pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
“El eball d’un an opòleg acaba en el momen en
que aques és com l’al e.”
(Fo og a ies: Mon se a Clua)
En e is a a Claudi Es e a Fab ega , an opòleg
Au o s: B u au, Joana; Pe manye , Ma ia; Zule , Xa i
Uni e si a Au ònoma de Ba celona1
Di ec o a: Mon se a Clua Fainé
Resum
El P ojec e En e is es p esen a pe i la que hau ia hagu de se la p ime a
en e is a de la sè ie: la eali zada a Claudi Es e a Fab ega , l’iniciado de
l’an opologia sociocul u al a Espanya. Al lla g de la con e sa el p o esso Es e a a
1 En ia co espondència a: Mon se a Clua, [email p o ec ed]
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
1
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
un epàs a o a la se a ajec ò ia, des de la se a jo en u (ma cada pe la gue a
ci il) ins a l’an opologia d’a ui, anomenan an ics mes es, e e ències clàssiques
de l’an opologia i deixebles que an con inua el seu camí. L’en e is a dóna les
claus que expliquen pe què l’an opologia espanyola és com és i mos a els
cons an s in e can is humans i in el·lec uals que hi ha hagu (i que Es e a enca a
man é) en e Ba celona i Mèxic. Alho a, l’en e is a és un un emocionan ela de la
du a expe iència dels in el·lec uals ca alans exilia s a Mèxic, el pas d’Es e a pe
l’ENAH i les di icul a s del e o n a l’Espanya anquis a al 1956. L’en e is a acaba
amb les se es e lexions sob e com és i com c eu ell que ha de se la disciplina.
P egun a: Com a u u s an opòlegs, si més no, com a u u s llicencia s en
an opologia, ens a mol a il·lusió pode pa la amb os è, un dels
undado s de la nos a disciplina a Ca alunya i a Espanya. Com que os è
iu a Mèxic, pe a nosal es ha es a un p i ilegi pode ap o i a la se a
isi a al nos e país pe en e is a -lo. Es em mol ag aï s de que ens hagi
pogu dedica aques a es ona.
Claudi Es e a: Al con a i, es ic mol con en d’es a amb os ès.
P: En alguna ocasió os è ha mani es a que l’es udi an opològic li a
pe me e a on a , des d’una no a pe spec i a, les inquie uds so gides
a an de l’expe iència de la gue a i de l’exili. Si li sembla comencem
pa lan de la se a in ància i la se a jo en u que, a causa de la Gue a
Ci il, a ha e de iu e exilia a Mèxic.
C.E.: Jo aig es udia an opologia a pa i de l’any 1947, i aig a iba a Mèxic a
l’any 1939. P ecisamen el juny de l’any passa [2009], s’ha eali za el que allí a
Mèxic en diuen un E en o, pe celeb a l’a ibada del SINAIA, el p ime aixell
d’exilia s que enia de F ança i que a en a a Mèxic.
El 13 de Juny de 1939 aig a iba a Mèxic amb el p ime aixell d’exilia s que
so ien de F ança. É em 1.800 ap oximadamen , i mol s p o eníem del camp de
concen ació de Sain Cyp ain. Quan aig a iba al camp de concen ació ancès,
à em es a odeja s o s nosal es pe solda s del Senegal i à em se objec e de
cons an s humiliacions. Jo enia 20 anys. Vaig es a al camp de concen ació 100
dies. P è iamen , la me a ia (la ge mana del meu pa e) que i ia a Ma sella on
enia una àb ica de ba e s, un dia em a eni a eu e al camp de concen ació
pe eclama -me pe so i del camp, pe ò jo em aig nega o undamen a
abandona als meus companys. Vaig esc iu e, jun amb un company meu, al Comi è
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
2
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
B i ànic d’aju a Espanya, que es a a di igi pe la duquessa d’A holl.2 Els à em
esc iu e pe què sabíem que podien ajuda -nos. De e , a mi em podien ajuda
bas an pe què jo soc nascu a Ma sella; pe an , podia eclama la nacionali a
ancesa. Que cons i que sóc ancès de qua an a dies, pe què la me a ma e em a
eni a Ma sella pe ò em a o na a Ba celona passada la qua an ena que les dones
acomplien en aquella època.
Inicialmen no ens a en con es a pe ò al cap d’uns mesos, de ia se cap al mes
d’ab il, a eni la duquessa d’A holl al camp de concen ació i a en dona el meu
nom. L’acompanya en dos in è p e s. Em an di que ha ia es a selecciona no pe
ana a Angla e a (que es el que à em demana alguns) sinó pe ana a Mèxic. El
comi è b i ànic d’aju a Espanya enia adjudicada una pa del passa ge d’aquella
p ime a expedició, on hi cabé em po se 30 o 40 exilia s, i la qual a se pagada en
pa amb ons ges iona s pe la sec a eligiosa dels quàque s.
El 25 de maig ó em emba ca s, en una ni que eco do mol pel comia simbòlic
que els à em dedica als genda mes ancesos, dien -los de o , pe què ens ha ien
ac a mol malamen , com a delinqüen s. Và em a iba a Ve ac uz, Mèxic, el 13
de juny de 1939 i ens à em oba amb la so p esa de que ens ebien com a
he ois. Jo m’emociono quan ho eco do, pe què ealmen à em se mol ben
ebu s.
A l’en a els exilia s a Mèxic ens epa ien pe o el país sugge in -nos, pe ò sense
imposa -ho, que ó a bo que anéssim a una o una al a des inació. Allà aig eni ,
pe p ime a egada, una sensació de g an llibe a . Alesho es em an en ia al
Dis ic e Fede al, a on cadascú acudia a la se a o gani zació pe a ac a amb la
in o mació que ebíem d’Espanya.
P: Expliqui’ns com a iu e els seus p ime s anys a l’exili, enin en
comp e que no sabia quan de emps iu ia o a de Ca alunya. Com a
ana -se in eg an el jo e Claudi Es e a al dia a dia del seu país d’acollida?
C.E.: Teníem o s la idea de que al cap de es mesos o na íem cap a casa. Es a
di , no eníem una consciència mol cla a de que això du a ia mol de emps.
