Diagnosi ambiental de les fonts naturals de la zona nord-occidental del Vallès Oriental : el fenomen "garrafaire"

DIAGNOSI AMBIENTAL DE LES FONTS NATURALS DE LA ZONA NORD-OCCIDENTAL DEL VALLÈS ORIENTAL. EL FENOMEN “GARRAFAIRE” LLICENCIATURA DE CIÈNCIES AMBIENTALS. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. SARA RIBERA SEGALÉS. TUTOR: DR. MARTI BOADA Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata. Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra. També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada J. Verdaguer 2 Aquest treball no hagués estat possible si no fos per les indicacions, les observacions i els consells, sempre encertats, del Dr Martí Boada, a qui agraeixo la paciència i els ànims que en tot moment m’ha donat, per continuar endavant. A la Rosa Eritja, per guiar-me en el laberint legal i per prestar-se de forma desinteressada a realitzar les analítiques de les aigües de les fonts. En l’apartat d’hidrogeologia, l’ajut del Xavi Rúbio i la Claudia Mesa ha estat fonamental, gràcies de tot cor nois. Voldria també agraïr el cop de mà que m’ha donat la Cèlia, la meva incansable germana, per tot el que fa referència a la cartografia i al càlcul de costos, i al seu suport incondicional en tot moment. A l’Adam per l’ajuda en temes informàtics. A el Lluís, el meu company de fatigues, que ha fet amb mi totes les sortides de camp, i m’ha acompanyat durant totes les hores del dia tant les dedicades a la redacció d’aquest projecte com les que no ho han estat, sempre fent-me costat, recolzant-me i animant-me en els moments dolents i compartint també les bones estones. Als meus pares i a la meva àvia, que hi han sigut sempre, ajudant-me, escoltant-me en tot moment, i animant-me a tirar endavant el projecte, tot i les adversitats. A tots, moltes gràcies. 3 INDEX 1INTRODUCIÓ ........................................................................................................................... 6 1.1JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE ......................................................................................... 6 2CARACTERITZACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI ............................................................................. 8 2.1 SITUACIÓ........................................................................................................................... 8 2.2 MEDI FÍSIC I BIOLÒGIC .................................................................................................... 11 2.2.1-El relleu................................................................................................................................ 11 2.2.2-Geologia.............................................................................................................................. 12 2.2.3-Xarxa Hidrogràfica.............................................................................................................. 14 2.2.4-Hidrogeologia..................................................................................................................... 16 2.2.4.1-Definicions prèvies.............................................................................................. 16 2.2.4.2-Tipus d'aqüífers de la zona d'estudi..................................................... .............19 2.2.4.2.1-Massa prelitoral Castelltar del Vallès-La GarrigaCentelles............................................................................................ ..............21 2.2.4.2.2-Massa d'aigua número 16 o al·luvials delVallès................................ 25 2.2.4.2.3-Zones no definides com a massa aqüífera........................................ 28 2.2.5-Climatologia........................................................................................................................ 28 2.2.6-Vegetació............................................................................................................................. 30 2.2.6.1-Vegetació potencial o climàcica.......................................................................... 30 2.2.6.2-Estat actual de la vegetació................................................................................ 34 2.2.7-Fauna................................................................................................................................... 36 2.2.8-Vegetació i fauna associada a les fonts........................................................................... 37 2.2.9-Àrees d'especial protecció en la zona d'estudi............................................................... 38 2.3 ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS ....................................................................................... 40 2.3.1-Població............................................................................................................................... 40 2.3.2 Activitat econòmica............................................................................................................ 42 2.3.2.1-Economia tradicional........................................................................................... 42 2.3.2.2-Activitats econòmiques actuals........................................................................... 43 3ASPECTES LEGALS ............................................................................................................... 45 3.1LEGISLACIÓ BÀSICA EN MATÈRIA D’AIGÜES ................................................................. 45 3.1.1-Legislació europea............................................................................................................. 45 3.1.2-Legislació espanyola......................................................................................................... 46 3.1.3-Legislació autonòmica....................................................................................................... 48 3.2NORMATIVA RELATIVA A LA QUALITAT I A L’ABASTAMENT DE LES AIGÜES ................. 49 3.2.1-Potabilització...................................................................................................................... 49 3.2.1.1-Legislació europea.............................................................................................. 49 3.2.1.2-Legislació espanyola........................................................................................... 50 3.2.2-Aigües de consum públic.................................................................................................. 51 3.2.2.1-Legislació europea.............................................................................................. 51 3.2.2.2-Legislació espanyola........................................................................................... 52 3.2.2.3-Legislació autonòmica......................................................................................... 54 4-OBJECTIUS DEL PROJECTE ................................................................................................... 60 5ANTECEDENTS DEL PROJECTE ............................................................................................ 61 6-METODOLOGIA DE TREBALL ................................................................................................. 62 6.2CARACTERITZACIÓ DE LES FONTS ................................................................................ 62 6.2.1-Criteris de selecció de les fonts........................................................................................ 62 6.2.2-Localització de les fonts en un mapa............................................................................... 63 6.2.3-Metodologia per l'estudi de les fonts............................................................................... 63 6.2.3.1-Sistema de recompte d'usuaris de les fonts........................................................ 63 4 6.2.3.1-Sistema de recompte d'usuaris de les fonts........................................................ 63 6.2.3.2-Elaboració d'una enquesta.................................................................................. 64 6.2.3.3-Recerca de dades microbiològiques i fisicoquímiques de les fonts.................... 65 6.2.3.4-Elaboració d'una fitxa per la caracterització de les fonts..................................... 66 6.2.4-Treball de camp.................................................................................................................. 69 6.2.4.1-Programació del treball de camp......................................................................... 69 6.2.4.2-Dades obtingudes al camp.................................................................................. 70 6.2.4.3-Metodologia de presa de mostres i anàlisi química i microbiològica de l'aigua......................................................................................................................... 70 6.2.4.4-Obtenció de dades de pluviometria de la zona................................................... 71 6.2.4.5-Obtenció de dades sobre aspectes històrics i socio-culturals............................. 71 6.2.4.6-Caracterització dels aqüífers de la zona............................................................. 72 6.2.5-Tractament de les dades obtingudes............................................................................... 72 7RESULTATS .......................................................................................................................... 73 7.1DESCRIPCIÓ DELS PARÀMETRES FISICOQUÍMICS, MICROBIOLÒGICS I DE SUBSTÀNCIES POTENCIALMENT CONTAMINANTS DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES ................................... 73 7.1.1-Característiques físico-químiques de l'aigua subterrània.............................................. 73 7.1.2-Substàncies potencialment contaminants dels aqüífers............................................... 77 7.1.3-Repercusions sanitàries del consum d'aigües contaminades...................................... 80 7.2-CARACTERITZACIÓ DELS AQÜÍFERS DE LA ZONA .......................................................... 84 7.3-LOCALITZACIÓ DE PROBABLES FOCUS DE CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS PER ACTIVITATS O CONSTRUCCIONS PROPERES ....................................................................... 86 7.4DESCRIPCIÓ DE LES FONTS ........................................................................................... 88 7.5DIAGNOSI AMBIENTAL DE L’ÚS SOCIAL I DE L’ESTAT DE LES FONTS NATURALS DE LA ZONA NORD-OCCIDENTAL DEL VALLÈS ORIENTAL ............................................................ 106 7.5.1-Aspectes sobre l'ús social de les fonts......................................................................... 106 7.5.1.1-Freqüentació de les fonts.................................................................................. 106 7.5.1.1.1-Freqüentació general....................................................................... 106 7.5.1.1.2-Freqüentació de "garrafaires".......................................................... 107 7.5.1.1.3-Diferència entre la freqüentació per "garrafaires" i no"garrafaires"................................................................................................ 107 7.5.1.2-Nombre d'individus que beuen de l'aigua de la que fan provisió tots els garrafaires comptabilitzats en l'estudi........................................................................... 108 7.4.1.3-Periodicitat amb la que es fa provisió d'aigua................................................... 109 7.5.1.4-Antiguitat en l'ús de la font................................................................................ 111 7.5.1.5-Motiu pel que es fa provisió d'aigua.................................................................. 111 7.5.1.6-Ús que es dóna a l'aigua................................................................................... 112 7.5.1.7-Nombre de desplaçaments fins les fonts, km recorreguts i càlcul d'emissions de co2 segons aquests....................................................................................................... 112 7.5.2-Dades físico-químiques i microbiològiques relacionades amb tipus d'aqüífer i vulnerabilitat a la contaminació............................................................................. 116 7.5.2.1-Variació del cabal de les fonts.......................................................................... 116 7.5.2.2-Característiques organolèptiques de l'aigua..................................................... 122 7.5.2.3-Paràmetres químics i microbiològics................................................................. 123 7.5.3-Estat de conservació de les fonts.................................................................................. 125 7.5.3.1-Estat de neteja, de conservació de l'obra i presència de pintades................... 125 7.5.3.2-Diagnosi general de l'estat de conservació de les fonts................................... 126 7.5.4-Accessibilitat a les fonts................................................................................................. 127 7.5.4.1-Tipus d'accés.................................................................................................... 127 7.5.4.2-Dificultat d'accés a les fonts.............................................................................. 127 7.5.4.3-Senyalització de les fonts.................................................................................. 128 7.5.5-L'aigua a les fonts............................................................................................................ 129 5 7.5.5.1-Control sanitari.................................................................................................. 129 7.5.5.2-Senyalització sobre la potabilitat de l'aigua...................................................... 129 7.5.6-Integració de les fonts al medi natural........................................................................... 131 7.5.6.1-Vegetació present a l'entorn de les fonts.......................................................... 131 7.6.5.2-Fauna observada.............................................................................................. 136 8-CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 137 9-PROPOSTES DE MILLORA .................................................................................................... 141 9.1ESTRATÈGIA 1: PLA DE SEGUIMENT I CONTROL DE LA QUALITAT DE L’AIGUA ........... 142 9.2-ESTRATÈGIA 2: GESTIÓ DELS USOS ACTUALS DE LES FONTS ..................................... 148 9.3-ESTRATÈGIA 3: MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A LES FONTS .................................... 149 9.4ESTRATÈGIA 4: MILLORA DE L’ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA I DELS SERVEIS DE LES FONTS ................................................................................................................................ 153 9.5ESTRATÈGIA 5: APROPAMENT DE LES FONTS A LA POBLACIÓ ................................... 158 9.6ESTRATÈGIA 6: ESTUDI DE LA RELACIÓ EXISTENT ENTRE LES FONTS I EL MEDI NATURAL ............................................................................................................................ 162 10-BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................... 164 11ACRÒNIMS I PARAULES CLAU........................................................................................... 170 12-PRESSUPOST ..................................................................................................................... 171 13-PROGRAMACIÓ TEMPORAL ............................................................................................... 173 14-ANNEXES............................................................................................................................................174 14.1-DOCUMENTS ESCRITS COMPLEMENTARIS ................................................................. 174 14.1.1-Reial Decret 140/2003..................................................................................................... 174 14.1.2-Enquestes....................................................................................................................... 193 14.1.3-Fitxes de caracterització de les fonts........................................................................... 236 14.1.4-Informe d'avaluació de la qualitat química de l'aigua procedent de diverses fonts naturals. Per l'ajuntament de Bigues i Riells 2008................................................................. 258 14.1.5-Analítiques d'aigua de les fonts estudiades................................................................ 261 14.1.5.1-Analítiques de desembre de 2009.................................................................. 261 14.1.5.2-Analítiques d'abril de 2010.............................................................................. 268 14.1.6-Transcripció del rètol de 1929 sobre la qualitat de l'aigua de la font de les Maioles....................................................................................................................................... 275 14.2-DOCUMENTACIÓ GRÀFICA .......................................................................................... 276 14.2.1-Mapa de situació de les fonts en un mapa topogràfic de la zona del Vallès Oriental....................................................................................................................................... 276 14.2.2-Perímetre de protecció per les diferents fonts estudiades........................................ 279 14.2.3-Taula dels temps geològics.......................................................................................... 285 14.2.4-Situació de les fonts en un mapa geològic.................................................................. 287 6 1INTRODUCIÓ 1.1JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE L’aigua és un bé comú, escàs i imprescindible per la vida del nostre planeta És un recurs que la natura proporciona d’una manera renovable, però no il·limitada. El 97,5% de l’aigua del planeta és salada i les tres quartes parts del 2,5% restant està congelada als pols. Si descomptem la que no és apte per al consum, resulta que només podem disposar d’un 0,01% del recurs. Només aquesta centèsima part de l’aigua de la terra es pot extreure fàcilment per consumir-la, cosa que fa que aquest recurs sigui únic, però no infinit. Les aigües subterrànies representen el 96% de l’aigua dolça no congelada de tot el planeta, i la seva presència ha estat vital per al desenvolupament de nombroses societats. L’aigua, és doncs, un bé essencial i imprescindible per la humanitat. Ja des de temps antics els homes s’han organitzat a prop de punts d’aigua per tal de poder-se’n abastir. Activitats econòmiques com la ramaderia, l’agricultura i la indústria depenen directament o indirecta d’aquest recurs. Així, el creixement de la població i el desenvolupament de les activitats econòmiques han generat una pressió sobre aquest recurs que han provocat que el cicle de l’aigua es vegi amenaçat i esdevingui fràgil i vulnerable. Per aquesta raó és necessari que hom sigui conscient de la importància de la conservació i protecció dels recursos hídrics de que disposem i que se’n faci una gestió adequada per tal d’assegurar aquest recurs per la nostra societat però també, per a les generacions futures i a la vegada, garantir la conservació dels ecosistemes aquàtics i de la vegetació de ribera que depenen directament d’aquest recurs. Dins d’aquest discurs que té com a vector principal l’aigua, s’emmarca aquest projecte, que té per objecte l’estudi de les fonts naturals1 de la zona nordoccidental del Vallès Oriental. Així doncs, cal destacar la importància que han tingut les fonts i les deus d’aigua per la població fins el primer quart del segle XX, quan s’hi havien de desplaçar per tal de poder-se abastir d’aigua. En conseqüència, les fonts tenien un component social molt important, eren un punt de trobada diari, on la gent parlava i es relacionava. També eren un lloc per a celebrar-hi festes majors o festes familiars, per anar-hi a berenar o per a refrescar-se a l’estiu . Tot això però, ha canviat. El model de la societat industrial, entre altres coses ha portat a malmetre la qualitat de l’aigua de les fonts i de molts cursos d’aigua. Així moltes de les nostres fonts han quedat afectades per la contaminació, s’han assecat o han desaparegut. No obstant això, algunes fonts han tornat a rebre un nombre important de visitants amb l’objectiu de fer provisió d’aigua en recipients per al consum particular. És el que anomenarem fenomen “garrafaire”. 1 Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra (Gran diccionari de la llengua Catalana, diccionaris de l’Encilopèdia).Captacions d’aigua no utilitzades amb finalitats comercials i no conectades a diposits, cisternes o xarxes de distribució (definició de font natural pel Reial Decret 140/2003 de 7 de Febrer). 7 Per altra banda, actualment, les fonts són considerades, cada vegada més, un patrimoni a preservar per la seva importància paisatgística, natural, social, històrico-cultural i arquitectònica. Mostra d’això són els grups de voluntaris que han aparegut en alguns municipis, que es dediquen a la conservació i restauració d’aquestes fonts. La zona que comprèn aquest estudi és una àrea relativament propera a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, però que encara conserva i manté importants espais naturals. És una zona on abunden les fonts naturals, tot i que moltes d’elles han desaparegut en les darreres dècades. Algunes d’aquestes fonts, sobretot les de més fàcil accés, són les que utilitzen els “garrafaires”. Aquest treball no pretén fer un inventari exhaustiu de totes les fonts naturals que existeixen a cada municipi, sinó estudiar només aquelles que són utilitzades freqüentment per garrafaires. 