El mercat de la revista científica digital : cinc anys d'evolució, 1999-2003

El mercat de la revista científica digital: cinc anys d'evolució 1999-2003 Núria Gallart Marsillas Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Resum: La revista científica està immersa en un procés de transformació accelerat a causa de la incorporació de les noves tecnologies en tot el seu sistema de producció i distribució. Aquest article pretén fer un repàs a l'evolució dels darrers cinc anys examinant les tendències en el sector editorial i distribuïdor de revistes científiques, les alternatives emergents, les campanyes a favor de l’accés obert i les estratègies d'adaptació a la nova situació per part de les biblioteques universitàries i de recerca. Abstract: Scientific journals are involved in a tranformation process accelerated by the incorporation of new information technologies into the scholarly publishing system. This article intends to offer a general view of the evolution during the last five years, taking a look on the publishing and distributing sector trends, emergent publishing alternatives, open access campaigns and adaptation strategies make alive by research libraries. Paraules clau: Revistes electròniques; publicació científica; estratègies editorials; biblioteques de recerca; biblioteques universitàries Electronic journals; scholarly publishing; publishing strategies; research libraries; university libraries, open access _________________________________ INTRODUCCIÓ..................................................................................................3 EDICIÓ COMERCIAL........................................................................................3 Fusions i disgregacions: la moguda editorial o com adaptar-se als nous temps....... 3 Elsevier......................................................................................................................... 4 Kluwer Academic Publishers – Springer Verlag.......................................................... 4 Blackwell Publishing.................................................................................................... 5 Models de comercialització: el canvi en la base del negoci, d’imprès a digital......... 5 Imprès més online i descomptes................................................................................... 6 Paquets editorials.......................................................................................................... 6 Pay-per-View................................................................................................................ 6 Digital equival a luxe? o com la fiscalitat discrimina els bens culturals en la Societat de la Informació............................................................................................................ 7 Models de distribució: resituar-se per mantenir-se i nous competidors................... 8 Plataforma de l'editor.................................................................................................... 8 Plataforma de l’agent.................................................................................................... 8 Serveis de publicació digital......................................................................................... 9 Integració de productes o la unió per la força i alguns problemes afegits.............. 10 L’enllaç de tots a tots: CrossRef................................................................................. 10 Els identificadors de revistes: l’ISSN en qüestió i els URLs persistents ................... 10 Normalització dels informes estadístics d’ús:............................................................ 11 EDICIÓ ALTERNATIVA................................................................................... 12 Moviments dels autors-usuaris: com pressionar per mantenir a ratlla .................. 12 Models en funcionament: bo i barat........................................................................... 13 National Library of Medicine – Medline i PubMed Central...................................... 13 BioMed Central.......................................................................................................... 14 SciELO (Scientific Electronic Library Online).......................................................... 14 BMJ (British Medical Journal)................................................................................... 14 BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES I DE RECERCA.....................................15 Estratègies d'accés i de col·lecció: més per menys i noves fonts de finançament ... 15 Consorcis.................................................................................................................... 15 Cancel·lacions de subscripcions en paper i la conservació de les revistes digitals.... 