Quade ns de Psicologia,
1983,
1,
77-84
Anna-Lis
REVÉS
i
GESTI
RESUMEN
Se puede p oduci dolo expe imen almen e, y de lo que se a a es de en-
con a un mé odo idóneo pa a pode medi lo obje i amen e. Po es o se
han suge ido una se ie de eque imien os pa a que un mé odo sea ú il en la
medida del dolo .
Han sido usados g an can idad de SS pa a p oduci dolo , que incluyen SS
de ipo químico, mecánico, eléc ico, e mal e isquémico, cada uno de los
cuales iene sus uen ajas y sus inconuenien es que se han de analiza , eniendo
en cuen a que las di icul ades mayo es son quizá de o den concep ual y me-
odológico.
ABSTRACT
Pain can be p oduced expe imen ally, and he ques ion is o ind he ade-
gua e me hod o measu e i objec iuely. Thus, some qu ho s haue sugges ed a
se ies o equi emen s in o de o p oduce a use ul me hod o pain measu e.
Many s imuli haue been used o p oduce pain, including chemical, mecha-
nical, elec ical, he mal and ischemic. Each o hem has aduan ages and di-
saduan ages which haue o be analysed, knowing ha , pe haps, he bigges
di icul ies a e concep ual and me hodological.
7
8
QUADERNS DE I'SICOLOGIA
El dolo po se p odui de mol es mane es:
1
1) Po se p odui pe una malal ia.
2) El dolo po se no mal. S'ha de conside a que el dolo és una expe-
iencia quo idiana que se sen de la ma eixa mane a que la calo i el ed.
3) A egades el dolo po se p odui pe una al e ació dels seus mecanis-
mes p oduc o s.
4)
El dolo psico-soma ic es p odueix quan un es a psicologic dóna lloc a
un ans o n ísic dolo ós.
5)
El dolo psicogen és el esul a di ec e d'al e acions psicologiques, com
l'ansie a i la dep essió, comunes en pacien s en els quals el dolo no po se
explica pe una al e ació o ganica.
6) Pe úl im, el dolo po se p odui expe imen almen .
Quan es a una explo ació del dolo en el labo a o i expe imen al s'es u-
dien onamen almen dos aspec es:
1)
Llinda de dolo : que es mesu a com l'es ímul de la meno in ensi a
possible capac de causa dolo .
2) Tole ancia al dolo : és la in ensi a maxima d'es imulació que el sub-
jec e es a disposa a supo a .
Alguns au o s
(HARDY,
WOLFF
1
GOODELL,
1952;
BEECHER,
1959, 1967;
HARDY,
1962;
ZWETNOW)
han sugge i una se ie de eque imen s pe al
que un me ode sigui ú il en la mesu a del dolo . Les condicions que ha de
compli un me ode expe imen al de p oducció de dolo pe que sigui segu
i
sensible són mol impo an s.
To s els c i e is sugge i s pe aques s au o s poden esumi -se així:
1. Els SS u ili za s han d'indui una sensació de dolo cla amen de ec a-
ble.
2. Ha d'ha e -hi la possibili a de mesu a els SS amb ep oduc ibili a .
3. Els SS han d'es a cla amen de ini s en e mes ísics i han de pode se
quan i icables.
METODES
DE
PRODUCCI~
EXPERIMENI'AL
DE
DOLOR
7
9
4.
L'i ea d'es imulació ha de se delimi ada amb mol a p ecisió.
5. L'S ha de se con olable.
6.
Ha de p odui una lesió hís ica mínima i pe me e epe icions, sense
que pe aixd in e e eixi pos e io s de e minacions.
7.
No ha de causa danys i e e sibles al eixi .
8.
L'S aplica no hau ia de se modi ica pe esde enimen s isiologics es-
anys abans de oba els ecep o s. Així, la elació en e
1's
aplica i l'ac-
ual es imulació dels ecep o s se ia cons an .
9.
Ha d'ha e -hi una du ada su icien des del llinda ins al lími de es-
pos a.
10. La in e e encia amb la mobili a i el con o dels subjec es ha de se
an baixa com sigui possible.
