Quade ns de Psicologia,
1982,
11,
71-87
Joan
SUBIRATS
i
SOLER**
RESUMEN
La con e encia cons a de dos pa es bien di e enciadas. La p ime a ep e-
sen a una ap oximación al ema de la ca ac e ología colec i a
y
la elación
que és a gua da con las nociones de
es ado^
y
de «Nación». Se exl>lica am-
bién cómo se p oduce la e gi e sación de es a ca ac e ología p opia de cada
nación, como consecuencia de las on e as a i iciales que es ablecen los di-
e en es es ados.
A
pesa de es as de o maciones, se demues a ambién có-
mo la impo ancia de es e ca ác e colec i o de cada pueblo es al, que esul-
a imposible igno a su exis encia.
Y
es a a i mación se undamen a en es
p ue bus conc e as:
*Con e encia p onunciada a 1'A eneu Ba celon+s amb da a
13
de gene del
1982.
**L9au o a néixe a Ba celona el
23
de-juny de
1960.
En el mo nen de p onuncia la
con e encia cu sa a 5e cu s de Psicologia a la U.A.B. Ha col.labo a en I'adap ació al ca ala
de 1'Escala d'In el.ligencia de Wechsle pe a Nens (WISC)
i,
o a de I'ambi uni e si a i, a la
campanya «La Uni e si a de To s». Semp e s'ha in e essa pe la ca ac e ologia dels pobles,
i pa icula men pel ca ac e ca ala; en aques sen i , ol ag ai la ines imable col.labo ació i
o ien acions del p o esso Ca les Muñoz i Espinal .
1)
Po que el p ime juicio que se hace de cualquie pe sona siemp e se da
en unción de su luga de p ocedencia.
2)
Po que la c isis ac ual de las ideologías polí icas demues a que no hay
ideología posible sin un p e io conocimien o de la psicología de los pueblos.
3)
Po que odas las de iniciones que se han hecho a a és de la his o ia
ace ca de lo que es una macióm, han enido que hace e e encia necesa ia-
men e a es a o ma pa icula de pensa y de hace las cosas que dis ingue a
unos pueblos de o os, han enido que habla , en de ini i a, de su ca ác e
colec i o.
La segunda pa e de la con e encia cons i uye, a pa i de una se ie de en-
e is as l>ublicadas po el dia io
A ui,
un análisis del ca ác e ca alán y de
las ca ac e is icas que lo con igu an ealmen e, al ma gen de los ópicos que
a menudo lo alsean y enmasca an. Conc e amen e son analizados los sie e
asgos a ibuidos de una o ma mayo i a ia po los en e is ados a
nues a mane a de se , como espues a a una de las p egun as de que cons a-
ban las en e zs as:
¿Qué
ca ac e ís icas c ee que de inen mejo la mane a de
se ca alana?
La idea undamen al que se desp ende de es e abajo adica en que de-
mues a cómo la exis encia de la ca ac e ología ca alana es de una e idencia
absolu a. Requie e, sin emba go, un es udio sis emá ico y p o undo pa a lle-
ga a un conocimien o exac o y obje i o de nues a mane a de se , que en-
onque con nues o pasado, con nues a his o ia, pe o que nos pe mi a a la
ez p oyec a nos más e icazmen e como nación hacia el u u o.
The con e ence has wo well di e en ia ed pa s. The i s one is a e e en-
ce o he collec i e cha ac e ology and how i is ela ed o he no ions o cs a-
e,, and ma iom. Z is also explained how he mis ep esen a ion o his cha-
ac e ology speci ic
in
each na ion is p oduced as a consequence o he a i i-
cial on ie s es ablished by he di e en s a es.
Zn
spi e o hese, de o ma-
zons i is also s a ed how he colec i e cha ac e ology o each people is such
ha i 's impossible o igno e i s exis ence. This a i ma ion is based on h ee
conc e e demons a ions:
1)
The i s judgmen o a pe son is always in unc~ion o his place o o i-
gen.
2)
The p esen c isis o poli ical ideologies demons a es ha he e is
no possible ideology wi hou a p e ious knowledge o he psychology o he
people.