16 Reformulació del seu paper de servei: quin rol ens queda?..................................... 16 CONCLUSIONS...............................................................................................17 BIBLIOGRAFIA ...............................................................................................18 Introducció El gener de 1999 Declan Butler, a la revista Nature, feia repàs de la situació i de les tendències observades en l’edició de revistes científiques. Entre d’altres, esmentava les resistències a l’abandonament inevitable del paper per part de les biblioteques, les campanyes contra l’espiral incontenible dels preus de les subscripcions, les noves editorials emergents especialitzades en productes digitals en línia, la importància de la integració de bases de dades referencials i de text complet, les oportunitats per a petits actors innovadors, comunitats especialitzades i arxius de preprints i els reptes de trobar noves formes acceptables d’avaluació i de preservació de la producció científica. Cinc anys més tard, bona part de les observacions realitzades es mantenen i veiem com algunes de les iniciatives més innovadores comencen a donar fruits. El canvi del suport paper a les revistes digitals en línia és un fet i les iniciatives per establir nous models de difusió de la literatura científica estan en plena expansió, acompanyades d’actives campanyes de promoció per tal de situar el nous títols ràpidament en els primers llocs del rànquing de citacions, al mateix temps que les editorials comercials tradicionals viuen un moviment frenètic de fusions i inverteixen de forma important en plataformes de servei en línia. Edició comercial La transició cap a formats digitals en l’edició científica és una realitat imparable. En són testimonis els informes anuals de les editorials, fets públics a les webs respectives, on es constaten proporcions del total de vendes de l’ordre del 32% (Wolters Kluwer), el 60% (ProQuest Information & Learning i John Wiley) i el 53 % (Thomson Corporation) originades per productes i serveis digitals, principalment les revistes. Per no esmentar les noves empreses editorials basades al cent per cent en la publicació de continguts digitals i els serveis relacionats com l’allotjament, el disseny i el manteniment de plataformes. Fusions i disgregacions: la moguda editorial o com adaptar-se als nous temps Un dels processos més evidents és la fusió i concentració de l’edició científica en pocs grups editorials. Això està creant recels per part de les comunitats de clients i ha ocasionat informes de comissions governamentals encarregades de la vigilància dels mercats, per exemple, al Regne Unit. Fins ara no ha semblat adient d’intervenir perquè la proporció de títols que pugui publicar el més gran dels grups no és quantitativament preocupant. Tanmateix s’ha posat sobre la taula la qüestió de l’existència d’un mercat atípic que sembla presentar distorsions, com ara clients captius actuant en nom d’usuaris despreocupats dels costos1. No tot són alegries per als editors. Els canvis són de gran envergadura i cal invertir i innovar per assegurar-se un futur. Passem doncs revista a alguns dels moviments dels principals actors – Elsevier, Kluwer, Springer, Blackwell - com exemple de les preses de posició existents. Elsevier El grup editorial Reed Elsevier continua la seva marxa triomfant en el mercat de l’edició científica, havent adquirit l’any 2001 Academic Press i Harcourt Health a més de moltes altres editorials petites i mitjanes que totes juntes, amb els seus propis segells, li permeten d’anunciar l’oferta de 1.700 títols en la seva plataforma digital ScienceDirect. Al mateix temps, la disponibilitat de bases de dades d’alta qualitat com ara EMBASE i Beilstein, integrades en la mateixa plataforma, fan de ScienceDirect un element pràcticament imprescindible per a qualsevol institució científica i empresa privada que desenvolupi activitats de recerca. A més, es porta a terme programes de digitalització retrospectiva que poden comercialitzar-se per àrees temàtiques. No contents amb això, Elsevier també ha fet seus experiments exitosos de comunitats científiques com BioMedNet i ChemWeb.com i experimenta fins i tot amb la gestió del servei de preprints per als químics, Chemistry Preprint Server2. El grup Reed Elsevier és també propietari de LexisNexis, base de dades de textos legals i de premsa, principalment nord-americans i de l’empresa de software de gestió per a biblioteques, Endeavor Information Systems. És a dir, que es capaç d’oferir serveis complets en pràcticament tots els àmbits de treball d’interès d’una biblioteca i d’un centre d’investigació d’alt nivell. Aquesta expansió no s’ha produit sense aconseguir grans detractors, especialment entre el mercat