posa de nou en el deba públic la qües ió d’A is ène .
Fou p ecisamen la se a aducció alemanya de 19517el desencadenan d’una e i-
alla de l’in e ès pe aques au o quasi oblida . En ou una conseqüència l’edició
324 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
an ehac Jacobi Tollii, Jacobi Philippi D’O illii, Ludo ici Caspa i Valckena ii alio umque, cu an e
F ide ico Ludo ico Ab esch, qui suas lec iones addidi , Zwollae apud Joan. Ca . Royaa ds 1749 (in
quo lib o con inen u F ide ici Ludo ici Ab esch Lec ionum A is aene a um lib i duo. Zwollae,
J. C. Royaa ds, 1749); AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα' ταν1ν Fλληνιστa μνον κδ&δονται. Δι? φιλοτ&μου
δαπνης καa προτροπ3ς τν τιμιοττων πραγματευτν ΚΡ. ΤΡ. ZΚ. καa ΠΣ. με*’ `σης ο¥οντε
πιμλειας διορ*ω*εσαι. Πολυζ,ης Κντου (ed.), Vindobona, 1803; ARISTAENETI Epis olae ad
idem Codicis Vindobonensis ecensui Me ce i, Pauwii, Ab eschii, Hue ii, Lambecii, Bas ii, alio-
um, no is suisque ins uxi Jo. F . Boissonade. Lu e iae, De Bu e, 1822; AΡΙΣΤΑΙΝEΤOΥ πιστολα'.
ARISTAENETI Epis olae in Epis olog aphi G aeci, ecensui , ecogno i , adno a ione c i ica e indi-
cibus ins uxi Rudolphus He che . Pa isiis, Fi min-Dido , 1873, p. 133-171 (adno . p. XXI-XXIX).
A desg a meu, d’en e les edicions an igues, només m’ha es a possible consul a les d’Ab esch
i Boissonade.
4. A pa de les ano acions dels c í ics an e io s aplegades pe Boissonade en la se a edició, ci a é
ambé dos eballs que he pogu consul a : BAST, F.J., Le e c i ique à J. F. Boissonade su
An oninus Libe alis, Pa enius e A is énè e, Pa ís-Leipzig, 1805; NABER, S.A., «Adno a iones
c i icae in Alciph onem e A is aene um», Mnemosyne n. s. 6, 1878, 238-258. Vegeu ambé
la no a següen .
5. COBET, C.G. (1860), «Miscellanea philologica e c i ica IV 8 ad A is aene i quem ocan epis olas»,
Mnemosyne 9, 1860, 148-170, p. 150.
6. LESKY, A. (1929), «Alciph on und A is aine os», Mi eilungen des Ve eins Klassische Philologen
in Wien 6, p. 47-58.
7. ARISTAINETOS, E o ische B ie e, in oducció i aducció alemanya d’Albin LESKY, Zu ic, A emis-
Ve lag, 1951.
eubne iana a cà ec d’O o Mazal8, amb una e isió de la qües ió c í ica i una anà-
lisi de on s.
Es udis més ecen s han ence a una no a ap oximació al ex . La c í ica con-
empo ània, òb iamen , é en comp e els e e en s in e ex uals, pe ò a mol més
enllà: ce ca en les Lle es d’A is ène o allò que depassa els models imi a s.
Al ma ge de la qües ió sob e les on s, cal es udia ambé l’apo ació pe sonal de
l’au o , els possibles e s d’o iginali a que puguin ha e passa desape cebu s
enmig de an es imi acions i coincidències ex uals amb au o s clàssics.
Quan A is ène imi a o, ins i o , copia quasi li e almen un b eu pas d’un au o
clàssic, ho a pe manca d’in en i a? La se a ècnica composi i a a més enllà de
la labo de e alls ex uals i el pas i x decaden ? La espos a a aques es p egun es no
és gens àcil. Cal e una lec u a pausada i en p o undi a de la se a ob a, i ambé
s’ha de eni una mi ada lliu e d’es e eo ips exegè ics.