3)
Al1 de ini ions ha haue been mude h oughou his o y conce ning
wha a wza iom is, haue had o e e necessa ily o ha pa icula way o
hinking and ac ing ha dis inguishes one people om ano he . A e all,
hey haue had o speak abou hei collec i e cha ac e .
The second pa ¿ o he con e ence, based on a se ies o in e iews publis-
hed by
A ui,
is an analysis o he ca alan cha ac e and he cha ac e is ics
ha eally o m i , o ge ing he opics ha o en alsqy and mask i .
Exac ly he seuen ai s a ibu ed by he majo i y o hose in e iewed o ou
way o being a e analyzed as a eply o one o ¿he ques ions in he in e uiews:
Which cha ac e is ics do you hink be e de ine he Ca alan
way
o being?
The basic idea ha de i es om his p ojec is ha i demos a es as abso-
lu e p oo he
exis en e
o he ca alan cha ac e ology. Howeue i equi es a
sys ema ic and deep inues iga ion in o de o each un exac and objec iue
knowledge o ou way o being, ha connec s wi h ou pas , wi h ou his o y,
bu a he-sume ime allows us o p ojec ou selues mo e e icien ly, as a na-
ion, owa ds he u u e.
Pe comenca old ia plan eja una p egun a:
Com po se que essen an
iu
i
conc e el ca ac e d'un poble, sigui semp e
an
e gi e sa
i
mal es u-
dia ?
Seguin la me odologia espinal iana, -o sigui, l'escola de Ca les Mu-
ñoz
i
Espinal , de qui em conside o deixeble-
,
la espos a a la p egun a es-
de é cla a i con unden : la psicologia dels pobles és e gi e sada pe l'acció
de les on e es a i icials que es ableixen els es a s.
En e ec e, cada es a és cons i ui pe una se ie de pobles, amb una ca ac-
e ologia p opia, que coexis eixen més o menys pací icamen din e dels lí-
mi s geog a ics, pe o semp e a i icials, que es ableixen aques s es a s. A a
bé,
aixo no ol di de cap mane a que cadascun d'aques s pobles s'iden i i-
qui amb l'espe i de l'es a del qual o men pa . La e gi e sació es p o-
dueix en el momen que els es a s olen emmasca a la ca ac e ologia dels
di e en s pobles que els cons i ueixen i p opugnen com a subs i u un ca ac-
e «únic» i eo icamen comú a o l'es a , quan aques ca ac e no exis eix.
Pe exemple, no é sen i pa la d'un eca ac e espanyoln, senzillamen
pe que no exis eix una men ali a espanyola.
Sí
que podem pa la , en can-
i, d'un ca ic e cas ella, un ca ac e basc i, na u almen , d'un ca ac e ca-
ala, pe posa es exemples. Des d'un al e pun de is a, un ca ala, pel
simple e de se ca ala, ja és eu opeu, pe o no necessa iamen és espanyol,
ja que hi ha ca alans que o men pa de l'es a ances. Igualmen pod íem
di que el poble ca ala és un poble ibe ic, i és ben ce , pe o esul a que els
po uguesos ambé són ibe ics i no enen es a eu e ni amb Cas ella ni amb
Espanya.
1
aixo no passa només a la península sinó a eu d'Eu opa. No po-
dem pa la ampoc d'un ca ac e ances pe que F anca és un al e es a a -
i icial que aplega els b e ons, els no mands, els occi ans, e c., o s ells po-
bles amb uns e s di e encials p ou cla s. A més a més, o hom sap que hi
ha un os de F anca que és de nacionali a ca alana.