bibliotecari acadèmic americà a qui ha afectat dramàticament l’evolució perjudicial del canvi de divises i que ha assumit la bandera de les edicions comercials alternatives. Elsevier s’ha convertit en l’exemple del grup editorial que només busca el màxim profit per als seus inversors, tot i que no és ni de bon tros l’únic que duu a terme aquest política. És il·lustratiu un recorregut pels estudis realitzats per Ted Bergstrom, economista de UCSB, l’any 1999, sobre els preus de diferents editors en subscripcions institucionals per pàgina i per citació i la comparació entre editors comercials i no-comercials. L’informe publicat a Journal of Economic Perspectives el 2001, va decidir l’European Economic Association, que des de l’any 1986 tenia com a publicació oficial European Economic Review, a trencar la relació amb Elsevier, propietària d’aquesta revista, per discrepàncies en la política de preus i per la mala imatge que constar entre els 20 títols més cars comportava a l’associació. Kluwer Academic Publishers – Springer Verlag L’editorial Kluwer Academic Publishers representa un exemple significatiu dels moviments experimentats en els darrers anys pels actors comercials del mercat de la revista científica. L’any 1997, la seva anunciada intenció de fusionar-se amb Elsevier Science va encendre les alarmes de tot el món respecte a la possibilitat d’un monopoli mundial de l’edició científica. Finalment, el pla es va abandonar davant l’expectativa de condicionants extrems per part de les comissions antimonopoli de la Comissió Europea i del govern dels Estats Units. El grup Wolters Kluwer va emprendre posteriorment una política decidida d’adquisició d’editorials de l’àrea de la salut i d’empreses de bases de dades i de software, entre elles, Waverly, Ovid Technologies, Plenum Publishers i Thomson Science, Posteriorment adquireix l’empresa SilverPlatter Information i queda així eliminat el principal competidor d’Ovid. L’any 2002, el grup decideix centrar les seves activitats en les àrees de salut, legislació i educació. Extreu de Kluwer Academic Publishers els títols especialitzats en el camp legislatiu per afegir-los als aportats pel fons d’Aspen Publishers i abandona l’editorial d’ampli abast científic posant–la a la venda. Així doncs, el gener 2003, aquesta passa a pertànyer a un grup d’inversions, Candover and Cinven. Paral·lelament, l’editorial alemanya Springer Verlag, pionera en experiments de plataforma digital d’accés a les seves revistes amb el servei LINK i capdavantera en l’acció d’integració d’editorials en la plataforma conjunta CrossRef, fou adquirida l’any 1999 pel gegant de la comunicació Bertelsmann. Després de vendre’s la part de l’agència de subscripcions Lange-Springer a EBSCO, l’any 2003 decideix vendre així mateix l’editorial Springer. Per 2004 s’anuncia que Kluwer Academic Publishers i BertelsmannSpringer es fusionaran en una nova editorial amb el vell i prestigiós nom de Springer i constituiran la segona editorial científica en nombre de títols a nivell mundial, uns 1.400. Blackwell Publishing Va ser fundada l’any 2000 de la fusió de dues editorials Blackwell Publishers i Blackwell Science. Aquesta havia comprat anys enrere Munksgaard, tenia la seva pròpia plataforma de serveis digitals Synergy i cobrava un recàrrec per accedir a les versions digitals de les seves revistes. Blackwell Publishers dedicada a les àrees d’humanitats i ciències socials, no disposava de plataforma pròpia i tenia acords amb intermediaris com Ebsco, Swets i OCLC per a la seva distribució gratuïta als subscriptors de la revista impresa. L’any 2003 aquesta política ha variat i totes les revistes de Blackwells Publishing, uns 660 títols, estan a la plataforma pròpia Synergy i l’accés va inclòs amb el preu de la subscripció impresa però únicament als dos últims anys. Models de comercialització: el canvi en la base del negoci, d’imprès a digital Els models de comercialització encara s’estan assajant. Esmentem tanmateix algunes de les tendències dominants, imprès combinat amb online, paquets editorials, pagament per ús i el problema de la diferent pressió fiscal aplicable als mateixos continguts. Imprès més online i descomptes El model més ampli d’introducció del nou producte “revista científica digital” ha estat l’accés autoritzat a la versió en línia juntament amb la subscripció impresa. Pràcticament totes les editorials han passat per un període de promoció de la nova oferta i de prova de la plataforma informàtica des d’on s’ofereix el nou servei. Després d’una fase més o menys llarga de posada a punt, arriba l’hora de fer el pas al nou model de comercialització. Cal pagar per l’accés a la versió electrònica i els preus es fixen generalment en base al preu inicial de la versió impresa tradicional amb un petit descompte, habitualment del 10%. Això