scieee Science in your language
[en] (orig)

Concurs de bestiar llaner celebrador a la comarca del Pallars

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Read accessible full text

Concurs de bestiar llaner celebrador a la comarca del Pallars

Author: Rossell i Vilar, Pere Màrtir
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1919
Source: https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1919/60357/agricultura_a1919v3n18p347.pdf
Ag icul u a 347
l'ob a social que enia o.l Concu s, donan -se o a mena d'elogis i
me cès a la Mancomuni a i ema can -se unànim men la necessi-
la.l do con inua l'ob a an bellamen començada i co espos a pe la
p.i^esia ololi ia, (on -se espe a que el segon concu s, que deu à e ec-
iii. se din e dos anys, sigui en sa o ali a una llui a p i ilegiada de
i;i<;a i on ines oncable io iquesa.
JOSEP SÈGUL·I ROCA
El Concu s de bes ia llane celeb ado a la Coma ca del Palla s
Pels pobles més impo an s de la conca del Nogue a Palla esa
i Nogue a Ribago çana s'acaba de eali za pe la Secció de Ramade ia
ío J;i Mancomuni a la deguda p opaganda i o gani zació p è ia del
Coni'u s de bes ia llane que es celeb a à el p òxim 20 d'oc ub e a
Es e i d'Aneu.
Els concu sos de la Mancomuni a , essen una ob a no a ins
pe a Ics coma ques que n'ha ie í ingu algun, a causa de les o igi-
nals modi icacions es able es, esul a del o necessa i explica ,
mi jançan con e ències, els p opòsi s de la Mancomuni a espec e
l<i millo a de la Ramade ia nacional. Si l'anunci d'un concu s es
p ac iqués únicamen mi jançan pasquins i p ospec es, ul a Ics ga-
se illes a la p emsa, o s aques s mi jans de p opaganda no a iba-
ien a la massa amade a, la qual, com és sabu , no es à pas gai e
ins uïda.
V això el Depa amen d'Ag icul u a de la Mancomuni a p o-
cu a que el p ime concu s de bes ia que s'in en a celeb a a una
coma ca agi p ecedi d'una sè ie de con e ències explican el què
són els concu sos i quina és la inali a pe seguida en el concu s
coma cal.
Els concu sos de la Mancomuni a po an cada un d'ells una
o icnlaeió de inida i essen mol es les exclusions que
s'han
de p ac-
ica , esul a ia que, de no assaben a -ne degudamen als amade s,
aques s es a ien en g an con usió a cada nou concu s. A a, pel con-
a i, ois amade s, abans de celeb a -se el concu s, n'es an in o -
ma s i saben pe ec amen la inali a que es pe segueix. De no ésse
així, ¿hau ia es a possible eali za un concu s com el del Vallès,
on solamen es decla a en concu sables el dos pe cen del bes ia
exis en a la coma ca, sense que això mo i és cap p o es a?
En el p òxim concu s del Palla s hi hau an ambé una in ini a
d'animals que es decla en no concu sables, i p ecisamen se an ani-
mals pe anyen s amb o a pu esa a la aça o ina ca alana, que és
la que es ac a de millo a i al ma eix emps objec e de concu s.
En el concu s del Vallès es p e enia solamen una aça de e mi-
nada de aques; en el concu s d'Olo , an sols s'exigeixen ca àc e s
p è iamen desc i s i que no són pa imoni exclusiu de cap aça; i
en el concu s del Palla s s'adme an únicamen indi idus de pu a
aça ca alana, pe ò sulls, és a di , sense banyes. Com se sap, en e
els ò ids ca alans n'hi ha de banyu s i de sulls, i an pu s són els uns
com els al es. Mes hi ha un a en a ge posi iu en l'explo ació del
548 ' Ag icul u a
bes ia sull i p incipalmen en els ma ans. La g ossa co namen a
del ma a, obliga el amade , així que el ep oduc o éa p imal, ¡i
se a -Ji les banyes pe a disminui el pes del cap i pe què no li
sigui lan àcil en o olliga -se amb a boços, ma es i amb els ba o s
de la cleda i del as el
1,
Ul a aques s incon enien s lii ha el d'ocu-
pa doble lloc en el ègim d'es abulació, i el més impo an , o si;i
que el ma a, sen in -se o , a aca els seus companys ins que a
egades queden es abo ni s.
Un ca àc e més manyac enen els ma ans sulls; i els amade s
assegu en que són més bons p oduc o a de ca n aques s que els ba-
nyu s.
Així, doncs, la con eniència es decan a a a o de la selec-
ció de ep oduc o s sulls.
Al a cosa impo an que s'hau à de eni en comp e en ap e-
cia les o elles se à el ca àc e lle e . La aça ca alana pe any al
ma eix ipus que el de les o elles de La zac, amb la lle de les quals
es començà de ab ica el cèleb e o ma ge de Roca o , d'anonu;
nada uni e sal. To el Pi eneu ca alà, i especialmen el Palla s i
Ando a (ho hem di cinquan a egades), hau ien d'elabo a o ma -
