Quade ns
de Psicologia,
1983,
1,
1 01
-
1 08
--
PSICOLOGIA 1 IDEOLOGIA
A
p oposi de l'a icle «Valo ació de judicis sob e el
ca Pc e ca ala»*
M?
Angels VILADOT i PRESAS**
RESUMEN
Se ab e un deba e a aíz del a iculo publicado en es a sección en el
no
6/2
de
Quade ns de Psicologia
bajo el i ulo «Valo ació de judicis sob e el ca ac-
e ca alu». Se a guye en con a de las gene alizaciones que dicho abajo
hace sob e el ca ác e ca alán.
ABSTRACT
A
deba e is s a ed conce ning he a icle published
in
Quade ns de Psico-
logia,
6/2,
en i led ccValo ació de judicis sob e el ca ac e ca alch. The a gu-
men is agains he gene aliza ions mude in his wo k on he Ca alan cha ac-
e .
Vaig accep a de e un b eu comen a i sob e la con e encia p onunciada
a I'A eneu Ba celones el
13
de gene de
1982,
anomenada «Valo ació de-
ju-
dicis sob e el ca ic e ca ala)) pe al d'inicia un deba , pensan que ó a un
eball empí ic de Psicologia Social sob e la iden i a nacional.
*V gi's
Qundc ns di, Ps~cologzn
6/2,
U.
A.
B.
1982
**P o csso a
d l
Depa a nen
de
Psicologia Expe imen al i Psico isiologia, U.A.B.
102
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Un dels emes impo an s pe a Ca alunya en el qual la Psicologia Aplica-
da pod ia eni mol a e i mol a di , ó a el concep e d'iden i a . El eball
que comen em me eix una bona acollida pe la in enció i l'es o c que
l'au o hi ha diposi a en aques sen i .
Tanma eix, el conjun de e lexions que a l'au o hau ien d'ha e es a
aplegades en una e is a o dia i on ~l'esp i )) en que han es a esc i es os
acolli de la mane a que li és pe inen . Aques conjun de e lexions dona
peu a un dialeg que no po deba e's comodamen pe que no és p opiamen
publicable en una e is a que ac a Cuna disciplina cien í ica com la Psi-
cologia.
D'aquí que el ipus de espos es que l'a icle eb a no pugui sa is e mai
les p obables expec a i es de l'au o , ins i o enin en comp e els ma ges
de ole ancia pe a dona opinions pe sonals pe meses pe a les publicacions
a la secció de T ibuna Lliu e de la e is a.
Al meu en end e, el eball que comen em cau dins el e eny de l'opinió,
sense apo a dades onamen ades i suscep ibles de con as a , amb judicis
de alo a bi a is sob e el que és bo i dolen pe a l'indi idu o la comuni a i
a i macions dog na iques p opies dels ideolegs.
Podem conside a -lo com un discu s ideologic socio-polí ic, onamen a
en esquemes p econcebu s i no pas en es udis cien í ics.
D'aquí que sigui ben di ícil d'a gumen a en a o o de eba e aques i-
pus de eball amb
opinions cien qiques
objec i es, pe que en aques no
s'o e eixen pun s de e e encia consis en s, ni compa ables.
Diguem de passada que en el1 s'usen els e mes psicologia i ca ac e com si
ossin sinonims. Al lla g del eball un e me subs i ueix l'al e, cosa que
p odueix una g an con usió.
El eball s'inicia plan ejan una p egun a:
Ncom po se que, essen an
iu i conc e el ca ac e d'un poble..
.?
Comenca, doncs, p essuposan una
gene ali zació empí ica de la qual no hi ha dades onamen ades cien í ica-
men que ens pe me in de con i ma -la. Des del pun' de is a cien i ic,
aques a o mulació ha d'ésse examinada c í icamen i el ema que plan e-
ja, abo da de o ma di e en : 2Hi ha g ups dis in s que p esen en e s ca-
ac e ologics di e en s?, són els ac o s socials?, les di e encies
lingiiís iques?, la se a si uació geog a ica?, e c. Veiem que la p egun a de
l'au o demana una espos a ideologica. Les p egun es que p oposem de-
manen esul a s d'una in es igació cien í ica.