porta a queixes d’irracionalitat en la política de preus que no s’ajusten als costos de producció, evidentment més baixos en el cas de l’edició electrònica. S’ha demanat doncs de desvincular el preu d’aquesta versió del de la versió impresa3. Paquets editorials Per altra part, entre el 1999 i el 2003 s’ha vist un increment substancial de l’oferta d’adquisició de paquets complets del catàleg de revistes d’una editorial. En fou pionera Academic Press amb el seu paquet Ideal i la seva llicència plurianual Appeal. El preu sol basar-se en el volum de despesa realitzada per una institució en subscripcions impreses de l’editorial en qüestió i a partir d’aquí, s’ofereix un increment controlat durant el període de durada del contracte i l’accés a totes les revistes no subscrites prèviament per una mòdica quantitat addicional. Si a més a més es desitja rebre versions impreses per arxiu local, aquestes s’obtindran amb un descompte important. L’adquisició de paquets editorials ha estat una de les estratègies favorites dels consorcis de biblioteques que els ha permès d’assolir força ràpidament una massa crítica de títols i de negociar amb una certa duresa preus raonables per a les seves adquisicions. És l’anomenat “Big Deal” popularitzat pel consorci OhioLINK. No deixa d’haver-hi detractors d’aquesta política. Ann Okerson, moderadora de la llista LIBLICENSE, n’assenyala alguns dels efectes perversos: molt del material addicional no s’usa o s’usa molt poc i no s’hauria seleccionat mai per formar part de la col·lecció mentre que el volum de despesa compromès ha augmentat i tot sovint redueix la possibilitat de destinar fons a l’adquisició de títols de petites editorials que sí haurien cobert necessitats informatives dels usuaris. Les clàusules de no-cancel·lació de subscripcions o de manteniment del volum de despesa asseguren els guanys a l’editor mentre que redueixen el marge de maniobra de la biblioteca. Pay-per-View Des de fa molts anys s’anuncia l’evolució de la comercialització de les revistes digitals cap al sistema de pagament per ús. Sembla que aquest sistema podria ser més equitatiu per als petits editors i per als autors de peces molt populars que teòricament podrien, fins i tot, obtenir algun ingrés del seu treball. El problema continua essent el cost del pagament a la menuda, el micropagament i la fiabilitat de la identificació del client. D’altra banda, cal preguntar- se quin paper queda per a la biblioteca en aquest model si no només deixa de gestionar el material sinó que tampoc intervé en la seva contractació? El model comença a estendre’s: ScienceDirect, Ingenta, Nature, Wiley Interscience i Cambridge Journals Online, en són alguns exemples. Editorial/servei Títol Preu article Cambridge Eur. Jnl. App. Math. L12.00 Elsevier -- $30 Emerald Foresight $15.00 + 3.80 handling + IVA HighWire -- Variat, segons l’editor Ingenta -- Variat, segons l’editor Nature -- $ 18.00 Aquest és un model que està causant friccions entre editors, societats de gestió de drets d’autor i serveis d’obtenció de documents de les biblioteques. L’ús de la transmissió electrònica ha tret del seu racó marginal els serveis tradicionals de préstec interbibliotecari i ha posat en evidència l’existència d’una possible competència directa amb l’oferta de pagament per ús. Així, alhora que es produeixen descensos importants en les peticions rebudes per les unitats d’obtenció de documents a mesura que es va implantant l’accés a grans paquets de revistes, es produeixen disputes legals com la que actualment es troba en els tribunals alemanys en què representants dels editors acusen al servei cooperatiu bibliotecari Subito d’oferir els seus serveis il·legalment a usuaris de països estrangers. Digital equival a luxe? o com la fiscalitat discrimina els bens culturals en la Societat de la Informació Un problema al qual s’enfronten les organitzacions que volen fer el pas de subscripcions impreses a subscripcions digitals és l’augment de despesa, malgrat els descomptes. I això gràcies a la paradoxa que una revista impresa és un bé cultural amb un IVA determinat força reduït (a Espanya l’IVA aplicable a llibres i revistes és d’un 4%) i en canvi una revista digital és un bé sense necessitat de protecció i per tant cal abonar per ell l’IVA normal (a Espanya, un 16%). L’any 2002, el Grup de Frankfurt, Fòrum de consens per la informació acadèmica i de recerca, que incorpora representants dels editors, les biblioteques, centres de recerca i agències de subscripcions, va examinar la nova directiva sobre comerç electrònic i l’IVA i va alertar de les greus conseqüències del canvi en la fiscalitat aplicable a les publicacions científiques i educatives que deixaven de trobar-se sota el paraigües de les excepcions culturals de cada país. Models de distribució: resituar-se per mantenir-se