8 2CARACTERITZACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI 2.1 SITUACIÓ Per dur a terme aquest estudi s’ha escollit la zona nord-occidental d’una comarca propera a Barcelona, el Vallès Oriental, zona relativament poc poblada i amb característiques de muntanya mitjana. Els termes municipals seleccionats són els de Bigues i Riells, Castellterçol i Gallifa. S’ha fet aquesta tria per la seva relativa proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana (totes les poblacions es troben entre 42 i 50 Km de la capital catalana) i pel fet que s’hi localitzen nombroses fonts naturals algunes de les quals són utilitzades freqüentment per “garrafaires”. El terme de Gallifa no pertany a la comarca del Vallès Oriental sinó que forma part del Vallès Occidental, però s’ha inclòs a l’estudi per la seva relació històrica, tan humana com comercial, amb la població veïna, Sant Feliu de Codines, que es troba a la comarca del Vallès Oriental, i també per l’existència d’una font natural àmpliament utilitzada per la població, dins els seu terme municipal. Mapa 1: Situació del Vallès Oriental Font: Elaboració pròpia 15 Al terme municipal hi ha un gran nombre de fonts, entre les que destaquen la font de les Maioles, la de la Roca o la de Sant Sebastià, que formen el torrent de Gallifa. A Castellterçol un important nombre de torrenteres circulen pel terme. A les parts més baixes o fondalades, on els materials calcaris alternen amb margues impermeables, és normal l’aparició de nombroses fonts i petites deus d’aigua. Les rieres de l’Espluga i de Sant Joan s’escolen al riu Llobregat per mitjà de la riera de Marfà, mentre que la riera de Sant Quirze constitueix la capçalera del riu Tenes que desembocarà al Besòs (Pladevall, A. 1983). El terme de Bigues i Riells és ric en aigua i fonts, molt conegudes i en algun cas explotades, com les fonts de la Pineda, de Barbotes i de l’Avencó. Com ja s’ha comentat, el Tenes travessa el municipi. Aquest riu, com la resta dels rius del Vallès no segueix l’orientació NE_SW de la depressió, sinó que corre de Nord a Sud enfrontant-se amb el relleu i originant terrasses i congostos. La diferència d’alçada entre els cingles de Bertí i el nivell de base del Vallès provoca que el riu s’encaixi formant cascades i gorgs. El Tenes, neix a la Sauva Negra, al terme municipal de Collsuspina, a una 800 m d’alçada. Molt a prop de la seva capçalera, a Sant Miquel del Fai, rep les aigües del seu afluent, el Rossinyol, i salta un desnivell de més de 200 metres. Posteriorment recull les aigües de tots els torrents que solquen el terme de Bigues i Riells, com el de Vallderrós, el de la Torre i la riera del Villar. El riu, té una longitud de 28 Km i la superfície de la seva conca és de 154 Km2. Al llarg del seu recorregut salva un desnivell de 750m, té 73 afluents, té 20 rescloses i el travessen 25 ponts. Passa per 7 municipis: Castellcir, Sant Quirze Safaja, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà d’Avall i Parets del Vallès. Desemboca al riu Besòs, a Mollet del Vallès. Malgrat rebre l’aigua dels seus afluents dels Cingles de Bertí, el seu cabal no deixa de ser força petit. Les pluges torrencials de la tardor, però, poden provocar fortes i perilloses crescudes, com és habitual en els rius de règim mediterrani (Galobart, Ll. 1997). 16 2.2.4HIDROGEOLOGIA 2.2.4.1DEFINICIONS PRÈVIES Abans de començar a descriure les masses d’aigua subterrània que es troben dins aquests municipis cal definir diferents termes: Definim aigua subterrània com aquella aigua que es troba situada sota el nivell freàtic2 i que està saturant completament els porus i les fissures del terreny. Aquesta aigua flueix a la superfície de forma natural a través de deus, àrees de traspuament, cursos fluvials o bé directament al mar. Pot també dirigir-se artificialment cap a pous, galeries i altres tipus de captacions. Es renova de manera constant gràcies a la recàrrega que prové principalment de les precipitacions, però també pot produir-se a partir de l’escorrentia superficial i cursos superficials d’aigua, d’aqüífers propers o de retorns de certs usos (com per exemple els retorns dels regadius). L’aigua subterrània es desplaça molt lentament pels aqüífers. La seva velocitat mitjana normal pot variar entre decímetres a algunes centenes de metres al cap de l’any. Només en el cas d’aqüífers càrstics i roques molt fracturades poden existir conductes preferents, pels que l’aigua pot circular a velocitats similars a la dels corrents superficials. Un aqüífer és aquella formació geològica capaç d’emmagatzemar i transmetre l’aigua a través d’ella en quantitats significatives, de manera que es pugui extreure mitjançant obres de captació. Presenta dimensions molt variades, des de poques hectàrees fins a superfícies de milers de kilòmetres quadrats, i des de pocs metres d’espessor fins a cents o milers de metres (López-Geta, J.A. et al,2001). Dues de les fonts estudiades es trobarien en una massa aqüífera, la de la Pineda (massa 16), i la de Can Granada (massa 12). Aquestes formacions, quan transmeten l’aigua molt lentament i, per tant, és difícil extreure-la mitjançant captacions en quantitats importants, reben el nom d’aqüitards. Aquests, però sota condicions especials permeten una recàrrega vertical d’altres aqüífers, que pot arribar a ser molt important en certs casos. Quatre de les sis fonts estudiades es trobarien en aqüítards (les de Gallifa i Castellterço)l. Les formacions geològiques que encara que continguin aigua en el seu interior, inclús fins la saturació, no la transmeten i, per tant, no permeten extreure-la, reben el nom d’aqüicludes (Galofré, A. 2001). 2 Nivell freàtic: conforma el ímit superior de la zona saturada en un aqüífer lliure. És el lloc geomètric dels punt d’un aqüífer lliure que es troben a la pressió atmosfèrica. La seva altura en un aqüífer lliure ve determinada per la cota que assoleix l’aigua en un pou poc penetrant en repòs. 17 Els aqüífers es poden classificar segons: a) La pressió hidrostàtica de l’aigua que contenen: • Aqüífers lliures, no confinats o freàtics: aquells en que el límit superior de la massa d’aigua forma una superfície real que està en contacte amb l’aire de la zona no saturada i, per tant, a pressió atmosfèrica. Quan es perfora un pou des de la superfície del terreny, l’aigua apareix al pou quan es talla o s’arriba al nivell freàtic i es manté a aquesta profunditat. La recàrrega d’aquest tipus d’aqüífers es realitza principalment per infiltració de la precipitació a través del sòl, o per infiltració d’aigua de rius o llacs(López-Geta, J.A. et al,2001). • Aqüífers confinats, cautius o a pressió: són aquells que en el seu límit superior o sostre, l’aigua està a una pressió superior a la atmosfèrica, i ocupa la totalitat dels porus de la formació geològica que el conté, saturant-la completament (Galofré, A. 2001) . Es comporten així els materials permeables que estan coberts per una capa confinant molt menys permeable (p.e. una capa arenosa sota una capa argilosa). Durant la perforació dels pous en aquests aqüífers, al travessar el seu sostre s’observa un ascens ràpid del nivell de l’aigua fins a estabilitzar-se a una determinada posició. A aquest fenomen se l’anomena artesianisme. El pou serà surgent quan el nivell piezomètric3 estigui situat a una cota superior a la de la boca del pou. La recàrrega d’aquests aqüífers prové principalment de la pluja que s’infiltra directament a través de la zona en la que aflora la formació aqüífera, és a dir, on l’aqüífer es comporta com a lliure, o bé on es pot considerar com semiconfinat i les condicions siguin favorables (López-Geta, J.A. et al,2001). • Aqüífers semiconfinats o semicautius: es poden considerar com un cas particular dels aqüífers confinats, en els que el mur (superfície inferior de la capa estratigràfica), el sostre (superfície superior) o ambdós, no són totalment impermeables sinó un aqüitard, que permetin la circulació vertical de l’aigua molt lenta, que alimenti l’aqüífer principal en qüestió, a partir d’un aqüífer o massa d’aigua situada per sobre o per sota del mateix. Aquest pas vertical de l’aigua pot fer-se des de o cap a l’aqüitard, i inclús variar amb el temps, segons siguin els valors relatius dels nivells piezomètrics (Galofré, A. 2001) . En la zona d’estudi la majoria d’aqüífers són lliures i confinats, amb predomini d’aquests darrers. La font de la Pineda de Riells, associada al quaternari al·luvial del riu Tenes, correspon a un aqüífer lliure. La resta de fonts estan situades en terrenys consolidats i associades a fractures o inclús a falles (com la font del Prat del Pou 3 NIvell piezomètric: Altura de la columna d’aigua que equilibra la presió de l’aigua de l’aqüífer en un punt determinat. Està referida a una altitud determinada. Representa l’energia per unitat de pes d’aigua. 18 de Castellterçol) i, tot i que la pressió de l’aigua sigui atmosfèrica (sinònim d’aqüífer lliure, ja que l’aigua en un aqüífer captiu o confinat està a major pressió que la atmosfèrica), poden arribar a tenir un cert grau de confinament. b) En funció del tipus de materials que constitueixen l’aqüífer: • Dipòsits no consolidats de materials disgregats: són formacions geològiques constituïdes per l’acumulació de partícules transportades per la gravetat, el vent o el gel; en ambient lacustre o marí. Solen ser sorres i graves de diferent origen geològic: fluvial, com els que formen els materials al·luvials dels rius o terrasses d’aquests; deltaic, si es tracta de dipòsits acumulats en la desembocadura dels rius. Degut a les seves bones condicions, subministren notables cabals si s’exploten convenientment (López-Geta, J.A. et al,2001). Aquests són els aqüífers al·luvials. A la zona objecte d’estudi d’aquest treball es poden trobar aqüífers d’aquests tipus situats a la conca hidrogràfica del Besós. Hi ha aqüífers al·luvials grans associats a rius amb una dinàmica i capacitat d’arrossegament important (Besòs) i aqüífers al·luvials petits, associats a torrents i petits cursos fluvials. La font de la Pineda de Riells és la única associada a dipòsits de materials disgregats (al·luvial quaternari). • Roques sedimentaries consolidades: es tracta de sediments que s’han consolidat degut a processos de compactació o diagènesi. Es poden classificar segons el seu origen en : detrític (conglomerats, gresos, argiles), químic (calcaries, dolomies, margues), i orgànic (carbons i hidrocarburs naturals). Les més importants són les calcàries i les dolomies. Varien molt pel que fa a densitat, porositat i permeabilitat, segons quin hagi estat l’ambient sedimentari existent en la seva formació i el desenvolupament posterior de zones permeables produïdes per dissolució del carbonat, sobre tot en les calcaries. S’ha de tenir en compte que si aquestes roques no estan carstificades, són poc permeables. Els gresos (sorres consolidades) i les calcarenites (gresos de grans carbonàtics) solen constituir també importants aqüífers (López-Geta, J.A. et al,2001). En la zona d’estudi la majoria dels aqüífers que alimenten les fonts estudiades són d’aquest tipus. Fonts asociades a roques sedimentàries consolidades i a les fractures que aquestes puguin presentar. • Roques ígnies i metamòrfiques (aqüífers en materials fracturats/fissurats): les roques ígnies es formen a partir del refredament i consolidació del magma. Poden ser extrusives (volcàniques) o intrusives (plutòniques) segons si es consoliden a la superfície o a l’interior de l’escorça terrestre respectivament (Lopez-Geta et al. 2001). En la zona d’estudi podem trobar aqüífers locals en els granits de la zona de Bigues i Riells. Sempre que hi ha aqüífers en granit, aquests estan associats a 19 un joc o família de fractures o falles. (ja que en sí, el granit no és porós) Les roques metamòrfiques són les que han experimentat profundes transformacions físiques i químiques, donant lloc a canvis en la pròpia estructura de la roca, ajustant-se a noves condicions de pressió, temperatura i possibles aportacions químiques. Les possibilitats de formar aqüífers en aquestes roques queden reduïdes a la zona alterada superficial o a les fracturades per falles o diàclasis, que permeten una apreciable circulació d’aigua. En les roques volcàniques és difícil el seu comportament hidrogeològic, ja que poden constituir o no importants aqüífers. El seu comportament està entre les roques consolidades poroses i les fracturades. Els nivells d’escòries, piroclasts i esquerdes de retracció hi juguen un gran paper. Els factors principals que condicionaran el flux d’aigua subterrània seran, la composició, l’edat i el grau d’alteració (Lopez-Geta et al. 2001). 2.2.4.2 TIPUS D’AQÜÍFERS DE LA ZONA D’ESTUDI Abans de començar a definir els tipus d’aqüífers que trobem en la nostra zona d’estudi cal esmentar que, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’han caracteritzat a Catalunya 53 masses d’aigua subterrània, seguint les bases que marca la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l’Aigua (en endavant DMA), del 23 d’octubre de 2000 (2000/60/CE). Directiva que origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com les costaneres i les de transició. Aquesta Directiva defineix les masses d’aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la DMA. D’acord amb aquesta llei, i en resposta als articles 5,6 i 7 de la DMA, s’han caracteritzat a Catalunya aquestes 53 masses d’aigua subterrània. Per tant, es definiran les diferents masses d’aigua on es troben situades les fonts que són objecte d’aquest estudi. Així, les fonts situades al terme de Bigues i Riells es troben dins la massa d’aigua número 12 i la número 16, que es defineixen com a Prelitoral Castellar del Vallès-la Garriga-Centelles i Al·luvials del Vallès, respectivament. La resta de fonts de Castellterçol i Gallifa no es trobarien ubicades en cap massa aqüífera de les definides per l’ACA. 20 Mapa 4 : Situació de la zona d’estudi dins del mapa de massses d’aigua subterrània de Catalunya Font: elaboració pròpia a partir del mapa de masses d’aigua subterrània associat al document IMPRESS de l’ACA 21 Mapa 5: Situació de les fonts dins el mapa de masses d’aigua subterrànies, en color negre la nº 12 i en color blau cel la nº 16. Font: elaboració pròpia a partir del mapa de masses d’aigua subterrània associat al document IMPRESS. 2.2.4.2.1MASSA D’AIGUA PRELITORAL CASTELLAR DEL VALLÈS-LA GARRIGA-CENTELLES Mapa 6: Situació geogràfia de la massa d’aigua 12 Font: Agència Catalana de l’Aigua 22 Segons l’ACA, aquesta massa d’aigua té una extensió total de 115 Km2 i una extensió aflorant de 115 Km2. La tipologia litològica dominant és detrítica no al·luvial. Altres tipologies litològiques que hi podem trobar són materials carbonatats i granítics del paleozoic. Aquesta massa d’aigua es troba en part a la serralada Prelitoral i en part a la depressió Central Catalana, aproximadament entre el riu Ripoll a l’oest i el riu Congost a l’est, amb un relleu relativament abrupte, al sud limita amb la depressió del Vallès. Aquesta zona és un conjunt de blocs aixecats majoritàriament de naturalesa conglomeràtica, més resistents a l’erosió, on s’assoleix el cim més alt de Sant Llorenç de Munt (1101m). Els materials carbonatats i granítics es situen en una franja allargada adossada pràcticament a tota la serralada Prelitoral. La seva morfologia és relativament muntanyosa pels relleus de la serralada Prelitoral amb alçades al voltant dels 500 m. Les seves vessants estan solcades per valls que s’encaixen de forma transversal a la serra. Es situa principalment dins de les conques hidrogràfiques del Besòs amb una pluviometria mitjana d’uns 800 l/m2. Aquesta massa d’aigua està formada per aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats. La majoria d’aquests aqüífers són multicapa. Els aqüífers inclosos en aquesta massa d’aigua són: - Aqüífer calcari i detrític triàsic del Llobregat-Congost. És el que trobem a la font de Can Granada a Bigues. - Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat dels granits del Llobregat-congost - Aqüífers detrítics i calcaris paleògens del LLobregat-Congost. A-Descripció de la zona saturada: A.1Característiques geològiques i geomètriques Geològicament, sobre els materials paleozoics granítics i metamòrfics de baixa permeabilitat, descansen els materials permeables del triàsic que limiten amb l’àrea de la depressió del Vallès mitjançant els materials paleozoics i granits de baixa permeabilitat disposats al peu de la serralada Prelitoral. Els materials triàsics, on es situaria la font de Can Granada de Bigues, per sobre es posen en contacte amb els materials conglomerats de Sant Llorenç (Paleogen), on es situarien quatre de les fonts estudiades, les quals es troben en materials que no es consideren aqüífers. A la serralada Prelitoral el recobriment Terciari del Paleogen està constituït per Eocè i Oligocè poc plegat i que cabussa suaument (5-10º) cap a la Depressió Central Catalana. Constitueix una unitat morfològica de relleu de direcció nord-est/sud-est. A la zona de MatadeperaCastellar del Vallès, és un encavalcament vergent cap el NO. Els materials del Triàsic que pertanyen a aquest aqüífer presenten la següent seqüència estratigràfica: 23 -Conglomerats vermells basals, gresos i margues (Bundsanstein) amb un gruix aproximat de 60 m. Materials on es situaria la font de Can Granada de Bigues. -Calcàries i dolomies corresponents al Muschelkalk inferior amb un gruix de 60 m. -Margues i gresos vermells corresponents al Muschelkalk mitjà amb un gruix de 40 m. - Dolomies i calcàries corresponents al Muschelkalk superior amb un gruix de 25 m. A la zona del riu Congost el sòcol paelozoic i la cobertura triàsica es poden considerar autòctons. A la resta de la zona es troben encavalcats per materials paleozoics. -Els granits estant constituïts per granodiorites i leucogranits emplaçats durant l’orogènia herciniana. Localment sobre d’aquests materials, es situa una cobertura quaternaria de característiques i gruixos molt variables formada per argiles i sorres que es pot confondre amb la capa d’alteració superficial del granit. Aquesta capa d’alteració superficial (sauló) localment pot arribar a tenir gruixos entre 10 i 20 m. Aquesta alteració ha estat deguda bàsicament a la descomposició química més que a la mecànica, influenciada directament per un clima temperat i humit. El granit també es presenta diaclasat i fracturat, que conjuntament amb la capa d’alteració superficial pot penetrar fins a varis centenars de metres de profunditat i donar lloc a nivells profunds d’aigua. A.2-Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d’aigua: La disposició estructural i la pròpia disposició geològica de les diferents capes permeables comuniquen amb les calcàries triàsiques ja que es considera que estan comunicades subterràniament o a través dels cursos superficials. Es considera que una bona part de l’aigua subterrània atès la presència de materials poc permeables en el contacte entre la serralada Prelitoral i la Depressió del Vallès, el drenatge es realitza cap el sud a través de les capçaleres de la massa 16, els al·luvials del Vallès i de la pròpia depressió del Vallès. Es considera que el drenatge es realitza a través de les capçaleres dels rius de la Depressió del Vallès. Probablement els conglomerats i gresos del Paleogen i de les calcàries del Triàsic a la zona de la serralada Prelitoral donen aportacions laterals als materials al·luvials. Efectivament,Les fonts estudiades, exceptuant, la de la Pineda a Riells (en materials del quaternari) i la del Prat del Pou (relacionada amb una falla) es trobarien en conglomerats i gresos del Paleogen que són punts de descàrrega als torrents d’aigua superficial. Al nord limita amb la massa 11 dels al·luvials de la Depressió Central. El límit est és mitjançant el curs del riu Congost i a l’oest mitjançant el curs del riu Ripoll. 24 B-Hidrodinàmica i tipus de flux: B.1-Recàrrega i descàrrega -Recàrrega natural: Les capes aqüíferes del Triàsic es recarreguen principalment per infiltració de l’aigua de la pluja directament en els afloraments a través dels materials permeables. A més hi ha trams que es recarreguen per infiltració d’aigües superficials on els materials presenten els nivells piezomètrics per sota de la llera del riu. En els granits hi pot haver trams que es recarreguen per infiltració d’aigües superficials i lateral de les calcàries i detrítics del triàsic a la zona de la Prelitoral. - Zones de recàrrega: Lleres dels rius. Afloraments dels materials. -Zones de descàrrega: Rius, directament a les lleres o mitjançant fonts. Seria el cas de la font de Can Granada de Bigues. B.2Tipus de circulació dominant: Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predominant és de tipus càrstic. B.3Piezometria: En general els nivells piezomètrics es triben a gran profunditat on la direcció general del flux subterrani és cap els al·luvials que finalment drenen les aigües cap el sud-est, a la depressió del Vallès. En els granits el flux subterrani és a favor de la pendent topogràfica. Les isopieces normalment són paral·leles a la direcció de la depressió del Vallès. En general els nivells piezomètrics es troben a profunditats de l’ordre de 30 o 40 m depenent de la topografia on la direcció general del flux subterrani és cap els al·luvials que finalment drenen les aigües cap al sud-est a la depressió del Vallès C-Zona no saturada En els materials triàsics al tractar-se d’un funcionament multicapa hi ha aqüífers que per condicions estructurals tenen un funcionament local com a lliures o com a confinats. En les zones de caràcter lliure la zona no saturada és de gran potència, però, atès la carstificació i fracturació dels materials, el risc de contaminació potencial des de la superfície pot ser molt ràpida, en les zones de caràcter lliure. En els granits, encara que hi ha una zona no saturada majoritàriament de tipus granular, també està molt diaclassat i fracturat amb risc moderat i alt de contaminació potencial des de la superfície D-Conexió amb cursos d’aigua superficial: En general els cursos superficials de la zona actuen de drenatge dels aqüífers, si bé, localment poden perdre cabal per infiltració en materials càrstics del Triàsic. Els principals cursos superficials pertanyen a la conca del Besòs on els més significatius són els següents: -Riu Congost -Riu Tenes -Riera de Caldes -Riu Ripoll 31 les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) a les muntanyes calcàries o damunt de roques metamòrfiques (anomenades licorelles en aquesta zona), i de pi pinyer (Pinus pinea), als saulons, per sobre les brolles. Els arbusts i lianes pròpies de l’alzinar, es troben en aquestes pinedes de forma important. És freqüent trobar un estrat superior de pins i a sota un estrat arbustiu d’alzinar. L’acció de l’activitat humana i els nombrosos incendis forestals que s’esdevenen en aquesta zona han ocasionat la regresió de la comunitat climàcica, que en molts llocs s’ha transformat en una brolla amb pins: Brolla calcícola de romaní (Rosmarinus officinalis) i bruc d’hivern (Erica multiflora) o brolla calcífuga de brucs i estepes, segons la natura de la roca subjacent (Dantí, J., 1995). El domini de l’alzinar muntanyenc s’estén des de la Serra de l’Obac fins al Montnegre. En la nostra zona d’estudi ocupa una franja estreta que travessa el mapa en la direcció NE-SW. Són àrees situades a més de 700 m sobre substrat silícic o calcari descarbonatat. La trobariem al nord de Caldes de Montbui, als saulons del Castell de Montbui a Bigues i a Sant Miquel del Fai a la zona de Riells. Els Cingles de