Les apo acions p ime enques de Geo ey A no 9, enca a en la línia de la
Quellen o schung, ja ens menen pe aques a no a ia. Recen men , pe ò,
Giuseppe Zane o10, Ra ael Gallé Cejudo11 i Anna Tiziana D ago12 han ac uali za
el pano ama i han comença a enca amb o s aques s condicionan s als quals
ens e e im.
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 325
8. ARISTAENETI Epis ula um Lib i II edidi O o MAZAL, S u ga diae, in aedibus B. G. Teubne i, 1971.
L’edició ancesa de la undació Guillaume Budé no es éu espe a : ARISTÉNÈTE: Le es d’amou .
Tex edi a i aduï pe Jean-René VIEILLEFOND. Pa ís, Les Belles Le es, 1992. Recen men se
n’ha publica la me a edició bilingüe: ARISTÈNET, Lle es d’amo , a cu a de Joan PAGÈS CEBRIAN,
Ba celona, Fundació Be na Me ge, 2009.
9. ARNOTT, G. (1968), «A is ene us and Menande ’s Dyscolos», He mes 46, p. 384; ÍDEM (1968),
«Some passages in A is aene us», BICS 15, p. 119-124; ÍDEM (1973), «Imi a ion, a ia ion, exploi a-
ion. A s udy in A is aene us», GRBS 14, p. 197-211; ÍDEM (1975), «Anno a ions o A is aene us»,
Museum Philologum Londinense 1, p. 9-31; ÍDEM (1982), «Pas iche, pleasan y, p udish e o icism.
The le e s o A is aene us», Yale Classical S udies 27, p. 291-320.
10. ZANETTO, G. (1987), «Un epis olog a o al la o o. Le le e e di A is ene o», SIFC 5, p. 193-211;
ÍDEM (1988), «Osse azioni sul es o di A is ene o», Koinonia 12, p. 145-151; ÍDEM (1989), «La
dizione di A is ene o», Me odologie della ice ca sulla a da an ichi à, ac es del P ime Cong és
de l’Associació d’Es udis Ta doan ics, a cà ec de An onio Ga zya, Nàpols, D’Au ia, p. 569-577;
ÍDEM (2003), «A is ene o e il “pesca o e innamo a o”: Ep. 1, 3», S udi di Filologia e T adizione
g eca in memo ia di A is ide Colonna, a cà ec de F. BENEDETTI e S. GRANDOLINI. Nàpols, Edizioni
Scien i iche I aliane, p. 837-845. Cal ci a -ne ambé l’edició bilingüe (conjun a amb les Lle es de
Filòs a i Alcí on): ALCIFRONE, FILOSTRATO, ARISTENETO, Le e e d’amo e, in oducció, es i ució
del ex g ec o iginal, aducció i no es de Fab izio CONCA e Giuseppe ZANETTO, Milà, col. Classici
G eci e La ini, Biblio eca Uni e sale Rizzoli, 2005.
11. GALLÉ, R. (1995), Las Ca as de A is éne o. Es udio in oduc o io, edición e isada, aducción y
comen a io (Tesi doc o al), Cadis, Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de Cádiz ( o ma
mic o i xa).
12. ARISTENETO, Le e e d’amo e, a cà ec d’Anna Tiziana DRAGO, Lecce, Pensa Mul imedia, col. Sa u a,
5, 2007. És una edició comen ada que ecull les apo acions onamen als de o a la adició exegè ica
des de Me cie i inco po a els es udis a l’en o n de la adició i la ansmissió del ex d’A is ène que
ha du a e me la p o esso a DRAGO du an els da e s anys. Vegeu ambé DRAGO, A. T. (1997), «Due
esempi di in e es uali à in A is ene o», Lexis 15, p. 173-187; ÍDEM (1998), «Il “lamen o della donna
abbandona a” o lo s a olgimen o pa odico della adizione: A is aene . 2, 13», Ma e iali e discus-
sioni pe l’analisi dei es i classici, 41, 207-223; ÍDEM (2004), «Da Apollonio Rodio ad A is ene o:
pe sis enze e inno azioni di un pa adigma mi ico», Syn hesis 11, p. 77-89. Vegeu la no a següen .