i nous competidors Plataforma de l'editor Aquesta opció l’han pres algunes grans editorials destacant ScienceDirect d’Elsevier, Kluweronline de Kluwer Academic Publishers, InterScience de John Wiley i Synergy de Blackwell’s Publishing. També potents societats científiques han creat la seva pròpia plataforma: l’American Chemical Society, l’American Physical Society, l’Institute of Physics Publishing, i d’altres més modestes com The Biochemical Society amb la seva reputada editorial Portland Press. Algunes de les primeres plataformes han desaparegut com Link de Springer que ara usa els serveis de l’intermediari Metapress, d’Ebsco Industries, i Ideal la plataforma d’Academic Press, les revistes de la qual s’han integrat a ScienceDirect. Les grans editorials creen el seu propi servei i intenten vendre’l directament tant als clients habituals, les biblioteques universitàries i de recerca, com directament a l’usuari final. Al mateix temps intenten abastar camps complementaris i crear sinèrgies, integrant bases de dades lligades a les publicacions primàries o venent software educatiu que pugui incorporar fàcilment parts de les publicacions amb llicència d’ús incluida. Plataforma de l’agent L’agent de subscripcions veu com es transforma el panorama i com l’editor gran, el que generava major volum de negoci, li està prenent contractes. Intenta resituar-se creant una plataforma digital pròpia, en el paper d’agregador, que actua de fet com una biblioteca, activant, processant i mantenint la informació en la seva base de dades central. En paraules del representant de Swets en el seu informe anual de 2002: “El segon desenvolupament característic és l’acceleració del canvi de la informació del format imprès a l’electrònic en les biblioteques acadèmiques i d’empresa. Per una part, aquest desenvolupament porta a un declivi en el mercat servit pels agents perquè grans empreses editorials estan buscant vendes directes als clients. Per altra banda, aquest canvi accelerat cap a “únicament electrònic” crea una demanda de noves formes de donar servei que van lligades a la compra, activació i manteniment d’informació electrònica per part tant de les biblioteques acadèmiques com de les d’empresa”. Al mateix temps s’enceten noves línies de servei, ja no per a les biblioteques i els usuaris finals sinó com a empresa de serveis per als editors. Creació i manteniment de webs per encàrrec, allotjament de col·leccions de revistes digitals, gestió de les subscripcions a recursos digitals. Extenza e-Publishing Services i MetaPress són dues iniciatives ben recents en aquest sentit dels dos agents de subscripcions més populars a Espanya: Swets i Ebsco. Una de les dificultats greus dels agregadors és la negociació a llarg termini dels continguts a oferir en les seves plataformes. S’han manifestat queixes per la inestabilitat dels continguts i la disparitat de versions dels articles, algunes en text sense gràfics ni imatges. Si els acords amb l’editor original varien pot perdre’s la informació per la qual es pensava que hi havia accés. També convé estar atent a l’existència de marges de temps elevats, “embargos”, abans que els textos s’incorporin a la base de dades. No cal dir que clàusules de preservació en aquests casos són pràcticament inexistents. L’extracció d’estadístiques d’ús homogeneïtzades per a tots els títols siguin de l’editorial que siguin, així com l’activació i autentificació de l’accés a través de la plataforma del agregador són serveis de valor afegit que s’ofereixen amb un cost establert, o bé, com un extra en ocasió d’un concurs de gestió de subscripcions. SwetsWise, EBSCOhost i OCLC FirstSearch Electronic Collections Online són plataformes característiques de serveis d’agregació. Serveis de publicació digital L’edició digital de revistes científiques comporta unes inversions i uns procediments que no estan a l’abast fàcilment de petites societats científiques o, fins i tot, de mitjanes editorials tradicionals. Arrel de l’expansió de les noves tecnologies han aparegut doncs noves empreses que ofereixen els seus serveis d’edició digital a les editorials i a les societats que desitgin externalitzar aquestes funcions. Ingenta és una d’aquestes empreses. Fundada el 1998, adquireix BIDS (Bath Information Data System), el servei de bases de dades i accés remot de les biblioteques universitàries del Regne Unit. L’any 2002 compta amb 230 editorials clientes, més de 5.500 títols en la seva plataforma i 220 webs especialitzats. El negoci és dur i encara presenta pèrdues, cosa que va portar a una reducció de personal de 166 el setembre 2002 a 146 el març 2003. HighWire és l’editorial de publicacions digitals fundada per la Universitat de Stanford el 1995. Ofereix els seus serveis principalment a societats científiques i a algunes editorials com Oxford