Pensà em que ind ia la gue a, que p obablemen guanya íem nosal es, les
2 Ka he ine Ma jo y Mu ay- S ewa , duquessa de A holl, ou la p ime a dona dipu ada del Pa i
Conse ado . Llui ado a con a els o ali a ismes ( an els so iè ics com Hi le ), a pa icipa en el Comi è
B i ànic d’Aju a Espanya i al 1937 isi à al P esiden Companys.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
3
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
democ àcies, i que o na ia la República a Espanya. Aques a e a la nos a con icció,
pe ò es à em o almen equi oca s, e iden men .
Als que é em sol e s ens a en dona un peso cinquan a o dos pesos al dia, que en
aquell momen enien un alo eal. Alesho es à em comença a conèixe el país,
cadascú a la se a. Mol s de nosal es à em eni con lic es amb els nos es pa i s
poli ics i es a p odui una g an diàspo a; uns a en sepa a -se, al es am
con inua ... en i, o això. Va ha e -hi un g an pe íode de c í ica i de c isi ideològica
mol o a. Mol s de nosal es ens à em o na en aquell momen exis encialis es,
doncs e a la moda dels in anys. Des de l’exis encialisme pa là em de la ela i i a
de les idees, dels alo s... Mol s anà em pe aquí.
Al cap d’un any d’es a a Mèxic, alguns de nosal es, pe a pode encabi -nos din e
del país, eco dà em coses. Jo ha ia juga a u bol amb una penya adsc i a a la Unió
Espo i a de San s, equip del meu ba i, quan enia quinze anys. A mi em deien
“l’Es e e , el noi de San s”. A l’a iba a Mèxic, quan à em baixa a Ve ac uz, a
eni l’en enado de l’equip de la ciu a , que és de p ime a di isió, i a posa un
ca ell a la plaça d’en ada del Moll on hi deia que el club es a a mol con en de
eb e els u bolis es nou ingu s. Un company meu a eu e la panca a i em a
anima a pa icipa -hi. Malg a que du an la gue a ja no ha ia juga més i que en
aquells momen s es a a mol esquelè ic, el dia següen d’ha e a iba a Mèxic
alguns de nosal es à em eali za una p o a. La p o a a esul a desas osa
pe què no podíem ni aixeca les cames. A més, les saba es que em a en dona a
mi pe juga a u bol no e en de la me a mida; així que les aig equi oca o es.
Alesho es em an di que més enda an , quan m’hagués e e , o nés pe què
ha ien no a que oca a bé la pilo a. Al cap de gai ebé un any à em o ma un
equip de u bol que es deia el Ca alunya, el qual compe ia en el que en pod íem di
l’equi alen d’una Segona Di isió B del u bol mexicà. I ambé èiem un campiona
en e o es les egions espanyoles: l’As ú ies, el València, Andalusia, Mú cia,
Mad id... És un enomen mol in e essan pe què allí o hom a ecupe a la
iden i a que li co esponia dins del que són els episodis de l’o gani zació nacional
espanyola.
Jo juga a amb l’equip del Ca alunya i un bon dia ens a eu e un di ec iu del club
poblano. I ens a c ida a un pa ell de nosal es (a mi i a un mad ileny) pe
p oposa -nos ana a Puebla, a on s’es a a o man un equip de u bol p o essional.
Nosal es à em accep a pe què anà em mol p eca is d’ing essos. Allà hi aig
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
4
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
es a des de l’any 1940 ins al 1945, jugan a u bol. Al 1945 aig o na a Ciu a de
Mèxic, ja pe deixa el u bol.
Alesho es, a Mèxic D.F: hi ha ia un ex em d e à del Ba celona que s’ha ia queda a
Mèxic i que es deia Ma í Ven ol à, que e a mol amós en aquella època (e a
in e nacional) i em a p oposa di igi l’equip de u bol que ins alesho es ha ia
en ena ell. Li aig p egun a quan em paga ien i em a di que 200 pesos, així
que aig accep a pe què m’ani ien mol bé. Quan aig comença a en ena
l’equip, ja es à em a la segona ol a i ana en en se ena posició, pe ò quan a
acaba la lliga el aig e campió, de mane a que aques es un mè i que me
l’a ibueixo [ iu es].
P: Allà és on a comença el seu in e ès en l’an opologia i on a eali za
la se a o mació a la Escuela Nacional de An opología e His o ia (ENAH).
Pe què a busca espos es en l’an opologia i no en alguna al a
disciplina?
C.E.: A Ciu a de Mèxic jo llegia mol , pe ò en aquell momen no llegia an opologia,
sinó a Immanuel Kan . A mi m’in e essa a mol el pensamen i, en e Kan i
l’exis encialisme de Sa e, à em es a en una combinació es anya,
he e ogènia. Aques s es udis els aig eali za o a de la uni e si a , de o ma
au odidac a. Fins que un bon dia, caminan pel Zócalo, la plaça p incipal de la
ciu a , aig eu e un ca ell en una pa e del palau nacional que hi deia: Escuela
Nacional de An opología e His o ia (ENAH) a on s’anuncia a l’inici de cu s,
mos an les b anques on s’encabia l’an opologia: l’e nologia, l’an opologia ísica,
l’a queologia i la lingüís ica. I aig di : “Això em a bé a mi”. Jo es a a pensan en
ana a es udia biologia amb uns companys pe ò allò em a ag ada .
Alesho es em aig di igi a l’escola i li aig demana al sec e a i in o mació sob e
els es udis d’an opologia. L’home, de o ma mol amable, em a explica o es les
possibili a s i em a di : “En es e momen o, los que es udian an opología en la
Escuela, cuando e minan an a abaja con los indígenas, po que aquí en México
enemos el p oblema indígena. Y el gobie no de la República lo que quie e es c ea
un g upo de an opólogos que puedan elucida el p oblema del po qué los
indígenas siguen siendo indígenas cuando noso os les es amos o eciendo odo”.
Alesho es aig comença a pensa ambé pe què els ca alans olen segui sen
ca alans [ iu es]. Això em a in e essa mol . Va ha e -hi una elació de espos a
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
5

pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
immedia a, en el sen i de con igu a el que aquell senyo m’es a a dien amb el
meu “p oblema” ca alà. En aques pun em a in e essa mol .