Anna Tiziana D ago ha e apo acions in e essan s al deba : l’ús de òpics i
al es mo ius p esos de la adició clàssica s’ha d’anali za amb més p o undi a a
la ece ca de la unció que compleixen en el eixi o gànic de e e ències in e ex-
uals. L’ob a d’A is ène és li e a u a que ens eme als ex os clàssics, hel·lenís-
ics i impe ials del epe o i escola ; aques e és p ou cla des de l’edició de
Me cie , pe ò, quina in enció amaga aques a i ici?
Si es udiem l’ús que a A is ène del epe o i adicional de òpics ama o is,
enim la imp essió que, en algunes de les se es lle es, l’au o plan eja un diàleg
en e idees con aposades que ia dels models emp a s com a hipo ex os. Així, pe
exemple, a la ca a I 8, segons un es udi ecen 13, dialoguen dues concepcions
ama ò ies di e en s: la sà ica, segons la qual l’enamo amen impedeix a l’enamo-
a d’exe ci les se es asques amb no mali a , i la pla ònica, que ad oca pe la esi
con à ia: l’amo a l’enamo a mol més compe en en els seus a e s. Així, el ca a-
lle enamo a que p o agoni za l’anècdo a d’aques a ca a es mos a mol més des-
e en l’equi ació p ecisamen pe què es à enamo a , men e que el seu escude
posa en dub e que ealmen sigui íc ima de Cupido, pe què, si així os, l’enamo-
amen ac ua ia com a ac o limi ado de la se a pe ícia14.
Així doncs, segons D ago15, el joc me a ex ual que plan eja la lec u a d’A is ène
no és una simple hipe codi icació e ò ica me amen o mal, sinó una ela i i za-
ció dels codis cul u als que se ia a la base de la concepció li e à ia d’A is ène .
Veiem, doncs, que les elacions d’in e ex uali a poden se analizades des d’un
pun de is a concep ual i no me amen o mal: l’au o aca a en les se es ca es
les eus di e ses de la adició clàssica, i en cap cas es limi a a e un ús pu amen
mecànic del epe o i de emes i òpics.
El p opòsi d’aques a icle és anali za la lle a in ena del llib e segon en is a
d’aques a no a apo ació d’Anna Tiziana D ago, amb l’objec iu d’o e i no es
dades a la se a esi, que, òb iamen , subsc i im.
La ca a II 20 de l’epis ola i d’A is ène ens p opo ciona un nou exemple de
com l’au o ep èn dos òpics p o undamen a ela s en la adició que poden se
conside a s an agònics i gene a, a pa i d’aques s, un nou es adi en la his ò ia
de la eelabo ació del ma e ial li e a i.
Abo dem, a con inuació, una b eu desc ipció del con ingu de la lle a. Pe
e -ne la lec u a comple a, eme em a qualse ol de les edicions ecen s ci ades16.
A l’encapçalamen de la lle a esmen ada igu a la ó mula epis ola habi ual:
el nom del emi en (en nomina iu) i el del des ina a i (en da iu): Oceani a A is obul.
Dos noms que semblen ia s a l’a za i que, endemés, no iden i iquen cap dels pe -
sona ges de qui pa la la lle a. En de ini i a, podem a i ma que, més que una ca a
p òpiamen di a, és una b eu na ació ama ò ia o una acècia ela ada pe aques
326 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
13. DRAGO, A.T. (2002), «Il ca alie e innamo a o (A is aene . I 8)», Eikasmos 13, p. 231-238.
14. DRAGO onamen a la se a a gumen ació en dos agmen s de Sa o (31 i 102 V) i un passa ge del
Simposi pla ònic (Pl. Smp. 179 a-e), que es co espon amb el discu s en el qual el poe a Aga ó
exposa la se a eo ia e ò ica.