University Press. Fa webs a mida i gestiona les diferents condicions d’accés dels participants. Afegeix l’obtenció d’estadístiques d’ús d’acord amb les indicacions dels clients. Es preocupa de la preservació amb el sistema LOCKSS (Lots Of Copies Keep Stuff Safe). Manté una gran col·lecció d’articles gratuïts de les diverses publicacions. El treball conjunt entre científics, bibliotecaris i editors ha donat una de les millors mostres d’innovació i renovació constants al servei del món de la recerca. Allotja principalment títols de les àrees de ciència, biotecnologia i medicina. Algunes xifres poden donar una idea de les seves dimensions: 344 webs, 6 títols en proves, 21 títols gratuïts, 144 títols amb fons d’arxiu gratuïts, 280 títols amb opció de pagament per ús, i 12.797.216 d’articles, dels quals 618.340 són gratuïts (octubre 2003). També comercialitza un software de gestió de manuscrits en línia, anomenat Bench>Press, que inclou el seguiment de l’avaluació entre parells. unitat. És l’anomenat “Big Deal” o “Gran tracte” on totes les parts hi surten guanyant. Però realment hi surten guanyant? Se senten veus avisant que l’ús dels materials addicionals potser no justifica suficientment el preu extra o, si més no, la pèrdua de control sobre el propi pressupost. D’altra banda hi ha una queixa dels petits editors i, especialment, de les societats científiques que no volen estar sota la tutela dels grans grups editorials comercials, que veuen com els fons extra per als “grans tractes” disminueixen els recursos disponibles per a pagar les subscripcions de les seves publicacions i com, per acabar-ho d’adobar, la més alta visibilitat aconseguida per les publicacions incloses en aquest acords pot dur a una davallada del propi factor d’impacte. Cancel·lacions de subscripcions en paper i la conservació de les revistes digitals Després d’alguns anys d’incertitud les biblioteques comencen a cancel·lar les subscripcions impreses i a refiar-se de l’accés en línia com a única font de subministrament de les revistes necessàries per a la comunitat a la qual serveixen5. Han negociat llargament per introduir en els contractes clàusules d’accés permanent als períodes contractats i declaracions dels editors sobre la seva política de preservació. Alguns d’ells com Kluwer i Elsevier han arribat a acords amb algunes biblioteques com la Biblioteca Reial d’Holanda que en garanteix la disponibilitat a llarg termini en cas de desaparició del productor. Mentrestant nombroses publicacions de petites editorials o d’universitats es perden habitualment perquè ningú no sap com recollir-les ni qui té dret a ferho6. La qüestió de la preservació dels recursos digitals és un tema pendent en l’agenda dels agents culturals que tot just s’ha començat a posar sobre la taula. JSTOR és una de les iniciatives que es proposa com a recurs de preservació ja que es tracta d’una organització sense finalitats lucratives que ha posat en marxa un model de negoci en què es contempla aquest objectiu des del primer moment i s’actua en conseqüència. Els responsables de HighWire Press (Keller, 2003) recorden però la importància de la redundància per assegurar la preservació. Redundància que en el model imprès tradicional consistia en múltiples col·leccions distribuïdes arreu. I es lamenten que sembla com si les biblioteques actuals haguessin renunciat a la seva funció i oblidat la seva responsabilitat respecte a la creació de col·leccions de publicacions. És el resultat del lema famós fa pocs anys, “access vs ownership”, “accés enlloc de propietat”. Reformulació del seu paper de servei: quin rol ens queda? El desembre de 2002, el grup de treball sobre col·leccions i accés de l’ARL publica un informe sobre el canvi de funcions de les biblioteques de recerca en el segle XXI. La redefinició de les col·leccions és un punt essencial i s’emfasitza la necessitat d’assumir responsabilitats de gestió i de servei respecte al material digital que no es troba entre les col·leccions locals sinó en plataformes externes. Fixa com a recomanacions per a les biblioteques: 1. Ampliar els recursos electrònics i redefinir les col·leccions 2. Ampliar els serveis electrònics i les eines electròniques per millorar l'accés de l'usuari 3. Reconfigurar l'espai de la biblioteca per donar suport a l'aprenentatge i la recerca 4. Destacar els serveis de tecnologia didàctica i l'alfabetització informacional 5. Dur a terme canvis organitzatius a la biblioteca per tal d’innovar i millorar-ne els serveis 6. Assumir el lideratge institucional en qüestions de comunicació científica 7. Buscar oportunitats per desaccentuar algunes activitats Conclusions El mercat de la revista científica digital ha evolucionat ràpidament en els darrers cinc anys i ha passat el punt d’inflexió que mantenia el format electrònic com a experiment. Ara