ge d'o ella a l'eng òs, un o ma ge idèn ic al de Roca o , un dels
més ca s i de ama uni e sal.
Quan els xais es an deslle a s, les o elles poden enca a munyi -
se almenys un pa ell de mesos, que, a aó de mig li e dia i pe o e-
lla, ep esen a ia 30 li es pe animal du an la empo ada d'es iu.
Solamen a la all d'Aneu, comp an -hi un mínimum de 10,000 o o-
lles,
à 30 li es cada una ep esen a ien 30,000 li es de lle .
Càlculs ap oxima s ens pe me en d'a i ma que aques a lle , con e -
ida en o ma ge de Roca o , pod ia ésse pagada a 80 cèn ims el
li e,
almenys, o sia que els 30,000 li es de lle ep esen en una suma
de 24,000 pesse es, que es pod ien guanya en menys de es mesos.
Na u almen , la ab icació del Roca o signi ica ia la cons i ució
p è ia d'un sindica de amade s o ins.
Què olen di aques es xi es? Una senzilla espos a ho acla eix.
Abans de la gue a la alo d'una o ella e a de 22 a 26 pesse es.
Doncs cada o ella, en (ios mesos de lac ació, és suscep ible de p o-
dui d'un 60 a un 100 pe 100, de sa alo in ínseca. Veu's aquí,
pe consegüen , al a on de iquesa que se à de e minada, amb
o a segu e a , pels concu sos de la Mancomuni a .
Pe ò l'e icàcia més g ossa dels concu sos de bes ia llane se à
la d'obliga indi ec amen els amade s a selecciona me òdicamen
els ep oduc o s, ope ació que en cada coma ca solamen és p ac i-
cada pe un o dos amade s. Pe l'a any de guanya un p emi, pe
sa is e la ani a ,, que, poca o mol a, enen o s els homes, els ama-
de s p ac ica an d'una mane a seguida, la selecció de o el ama , i
no «solamen » dels ma ans, sinó ambé de Ics o elles. Pe ò aques a
selecció no se à pas unila e al, eduïda a un sol aspec e, sinó que,
pe les exigències del concu s, compend à a la egada la ca n, la
lle i la llana. ..
,T
.¿Ence a el mè ode de ep oducció no ol pas di ha e eçol
el..p oblema de millo a: signi ica només há e -la començada.. :Ja
éu &n els amade s com els mè odes de ep oducció
s'han
d'acoi i-
i,
. ••
Ag icul u a 549
panya d'una bona alimen ació, sense la qual la eina os e a a mi -
ges.
L'es ímul ma eix del concu s, la anca compe ència en e els
amade s, ani à accen uan les millo es, no donan -los pe acabados
ins al momen d'ob eni el máximum de pe ecció amb el máximum
de bene icis.
Això úl im que s'acaba de di és anscenden al. És pod ia ob-
eni bes ia d'un pes doble o do iple de l'ac ual, ca àc e s lle e s
més desen o i
la s;
pe ò cal p ocu a que pe a conse a les millo-
es ob ingudes no de ingui imp escindible un can i de ègim, el
qual can i suposa ia una despesa que sob epuja ía als bene icis que
p opo cionés el p og és eali za . No; les millo es
s'han
d'encabi
din e el ègim ac ual de anshumància. To a millo a con à ia a
aques ègim s'ha de ebu ja ; la p àc ica anshuman ha d'ésse
la i a de la qual no puguin aspassa les millo es que es ac en
d'in odui . És pe això que epe im no amen , i com a lema del
Concu s llane del Palla s, la ase abans esc i a: «Máximum de
pe ecció amb el máximum de bene icis».
M. ROSEL·L I VILA
L'Albe coque
Colli a dels albe cocs.—Els albe cocs que han de consumi -se en
el ma eix lloc de p oducció es cullen quan es an p e ec amen ma-
du s;
si han d'ésse en ia s, con é p ac ica la ecol·lecció abans que
a ibin a madu ació comple a. Aques a s'e ec ua à du an el ia ge.
Demés els albe cocs no del o madu s enen la ca n niés e ma i
esis eixen, pe an , més bé els cops i les so agades ine i ables du-
an el anspo . Si no es a així, els ui s a iben e s una pas a
que no es po ap o i a .
De o es mane es no cal exage a an icipadamen massa la colli-
a, la qual no s'ha de e mai, més de cinc, sis o se dies abans de la
madu ació.
L'albe coc pe a ab ica polpes ha d'ésse madu pe què sinó el
ui esul a poc a omà ic i pas ós.
La ecol·lecció és a a mà, amb mol a a enció, pe a e i a que
els albe cocs es capolin.
P oducció i bene icis.—Un albe coque en plena p oducció po
dona ins a 100-150 quilos de ui o més. Aques cas, enca a que
ho sembli, no es excepcional; al con a i, els albe coque s que donen
aques es p oduccions són bas an eqüen s. To es à a sabe -los i
ole -los con ea cu osamen .
El p eu de enda de la ui a a ia segons els anys.
El p eu co en po conside a -se de 20 a 25 pesse es el 100 quilos.
Pa alguns anys es enien a 2-2'50 pesse es quilo; pe ò es ac a de
p eus d'excepció.
Aques ány a Felani x, a Mallo ca,
s'han
paga , «en lo », a 5'50