Bertí i Gallifa quedarien completament inclosos dins l’alzinar muntanyenc (Bonet, M.A., 1993). L’alzinar muntanyenc és un alzinar empobrit en espècies termòfiles mediterrànies i enriquit en plantes eurosiberianes (pròpies de les terres humides de l’Europa Central). L’alzinar té infiltracions de roureda submediterrània (Quercion pubescenti-petraeae), així, barrejats amb les alzines, hi trobarem arbres caducifolis com el roure martinenc (Quercus humilis) ,el roure de fulla gran (Quercus petraea), el trèmol (Populus tremula), l’auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), la servera (Sorbus domestica) o l’avellaner (Corylus avellana). També és característica una reducció de la vegetació lianoide, mentre que l’estrat herbaci pren més importància (Fragaria vesca, hedera helix, Viola alba, Pteridium aquilinum, Prunella hastifolia, Helleborus foetidus, entre altres). També hi són abundants el boix (Buxus sempervirens), el sanguinyol (Cornus sanguinea), la polígola calcària (Polygala calcarea), l’herba fetgera (Anemone hepatica), els cucuts (Primula veris) i la viola de Willkomm (viola willkommii). En obagues més fredes o punts més enlairats de tota la serralada Pre-litoral, poden ser importants el pi roig (Pinus sylvestris) , que arriba a constituir bosquets, i el pi pinassa (Pinus pinaster). Dins d’aquest domini de vegetació, quan la inclinació és forta i la roca queda al descobert sense gairebé gens de sòl, com als espadats dels Cingles de Bertí, s’hi instala la vegetació rupícola. En aquest ambient hi podem trobar algunes rareses biogeogràfiques i espècies adaptades a un ambient molt estricte. Les formes d’adaptació dels vegetals a aquest medi són diverses. Alguns emmagatzemen aigua en les seves fulles (plantes de fulles suculentes), com el raïm de llop o arròs (diverses espècies del gènere Sedum). Altres presenten la superfície de les seves fulles cobertes de pèls que dificulten la pèrdua d’aigua per transpiració; és el cas de certes falgueres (Polypodium vulgare i altres) i diverses espècies del gènere Hieracium. D’altres com a estratègia es marceixen temporalment quan el període de secada és llarg i es revifen quan torna a ploure, és el cas de les molses entre d’altres espècies. A més dels 32 líquens , molses i falgueres, hi arrelen plantes, sobretot en vessants nord, com l’orella d’ós (Ramonda myconi), planta relictual d’una època més freda (Terciari) que ha subsistit gràcies a les condicions microclimàtiques d’aquestes zones; també hi trobem l’herba pedrera (Silene saxifraga), i altres com la campaneta gran (Campanula speciosa), el te de soqueta (Potentilla caulescens), o la corona de rei (Saxifraga callosa subsp.catalaunica), que són espècies calcícoles que es fan al domini de l’alzinar muntanyenc entre 700 i 1200 m sobre conglomerats en exposició nord. En llocs on degota aigua carregada de carbonat càlcic, com a Sant Miquel del Fai, s’hi troba la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) i la dolceta (Samolus valerandi), a part de diferents tipus de molses (Dantí, J. 1995). El domini de la roureda seca de roure martinenc amb boix es troba cap al nord i a l’oest de la nostra zona d’estudi. Els termes municipals de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Castellterçol es troben dins d’aquest domini. El límit d’aquest domini l’estableixen els Cingles de Bertí, tot el que queda sobre aquests cingles i que s’estén cap al nord en direcció al Moianès pertany a aquest domini de vegetació. Aquest tipus de roureda ja dóna un aspecte d’un gran bosc, alt i ric en espècies. L’estrat arbori està constituït per roure martinenc (Quercus humilis), roure cerrioide (Quercus cerrioides), blada de fulla gran (Acer opalus), pi roig (Pinus sylvestris) i carrasca (Quercus ilex subsp.rotundifolia), amb un estrat arbustiu encara força ric en espècies, cosa que indica el caràcter de transició d’un bosc mediterrani cap a un bosc de caràcter medioeuropeu, que té aquesta comunitat. Dins d’aquest domini climàcic, molt a prop del naixement del riu Tenes, trobem a la Serra de la Sauva Negra dins el terme de Collsuspina, una petita fageda sobre substrat calcari, constituïda per faigs (Fagus sylvatica) poc desenvolupats, barrejats amb roures i altres espècies caducifòlies. La composició florística d’aquest bosc difereix molt de la de les fagedes típiques centreuropees, donat que ens trobem pràcticament al límit meridional dels boscos de faig. Hi podem trobar el marxívol (Helleborus foetidus), el càrex digitat (Carex digitata), la viola boscana (Viola sylvestris), l’avellaner (Corylus avellana), el lloreret (Daphne laureola), la maduixera (Fragaria vesca), la prímula vera (Primula veris subsp. Columnae), les blades (Acer opalus) i el roure martinenc (Quercus humilis). El domini de la roureda seca de roure de fulla petita i de la pineda seca de pi roig es troba a la zona més nord-occidental de l’àrea d’estudi. La trobem en una petita franja de territori que engloba part de les comarques del Vallès i el Bages. Aquest tipus de vegetació ja no la tornem a trobar fins al Berguedà, el Solsonès i l’Anoia. Del Vallès, cobreix els municipis de Sant Llorenç Savall, Granera i la part occidental de Castellterçol. La roureda de fulla petita és típica de les àrees més eixutes de la muntanya mitjana plujosa. De la seva estructura en destaquen l’aspecte d’un bosc de roure de fulla petita, però amb força pinassa. En l’estrat herbaci hi juguen un paper important les espècies mediterrànies. 33 La pineda secundària de pi roig, és la que ocupa més extensió a l’estadi submediterrani. Colonitza tant àrees sílicies com calcàries, zones de tendència litoral o continental, tant en el domini del roure de fulla petita con al del reboll o del marinenc. El sotabosc el formen les espècies arbustives de la roureda. Al terme de Castellterçol aquest tipus de pineda s’hi troba ben representada (Bonet, M.A. 1993). La vegetació que trobem associada als cursos d’aigua és la vegetació de ribera, bosc caducifoli que ressegueix els cursos fluvials i torrents. El curs d’aigua permanent permet la presència de boscos caducifolis, inclús en zones, on per climatologia, la vegetació típica que caldria esperar seria la de boscos esclerofil·les. Es tracta d’una línia de bosc en galeria, que gaudeix d’aigua i d’un ambient frescal, però que està exposat a riuades, sovint freqüents en aquesta àrea mediterrània. La vegetació de ribera tendeix a disposar-se en bandes paral·leles, al llarg dels cursos d’aigua, cada una de les quals correspon a una comunitat diferent que selecciona el seu hàbitat en funció dels seus requeriments d’aigua i de la seva resistència davant les avingudes i la seva capacitat per viure sobre sòls nitròfils i temporalment anegats. En una zona no alterada per la intervenció de l’home, si ens acostéssim perpendicularment a un corrent fluvial, passaríem de l’alzinar a la omeda en el tram baix del riu. Les omedes com que són menys exigents pel que fa a la humitat freàtica, es situen allunyades del curs del riu i normalment fan de pont entre la vegetació de ribera i la vegetació potencial climàcica de la zona. De l’omeda, passaríem a la pollancreda o l’albereda (Populus sp), formada per arbres arrelats en zones on el nivell freàtic es troba prou elevat (a 1-2 metres de profunditat). El pollancre (Populus nigra) és l’espècie més freqüent en aquest ambient, encara que pot compartir l’espai amb l’alber (Populus alba) i de forma menys freqüent amb el trèmol (Populus tremula). El pollancre, també pot compartir l’espai amb altres espècies introduïdes com la carolina (Populus deltoides) i una espècie híbrida entre pollancre i la carolina, P x canadensis. Aquesta pollancreda es veu substituïda per una verneda (Alnus glutinosa) al tram mitjà del riu, equivalent a la zona de muntanya mitjana. I finalment, a primera línia, just al costat de l’aigua hi apareix la salzeda constituïda per salzes (diverses espècies del gènere Salix) que poden arrelar fins i tot en les graves del llit del riu i que poden resistir els embats de les riuades. Un cop fora del bosc de ribera, i ja al mateix llit del riu, trobaríem una vegetació caracteritzada per plantes herbàcies, com l’ortiga gran (urtica dioica) l’herba berruquera (Chelionium majus) (Dantí, J. 1995). El vallès oriental és una comarca que ha estat profusament conreada, amb conreus de cereals, vinya, avellaners, oliveres, ametllers i horta. La vegetació de les zones agrícoles, és per tant, un element important del paisatge vallesà. El conjunt de males herbes d’un conreu rep el nom de comunitat arvense. Es tracta d’espècies espontànies capaces de competir amb la planta objecte de cultiu que viuen a l’empara de les condicions creades pels conreus i poden escampar-se pels voltants. Les comunitats arvenses pròpies dels sembrats de secà tenen com a principal protagonista la rosella (Papaver rhoeas), acompanyada d’una colla de plantes 34 menudes i procedents, en alguns casos, de països llunyans, que han estat introduïdes barrejades amb les llavors de farratges o cereals. Altres espècies característiques d’aquests sembrats són el gram (Cynodon dactylon), la niella (Agrostemma githago), el blauet (Centaurea cyanus), els cards (Cirsium arvense), diverses veces (del gènere Vicia) i fumàries (del gènere Fumaria). A les vinyes, camps d’avellaners, oliveres i ametllers hi predomina la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), també hi apareixen la ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium), blets (espècies dels gèneres Chenopodium i Amaranthus) i lletsons (del gènere Sonchus). Als horts i conreus de regadiu hi trobem una colla d’herbes anuals on predominen les gramínies com la panissola (Setaria viridis, S. Verticilata) i el carreig (Echinochloa crusgalli), la verdolaga (Portulaca oleracea) i diversos blets. Cal destacar també, les plantes anomenades ruderals, que són les que es fan als indrets molt influïts per l’home, als marges , vores dels camps i camins molt transitats. Són unes comunitats vegetals formades per plantes adaptades a viure en sòls amb aportació elevada de matèria orgànica i són espècies pioneres de la invasió de conreus quan aquests queden abandonats (Dantí, J.1995). 2.2.6.2 ESTAT ACTUAL DE LA VEGETACIÓ Tot i que els factors clímàtics i edàfics són els principals condicionants del tipus de bosc que trobem, l’acció que hi ha desenvolupat l’home durant anys, ha condicionat l’estat actual dels boscos, lluny de les comunitats climàciques descrites anteriorment. Actualment les àrees ocupades per bosc es troben en aquelles zones en que el caràcter accidentat del territori no ha permès el seu aprofitament per l’agricultura. Altres, són antics terrenys de conreus que, en ser abandonats, varen ser repoblats. Moltes àrees forestals han desaparegut per la sobreexplotació forestal, els incendis, la creació de polígons industrials i la urbanització descontrolada. En l’actualitat els espais forestals de Bigues i Riells i Gallifa, s’han transformat en extenses pinedes, majoritàriament de pi blanc (Pinus halepensis), o en diverses brolles amb pins. Aquestes formes de paisatge són sovint sèries regressives de superfícies forestals, abans cobertes d’alzinars o rouredes. Entremig de les pinedes hi podem trobar encara alguns grups d’alzines i alguns roures a les fondalades humides (Dantí, J.1995). A Castellterçol, l’abandó de les vinyes i altres conreus, ha afavorit el predomini del pi roig (Pinus sylvestris) que té en aquesta zona el punt de contacte amb el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea) de la zona més baixa del Vallès (Bonet, M.A. 1993). 35 Cal senyalar que dins la nostra zona d’estudi, les cingleres de Bertí, s’han vist afectades en diverses ocasions pels incendis forestals, els anys 1973, 1982 i 1985, destacant el de l’any 1994 que va cremar un total de 3000 hectàrees dels municipis de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Montmany-Figaró i Tagamanent. El municipi de Bigues i Riells, tot i les pèrdues ocasionades pels incendis forestals, té una reserva important de bosc. El pi pinyer (Pinus pinea) hi és força abundant, ja que Bigues té una àrea important de sauló, substrat idoni per aquest arbre. A les clarianes i al sotabosc s’hi troben brolles: als terrenys silícics de sauló, hi trobem estepes (Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis, Cistus albidus) el bruc boal (Erica arborea), l’argelaga negra (Calicotome spinosa), el cap d’ase (Lavandula stoechas) i la ginesta (Spartium junceum). Sobre els sòls calcaris trobarem el bruc d’hivern (Erica multiflora) , la gatosa (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris) i la ginesta (Spartium Junceum). També hi trobem alzinars, com el del Turó de l’Arbocer, que es caracteritza per tenir alzines joves i totes de la mateixa mida degut a l’activitat carbonera que hi havia hagut en aquesta zona fins als anys 50. En l’actualitat el poblament vegetal dels boscos de ribera no s’estructura de manera tan clara com en una situació ideal no intervinguda per l’home. Els boscos de ribera han estat tradicionalment malmesos per l’home. El vern (Alnus glutinosa) i l’om (Ulmus minor) han desaparegut pràcticament. Serien els arbres que trobaríem més lluny de la influència del riu. Les terres que ocupaven aquests arbres han estat destinades a conreus o plantacions fustaneres. En el seu lloc hi trobem espècies com pollàncres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), plàtans (Platanus x híbrida) o acàcies (Robinia pseudoacacia). Arran d’aigua hi trobem diverses espècies de salzes. Una mica més allunyats de l’aigua, s’hi fan jonqueres, constituïdes per diferents espècies de joncs (Juncus romanus,scirpus holoschoenus) i els canyissars, amb diferents tipus de canyes (Arundo donax, Phragmites australis), acompanyats sovint de bogues (espècies del gènere Typha). Els llocs que han estat desforestats es cobreixen per una bardissa formada bàsicament per esbarzers (Rubus ulmifolius i més rarament Rubus caesius) i roldor (Coriaria myrtifolia). Als rierols d’aigües calmes i poc profundes, a les fonts i a les basses s’hi poden veure créixens (Nasturtium officinale), cues de cavall (espècies del gènere Equisetum) i fins i tot llenties d’aigua (Lemna minor). L’ambient aquàtic és el més vulnerable dels medis naturals, i per tant, també és el més amenaçat. Les causes més importants de degradació són la desaparició de les comunitats vegetals de ribera, la contaminació de les aigües i l’alteració del llit dels rius. Cal esmentar la forta rierada del mes de novembre de 1994 que va malmetre greument la vegetació de ribera del Tenes, ocasionant també pèrdues materials i fins i tot de vides humanes. Les rierades de tardor són habituals en els rius de règim mediterrani però la magnitud d’aquesta va ser molt superior a les riuades habituals que es donen en aquesta època (Dantí, J. 1995). 36 2.2.7 FAUNA A les pinedes i brolles vallesanes hi tenen el seu hàbitat ocells com la mallerenga petita (Parus ater), la mallerenga emplomallada (P. cristatus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) o el picot verd (Picus viridis). Altres ocells com les garses (Pica pica), es mouen en ambients més oberts, però es serveixen de les capçades dels pins alts per fer-hi el niu. Entre els mamífers destaca l’esquirol (Scirus vulgaris), molt ben adaptat a viure i alimentar-se en aquest ambient. També s’hi pot trobar l’eriçó (Erinacius europaeus), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) i la guineu (Vulpes vulpes). Als alzinars hi viuen ocells com el tudó (Columba palumbus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans) i el gaig (Garrulus glandarius), que s’alimenta d’aglans, blat, insectes i mamífers petits. Pel que fa als mamífers, destaca el senglar (Sus scrofa), que cria entremig de l’espessor del bosc i menja gairebé de tot: blat, castanyes, rates, cargols i, sobretot, aglans. També hi trobem el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la rata cellarda (Eliomys quercinus) i el gat mesquer (Genetta genetta), actualment poc abundant. La fauna dels boscos de ribera és també característica. Hi viuen diverses aus aquàtiques com l’oreneta de ribera (Riparia riparia), la xivitona (Tringa hypoleucus), l’oriol (Oriolus oriolus), les cuaretes o pasqüestes (Motacilla sp), el blauet o martinet (Alcedo atthis), la merla d’aigua (Cinclus cinclus), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). D’entre els amfíbis destaquen la granota verda (Rana perezi), el gripau (Bufo bufo), la reineta (Hyla meridionalis) i la salamandra (Salamandra salamandra). Entre els rèptils hi trobem la serp d’aigua (Natrix natrix). Els peixos més freqüents als cursos dels rius són el barb roig (Phoxinus phoxinus), a les zones altes dels rius, on les aigües són netes i oxigenades; el barb (Barbus barbus) en el curs mitjà i baix i la carpa (Cyprinus carpio), que ha estat introduïda per l’home. En els gorgs i rescloses hi podem veure anguiles (Anguila anguila), i en els llocs d’aigua neta i transparent hi podíem trobar algun cranc de riu (Astacus fluviatilis), actualment molt difícil de trobar ja que pràcticament ha desaparegut completament de la majoria dels espais on vivia i només se’l pot trobar en rieres de muntanya mitjana amb un bon substrat i una bona qualitat de l’aigua. El mamífer més comú és la rata d’aigua (Arvicola sapidus), i també hi podÍem trobar altres mamífers com el turó (Putorius putorius) que encara que no és estrictament de ribera, s’hi refugiava sovint. Actualment però, el seu nínxol ha estat ocupat pel visó americà, (Mustela vison), observat reiteradament al llarg del Tenes i als gorgs de la font de la Pineda (com ver, Boada, M.). Els conreus i erms tenen una gran biodiversitat i serveixen de suport tròfic i estructural a una gran quantitat d’animals. Entre els ocells trobem la guatlla (Coturnix coturnix), la cogullada (Galerida cristat), la puput (Upups epops), el bitxac (Saxicola torquata), el mussol (Athene noctua) i l’òliba (Tito alba) que viu prop de les masies, campanars, ruïnes..., la perdiu roja (Alectoris rufa), el tord comú (Turdus philomelos) , la merla (Turdus merla), el verdum (Carduelis 37 chloris) i el pardal (Paser domesticus). Hi ha un altre grup d’animals que no viuen permanentment als camps de conreus, però els visiten temporalment per trobar-hi aliment. És el cas del pit-roig (Erithacus rubecula), la tòrtora (Streptopelia tutur), l’esparver (Accipiter nisus) entre els ocells i el toixó (Meles meles) i el porc senglar (Sus scrofa) entre els mamífers. Les espècies animals més freqüents dels ambients rupícoles són algunes aus com el duc (Bubo bubo), el corb (Corvus corax) o la merla roquera (Monticola saxatilis). Als rocams més suaus, hi podem habitar mamífers com el gorjablanc (Martes foina), i als vessants assolellats rèptils com el llangardaix verd (Lacerta viridis) i la sargantana de roca (Podarcis muralis) (Dantí, J. 1995). 2.2.8-VEGETACIÓ I FAUNA ASSOCIADA A LES FONTS La vegetació associada a les fonts acostuma a ser força característica dels ambients on es solen trobar aquestes: llocs ombrívols, frescos i on l’aigua hi és abundant. Els arbres que hi trobem solen ser de fulla caduca: pollancres (Populus nigra), plàtans (Platanus x hispanica), freixes(Fraxinus sp.), saücs (Sambucus nigra), roures (del gènere Quercus) i també albers (Populus alba). Les espècies arbustives seran totes aquelles lligades als ambients humits de la muntanya mitjana: el sanguinyol (Cornus sanguinea.), el boix (Buxus sempervirens), el xuclamel (Lonicera sp.), entre d’altres. L’estrat herbaci també hi serà important, amb espècies com l’herba fetgera (Anemone hepatica), l’orella d’os (Ramonda myconi), falgueres com les falzies(Adiantum capillusveneris) entre altres falgueres i molses (Martorell, C. 2005). Cal destacar la importància de les fonts per la fauna sobretot per a dues qüestions. En primer lloc com a punt d’aigua que els serveix d’abeurador, sobretot en èpoques de sequera. I a conseqüència d’això també com a punt d’alimentació per als depredadors, donada la facilitat per a trobar-hi preses, per la quantitat de fauna que es concentra en aquest punt per abeurar-se. En segon lloc, la reproducció dels ambfibis és un altre funció important que es dóna en aquestes fonts, sobretot la seva fase larvària, en la que poden romandre temps llargs si les condicions ambientals no són les idònies per sortir d’aquesta i continuar el seu desenvolupament. L’ornitofauna lligada a aquestes fonts, són principalment ocells relacionats amb alguns dels arbres que trobem al voltant de les fonts. Per exemple les fonts amb plàtans i pollancres, degut a la seva fusta tova, són aprofitades pel picot verd (Picus viridis) i el picot garser gros (Dendrocopos major.) per fer-hi el forat que els serveix de niu. Altres, com la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) aprofiten el borrissol dels pollancres i àlbers per construir el seu niu entre els ginebres(Juniperus communis) i boixos (Buxus sempervirens) dels voltants. El raspinell (Certhia brachydactyla) s’alimenta buscant insectes entre l’escorça clivellada dels pollancres(Populus nigra) i freixes (Fraxinus sp.), i si alguna esquerda és prou gran l’utilitza per fer-hi el niu. La gran afluència d’insectes al voltant de la font, condiciona l’aparició del papamosques gris (Muscicapa striata), que li serviran d’aliment a ell i als seus polls. Als forats naturals els plàtans (Platanus x hispanica), roures (Quercus sp.) i àlbers (Populus alba) o bé als forats abandonats fets pels picots als pollancres 38 (Populus nigra), hi podem trobar el xot (Otus scpos) o la puput (Upupa epops). Aquests forats també poden ser ocupats per alguns mamífers com els ratpenats: ratapinyada de pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus.) i el rat-penat de ferradura (Rhinolophus euryale). També hi podem trobar la rata cellarda (Eliomys quercinus). Altres animals que van a la font a buscar-hi aigua, humitat, ombra i aliment, són alguns dels moixons més comuns, com pardals (Passer domesticus), verdums (Carduelis chloris), caderneres (Carduelis carduelis) i gafarrons (Serinus serinus), i també hi podem trobar les petjades d’alguns mamífers com el gorjablanc (Martes foina) o el teixó (Meles meles) (Martorell, C. 2005). 