ja es pot concloure que la revista digital és la revista, malgrat que l’edició en paper pugui continuar en paral·lel durant un bon nombre d’anys. Les editorials comercials han invertit decididament en plataformes i en serveis que facin accessibles les seves publicacions amb el màxim d’avantatges. Han estat capaces de col·laborar entre elles per normalitzar identificacions i facilitar la cerca i l’obtenció dels articles. Tanmateix els processos de concentració empresarial que s’han detectat fan témer postures monopolístiques futures per part de les més grans i posa en perill els recursos econòmics disponibles per a les publicacions de petits i mitjans editors. Els agents de subscripcions estan reorientant el seu negoci i identificant noves oportunitats en l’oferta de serveis de publicació digital a editorials petites i mitjanes així com de serveis d’externalització de la gestió de col·leccions digitals per part de les biblioteques. S’està produint una revolució en la forma de creació, edició i difusió de la literatura científica. Hi ha iniciatives molt serioses i campanyes importants per tal de promocionar el suport i l’establiment de dipòsits institucionals i de serveis de publicació de revistes d’accés obert, lliure i gratuït per a tothom. Ja hi ha les eines tecnològiques. Els canvis organitzatius són el pas següent. I són moltes les veus que els demanen. La biblioteca ha d’assumir les seves responsabilitats envers les col·leccions digitals que contracta i que selecciona7 o correrà el perill de quedar fora de joc. Això exigeix redefinir el concepte de col·lecció, portar a terme canvis organitzatius i implicar-se en serveis tecnològics innovadors per a professors i estudiants. Bibliografia ARL Collections & Access Issues Task Force (2002). “Collections & Access for the 21st-Century Scholar: Changing Roles of Research Libraries”. ARL Bimonthly Report, n. 225, December. http://www.arl.org/newsltr/225/main.html N’hi ha traducció al català feta per Anna Bargalló dins la col·lecció Traduccions del CBUC, d’accés restringit per als membres del Consorci. BERGSTROM, T. (2003) Ted Bergstrom’s Journals Pricing Page. http://www.econ.ucsb.edu/~Etedb/Journals/jpricing.html (Consulta 4-11-2003) BUTLER, D. (1999). “The writing is on the web for science journals in print”. Nature, v. 397, 21 January 1999, pp. 195-200. CUMMINGS, J. (2003). “Full-Text Aggregation: An Examination of Metadata Accuracy and Implications for Resource Sharing”. Serials Review. V. 29, n. 1, pp. 11-15. DELAMOTHE, T.; SMITH, R. (2003). “Paying for bmj.com”. BMJ, v. 327, 2-82003, pp. 241-242. http://bmj.bmjjournals.com/cgi/content/full/327/7409/241 DURANCEAU, E.F. (2003). “Pricing of Digital Resources: An Interview with Simon Tanner”. Serials Review, v. 29, n. 2, pp. 121-126. EUROPEAN SCIENCE FOUNDATION (2003). Open access: Restoring scientific communication to its rightful owners. (Policy Briefing; 21). http://www.esf.org/publication/157/ESPB21.pdf FRAZIER, K. (2001). “The Librarians’ Dilemma: Contemplating the Costs of the “Big Deal””. D-Lib Magazine, v. 7, n. 3, March 2001. http://www.dlib.org/dlib/march01/frazier/03frazier.html FRIEND, F. (2003) “The value of CrossRef in an open access world”. Presentació convidada en el CrossRef Annual Meeting 2003, September 16th, London. http://www.crossref.org/10meetings/CrossRef_London.ppt GUÉDON, J.-C. (2003). "Open Access Archives: from scientific plutocracy to the republic of science". IFLA Journal, v. 29, n. 2, 2003, pp. 129-140. http://www.ifla.org/V/iflaj/ij-2-2003.pdf KELLER, M.A.; REICH, V.A.; HERKOVIC, A.C. (2003). “What is a library anymore, anyway?”. First Monday, v. 8, n. 5. http://www.firstmonday.dk/issues/issue8_5/keller/index.html OKERSON, A. (2003). “Is It the Price, or Is It the Pricing Model?”. Serials Review, v. 29, n. 1, 2003, pp. 4-5. SHEMBERG, M. (2003) “The Role of the ISSN in the Electronic Linking Environment”. Serials Review, v. 29, n. 2, pp. 89-96. I la resposta de R. Romano Reynolds i F. Pellé, “Comments on...” pp. 97-99. UK COMPETITION COMMISSION (2001). Reed Elsevier plc and Harcourt General, Inc: A report on the proposed merger. 