Pe o la e gi e sació enca a a mol més lluny, pe que din e de cada es-
a semp e hi ha nuclis que olen es a pe sob e dels al es al p eu que sigui
i és lla o s quan, si no hi ha la possibili a d'una ocupació mili a , in e e-
nen les anomenades egue es psicolGgiques». Aques es Mgue esn s'o ien en a
mina la mo al i a dissold e la consciencia nacional d'aques s al es pobles
eo icamen in e io s. Conc e amen , les gue es psicologiques e s Ca a-
lunya han es a mol di e ses. No cal eco da a a la campanya que en el
seu dia denuncia a l'hipo e ic cen alisme de la ciu a de Ba celona, o
aquella al a que a in en a enca la uni a idioma ica de la llengua ca a-
lana, o dien que el ca ala i el alencia e en dues llengües di e en s. Re-
cen men s'ha in en a , i de e s'ha aconsegui pa cialmen , mina la mo al
del nos e poble mi jancan la manipulació del mo ~nacionali a *, un mo
que si bé és ce que su a la Cons i ución Española l'han buida d'un con-
ingu mínimamen cohe en pe al que la gen no sapiga ben bé en que
consis eix aixo de se una nació.
En i, ens pod íem es end e mol més enca a, pe o ja enim p ou exem-
ples pe a demos a que les elacions en e els pobles que in eg en els es a s
són mol complicades, i so in es an subjec es a in e essos incon essables que
p ocu en que el ca ac e de cadascun d'aques s pobles no pugui es udia -se
cien í icamen . Com a conseqüencia de o aixo, esul a acil dedui que
ju ja el ca ac e d'un poble és di ícil, ex ao dina iamen di ícil, i pe e -
ho, cal una cau ela i un igo cien í ic més p ecis que en cap al a discipli-
na, pe al que aques ma eix igo no pugui se e gi e sa ambé. Hem de
pensa que si pe copsa un ca ac e indi idual ja hi ha mol es di icul a s,
pe copsa -ne un de col.lec iu enca a n'hi ha mes, essen múl iples els in e-
essos ocul s que olen e gi e sa -lo.
Malg a o es aques es de o macions a l'ho a d'es udia el ca ac e d'un
poble, la impo ancia d'aques és al, que esul a gai ebé impossible igno a
la se a exis encia.
1
aixo ho jus i ica em amb es p o es ben conc e es:
1)
La p ime a a e e encia al e que el p ime judici que es a de qualse-
ol pe sona es dóna semp e en unció del seu lloc de p ocedencia. Di d'una
o ma plane a, és allo que passa quan ens p esen en una pe sona d'un al e
país a qui no coneixem i li p egun em: os e d'on és? Doncs mi i, ens po
%
con es a , jo sóc ca ala o jo sóc escoces, e c. Au oma icamen a ibuim a
aques a pe sona els e s comuns, o que c eiem comuns, als de la se a ma ei-
xa nacionali a .
És
a di que, gene almen , enim ja una idea p e ia sob e el
ca ac e dels pobles. Aixo, que en e mes sociologics s'anomena «sole a so-
cial» a que els indi idus semp e siguin ju ja s pel seu ca ac e nacional.
S'ha de di ambé, pe o, que aques es idees p econcebudes sob e els pobles
mol es egades co esponen a es e eo ips o són idees opiques que no e lec-
eixen ben bé la eali a del g up humi que in en en desc iu e. Aques e-
nomen es dóna mol eqüen men , com eu em, quan es pa la del ca ac e
ca ala. De momen , pe o, el que cal e eni com a idea onamen al és que
som ju ja s en unció del lloc d'o igen.
2)
La segona p o a ens la dóna un e cla i conc e com és la c isi de les
ideologies i, pa icula men , de les ideologies polí iques.
1
aixo ho eiem
cons an men : les di isions i llui es in e nes din e de di e en s pa i s, dels
quals no cal eco da a a els noms, se succeeixen dia e a dia. Aques a c isi
és mundial, és ce , pe o a Ca alunya p en unes peculia i a s, uns ma isos
que la an iu e mol «a la ca alana», pe di -ho d'alguna mane a. Conc e-
amen , din e dels nos es pa i s o hom es ba alla deixan en e eu e el
a anna que ens 6s comú i que queda exp essa en es modismes p o unda-
men ca alans: ~Tan s caps an s ba e s», «Cadascú és ei a casa se a* i
«Més al se cap d'a engada que cua de 11~~). El nos e a anna col-lec iu ja
condiciona la nos a mane a de e no un pa i polí ic, sinó quaIse ol mena
de g up social.