2.2.9ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ EN LA ZONA D’ESTUDI En aquesta zona es troben quatre espais inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): • El Moianès i la Riera de Muntanyola • Gallifa • Cingles de Bertí • Sauva Negra A la taula següent s’especifiquen els espais protegits, l’extensió en hectàrees i el municipi al qual pertanyen: 39 Nom de l’espai natural Superfície (ha) Municipis a què pertany El Moianès i la Riera de Muntanyola4 9,18 836,03 5319,16 1400,23 858,12 273,97 820,55 1108,83 Avinyó l’Estany Moià Santa Maria d’Oló Castellcir Castellterçol Collsuspina Muntanyola Total Moianès 10626,07 Gallifa 849,26 290,35 450,86 304,28 860,40 239,39 Gallifa Sant Quirze Safaja Granera Castellterçol Sant Llorenç Savall Sant Feliu de Codines Total Gallifa 2994,54 Cingles de Bertí 1478,42 986,83 147,24 769,44 612,27 221,25 0,55 0,05 Sant Quirze Safaja Bigues i Riells Sant Feliu de Codines Sant Martí de Centelles Figaró-Montmany La Garriga L’Ametlla del Vallès Tagamanent Total Cingles de Bertí 4216,06 Sauva Negra 67,33 40,61 2,62 Castellcir Centelles Balenyà Total Sauva Negra 110,55 Taula 2: Espais PEIN i superficie que ocupen per municipis Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i habitatge 4 Ampliats els límits del PEIN del Moianès el febrer del 2010, que passa a anomenar-se el Moianès i la Riera de Muntanyola. 40 2.3 ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS 2.3.1 POBLACIÓ L’home ha ocupat la zona del moianès i els cingles de Bertí i Gallifa des de temps antics. Ho demostren les troballes freqüents de destrals i de sílex neolítics. Es conserven dolmens a Sant Martí de Centelles, Castellterçol i Santa Coloma Sasserra. A prop de Moià, s’han trobat restes del paleolític mitjà a les coves del Toll i de les Toixoneres, i de l’epipaleolític a la balma del Gai. També s’han trobat restes de la Primera Edat de Ferro a la cova de Solanes (prop de Sant Feliu de Codines), la cova de l’Endal (Gallifa) i al Turó de l’Arbocer (Bigues). Trobem també, restes de poblats ibèrics a dalt del Puiggraciós (prop de Bigues i Riells), al Turó de la Galaieta a Sant Feliu de Codines, al Castell de Gallifa, al Turó del Rull i als voltants de Vallderrós (ambdós, al terme de Bigues i Riells). També hi abunden les estacions romanes, com les de la Garriga, Bigues i Riells i Caldes de Montbui. Les esglésies i capelles romàniques com Gallifa i Sant Sadurní de Gallifa, Sant Julià d’Uixols, prop de Castellterçol i al terme de Bigues i Riells, l’antic monestir de Sant Miquel del Fai (encara que d’estil gòtic, però amb una església oberta a la roca el segle X) ajuden a comprendre el poblament medieval. Els Castells senyorials de Centelles, Castellcir, Gallifa i Montbui afavoriren el poblament. La població primitiva era encara dispersa a la majoria dels llocs, si bé en alguns punts es van començar a formar viles. El poblament va tendir a augmentar des de l’època medieval fins a la meitat del segle XIX, on aquesta tendència es va invertir en alguns municipis, en part degut a la decadència de l’agricultura, quan la superfície conreada va començar a retrocedir a tota Catalunya, a partir dels anys 80 del segle XIX, a ran de la crisi de la fil·loxera i també degut a l’inici de la revolució industrial que va comportar una migració de gent rural cap a les noves ciutats industrials. Des d’aleshores el poblament ha experimentat un clar retrocés, estancant-se en els darrers anys. Un altre fenomen important a destacar es la funció residencial d’estiueig que van recollir algunes d’aquestes poblacions, sigui per l’altitud o pel seu caràcter rural, funció ajudada per la facilitat de comunicacions i la proximitat a Barcelona. Així, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Bigues i Riells i Castellterçol, van crear una colònia estiuenca important. Com a conseqüència, diferents urbanitzacions es van estendre al seu voltant (Llobet, S., 1991). Si ens fixem, concretament en la variació demogràfica dels tres municipis on es situen les fonts d’aquest estudi, trobem que les primeres dades sobre la població de Bigues i Riells registraven 46 focs l’any 1553 i el 1787 ja comptaven amb 546 habitants. La vila va patir un notable augment la primera meitat del segle XIX, amb un màxim de 2168 habitants el 1842, per davallar 47 Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües 24/07/2001 BOE Text refós de la Llei d’Aigües pel que s’incorporen tota una sèrie de modificacions en: - El Reglament del Domini Públic Hidràulic. - Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social en matèria de sancions. - Mesures extraordinàries excepcionals i urgents en matèria d’abastiments hidràulics com a conseqüència de la sequera. - Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social relatius a la gestió directa de la construcció o explotació de determinades obres públiques, al règim jurídic del contracte de concessió de construcció i explotació d’obres hidràuliques. - Modificació en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor, seguretat vial i en matèria d’aigües. - Modificat per la Llei 25/2009, de 22 de desembre (BOE 308 de 23.12.09). - Correcció de errades BOE 287 de 30.11.01 - Modificat per la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE núm. 157 de 02.07.02). - Modificat per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE 313 de 31.12.02) -Modificat per la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. - Desenvolupat l'article 16 bis 5 pel Reial Decret 125/2007 (BOE núm. 30 de 03.02.07) - Desenvolupat l'apartat tercer de l'article 36 bis pel Reial Decret 126/2007 (BOE núm. 30 de 03.02.07). - Modificat pel Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 d'abril (BOE 90 de 14.04.07). - Modificat per la Llei 42/2007, de 13 de desembre (BOE 299 de 14.12.07). Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol. 14/04/2007 BOE s/c Reial Decret en el que la competència per autoritzar els abocaments indirectes a les aigües superficials passa a ser dels organismes de conca i no de l’òrgan autonòmic o local competent. 48 3.1.3 LEGISLACIÓ AUTONÒMICA Llei 25/1998 de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro. 21/12/98 DOGC 2797 Llei en la que donada l’orientació normativa europea en matèria d’aigües, especialment pel que fa al tractament integral del cicle hidràulic, i la necessitat de modificar l’Administració hidràulica de Catalunya per tal de dotar-la de més eficàcia, es crea l’Agència Catalana de l’Aigua com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d’Administració hidràulica única. Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua 22/07/1999 DOGC Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques, regular, en l’àmbit d’aquestes competències, l’organització i el funcionament de l’Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic. - Correcció d'errades DOGC 3003 de 27.10.99. -Modificada per la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC 3543 A, de 31.12.2001). -Títol V desenvolupat pel Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (DOGC 3097 de 13.03.00) . -Modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC 3791 de 31.12.02) -Desenvolupada pel Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament (DOGC 3894 de 29.05.03). Derogada pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (DOGC 4015 de 21.11.03). Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. 21/11/2003 DOGC Aquesta llei continua en la mateixa línia de reforma del marc normatiu en matèria d'aigües duent a terme una reordenació dels principis i les competències que informen l'actuació de l'Administració hidràulica, reformant el règim de la planificació hidrològica i modificant la tributació sobre l'aigua per donar resposta als nous requeriments. Entre altres novetats, aquesta Llei crea l'Administració local de l'aigua i el sistema de sanejament com a unitat bàsica per a la prestació del servei integral de tractament i evacuació de les aigües residuals, regula el nou règim de la planificació hidrològica prenent el Districte de Conca Fluvial com a unitat bàsica de gestió, crea el cànon de l'aigua com a 49 ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua i modifica el règim de l'Ens d'Abastament d'Aigua que havia estat creat per la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona. - Modificat per la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres (DOGC 4292 de 31.12.04). - Modificat per la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres (DOGC 4541 de 31.12.05). - Modificat per la Llei 5/2007 (DOGC 4920 de 06.07.07). - Modificat per la Llei 17/2007 (DOGC 5038 de 31.12.07) - Modificat per la Llei 16/2008 (DOGC 5288 de 31.12.08). - Modificat per la Llei 26/2009 (DOGC 5537 de 31.12.09). 3.2NORMATIVA RELATIVA A LA QUALITAT I A L’ABASTAMENT DE LES AIGÜES 3.2.1-POTABILITZACIÓ 3.2.1.1LEGISLACIÓ EUROPEA Directiva 75/440/CEE, de 16 de juny,relativa a la qualitat requerida per a les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable en els Estats Membres 25/07/1975 DOUE Transposada a la normativa estatal per l’ordre d'11 de maig de 1988 i RD 927/88, de 29 de juliol. Aquesta directiva es refereix als requisits que haurà d’ajustar-se la qualitat de les aigües continentals superficials utilitzades o destinades a la producció d’aigua potable, després de l’aplicació de tractaments apropiats. Les aigües subterrànies , les aigües salobres i les aigües destinades a la realimentació de les capes subterrànies no es regiran per aquesta Directiva. Directiva 79/869/CEE, de 9 d'octubre,relativa als mètodes de medició i a la freqüència dels mostreigs i de l'anàlisi de les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable 29/10/1979 DOUE Modificada per la directiva 81/855/CEE. Transposada a Espanya per l’ordre de 8 de febrer de 1988. Aquesta directiva es refereix als mètodes de medició i a les freqüències dels mostrejos i de l’anàlisi dels paràmetres que figuren a l’Annex II de la Directiva 75/440/CEE. 50 3.2.1.2LEGISLACIÓ ESPANYOLA Ordre de 8 de febrer de 1988, relativa a la freqüència de mostreigs i anàlisis d'aigües superficials que es destinin a la producció d'aigua potable 02/03/1988 BOE Trasposa objectius de qualitat de la Directiva del Consell 9/869/CEE, de 9 d'octubre, relativa als mètodes de medició i a la freqüència dels mostreigs i anàlisis de les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable Ordre de 11 de maig de 1988, sobre característiques bàsiques de qualitat en corrents d'aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable 24/05/1988 BOE Trasposa els objectius de qualitat establerts en la Directiva del Consell 75/440/CEE, del 16 de juny, relativa a la qualitat requerida per les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable en els Estats membres. -Modificada per Ordre de 15 d'octubre de 1990 (BOE núm. 254, de 23.10.90) . -Modificada per Ordre 30 de novembre de 1994 (BOE núm. 298, de 14.12.94). Reial Decret 1541/1994, de 8 de juliol, pel qual es modifica l' annex I del Reglament de l'Administració pública de l'aigua i de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol 28/07/1994 BOE El Reglament de l’Administració pública de l’aigua i de la planificació hidrològica, aprovat pel Reial Decret 927/1988, de 29 de juliol, en desenvolupament dels títols II i III de la Llei d’Aigües, estableix en el seu article 72 que els plans hidrològics de conca comprendran obligatòriament les característiques bàsiques de qualitat de les aigües, determinant en el seu article 79, que en aquestes característiques s’inclouran tant la situació de les aigües superficials i subterrànies, com els objectius de qualitat de hagin d’assolir-se en cada riu o tram de riu, els quals, es definiran en funció dels usos previstos i hauran de complir almenys les condicions que, d’acord amb les Directives de la Comunitat Econòmica Europea, s’estableixen en els seus annexes. Així, l’annex I del Reglament referit a la qualitat exigida a les aigües superficials destinades a la producció d’aigua potable, determina els nivells de qualitat de les aigües en una taula. Aquesta taula reprodueix els límits obligatoris que figuren en l’annex II de la Directiva 75/440/CEE de 16 de juny, als que s’hauran d’ajustar la qualitat de les aigües continentals superficials utilitzades o destinades a ser utilitzades en la producció d’aigua potable, després de l’aplicació de tractaments apropiats. Aquesta norma comunitària permet, que aquests límits es superin, amb caràcter general, en cas d’inundació o catàstrofes naturals, així com que les aigües experimentin un enriquiment natural en determinades substàncies que provoqui la superació dels límits establerts per raons meteorològiques o geogràfiques o en els cas d’aigües superficials de llacs d’escassa profunditat i amb aigües gairebé estancades. 51 -Actualizat, art. 189.1, per Reial Decret 24-2-1995, núm. 268/1995 (RCL 1995\958). -Afegits apt. 13 i 14 al art. 146 i apt.. 1a l'art. 192, per Reial Decret 5-8-1994, núm. 1771/1994 (RCL 1994\2416), Annex II. -Modificat, arts. 177.2 i 194, per Reial Decret 5-8-1994, núm. 771/1994 (RCL 1994\2416), Annex II. -Modificat, arts. 9è 3, 47, 48.1, 49, 50, 5l.4, 59.2, 67, 70, 77, 79.2, 101.3 i 6, 103, 104.3, 105 a), 107.2, 109.1 i 5, 110.1, 114.2, 133.1, 134.1, 140.2, 141.1, 146.6.1º, 149.1, 203.1.b), f) i l), 203.5, 204.1.d), 205, 206.5, disps. transits. 6ª 3, 10, 12.3, 13.1.c), 13.3, 14.1 i 18, per Reial Decret 18-9-1992, núm. 1112/1992 (RCL 1992\2143), art. únic. -Afegit, disp. add. 3ª, per Reial Decret 18-9-1992, núm. 1112/1992 (RCL 1992\2143),art. Únic 36. -Deixat sense contingut parcialment, arts. 71,72, 73, 74, 111.9, 203.1.h) i 211, per Reial Decret 18-9-1992, núm. 1112/1992 (RCL 1992\2143), art. únic 10, 21, 30 i 35. -Declarat nul parcialment, determinats preceptes, per Sentència 17-101991,núm. 198/1991. Conflictes Positius de Competència núms. 866/1990, 897/1990, 902/1990 i 903/1990 (acumulats) (RCL 1991\2731). -Deroga Reial Decret 13-6-1986, núm. 1156/1986 (RCL 1986\1994). -Deroga Reial Decret 23-5-1980, núm. 1088/1980 (RCL 1980\1296). -Deroga parcialment Reial Decret 26-9-1980, núm. 2486/1980 (RCL 1980\2555), arts. 6.º, 25 i 30. -Desenvolupa Llei 28-7-1988, núm. 22/1988 (RCL 1988\1642). Ordre de 11 de maig de 1988, sobre característiques bàsiques de qualitat en corrents d'aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable 24/05/1988 BOE Trasposa objectius de qualitat establerts en la Directiva del Consell 75/440/CEE, del 16 de juny, relativa a la qualitat requerida per les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable en els Estats membres -Modificada per Ordre de 15 d'octubre de 1990 (BOE núm. 254, de 23.10.90) . -Modificada per Ordre 30 de novembre de 1994 (BOE núm. 298, de 14.12.94). 3.2.2-AIGÜES DE CONSUM PÚBLIC 3.2.2.1LEGISLACIÓ EUROPEA Directiva del Consell 80/778/CEE,de 15 de juliol, relativa a la qualitat de las aigües destinades al consum humà 30/08/1980 DOUE Modificacada per la Directiva 81/858/CEE (DOCE 319, de 7 de novembre). Trasposada a Espanya pel Reial Decret 1423/1982, l’Ordre d'1 de juliol de 1987 i Reial Decret 1138/90, de 14 de setembre. Directiva 98/83/CE, del Consell, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà 05/12/1998 DOUE Trasposada pel Reial Decret 140/2003 (BOE núm. 45 de 21..02.03) 3.2.2.2LEGISLACIÓ ESPANYOLA 52 Ordre de 27 de juliol de 1983, per la qual s'aproven mètodes oficials d'anàlisi microbiològics per aigües potables de consum públic 13/08/1983 BOE s/c Ordre de 8 de maig de 1987, per la qual s'aproven mètodes oficials d'anàlisis microbiològics per a l'elaboració, circulació i comerç d'aigües de beguda envasades 13/05/1987 BOE s/c Ordre d'1 de juliol de 1987, d'aprovació dels mètodes oficials d'anàlisis físicoquímics per a aigües potables de consum públic 09/07/1987 BOE Trasposa objectius de qualitat senyalats en la Directiva del Consell 80/778/CEE, de 15 de juliol, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. -Correcció d'errades BOE 223 de 17.09.87 - Modifica Ordre 1-12-1981, annex II. - Modifica Ordre 17-9-1981, annex II. - Modifica Ordre 31-7-1979, annex VIII. Reial Decret 1138/1990, de 14 de setembre, aprova la Reglamentació Tècnicosanitària per a abastament i control de la qualitat de les aigües potables 20/09/1990 BOE Deroga Reial Decret 18-6-1982, núm. 1423/1982 (RCL 1982\1699). Trasposa objectius de qualitat senyalats a la Directiva del Consell 80/778/CEE,de 15 de juliol, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Derogat pel Reial Decret 140/2003 (BOE núm. 45 de 21.02.03). Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà. 21/02/2003 BOE Aquest decret té per objecte establir els criteris sanitaris que han de complir les aigües de consum humà i les instal·lacions que permeten el seu subministrament des de la captació fins l’aixeta del consumidor i el control d’aquestes, garantint la seva salubritat, qualitat i netedat amb el fi de protegir la salut de les persones dels efectes adversos derivats de qualsevol tipus de contaminació de les aigües. • Estableix un marc legal que està més d’acord tant amb les necessitats actuals com amb els avenços i progressos dels últims anys, tot fixant mesures sanitàries i de control necessàries per a la protecció de la salut dels consumidors. • És d’aplicació a totes les aigües que, independentment del seu origen i del tractament de potabilització que rebin, s’utilitzin en la indústria alimentària o se subministrin a través de xarxes de distribució públiques o privades, dipòsits o cisternes. • Estableix que els programes de control de qualitat de l’aigua de consum humà s’ha d’adaptar a les necessitats de cada abastament i complir els criteris de qualitat establerts. També estableix que les decisions sobre el control de la qualitat de l’aigua de consum humà, així com l’adopció de mesures correctores davant dels incompliments detectats, s’executin a escala local. 53 Els consumidors han de rebre informació suficient i oportuna de la qualitat de l’aigua de consum humà, de les situacions d’excepció, de les mesures correctores i preventives, així com de tots els aspectes que afectin l’abastament i que puguin implicar un risc per a la salut de la població. La llei defineix com a aigua de consum humà a: a) Totes aquelles aigües, ja sigui en el seu estat original, ja sigui després del tractament, utilitzades per beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i per altres usos domèstics, sigui quin sigui el seu origen independentment de que es subministrin al consumidor a través de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes, de dipòsits públics o privats. b) Totes aquelles aigües utilitzades en la industria alimentària per fins de fabricació, tractament, conservació o comercialització de productes o substàncies destinades al consum humà, així com les utilitzades en la neteja de superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte amb els aliments. c) Totes aquelles aigües subministrades per consum humà com a part d’una activitat comercial o pública, amb independència del volum mitjà diari d’aigua subministrat. Defineix també a l’aigua destinada a la producció d’aigua de consum humà a aquelles aigües que, independentment del seu origen, pateixin o no un tractament, siguin utilitzades pel consum humà. Dins d’aquesta llei hi trobem la definició de font natural com a aquelles captacions no utilitzades amb fins comercials i no connectades a dipòsits, cisternes o xarxes de distribució. En l’artricle 3 d’aquest reial decret, enumera les aigües que queden excloses de l’àmbit d’aplicació de la llei. Així veiem com en l’apartat f) queden excloses totes aquelles aigües de consum humà procedents d’un abastament individual i domiciliari o font natural que subministri com a mitjana menys de 10 m3al dia d’aigua, o que abasteixi a menys de 50 persones, excepte quan es percebi un risc potencial per la salut de les persones derivat de la qualitat de l’aigua, en tal cas l’autoritat sanitària requerirà a l’administració local que adopti per aquests abastiments les mesures necessàries pel compliment del que disposa el reial decret. - Correcció d'errades BOE 54 de 04.03.2003. - Desenvolupat per l'Ordre SCO/1591/2005, de 30 de maig (BOE 131 de 02.06.05) - Substituït l'annex II per l'Ordre SCO/3719/2005 (BOE núm. 287 de 01.12.05). - Desenvolupat per l'Ordre SCO/778/2009, de 17 de març (BOE 78 de 31.03.09) Ordre SCO/1591/2005, de 30 de maig, sobre el Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum. 02/06/2005 BOE s/c Ordre SCO/3719/2005, de 21 de novembre, sobre substàncies per al tractament de l'aigua destinada a la producció d'aigua de consum humà. 01/12/2005 BOE s/c 54 Ordre SCO/778/2009, de 17 de març, sobre mètodes alternatius per a l'anàlisi microbiològica de l'aigua de consum humà. 31/03/2009 BOE * Correcció d'errades BOE 103 de 28.04.09. 3.2.2.3LEGISLACIÓ AUTONÒMICA Ordre de 15 de desembre de 1983, per la qual es regula la distribució d'aigües potables de consum públic mitjançant contenidors, cubes i cisternes mòbils 13/01/1984 DOGC s/c Decret 307/1994, de 16 de novembre, sobre competències i procediment a seguir per a la declaració i aprofitament d'aigües mineromedicinals, minerals naturals, de brollador i termals als efectes de la seva comercialització com a aigua de beguda envasada 28/11/1994 DOGC Deixat sense efecte pel Decret 73/2000, de 8 de febrer, pel qual s'executa la Sentència de la Secció 4ª de la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 26 de novembre de 1998, recaiguda per recurs 211/95,i es deixa sense efecte el Decret 307/94, de 16 de novembre, de la Presidència de la Generalitat.