Ouade ns
de
Psicologia,
1981,
11,
57-71
LA CLOSA GRAMATICAL DE L'1.T.P.A.
AL
SERVEI
DEL
DIAGNOSTIC
PSICOLINGU~STIC
Rose
SALAVERT*
Jo di
BACHS*
*
Des de a bas an s anys, pe o més enca a des de la eimplan ació de l'en-
senyamen
del
ca alii i de l'ensenyamen
en
ca alii a les escoles de casa nos-
a, els esponsables de la asca educa i a malden en di e en s on s pe a
in en a esold e els p oblemes de o a mena que es plan egen en aques
camp biisic de l'educació.
Dins d'un con ex que sembla se de no mali zació sociopolí ica del país,
I'ap enen a ge de la lec u a i esc ip u a de la llengua ca alana en les nos es
escoles ha exigi , en un emps ela i amen b eu, posa en sol a el complica
p océs cul u al de I'ensenyamen d'una llengua (plans, p og ames, me o-
des, o mació o ecicla ge de mes es, e c.) amb o es les di icul a s que aixo
compo a.
És e iden que la llengua que el nen pa la e condicionada pel seu en o n
geog ii ic, cul u al
i
lingüís ic, i en aques en o n - an malmes a casa
nos a- les escoles i els mes es juguen un pape esencial. To hom sap que
a la majo ia d'escoles ca alanes la peculia si uació de con ac e en e l'idio-
ma ca ala
i
el cas ellii a a o eix una si uació de bilingüisme amb un ús di-
glossic del ca ala. D'aquí e que, si ens si uem en el pun de is a del nen,
hau em de econeixe que la complexi a d'aques en o n social -en el
*Psychologis In e n, Depa amen d'Educació Especial, Cen al Falls Public Schools,
Rl-02863, USA.
**
P o esso de Psicodiagnos ic,
U.
A.B, Bella e a.
58
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
ma c conjun u al que assenyala em més amun
-
cons i ueix un ama no-
able de di icul a s en el lla g cami de cul u i zació que o nen es a c ida
a e .
Els nens ca alans es oben, doncs, amb se ioses di icul a s a l'ho a
d'a on a l'ap enen a ge de llu llengua. Es pe o aixo que c eiem neces-
sa i que els medis educa ius disposin, en e al es coses, d'ins umen s ade-
qua s pe a e alua ins a quin pun el nen ha adqui i els mecanismes basics
de la se a llengua. En e ec e, el diagnos ic de les habili a s i di icul a s lin-
güís iques de l'indi idu sembla el p ocedimen necessa i i elemen al pe en-
dega l'ap enen a ge d'una llengua. Pe o, a més, si aques diagnos ic a iba
a e -se de mane a amplia
i
sis emi ica, po incidi a o ablemen en l'ela-
bo ació de p og ames lingiiís ics pe a o a la població o pe a g ups amb
ca ac e ís iques especi iques. No podem oblida , és cla , les di icul a s lin-
güís iques que l'ap enen a ge de la nos a llengua plan eja als no ca alano-
pa lan s i la necessi a , pa al.lela a l'an e io , d'elabo a pe a ells p og a-
mes i me odes d'ap enen a ge ap opia s.
Les pagines que segueixen ecullen els aspec es més impo an s d'un e-
ball de ece ca eali za al Depa amen de Psicologia de la Uni e si a
Au onoma de Ba celona i que ha consis i a adap a al ca ala un dels sub es s
més di ícils de alida de l'lllinois Tes o Psycholinguis ic Abili es
(I.T.P.A), l'anomena Closa G ama ical. Pensem que aques a p o a po
con ibui a la solució del p oblema que plan eja em sua a i, en o cas, a-
cili a el diagnos ic d'alguns aspec es de les habili a s psicolingüís iques dels
nos es nens (SALAVERT, 1980).
Genesi i ca ac e ís iques de
1'ITPA
Els p ime s eballs empí ics a la Uni e si a d'lllinois pe a con ecciona
un es de diagnos ic de les uncions psicolingüis iques da en de 1961. Els
seus au o s, Pa aske opoulos i Ki k, en an una e isió l'any 1965 i la p o a
queda de ini i amen es uc u ada el 1969 (PARASKEVOPOULOS
&
KIRK,
1969).