En una al e apa a del eball l'au o exposa: «Ap o i o l'a inen esa pe
ad e i que aques es xi es s'han de p end e com a me amen "o ien-
a i es"~. Pe o pe a jus i ica aixo diu: «Cal eni en comp e que pa la de
PSICOLOGIA
1
IDEOLOGIA
103
nomb es din e d'una ciencia que é con o e ides e sions com és la Psico-
logia, p esen e so in g eus incon enien s, en e d'al es causes pe que no hi
ha acul a s i ap i uds químicamen pu es, sinó que les in e e encies en e
elles són con ínues i, pe an , el alo de les xi es no deixa de se un bon xic
ela iun.
Val a di aquí que, independen men de l'ús de ecniques di e en s -ja
siguin aques es d'obse ació o expe imen als-
,
el me ode cien í ic es oba
en o es les ciencies i és aplicable an als enomens socials com als no so-
cials.
A
mes, o compo amen consis eix en e s obse ables i, pe an ,
mesu ables.
De o a mane a, aquelles i d'al es o mulacions que l'au o a i ma con é
que siguin cla i icades, ca sembla que es iguin onamen ades en concep es
e onis.
Fó a bo que l'au o hagués di que els pe cen a ges que ha ob ingu li
eien pensa que «in uia» que en un eball pos e io , usan el me ode cien í-
ic, po se es oba ien di e encies en e g ups quan a les ac i uds en e s la
eali a ci cumdan . De e , una condició imp escindible pe al me ode
cien í ic és ala in uició)) de p oblemes; desp és, el plan ejamen de les hipo-
esis.
El me ode cien í ic és l'únic que se eix pe a explica i ob eni coneixe-
men s objec ius al més ap oxima possible dels e s que de ineixen la eali a
que es udia (sigui aques a eali a concep ual o empí ica), i no són cien í i-
ques o es aquelles disciplines que pe una o una al a causa no l'usen.
Hi ha una dis inció impo an en e les ciencies, i és la que es p esen a en-
e
ci6ncies o mals
i
ci6ncies ac uals.
La psicologia és una ciencia ac ual
que es udia el compo amen , i ho a usan ecniques empí iques pe al
d'ob eni mesu es i cons ui eines que li pe me in de egis a i a alua les
dades que ob é. Les ciencies o mals, com la ma ema ica i la logica, no són
ciencies que es e e eixen a es que ingui a eu e amb la eali a i usen ec-
niques concep uals que els pe me en de alida -se elles ma eixes mi jancan
ó mules analí ique: acionals.
Tal com sembla suge i l'au o , en psicologia no podem sob esimpli ica
les elacions causals -pe exemple, c eu e que un e é necessa iamen una
única causa-, ja que aixo po compo a una mala in e p e ació dels e s
ob ingu s. La psicología ampoc no és una ciencia que es igui an a ancada
que sigui suscep ible de adui en concep es i axiomes ma emi ics. Pe o,
pe objec i a els e s que paula inamen a oban i que an amplian el
cos de coneixemen s, ha de e ús de les ciencies o mals, pe a comp o a i
con as a les dades que ob é, amb o el que aixo implica d'usa ó mules
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
analí iques que necessa iamen apo en concep es i signes, pe o que poden
ésse en esos pe o hom que ho desi gi.