15. Loc. ci .
16. Desca em la ansc ipció i la aducció de la lle a en el cos de l’a icle pe mo ius d’espai.
al Oceani al seu in e locu o A is obul. L’a gumen és el següen : un jo e anome-
na Licó es à enamo a d’una he e a, i s’es à o a la ni palplan a a la po a de la
noia, que es nega a eb e’l. Ell li suplica so a la ines a17 i s’en aula un diàleg en
el qual o s dos s’acusen mú uamen d’exhibi cap enimen s més p opis d’animals
que no pas d’ésse s humans. Així, pe a Licó (el nom és, òb iamen , pa lan ), ella
és una e a incapaç de mos a compassió da an les se es decla acions d’amo
since . Ella, pe ò, l’acusa de se un «aman llop», aquell qui ce ca de sadolla el
seu desig i e enable pe desp és desen end e’s de l’aman com si os la cò po a d’un
xai po inejada i desp és abandonada i oblidada sense la més mínima ecança.
L’anàlisi de l’ús dels òpics de l’«aman e a» po ence a una ia que ens pe -
me i d’es abli allò que en pod íem anomena la genealogia li e à ia d’aques a
b eu c eació i, en elació amb el conjun de l’ob a, ens o e eix la possibili a d’a-
p o undi en la qües ió de la ècnica na a i a i la mena de elació in e ex ual amb
les se es on s, sense limi a -nos a de ec a -ne les coincidències ex uals.
La poesia iàmbica ens o e eix el p ime exemple del que pod íem quali ica
com a òpic de l’aman llop: en el agmen 196a (Wes 18) d’A quíloc, es i uï amb
o ça compleció g àcies al Papi de Colònia 751119, hi llegim una pa ben ex en-
sa d’un iambe de ema e o icosa í ic. La pe sona loquens, p obablemen el ma eix
A quíloc, explica com a sedui la illa de Licambes en un passa ge en què combina
la simbologia e ò ica amb els de alls explíci s. Doncs bé, en el momen en què
na a l’ab açada amo osa, es compa a a si ma eix (implíci amen ) amb un llop20, i
la noia seduïda, enca a e ge, la compa a (explíci amen ) amb un ce a ó espo u-
gui que ha caigu so a les u pes del emible p edado 21:
παρ*νον δ’ ν Nν*ε[σιν
τηλ]ε*εσσι λαβν κλινα; μαλ*ακ< δ[ μιν
χλα&]νη καλψας, αLχν’ 5γκλησ’ χω[ν
δε&]ματι πα[λ]λομνην τς στε νεβρ[Hς πρHς λκον,
μαζ]ν τε χερσaν xπ&ως xφηψμην
 περ] φηνε νον βης πλυσιν χρα;
La simbologia animal és ben p esen en la poesia iàmbica, que p en de la aula
el model de la ep esen ació de l’es e eo ip conduc ual humà pe mi jà de la na a-
ció p o agoni zada pe animals22. El e que aques a sigui una pa icula i a de la
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 327
17. No i’s que la concepció li e à ia es onamen a sob e els mo lles pe ec amen con igu a s pe la
adició lí ica i d amà ica: el pa aclausí i on i l’ama o exclusus. Vegeu GALLÉ (1994), «Algunas
conside aciones sob e la adición e ó ica g iega en las Ca as de A is éne o», Ac as del VIII
Cong eso Español de Es udios Clásicos, Mad id, Ediciones Clásicas, 1994, 181-186 (especial-
men 183-184).
18. Delec us ex iambis e elegis G aecis ed. M. L. WEST, Ox o d, 1980, p. 64-66.
19. Edi a pe MERKELBACH i WEST a ZPE 14, 1974, 97.
20. Vegeu la no a següen .
21. Ve sos 28-33 de l’edició de F. RODRÍGUEZ ADRADOS, Lí icos g iegos: elegíacos y yambóg a os
a caicos II, Mad id 1990, p. 308. La es i ució νεβρ[Hς πρHς λκον es basa en Teòc i XI 24 ( egeu
in a).