La idea o iginal dels au o s ame icans és cons ui una p o a que mesu i
les di e encies in aindi iduals del nen en el camp psicolingüís ic, en oposi-
ció a la mesu a de les di e encies in e indi iduals de les ipiques p o es clas-
si ica o ies, com són a a les escales d'in el.ligencia de Bine -Simon, Wechs-
le o Guil o d.
En es udia de quina mane a hom podia inc emen a el desen olupa-
men dels e a da s men als, Ki k s'adona que aques s nens mos a en habi-
'li a s i dishabili a s di e en s. D'aquí l'in e es pe a cons ui una p o a, no
an pe a classi ica els nens segons llu s habili a s globals com pe a diag-
nos ica les di e encies d'habili a s en un ma eix nen. Si el p océs psicologic
an complex de l'ap enen a ge d'una llengua posa en joc di e en s ipus
d'habili a s men als, és e iden que pode des ia en cada cas pa icula la
llacuna o llacunes especí iques ep esen a ia una in o mació d'ines imable
alo diagnos ic
i,
conseqüen men , e apeu ic.
Pe a po a enda an aques in e essan p ojec e els in es igado s d'Illi-
nois pa eixen del model eo ic p oposa pe Osgood en el camp de la comu-
nicació humana. Es ac a d'un model idimensional que in e elaciona les
uncions psicologiques que in e enen en la complexa ac i i a de la comu-
nicació lingüís ica ( ig.
1).
Les es dimensions que p oposa el model en les
ac i i a s de comunicació són: els canals de comunicació, els p ocessos psi-
colingüís ics i els ni ells d'o gani zació.
P&
EXPHESSIU
PIEOCÉS
ORGANITZADOR
P~S
REmPTm
NIVELL
REPRESENTATIU
NIVELL
AUTOM~TIC
~s &uZs Respos a
isuaZs mo o a
Figu a
1.
Model d'habili a s psicolingüíi iques del es d'lllinois
(ITPA).
60
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Els
canals
són les ies de la in o mació humana, en les quals s'han de con-
side a an les modali a s d'imp essió senso ial (en ada) com les o mes di-
e ses d'exp essió de espos a (so ida). Teo icamen exis eixen mol s canals
de comunicació, pe o si adme em que les o mes sensi i es d'en ada més
impo an s són audi i es i isuals, men e que les més impo an s de so ida
són ocals i mo o es, ind em qua e canals p incipals de comunicació:
audi iu- ocal, audi iu-mo o , isual- ocal i isual-mo o . De e , 1'ITPA in-
co po a només els canals audi iu- ocal i el isual-mo o pe que són els que
p esen en di e encies més no ables pel que a al desen olupamen en l'esca-
la d'eda que es ableix el es .
Quan als
p ocessos psicol6gic.s
d'adquisició i ús del llengua ge, se'n consi-
de en es de onamen als: ecep iu ( econeixemen del que hom eu o
sen ), exp essiu ( espos es e bals, ges uals o mo o es) i d'o gani zació (p o-
cés in e medi en e ecepció i exp essió, que implica la manipulació in e na
de pe cepcions, concep es i símbols lingüís ics).
Finalmen , en e els
ni ells d'o~gani zació
que de e minen el g au de un-
cionamen del sis ema de comunicació de l'indi idu, I'ITPA en conside a
dos: el ni ell de ep esen ació, que inclou la u ili zació de símbols,
i
el ni ell
au omii ic, en el qual els habi s de uncionamen són poc olun a is pe o
mol o gani za s i in eg a s.
D'aques model p oposa pe PARASKEVOPOULOS
i
KIRK, d'aco d amb la
eo ia de la comunicació d'osgood, se'n de i en jus amen els do ze sub-
es s de I'ITPA, dissenya s amb el p oposi de mesu a habili a s especí i-
ques i que es poden eu e ep esen a s g a icamen en la igu a
1.
