Efectes anorèxics de l'escopolamina

Ca me BASIL i ALMIRALL Ton LLEONART i SILVESTRE -- - EFECTES ANOR EXICS DE L 'ESCOPOLAMINA Labo a o i de Conduc a del Depa amen de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. 1975. El p esen es udi es di igeix a explo a els e ec es de l'escopolamina sob e la inges ió d'alimen . L'escopolamina és un i mac que pe any a la ca ego ia dels an icoline - gics, dona que bloqueja I'exci ació coline gica pos gangliona ; sembla que és un e ica~ inhibido de l'ace ilcolina als ecep o s musca inics. La se a ó mula química 15s la següen : HOH2C O CH2- CH - CH II I I CH- C-O-CH N-CH, O a' CH,- 1 CH i - CH ' 8 CARME BASlL 1 ALMIRALL / TON LLEONART 1 SILVESTRE L'escopolamina edueix el o, la mo ili a i les sec ecions in es inals, així co n les sec ecions sali als i espi a d ies, i p odueix com a conseqü6ncia se- queda de boca, nas i gola. P odueix mid iasis i una acomodació pob a de les ien s (GOODMAN i GILMAN, 1970). Els e ec es conduc als de I'escopolamina, dona que aques i mac es oba en e els agen s bloquejado s coline gics, s'hau ien d'adequa a la hip6 esi o - mulada pe Ca l on (CARLTON, 1963) segons la qual aques s agen s inc emen en la p obabili a d'ocu dncia de espos es que es oba ien no malmen a un ni el1 baix pe manca de e o camen . La ca ac e ís ica més des acada de la pos u a de Ca l on es po esumi en la hipo esi que algun sis ema coline gic, locali za en el SNC, es oba implica en la mediació de conduc es i elle an s o no e o cades. D'aco d amb ak9, els d macs que a enuen l'acció de l'ace ilcolina hau ien d'a enua ambé el dec eixemen dee conduc es no e o cades. Aques e es po- sa ia de mani es conc e amen en una di icul a pe a l'ap enen a ge (deguda a la pe sis encia de conduc es i elle an s o incompa ibles) i en u i augmen de la esis encia a 1 cx inció. En el Labo a o i de Conduc a de la Uni e si a Au onoma de Ba celona s'han du a e me di e sos expe imen s en oca s a posa de mani es els e ec es de I'escopolamina sob e la esis encia a l'ex inció (GARCIA SEVILLA, 1977; BASIL, 1974). To s els esul a s ob ingu s en aques s eballs posa en de mani es una dismi- nució de la esis encia a l'ex inció co n a conseqüencia de I'adminis ació d'escopolamina. Aques s esul a s es an en cla a con adicció amb la hipd esi de Ca l on, aixi co n amb els esul a s de di e sos expe imen s que, conco dan amb la hipo esi esmen ada, oben un augmen de la esis 6ncia a l'ex inció co n a conseqü6ncia de l'adminis ació de 1'escopolamina (BOREN i NAVARRO, 1959; HEARST. 1959; HEISE i LILIE. 1970; McCou, 1972). En o s els expe imen s ci a s, eIs esul a s del quals conco da en amb la hi- po esi de Ca l on, s'u ili za en co n a e o cado s aigua o solucions suc oses, men e en els eballs du s a e me en aques labo a o i de Conduc a s'u ili zd alimen solid. Aques e , i si enim en comp e que l'escopolamina edueix al co n hem di les sec ecions sali als i espi a o ies, ens a suposa que el ipus de e o cado u ili za (solid o liquid) po se la a iable esponsable de la di e gen- cia en e els esul a s d'uns i al es expe imen s. D'aques plan ejamen del p oblema es deduuen les següen s hipo esis co n a pun de pa ida del p esen eball: a) El e que, u ili zan l'alimen Glid co n a e o cado , l'e ec e de l'esco- polamina hagi esul a en una disminució de la esis encia a l'ex inció (en lloc d'aug nen a -la co n e a d'espe a ) pod ia se degu al e que aques d mac p oduís iin e ec e equi alen al de ia sacie a espec e aques ipus de e o qado . És a di , I'escopolamina edui ia la quan i a d'alimen inge i pels subjec es. Ja Olds (1972) obi que una dosi de 0,2 mg./Kg. d'escopolamina p oduia e ec es ano exics. b) Aques e ec e ano exic de I'escopolamina pod ia es a elaciona amb la educció de les sec ecions sali als i espi a b ies p o ocada pe aques i mac. Pe aques mo iu, l'e ec e de l'escopolamina sob e la quan i a d'alimen inge i pod ia se di e en segons s'o e is o no al subjec e la possibili a de bewe aigua du an el pe iode expe imen al. D'al a banda, és sabu que la inges ió d'ali- men i la de beguda són dues conduc es in e dependen s (SKINNER, 1938, pAg. 56; JONLS. 