22. En obem ambé exemples en l’èpica en o ma de símil home- e a: Od. VI, 130-136.

aula demos a l’o igen popula d’aques a mena de con ingu s en la adició li e à-
ia, els quals hau ien is la llum en el ma c del epe o i sapiencial ansmès o al-
men . El iambe de les dones de Semònides n’és, po se , l’exemple més cla 23.
Cen em-nos, doncs, en la con inuï a d’aques s símils en la adició e ò ica.
La baula següen en la ansmissió del òpic se à, òb iamen , la comèdia. L’es àsim
còmic beu de la adició iàmbica24. Tenim exemples de co s de comèdia de con-
cepció agonal en què dos co s, un de masculí i un de emení, s’inc epen i es an
e e s mú uamen 25. En un b eu in e ludi co al de Lisís a a d’A is ò anes26,
diu el co i eu:
οLδν στι *ηρ&ον γυναικHς 5μαχ,τερον,
οLδj π1ρ, οLδ’ ¬δ’ 5ναιδ<ς οLδεμ&α πρδαλις27.
Aques a comèdia és un exemple cla de la con on ació agonal en e els dos
sexes he e a del comos p ocessional, en el qual co s masculins i emenins al e -
nen llu s esb oncs seguin una pau a esponso ial28. Tan el iambe com aques s co s
de comèdia són una mos a de l’he ència que aques s can s es ius deixa en en la a-
dició li e à ia. Els iambòg a s i comediòg a s d’època a caica i clàssica coneixien
ja un bell epe o i adicional d’aques s es e eo ips. El mo iu de l’aman - e a
que hem oba a la lle a II 20 d’A is ène en onsa les se es a els, com eiem,
en l’alba de les adicions o al i esc i a.
La concepció esponso ial iàmbica i còmica implica l’ambi alència del mo iu:
l’home- e a és aquell qui s’ab aona damun la se a p esa i s’hi aca nissa pe sa is-
e el seu desig, men e que la dona- e a és la que no es deixa es o a pels p ecs
del p e enden , o la que p o oca un pa imen al ma i (o aman ) en nega -li els seus
a o s sexuals29. Aques a dona és una « e a» pe què no demos a sen imen s humans,
és inexo able com la p o agonis a de la ca a d’A is ène o com les dones de
Lisís a a d’A is ò anes. Així doncs, l’home a i ma la se a condició e ina de mane-
a ac i a, men e que la dona ho a de o ma passi a. L’home és uní ocamen una
bès ia ca ní o a, un llop o un lleó. La dona, en can i, és ambi alen i equí oca:
p esen ada com un xai o un ce a ó p esa de la o aci a del p edado , és capaç,
328 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
23. Semònides, agmen 7 D.
24. Vegeu ZANETTO, G. (2001), «Iambic Pa e ns in A is ophanic Comedy», Iambic ideas: Essays on
a Poe ic T adi ion om A chaic G eece o he La e Roman Empi e, ed. CAVARZERE-ALONI-BARCHIESI,
Lanham, p. 65-76 (especialmen 66-67).
25. La simbologia animal a més enllà del ex : sabem ambé, pe la pin u a sob e ce àmica i pe mol s
í ols de comèdies, conse ades o pe dudes, que el co e a zoomo . Vegeu PICKARD-CAMBRIDGE,
A. (1962), Di hy amb, agedy and comedy, Ox o d ( eimp essió 1970), p. 153-154: «we can ha e
li le hesi a ion in inding in he animal masque ade one o he oo s o he Old Comedy».
26. A . Lys., 1014-5.
27. La mè ica d’aques s dos e sos no és iàmbica, sinó ocaica. Tanma eix, el b eu diàleg en e el
co i eu masculí i el emení es à inse i en un passa ge en què p edominen les escenes iàmbiques,
i, si a enem el con ingu , el clima comicoagònic se ci cumsc iu plenamen en la o ma iàmbica.
Vegeu PICKARD-CAMBRIDGE, A. (1962), Di hy amb…, p. 226.