1
aques a és una p o a impo an pe que demos a que pe
damun de qualse ol al a conside ació hi ha un elemen inequí oc que p e-
al pe damun de o : el ca ac e , la psicologia p opia de cada poble i, en
aques cas conc e , el ca ac e ca ala.
3)
Pe o pe si algú enca a dub a de l'e idencia d'aques a ca ac e ologia
col.lec i a, enim una e ce a p o a que es onamen a en el e que o es les
de inicions apa egudes sob e el que és una «nació» han hagu d'esmen a
necessa iamen l'exis encia d'aques a ca ac e ologia p opia. Com a exemple
pod íem ci a una de les de inicions més classiques que s'han e de nació,

76
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
conc e amen la que a e Josep S alin i que, a més a més, ens se i 2 pe a
des e aques a idea +e a i ma que Ca alunya és una nació de bu gesos, o
bé que pa la de nacions Es un p oblema bu ges, pe que hem de c eu e que
S alin, de bu ges, en enia ben poc. La de inició diu ex ualmen , e e in -
se a la nació: ((Comunidad es able de homb es o mada his ó icamen e con
una lengua, un e i o io, una ida económica, una psicología p opia, que
se mani ies a en una unidad de cul u a». (STALIN,
1913).
Al es de inicions
pa len de di e en s aspec es, pe o o hom pa la d'aques a mane a especí ica
de pensa i de e les coses d'aquell poble. Pa len, al capda all, del seu ca-
ac e . Un ca ac e que, ins i o , és més impo an que el p opi idioma.
Una b eu analisi de les es p o es adduides ens pe me de e unes e le-
xions:
Pe una banda, cons a a la impo ancia ex ao dina ia que é el ca ac-
e dels pobles, hs a l'ex em que podem a i ma ca ego icamen que la
clau dels e s
his o ies
no és una llui a de classes, sinó una llui a d'é nies, de
nacions, en de ini i a, una llui a ca ac e ologica en e pobles que se sen en
an agonics.
Pe al a banda, ema ca la inqües ionable exis encia de la nació ca ala-
na. Les classes socials de les quals an es pa la po se no es euen gai e cla-
es en un país a nb llegenda ia ama d'indi idualis a com el nos e, pe o les
nacions, i pa icula men la nació ca alana, són d'una e idencia absolu a.
1
hem de di -ho ben cla : enca a que op imida, som una nació, i com a al e-
nim un ca ac e p opi, a nb i u s i de ec es, pe o al cap i a la i és un ca-
ac e nos e.
La pa adoxa esul a, pe o, ben e iden : allo que és l'essencia d'una nació
és el que pi jo coneixem. Pe o no solamen en elació al nos e p opi ca ac-
e , sin6 que ampoc no coneixem el ca ac e dels nos es eins, pa icula -
men del poble cas ella. El e de se p ope s geog a icamen no ha compo -
a mai una p oximi a psicologica a nb aques poble. No coneixem, doncs,
la men ali a cas ellana ni ampoc la nos a p opia i així ens an mol es co-
ses co n ens an. No cald ia anali za -nos d'una o ma di e en ?
Pe alo a millo i de nou els judicis sob e el ca ic e ca ala pa i é de
l'analisi d'un ma e ial eminen men p ac ic. Ja a un ce emps el dia i ca-
ala A ui a po a a e me una campanya a nb el nom de «A ui 2000»'.
'
La ca npanya
«Ami
2000s a cons a de di e en s apa a s, un dels quals eia e e encia
a aques es en e is es. So a I'epíg a «Ins an inies)> an ana apa eixen publicades les di e-
en s espos es dels pe sona ges en e is a s. La p ime a a se l'en e is a o mulada a Josep
M?
Espinás, que a se publicada a nb da a 16-12-79
i
I'iil i na a apa eixe a nb da a 10-1-
82,
enin co n a p o agonis a Joan Sales.