No podem a gumen a el no ús d'eines ma emii iques amb el p e ex que
la Psicologia (en aques cas, la eali a social) és massa complexa pe a ésse
exp esada amb ó mules, pe que aixo ó a ena la in es igació p o unda
de la eali a , di icul an -ne la comp ensió, i si cal pode -la modi ica *. Fe
aixo sí que se ia p end e pa i (sense que a a ingui es a eu e amb el e-
ball que comen em) pe una ideologia que ha es a obs aculi zan , desco a -
jan i imbuin ac i uds en con a de de e mina s aspec es o b anques de la
in es igació cien í ica i.de o el que ó a cul u a que no es igués so a el seu
con ol me5 es ic e.
Tanma eix, al inal del eball s'en e eu un esbós de sugge imen in en-
ciona , de la necessi a de sis ema i za indicado s idedignes pe al de po-
de egis a i a alua dades sob e les
ac i uds
que puguin ca ac e i za di-
e en s sec o s de la població ca alana. El eball solamen és alid en aques
aspec e, i pe o el camp d'in es igació que el ema sugge eix.
Si bé els p oblemes d'in es igació que s'hi en e euen i l'a aluació dels
seus esul a s poden pa i d'un ma c concep ual que inclou elemen s ideo-
logics, el que és impo an és que les dades que s'ob inguin siguin in e p e-
ades al ma ge de o a conside ació ideologica.
Quedi cla que donem pe implíci a una elació en e ideologia i ciencia
(psicologia social), pe o el que cal és so me e la p ime a al con ol de la se-
gona.
1
la donem pe implíci a en la mesu a que abo dem un de e mina
i-
pus de p oblemes d'in es igació social
i
no uns al es.
A
més, que les ac i i a s cien í iques dels indi idus es iguin socialmen
condicionades (a l'igual que g an pa de la se a conduc a és ap esa) no ol
di que la ciencia no pugui aconsegui un al g au d'objec i i a . També el
e que al lla g de o a la his o ia, d'en e o es les di e en s me odologies
d'in es igació, el me ode cien í ic hagi es a el més accep a , és en pa pe -
que qualse ol eo ia o hipo esi o mulada, pe mol que es igui con i mada,
semp e és suscep ible d'ésse descon i mada a la llum d'una al a in es iga-
*De o a mane a, aques a és una de les di e ses causes, enca a que segu amen la més ge-
ne ali zada, a pa i de la qual s'a gumen a que la eali a és massa complexa pe a ésse ex-
plicada pe la ciencia. Aques es a gumen acions eposen sob e concep es bisics e onis es-
pec e a la na u a de la ciencia i de les uncions de les o mulacions cien í iques. L'e o en
qües ió és c eu e que la i a de la ciencia és ep odui li e almen la eali a
i
conclou e que.
com que la ciencia no a aix6, 6s incomple a i de ec uosa. Hi ha una ase. que cla i ica o ca
aix6 exposa , cx e a d'un agmcn d'Albe Eins ein. del scu llib e
Mis
I leas
y
Opiniones,
oii cns diu. c c in -se a la uiició dc la ciencia, quc aques a no consis eix a
~donn
el gus de
la
sopa^.
La <l~ sc ip~:ió o inal del giis de la sopa
?LO
¿S,
e i lcn meii , el gus d9aq ics ;i.
I'SICOLOGIA
1
IDEOLOGIA
1
05
ció. Aques aspec e lexible de la ciencia ens pe me d'ob eni una ga an ia
que, a a és de
I'ús del me ode cien i ic, podem ap opa -nos a l'ob enció de
esul a s cada egada més objec ius (aixb és, iables) dels e s que ens des-
c iuen la eali a , adhuc quelcom an ampli com la eali a social.