D'aques
esquema cal des aca que les pa s omb ejades indiquen uncions no a a-
luades pe 1'ITPA (p ocessos ecep ius i exp essius au oma ics).
Del ni ell de ep esen ació, 1'ITPA n'es udia la ecepció audi i a i la e-
cepció isual, l'associació audi i a- ocal i l'associació iso-mo o a, l'exp es-
si6 e bal i l'exp essió manual (en o al
6
sub es s). Del ni ell au omii ic
( asques no simboliques), I'ITPA en mesu a dos aspec es: l'habili a pe a
epe i una seqüencia d'es ímuls isuals o audi ius
(2
dub es s) i l'habili a
pe a econeixe la uni a comuna d'una expe iencia, quan només es coneix
una pa del o . Aques a és p ecisamen l'habili a que denominen
closa
(«closu e» en angles), la qual inclou es es s en el canal audi iu- ocal (closa
audi i a, combinació de sons, closa g ama ical) i un es en el canal iso-
mo o (closa isual). En o al, a ni ell au omii ic, ambé sis es s.
PSICODIAGNOSTIC
1
BILINGÜISME:
LA
CLOSA
GRAMATICAL
DE
L11.T.P.A.
61
La closa g ama ical
El e me closa (compleció, ancamen ) de i a de la denominació ges al-
is a ((clozen i aplicada al llengua ge es e e eix a l'ap i ud del nen pe a e
ús de les edundancies del llengua ge o al en el p océs d'adquisició d'habi s
e bals i a l'habili a pe a maneja la sin axi i les in lexions g ama icals.
La des esa a comple a les pa s omeses d'una exp essió e bal s'explica
segons els psicolingüis es (OSGOOD, SEBEOK i DIEBOLD, 1965) pe que el co-
di icado que p odueix un missa ge i el decodi icado que el ep enen sis e-
mes d'habi s seman ics i g ama icals mol semblan s; en aques cas el deco-
di icado se a capas de p e eu e i d'an icipa allo que el codi icado agi a
p odui .
Si els dos memb es de l'ac e de comunicació compa eixen associacions
comunes i endencies cons uc i es comunes, cadascun d'ells se a lla o s
capac d'an icipa la e bali zació de l'al e.
S'espe a que aques au oma isme audi iu- ocal hagi es a adqui i de ini-
i amen a una mi jana d'eda de 10 anys. És a di , no malmen , un nen de
10 anys ha d'ha e assimila les o mes basiqoues de la se a llengua de mane-
a que pugui e -ne un ús au oma ic.
Aques es idees són les que an p esidi l'elabo ació del sub es o iginal de
la p o a ame icana. Cons a de
33
í ems. Cadascun es a o ma pe una a-
se incomple a que es p esen a e balmen , o acompanyan -la d'un dibuix
que desc iu g a icamen el con ingu e bal. Aques dibuix acili a la com-
p ensió de la ase i edueix la possibili a d'una alla audi i a- ecep i a. La
asca consis eix a comple a , ambé e balmen , cadascuna de les
33
ases
incomple es.
En la alidació d'aques sub es al ca ala hem ingu mol p esen aques-
es ma eixes idees, de mane a que hom pogués aplica al conjun dels nos-
es í ems
-
cons ui s d'aco d amb la idiosinc asia de la nos a llengua
-
la
de inició que els au o s ame icans donen de closa g ama ical.
P e iamen , doncs, onamen a s en els eballs de di e en s au o s
(KRAPP, 1966; BADIA
i
MARGARIT, 1964; COROMINES,
1954)
i en la
G an
Enciclop2dia Ca alana,
hem c egu necessa i de e una compa ació de les
dues llengües, anglesa i ca alana, a i d'es abli llu s ca ac e ís iques p opies
i
onamen als.