(DOGC 3085, de 24.02.2000). Programa de vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà a Catalunya El Reial Decret 140/2003 de 7 de febrer esmenta que l’autoritat sanitària ha de posar a disposició dels gestors el programa de vigilància sanitària de l’aigua de consum humà per al seu territori. Així també, l’article 18.5 de la mateixa norma indica que el gestor de l’abastament ha d’elaborar un protocol d’autocontrol i gestió de l’abastament, que ha d’estar en concordança amb el Programa de vigilància sanitària de l’aigua de consum humà. Aquest programa de vigilància pretén concretar, per a Catalunya, aquells aspectes que la norma deixa oberts al criteri de l’aurotitat sanitària. Segons el decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel que s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, és el municipi el que té competències pròpies en el subministrament d’aigua. D’altra banda, la Llei 7/2003 de 25 d’abril, de protecció de la salut, al seu article 17 estableix que , per a l’exercici de les seves funcions, l’Agència de Protecció de la Salut, en l’àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, ha de dur a terme l’avaluació i la gestió del risc per a la salut de les aigües de consum públic, incloses les accions de vigilància i de control sanitari que pertoqui. A més, a l’article 45, aquesta norma ens diu que els ens locals són competents per efectuar la gestió del risc per a la salut, pel que fa a les aigües de consum públic. Pel que fa als criteris de qualitat de l’aigua, les aigües que es destinen al consum humà han de tenir garantida una qualitat que permeti assegurar un nivell alt de protecció de la salut de les persones que les consumeixen. A Catalunya, es considerarà que l’aigua és apta per al consum quan estigui desinfectada i no tingui cap tipus de microorganisme, paràsit o substància en 55 una concentració que pugui suposar un perill per a la salut humana i quan els resultats analítics: - Compleixin els valors establerts en les parts A i D de l’Annex I5. - Compleixin els valors establerts en la part B1 de l’Annex I o els valors autoritzats/excepcionats pel director general de Salut Pública. - Compleixin els valors establerts en la part B2 de l’Annex I, d’acord amb la migració màxima dels productes comercials en contacte amb l’aigua de consum utilitzat, segons especificacions d’ús del fabricant. - Compleixin els valors dels paràmetres addicionals (Taula 1 en l’Annex I) Per tant l’aigua de incompleix algun dels criteris definits per a valorar-ne l’aptitud s’ha de qualificar com a NO APTA PER AL CONSUM HUMÀ. Pel que fa referència específica a l’aigua de les fonts naturals el Programa de Vigilància les inclou en diferents apartats: 1. Proveïment d’aigua de consum humà 2. Protecció sanitària de les fonts naturals 3. Autocontrol i gestió dels subministraments 4. Responsabilitats i competències 1. Proveïment d’aigua de consum humà El Programa de vigilància esmenta com un cas especial la utilització per al consum humà de l’aigua de les fonts naturals. Tot i que no es pot considerar estrictament un subministrament a la població, el fet que algunes d’aquestes aigües siguin utilitzades de forma habitual per al consum humà fa necessari establir unes recomanacions de vigilància i informació a la població. El Programa defineix font natural com a “qualsevol captació d’aigua no utilitzada amb finalitat comercial i no connectada a cap subministrament públic, que de forma habitual, és utilitzada per la població per al proveïment d’aigua de consum humà, sense tractament previ”. Afegeix que els ajuntaments hauran d’informar de forma suficient als usuaris potencials sobre la qualitat de l’aigua de les fonts naturals, especialment les d’alta freqüentació. 5 Veure dades de l’Annex del RD 140/2003 a l’apartat documents escrits dels Annexes d’aquest treball 56 2. Protecció sanitària de les fonts naturals Es considerarà que les fonts són de freqüentació elevada si de forma habitual, per tradició, costum o lleure, s’hi detecta la presència de persones que consumeixen l’aigua per beure o preparar aliments al voltant de la font o s’emporten l’aigua en recipients per al consum particular. Quan les circumstàncies de freqüentació siguin molt elevades, el Departament de Salut recomana incloure la font en l’àmbit d’aplicació de l’RD 140/2003. En aquest supòsit es considerarà que l’ajuntament és el gestor del subministrament i estarà subjecte a les obligacions de tractament de l’aigua (desinfecció), autocontrol i gestió fixades en la norma. Les mesures sanitàries preventives que s’han de portar a terme en aquestes aigües són: a) Cal que les captacions estiguin degudament protegides des del punt de vista higienicosanitari, per tal d’evitar la contaminació de les aigües naturals. Cal mantenir la zona immediata a la instal·lació (aproximadament, 30 m) lliure d’abocaments líquids i sòlids. b) En qualsevol font natural d’elevada freqüentació no sotmesa a desinfecció, cal fixar un rètol que indiqui: “aigua sense garantia sanitària”, amb independència dels resultats dels controls analítics que s’hi efectuïn. c) Si mitjançant el control de qualitat que ha dut a terme l’entitat local es verifica que l’aigua no és apta per al consum, es fixarà un rètol a la font que indiqui específicament i de forma visible “aigua no apta per al consum” i que anirà acompanyat del grafisme corresponent. En la valoració de l’aptitud de l’aigua no es considerarà la concentració de desinfectant residual. d) Els ajuntaments han de disposar i mantenir el cens de les fonts naturals de freqüentació elevada del municipi i han de vetllar per la correcta informació als possibles usuaris. Imatge 1: Pictograma d’aigua no apta per al consum Font: RD 485/1997 63 6.2.2LOCALITZACIÓ DE LES FONTS EN UN MAPA Es situen les fonts naturals estudiades en un mapa de la zona nord-occidental del Vallès Oriental. Les fonts es representen com a punts numèrics, ubicats dins dels termes municipals de Castellterçol, de Bigues i Riells i de Gallifa. Mapa.8: Localització de les fonts a la zona nord-occidental del Vallès Oriental. Al terme municipal de Castellterçol es situen, la font de la Vinyota (1), la font de l’Alcantarilla (2) i la font del Prat del Pou (3); al terme municipal de Gallifa, la font de les Maioles (4) i al terme municipal de Bigues i Riells, la font de la Pineda (5) i la font de Can Granada (6). Font: elaboració pròpia 6.2.3METODOLOGIA PER L’ESTUDI DE LES FONTS Es confecciona una fitxa per caracteritzar les fonts, així com un sistema de recompte dels usuaris de les fonts i s’elabora una enquesta per als garrafaires que fan ús d’aquestes fonts. 6.2.3.1SISTEMA DE RECOMPTE D’USUARIS DE LES FONTS Es realitza un pla de visites periòdiques a les fonts. Durant aquestes visites es du a terme un recompte del nombre de “garrafaires” i no “garrafaires” que utilitzen la font. Com a mínim es fan quatre visites a cada font en període hivernal i quatre més durant la primavera. Els horaris de visita a cada font es van alternant per tal de no realitzar les quatre visites de cada font a la mateixa hora. El temps de permanència a cada font és d’una hora aproximadament. Durant l’hivern, es realitzen les visites en les hores centrals del dia, de 10 a 15 h, ja que es considera que són les hores més adequades per a trobar-hi usuaris, donat que el fred i la llum són factors limitants per a l’afluència a les fonts. Per tant, durant la primavera, s’allarga l’horari de visita a les fonts de 10 h fins les 19 h, donada la temperatura més elevada i el major nombre d’hores d’insolació. 64 6.2.3.2ELABORACIÓ D’UNA ENQUESTA Per determinar l’objectiu principal d’ús d’aquestes fonts i d’altres dades rellevants per a l’estudi, es sotmet als usuaris “garrafaires” de les fonts a una enquesta. Es pretén determinar la quantitat de persones que beuen d’aquesta aigua ja siguin familiars o coneguts. D’aquesta manera es pot obtenir un nombre aproximat dels usuaris “reals” d’aquestes fonts. També és important saber el temps que fa que utilitzen la font per a fer-hi provisió d’aigua, així es pot extrapolar de forma aproximada quan comença el fenomen “garrafaire” en aquesta zona, així com també de la confiança que es té en la qualitat de l’aigua de la font. Un altra dada significant és saber la distància que recorren els usuaris per arribar fins la font. A partir de les dades obtingudes es realitza una aproximació del cost ambiental d’aquesta activitat en emissions de CO2 atmosfèriques. També és important saber el motiu pel qual venen a buscar aigua a la font així com l’ús que es dóna a aquesta aigua. 65 6.2.3.3RECERCA DE DADES MICROBIOLÒGIQUES I FISICOQUÍMIQUES DE LES FONTS La recerca de dades analítiques de les fonts als ajuntaments de les diferents poblacions no resulta gaire satisfactòria. De la major part de les fonts que es pretenen estudiar no s’ha obtingut cap dada. A les fonts de Castellterçol s’havien fet analítiques per part del farmacèutic del poble, l’ajuntament però, no conserva cap d’aquestes analítiques segons la resposta a la instància presentada a aquest ajuntament. El mateix passa a Gallifa, a la mateixa font de les Maioles hi ha un rètol de l’any 1929 on hi figura l’anàlisi química i microbiològica de l’aigua de la font en aquell moment (veure la transcripció del rètol a l’apartat de documents escrits ENQUESTA ALS USUARIS DE LES FONTS FONT: POBLACIÓ: DATA: 1-Quantes garrafes se’n du cap a casa? 2-Amb quina periodicitat ve a buscar aigua? 3-Des de quan ve a buscar aigua? 4Des de quina població ve? 5Motiu pel que ve a buscar aigua • Mal gust de l’aigua de la xarxa • Poca confiança en l’aigua de la xarxa • Per tradició (pares, avis,... sempre hi ha vingut) • Bona qualitat de l’aigua de la font • El menjar cuit amb aigua sense clor és més bo i té més bon gust • Propietats beneficioses per la salut . Quines?..... • Altres... 6-Quina utilitat li dóna a l’aigua? • Per beure • Per cuinar • Per ambdues coses • Altres.... 7Reparteix aigua a familiars o coneguts? 8-Quanta gent beu d’aquesta aigua? 9Altres observacions: 66 de l’annex d’aquest treball). Sembla ser que ha estat l’únic estudi analític que s’ha fet de l’aigua d’aquesta font. L’ajuntament de Bigues i Riells s’ha preocupat més per la qualitat de l’aigua de les seves fonts encarregant a la Diputació de Barcelona una anàlisi química de les fonts més emblemàtiques del terme l’any 2008 (veure l’informe d’avaluació de la qualitat química de l’aigua, a l’apartat de documents escrits de l’annexe d’aquest treball). Donat els escassos resultats en la recerca de dades microbiològiques i fisicoquímiques de l’aigua de les fonts que es pretenen estudiar, es prenen mostres d’aigua de cada font per tal de realitzar dues anàlisis microbiològiques i químiques, una a l’hivern i una altra durant la primavera. Aquestes anàlisis es porten a terme als laboratoris CEDIA de Sant Celoni. 6.2.3.4ELABORACIÓ D’UNA FITXA PER LA CARACTERITZACIÓ DE LES FONTS S’elabora una fitxa per poder-hi anotar totes aquelles característiques rellevants de la font quan es visiti durant el treball de camp. Es prenen com a referència les fitxes utilitzades en els projectes de final de carrera : Anàlisi socioambiental de les fonts més representatives del Parc de Collserola de Noemi Bolaños et al i Diagnosi ambiental del Parc Natural del Montseny : revisió del Pla de Seguiment i Control de la qualitat de les aigües i caracterització de les fonts més representatives del Parc Natural del Montseny de Montse Gallart et al. Aquesta fitxa s’ha adaptat a l’estudi actual suprimint o afegint diferents paràmetres que poden resultar d’interès per a la caracterització d’aquestes fonts. 67 SITUACIÓ DE LA FONT -Nom de la font -Municipi al que pertany -Coordenades UTM -Orientació -Altitud sobre el nivell del mar -Conca a la que drena les seves aigües CARACTERITZACIÓ DE LA FONT 1-Descripció de la font: -Descripció general: s’indica si la font està construïda o no -Tipus de brollador: s’assenyala si la font disposa de tub o brolla directament de la roca. Si té aixeta o no, indicant el tipus ( de polsador o press-to o bé aixeta standard de rosca) 2-Condicionament i serveis: aquelles infraestructures de l’entorn de la font que la fan més accessible i condicionen l’entorn per l’ús d’aquesta. S’indica si hi ha taules, bancs, abeuradors, aparcament, àrea de pic-nic, elements decoratius i papereres. D’aquestes últimes s’estableix el tipus de paperera referent a la seva mida (petita de parc/carrer o contenidor). 3-Estat de conservació de la font: determinació a grans trets de la conservació d’aquestes fonts atenent a la neteja, l’estat de la vegetació intrusiva, l’absència o presencia de pintades i l’estat de la construcció. - Estat de neteja: 1Més de 10 elements residuals de qualsevol tipus. 2Entre 6 i 8 elements residuals no degradables i/o entre 1 i 4 llaunes, ampolles o envasos en general. 3Entre 3 i 5 elements residuals no degradables. 4Entre 1 o 2 elements residuals no degradables i/o són fàcilment degradables. 5No hi ha cap residu sòlid. - Estat de neteja de la vegetació intrusiva 1Font i/o accessos coberts en > 85% per vegetació intrusiva. 2Font i/o accessos coberts entre 30-85% per vegetació intrusiva. 3Font i/o accessos coberts entre 15-30% per vegetació intrusiva. 4Font i/o accessos coberts en <15% per vegetació intrusiva. 5No hi ha vegetació intrusiva -Estat de les construccions 1Més de la meitat de les construccions (fonts i serveis) derruïdes. 2La meitat de les construccions (fonts i serveis) derruïdes. 3Construccions i/o elements decoratius amb signes de degradació. 4Construcció en bon estat i elements decoratius degradats. 5Estructura de la font, serveis de la font i elements decoratius en perfecte estat. -Presència de pintades 68 1Les pintades cobreixen totalment la font. 2Presència de pintades en l’estructura central de la font, però en cap cas la cobreixen totalment. 3Més de dues pintades lluny de l’estructura central de la font. 4Alguna pintada ( 1 o 2) de mida petita i lluny de l’estructura central de la font. 5Cap pintada. -Diagnosi general Es calcula a partir de l’estat de neteja, l’estat de les construccions i l’absència de pintades. La manera més fàcil de fer el càlcul és: 2X puntuació de l’estat de neteja 2X puntuació de l’estat de la construcció 1X presència de pintades Es sumen aquests factors i es divideix entre 5 per obtenir la diagnosi general 4Elements propers Es detallen elements que per proximitat puguin provocar alteracions en els elements de la font o contaminar la seva aigua. ACCESSIBILITAT 1-Tipus de via: Es descriu el tipus de via per la que s’accedeix a la font. S’indica si es tracta de camins, pistes forestals, corriols o carreteres asfaltades. S’especifica si la via permet el pas d’un turisme i el tipus de transport amb el que es pot arribar fins a la font, ja sigui a peu, a cavall, amb cotxe, amb tot terreny, amb moto o amb bicicleta. 2Dificultat d’accés : És determina com a: -Baixa: si l’accés és mitjançant qualsevol carretera asfaltada o pista forestal o bé a través de camí ample en bon estat, net de vegetació i amb poc desnivell. -Mitjana: si l’accés a la font es fa mitjançant un corriol o camí ample amb desnivell i/o amb cert grau de vegetació invasora. -Alta: l’accés a la font és a través d’un corriol en mal estat, parcialment tapat per la vegetació o bé un corriol desaparegut. 3-Senyalització: S’anota si existeixen indicacions relacionades amb la font i freqüència d’aparició d’aquestes en el trajecte fins la font. -Freqüència de senyalització: -Baixa: només apareix una vegada, ja sigui al principi de l’itinerari, immediatament abans de trobar la font, o a la mateixa font. -Mitjana: Existeix més d’una indicació de la localització de la font però no durant tot l’itinerari -Alta: existeixen indicacions de la ubicació de la font a totes les bifurcacions. - Estat de la senyalització: 1Els pals de senyalització es troben per terra o bé és il·legible ja sigui perquè el cartell estigui borrós o perquè hagi desaparegut. 2La senyalització està molt mal conservada de manera que no es poden llegir i/o interpretar les seves indicacions. 69 3La senyalització es pot llegir parcialment perquè part del cartell ha desaparegut. 4La senyalització es pot llegir totalment però es troba visiblement borrosa a causa de l’exposició a les condicions ambientals. 5La senyalització es troba en perfecte estat de conservació. -Fiabilitat de les indicacions: 1Cap de les indicacions indica quin és el camí correcte. 2Més del 50% de les indicacions donen peu a la confusió de camins. 3Entre el 10% i 50% de les indicacions donen peu a confusió. 4Menys del 10% donen lloc a la confusió. 5Totes les indicacions són correctes i no donen lloc a la confusió FLORA I FAUNA -Flora: descripció de les principals espècies vegetals (herbàcies, arbustives i arbòries). Es descriu la vegetació de ribera, en el cas que la font es trobi a prop d’una riera, d’un riu o d’un torrent, la vegetació més allunyada del curs d’aigua i la vegetació relacionada directament amb la font i propera a aquesta. -Fauna: observació directa o a través de petjades, femta o sons dels animals a les proximitats de la font. Es divideixen les observacions en ornitofauna, ictiofauna, herpetofauna i mastofauna. AIGUA -Color: si és transparent o té color. -Gust: ferruginós, a clor o sense gust -Olor: de productes químics, d’aigües residuals, sense olor. -Control sanitari: Si es fan analítiques de l’aigua de forma regular. -Senyalització sobre qualitat: si existeix placa sobre qualitat i quin tipus d’informació dóna (apta pel consum humà, no apta pel consum humà, sense garanties sanitàries, altres....) -Mesures d’estalvi d’aigua: si existeix a la font alguna mesura que contribueixi a minimitzar el consum d’aigua (aixeta, bassa, abeuradors o altres). - Origen de l’aigua: si és de xarxa o d’aqüífer. -Evaquació: on aboca l’aigua (a la riera, al torrent, a una bassa...) OBSERVACIONS Es detallen totes aquelles incidències que s’hagin detectat durant el període d’estudi en la font en qüestió o totes aquelles dades que puguin ser d’interès per la caracterització de la font. DADES SOCIOCULTURALS I HISTÒRIQUES S’indiquen els usos passats i actuals i dades històriques rellevants de la font. 6.2.4TREBALL DE CAMP 6.2.4.1-PROGRAMACIÓ DEL TREBALL DE CAMP Es fan un total de 8 sortides al camp, 4 durant els mesos d’hivern i 4 als mesos de primavera, dirigides a comptabilitzar de forma aproximada el volum d’usuaris d’aquestes fonts i la realització d’enquestes a aquells garrafaires que freqüentin les fonts. Durant aquestes sortides també es porta a terme la caracterització de les fonts i es determina el cabal d’aquestes cada mes. Es 70 prenen mostres d’aigua i es miren de forma semiquantitativa nitrats, nitrits i amoni un dia del mes de desembre i un dia del mes d’abril. També es caracteritzen els aqüífers de la zona i es localitzen probables focus de contaminació d’aquests. A Sant Feliu de Codines s’anota la precipitació diària per tal de poder obtenir les dades de pluviometria mensual durant els 5 mesos que dura l’estudi. 6.2.4.2 DADES OBTINGUDES AL CAMP Per la obtenció de dades durant el treball de camp és necessari l’ús del següent material: -provetes -cronòmetre -recipient d’1,5 litres -Reactiu de Nessler -Tires reactives de nitrats/nitrits Merck®. -Nevera de mà -GPS - Fitxes de caracterització de les fonts - Càmara fotogràfica -Enquestes pels usuaris garrafaires -Bolígraf -Guia de fauna i flora. - Mapa topogràfic de la zona escala 1: 25000 - Mapa geològic escala 1: 50000 del Vallès Oriental - Pluviòmetre Hellmann de 120 litres/m2 Amb tot aquest material es descriuen les fonts, l’estat de conservació d’aquestes i la seva accessibilitat. Es realitza un inventari de la fauna i flora de l’entorn de les fonts. Es determinen les característiques organolèptiques de l’aigua i una vegada al mes el cabal de cada font. S’obtinen mostres d’aigua per l’anàlisi posterior al laboratori i es determinen semiquantitativament la concentració de nitrats, nitrits i amoni. Es determina el volum aproximat d’usuaris de les fonts i s’obtenen dades sobre l’ús que es dóna a aquesta font i a la seva aigua. Es realitza una anàlisi dels materials geològics de la zona i es caracteritzen els tipus d’aqüífers. Es localitzen probables focus de contaminació potencial dels aqüífers. S’obtenen dades sobre la pluviometria mensual a Sant Feliu de Codines. 6.2.4.3-METODOLOGIA DE PRESA DE MOSTRES I ANÀLISI QUÍMICA I MICROBIOLÒGICA DE L’AIGUA Tal com ja s’ha comentat, es realitzen dues sortides a les fonts per tal de prendre mostres de l’aigua per analitzar-la microbiològicament i química, una al mes de desembre i l’altra al mes d’abril. Es prenen mostres d’aigua en uns pots estèrils proporcionats pel laboratori. L’aigua es conserva en una nevera de mà i es transporta fins als laboratoris on es realitzen les anàlisis microbiològiques. Es determinen, coliformes totals, Escherichia coli, Enterococs i Clostridis perfringens. El mètode utilitzat pel 71 laboratori per determinar coliformes totals i Escherichia coli és UNE 93081:2000. Pels enterococs ISO 7899-2;2001 i pels clostridis perfringens, sembra en mCP. Al camp es determina de forma semiquantitativa la concentració de nitrats i la presència/absència de nitrits, mitjançant unes tires reactives Merk® amb zona de reacció de nitrats i nitrits. És un mètode colorimètric amb tires d’assaig de 10-25-50-100-250-500 mg/l NO3-. La determinació es realitza submergint la tira reactiva durant un segon dins l’aigua problema i després de 60 segons es passa a la lectura de la concentració de nitrats mitjançant una taula de colors violeta incorporada al mateix tub contenidor de les tires reactives. En les mateixes tires reactives es pot observar la presència/absència de nitrits amb la variació de blanc a violeta segons la taula de colors que proporciona el mateix tub de les tires reactives. Amb el reactiu de Nessler es realitza la determinació de presència/absència d’amoni en l’aigua de les fonts. És necessària la utilització de dues provetes, una amb aigua embotellada (que no conté amoni) i que ens servirà de control i una altra en la que s’hi posa l’aigua problema. A cada proveta s’hi aboquen unes gotes de reactiu de Nessler. La presència d’amoni es posarà de manifest si l’aigua problema pren un color groc. Si aquestes determinacions semiquantitatives resulten positives al camp, es realitza una anàlisi quantitativa al laboratori CEDIA. Per la determinació de nitrats el laboratori utilitza el mètode SM 4500 NO3B:21 Ed 6.2.4.4-OBTENCIÓ DE DADES DE PLUVIOMETRIA DE LA ZONA Per tal de relacionar el cabal de les fonts amb la pluviometria de la zona es prenen les dades de precipitació mensual de les estacions de Caldes de Montbui i de Sant Llorenç Savall que pertanyen a la xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquestes dues estacions són les més properes a la zona d’estudi. Les dades de Sant Llorenç Savall s’utilitzen per relacionar-les amb el cabal de la font de les Maioles i les de Caldes de Montbui per les de la font de Can Granada de Bigues. Les fonts de Castellterçol i de la Pineda de Riells queden bastant més allunyades d’aquestes estacions. És per això que es mesura la pluviometria mensual amb un pluviòmetre tipus Hellmann situat a Sant Feliu de Codines i posteriorment es relacionen amb els cabals d’aquestes fonts. 6.2.4.5-OBTENCIÓ DE DADES SOBRE ASPECTES HISTÒRICS I SOCIO-CULTURALS. Aquestes dades s’obtenen a partir de recerca bibliogràfica i entrevista personal a Joan Capdevila, usuari de les fonts de Castellterçol, conservador i restaurador d’aquestes i autor del llibre “Les fonts de Castellterçol”. 6.2.4.6CARACTERITZACIÓ DELS AQÜÍFERS DE LA ZONA El mapa de masses d’aigua subterrània definides per l’ACA en compliment de la DMA (2000/60/CE) i les seves fitxes, serveixen per situar les fonts dins o fora del límit d’aquests aqüífers. El mapa geològic de la zona i l’observació in situ de les fonts s’utilitza per situar-les geològicament i descriure el tipus d’aqüífer de cada una. 72 6.2.5TRACTAMENT DE LES DADES OBTINGUDES Es realitza un tractament estadístic i qualitatiu de les dades per tal de poder fer la diagnosi. El tractament estadístic es fa sempre que sigui possible. Pel que fa a la caracterització de les fonts es realitza de forma qualitativa ja que es parteix d’observacions que són totalment subjectives. 