5 July 2001. (Cm 5186). http://www.competitioncommission.org.uk/rep_pub/reports/2001/457reed.htm#full UK OFFICE OF FAIR TRADING (2002). The market for scientific, technical and medical journals. September 2002. (Reports; 396) http://www.oft.gov.uk/news/publications/leaflet+ordering.htm Opcions Reports/Media WARNER, S. (2003). “E-prints and the Open Archives Initiative”. Library Hi Tech, v. 21, n. 2, pp. 151-158. doi:10.1108/07378830310479794 VAN ORSDEL, L.; BORN, K. (2002). “Doing the Digital Flip. Periodical price survey 2002”. Library Journal, v. 127, n. 7, 15-4-2002, pp. 51-56. THE WELLCOME TRUST (2003). Economic analysis of scientific research publishing. Rev ed. 10/03. http://www.wellcome.ac.uk/en/1/awtpubrepeas.html Fonts sobre empreses i iniciatives BioMed Central. http://www.biomedcentral.com Budapest Open Access Initiative http://www.soros.org/openaccess/ COUNTER. http://www.projectcounter.org CrossRef, Annual Report 2002-2003. http://www.crossref.org/07annual/download/crossref_2002-03.pdf European Economic Association. http://www.eeassoc.org/ The Frankfurt Group. http://www.sub.uni-goettingen.de/frankfurtgroup JSTOR. http://www.jstor.org/about/earchive.html Nature Publishing Group. http://www.nature.com/ NLM Long Range Plan 2000-2005 http://www.nlm.nih.gov/pubs/publications.html Open Archives Initiative. http://www.openarchives.org/ Public Library of Science (PLoS). http://www.plos.org/ Reed Elsevier. http://www.reed-elsevier.com/ Royal Swets & Zeitlinger Holding N.V., Annual Report 2002. http://www.swets.nl/swets/show/id=42051 SciELO. http://www.scielo.org/index.php?lang=es SPARC. http://www.arl.org/sparc/ Subito. http://www.subito-doc.de/ Thomson. http://www.thomson.com/corp/about/ab_home.jsp Wolters Kluwer, Annual Report 2002. http://www.wolterskluwer.com/static/main.html 1 Les biblioteques són clients captius ja que les publicacions no són intercanviables i la pressió dels usuaris de les revistes, que no en suporten directament la despesa de la subscripció, és guiada per qüestions com el factor d'impacte i el prestigi de cada títol independentment del cost associat. 2 Notícies d’última hora semblen indicar que aquests experiments arriben a la seva fi ja que ara toca reduir despeses. Vegeu l’anunci fet el 5-12-2003 a la llista CHMINF-L i posteriorment posat en circulació a la llista Liblicense: http://www.library.yale.edu/~llicense/ListArchives/0312/msg00010.html Els portals BioMedNet, ChemWeb i ElsevierEngineering.com es tancaran. 3 La queixa que s'està plantejant és que les editorials posen el preu de la subscripció electrònica "basant-se" en el preu de la subscripció impresa del mateix títol i no en els costos atribuïbles directament a la producció de la versió electrònica, que se suposen molt més reduïts que no pas els de la versió impresa. Malgrat que solen aplicar un 10% de descompte en el preu online continua semblant excessiu. 4 BMJ és una revista impresa, que cal pagar per rebre-la en paper. Quan els seus editors van decidir fer-ne una versió digital, van decidir també que no caldria pagar per accedir-hi. Però ara s'han replantejat aquesta decisió perquè les subscripcions impreses disminueixen i els ingressos per anuncis d'ofertes de treball i de medicaments també estan en descens. Si no poden cobrir despeses, s'acaba la revista, tant la impresa com la digital. 5 Parlo de la conservació en aquest apartat perquè és el tema que fa dubtar més a l'hora d'abandonar l'antic model de col·lecció de les revistes en paper. Ara només es paguen llicències d'ús. Existeixen molt poques col·leccions de revistes digitals. I encara hi ha molta incertesa sobre el seu futur. 6 "Recollir-les" vol dir reproduir-les en un servidor local, col·leccionar-les i conservar-les. Per exemple, un grup d'investigació d'un departament universitari que funda una revista en un camp tecnològic experimental i la difon a través d'Internet en una plataforma que és un servidor departamental. Passen cinc anys, el grup es dedica a una altra línia d'investigació, el servidor s'ha de canviar i la revista fa un any que ja no es publica i ha deixat d'interessar. És molt fàcil que desaparegui per sempre més. Qui n'haurà fet còpia? Amb una mica de sort potser la trobarem a Internet Archive. O algun cache a Google. Perquè és possible que la biblioteca de la mateixa universitat no s'hagi atrevit a "recollir-la" quan encara existia, a fer-ne una còpia, per la qual requereix una autorització i a incorporar-la en un servidor on es trobi la col·lecció pròpia si és que en té. I no cal dir que una biblioteca aliena a la universitat encara menys s'haurà atrevit a fer tot això. 7 No tot el que es contracta és seleccionat directament per la biblioteca. Posem per exemple el que passa en un consorci en què, de vegades, cal contractar serveis que mai no s'haurien seleccionat (IEL per biblioteques sense departaments d'enginyeria). Les biblioteques habitualment es responsabilitzen d'aquests materials perquè els paguen. En canvi, els recursos de lliure accés a Internet se seleccionen quan són d'interés per a la comunitat d'usuaris de la biblioteca i cal fer-se'n responsable per mantenir-ne els enllaços, com a mínim. Per exemple, la base de dades ISBN abans era de pagament. Moltes biblioteques l'adquirien, la processaven, fins i tot la posaven a la xarxa local de cd-rom. Ara està disponible gratuïtament a Internet. S'està catalogant? Espero que sí! Li hem de seguir la pista i fer-nos-en responsables com a part de la nostra col·lecció? Jo crec que sí!