La di e encia essencial és que l'idioma angles, o i ha e es a una llen-
gua sin e ica, ac ualmen és analí ica. Han desapa egu la majo ia de les se-
es e minacions g ama icals i les que es en són menys impo an s del que
ha ien es a . Les pa aules queden de e minades pe la se a posició dins de

62
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
la ase, on l'o denació és el e més impo an . L'o ació g ama ical anglesa
exigeix un subjec e explici i un o d e de pa aules bas an es ic e. El ca a-
15, en can i, po ome e el subjec e o in e i l'o d e d'una ase sense que
en a ii el con ingu . El ca ala, a causa de la se a e olució his h ica, és una
llengua sin e ica, 6s a di amb conjugacions. Pe aixh, la elació en e els
mo s es mos a p incipalmen en les desinencies.
Pod iem di que l'angles es a o ma pe pe i es peces, com les d'un en-
caclosques, on cadascuna e de e minada pe la se a si uació pa icula (el
signi ica e de e mina pe la posició de la pa aula). El ca ala, en can i, se-
ia com un dibuix que es e alla seguin la o ma de cada cosa (la pa aula é
una o ma de inida pe a cada signi ica ).
Pe o es aques es aons, en el momen de pensa en una p o a que mesu-
i les habili a s en el domini de les es uc u es au oma iques de la llengua, el
model angles no ens po se gai e ú il pe que ens cald a can ia la majo ia
d'í ems que componen la p o a. Desp és d'una analisi de allada dels
33
í ems de la closa g ama ical anglesa, eiem que es epa eixen de la mane a
segiien : onze i ems de o maci: de plu als (l'angles é mol s su ixos), se de
o mes e bals, se de o mes de i ades i composició, qua e de o mació de
possessius, es i ems si uacionals, un de o mació de pa aules compos es, i
un de quan i icado . En la p o a ca alana, com eu em o segui , hau em
de dona p e e encia a l'es udi de les conco dances, a la o mació de pa au-
les de i ades i a la composició.
La closa g ama ical
en
ca ala
En l'elabo ació dels í ems de la p o a en ca ala
-
enin en comp e el que
acabem de di - hem u ili za , e iden men , ob es clissiques de g ama ica
ca alana (FABRA, 1968; MARVA, 1978), consul an ben so in el
Dicciona i
Gene al de la Llengua Ca alana
de Pompeu Fab a. A més, hem oba una
guia de g an u ili a en les p og amacions de llengua ca alana publicades
pe la Gene ali a de Ca alunya (1977)
i
pe "Rosa Sensa " (1978)
i
en al es
eballs (ALCOVERRO, C. i LARREULA, E. s.d.).
Seguin jus amen el c i e i de I'Assesso ia Didic ica del Ca ali de "Rosa
Sensa " en la se a p og amació de llengua ca alana a la p ime a e apa
d'EGB ens hem ixa en les in lexions g ama icals més impo an s del ca ala
que cald i eni en comp e en l'elabo ació de la closa g ama ical,
i
que po-
dem di idi en les ca ego ies següen s: elació lexema-mo ema dins del
mo ; elacions dins del sin agma nominal i el e b; quan i icado s. Passem
PSICODIAGNOSTIC
I
BILINGUISME:
LA
CLOSA
GRAMATICAL
DE
L*I.T.P.A.
63
a a a conside a -les una a una, o donan ja els í ems que p oposem pe a la
p o a ca alana, deixan pe desp és la desc ipció dels c i e is d'elabo ació i
selecció d'í ems.
La elació lexema-mo ema dins del mo .
En o a pa aula, conside ada com
un conjun de sons a icula s que exp essen una idea, podem dis ingi -hi
dues pa s: el
lexema,
que ens dóna el con ingu seman ic del mo , i el
mo -
ema
o acciden g ama ical (gene e, nomb e i pa ícules gene a i es, com
són els p e ixos, in ixos i su ixos). Pe al nen les p ime es pa aules compos-
es i de i ades només enen un alo lexic, ja que no coneix les no mes que
egeixen la se a o mació i que a descob in p og essi amen . Diem que el
nen é un domini de la elació lexema-mo ema quan coneix els mecanismes
de composició i de i ació i ambé les excepcions usuals del seu ocabula i.
Els í ems p oposa s en aques apa a són:
-
Aques home es a
pin an ;
és un
...(p in o ).