Aques a campanya es conc e a a en una se ie d'en e is es se manals que
enien com a p o agonis es di e en s pe sona ges de la ida ca alana, els
quals, en gene al, han ingu un p o agonisme no able des dels imbi s polí-
ic, li e a i, eligiós o emp esa ial en les úl imes decades. Les opinions de
o s aques s pe sona ges ens esul a an d'un no able in e Es, ja que el ca ac-
e d'un poble en bona pa es modi ica en unció dels nuclis humans més
ac ius que ac uen din e del seu ambi . És a di , les ac uacions i opinions
d'aques s que pod íem anomena «models» ambé poden dona -nos mol de
ca ac e . És pe aixo que p ecisamen aques s elemen s hau ien de eni una
cu a especial en 'pa la d'aspec es elaciona s amb el seu país, i pa icula -
men si an e e encia al seu ca ac e .
En aques es en e is es es o mula en una se ie de p egun es, una de les
quals ens se i 2 pe a desen olupa el nos e ema. La p egun a deia ex-
ualmen :
Quines ca ac e is iques c eieu que de ineixen millo la mane a
de se ca alana?
A con inuació el p opi dia i p oposa a un en a11 de espos-
es en e les quals el pe sona ge podia ia aquelles que obés més adien s,
o bé a egi -ne de no es. Conc e amen es pa la a de:
amo al eball, o o
es, co a dia, enaci a , ila massa p im, seny
i
auxa, gasi e ia, indi idua-
lisme, capaci a de dialeg, xo inisme, ca ac e anca
i
ob a ben e a.
L'analisi de la o ma en que aques a p egun a és con es ada ens pe me i
de comp end e millo que hi ha de ce
i
que hi ha de opic en pa la del ca-
ac e ca ala. Abans, pe o, old ia e dues pun uali zacions sob e aques
ipus de ma e ial:
a)
La p ime a es e e eix a la ma eixa es uc u a de la p egun a, la qual,
com hem is , sob e o és de ipus e anca n. És a di , es p oposen una se ie
d'opcions que limi en eno memen la capaci a de espos a
i
la c ea i i a
del p opi en e is a . A més a més, aques s ipus de qües ions són p ou deli-
cades, ja que com que la capaci a de ingi de l'home és in ini a, la pe sona
acilmen po gene a mecanismes d'ocul ació que enmasca in la e aci a o
since i a de les espos es.
b)
La segona es a elacionada amb el ipus d'analisi quejo a é, la qual
es a onamen ada en algunes e e encies es adís iques. Tanma eix, ap o i o
l'a inen esa pe a ad e i que aques es xi es s'han de p end e com a me a-
men «o ien a i es». Cal eni en comp e que pa la de nomb es din e
d'una ciencia que é con o e ides e sions com a a la psicologia, p esen a
so in g eus incon enien s, en e al es causes pe que no hi ha acul a s
i
ap-
i uds químicamen pu es sinó que les in e e encies en e elles són con í-
nues
i,
pe an , el alo de les xi es no deixa de se un bon xic ela iu.
Fe s aques s acla imen s, passem a l'es udi de la p egun a en qües ió,
anali zan o segui la eqüencia amb que apa eix cada ipus de espos a.
El nomb e d'en e is es anali zades ha es a de qua an a cinc2
i els e s que
de majo a meno eqüencia a ibueixen els en e is a s al ca ac e ca ala
són
:
1.
Tenaci a
amb 19 espos es (R)
(És a di , que de les
45
pe sones que con es en la p egun a,
19
a ibuei-
xen aques e al nos e ca ac e . Aques nomb e de espos es suposa un
pe cen a ge del
45
%).
2.
Indi idualisme
3.
Seny
i
auxa
4.
Capaci a de di&leg
5.
Ob a ben e a
6.
Amo al eball
7.