1971 ). Cal des aca . pe úl im. que di e sos au o s han posa de mani es que I'escopolamina p odiieix anibé una disminiició del consum d'aigiia (GF:N.I.II.. S.I+:VI.;NSON i MOI{(;F.NSO'V. 1071: KII,I AI(I. IOOH), si bé els mecanismes peis qiiais aqiies i mac a ec a ia la inges ió d'alimen i la d'aigiia se ien di e en s. al Sul~jec es: Vin -i-qua e a us no egicls mascles, a ie a albina, soca Wis a , expe imen almen e ges i p oceden s de I'es abula i de la Facul a de Medicina de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. Quan es a inicia I'expe i- men enien ina eda comp esa en e nou i deu se manes i el seu pes oscil.la a en e es-cen s i qua e-cen s g ams. bl Apa ells: Els apa ells del Labo a o i de Conduc a del Depa amen de Psicologia qiie s'ii ili za en o en in -i-qua e gabies indi iduals, pe a a es, de la i nia I'ANLAI>. dissenyades de mane a que pe me ien de mesu a la quan i- a d'alimen i d'aigua inge ida pe cada subjec e. cl P ocediiiien : Dii an o I'expe imen es an'man eni cons an s an les condicions expe imen als (Ilum, so oll i empe a u a de I'habi ació) com el ni el1 de p i ació dels subjec es. Aques es a ixa , qiian a I'alimen , segons el pe cen a ge del pesad lib de la a a (MICIIAEL. I(N)~), que a se man ingi en e el iii an a i el iii an a-cinc pe cen . Re e en a la beguda. la p i ació a se niil-la pe o s els siibjec es. Els in -i-qiia e subjec es an se di idi s a I'a za en ui g ups de es siibjec es cadasciin, i se so me e en a es sessions expe imen als d'una ho a. sepa ades en e sí pe iina se mana. Al inal de cada sessió es niesu a a la quan- i a d'alinien iío aigiia inge ida pe cada subjec e. 1 O CARME BASlL 1 ALMIRALL / TON LLEONART 1 SILVESTRE Les ope acions expe imen als que es dugue en a e me amb els ui g ups esmen a s queden consignades en el Quad e 1. QUADRE 1 SESSIONS la GRUPS 2 ESCOPOLAMINA SERUM 0,25 mg./Kg. SERUM I 4 ESCOPOLAMINA SERUM 1.00 mg./~g. SERUM 1 6 ESCOPOLAMINA SERUM 0.25 mg./Kg. SERUM 7 ESCOPOLAMINA SERUM 0,50 mg./Kg. SERUM 8 ESCOPOLAMINA SERUM 1,oo mg./~g. SERUM AIGUA NO Els g ups de 1'6 al qua e disposa en d'alimen i d'aigua du an les es ses- sions expe imen als, men e que els g ups del cinc al ui solamen enien accés a l'alimen . En les sessions p ime a i e ce a (sessions de con ol) o s els subjec es ebe- en se um. En la segoda sessió, els g ups ú i cinc (g ups de con ol) ebe en se- um; els g ups dos i sis ebe en una dosi d'escopolamina de 0,25 mg./Kg.; els g ups es i se una dosi de 0,s mg./Kg.; i els g ups qua e i ui una dosi de 1,O mg. /Kg. Les di e ses dosis d'escopolamina, aixi com el s6 um s'adminis a en pe ia in ape i oneal mi ja ho a abans de l'inici de cada sessió. RESULTATS Les dades ob ingudes en la segona sessió de l'expe imen , pe als ui g ups independen s, es an esumides a la g d ica 5. L'e ec e de les a iables indepen- den s (dosi d'escopolamina i p edncia o abdncia d'aigua) sob e la a iable dependen (quan i a d'ali nen inge i ) s'es udid mi jancan una andlisi de Va- idncia dels esul a s. Aques a andlisi posd de mani es un e ec e signi ica iu pe pa del d mac, el qual eu disminui d ds icamen la quan i a d'alimen inge- + i , (F=9,68; g. de 11. 3/16; p <0,01). No es posd de mani es cap e ec e signi i- ca iu degu a la p esencia o absencia d'aigua du an la sessió (Fig. 1). D'al a banda s'obse ~d una in e acció signi ica i a en e l'e ec e del d mac i el de la p edncia o abdncia d'aigua (F=49,17; g. de 11. 