79 La contaminació difusa pot tenir el seu origen en: • Adobs agrícoles: que poden ser minerals o orgànics. En ambdós casos la contaminació és principalment deguda a una aportació elevada de nitrogen. Amb el temps, el nitrogen orgànic es transforma en nitrat; d’altra banda, i principalment, l’aplicació excessiva i incorrecta d’adobs minerals, així com les pràctiques de reg poc eficients, afavoreixen el rentat dels nitrats, molt solubles, i la seva incorporació a l’aigua subterrània, cada vegada més carregada, i que torna a regar els camps adobats amb més nitrat, en un procés cíclic (Mateos, RM., Gonzalez, C. 2009). • Plaguicides agrícoles: compostos químics usats pel control i destrucció de plagues i malalties de les plantes. Inclouen els insecticides, els herbicides, els acaricides i els fungicides. Molts són compostos de notable resistència a la degradació o en alguns dels seus productes de descomposició i en especial els més antics. Si la recàrrega es realitza lentament a través del terreny no saturat existeix la possibilitat de retenció i d’una certa degradació química o per acció biològica; però si arriben directament a l’aqüífer, la seva eliminació per accions biològiques és molt lenta o nul·la. La contaminació puntual pot ser deguda a: • Activitats domèstiques : contaminació orgànica biològica o mineral, originada per pèrdues de fosses sèptiques, pous negres, fuites del sistema de clavegueram i altres activitats. També contaminació per la utilització de productes químics d’ús domèstic com detergents. • Activitats ramaderes: més freqüent i intensa que la domèstica però similar a aquesta. Especialment en granges intensives. La mala gestió dels residus ramaders pot generar una contaminació orgànica a l’aqüífer, molt concentrada i intensa, tant bacteriològica , com per nitrogen, que amb el temps es transforma en nitrat. • Aigües residuals: la contaminació causada per pèrdues de fosses sèptiques, pous negres o fuites a la xarxa de clavegueram es deu al mateix procés: el nitrogen orgànic passa a nitrat, amb la qual cosa augmenta la seva concentració als aqüífers al voltant de les zones urbanes. • Activitats industrials: el sector industrial pot produir abocaments de diverses substàncies orgàniques i inorgàniques, especialment de metalls pesants, que poden originar contaminacions molt nocives de les aigües subterrànies. • Abocadors de residus sòlids: l’activitat humana produeix residus sòlids de diversos tipus que poden ser lixiviats i infiltrar-se i contaminar els aqüífers. Són especialment perillosos els abocadors no controlats. • Les benzineres: els dipòsits d’hidrocarburs d’aquestes estacions de servei poden constituir possibles focus de contaminació (Mateos, RM., Gonzalez, C. 2009). 80 7.1.3-REPERCUSIONS SANITÀRIES DEL CONSUM D’AIGÜES CONTAMINADES El consum d’aigües de fonts i pous contaminades pot presentar un greu perill per a la salut de la població. Per tant, no s’haurien de consumir aigües de fonts o pous sense garantia sanitària avalada amb analítiques periòdiques. Les afeccions que poden produir són: 1Infeccions d’origen hídric. Quan en una mostra d’aigua es detecta la presència de coliformes o estreptococs fecals vol dir que estan contaminades per microorganismes que provenen del tracte digestiu de les persones o dels animals, que són eliminats principalment per les matèries fecals que van a parar a les aigües residuals domèstiques o ramaderes. Si es consumeixen hi ha el risc de patir alguna malaltia infecciosa produïda per aquests agents patògens. Hi ha més risc com més gran és el nombre de microorganismes fecals continguts en l’aigua. Contaminació no significa infecció i infecció no és sinònim de malaltia. La immunitat de l’individu receptor i la dosi infecciosa del microorganisme patogen és el que determinarà que la malaltia es produeixi o no. La majoria d’aquestes infeccions són antropozoonòsiques. Molts animals domèstics, sobretot porcs, són portadors de Salmonella, Yersinia enterocolitica, Campylobacter jejuni i la majoria de virus productors de gastroenteritis. En canvi, la Shigella i el Vibrio cholerae són estrictament humans. L’evolució epidemiològica de les malalties d’origen hídric en els països desenvolupats ha observat un increment molt important de les infeccions produïdes per Giardia (que és un paràsit), sobretot en consumidors d’aigües superficials i també casos de gastroenteritis produïts per virus i Campilobacter (Prat i Bofill, F. 2005). 81 Malalties transmeses per l’aigua i els seus agents MALALTIA AGENT ORIGEN BACTERIÀ Tifus i paratifus Disenteria bacilar Colera Gastroenteritis agudes i diarees Salmonella tiphy, paratiphy A i B, Shigella Vibrio cholerae Escherichia coli enterotòxica Campylobacter jejuni, Yersinia enterocolítica, Salmonella sp., Shigella sp. ORIGEN VIRAL Hepatitis A i E Poliomielitis Gastroenteritis agudes i diarrees Virus hepatitis A i E Virus poliomielitis Virus Norwalk, Rotavirus, Astrovirus, Calcivirus, Coronarirus, Enterovirus, Adenovirus i Reovirus. ORIGEN PARASITARI Disenteria amebiana Gastroenteritis Entamoeba histolytica Giardia lamblia, Cryptosporidium. Taula.6 Malalties transmeses de l’aigua i els seus agents. Font: Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, Vic 2005. 2Efectes dels nitrats sobre la salut humana. El nitrat és una sal química derivada del nitrogen, que a concentracions baixes, es troba de forma natural en l’aigua i el sòl. La presència de nitrats a les aigües naturals en elevades concentracions és deguda a la contaminació d’aquestes per compostos nitrogenats. Tal com ja s’ha explicat , es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la puntual i la dispersa. El primer cas s’associa a activitats d’origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d’aigües residuals urbanes o d’efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d’abocadors, etc), mentre que la contaminació dispersa o difosa, l’activitat agronòmica n’és la causa principal. 82 Si bé les fonts de contaminació puntual poden exercir un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes de les aigües subterrànies, les pràctiques d’adob amb fertilitzants (orgànics o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies. El principal efecte perjudicial per la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és la metahemoglobinèmia, és a dir, un increment de la metahemoglobina a la sang, que és una hemoglobina modificada (oxidada) incapaç de fixar l’oxigen, i que provoca limitacions del seu transport als teixits. En condicions normals hi ha un mecanisme enzimàtic capaç de restablir l’alteració i reduir la metahemoglobina una altra vegada a hemoglobina. El grup poblacional que presenta més risc de patir metahemoglobinèmia són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial. Quan la metahemoglobinèmia és elevada, la primera manifestació clínica és la cianosi (tonalitat blavosa de la pell). Els nitrits presents a l’organisme, tant si són ingerits directament com si provenen de la reducció dels nitrats, un cop absorbits i presents a la sang són capaços de transformar l’hemoglobina en metahemoglobina i poden causar metahemoglobinèmia. Les aigües amb alt contingut de nitrats no poden ser utilitzades en l’alimentació dels lactants, ja que poden provocar aquesta metahemoglobinènia o “mal blau” del nadó. Aquesta malaltia és l’alteració en què la flora digestiva dels nens petits és capaç de reduir els nitrats ingerits a nitrits; aquests afavoreixen la formació de metahemoglobina, amb el consegüent dèficit d’oxigenació de la sang del lactant i l’aparició de cianosi. Hi ha tres factors predisposants, com la quantitat de líquid absorbit per unitat de pes, la presència de contaminació bacteriològica i nitrits i tenir hemoglobina fetal que dóna més fàcilment metahemoglobina que l’hemoglobina A. En persones adultes, la metahemoglobinèmia és poc freqüent i dels pocs casos descrits arreu del món, en tots s’havien consumit aigües amb concentracions de nitrats superiors a 100 mg/L. És bastant més freqüent en animals domèstics (sobretot garrins) que beuen aigua de pous contaminats i poden contreure fàcilment aquesta malaltia. D’altra banda, s’ha estudiat la possible associació de la ingesta de nitrats amb el càncer. Els nitrats no són carcinògens per als animals de laboratori. Sembla que els nitrits tampoc ho són per ells mateixos, però poden reaccionar amb altres compostos (amides i amines) i formar derivats Nnitrosos. Molts compostos N-nitrosos s’han descrit com a carcinògens en animals d’experimentació. Aquestes reaccions de nitrosació poden produirse durant la maduració o el processament dels aliments o bé en el mateix organisme (generalment l’estómac) a partir dels precursors. En la valoració del risc de formació de nitrosamines i nitrosamides cal tenir en compte que a través de la dieta també es poden ingerir inhibidors o potenciadors de les reaccions de nitrosació. 83 Entre la població adulta, les persones que podrien patir efectes adversos per la ingestió de nitrats són aquelles que presenten alteracions que provoquen un augment de la formació de nitrits, que tenen hemoglobina anòmala o que pateixen mancances en el sistema enzimàtic encarregat de transformar la metahemoglobina en hemoglobina. Entre aquestes persones hi ha: les dones embarassades, les persones amb hipoclorhídria gàstrica natural o provocada per tractaments antiàcids (úlcera pèptica, gastritis crònica), les persones amb dèficits hereditaris de metahemoglobinareductasa o de NADH i les persones amb hemoglobina anòmala. Pel que fa als efectes crònics, l’any 1995, el JECFA (FAO-OMS) va confirmar la ingesta diària admissible (IDA) dels nitrats en 0-3,65 mg/Kg de pes corporal i dia, i va establir la ingesta diària admissible de nitrits en 00,06 mg/Kg. Aquestes IDA estan establertes per als adults i no s’han d’aplicar a infants menors de tres mesos d’edat perquè la presència d’hemoglobina fetal a la sang (més fàcilment oxidable a metahemoglobins), l’acidesa més baixa del seu estòmac (que afavoreix la reducció de nitrats a nitrits) i les mancances en el sistema enzimàtic capaç de transformar la metahemoglobina en hemoglobina, els fan més susceptibles de patir els efectes perjudicials de la metahemoglobinèmia. Per prevenir els efectes aguts de la metahemoglobinèmia en els nadons, l’any 2004, l’OMS confirmà un valor màxim orientatiu de 50 mg/l de nitrats en l’aigua de consum. Pel que fa als nitrits, l’OMS proposà un valor guia provisional de 3mg/l en relació amb els efectes aguts. Respecte als possibles efectes a llarg termini, l’OMS va proposar un valor guia de 0,2 mg/l de nitrits. No obstant , com que els nitrats i els nitrits poden estar presents alhora en l’aigua de beguda, l’OMS va indicar que la suma de les relacions entre la concentració i el valor guia dels dos paràmetres (50 mg/l pels nitrats i 3mg/l per als nitrits) no havia de superar la unitat. [Nitrat]/50 + [nitrit]/3<=1 A la Directiva comunitària que regula la qualitat de les aigües destinades al consum humà els valors màxims admesos són de 50mg/l de nitrats i 0,5mg/l de nitrits. A l’estat espanyol la norma es transposa en la directiva RD140/2003 que també estableix un valor paramètric de 50mg/l de nitrats i 0,1 mg/l de nitrits a la sortida de tractament i manté els 0,5mg/l en l’aigua de la xarxa de distribució (Generalitat de Catalunya, dep de salut, 2008). 84 7.2-CARACTERITZACIÓ DELS AQÜÍFERS DE LA ZONA Els aqüífers que alimenten les fonts estudiades es situen a les masses d’aigua subterrània número 12 i 16 definides per l’ACA. La font de Can Granada de Bigues es troba dins la massa d’aigua nº 12 (Prelitoral Castellar del Vallès-La Garriga-Centelles), la font de la Pineda de Riells, a la massa nº16 (Al·luvials del Vallès) i la resta de fonts no pertanyen a cap de les masses definides per aquesta agència. A partir del mapa geològic de la zona i l’observació in situ de les fonts es situen geològicament les diferents fonts i es descriuen el tipus d’aqüífers. Pel que fa a les fonts de Castellterçol i de Gallifa no podem parlar d’aqüífers sinó d’aqüitards, que emmagatzemen poca quantitat d’aigua, situats en materials del paleogen la majoria dels quals es troben distribuïts en capes horitzontals, poc plegats i poc fallats, donat que són materials recents que no han estat afectats per l’orogènia alpina. Encara que, aquestes fonts, apareixen en zones on la fracturació és major. Les surgències d’aigua són degudes al contacte del nivell piezomètric amb la superfície topogràfica. La font de Can Granada, a Bigues, es situa en materials dels triàsic (massa nº 12 definida perl l’ACA) i la font de la Pineda, a Riells, es troba en materials al·luvials del quaternari (massa nº 16 de l’ACA). Tret de la font de la Pineda de Bigues i Riells, que correspon a un aqüífer lliure que està associat al quaternari al·luvial del Tenes, la resta de fonts estan situades en terrenys consolidats i associades a fractures o inclús falles i, tot i que la pressió de l’aigua sigui atmosfèrica, poden arribar a tenir un cert grau de confinament. Exceptuant la font del Prat del Pou de Castellterçol que està relacionada amb una falla, la resta de fonts són punts de descàrrega a torrents d’aigua superficial. Fonts de Bigues i Riells: Font de Can Granada: Aqüífer en roques sedimentaries consolidades de materials del triàsic, gresos silícics i argiles de la fàcies Buntsandstein, associada a fracturació del material. Els afloraments mostren laminacions dels gresos en capes horitzontals. La font és un punt de descàrrega al torrent d’aigua superficial. El temps de residència de l’aigua en aquests materials és curt, fet que explicaria una resposta a la precipitació ràpida (vuere gràfics en l’apartat 7.5.2.1 de la diagnosi). La vulnerabilitat a la contaminació és alta donat que es tracta de materials amb petites fractures i relativament superficials. 85 Imatge 2: Laminacions dels gresos en capes horitzontals. Font: elaboració pròpia Font de la Pineda (Riells): Font de l’aqüifer quaternari al·luvial del Tenes. Material al·luvial format per grans blocs i còdols de diferents materials (graves, sorres i lutites). S’observa clarament el nivell piezomètric que ve marcat per les diferents surgències d’aigua totes situades a la mateixa cota al llarg del talús de material al·luvial. El temps de residència de l’aigua en aquests materials és molt baix degut a l’elevada permeabilitat dels seus materials. És un aqüífer molt vulnerable a la contaminació i molt sensible a la precipitació (veure gràfics en l’apartat 7.5.2.1 de la diagnosi). Imagte 3: Observació del nivell piezomètric situat a la mateixa cota en totes les surgències Font: elaboració pròpia. Fonts de Gallifa: Font de les Maioles:. Situada en materials sedimentaris consolidats del paleògen: argiles, gresos i limonites. Aqüífer format probablement per fracturació del material. La font apareix degut al contacte del nivell piezomètric amb la superfície topogràfica i és un punt de descàrrega al torrent d’aigua superficial de les Maioles. El temps de residència de l’aigua en aquests materials és baix amb una resposta a la precipitació ràpida (veure gràfica a l’apartat 7.5.2.1 a diagnosi) i presenta una alta vulnerabilitat a la contaminació degut a que la font està formada per materials fracturats propers a la superfície. 86 Fonts de Castellterçol: Font de l’Alcantarilla: En materials sedimentaris consolidats del paleògen (gresos i calcàries amb ciment esparític). Aqüífer format per fracturació dels materials on el temps de residència de l’aigua en aquests és baix amb una resposta ràpida a la precipitació (veure gràfica a l’apartat 7.5.2.1 de la diagnosi). Presenta una vulnerabilitat a la contaminació alta deguda justament a aquesta fracutació i a la seva situació a nivell relativament superficial. La font apareix degut al contacte del nivell piezomètric amb la cota topogràfica i és un punt de descàrrega al torrent d’aigua superficial de la Guineu. Font del Prat del Pou: Es troba situada en materials sedimentaris consolidats del paleogen (gresos i calcàries amb ciment esparític). És la única font de les estudiades que no està relacionada amb un torrent o riera proper. Es situa en una zona molt plegada i fisurada, que coincideix amb una falla que probablement juga un paper important en l’aparició de la font. El cabussament de les capes és 35º/O i 50º/NE amb una fractura enmig d’aquestes, on l’existència d’un arbre de ribera (Populus nigra) just en aquesta zona, ens indica la presència d’un nivell freàtic proper. Aquesta falla està cartografiada al mapa geològic escala 1:50000 del Vallès Oriental (vuere mapa geològic de situació de les fonts en l’apartat de documentació gràfica dels annexes). El temps de residència de l’aigua en aquests materials és baix amb una resposta ràpida a la precipitació (veure gràfia a l’apartat 7.5.2.1 de la diagnosi), amb una vulnerabilitat a la contaminació alta, degut a l’existència d’aquesta falla i la fracturació d’aquests materials. Font de la Vinyota: Situada en materials sedimentaris consolidats del paleogen (gresos i calcàries amb ciment esparític), formada per la fracturació del material. La font apareix en el contacte del nivell piezomètric amb la superfície topogràfica i és un punt de descàrrega a la riera de Fontscalents. El temps de residència de l’aigua en aquests materials és baix (veure gràfica a l’apartat 7.5.2.1 de la diagnosi) i presenta una alta vulnerabilitat a la contaminació degut a les petites fractures i fisures que exiteixen en aquest material i la seva situació relativament superficial. 7.3-LOCALITZACIÓ DE PROBABLES FOCUS DE CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS PER ACTIVITATS O CONSTRUCCIONS PROPERES En cada font s’han analitzat elements propers que puguin ser causa de contaminació de l’aqüífer. Això s’ha realitzat a partir de l’observació directa al camp i a través de mapes d’usos del sòl de la zona i ortofotomapes de l’ICC. La font de l’Alcantarilla de Castellterçol té com a elements potencialment contaminants propers la masia de la Noguera, camps de conreu i ramaderia intensiva a la mateixa masia. 87 A la font de la Vinyota (Castellterçol) la ramaderia extensiva a la que es dedica la masia de cal Murri i els camps de conreu que hi ha a la zona són probables focus de contaminació. A la font del Prat del Pou de Castellterçol, els horts que hi ha a tocar de la font, els camps de conreu de la masia de la Balofrena i la ramaderia extensiva ovina són potencials elements contaminants de l’aqüífer. A la font de Can Granada de Bigues, la xarxa de clavegueram que passa propera al torrent de Masponç, la urbanització i camps de conreu que hi ha a cotes superiors poden ser elements potencialment contaminants de l’aqüífer. Per la font de la Pineda de Riells , la fosa sèptica de la casa del restaurant de la Pineda, els camps de conreu, la masia i les cases de la Madella que hi ha a cotes superiors, són potencials focus de contaminació de l’aqüífer. La font de les Maioles no té focus importants de contaminació. La masia de Sobregrau que es troba a cotes superiors, no pot provocar contaminació ja que queda a l’altre vessant d’on es situa la font. La Masia de la Rovira tot i quedar al mateix vessant de la font no seria un focus de contaminació de l’aigua d’aquesta ja que entre la masia i la font hi ha un petit torrent transversal que exerceix de barrera hídrica. A la zona no hi ha camps de conreu ni activitat ramadera que puguin generar contaminació de l’aigua d’aquesta font. 88 7.4DESCRIPCIÓ DE LES FONTS FONT DE L’ALCANTARILLA O EL PONTARRÓ CASTELLTERÇOL Altura: 630 msnm UTM: x: 428090 m y: 4620823 m Imatge 4 i 5: Font de l’Alcantarilla Font: elaboració pròpia Conca a la que pertany: Conca del Besós. Drena les seves aigües al Torrent de la Guineu , tributari de la Riera de Sant Quirze i aquesta del Tenes Dades analítiques: Desembre 2009 Abril 2010 NITRATS (mg/l) 32,5 50,5 Coliforms totals ufc/100 ml 0 0 Taula 7: Concentració de nitrats i coliforms totals en les analítiques de l’aigua de la font de l’Alcantarilla dels mesos de desembre de 2009 i d’abril de 2010 Font: elaboració pròpia a partir dels resultats analítics realitzats pels laboratoris CEDIA Accés: Al costat de la carretera C-59 al tram que va de Sant Feliu de Codines a Castellterçol, després del km 29, al costat esquerre de la carretera hi ha una esplanada on es pot aparcar el cotxe. A la banda dreta d’aquesta esplanada surt un caminet que acaba en unes escales que baixen fins el torrent de la Guineu. Just sota el pont de la C-59 que travessa aquest torrent hi trobem la font. Temps a peu: 2 minuts 95 FONT DE LA VINYOTA CASTELLTERÇOL Altura: 630 msnm UTM: x: 4276976 m y: 4623845 m Conca a la que pertany: Conca del Llobregat. Aboca les aigües a la riera de Fontscalents que és tributària de la riera de Marfà . Imatge 10: Font de la Vinyota Font: elaboració pròpia Dades analítiques: Desembre 2009 Abril 2010 NITRATS (mg/l) 19,7 19,7 Coliforms totals ufc/100 ml 60 30 Taula 9: Concentració de nitrats i coliforms totals en les analítiques de l’aigua de la font de la Vinyota dels mesos de desembre de 2009 i d’abril de 2010 Font: elaboració pròpia a partir dels resultats analítics realitzats pels laboratoris CEDIA Accés: Passat Castellterçol direcció Moià per la C-59, girar a ma dreta a la zona industrial del vapor de Castellterçol. Al cap de 200 metres cal seguir a l’esquerra per una pista forestal que porta a la masia del Molí Nou. Al cap d’aproximadament 800 metres, abans del pont que passa per sobre la riera de Fontscalents, s’ha de girar a ma dreta per la pista que porta a Cal Murri, masia que deixarem a la dreta i continuarem per la pista fins uns 100 metres més amunt on a prop de la poua de la Vinyota aparcarem el cotxe. Aquí la pista es bifurca, cal agafar la pista de l’esquerra, que és la més poc transitada i queda 96 una mica tapada per la vegetació. Al cap de 50 metres agafarem un corriol que surt a ma esquerra i que ens portarà fins la font. Temps a peu: 10 minuts. Accessibilitat a la font: Dificultat alta, sobretot pel tros final de corriol que porta a la font, que està en mal estat i parcialment tapat per la vegetació. Característiques: La font brolla a través d’un tub metàl·lic col·locat a la roca en un petit muret de pedra que hi ha a la cota més baixa de l’esplanada on està situada la font. L’aigua cau a una petita canal de desguàs que la porta fins a la riera de Fontscalents. Estat de conservació de la font: Molt ben conservada. Al febrer de 2010 ha estat netejat el canal de desguàs de la font de la fullaraca caiguda durant la tardor. Condicionament i serveis: A l’esplanada on trobem la font hi ha una taula amb uns bancs de fusta. No hi ha papereres Senyalització: Només trobem un cartell bastant lluny de la font, sobre el pont de la riera de Fontscalents, que indica la presència de la font i de la poua de la Vinyota. Molt difícil de trobar la font si ens hem de guiar per aquests senyals. Control sanitari: L’ajuntament no realitza cap tipus de control sanitari de l’aigua d’aquesta font. Placa sobre la qualitat de l’aigua: Col·locada per l’ajuntament, una placa “d’aigua sense garantia sanitària” a finals d’abril de 2010 a instància del grup de voluntaris de Castellterçol. Elements propers a la font: La masia de cal Murri es troba relativament a prop de la font, així com també el bestiar (principalment vaques i cavalls) d’aquesta masia que pastura per les proximitats de la font. Freqüentació: Molt poc freqüentada. Només per alguns excursionistes i boletaires que hi passen a prop. Flora: Associada directament a la font hi trobem molses i algues. La vegetació propera a la riera de Fontscalents és la típica de ribera on hi trobem pollancres (Populus nigra), sargues (Salix elaeagnos) i avellaners (Corylus avellana) . Destaca com a vegetació herbàcia el botó d’or (Ranunculus repens) i la cua de cavall petita (Equisetum arvense). L’heura (Hedera helix) és la predominant en 97 l’estrat arbustiu lianoide. A l’esplanada de la font hi ha plataners (Platanus hyspanica) . Pel que fa a la vegetació més allunyada del curs d’aigua destaca en l’estrat arbori la blada (Acer opalus), l’auró negre (Acer monspessulanum), el roure martinenc (Quercus humilis) i el pi roig (Pinus sylvestris). A l’estrat arbustiu hi trobem el boix (Buxus sempervirens), el ginebre (Juniperus communis),el tortellatge (Viburnum lantana), el roser caní (Rosa canina), l’arç blanc(Crataegus monogyna), la coronil·la boscana (Coronilla emerus subsp. Emerus) i en l’estrat herbaci destaquen la maduixera (Fragaria vesca), l’herba fetgera (Anemone hepatica) , la violeta (Viola alba) i diverses gramínies. Fauna: S’ha identificat el cucut (Cuculus canorus) , garses (Pica pica), tudons (Columbus palumba) entre altres ocells dels que no ha estat possible la seva identificació pel seu cant. Dades històriques: A aquesta font no hi va gairebé ningú a buscar aigua perquè queda bastant apartada. Abans, quan hi havia el vapor era molt més freqüentada. La font queda prop de la poua del Molí Nou. Abans era una font abundosa però fa uns quants anys que ha anat a la baixa i gairebé s’ha perdut. Antigament era la font típica a la que s’anava per la Festa Major a fer-hi la tornaboda7 i a berenar-hi. Per la riera de Fontscalents que passa sota la font fins fa 30 anys s’hi podien agafar crancs de riu (Capdevila,J. 2003). 