Gasi e ia
Ca iic e anca
Co a dia
To o es
Xo inisme
Seny
Fila massa p im
Desp és hi ha un g up d'al es espos es poc eqüen s i que, pe an , no
es udia em. Conc e amen són 17 espos es més que suposen un pe cen a ge
o al del
40
%:
paciencia, gandule ia, humo mo e a, espe anca de
2
To i que la ca npanya
«A ui
2000,
a eali za ap oxi nada nen un cen ena d'en e is-
es, cal ad e i que la p egun a que nosal es hem anali za no a se o mulada a o ho n, o
almenys no a so i se np e publicada. És pe aixo que el nos e g up de
45
pe sona ges és
absolu a nen ep esen a iu de les espos es publicades. Aques s
45
pe sona ges, les espos es
dels quals han se i de base a la nos a anilisi, han es a els següen s: Sal ado Fsp iu, Al-
be Jané, Joan T iadú, M. Ibáñez Esco e , F ancesc Candel, M. Po e Moix, Alexand e Ci-
ici, Pau Ga saball, Joan B ossa, Mon se a Roig, An oni Mala e , M. Ma í Pol, Joan B.
Cend ós,
X.
Rube de Ven ós, Xa ie Mon sal a ge, An oni de Senillosa, J. And eu i Abe-
116, F ede ic Esco e , M? Au elia Capmany, Josep M? Subi achs, Ma a Pessa odona, J.
Cas elló Ro i a, Te enci Moix,
M.
An onia Oli e , Nú ia Albo, T. Roig i Llop, Magda O a-
nich, Ma ia Rúbies, Al ons Figue as, M. Pujol i Pujol, Guille n Vilado , Te esa Pa nies, P.
Pi-Sunye i Bayo, Til S eg nann, Joan Josep Tha a s, Josep M?
Baila ín,
A. Se a Ramone-
da, Eulilia Vin ó, Robe Salad igas, J. Vidal i Alco e , Ra non Palla és, Do nenec Alió, T.
Ga iga i Osca,
X.
B u de Sala i J. Plancha i Ma o i. Ta nbé cal a egi na u al nen la es-
pos a del p o eso Muñoz i Espinal la qual, pe o, no ha in emingu a ni el1 nu ne ic.
enaixenca, habili a
,
capaci a de supe i encia, sen i poc pa io ic, ide-
li a , solida i a ac i a «de ac on, ambició, desunió, amo a la llibe a , ge-
ne osi a , pob esa, p ag na isme, ulga i a i ossude ia.
En esum eiem que en les
45
en e is es e isades apa eixen mol s ipus
de espos es di e en s, de les quals només 13 enen una ce a impo ancia.
Tanma eix, únicamen pa la em de les se p ime es, és a di , dels se e s
a ibui s de o ma majo i a ia al nos e ca ac e pe pa dels en e is a s.
Abans d'en a di ec amen a alo a cadascun d'ells al a di que, de e , el
ca ac e de o un poble no es po de ini a base de e s ailla s com aques s,
al com ja a mani es a el p o esso Muñoz i Espinal (1981), o con es an
la p egun a de la campanya «A ui 2000~:
«C ee
que el ca ac e ca ala no es
po de ini amb una o dues pa aules. Sob e aques ema he esc i pagines i
pagines
i
enca a em quedo cu ». Malg a o , l'analisi d'aques s e s esul-
a sugges i a pe que, pe una banda, ens pe me de eu e que opinen del
ca ac e ca ala ca alans no ables,
i
pe al a, esmena a emps els seus possi-
bles e o s o ajuda a pe ecciona alguns dels seus concep es.
1
o plega
penso que po se impo an de ca a a la comp ensió del nos e a anna
col.lec iu.
Passem doncs, de ini i amen , a l'es udi d'aques s e s:
Tenaci a
Aques a ca ac e ís ica, que és en la que ha coincidi més gen a l'ho a de
desc iu e el nos e ca ac e , sembla que ens de ineix pe ec amen . En e ec-
e, som un poble enac. Aixb queda pa icula men pales si pensem que el
poble ca ala, jun amen amb el poble jueu, són els únics pobles de la his b-
ia con empo ania que han so e l'amenaca d'ésse ano ea s, ex e mina s
del o , cosa que pe al a banda ningú no ha pogu assoli plenamen . La
enaci a d'uns i al es ha pogu e -nos sob e iu e ins i o en les epoques
més di ícils.