28. Vegeu RODRÍGUEZ ADRADOS, F. (1972), Fies a, comedia y agedia, Ba celona, p. 68 s.
29. Aques és p ecisamen el mo iu nuclea de Lisís a a.
en un momen de e mina , de e -se espec a ins a a emo i l’home, que la eu
com una pan e a (πρδαλις). La dona és, doncs, oluble, mu able, i po mos a
cap enimen s con aposa s que es ep esen en simbòlicamen amb animals a a pací-
ics, adés ag essius. L’home, en can i, semp e és p edado , i, ja des d’A quíloc,
sembla que és ell ma eix qui ha es able l’es e eo ip p opi i el de la dona.
Així, la dona po uga i esqui a se’ns mos a à com un xai: aques a és la Gala ea
de l’Idil·li XI de Teòc i , en què un Poli em sen imen al i humani za es queixa de
se ac a com un llop pe la se a enamo ada, que uig d’ell com ho a ia un ani-
mal es e eï . L’es e eo ip s’aplica, doncs, injus amen , i el Poli em eoc i eu se’n
plany amb aó:
φεγεις δ’ σπερ =ϊς πολιHν λκον 5*ρσασα30.
Homes i dones, doncs, es an condemna s a no en end e’s, de la ma eixa mane-
a que un llop no es po ma ida amb una o ella. La pa la col·loquial é exp es-
sions que es imonien aques s pensamen s. No amen , és la comèdia la que ens en
dóna es imoni:
SIεροκλ3ς;
οL γρ πω το1τ στa φ&λον μακρεσσι *εοσιν,
φυλπιδος λ3ξαι, πρ&ν κεν λκος οJν Gμεναιο.
Τρυγαος;
καa πς  κατρατε λκος ποτ zν Jν Gμεναιο31;
A la comèdia no a, la dona in e p e a so in el pape de la e a, i és no amen
l’home qui n’es ableix la compa ació: en el Misumenos de Menand e32, Ge a blas-
ma C a ea pel seu compo amen despie a i sense sen imen s compa an -la amb
una lleona, de la ma eixa mane a com Licó, el «llop» p o agonis a de la ca a
d’A is ène , acusa l’he e a d’insensible i de eni una ànima més p òpia d’una sal-
a gina que no pas d’una dona: *αυμαστHν ο^ν πς p τοιδε ψυχ< οLκ τχ*η
μ#λλον *ηρ&ον33.
L’amo dels homes és, doncs, un amo de llops, com a i ma A is ène en boca
del seu pe sona ge emení: Cς γ?ρ λκοι τοUς Nρνας 5γαπσιν, οgτω τ? γναια
πο*ο1σιν ο. νοι, καa λυκοφιλ&α τοτων b π*ος. Aquí l’epis ològ a enuncia el
òpic sob e el qual bas eix l’escena na ada a la ca a, i ho a plagian p o bona
pa e un passa ge pla ònic34, al com ja han ad e i els edi o s i comen a is es:
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 329
30. Thc . XI, 24. Teòc i es à ja emp an el òpic en o pa òdic, com a à pos e io men A is ène (uid.
in a).
31. A is ò anes, Pax 1175 ss. C . A . Lys. 1100.
32. 311-318.
33. ARNOTT i DRAGO euen en el pas ci a de Menand e un al e dels e e en s hipo ex uals d’aques a
ca a d’A is ène .
34. Pl. Phd . 421d. És ob i que Pla ó a ús del òpic an com els al es au o s ci a s. Vegeu MAGRINI,
P. (1981), «Lessico pla onico e mo i i comici nelle Le e e e o iche di A is ene o», P ome heus 7,
asc. 2, 146-158.
Cς λκοι Nρνας 5γαπσιν, ς παδα φιλο1σιν ραστα&. Pe ò Pla ó posa aques-
es pa aules en boca de Sòc a es, men e que A is ène , buscan un e ec e pa òdic,
ho a di a una he e a35.