A a bé, I'objec z ' a en les ciencies socials s'ob é a a és d'un p océs di-
namic d'au oc í ica en el qual s'imposa una obse ació cons an de la nos a
pe spec i a, aix6 és, el nos e lloc en el p océs his o ic i social,
i
ambé una
aniilisi de les mo i acions que condueixen les nos es obse acions. Sob e o
quan s'in es iguen emes que poden es a con amina s pe un especial ca-
iic e emocional, és impo an
i
con enien posa de mani es les in luen-
cies i acionals sob e les eo ies cien í iques que es o mulen. És e iden que
no podem posa en ma xa o un apa ell cien í ic que jus i iqui acional-
men les ac i uds emocionals. Així, doncs, no podem dona judicis exac es
(?)
si abans no som capacos de dona espos es sa is ac o ies a aques a colla
de p egun es que cons an men se'ns p esen en.
Re o nan a la necessi a de sis ema i za indicado s idedignes d'ac i uds
com a possibles eines de mesu a, hi ha les escales d'ac i uds; pe o p e ia-
men cal cons ui -les, escollin mos es conduc uals pe a c ea cada
es a-
la, que conno in les c eences, sen imen s i endencies a l'acció, en elació
amb I'objec e en qües ió. A més, pe a pode -se aplica , I'ins umen ha
d'ha e demos a que és alid
z
zable. Un ins umen ha d'ésse consis en
amb les mesu es que p opo ciona (aixo és, ha d'ésse iable); al amen , no
pod a p opo ciona mesu es alides sob e els compo amen s a que s'aplica.
Pe que l'ins umen sigui alid, ha de dona pun uacions que conco din
amb d'al es pun uacions sob e el ma eix que mesu em; o bé que no sigui
con e gen amb d'al es mesu es que espe em que a aluin coses di e en s.
D'en e aques es escales d'ac i uds hi ha el Di e encial Semiin ic (DS) que
mesu a les eaccions de les pe sones da an de pa aules
i
concep es, en es-
imacions sob e escales bipola s (d'l a
7)
de inides pe adjec ius an onims.
El DS ha es a un dels ins umen s escala s més usa s en els es udis anscul-
u als a eses les se es a iades
i
in e essan s possibili a s. També hi ha la
Tecnica Ma ched-Guise, emp ada pe a eballs pun uals d'una in es igació
més amplia amb l'in e es de po encia una in e acció en e g ups cul u als
d'anglo
i
anco-canadencs. A pa i de la a iació de la llengua
i
I'accen
d'indi idus que coneixen dues llengües, s'aconsegueix la ima ge que enen
els memb es d'un g up sob e l'al e
i
la ima ge que enen sob e el seu ma eix
g up. La ecnica es basa en les eaccions dels indi idus que escol en les g a-
acions d'un ex de dos minu s llegi pels ma eixos indi idus, p ime en una
dc Ics Ilengües
i,
desp ks, la aducció en la se a segona Ilengua. Es demana

als indi idus que escol en que alo in les ca ac e ís iques pe sonals de ca-
dascun dels indi idus que llegeixen el agmen . Ningú no els diu que en
eali a escol a an dues lec u es eali zades pe un ma eix indi idu.
(Si oleu una amplia in o mació sob e Escales d'Ac i ud en gene al i so-
b e el DS en pa icula , egeu SUMMERS, 1976 i D~Az-GUERRERO
&
SALES.
1975. Pe a ob eni in o mació sob e la Tecnica Ma ched-Guise, egeu
LAMBERT, 1967 i PRESTON, 1963).
A pa i de la cons ucció d'eines escala s que mesu in
ac i uds,
pod em
p epa a dissenys psicologics pe qui? aquelles puguin ésse aplicades ade-
quadamen . Aixo pe me d'ob eni dades empí iques amb les quals pode
cons ui models eo ics heu ís ics i comp o ables i ana més en112 de la sim-
ple elucub ació, o de ugin els a gumen s que u ili za l'au o del eball
pe a jus i ica un judicis que no enen cap alidesa*.
Aques disseny a implíci a la necessi a d'una mos a, cen an -se en
quali a s compa ables i de ep esen a i i a cul u al dels g ups. Una mos a
és ep esen a i a de o a una població en la mesu a que els di e en s sec o s
que la con igu en són adequadamen inclosos din e de la mos a que s'in-
es iga.