En elació al ma e ial de que disposem hi ha espos es de o a mena. No
I
obs an aixb, ull di que al ma ge de les en e is es po se ningú com el
i-
lbso ca a12 F ancesc Pujols no ha sabu mai plasma en una ase aques a
enaci a del ca ala que el a esso gi de les cend es una i al a egada. Va
di F ancesc Pujols (1882-1962): «El pensamen ca ala eb o a semp e i so-
b e iu als seus il.lusos en e ado s*.
Indi idualisme
Que no s'ha di sob e l'indi idualisme dels ca alans? Que no s'ha esc i so-
b e aques ema? En eali a se n'ha pa la an d'aques a qües ió, que no-
hau íem d'exigi d'aques s pe sona ges, que ens donessin p o es del que
diuen.
En aques a ma eixa línia opina el meu mes e, p o esso Ca les Muñoz i
Espinal , p o und coneixedo de la ca ac e ologia ca alana, pe a qui el
nos e poble, lluny de se gasiu i a a iciós és e i ablemen gene ós. Els a -
gumen s que addueix són d'un pes especí ic no able7: «Si el poble ca ala os
au en icamen a a iciós
-
diu
-
no se ia an desp eocupa i an manca de
sen i de con ol en elació al e que el
25
OJo
de les despeses de 1'Es a es-
panyol ha de paga -les ell, sense ha e sabu mai amb exac i ud en que s'in-
e eixenn.
1
és ben ce : F ancesc Cambó (1875-1947) en el seu emps a
denuncia aques e o dien que semp e s'ha ia di que qui paga mana
pe o aquí, a Ca alunya, paguem semp e i no manem gens (F. Cambó,
1930).
Podem di , doncs, que si bé és ce que som un poble amb un cla sen i
de l'economia i de l'es al i, com ja an e no a di e sos es ange s que an
isi a Ca alunya a inals del segle
XVIII,
a i ma a pa i d'aquí que som
an a a iciosos i gasius es a o a de lloc.
En esum: aques a alo ació de judicis sob e el nos e a anna col.lec iu
ens demos a que a ina mol més i sense opics en el coneixemen sis ema ic
i p o und del nos e ca ac e ,' a a possible de p ojec a -nos amb millo e i-
cacia com a nació que som. La ca ac e ologia, doncs, ens apa eix com una
no a eina pe al ed ecamen nacional dels Paisos Ca alans.
7
Mani es ació ecollida en una en e is a pe sonal amb el p o esso Muñoz
i
Espinal .

Bibliog a ía
Llib es
STALIN, J.
(1913):
El ma xismo
y
la cues ión nacional,
Ed. Fundamen os
1976,
Colección
Ciencia.
BLADÉ
i
DESUMVILA, A.
(1967):
F ancesc Pujols pe el1 ma eix,
Ba celona, Ed. Po ic.
AZANA,
M.:
Memon'as polí icas
y
de gue a,
Ob as Comple as
IV,
México, Ediciones Oasis.
CAMB~,
F.
(1930):
Pe la conco dia,
Ed. Llib e ia Ca alonia,
A icles
BLADÉ
i
DESUMVILA,
A.,
~L'indi idualisme dels ca alans)), Dia i
Ami, Adesia a,
29-12-81,
p.
4.
Au o no especi ica , «Ca alanes e icaces, pe o...#,
La Vangua dia, T ibuna,
31-12-81,
p.
5.
Re e encies de les en e is es comen ades:
Dia i A VUI,
~Campanya
Ami
2000»,
Ins an anies:
Ca les Muñoz i Espinal ,
29- 11-81
;
Til
S eg nann,
17-5-81; M?
Au elia Cap nany,
23-11-80;
Sal ado Esp iu,
6-7-80;
Josep
M?
Balla ín,
5-7-81.
(Les da es co esponen als dies en que an so i publicades les en e is es a cadascun dels
pe sona ges).