3/16; p < 0,001 1. Si bé la a iable d mac é un e ec e signi ica iu damun la inges ió d'ali- 'men , aques e ec e només es p odueix en e l'abs6ncia o al de d mac i qualse- ol de les dosis adminis ades. Les di e en s dosis de d mac (0,25; 0,5 i 1) no p oducen, compa ades en e si, esul a s signi ica i amen di e en s, (Taules 1 i 11). Com es po eu e a les aules, les p o ee Duncan compa an les mi janes de la quan i a d'alimen inge i pele di e sos g ups de subjec es, no posa en de mani es cap di e encia signi ica i a en e els g ups que ebe en escapolamina, qualse ol que os la dosi adminis ada (g ups dos, es i qua e i g ups sis, se i ui ); en can i, el g up ú (abdncia de d mac) di e eix signi ica i amen dels pps dos, es i qua e, i el g up cinc (absencia de d mac) di e eix signi ica i a- men dels pps sis, se i ui . La compa ació de les dades ob ingudes en cadascun dels g ups al lla g de les es sessions de l'expe imen indica en essencialmen que: 1) Excep e pe als subjec es del g up con ol, que ebe en G um en las es sessions de 1'expe;imen (G i ica 11, o s els subjec es dels al es g iips inge i en en la segona sessió de I'expe imen , en que ebe en les dosis d'escopola nina con- signades, una quan i a d'alien mol in e io a la inge ida pe ells ma eixos en les sessions de con ol (p ime a i e ce a) en que ebe en Gm (G i iques 2.3 i 4). Aques enhmen es p oduí an en els g ups que ingue en accés a I'aigua du an les sessions com en els que només disposa en d'alimen . 2) L'e ec e p odui pel amac sob e la inges ió d'alimen és e e sible. Aques a e e sibili a es posa de nani es en una Anilisi de Va iancia amb epa icions en que la a iable independen ou la di e encia en e I'alimen inge- i pe cada g up a les sessions p ime a i e ce a de I'expe imen . No es oba cap e ec e signi ica iu a la a iincia global p oduida pe les dues a iables indepen- den s (F 4 11, ni a la a iincia p oduida.pe la a iable i mac (F < 11, ni pe la p esencia o absencia d'aigua (F< 11, ni ampoc a la a iincia p oduida pe la in- e acció de les dues a iables independen s (F < 1). Una p o a Duncan compa an en e sí les dades co esponen s a la quan i- a d'aigua inge ida pels subjec es dels qua e g ups independen s (g ups cinc, sis, se i ui ) en la segona sessió de I'expe imen , so a els e ec es del i mac, no , a posa de mani es cap di e encia signi ica i a en e ells (Taula 111). .- TAULA 1 P o a Duncan compa an les mi janes de la quan i a d'alimen en g ams inge i pels subjec es dels g ups 1, 2. 3 i 4 a la segona sessió de I'ex~e i nen . GRUPS 1 3 4 2 151TECTES ANOREXICS DE L'ISCOPOLAMINA 13 TAULA 11 P o a Duncan compa an les mi janes de la quan i a d'alimen en g ams inge i pels subjec es dels g ups 5, 6, 7 i 8 du an la segona sessió de l'expe ihen . GRUPS 5 6 7 8 TAULA 111 P o a Duncan compa an les mi janes de la quan i a d'aigua en cm3 inge i pels subjec es dels g ups.5, 6, 7 i 8 du an la segona ses- sió de l'expe imen . GRUPS 5 8 7 6 14 CAKMI.. BASIL I ALM1KALL.I TON LLICONAKT 1 S1LVL:STIII.. --- sense aigua -amb aigua +: / / /' o'--+- : 1 2 3 sessions Figu a 1. Mi janes de la quan i a d'alimen inge i pels subjec es dels g ups 1 i 5 (dosi d'escopolamina ,0,0 mg.lKg.1 du an les es sessions de I'expe imen . --- sense aigua - a m b aigua 01 . : - 1 2 3 sessions Figu a 2. Mi janes de la quan i a d'alimen inge i pels subjec es dels g ups 2 i 6 (dosi d'escopolamina a la 2.a sessió 0.25 mg./Kg. I du an les es sessions de l'ex~e i nen . - -- sense aigw - amb aigua 8 9 1 o 1 2 3 sessions Figu a 3. Mi janes de la quan i a d'alimen inge i pels subjec es dels g ups 3 i 7 (dosi d'escopolamina a la 2.a sessió de I'expe imen 0,s mg./Kg. du an les es sessions de I'expe imen . --- sense ai ua - a nb aigd 0 o- 1 2 3 sessions Figu a 4. Mi janes de la quan i a d'alimen inge i pels subjec es dels g ups 4 i 8 (dosi d'escopolamina a la 2.a sessió de I'expe imen 1 mg./Kg.) du an les es sessions de l'expe imen .