-
Aques moble é mol s
calaixos;
és una..
.
(calaixe a).
-
Aquí hi ha dos
peixos;
aques és un
peixe
i aques és un...
(peUc&).
-
Aques a nena é dos
ge mans.
Aques és el seu
ge mane
i
aques és el seu..
.
(ge -
m& g an).
-
aques home
uma
a o ho a; és un
...
lumado ).
-
Aques home
gua da
el
bosc;
és el..
.
(gua dabosc).
Les elacions dins del sin agma nominal.
Són p incipalmen elacions de
conco danca de gene e
i
de nomb e. També hi ha elacions de subo dinació
mi jancan lligams com a a:
de, amb, i.
Els i ems que incloem dins d'aques apa a són:
-
Aques a casa l'han pin ada de colo
e mell;
és una casa
...
( e mella).
-
Dins d'aques a
capsa
hi ha
gale es;
aix6 és una capsa..
.
(de gale es).
-
Aques s nens iuen: són nens
elicos;
aques nen plo a: no és un nen
elic,
la nena
iu: és una nena
...
leli ).
-
Aquí hi ha un g an
escampa11
de ulles. Hi ha mol es ulles..
.
(escampades).
Les elacions de lligam i conco danca en e el sin agma nominal i el e b.
Són les conco dances anomenades ex e nes que podem subdi idi en mol es
classes: sin ag na nominal subjec e, d'objec e di ec e, d'objec e indi ec e,
de lloc, de emps, e c.
En
cada cas el sin agma nominal és el ma eix. L'úni-
ca cosa que a ia és la si uació dins de la ase amb el ipus de conco -
danca o enllac: ap opia .
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Aques apa a és el més ampli i, conseqüen men , el que con é més
í ems. Són els següen s:
-
Aquí hi ha un
ga ;
aquí hi ha dos
...
(ga s).
-
Aques a a a es a
so a
de la cadi a. On és a a?.
.
.
(sob e/dal ).
-
Aix6 és una
poma;
aix6 són..
.
(pomes).
-
Aix6 és un gos; aixo és una..
.
(gossa).
-
Aques s nens
co en;
aques al e ambé..
.
(co e).
-
Aques a capsa es i
buida;
aquí din e no..
.
(hi ha es).
-
Aques a cadi a és
baka
i aques ambo e ambé és
...
(baix).
-
Aques home eballa quan és de dia i se'n a a casa quan és de
ni .
Aquí se'n a a
eballa pe que és de dia i aquí se'n a a casa...
(pe qu ? és de ni ).
-
La ma e ol
encend e
el gas; a a el gas ja es a
...
(encks).
-
Aques ge o é
qua e lo s,
i aques al e
...
(no en é cap/no n'hi ha cap).
-
Aquí hi ha un
llapis;
aquí hi ha dos
...
(llapis).
-
Aques ocelle s'es i
mok
de ed; a a, de an ed, ja s'ha
...
(mo ).
-
El nen diu: aques co xe és
meu
i la nena con es a: sí, pe o la nina és
...
(me a).
-
A ui
plou,
pe o I'home del emps diu que dema..
.
C a d sol/no plou d).
-
Aques a nena aixeca
una
mi i aques nen n'aixeca
...
(dues).
-
Aquí el nen no
a iba a I'ampolla,
pe o aquí sí que
.
. .
(hi a iba).
-
A I'hi em no es euen ocells
enlloc;
en can i, a I'es iu, se'n euen..
.
(pe o /pe o
a eu).
-
Aquí hi ha
qua e iso es
i aquí..
.
(unes/unes iso es).
-
El nen
ha demana un
llib e
al p o esso , i el p o esso que ha e ?
(dona -llhi/l'hi
ha dona ).
-
Aques noi es i
escn'mn
una ca a; aques a és la ca a que el noi
...
(ha
esc i /esc~ ia).
-
Aques noi enia dos pli ans; en a dona un
al seu amic
i l'al e se'] a menja ..
.
(ell).
Els
quan qicado s.