Els exemples que hem ana posan o e eixen una conca enació c onològica de
dos òpics an agònics: el de l’aman -llop (es e eo ip masculí) i el de la dona- e a
(es e eo ip emení). Com pe un e ec e especula , l’aman -llop p essuposa una dona
submisa i po uga com un xai (el òpic es à bas i sob e el símil del dep edado i
la p esa), men e que el de la dona e ina p esen a un home desa ma i menys in -
gu (ama o exclusus)36. Sens dub e, el capgi amen de la ima ge emenina només
s’en én com a desencadenan de la pa òdia que ecau sob e l’es e eo ip masculí,
íc ima, aquí, de la in ec i a iàmbica.
L’exemple més cla de la pe i ència i el igo d’aques s òpics i, conc e a-
men , del de l’aman -llop, és un passa ge de la no el·la de Longus Da nis i Cloe37,
en el qual el pas o Do có es camu la so a una pell de llop amb la in enció de io-
la Da ne. El mo iu de la dis essa ens eco da les masca ades del comos, i és al a-
men p obable que l’au o en sigui conscien . Do có acaba à com a p edado dep e-
da , ca els gossos del ama el desemmasca a an: Longus ens o e eix una
descons ucció del òpic, allò que pod íem anomena , en pa aules d’Anna Tiziana
D ago, un «s a olgimen o pa odico della adizione». Obse em com els au o s
a dans endeixen a i oni za a l’en o n de la adició li e à ia.
A is ène , qua e segles pos e io a Longus, s’insc iu en una adició que a en-
ca de la segona so ís ica38 (si hem de ju ja pe l’exemple de Longus) i eixeix una
escena pa òdica amb e e en s del iambe i de la comèdia. La idea p oceden del
iambe a la unció de desencadenan de l’anècdo a, i l’esquema iambicocòmic de
l’es àsim esponso ial, en el qual homes i dones es an e e s mu us compa an els
seus an agonis es amb animals, ens dóna la clau pe dissecciona el ex i in e -
p e a l’a qui ec u a na a i a del b eu ela .
En esum, podem di , doncs, que la lle a in ena del segon llib e de l’epis o-
la i d’A is ène s’a icula a l’en o n d’una concepció esponso ial a la mane a dels
5γνες còmics d’ascenden iàmbic, an des del pun de is a o mal com de con-
ingu . Els dos pe sona ges que la p o agoni zen an dues in e encions al e nes.
Les dues p ime es, mol b eus, pin en l’escena imi an un deco a ea al: p ime
hi in e é l’aman , que es plany de se exclòs a les po es de l’he e a; a con inua-
ció, ella li mani es a el seu desdeny. En la segona in e enció, l’aman acusa la
330 Fa en ia 30/1-2, 2008 Joan Pagès Ceb ian
35. Les pa aules de Sòc a es són p onunciades en un con ex a is oc à ic de pede às ia: el llop és,
doncs, l’ραστς, i el xai, l’ρ,μενος.
36. L’exemple més an ic (que coneguem) és el dels pe sona ges masculins de la comèdia Lisís a a
d’A is ò anes (467-8), que són es omaca s li e almen i ençu s pe l’o a ò ia de la p o agonis a
emenina. Així, el co i eu diu al p obul:  πλλ 5ναλ,σας πη πρβουλε τ3σδε <τ3ς> γ3ς, /τ&
τοσδε σαυτHν ς λγους τος *ηρ&οις ξυνπτεις;
37. Longus I, 20-21. Ens es em de ansc iu e’n el agmen a esa l’ex ensió que ocupa.
38. En la li e a u a a dana els elemen s iàmbics pene en, de e , mol s gène es li e a is, no només en
e s sinó ambé en p osa. Vegeu al espec e AGOSTI, G. (2001), “La e An ique Iambics and Iambiké
Idea”, Iambic ideas: Essays on a Poe ic T adi ion om A chaic G eece o he La e Roman Empi e,
edd. CAVARZERE-ALONI-BARCHIESI, Lanham, p. 219-255 (especialmen 220-21).
dona de cap enimen animal (p ime òpic); ella, en espos a, p onuncia un discu s
d’una ex ensió conside able a mane a d’apologia da an l’acusació de què ha es a
objec e: si ella mos a aques compo amen e és ec és p ecisamen com a p e-
enció da an l’imminen a ac de l’aman -llop (segon òpic)39.