7 Àpat o festa que es feia l'endemà o els dies consecutius d'una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d'una festa major (Enciclopèdia Catalana,2010). 98 FONT DE CAN GRANADA BIGUES I RIELLS Alçada: 260 msnm UTM: x: 433993,5 m Y: 4613374,5 m Conca a la que pertany: Conca del Besós. Drena les seves aigües al Torrent de Maspons tributari del Tenes. Dades analítiques: Desembre 2009 Abril 2010 NITRATS (mg/l) 56,2 56,8 Coliforms totals ufc/100 ml 3 0 Taula 10: Concentració de nitrats i coliforms totals en les analítiques de l’aigua de la font de Can Granada dels mesos de desembre de 2009 i d’abril de 2010 Font: elaboració pròpia a partir dels resultats analítics realitzats pels laboratoris CEDIA Accés: Des de la rotonda de la carretera principal que creua el poble (BP - 1432) passat el Km 24 direcció l’Ametlla del Vallès, girem a la dreta en direcció a la urbanització de Can Granada. A l’alçada del restaurant Can Traver girem a mà esquerra direcció Can Ribes. A una petita rotonda de la urbanització de Can Granada agafem pel carrer Noguera Pallaresa, després girem a l’esquerra pel carrer Besós i de seguida a l’esquerra pel carrer de Can Ribas. Agafem el carrer que queda a ma dreta darrera d’un gran pi i deixem el cotxe al final del carrer que acaba amb un cul de sac. Just al seu costat neix a ma dreta una pista de terra que seguim fins que ens deixa a la font. Camí perdedor ja que no trobem ni una sola indicació sobre la ubicació de la font. Temps a peu: 5 minuts. Accessibilitat a la font: Fàcilment accessible. Es pot arribar amb cotxe fins la mateixa font per la pista de terra. Imatge 11: Font de Can Granada Font: elaboració pròpia Característiques: Situada en una petita illa de vegetació enmig de la urbanització de Can Granada. El camí ens porta fins a una esplanada on hi ha uns grans pollancres. La font brolla d’una paret de roca a mà dreta, a uns 25 cm del terra a través d’un tub metàl·lic. L’aigua cau a un receptacle fet a la roca. Al costat esquerra de la font hi ha, just a ran del terra, un altre broc metàl·lic per on també hi brolla aigua que s’aboca directament al terra. Uns 5 metres a la seva esquerra hi passa el Torrent de Masponç. 99 Estat de conservació de la font: Ben conservada. Escampades per terra s’hi observen algunes deixalles. D’un arbre hi penja una bossa de plàstic amb brossa a dins. Durant els 5 mesos que ha durat el treball de camp no s’ha netejat l’entorn. Condicionaments i serveis: No hi ha mobiliari urbà. Senyalització: No hi ha cap rètol que indiqui com arribar a la font. Control sanitari: Realitzada una anàlisi química per la diputació de Barcelona l’any 2008. Placa sobre qualitat de l’aigua: No hi ha cap rètol que ens indiqui si l’aigua és apta pel consum humà, tot i que l’ajuntament va col·locar rètols a totes les fonts després de l’anàlisi de la diputació el 2008. Elements propers: Cases de la urbanització. Al costat esquerre del torrent de Maspons hi passa el clavegueram. Camps de cultiu per sobre de la font. Freqüentació: Freqüentada pels veïns de la urbanització. Només s’hi ha comptabilitzat un únic garrafaire. Segons comunicació verbal, abans que l’ajuntament posés la placa d’aigua no apta pel consum, venien molts veïns de la urbanització, els caps de setmana, per endur-se’n aigua cap a Barcelona. De fet, el rètol d’aigua no apta pel consum ha estat retirat perquè no es veu per enlloc. Flora: Al costat de la font: heura (Hedera helix), esbarzers (rubus ulmifolius), eritjol (smilax aspera) i un lliri d’aigua (zantedeschia aethiopica) planta introduïda o pseudoespontània Associada directament a la surgència d’aigua: Capilera (adiantum capillusveneris), molses, i l’hepàtica pellia endiviifolia Vegetació de ribera al costat del torrent de Masponç: verns (alnus glutinosa), joncs(scirpus holoschoenus), oms (ulmus minor) A l’esplanada davant de la font hi ha vuit pollancres (Populus nigra), plataners (platanus x hibrida) i acàcies falses (Robinia pseudoacacia). Vegetació de l’alzinar mediterrani en una zona més allunyada del torrent i de la font: s’hi pot observar pi blanc (Pinus halepensis), algun pi pinyoner (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex), algun roure martinenc (Quercus cerrioide), algun saüc (Sambucus nigra) i també la vegetació arbustiva i lianoide de l’alzinar, com l’eritjol (smilax aspera), l’esparreguera (asparagus acutifolius), la rogeta (rubia peregrina), el galzeran (ruscus aculeatus). Plantes herbàcies com la maduixera (Fragaria vesca) i falgueres (Pteridium aquilinum). 100 Fauna: Avifauna: garses (Pica pica), gaigs(Garrulus glandarius), merles (Turdus merula), pardals comuns (Passer domesticus), tudons (Columba palumbus). Mastofauna: s’ha trobat el rastre de senglars (Sus scrofa) i conills (Dryctolagus cuniculus). Dades històriques: Situada a la capçalera del torrent de can Maspons. És una font lligada a la nissaga dels Maspons. Generació rera generació els Maspons hi anaven a beure i a berenar, des de Francesc Maspons i Labrós fins als seus germans Marià i Pilar (Maria de Bell-lloch), que hi trobaven un lloc per inspirarse en les seves obres literàries, i el jurista Francesc Maspons i Anglasell. Sembla ser que el topònim Llac dels Micos, petit gorg que hi ha a porp de la font, va ser obra d’algun membre de la familia Maspons. Les aigües d’aquesta font són encara avui aprofitades per omplir la bassa de can Maspons. Malgrat l’estreta relació amb els Maspons, cal dir que l’aprofitament directe de la font el feien, per proximitat, els habitants de can Granada, d’aquí el nom de la font (Alemany, M. 2002). 101 FONT DE LA PINEDA BIGUES I RIELLS Alçada: 285 msnm UTM: x: 432642 m Y: 4617167m Conca a la que pertany: Conca del Besós. Aboca les seves aigües al Tenes. Dades analítiques: Desembre 2009 Abril 2010 NITRATS (mg/l) 16,7 14,1 Coliforms totals ufc/100 ml 106 35 Taula 11: Concentració de nitrats i coliforms totals en les analítiques de l’aigua de la font de la Pineda dels mesos de desembre de 2009 i d’abril de 2010 Font: elaboració pròpia a partir dels resultats analítics realitzats pels laboratoris CEDIA Imatges 11 i 12: Font de la Pineda i plataner (arbre monumental) ubicat al costat de la font Font: elaboració pròpia Accés: Desde la carretera BP-1432 de Sant Feliu de Codines a Bigues,passat el Km 22, després del pont sobre el Tenes, cal girar a l’esquerra direcció Riells del Fai per la BV-1483. Al cap de 500 m s’agafa una pista que surt a mà esquerra que s’ha de seguir fins al restaurant de la font de La Pineda, on hi ha un aparcament per cotxes. S’arriba a la font baixant les escales que des del mateix restaurant porten a la font o per una pista forestal que surt a mà esquerra just abans del pàrking. Temps a peu: 5 minuts Accessibilitat a la font: Fàcilment accessible a través de la pista que porta fins a la mateixa font o a través de les escales que baixen directament des del restaurant de la Pineda. 102 Característiques: Situada just a sota del restaurant de la font de la Pineda. La font brolla per dos punts diferents d’una paret de roca a través del que hauria sigut fa temps un broc metàl·lic i d’un altre que surt directament de la roca. L’aigua cau dins un receptacle d’obra que canalitza l’aigua, per sota del camí fins al Tenes. Al costat dret de la font hi ha un dipòsit amb cadenat i una canonada que porta l’aigua fins a la casa del restaurant de la Pineda. Tipus de brollador: Tub metàl·lic i directament de la roca al que s’ha fet un broc d’obra. Estat de conservació de la font: No gaire ben conservada. L’estructura de la font evidencia estat de degradació pel pas del temps. El rètol de la font està una mica deteriorat però es pot llegir bé. El rètol que indica la presència d’un arbre monumental està ple de pintades. Condicionaments i serveis: Al davant de la font hi ha una taula rodona feta amb una mola de molí i amb un peu d’obra. Al costat de la font hi ha un banc d’obra. No hi ha papereres. Senyalització: A la pista forestal que du fins al restaurant hi ha rètols que indiquen la direcció on es troba la font. Control sanitari: Realitzada una anàlisi química per la diputació de Barcelona l’any 2008. Placa sobre qualitat de l’aigua: Hi ha un rètol que informa que l’aigua no és apta pel consum humà. Observacions: L’aigua de la font feia olor d’aigües residuals al mes de desembre quan es van agafar mostres per fer l’anàlisi químic i microbiològic, coincidint també amb un cabal molt baix de la font. Elements propers a la font: Restaurant de la Pineda. Cases de la Madella i horts i camps propers a la font. Freqüentació: Freqüentada pels usuaris del restaurant de la Pineda i per excursionistes que van fins al gorg d’en Jeroni o fins a Sant Miquel del Fai, aquests darrers sobretot a partir de la primavera. També hi són freqüents els pintors i algun motorista. Flora: Plataners (platanus hispanica) al llarg del camí que porta fins la font. Un dels plataners, el més proper a la font, és un Platanus occidentalis que està catalogat com a arbre monumental. Al costat de la font sobre la roca: molses, falgueres (Adiantum capillusveneris) i hepàtiques (Pellia endiviifolia). 103 Vegetació propera a la riera: pollancres (populus nigra), àlbers (Populus alba) salzes (salix alba), sargues (salix olaeagnos), oms (ulmus minor) i vegetació arbustiva com els esbarzers (Rubus ulmifolius) i l’heura (Hedera helix). Més allunyat del curs d’aigua hi trobem acàcies falses (Robinia pseudoacacia), figueres (Ficus carica), alzines (Quercus ilex) i vegetació arbustiva com saücs (Sambucus nigra), rogeta (Rubia peregrina), heura (Hedera helix) i arítjol (Smilax aspera). Fauna: Avifauna: merles (Turdus merula), garses (Pica pica) i pardals comuns (Passer domesticus). Herpetofauna: granotes comunes (Rana perezzi) al riu. Ictiofauna: barbs (Barbus barbus) al Tenes. Dades històriques: Situada al camí antic de la Madella. A la dècada dels anys cinquanta, era el punt de partida de l’Aplec de Sant Miquel del Fai. Any rera any gent de tot el Vallès es trobava a la font el dilluns de la segona Pasqua per iniciar el camí cap a Sant Miquel. La gent aprofitava per a refrescar-s’hi i per canviar-se el calçat. Les seves aigües eren l’abeurador els ramats transhumants de baixaven pel camí de Sant Miquel, provinents de les terres pirinenques amb destinació als mercats del Pla de Barcelona. Els veïns més propers l’utilitzaven per rentar-hi els productes del camp i com a sistema de refrigeració (Alemany, M. 2002). 104 FONT DE LES MAIOLES GALLIFA Altura: 560 msnm UTM: x: 424962m Y: 4616176m Conca a la que pertany: Conca del Besós. Aboca les seves aigües al Torrent de les Maioles que més avall es converteix en la riera de Gallifa afluent de la riera de Caldes i aquesta del riu Besós. Imatges 12, 13 i 14: Imatges dels tres brolladors de la font de les Maioles Font: elaboració pròpia Dades analítiques: Desembre 2009 Abril 2010 NITRATS (mg/l) < 1 < 1 Coliforms totals ufc/100 ml 64 74 Taula 12: Concentració de nitrats i coliforms totals en les analítiques de l’aigua de la font de les Maioles dels mesos de desembre de 2009 i d’abril de 2010 Font: elaboració pròpia a partir dels resultats analítics realitzats pels laboratoris CEDIA Accés: Just al Km 7 de la carretera BP-1241 de Gallifa a Sant Llorenç Savall, després del pont sobre la riera, surt a ma dreta un petit corriol que ens durà fins la font Temps a peu: 5 minuts. Accessibilitat a la font: Petit corriol sense grans dificultats per accedir a la font. Característiques: Situada en una petita illa de vegetació que ha quedat al voltant del torrent de Gallifa després de l’incendi del 2003 que va cremar tota la zona. La font brolla per tres punts diferents d’una roca de conglomerat que hi ha al costat esquerre del torrent. La font del costat esquerre brolla a través d’un broc metàlic posat dins la roca i cau a un recipient d’obra al peu de la roca. El brollador central i el dret també és metàlic i l’aigua cau a un recipient a 45 cm d’alçada construït amb roques. Just al costat del brollador dret hi ha un gorg de la riera que passa pel costat dret de la font. Estat de conservació de la font: Ben conservada. Escampades per terra s’hi observen algunes deixalles, sobretot taps i papers d’ampolles i garrafes d’aigua. Sobre la paret de la font hi ha una pintura ceràmica de Santa Amèlia 111 7.5.1.4-ANTIGUITAT EN L’ÚS DE LA FONT El nombre d’anys que fa que s’utilitza la font per a fer provisió d’aigua ens indica el període aproximat en que comença el fenomen “garrafaire”. Antiguitat en l'ús de la font 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Maioles Prat del Pou Can Granada Alcantarilla Pineda Nombre d'usu a < 1 any 1-10 anys 11-20 anys 21-30 anys 31-40 anys >40 anys Gràfica 8: Antiguitat en l’ús per part dels “garrafaires” que visiten les diferents fonts. Font: elaboració pròpia Per les fonts de l’Alcantarilla i del Prat del Pou s’ha trobat individus que en fan ús des de fa més de 40 anys i per la font de les Maioles entre 31 i 40 anys. A la font del Prat del Pou és majoritari el grup que la freqüenta des de fa més de 40 anys. A la font de les Maioles i a la de l’Alcantarilla el grup majoritari és el que visita aquestes fonts des de fa entre 1 i 10 anys. Per la font de les Maioles la resta d’usuaris que no es troba al grup d’entre 1 i 10 anys es reparteix equitativament en els grups d’11 a 20 anys, 21 a 30 anys i < 1 any. El grup minoritari és el de 31 a 40 anys. A la font de l’Alcantarilla els usuaris que no es troben al grup que utilitzen la font des de fa 1 i 10 anys, es reparteixen per igual en els grups de <1 any, 11 i 20 anys, 31 i 40 anys i > 40 anys. A la font de la Pineda i a la de Can Granada com que només s’ha comptabilitzat un únic garrafaire a cada font, no és prou representatiu per determinar l’antiguitat d’ús de la font pels garrafaires. 7.5.1.5 MOTIU PEL QUE ES FA PROVISIÓ D’AIGUA No es diferencia el motiu pel que es fa provisió d’aigua separadament per a cada font, sinó que es fa de forma conjunta per a totes les fonts, donat que en totes elles les raons per les que es va a buscar aigua segueix el mateix patró. La confiança en la bona qualitat de l’aigua de la font és el motiu principal per a fer provisió d’aigua ( un 36 % dels enquestats) seguida del mal gust de l’aigua de la xarxa (28%). Altres raons de menys pes són la tradició familiar i la poca confiança en la qualitat de l’aigua de la xarxa (14% i 11% respectivament). 112 Motiu pel que fan provisió d'aigua 28% 11% 14% 36% 8% 3% Mal gust aigua xarxa Poca confiança en l'aigua de la xarxa Per tradició familiar Bona qualitat aigua de la font Menjar cuit amb aigua sense clor té més bon gust Propietats beneficioses per la salut Gràfica 9: Motiu pel que els “garrafaires” fan provisió d’aigua a les fonts naturals. Font: elaboració pròpia. 7.5.1.6-ÚS QUE ES DÓNA A L’AIGUA La major part dels enquestats (56%) utilitzen l’aigua només per beure, encara que un 44% també la utilitzen per beure i per cuinar. Ús que es dóna a l'aigua 56% 44% Per beure Per beure i per cuinar Gràfica 10: Ús que donen a l’aigua, els “garrafaires” enquestats Font: elaboració pròpia 7.5.1.7-NOMBRE DE DESPLAÇAMENTS FINS LES FONTS, KM RECORREGUTS I CÀLCUL D’EMISSIONS DE CO2 SEGONS AQUESTS Amb aquestes dades s’estima de forma aproximada la petjada ecològica que el fenomen garrafaire imprimeix al medi a través de les emissions de CO2 atmosfèriques. Per a fer el càlcul es considera, per cada font i per cada població d’on provenen els garrafaires, la distància en km del viatge d’anada i tornada desde la població de cada garrafaire fins la font. Per tots els usuaris comptabilitzats provinents de la mateixa població, es pren la periodicitat amb la que visiten la 113 font i es calcula el nombre de viatges que realitzen a la font entre tots al llarg de l’any. A partir d’aquí es calculen les emissions de CO2 atmosfèriques. Com que no es disposa del model de vehicle que utilitza cada garrafaire, donat que les emissions mitjanes per cotxes de gasoil i gasolina més eficients és de 117,869 g de CO2/Km, s’estima una emissió mitjana aproximada de 150 g de CO2 per Km recorregut. Així doncs, la font de l’Alcantarilla és la que registra un valor més elevat d’emissions amb 1582,2 Kg CO2/any. La procedència dels garrafaires és molt diversa i tot i que hi ha un predomini d’usuaris de les poblacions veïnes, les poblacions més allunyades com Barcelona, Badalona i Granollers tenen un pes important en el resultat final de les emissions. En segon lloc, la font de les Maioles, en la que s’estimen unes emissions de 1492,2 kg CO2/any. Els garrafaires provinents de Sabadell són els que més aporten en emissions de CO2, tot i que no és la població més allunyada de la font del total de poblacions de les que provenen els garrafaires. La quantitat d’usuaris d’aquesta població és important així com també la periodicitat amb la que visiten la font. Sant Feliu de Codines i Sant Llorenç Savall són poblacions bastant properes a la font però la periodicitat d’ús és elevada i per tant contribueixen de forma significativa en les emissions. El cas de la font del Prat del Pou és diferent a les dues fonts anteriors. La major part d’usuaris de la font són de la mateixa població de Castellterçol i per tant la periodicitat de visites és alta (d’una a dues vegades per setmana). Tot i la poca quantitat de kilòmetres que hi ha des del poble fins la font, l’elevada freqüentació condiciona que la major part de les emissions de CO2 siguin degudes a aquests usuaris. Encara que aquestes emissions es veuen lleugerament superades per les dels garrafaires provinents de Barcelona, degudes a la major distància a la font tot i que la freqüentació d’aquests no és gaire elevada. Tot i això les emissions totals queden lluny dels valors de les altres dues fonts. Les emissions calculades per la font de la Pineda i de Can Granada són degudes només a un únic garrafaire comptabilitzat a cada font. 114 Càlcul emissions CO2 Maioles Població de procedència Km viatge (anada i tornada de la font) Periodicitat de visites (dies/any per tots els usuaris de cada població comptabilitzats) Km anuals (Km vitage x periodicitat) Kg CO2/any Sabadell 52 96 4992 748,8 Gallifa 4 48 192 28,8 Sant Feliu 18 84 1512 226,8 Bigues 38 12 456 68,4 Sant Llorenç 14 96 1344 201,6 Mollet 60 1 60 9 Sant Quirze 58 24 1392 208,8 Total 1492,2 Taula 13: Càlcul de les emissions anuals de Kg de CO2, de tots els “garrafaires” comptabilitzats que visiten periodicament la font de les Maioles. Font: elaboració pròpia. Càlcul emissions CO2 Prat del Pou Població de procedència Km viatge (anada i tornada de la font) Periodicitat de visites (dies/any per tots els usuaris de cada població comptabilitzats) Km anuals (Km de viatge x periodicitat) Kg CO2/any Castellterçol 3 384 1152 172,8 Lliçà d'Amunt 50 12 600 90 Sant Feliu 21 12 252 37,8 Barcelona 99 12 1188 178,2 Collsuspina 33 24 792 118,8 Total 597,6 Taula 14: Càlcul de les emissions anuals de Kg de CO2, de tots els “garrafaires” comptabilitzats que visiten periodicament la font del Prat del Pou. Font: elaboració pròpia 115 Càlcul emissions CO2 Alcantarilla Població de procedència Km viatge (anada i tornada de la font) Periodicitat de visites (dies/any per tots els usuaris de cada població comtabilitzats) Km anuals (Km de viatge x periodicitat) Kg CO2/any Moià 20 48 960 144 Castellterçol 4 48 192 28,8 Badalona 84 13 1092 163,8 Sant Feliu 14 60 840 126 Sant Quirze 5 48 240 36 Barcelona 92 60 5520 828 Caldes 30 12 360 54 Granollers 56 24 1344 201,6 Total 1582,2 Taula 15: Càlcul de les emissions anuals de Kg de CO2, de tots els “garrafaires” comptabilitzats que visiten periodicament la font de l’Alcantarilla. Font: elaboració pròpia Càlcul emissions CO2 Pineda Població de procedència Km viatge (anada i tornada de la font) Periodicitat de visites (dies/any per tots els usuaris comptabilitzats de cada població) Km anuals (Km de viatge x periodicitat) Kg CO2/any Barcelona 82 12 984 147,6 Total 147,6 Taula 16: Càlcul de les emissions anuals de Kg de CO2, de tots els “garrafaires” comptabilitzats que visiten periodicament la font de la Pineda. Font: elaboració pròpia Càlcul emissions CO2 Can Granada Població de procedènc ia Km viatge (anada i tornada de la font) Periodicitat de visites (dies/any per tots els usuaris comptabilitzats de cada població) Km anuals (Km de viatge x Periodicita t) Kg CO2/a ny Bigues 4 96 384 57,6 Total 57,6 Taula 17: Càlcul de les emissions anuals de Kg de CO2, de tots els “garrafaires” comptabilitzats que visiten periodicament la font de Can Granada. Font: elaboració pròpia 116 7.5.2-DADES FÍSICO-QUÍMIQUES I MICROBIOLÒGIQUES RELACIONADES AMB TIPUS D’AQÜÍFER I VULNERABILITAT A LA CONTAMINACIÓ. Com a dades físiques es determina el cabal de les fonts al llarg dels mesos d’hivern i d’estiu i es relacionen amb la pluviometria recollida a la zona durant aquest periode. També es defineixen les característiques organolèptiques de l’aigua de cada font. Les dades químiques i microbiològiques són les determinades al camp, pel que fa a nitrats, nitrits i amoni, a partir de mètodes semiquantitatius i les determinades a partir de mètodes quantitatius als laboratoris Cedia pel que fa a nitrats, coliformes totals, E.coli, enterococs i clostridis perfringens. 