1
no, com a l'au o , gene ali zan a pa i de espos es de pe sona -
ges que, pe bC que me eixen o s els espec es, no són ep esen a ius de o a
la població ca alana.
Deixan de banda l'aspec e més ecnic de la qües ió que ac em, m'ag a-
da ia e algunes conside acions, de cai e gene al.
Pe anyem al món que més immedia amen ens odeja, amb ac i uds ca-
ac e ís iques de gene acions conc e es, i que passen d'indi idu a indi idu
cons i uin e s dis in ius de o a una socie a . Pe o aques a l'hem de eu e
amb ulls c í ics i es del que obse em no és an plane i senzill que ens pe -
me i aques a endencia a sob esimpli ica , a classi ica com ho a el eball
que comen em. El apaissa ge)) que obse em, pe so , és un mano11 de p o-
blemes con o e i s i di ícils de cla i ica . El nos e compo amen indi i-
dual i col.lec iu, les nos es socie a s, ciu a s, pobles, la nos a ecnica, la
geog a ia humana, o , és la pe jada de mol di e ses ci ili zacions, i o o bé
quasi o es a enca a pe cla i ica i explica i on cada p oblema ja esol a-
a so gi plan ejamen s de nous p oblemes.
Si bé les ci ili zacions supe io s adicionals es ans o ma en len amen i
les se es ecniques mos a en una g an endencia a la ine cia, la ci ili zació
*No
ull di amb aixo que no es pugui aelucub a n pe po a sembla «men alis es».
A
ol-
es és p e e ible aga a -se a una eo ia, enca a que es igui poc documen ada empí icamen ,
amb el con encimen que els climes a eo ics són pe illosos, en la mesu a que poden compo -
a exhau imen c ea iu i mancanca en la cons ucció d'hipo esis comp o ables.
PSICOLOGIA
1
IDEOLOGIA
107
occiden al mode na modi ica de p essa i p o undamen la se a ecnologia, i
aix6 compo a un có e cons an en o es di eccions i sen i s, modi ican la
densi a de les poblacions, la esomia de les ciu a s i pobles, a nb can is a-
pids de alo s i d'ac i uds.
Els Es a s, les Nacions són, pe an , c eacions de la His o ia d'una succes-
si6 de ci cums ancies humanes, diniimiques i mo ibles. Les adicions cul-
u al~, les ideologies p edominan s, l'ap o ació o desap o ació de ce es o -
mes de compo amen , les ecompenses que una comuni a dóna a compo -
amen s de e mina s, el e de pe iinye a una si uació social de inida, e c.
són ambé ac o s que de ineixen aques a se ie de ci cums ancies humanes.
1,
alho a, són aques a se ie de ci cums iincies les que an que les expe isn-
cies can iiin, egulan el compo amen i es ablin nous p ocessos d'ap enen-
a ge cogni ius. Pe an , el compo amen es desen olupa i o na a can ia
com a espos a als can is dels es ímuls ambien als,
pe o aques es condicions
ambien als, si bé no són iguals en el emps ampoc no ho són en un ma e&
momen pe a o s els indiuidus.
Pe o aix6 no podem suposa que o a una
població ingui les ma eixes c eences, els ma eixos sen imen s, els ma eixos
es ils cogni ius pe a pe ceb e la in o mació de l'es uc u a del medi am-
bien i social; en de ini i a, les ma eixes
ac i uds
en e s la se a quo idiani-
a , ja que a ien les se es ci cums ancies geog a iques, el seu hiibi a , els
seus ideals, la se a eligió, la se a si uació en les cadenes de p oducció..
.