P: L’ENAH a se pe a os è la se a p ime a escola de o mació
an opològica, on a conèixe igu es elle an s de la disciplina i on es a
ana con igu an un g up de deba o ça in e essan ...
C. E.: Sí, allí aig conèixe companys meus que a en en a pels ma eixos mo ius
que jo. Va esul a que el g up ca alà din e de la ENAH e a el g up d’es ange s
més nomb ós: hi ha ia el Molins i Fàb ega, que e a el di ec o de La Ba alla3; hi
ha ia l’Àngel Pale m que enia de l’ana quisme, de la CNT; hi ha ia el Ped o
A millas, que ha acaba sen un g an a queòleg, un dels millo s a queòlegs que ha
dona Mèxic... En i, n’hi ha ia un bon g apa . Và em o ma un g up d’uns deu.
Desp és a eni el Joan Comas que e a de les Illes; ambé el Bosch i Gimpe a
que e a un g an p ehis o iado ... Aques s e en mes es d’allà l’escola. Na u almen
que alguns no e en an opòlegs di ec amen , pe ò de o es mane es hi ha ia
an opòlegs de ca ego ia uni e sal com el Joan Comas, que ha ia es udia a Pa ís i
ha ia e una ca e a d’an opòleg ísic. I en Bosch Gimpe a que e a mol conegu ,
essen el sec e a i del Comi è In e nacional de Ciències An opològiques i
E nològiques. E a un home que pa la a indis in amen alemany, i alià, anglès,
ancès... E a imp essionan com can ia a àpidamen de ex lingüís ic i amb la
acili a amb que ho eia. Jo no he is mai una pe sona an coneixedo a.
Jo ambé acos uma a a acompanya a en Lluís Nicolau Dolwe quan so ia de
l’escola i ana a a busca l’au obús (pe què enia p oblemes de isió) i
l’acompanya a amb mol de espec e. Aquelles e en pe a nosal es unes pe sones
mol impo an s del país.
I o s aques s à em es a o man g ups de discussió. Và em c ea un semina i,
que li dèiem El semina io Península. Així pa là em d’una g an con ede ació de
pobles hispànics i des d’alesho es sóc con ede al, no ede al. Aques a és la me a
idea sob e la solució del país. D’aques a mane a hi in eg à em ambé als
po uguesos, que es ba alla en amb els gallecs sob e qui e a més an ic a la
Península Ibè ica, sob e qui enia més elle ància his ò ica... En i, o això. I aques
ambien es a a din e d’un al e ambien , que e a l’ambien cien í ic.
3 Se mana i comunis a independen di igi pe Mau ín.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
6
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
En aquell momen , pe exemple, mol s p o esso s eminen s dels Es a s Uni s
es a en donan cu sos amb nosal es. Hi ha ia Geo ge Fos e , hi ha ia Isabel
Kelly i Robe Red ield de Chicago... N’hi ha ia un g apa . E a un g up dels més
in e essan s d’Es a s Uni s. A més a més, aques s g ups enien campamen s din e
del país pe es udia les socie a s indígenes, que alesho es s’es udia en com a
en i a s i iden i a s e nog à icamen úniques. Poc a poc es a ana con igu an en e
nosal es, els que es udià em allí, una idea de ela i isme cul u al que e a la idea
dominan en aquell momen , o i que és e iden que allí hi ha ia discussions din e
dels g ups d’es udi.
Hi ha ia l’alemany Paul Ki chho que en aquell momen e a una igu a
in e nacional, el que es a in en a la noció de “Mesomè ica”; hi ha ia en Jacques
Sous elle que e a del mo imen del De Gaulle, i desp és quan aques a iom a
a F ança ell se’n a ana de minis e allà. Hi ha ia ambé gen de No uega, gen de
Suècia, dels països nò dics i de di e sos països hispanoame icans on les dic adu es
expulsa en quad es polí ics ad e sa is. I o això con igu a a un g up de p ojecció
in e nacional que ens dona a una an opologia de p ime a línea. A més a més, hi
ha ia els p o esso s mexicans que ha ien es a p epa a s als Es a s Uni s, de
mane a que qualse ol assigna u a de les que es eia allí e a mol a ac i a.
P: Quins an se els seus p ime s in e essos emà ics en l’an opologia i
quins an se els p ime s pa adigmes que se li an p esen a ?
C.E.: Inicialmen a l’escola d’an opologia aig decan a -me cap a la idea de
l’an opologia ísica, en mol es assigna u es d’aques àmbi , pe què m’in e essa a
mol l’es udi del pe què de les aces i o això. Allà hi ha ia una assigna u a que es
deia “Raciologia” que la dona a en Joan Comas i m’in e essa a mol . Aques i en
Bosch Gimpe a m’o ien a en mol . Aques da e em a demana que no
di ongués gai e el seu eball sob e l’e nologia de la Península Ibè ica, doncs es a a
con ençu de que nosal es en sabíem més que ell d’e nologia (no de p ehis ò ia) i
lla o s li eia e gonya. Em a egala el seu llib e sob e l’e nologia de la Península
Ibè ica4 din e d’una espècie de p ojecció p ehis ò ica, de subg ups que e en
di e en s... Pe ò el ma e ial que ell p esen a a e a un ma e ial de o mes ma e ials,
és a di , d’a queologia. I pe an li manca en coses.
4 Vg. Pe e Bosch Gimpe a, E nología de la Península Ibé ica, 1932 ( eedi ada al 2003 a U goi i Edi o es).
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
7
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
En Bosch Gimpe a e a di usionis a i, pe an , a en a en con lic e amb els
mexicans, que e en de pensamen e olucionis a. I es a p odui el g an deba en e
ambdues adicions an opològiques. En aques deba hi ha ia la idea de l’e olució
di e gen , que no e a unilineal, i discu íem la idea de si l’e olució es conc e a des
de la pe spec i a de la unilineali a o din e de la di e si a , de la di e gència. Els
mexicans no olien se di usionis es pe una qües ió de plan ejamen nacional. És a
di , ells ha ien c ea pe si ma eixos les ci ili zacions p ehispàniques. Pe an , no li
de ien es a Egip e, que enia a se el cen e de la di usió - diguem-ne mode na -
dins de l’època. I e iden men nosal es ens plan ejà em ins a quin pun hi ha ia
hagu allí una in luència de l’An ic Món sob e el Nou Món.