7.5.2.1-VARIACIÓ DEL CABAL DE LES FONTS Al llarg dels mesos de desembre de 2009, gener, febrer, març i abril de 2010 s’ha calculat el cabal de cada font. Per tal de relacionar el cabal amb la pluviometria de la zona s’han pres les dades de les estacions de Sant Llorenç Savall i de Caldes de Montbui de la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques del servei meteorològic de Catalunya, que són les més properes a la zona d’estudi, així com també el registre de la pluviometria mensual que s’ha determinat a Sant Feliu de Codines. Les dades de precipitació mensual de l’estació de Sant Llorenç Savall s’utilitzen per relacionar-les amb els cabals de la font de les Maioles donada la seva proximitat. Per la font de Can Granada de Bigues es prenen les dades de l’estació de Caldes de Montbui i per les de la font de la Pineda de Riells i les fonts de Castellterçol s’utilitzen les dades de Sant Feliu de Codines donat que aquesta població és molt més propera a aquestes fonts que no pas les estacions meteorològiques automàtiques de Caldes i Sant Llorenç. La font de la Pineda té dues surgències, que s’han anomenat font de la Pineda esquerra i font de la Pineda dreta. Aquesta font té una resposta ràpida a la precipitació. Segons el gràfic, el màxim cabal s’observa un mes després del màxim de pluviometria. De fet la font de la dreta al mes de desembre no rajava i la de l’esquerra tenia un cabal de només 0,47 dm3/min. Després de les precipitacions del mes de desembre i gener ja es mesuren uns cabals de 7,43 dm3/min i 8,93 dm3/min per cada font. Aquesta ràpida resposta a la precipitació estaria en consonància amb el tipus d’aqüífer format per materials al·luvials del quaternari. Es tracta d’una resposta molt ràpida degut a l’elevada permeabilitat dels materials quaternaris. Per a poder registrar exactament aquesta variació del cabal tant ràpida respecte la pluviometria, hauria sigut necessària la determinació del cabal d’aquesta font amb una periodicitat molt més elevada del que s’ha fet, que hauria d’haver estat diària. 117 Relació pluviometria-cabals font de la Pineda dreta 0 2 4 6 8 10 12 14 Desembre Gener Febrer Març Abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals Pineda font dreta pluviometria Gràfica 11: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la surgència dreta de font de la Pineda. Font. Elaboració pròpia. Relació pluviometria-Cabals Pineda font esquerra 0 2 4 6 8 10 12 14 16 desembre gener febrer març abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals Pineda font esquerra Pluviometria Gràfica 12: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la surgència esquerra de font de la Pineda. Font. Elaboració pròpia Les fonts de l’Alcantarilla i de la Vinyota també tenen una resposta ràpida a la precipitació, el cabal màxim s’observa un mes després del màxim pluviomètric. Els seus aqüífers estan formats per fracturació de materials consolidats del paleògen, tal com ja s’ha comentat anteriorment. Per tant, el temps de residència de l’aigua en aquests serà baix amb una resposta ràpida a la precipitació. 118 Relació pluviometria-Cabals font de l'Alcantarilla 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Desembre Gener Febrer Març Abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font Alcantarilla pluviometria Gràfica 13: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la font de l’Alcantarilla. Font. Elaboració pròpia Relació pluviometria-Cabals font de la Vinyota 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Desembr e Gener Febrer Març Abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font Vinyota pluviometria Gràfica 14: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la font de la Vinyota. Font. Elaboració pròpia La font de les Maioles està formada per tres surgències d’aigua. És un cas similar a les fonts de l’Alcantarilla i de la Vinyota on es veu una ràpida resposta a la precipitació, sobretot en les fonts de la dreta i l’esquerra i no tant ràpida a la font central. El màxim cabal es detecta un mes després del màxim pluviomètric en les tres fonts. L’aqüífer està format probablement per fracturació de materials sedimentaris consolidats del paleogen i per tant és d’esperar un temps de residència baix de l’aigua en aquest. 119 Relació pluviometria-cabals font de les Maioles central 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 desembre gener febrer març abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font de les Maioles central pluviometria Gràfica 15: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la surgència central de la font de les Maioles. Font. Elaboració pròpia Relació pluvimoetria-cabals font de les Maioles esquerra 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 desembre gener febrer març abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font de le s Maioles esquerra Pluviometria Gràfica 16: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la surgència esquerra de la font de les Maioles. Font. Elaboració pròpia 120 Relació pluviometria-cabals font de les Maioles dreta 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 desembre gener febrer març abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font de les Maioles dreta Pluviometria Gràfica 17: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la surgència dreta de la font de les Maioles. Font. Elaboració pròpia Les dues fonts del Prat del Pou també mostren una ràpida resposta a la pluviometria, amb un cabal màxim determinat al mes del màxim pluviomètric registrat. Això també està en consonància amb el tipus d’aqüífer, situat en una zona molt plegada i fisurada que coincideix amb una falla en materials sedimentaris consolidats del paleogen. El temps de residència de l’aigua en aquest aqüífer també serà baix. Relació pluviometria-Cabals font principal del Prat del pou 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Desembr e Gener Febrer Març Abril Cabals (dm3/min) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Pluviometria (l/m2) Cabals font del Prat principal pluviometria Gràfica 18: Relació de la pluviometria de 5 mesos amb la variació del cabal de la font principal del Prat del Pou. Font. Elaboració pròpia 127 7.5.4-ACCESSIBILITAT A LES FONTS S’apunta quin és el tipus de via que condueix fins les fonts, la dificultat que representa aquesta via per als usuaris a l’hora d’accedir a les fonts i si existèixen rètols de senyalització que indiquin com arribar a les fonts. 7.5.4.1-TIPUS D’ACCÉS S’analitza el tipus de via per accedir a les fonts, distingint si es tracta d’un corriol, d’un camí ample, d’una pista forestal o d’una carretera asfaltada. Com a resultat s’obté que la major part de les fonts tenen un accés de tipus pista forestal. Entre aquestes hi ha la font del Prat del Pou, la de la Pineda i la de Can Granada. A la font de l’Alcantarilla s’hi accedeix per un camí ample, a la de les Maioles i a la de la Vinyota per un corriol. Accessibilitat a les fonts 33% 17% 50% 0% Corriol Cami ample Pista forestal Carretera asfaltada Gràfica 26: Accessibilitat a les fonts segons el tipus de via que porta fins a aquestes. Font: elaboració pròpia. 7.5.4.2-DIFICULTAT D’ACCÉS A LES FONTS L’accessibilitat a les fonts serà més o menys fàcil segons quin sigui el tipus de via que porta fins a aquestes i quin sigui el seu estat de conservació. De totes les fonts estudiades, la majoria són fàcilment accessibles. Entre elles hi trobem la del Prat del Pou, la de la Pineda i la de Can Granada a les que s’hi arriba a partir d’una pista forestal en bon estat. La font de l’Alcantarilla i la de les Maioles tenen una dificultat d’accés mitjana ja que s’hi accedeix per un camí amb pendent en el cas de la primera i per un corriol sense massa dificultats a la segona, però tapat parcialment per la vegetació degut a la caiguda d’arbres durant les nevades i ventades d’aquest hivern. La única font que presenta una dificultat d’accés alta és la de la Vinyota, donat que el corriol que porta fins la font es troba en mal estat i parcialment tapat per la vegetació. 128 Dificultat d'accés a les fonts 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 Dificultat d'accés Nombre de fonts se g dificultat Baixa Mitjana Alta Gràfica 27: Dificultat d’accés a les fonts segons quin sigui el tipus de via que porta fins aquestes i quin sigui el seu estat de conservació. Font: elaboració pròpia. 7.5.4.3-SENYALITZACIÓ DE LES FONTS S’analitza la presència o absència de cartells indicadors relacionats amb les fonts que es troben en el trajecte que condueix fins les fonts. No es consideren aquells rètols ubicats en l’emplaçament de la mateixa font. Així, només les fonts del Prat del Pou, la de la Pineda i la de la Vinyota tenen aquest tipus d’indicacions. La font de l’Alcantarilla, la de les Maioles i la de la Pineda tenen rètols a l’emplaçament de la mateixa font. La font de Can Granada és la única que no té cap tipus de cartell. Presència de cartells 33 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 Presència de cartells Nombre de fonts amb ca r Si No Gràfica 28: Presència de rètols indicadors en el trajecte que porta fins les fonts. Font: elaboració pròpia. 129 7.5.5 -L’AIGUA A LES FONTS Donat el volum d’usuaris que soporten algunes d’aquestes fonts, resulta important saber si es realitza un control sanitari de l’aigua de les fonts per part de l’administració, així com també si existeix algun rètol indicador sobre la potabilitat de l’aigua en l’emplaçament d’aquestes. 7.5.5.1CONTROL SANITARI Només a les fonts de Bigues i Riells (Pineda i Can Granada) s’ha realitzat una anàlisi química de l’aigua de les fonts l’any 2008 per part de la Diputació de Barcelona. A la font de les Maioles l’única anàlisi química i bacteriològica realitzada data de l’any 1929. Control sanitari de l'aigua de les fonts Prat del Pou Vinyota Alcantarilla Pineda Can Granada Maioles Fonts si no Gràfica 29: Control sanitari realitzat per l’administració en l’aigua de les fonts estudiades. Font: elaboració pròpia. 7.5.5.2-SENYALITZACIÓ SOBRE LA POTABILITAT DE L’AIGUA Quatre de les fonts estudiades presenten algun tipus de senyalització sobre la potabilitat de la seva aigua. A les fonts de Castellterçol hi trobem cartells indicadors d’aigua sense garanties sanitàries. Cal dir que aquests cartells s’han col·locat a finals de maig del 2010. Fins aleshores no hi havia cap rètol que indiqués la qualitat de l’aigua d’aquestes fonts. A la font de la Pineda hi ha un rètol d’aigua no apta pel consum humà. Aquest va ser col·locat a la font un cop rebudes les analítiques realitzades per la diputació el 2008. Des de l’ajuntament fan constar que també es va col·locar un cartell a la font de Can Granada així com a les altres fonts del terme municipal que es van analitzar. Aquest rètol de Can Granada però, ja no es troba a l’emplaçament de la font. 130 Senyalització sobre potabilitat de l'aigua Prat del Pou Vinyota Alcantarilla Pineda Can Granada Maioles Fonts Aigua sense garanties sanitàries No apta pel consum humà Cap Gràfica 30: Tipus de senyalització existent ,en les diferents fonts estudiades, sobre la potabilitat de l’aigua. Font: elaboració pròpia 131 7.5.6INTEGRACIÓ DE LES FONTS AL MEDI NATURAL La vegetació i la fauna observada a l’entorn de les fonts s’utilitza per determinar la integració d’aquestes fonts al medi natural i l’estat de conservació d’aquest. També són bàsiques per determinar quines són aquelles espècies que estan directament associades a l’existència de la font. 7.5.6.1VEGETACIÓ PRESENT A L’ENTORN DE LES FONTS A) Estrat arbori Per cada font es realitza un inventari d’aquelles espècies arbories observades properes al curs d’aigua en totes aquelles fonts que siguin punts de descàrrega a torrents o rieres d’aigua superficial. També s’analitzen les espècies arbòries que es troben més allunyades del curs d’aigua. A.1) Estrat arbori proper al curs d’aigua Estrat arbori proper al curs de l'aigua Alcantarill a Vinyot a Prat del Pou Maioles Pined a Can Granad a Avellaner (Corylus avellana) X X Pollancre (Populus nigra) X X X X X Plataner (Platanus hyspanica) X X X X Sarga (Salix elaeagnos) X X Salze (Salix alba) X X Tiler (Tilia platyphylos) X Àlber (Populus alba) X Vern (Alnus glutinosa) X Taula 19: Presència d’espècies arbòries properes al curs d’aigua en les diferents fonts. Font: elaboració pròpia. S’observa que la vegetació de ribera es troba ben conservada a les fonts de la Vinyota, Maioles i Pineda i és escadussera a les fonts de l’Alcantarilla i Can Granada. En aquesta última hi trobem una espècie, el vern (Alnus glutinosa) que no és present a les altres fonts. La font del Prat del Pou no és un punt de descàrrega a cap curs d’aigua superfícial i per tant no s’ha inclòs aquesta vegetació en aquest apartat, tot i que s’hi observa la presència de pollancres (Populus nigra) ,segurament relacionats amb l’existència d’un nivell freàtic proper. 132 A.2) Estrat arbori més allunyat del curs d’aigua Estrat arbori més allunyat del curs de l'aigua Alcant arilla Viny ota Prat del Pou Maio les Pine da Can Granada Acacia falsa (Robinia pseudoacacia) X X X Alzina (Quercus ilex) X X X X X Roure Martinenc (Quercus humilis) X X X X Pi roig (Pinus sylvestris) X X X Blada (Acer opalus) X Auró negre (Acer monspessulanum) X Pollancre (Populus nigra) X Om (Ulmus minor) X X X Saüc (Sambucus nigra) X Negundo (Acer negundo) X Pi blanc (Pinus hapelensis) X X Avellaner (Corylus avellana) X Figuera (Ficus carica) X Pi pinyer (Pinus pinea) X Roure cerrioide (Quercus cerrioides) X Taula 20: Presència d’espècies arbòries allunyades del curs d’aigua en les diferents fonts. Font: elaboració pròpia. L’alzina és l’espècie que trobem a prop de totes les fonts excepte a la de la Vinyota que presenta una vegetació un xic diferent de la resta amb espècies com la blada (Acer opalus) i l’auró negre (Acer monspessulanum) típiques de la zona on es troba situada. El pi roig (Pinus sylvestris), al nostre país, característic de zones de muntanya mitjana es troba en totes les fonts de Castellterçol. No així en les altres que es troben per sota els 600 metres d’altitud. El pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyoner (Pinus pinea) es troben a les fonts situades a cotes més baixes com la de les Maioles, Pineda i Can Granada. El roure martinenc (Quercus humilis), que s’estén per els boscos de muntanya mitjana, es fa en totes les fonts de Castellterçol i en la de les Maioles. A la font de Can Granada trobem el roure cerrioide (Quercus cerrioides) més característic del límit superior de la terra baixa. A destacar la presència del Negundo (Acer negundo) a la font del Prat del Pou, que no és característic d’aquesta zona sinó que és un arbre cultivat. El pollancre (Populus nigra) que també trobem en aquesta font, situat a la zona de la falla pot indicar un nivell freàtic proper. La falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) es troba a la font de la Pineda, a la de Can Granada i a la de l’Alcantarilla, en aquesta darrera al costat de la carretera. A la font de la Pineda hi trobem figueres (Ficus carica), que viuen de manera espontània a tota la regió de la mediterrània, sobretot a escletxes amples de les roques i a les vores dels torrents. 133 B) Estrat arbustiu Es descriuen totes les espècies observades de l’estrat arbustiu de l’entorn de les fonts. Estrat arbustiu Alcant arilla Viny ota Prat del Pou Mai oles Pin eda Can Granad a Heura (Hedera helix) X X X X X Boix (Buxus sempervirens) X X X Esbarzer (Rubus ulmifolius) X X X X Ginebre (Juniperus communis) X Tortellatge (Viburnum lantana) X Roser caní (Rosa canina) X Arç blanc (Crataegus monogyna) X X X Coronil·la boscana (Coronilla emerus subsp. Emerus) X Gòdua (Sarothamnus scoparius) X Garric (Quercus coccifera) X Marfull (Viburnum tinus) X Roldor (Coriaria myrtifolia) X Esparreguera (Asparagus acutifolius) X X Arboç (Arbutus unedo) X Galzeran (Ruscus aculeatus) X X Rogeta (Rubia peregrina) X X X Arítjol (Smilax aspera) X X X Lligabosc (Lonicera implexa) X Saüc (Sambucus nigra) X X Taula 21: Presència d’espècies arbustives en les diferents fonts. Font: elaboració pròpia La font de les Maioles és la que té més espècies de l’estrat arbustiu, principalment ric en les que són típiques de l’alzinar mediterrani, com l’arítjol (Smilax aspera), la rogeta (Rubia peregrina), el galzeran (Ruscus aculeatus), o l’esparreguera (Asparagus acutifolius). Espècies que també trobem a la font de la Pineda i a la de Can Granada però no a les de Castellterçol. L’heura (Hedera helix) es troba a totes les fonts tret de la de la Vinyota i l’esbarzer (Rubus ulmifolius) és present a totes les fonts menys a la del Prat del Pou i a la de la Vinyota. La font de la Vinyota presenta una vegetació arbustiva, igual que passa amb l’estrat arbori, un xic diferent a la resta de les fonts, hi destaquen el ginebre (Juniperus communis) i el tortellatge (Viburnum lantana). C) Estrat herbaci Es descriuen aquelles espècies herbàcies observades en cada font, fent distinció entre la vegetació present propera als cursos d’aigua superfícial, en aquelles fonts que aboquen l’aigua a torrents o rieres i la vegetació herbàcia que es troba més allunyada d’aquests cursos d’aigua. 134 C.1) Estrat herbaci proper al curs d’aigua Estrat herbaci proper al curs d'aigua Alcant arilla Viny ota Prat del Pou Maio les Pin eda Can Granada Botó d’or (Ranunculus repens) X X X Cua de cavall (Equisetum telmateia) X Herba de Sant Robert (Geranium robertianum X Cua de cavall petita (Equisetum arvense) X X Jonc boval (Scirpus holoschoenus) X X Lliri d’aigua (Zentedeschia aethiopica). X Taula 22: Presència d’espècies herbàcies properes al curs d’aigua en les diferents fonts. Font: elaboració pròpia El botó d’or (Ranunculus repens) és una espècie freqüent que es troba present en la meitat de les fonts (Alcantarilla, Vinyota i les Maioles). Les cues de cavall (Equisetum telmateia i Equisetum arvense) són presents a la font de l’Alcantarilla, a la de la Vinyota i a la de les Maioles. El jonc boval (Scirpus holoschoenus) es troba al torrent de les Maioles i al de la font de Can Granada. Cal destacar la presència del lliri d’aigua (Zentedeschia aethiopica), espècie introduïda o subespontània a la font de Can Granada. No destaca la presència de cap espècie herbàcia propera al riu Tenes al seu pas per la font de la Pineda. La font del Prat del Pou queda fora d’aquesta classificació ja que no hi ha cap torrent o riera propera a la font. C.2) Estrat herbaci allunyat del curs d’aigua Estrat herbaci allunyat del curs d'aigua Alcanta rilla Viny ota Prat del Pou Maio les Pine da Can Granada Graminies x x X x x x Maduixera (Fragaria vesca) x x x x Pteridium aquilinum x Herba fetgera (Anemone hepatica) x x x Violeta (Viola alba) x x x Botó d’or (Ranunculus repens) X Ortiga (Urtica dioica) x X Taula 23: Presència d’espècies herbàcies allunyades del curs d’aigua en les diferents fonts. Font: elaboració pròpia 135 La font de l’Alcantarilla és la que té un estrat herbaci més ric, amb cinc espècies comptabilitzades. La segueixen la font de la Vinyota i la de les Maioles amb quatre espècies diferents. La font de la Pineda és la que presenta un estrat herbaci més pobre. Les graminies són presents a totes les fonts, sobretot al costat dels camins. La maduixera (Fragaria vesca) es troba en quatre de les fonts analitzades (a la de l’Alcantarilla, a la de la Vinyota, a la de les Maioles i a la de Can Granada). La violeta (Viola alba) i l’herba fetgera (Anemone hepatica) són presents en la meitat de les fonts. L’ortiga (Urtica dioica) com a planta nitròfila que és, es troba als marges dels camins i pistes forestals de la font de l’Alcantarilla i la del Prat del Pou. D) Flora associada directament a la font Es defineixen aquelles espècies que es troben associades habitualment a les surgències d’aigua de cada font. Flora bàsicament formada per molses, algues, hepàtiques i falgueres, característica de degotalls o escorrenties. Flora relacionada directament amb la font Alcant arilla Viny ota Prat del Pou Maio les Pine da Can Granada Molses x x x x x x Hepàtica (Pellia endiviifolia) x x x x Algues x x x x x Falzia roja (Asplenium trichomanes) x Capil·lera (Adiantum capillus-veneris) x x x Taula 24: Presència d’espècies associades directament a les fonts. Font: elaboració pròpia La capil·lera, planta indicadora de la presència d’aigües carbonatades, es troba a les fonts de les Maioles, de la Pineda i de Can Granada. L’hepàtica Pellia endiviifolia de les fonts de l’Alcantarilla, de les Maioles, de la Pineda i de Can Granada, és característica de les superfícies rocoses que sempre estan molles. 136 7.5.6.2-FAUNA OBSERVADA Relació d’espècies observades a cada font durant el periode d’estudi. Es fa distinció entre ornitofauna, mastofauna, herpetofauna i ictiofauna. Fauna Alcantarilla Vinyota Prat del Pou Maioles Pineda Can Granada Pit roig (Erithacus rubecula) x x Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) x x Cucut (Cuculus canorus). x x Garsa (Pica pica). x x x Tudó (Columba palumbus) x x x Oreneta cuablanca (Delichon urbica) x Ànec collverd (Anas platyrhynchos) x Merla (Turdus merula) x x Pardal comú (Passer domesticus) x x Gaig (Garrulus glandarius) x Granota verda o comuna (Rana perezi) x x Tortuga d’aigua (Mauremys caspica) x Sargantana de paret (Podarcis hispanica)x Senglar (Sus scrofa) x Conill (Oryctolagus cuniculus) x Barb (Barbus barbus) x x Taula 24. Relació de fauna observada a ler diferents fonts. En vermell ornitofauna, en verd herpetofauna, en fucsia mastofauna i en blau ictiofauna. Font: elaboració pròpia A destacar la quantitat d’ornitofauna observada en totes les fonts que s’ha d’afegir a la que no s’ha pogut identificar pel seu cant. A la font de les Maioles crida l’atenció l’observació d’una tortuga d’aigua (Mauremys caspica) al gorg del torrent de les Maioles proper a la font. A la font de l’Alcantarilla no s’ha identificat una quantitat gaire gran de fauna, potser degut a la proximitat de la carretera.