Un es udi cien í ic eque eix el con ol de o es aques es a iables inde-
penden s. El conjun i el con ol d'aques es pe me a que puguem oba
di e encies en e g ups, en una ma eixa població, a nb e s comuns que de-
e minen e ec es bas an gene ali zables sob e el seu compo amen . Al a-
men , si bé aques s e s poden se conside a s es ables, ambé són can ian s
i diniimics d'aco d a nb el pas del emps.
Les in e e encies mundials a causa dels e icacos mi jans de comunicació
són p ou o es pe que el compo amen indi idual i col.lec iu es igui am-
bé, a més, so mes a in luencies ex e io s. Que é a eu e, pe posa només
un exemple, el ((seny* ca ala, o bé la (( enaci a i la auxa» ca alana a nb o a
una jo en u que pa eix (o bé ueix, segons sigui el cas) l'in lux (o in luxs
di e en s) d'una si uació polí ica, d'ones cul u als, enca a que només siguin
modismes que no a elin p o undamen , o el c í ic momen econ6mic? Res
de o aix6 ol di que no ulguem alo a i de ensa la nos a llengua, les
nos es a els, les o mes de compo amen de sec o s ben di e encia s, pe o
semp e a nb el sup6si que aix6 sigui una opció pe sonal. Cadascú a nb la
se a o ma d'ésse po alo a i de ensa el seu país, la se a llengua, els seus
ambi s cul u als i socials i el seu hiibi a .
108
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Una al a cosa és que g ups dominan s, pels seus in e essos, sob e alo in
de e mina s aspec es i ulguin que aques a sigui l'única no ma, l'únic mo-
del a imi a .
És ben ce que les conduc es del model més o endeixen a se les nés
adop ades, pe o enca a que exis eixi aques model les pe sones enen en-
dencia ambé a imi a en g aus di e en s més d'un sol model, malg a que
n'exis eixi un de o . Així, doncs, podem oba innomb ables o mes de
compo amen . Hau íem de eu e si aquella se ie de suposa s e s ca ac e-
ologics ca alans, que el eball sob e alo a, con encen ealmen
i
apleguen
mol s sec o s, o bé són e s obsole s que no enen es a eu e amb la eali a
i amb la pe cepció del medi de la majo ia de I'ac ual població ca alana,
i
pe an no són
ac i uds
p ou compensado es pe a se les més imi ades
i
adop ades. To aixo da e ens du ia a plan ejamen s de p oblemes d'o d e
polí ic que no són pe inen s aquí. Així i o , aques s poden ésse abo da s
ideologicamen o bé cien í icamen , i nosal es maldem pe que o a esolu-
ció es igui onamen ada en es udis cien í ics, con encu s que les ideologies
han d'ésse ole an s amb la c í ica que se'ls a, a més d'au op ac ica -la, i
e cas de les dades empí iques, pe al de onamen a els seus p og ames so-
b e es udis cien í ics de la eali a social que ulgui conse a o bé modi i-
ca .
El ema que he ence a és mol lla g i apassionan i ens du ia ambé a
pa la del pe ill que po eni l'e nocen isme, sob e o po a a l'ex em,
i
la se a elació amb ideologies ex emes. Pe o no és a a el momen de pa la -
ne; al egada ho a em un al e dia i en un al e Iloc. Deixem-ho, doncs,
aquí.
D~AZ.GUERRERO.
R.,
SALAS.
M.
(1975), El d e encial
semán ica
del idioma español,
Ed.
T illas.
MISCHEL.
W.
(1976), Pe sonalidad
y
e aluación,
Ed.
T illas.
LAMRERI..
W.E.
(1967),
<A
social
Psychology
o
bilingualism)), Jou nal
o/
Social Issu< s,
XXIII,
2,
91-107.
PRFS.I.ON.
M.S.
(1963), E alua ional eac ions o English, Canadian, F cnch, an l Eu opecin
oices,
Mc
Gill
Uni e si y,
Readpa h
Lib a y.
SCJMMEKS.
C.F.
(1976). Medición de ac i udes.
Ed.
~I' illas.