P: Som conscien s de la di e ència me odològica en e l’an opologia que
em a Eu opa i la que es a a Amè ica. Ens pod ia explica quins són els
pila s onamen als d’es udi de l’an opologia ame icana?
C.E.: Hi ha ia un ema d’es udi que e a mol p esen en l’escola d’an opologia
ame icana: l’indigenisme. El plan ejamen indigenis a e a mol impo an , pe què
ens es a en p epa an pe què quan acabéssim immedia amen anéssim a e
eball de camp en e g ups indígenes i així pode eu e les possibili a s de
l’an opologia aplicada.
Lla o s ambé eballà em en an opologia aplicada. I pa lo no solamen de mi
ma eix sinó del que se ia l’in e io dels g ups que es udià em an opologia i é em
“en ena s” pe a això. Jo segueixo enin la con icció de que aques és el ipus
d’en enamen . É em en ena s en a queologia: èiem exca acions, es udià em
geologia, amb els es a s, pe eu e les co espondències que enien aques s amb
les cul u es conc e es que ha ien exis i . T eballà em en an opologia ísica: èiem
bàsicamen mesu es. T eballà em l’e nog a ia compa ada, és a di , l’e nologia. I
eballà em la lingüís ica, e iden men . Aques es qua e b anques e en les que
con igu a en l’en enamen de l’an opòleg. Quan acaba es la ca e a enies un
equilib i en e la p esència de la lingüís ica, de l’a queologia, de l’an opologia ísica
i de l’e nologia. I e dona en el í ol en unció d’aquelles assigna u es que
dominessis, d’aquelles assigna u es que ossin més nomb oses en el con ex de
l’o e a que es eia de cu sos. El p og ama e a mol op a iu, p obablemen hi ha ia
més de cen assigna u es, de mane a que ana es elegin .
Jo en aig e mol es d’an opologia ísica, pe ò el da e any em aig inclina pe
l’e nologia. I ho aig e pe una aó: pe què en aquell momen aig a iba a la
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
8
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
conclusió de que la idea de se an opòleg indigenis a no en a a din e del que
pensà em que ha ia de se l’an opologia, enin en comp e que no es
con empla en les cul u es u banes i les ci ili zacions mode nes. Jo en aquell
momen es a a con ençu que l’an opologia no comença a allí on s’acaba a
l’as al . És a di , que l’an opologia ha ia d’inclou e ambé les socie a s mode nes.
D’aques a mane a se’ns plan eja en p oblemes mol impo an s. Com és el e de
ins a quin pun aques a homogeneï a e nog à ica que es à em p oduin e a
e iden men conclusi a. És a di , si ealmen e a sa is ac o i eballa socie a s
complexes i, din e d’aques es, les iden i a s cul u als que es dona en. Discu íem
mol sob e aques es qües ions. É em una gene ació discu ido a, doncs o ho
obà em malamen , incomple ... I els mes es pa ien mol amb nosal es pe què
hi ha ia una concepció obe a de la elació alumne – p o esso . Teníem p o esso s
mol obe s que no e cas iga en pe què els c i iquessis sinó que e p emia en,
pe què ells s’apun a en al deba i ana en millo an ambé. Jo c ec que e a una
escola única en aquell momen , pe què habi ualmen el p o esso semp e pensa
que é la e i a absolu a i que di ícilmen es po equi oca , pe què es basa amb els
au o s més impo an s. Pe ò no es així, pe què els au o s més impo an s, quan
passen els anys, esul a que s’es ond en i deixen d’exis i .
“Jo en aquell momen
es a a con ençu que
l’an opologia no
comença a allí on
s’acaba a l’as al . És a
di , que l’an opologia
ha ia d’inclou e ambé
les socie a s
mode nes”
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
9
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
accep a i, si no m’equi oco, la g a i icació e en dues mil pesse es mensuals, pe
cob i una mique a les apa ences.
Quan em aig e cà ec del Museo Nacional de E nología aig a iba a la conclusió
que es pod ia in en a inclou e-hi els cu sos d’an opologia que no exis ien aquí. En
Pe ico em a di : “Això ho pod à e dins del museu; a la uni e si a no, no, no... A
la uni e si a no.” I lla o s li aig di : “Pe ò hi hau à a algú que no li sembla à bé
que ho aci dins del Museu d’E nologia?”, i em a di : “Ah no! Vos è se à el di ec o i
pe an pod à e cu sos d’an opologia allí”. Lla o s aig accep a .
Reco do que el p ime dia que aig en a , quan em an p esen a els bidells dels
o denances, el museu es a a obe , pe ò hi ha ia les espelmes enceses. Em an
p esen a a la Ma ía que e a la que ana a uni o mada i dona a els “bole os” pe a
en a . “¿Y lo de las elado as és as?”, li aig p egun a . “No, es que la compañía
eléc ica ha suspendido la elec icidad. Es que no la pagan”. Vaig ele ona en Ca o
Ba oja: “Oiga, que me han dicho que no pagamos la elec icidad...”. “Bueno, hay y
hab á peo es cosas que e á us ed [ iu es]. De momen o me pa ece que si hace
us ed un in en a io a a ene so p esas.” I aig e un in en a i.
Al cap d’uns dies aig ana a eu e el di ec o de Belles A s, en G a iniano Nie o,
i li aig di que eníem el p oblema de la suspensió de la llum i de la desapa ició de
les peces. Li aig di que m’es a a en cà ec de o plega i que ha ia descobe
“El museu es a a en un es a
lamen able: no enia ni llum
quan aig a iba -hi.