Són impo an s dins el sis ema de la llengua ca' alana, ja
que a més d'u iliza -se en el llengua ge són onamen als en l'ap enen a ge de
les ma emii iques.
Cal
des aca l'ús del p onom "en", que el nen ap en mol
a ia
.
Els í ems elaciona s amb aques apa a , enca a que alguns es an ja en
apa a s an e io s, són:
-
Aques a capsa es a
buida;
aquí din e no..
.
(hi ha es).
-
Aques ge o é
qua ejio s
i aques al e
...
no en é cap/no n'hi ha cap).
-
Aques a nena aixeca
una
mi i aques nen n'aixeca
...
(dues).
-
Aques a casa é una
ines a
ancada; aques a casa é una
ines a
obe a i aques a
al a en é una..
.
(de ancada i una d'obe a).
-
Aquí hi ha
qua e
iso es i aquí..
.
(unes/unes iso es).
-
Aques co xe és bo, pe o aques al e enca a és..
.
(més bo).
-
De o s qua e co xes, aques és
el pi jo
i aques és..
.
(el millo ).
Els 34 í ems de la closa g ama ical en ca ali (a més d'un p ime í em que
es a se i de demos ació) an elabo a -se doncs, com acabem de eu e,
segons els c i e is objec ius que'imposa la p opia llengua. A a, la selecció a
e -se de mane a p og essi a du an una se ie de emp eigs e s amb pe i es
mos es de nens i nenes (de ca ac e ís iques simila s a la mos a expe imen-
al ul e io de 400 indi idus), amb la inali a de eu e quins í ems ha íem
de ebu ja , modi ica o e e de cap i de nou, pe a aconsegui els objec ius
de la p o a.
Així, en la ase p e ia, la p ime a p o a (45 í ems) es a expe imen a en
un g up edui de
7
indi idus; la segona (39 í ems) s'aplici a un g up d'll i
la e ce a (36 í ems), mol més es uc u a s, a un g up de 80 indi idus (40
nens i 40 nenes, epa i s homogeniamen en 8 g ups d'eda , de 3 a 10 anys).
En aques s assaigs, a més d'a ina al mixim els aspec es o mals i g i ics de
l'í em, en de ec ii em el g au de di icul a i el pode disc iminan . El c i e i
u ili za pe a de e mina la di icul a ou el pe cen a ge de espos es co -
ec es ob ingudes a cada eda , la qual cosa pe me de classi ica els í ems de
la p o a en un o d e de di icul a c eixen . Quan al pode disc iminan , el
c i e i segui ou la co elació del esul a de cada í em amb la pun uació i-
nal.
La mos a expe imen al
Apliquem inalmen la closa g ama ical a una mos a de 400 alumnes
(200 nens i 200 nenes) de cinc escoles p i ades del cen e de la ciu a de Sa-
badell (Ba celona), la pa la dels quals 6s la p opia del ca .al5 o ien al. En
dues d'aques es escoles l'ensenyamen es a en ca ali des de a anys i a o s
els ni ells, en les al es s'ha inicia a uns 2-3 anys. La mos a es di ideix se-
gons l'eda c onologica (de 3 a 10 anys) en 8 g ups d'iden iques dimensions
(25 nens i 25 nenes pe cada eda ).
Pel que a a les al es ca ac e ís iques de la mos a, hem p ocu a segui
la no ma i a de la ece ca ame icana que con ola a el ni el1 in el.lec ua1
(no mal) i el endimen escola ( ambé no mal, és a di , mi jii), l'adap ació
al medi social (eliminació de possibles casos pa ologics), la in eg i a senso-
ial (eliminació de nens amb de ici s), i inalmen la p ocedencia amilia
(medi cul u al i socioeconomic mi jii). Aques es ca ac e ís iques han es a
con olades a o s els ni ells: les dels nens de Ja dí d'In an s i Pa ula i
mi jancan la i xa pe sonal, els in o mes imes als i l'opinió del mes e;
les dels nens i nenes de 6 a 10 anys, mi jancan les a aluacions del cu s esco-
la , la i xa pe sonal i els c i e is dels p o esso s.