L’aman -llop es con e eix, en la ca a d’A is ène , en un ama o exclusus pe
la condició e ina de l’amada: l’au o a in e ac ua en un ma eix ex els dos òpics
que hem ana sondejan al lla g de la adició. I aques a sembla que és la inno ació
que o e eix el ex : en els exemples comen a s, l’aman -llop només é sen i en
con aposició a l’es imada-p esa, men e que l’he e a- e a p essuposa un home
desp o is de la se a e oci a . Pe con a, A is ène aca a pe p ime cop els dos
es e eo ips e ins en el ma eix ex .
Així doncs, de la ma eixa mane a com en un ex còmic dos co s s’en on en en
un joc d’acusacions mú ues, al lla g de la adició li e à ia dues idees an agòniques
han ana dialogan , i A is ène en a una sín esi que ac ua com a «epode» que con-
clou el can amebeu, pe di -ho emp an la e minologia d amà ica.
El ex d’A is ène és un hipe ex que es onamen a en una es a ig a ia ex-
ual p ou complexa; n’hem ana esseguin els es igis a la mane a d’una «genea-
logia» li e à ia. L’objec iu de l’epis ola i és, doncs, cla amen me ali e a i: s’en-
én com una in i ació a descob i aques a genealogia i com un ep e al lec o cul i a
capaç d’es abli aques es elacions d’in e ex uali a . La unció me ali e à ia p en
el seu sen i en el con ex sociocul u al. A is ène esc iu pe a unes eli s que, en un
a any desespe a de esis encialisme, malden pe conse a la cul u a pagana
en un món que es c is iani za i es medie ali za àpidamen 40 i que amenaça de ele-
ga la adició pagana a un espai ma ginal; un món que pa la una llengua ja mol
allunyada de la dels au o s clàssics i que els e udi s s’es o cen pe man eni i a
com a sis ema de codi icació de l’he ència cul u al, an des d’una essan o mal
com concep ual, en un in en de econs ui els pa àme es es è ics i ideològics de
la adició à ica41.
En conclusió, podem a i ma , d’aco d amb les da e es in es igacions d’Anna
Tiziana D ago, que els e e en s hipo ex uals d’A is ène an mol més enllà del
ca àleg de passa ges locali za s pe la c í ica des de les p ime es edicions i que cul-
minen en l’appa a us on ium de Mazal. L’anàlisi de l’ús que a A is ène del epe -
o i de emes i òpics des d’un pun de is a concep ual ens pe me de comp o a
ins a quin pun és insu icien l’es udi de la in e ex uali a me amen o mal basa
en la iden i icació dels passa ges imi a s i plagia s pe l’au o i p incipal e e en
me odològic des de les edicions humanís iques.
A is ène , Lle es II, 20: assaig pe a una genealogia li e à ia Fa en ia 30/1-2, 2008 331
39. C . DRAGO (2007, p. 596-597; e e ència comple a a la no a 11).
40. Quan a la da ació de l’epis ola i d’A is ène , egeu MAZAL, O. (1977), «Zu Da ie ung de
Lebenszei des Epis olog aphen A is aine os», Jah buch de Ös e eichischen Byzan inis ik 26,
p. 1-5; BURRI, R. (2004), «Zu Da ie ung und Iden i ä des A is aine os», MH 61, 2, p. 83-91.
41. Vegeu MESTRE, F. (2006), «La ein en ion d’A hènes pa les éc i ains de l’époque impé iale»,
I aca 22, p. 97-105; DESIDERI, P. (1994), «La le e a u a poli ica delle éli es p o inciali», Lo spa-
zio le e a io della G ecia an ica, ol. I3, Roma, Sale no Edi ice, 11-33 (especialmen 11-12).