Quan es necessi a en dine s
es enien objec es del
museu”
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
16

pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
que a la Cues a de Moyano hi ha ia col·leccions d’an opologia alemanya que
ha ien es a enudes pel di ec o del museu an e io a Ca o Ba oja (pe què aques ,
o i que no a e es pe a ecupe a -les, ampoc e a pe sona pe e una cosa
d’aques ipus. Ho ha ia e l’an e io di ec o i l’an e io a aques ). Quan es
necessi a en dine s es enien objec es del museu. Li aig di al Nie o que
publica ia el ema de la desapa ició de les peces i em a suplica que no ho es, que
oba ia la mane a d’a egla -ho. El que sí a so i publica al dia i ABC, no obs an ,
a se la no icia de que al Museo Nacional de E nología li ha ien sup imi el se ei
d’elec ici a i d’aques a mane a ho a sabe o hom. Va se un desas e. D’al a
banda, al p egun a -li a la Ma ía sob e la ecap ació, em a di que aques a semp e
se li dona a al senyo Pé ez de Ba adas. La Ma ía em a explica que quan
acaba a el dia li en ega a la ecap ació, o i que e a mol poca pe què e en deu o
do ze en ades. Quan el di ec o ebia la quan i a li deia: “Ma ía, e e al ba y que
e den unas ce ezas y unas oli as, y el es o e lo quedas ú”. Li dona a qua e
pesse es. Aques e a l’espec acle. Alesho es li aig di al di ec o gene al que com
ho ha íem de e pe eno a el museu. En Nie o em a di : “Pues no hay
p esupues o oda ía pe o oy a e si le consigo pa a el p óximo año algo”.
Al cap d’un emps em an p esen a en F aga I iba ne, que en aquells momen s
e a Minis e d’In o mació i Tu isme. Em sembla que e a ca ed à ic d’his ò ia polí ica
o alguna cosa així. En F aga em a di : “¿Us ed es el ac ual di ec o del Museo
Nacional? Us ed iene de México, ¿ e dad?”. Jo li aig di : “Sí, sí. Vengo de México”.
I diu: “Bueno, bueno, bueno, bueno. ¿Y cómo iene us ed el Museo?”. I li aig di :
“Pues mi e, lo engo a oscu as [ iu es] y engo ahí unas elado as encendidas, y
es oy haciendo el in en a io” (a l’in en a i al a en mil se -cen s seixan a i pico
objec es del museu, que són peces d’e nologia). També li aig comen a que no
disposa a de mobilia i i ell em a di que el demanés, o i que ja ho ha ia e al
di ec o gene al i m’ho ha ia denega pe al a de p essupos . El F aga a sugge i -
me que no ha ia plan eja bé el ema: “Aquí iene us ed que hace o a cosa. Pídalo
po adelan ado a un p esupues o que oda ía no le han dado, y en onces se e án
obligados a paga la deuda”. [ iu es]. Alesho es me’n aig ana a una mobilià ia del
ca e Se ano, que es un ca e de l’a is oc àcia mad ilenya i em aig p esen a
com a nou di ec o del Museo i els aig di que m’ag ada ia equipa -lo. I alesho es
me’l an eno a o . Vaig e una sala de con e ències, dos semina is, aig e unes
aules... Quan se’n a assaben a el di ec o gene al a sal a de la cadi a [ iu es]:
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
17
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
“¿¡Quién le au o izó a us ed?!”. Vaig di “Nadie seño . Se a a de un consejo con
undamen o [ iu es]. Ya puede us ed decidi que me oy”.
P: Desp és d’ha e supe a aques s p oblemes al capda an del Museo a
a en u a -se amb un al e p ojec e que ind ia mol a elle ància.
Expliqui’ns quin a se el p océs de c eació de l’Escuela de Es udios
An opológicos?
C.E.: El 1965 aig plan eja a l’Ins i u de Cul u a Hispana e una escola
d’an opologia que es igués di igida cap a la o mació de deu beca is
d’Hispanoamè ica i deu beca is espanyols. I em an di : “Háganos el p oyec o y
e emos que decidimos”. Lla o s aig e el p ojec e, me’l an ap o a i es a e La
Escuela de Es udios An opológicos. Vaig comp a amb el ecolzamen i amb els
ànims de mol a gen de l’acadèmia.
Lla o s aig con ac a a gen de o a, gen d’Amè ica, pe què em aig oba que
no hi ha ia gen pe dona l’an opologia al i com jo la pensa a. Vaig pensa La
Escuela al i com s’impa ia als Es a s Uni s, que e a de la ma eixa mane a com es
eia a Mèxic. És a di , segons les qua e b anques: l’e nologia, l’an opologia ísica,
l’a queologia i la lingüís ica. C ec que els que an so i de La Escuela ambé han
juga el seu pape din e de l’an opologia espanyola pe què an p olonga una
mique a aques a in luència sob e els seus p o esso s.
P: La se a a ibada a la Uni e si a de Ba celona a ma ca un pas mol
impo an en la ins i ucionali zació acadèmica de l’an opologia, ens po
explica com an se aquells p ime s momen s?
C.E.: L’any 1968 em an a iba umo s de que ana a a can ia el go e n, i em aig
di : “Si can ia el go e n, can ia o ”. E a un go e n anquis a. Els can is se ien
pe a can ia o el sis ema. Lla o s es a con oca l’Ag edu ía de E nología de la
Uni e si a de Ba celona. En Pe ico em a a isa i em a di : “Mi i, jo li haig de di
que nosal es enim un candida , o ma pe nosal es” que e a l’Augus Panyella,
di ec o del Museu E nològic de Mon juic. L’Augus Panyella e a un bon amic meu,
a eni a Mad id i em a di : “Claudi, què penses e ? Jo no he e el doc o a , pe ò,
de o es mane es, el doc o Pe ico i el doc o Maluque , pensen que si aig el
doc o a ja en ind é p ou. Pe ò, jo ja es ic bé amb el museu i m’ag ada ia mol que
inguessis a Ba celona. A a, si es p esen a algú al e jo hi ani é, pe ò si ’hi
p esen es u, no”. I aig e l’oposició. Es an p esen a e ze pe sones de o a
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
18
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
mena em sembla. I aig guanya l’oposició. Quan aig a iba a la Uni e si a de
Ba celona aig en a al Depa amen de P ehis ò ia, pe què l’assigna u a e a
d’e nologia, i l’e nologia es a a din e del Depa amen de P ehis ò ia.
Alesho es, aig es a dos anys en una “E nologia dels Pobles P imi ius”, enin en
comp e el e que es a a col·labo an amb un depa amen de p ehis ò ia, pe ò la
idea e a independi za -me i c ea un depa amen p opi.