11. La ecnica ha de se acil d'ope a .
12. Ha de eni sensibili a als analgesics.
13. Finalmen , un me ode sa is ac o i ha de pe me e una mesu a de:
.
a)
un llinda absolu ;
6)
un llinda de dolo ;
c)
un llinda de maxima ole ancia al dolo .
Ha es a u ili zada una g an a ie a de me odes expe imen als pe al de
p odui dolo en l'home, ja sigui amb la inali a d'es udia el enomen o de
mesu a els e ec es de ce s i macs sob e ell.
S'han usa una g an quan i a d'Ss pe p odui dolo . Aques s inclouen
els SS de ipus químic, mecanic, elec ic, e ma1 i isquemic.
No o s els me odes poden engloba -se dins una d'aques es ca ego ies.
N'hi ha alguns que s'amaguen, és a di , els SS poden inclou e's dins de di e-
en s me odes de p oducció de dolo segons com siguin aplica s.
P oducció mecanich de dolo
Els me odes mecinics de p oducció de dolo han es a emp a s eqüen -
men pe que són simples i accep ables pe la majo ia dels subjec es.
Von F ey eia p essió amb pels de ca a11 de di e en s mides sob e la pell
de olun a is i mesu a a la du esa del pel necessa ia pe a p odui dolo .
El 1905, Si Hen y a u ili za l'algome e de Ca ell pe a la p oducció de
dolo mi jancan la p essió. L'algome e de Ca ell consis eix en un cilind e
mecinic que con é una molla i un pis ó amb una pun a de
3,5
cm de dii-
80
QUADERNS DE PSlCOLOGlA
me e. Aguan an el cilind e amb la m2 i p essionan la pun a con a una
supe icie ossia del cos, la molla es con eu i la o ca exe cida sob e el pun
de dolo és mesu ada en Kg (0- 10).
L'algome e de Ca ell ha es a modi ica de mol es mane es al lla g dels
anys. L'any 1954, HARDY i cols. an u ili za aques me ode, el qual an
anomena «es esiome e de esso d'espi aln; l'any 1954 l'u ili zi Keele, el
1964 Clu on B ock i el 1972 Huskisson i Ha .
També s'ha p odui mecinicamen el dolo in es inal posan una pilo a
in lable al lumen del colon o de l'eso ag. Les mesu es es an combinades
amb cine luo og a ia
i
un a xiu de p essió in aluminal. Les pilo es s'in len
en una p opo ció cons an amb xe ingues i el subjec e indica el pun en que
el mixim de dolo o sensació és expe imen a .
Un desa an a ge d'aques me ode és que la quali a de la sensació a ia
conside ablemen
i
els can is són usualmen g aduals i di ícils d'a alua
quan i a i amen
.
Un al e me ode és usa un os de me al1 ugós aplica al b ac i odeja
d'un manigo in lable; d'aques a mane a, es po mesu a la p essió necesi-
ia pe a in la el manigo ins a p odui dolo .
In es igado s ussos (GARILOV, 1972) han usa SS d'ul aso en una du a-
da cu a, aplica s di ec amen sob e la pell pe al de p odui sensacions de
ac e, pessigolles, dolo i pico .
Un incon enien del me ode és que el b ac ha de se imme s en un cubell
d'aigua des ilelada so mesa a una empe a u a de e minada. A més a més,
se'ns acu : Com sabem si el que es p odueix és dolo , ac e o empe a u a?
Oclusió ascula
Si THOMAS LEWIS (1931) a idea un me ode de mesu a del llinda dolo-
ós basa en l'obse ació del dolo p o oca pe la con acció dels muscles
manca s de sang i, pe an , d'oxigen. El ec sanguini del b ac es alla em-
po almen mi jancan un manigo in lable que odeja la pa supe io
d'aques , al ma eix emps que es con euen í micamen els di s sob e una
pilo a de goma massissa. El dolo p odui depen de la quan i a de eball
que exe ceixen els muscles de la m2
i
l'a an b ac. El llinda dolo ós es a en
elació amb les egades que s'ob e
i
es anca el puny.
STERNBACH i cols. (1976) han usa aques s me odes pe a a alua el dolo
clínic i HEWER i KEELE (1948) i, més a d, SMITH i BEECHER (1969) an
u ili za -lo pe a p o a analgesics.