P: Quan li an dona la p ime a cà ed a d’an opologia os è a de ensa
una an opologia cul u al, e i an que hi cons és el nom de social o
d’e nologia. Ens pod ia di quins an se -ne els mo ius i, al e cop, les
di icul a s que es a oba pe i a enda an el seu p ojec e?
C.E.: Doncs mi a, un dia em aig euni amb en Fabià Es apé i en Joan Maluque
i em an di : “Escol a Claudi, acabem de eb e disse o di ui cà ed es del minis e i,
i hem pensa en u. Pe ò els hem de dona í ol”. En Maluque a di : “Li posem el
í ol d’E nologia?”. Jo aig di que no, pe què amb una e nologia no em de enso,
pe què o el comp omís in el·lec ual que jo inc amb una e nologia aquí se à en e s
als pobles p imi ius, ensenyan una e nologia com si os l’es udi dels pobles
p imi ius. I jo això no ho penso. Els aig di que jo més a ia em decan a a pe una
cà ed a: “Mi i, jo man ind ia l’Ag egadu ia d’E nologia, i la me a idea es posa -li
“An opologia Cul u al”, pe què l’An opologia Cul u al l’engloba, la inco po a, la é
din e a l’e nologia. Pe ò a més a més, es ic pensan amb la lingüís ica, i es ic
pensan amb això os e, amb l’a queologia i la p ehis ò ia, i això ambé pod ia
ana -hi. Lla o s dona íem l’An opologia Cul u al sob e la base de que és la eo ia
de la cul u a, la que jo ull ensenya . I aques a eo ia de la cul u a se i à pe a
aques es qua e b anques”.
En aquells momen s jo olia e i a posa -hi el nom d’an opologia social pe què si
anà em cap allà, els ibunals se ien de sociologia. I si posà em un ibunal de
sociologia ind ia al ibunal un pe sona ge de la sociologia o algú al e i no hi
hau ia una an opologia al com jo la plan eja a. No olia passa pe un ibunal de
sociologia, pe què ja hi ha ia passa una egada, i el p esiden e a en F aga
I iba ne i an o a pel Salus iano Del Campo. Jo m’hi aig p esen a pe què e a
a Ba celona i ambé ha ia dona sociologia, pe an es a a en condicions de dona
una sociologia cul u alis a. Pe ò a nosal es, a la acul a , no ens con enia el nom
social, pe què eb íem pe o a eu, sob e o dels sociòlegs. Pe aques mo iu aig
p oposa que la cà ed a ingués el nom d’An opologia Cul u al. Li aig di a
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
19
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
l’Es apé: “Mi a, ja li he explica al Maluque , pe què cul u al: pe què hem d’e i a
l’in usisme din e de l’an opologia cul u al. La p ehis ò ia és una pa de
l’an opologia”, li aig di , “de mane a que posa-li cul u al”.
Alesho es aig oba adien d’ana a pa la amb l’Alcobé Nogue , que e a
d’an opologia ísica i que a se ec o de la Uni e si a de Ba celona. E a
an opòleg ísic, biòleg i me ge... Un ipus mol in el·ligen ; mol acos uma a mana
i a decidi , pe ò mol in el·ligen . Quan aig pa la amb ell li aig di : “Mi i, inc la
idea de l’an opologia en base a les qua e b anques mencionades, ja que és el què
aig es udia ”. “Ja, això és ame icà. L’an opologia és i ha de se una an opologia
ísica”, a di . Li aig espond e que no, que “l’an opologia és l’es udi de l’home;
no l’es udi de l’home ísic, sinó l’es udi del ísic i del cul u al”. “No, ni pensa -hi, ni
pensa -hi”. Alesho es no hi a ha e l’opo uni a d’ajun a el depa amen
d’an opologia ísica i el depa amen d’an opologia cul u al. No hi an ha e
possibili a s.
Alesho es ambé hi ha ia en Ma çà que comença a a e lingüís ica i li aig pa la
al Badia (el Badia i el Ma çà no es po a en bé en e ells): “Escol a, con ind ia que
a a que hi ha l’opcionali a iquéssim una eo ia de la lingüís ica”. Es a di ,
l’en ocamen de l’es udi de la pa aula, no de l’esc ip u a, que és el que an els
ilòlegs. “Hau íem de conside a els lingüís es i que aques s essin el eball de
camp i que pa lessin d’a queologia i d’una sè ie de coses p òpies dels lingüis es”. I
em a di en Badia: “Mi a, aquí e oba às mol s incon enien s, pe què hi ha mol s
in e essos e s. Pa la amb el Bas a das” que lla o s e a ilòleg. Amb en Bas a das
es à em en el pla Maluque , jun amb en Ma çà, el Ce ezo (que ha ia ingu de
Jaén i desp és se’n a ana a G anada) i jo. Aques s é em els que à em e el pla
Maluque ; o s qua e. Li à em di Maluque pe què aques ens ecolza a, ho
ap o a a i li donà em una opcionali a no a.
La idea que aig eni desp és, una egada aig aconsegui la Cà ed a
d’An opologia Cul u al, a se que els alumnes que es udiessin al depa amen
d’an opologia cul u al essin assigna u es op a i es de lingüís ica. Vaig con ènce
en Ma çà pe què es un a icle a E hnica, la e is a que aig c ea en aquell
momen , pe insis i en el ema de la impo ància de la lingüís ica en l’an opologia.
En Ma çà a se mol a o able a aques a idea, men e que en Badia no n’e a an ,
pe què enia p oblemes de ipus, no di é ju ídic, pe ò si d’o ien ació de la ilologia.
Alesho es en Ma çà a de ensa l’opcionali a i a dona lingüís ica.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
20
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
També à em plan eja que els alumnes que cu sa en An opologia Cul u al
es udiessin ma è ies que es dona en dins del depa amen d’An opologia Física.
També aig demana a un p o esso de ma emà iques que ens p epa és un cu s de
ma emà ica quali a i a des ina als an opòlegs cul u als. To això es a aconsegui .
Pe ò els alumnes es a en descon en s pe què se sen ien a acona s i incòmodes a
la acul a de biològiques, de mane a que els aig di que e a op a iu. D’aques a
mane a, aques a opció a acaba pe no u ili za -se. Que jo eco di an es udia
aques a b anca la Dolo s Comas, pe exemple, que em a e cas i a ana a e
un cu s d’an opologia ísica; la me a illa ambé... En i, hi an ana alguns. Pe ò es
a en oba amb l’hos ili a , diguem-ne acadèmica, de l’ambien , amb el què es a
ac u a la idea de segui en aques a línea.
Và em aconsegui , doncs, que l’An opologia Cul u al os la dominan . En aquell
momen , pe ò, el p oblema e a qui impa ia aques ipus de docència. El p ime any
aig dona jo el cu s d’An opologia Cul u al, pe ò el segon any à em decidi que
l’An opologia Cul u al igu és ja en el p ime any, i que aques os l’any de les
oncali a s. Alesho es les oncals e en His ò ia, Geog a ia Humana, Geog a ia
Física, His ò ia Mode na, His ò ia Con empo ània, Filoso ia... La qües ió e a la
oncali a . En l’al e na i a que es dona a en e Filoso ia o An opologia Cul u al, a
guanya aques a en la Jun a de Facul a . El Ca ed à ic Emilio Lledó es a en ada
mol , pe ò jo ho aig dispu a pe què d’aques a mane a dona a l’opo uni a
d’o e i la possibili a als que es a en en an com a “senyo s”, a aquells que ja
enien í ol de doc o s, del g up que jo ha ia o ma . Hi ha ia en Joan F igolé, en
Jesús Con e as, l’Ignasi Te adas, la Ma ía Jesús Buxó, en Juanjo Pujadas, la
Dolo s Comas, en Josep Ma ia Comelles, en Joan P a , l’O iol Romaní. Jo no
els hi podia dona lloc a o s, pe ò cadascú eia es An opologies Cul u als, de
mane a que eníem, en la p ime a e apa, concedin amb aques p ime cu s oncal,
cinc places pe a ells.
P: Senyo Es e a, expliqui’ns com concep os è l’an opologia social i
quines e lexions ha e sob e aques a b anca de la disciplina.
C.E.: Bé, aques a és una de i a mol in e essan . Vaig dona an opologia social a
Mèxic, i quan jo aig a iba aquí, a Espanya, ja ha ia dona a Mèxic An opologia
social a la Facul a de Medicina, a la secció de Psiquia ia, degu al meu con ac e
amb F omm i amb els psiquia es. Lla o s jo pensa a l’an opologia social com a
una a iable de l’an opologia, és a di , semp e l’he pensada com una especiali a .
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
21

pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
Pe ò l’en enamen de l’alumne hau ia de se el que m’he e e i an e io men , a la
mane a ame icana. Un en enamen en el qual la gen se n’assaben a del què és la
his ò ia, del què és la lingüís ica, del què és l’a queologia i del què és l’an opologia
ísica. Alesho es aig inco po a la idea de l’an opologia social com una cinquena
b anca, i més a d he inco po a –es an a Mèxic- la idea de l’e nohis ò ia.
Alesho es enim l’an opologia que es a a la UNAM i a la ENAH, que segueix essen
la ma eixa que hi ha ia abans, la que aig es udia jo, pe ò amb la inco po ació de
l’an opologia social i de l‘e nohis ò ia. D’aques a mane a, el componen his ò ic i el
sociològic d’alguna mane a complemen en l’en enamen que s’ha ebu en
aques a idea d’an opologia. El e és que l’an opologia social, jo ja ho he
denuncia , es à enuncian mol a l’e nog a ia. És a di , hi ha poca e nog a ia i això
és el més impo an de l’an opologia, ja que és el ma e ial didàc ic de l’an opòleg.
És el esul a de les monog a ies de camp, que ambé es poden e en e mes
d’e nohis ò ia. I pe an , mi an els eballs que es an, s’ap oximen més cap a la
sociologia pe ò sense se sociologia.
P: Què n’opina de la de i a de l’an opologia eu opea, en un momen
de e mina de la his ò ia, cap a l’an opologia social, deixan de banda
l’es udi de les ma eixes socie a s pos indus ials?
C.E.: A ui en dia es po no a que a Eu opa l’an opologia social ha aga a els
ma e ials del olklo e, ap opian -se els camps del olklo e, de mane a que els ens
o s dis ibuï s: la es a, els o os... To això s’es à ambalejan . Hem d’ana en
comp e amb això! Comp e amb no ap oxima -nos a la idea de que l’an opologia
social és una b anca de la sociologia, com a di Radcli e–B own. Radcli e–
B own diu que és una b anca de la sociologia compa ada. Comp e. I una b anca de
la sociologia compa ada, en a din e de la pe spec i a d’en Du kheim.
Radcli e-B own a de ensa la idea de l’an opologia social en un momen clau en
la his ò ia d’Angla e a, i és que es a a pe den el seu impe i colonial. I aques
impe i colonial ja no dona a an es dis ibucions de dine s en els an opòlegs
b i ànics pe què essin l’e nog a ia de les ibus, pe què bàsicamen aques a
an opologia social b i ànica eballa a amb ibus. No se’ls hi a ocó e que ambé
la socie a con empo ània, la u bana, la ci ili zada, ambé é p oblemes de camp.
L’únic que han de e és una mique a l’es o ç d’acos uma -se a eballa din e de la
socie a u bana, de la socie a global, pe què ens pe any ambé; no di é pe ins in ,
pe ò sí pe con icció.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
22
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
En e mes quali a ius les e nog a ies u banes són més di ícils que aquelles
e nog a ies que obem homogènies o uni o mes, quan anem a una ibu que no
enen di e si a in e na. Pe ò Radcli e–B own, en aquell momen , es a oba
que o na en a Angla e a i els e nòlegs no el olien, pe què els e nòlegs
d’Angla e a es a en eballan en la museog a ia.
Radcli e–B own i Ri e s an se els p ecu so s de l’an opologia social, inclinan -
se cap a la sociologia sense se sociòlegs. És a di , e en an opòlegs pe ò an ha e
d’in en a -se un nom pe legi ima el can i d’e nologia cap a an opologia. I així és
com an in en a el d’an opologia social, pe què aques nom no els hi causa a
p oblemes de legi imi a da an dels e nòlegs. De mane a que jo c ec que aques
an eceden és mol impo an .
També cal eni en comp e el eball de Malinowski, con empo ani a Radcli e–
B own, que a eballa a les T ob iand du an qua e anys. Hi a eballa empès
pel con ex his ò ic que a iu e. Com a polonès d’o igen li ha ien di que l’ha ien
de anca en un camp de concen ació. Pe ò els an opòlegs b i ànics s’hi an nega
i an di que no e a un enemic: “Ell és polonès d’o igen, ha es udia e nologia a
Alemanya i a Angla e a, on ho ha e pe con icció ideològica. Ja que no li in e essa
l’Alemanya amb en Hi le , amb els nazis, amb o això”. I lla o s els an opòlegs
b i ànics an oba la solució de di -li al go e n que anés a e eball de camp a
una de les illes que enien a Oceania, i com que no sabia neda , segu que d’allà no
es mou ia. Van pensa que allà s’hi oba ia bé. Desp és no s’hi a oba bé pe què
enyo a a la no ia. Si llegeixen la se a ob a eu an que enyo a a la no ia que ha ia
deixa a Angla e a.
Radcli e-B own i E ans-P i cha d se’l an eu e del damun , pe què la idea de
Malinowski e a una idea e nològica pels seus an eceden s. Van pensa que “aquí
no ens ani à bé en Malinowski”, de mane a que li an dona això. Malinowski a
ana als Es a s Uni s i a es a a Mèxic, on a e un es udi d’un me ca deixan una
emp em a abulosa.
P: To nan a Ca alunya, ens ag ada ia que ens expliqués com a iu e
os è el e que a les uni e si a s ca alanes, conc e amen a la de
Ba celona, no s’acabés seguin el model que os è a plan eja . De e , és
cu iós que l’an opologia que s’ensenya ep el nom de cul u al pe ò que,
pel què a als con ingu s i a la me odologia, ha endi cap a la b anca
social.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
23
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
C.E.: Doncs mi a, jo ho aig iu e com una mane a còmoda d’a on a el p oblema
de l’an opologia, del concep e d’an opologia. Com una mane a còmoda de no ana
en con a d’aques o de l’al e: anem pe aquí i pe aquí, o s ens col·loca em. Pe
què? En p ime lloc, pe què les ci cums àncies es a en a a o in més la c eació
d’una an opologia social que una an opologia cul u al.
Penso que s’ha de p odui un consens pe e i a ba alles que desp és pe judiquen
mol la pe cepció que po eni un minis e i. Jo c ec que han man ingu la idea social
pe sob e de la cul u al. Pe què? Bé, en p ime lloc pe què el minis e i es à a
Mad id. I en Salus iano del Campo i en Ca melo Lisón ambé. En Lisón es a di
an opòleg social. Quan ell a es udia a Galícia, diu que a e una an opologia
cul u al de Galicia. I pe què ho a e ? Pe què hi ha ia en Claudi Es e a. Pe què hi
ha ia l’Es e a a di : “Aques po se em pe judica à pe què el ind é en un
ibunal”. Són es a ègies de la gen . I en Lisón i en Salus iano del Campo són
mol amics i es an din e del ma eix depa amen de sociològiques. Alesho es o a
la gen que enen allí es à o mada en sociologia i que els hi donis allí una
an opologia cul u al no ho euen. El què euen és una an opologia social. I
alesho es en Claudi Es e a se n’ha ana del país i alesho es en Lisón ha queda
com l’amo absolu del p oblema. I a en Lisón, doncs, el c iden al minis e i i li
p egun en: “¿Dónde ponemos la an opología?”. En Salus iano del Campo el
ecolza i enca a que é enemics, són enemics din e de la sociologia, pe ò no
enemics din e de l’an opologia. Pe què un dels enemics possibles dins de
l’an opologia se ia, possiblemen , en Claudi Es e a. I possiblemen el Claudi
Es e a, si hagués ana a negocia amb el minis e i, no s’hagués dona això;
possiblemen . Pe què? Doncs pe què jo hagués ope a d’una mane a di e en . Pe ò
és cla , la gen , la iden i a [de l’an opologia], semp e és un p oblema negocia .
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
24
pe i è ia
Núme o 14, junio 2011
www.pe i e ia.name
“La iden i a és
negociable, i
en la
negociació
p e alen els
in e essos
cul u als sob e
els in e essos
socials, pe què
el que
di e encia a
l’home és la
cul u a, no allò
social”
La iden i a s’ha de negocia . I en la negociació haguessin p e algu els in e essos
cul u als sob e els in e essos socials, pe què el que di e encia l’home és la cul u a,
pe ò no l’allò social. To s els animals són socials, ja des del pun de is a de l’o igen
concep ual. Jo eig mol els ídeos de lleons, de elins, o s són socials... Això ambé
ho enim nosal es; o això, amb ca ego ies di e en s, amb una dialèc ica
especí ica.
Mi i, quan en Lisón a eni a Mad id, jo ha ia unda l’Escuela de Es udios
An opológicos. Ell em a eni a eu e i em a di : “Bueno, que ía conoce e. Venía
pa a e si me dabas un luga po aquí...” I li aig di : “Amb mol de gus ”. Li aig
dona les dues assigna u es que jo dona a, les hi aig dona a ell; jo me’n aig
in en a d’al es pe pode -lo col·loca allí.
Vaig p esen a un p ojec e al minis e i quan aig eni aquí a Ba celona, un p ojec e
en el que em plan eja a el dilema de què a an els nois i noies que su in d’una
ca e a d’an opologia cul u al. Es po e una an opologia aplicada. Com aig e jo
quan aig ana a l’À ica i quan aig eballa a Mèxic: una an opologia aplicada.
Pe ò s’ha de con ènce a la gen de que l’an opologia aplicada é o mes, mi jans,
pe esold e p oblemes de la indús ia i de l’ag icul u a... I aquí no c ec que ningú
d’aques s es igui p epa a pe a això. To això exis ia en la idea, pe ò es necessi a
emps pe en ena un g up, es necessi a emps.
e is a de ece ca i in es igació en an opologia
25