M~I-ODES DE PRODUCCIÓ EXPERIMENTAL DE DOLOR
81
P oducció e mica de dolo
La calo i el ed ex ems són dolo osos i ambdós han es a u ili za s com a
SS nocius pe a p odui dolo expe imen al.
El 1940 el p o eso Wol i el doc o Ha dy an u ili za la calo com a S.
La llum p oceden d'una lampa a de mil a s s'en oca, mi jan~an una len
que passa pe un pe i o a , al on de la pe sona, enneg ida p e iamen
amb in a xinesa. Amb aix6 queda assegu ada la o al abso ció dels aigs
pe la pell. La in ensi a de la adiació po se augmen ada o disminuida
mi jankan una esis encia elec ica en el ci cui Iluminós. La calo que a i-
ba a la pell po mesu a -se en uni a s d'ene gia elec ica. Aques ins umen
s'anomena «dolo íme e» o mesu ado de dolo . La in ensi a de adiació
po se inc emen ada ins que l'indi idu sen un dolo agu al cap de es se-
gons d'exposició.
Mi janqan la u ili zació d'aques me ode HARDY i cols. (1952) an p epa-
a una escala adol)) de dolo ; an obse a que hi ha ia an sols 21 di e en-
cies dis ingibles en la in ensi a del dolo en e el llinda dolo ós i el dolo
maxim,
i
an de ini el do1 com a dues d'aques es uni a s. Així, l'in e al
en e la simple pe cepció del dolo
i
el g au més agu és de 10 dols.
Aques apa ell ha supe a mol s p oblemes me odolhgics. La empe a u-
a hi és can ida amb una sensibili a més g an de O,Ol°C pe segon amb
una p ecisió de 0,01 "C.
A més a més, no hi ha cap es imulació simul ania del ac e, pico i dolo ,
no hi ha de o mació dels eixi s; hi ha una in ensi a cons an men con ola-
da de la dis ibució de la calo sob e l'i ea es imulada, una con enien a-
iació de la du ada
i,
inalmen , un llo~ ma ca
i
acilmen de ec able de
dolo .
Els p oblemes d'aques me ode (BEECHER. 1957) són: la manca de con ol
de les a iacions en la in ensi a del colo de la pell, els can is en la empe a-
u a ambien , els e ec es de l'es imulació epe ida (pa icula men si hi ha
una lesió hís ica)
i
el; p oblemes ecnics, com a a can is en el emps d'expo-
sició. A més a més, no hi ha una mane a con incen de man eni la pell
a
una empe a u a donada
i
aplica di e en s SS e mals a di e en s empe a-
u es.
Una modi icació d'aques me ode, p epa ada pe D'AMOUR
1
SMITH
(1941), u ili za a una in ensi a ixa
i
mcsu a a el emps necessa i pe a p o-
dui dolo . Aques me ode ha es a u ili za en I'home pe LEE
1
PFEIFFER
(1951),
i
an anomena el seu apa ell ((algesíme e de il calen ~ i ou aplica
cii
animals pe
WOOL,FE
1
MAC DONAL (1944). que an col.loca a es sob e

82
QUADERNS DE PSICOLOGIA
una placa calen a i an mesu a el emps necessa i pe que els animals eac-
cionessin.
WOLFF i cols.
(1969)
an u ili za una modi icació de la ecnica de la es-
pos a p esso a del ed: la
!
;
de l'indi idu e a subme gida en aigua gelada.
Es mesu a en dos pun s e minals i es deman a als indi idus que diguessin
«dolo » quan el sen issin, i «pa i» quan aques os insupo able.
Pe al a banda, Pel ie a cons ui un apa ell en el qual el co en elec-
ic passa a a a és d'una unió de dos ma e ials di e en s on, mi jancan la
unió, augmen a ia o disminui ia la empe a u a segons la di ecció del co -
en . Aques me ode a se usa més ex ensamen pe KENSHOLO
(1963)
i
uni ica pe FRUHSTOFER, LINDBOLOM
1
SCHMITH
(1976).
Tan l'apa ell de Pel ie com els me odes d'ul aso esmen a s abans enen
un p oblema impo an . Hi ha dues es imulacions de la pell, la mecanica i
la e mica. Així, doncs, l'especi i a senso ial amb aques s me odes po ésse
posada en dub e se iosamen .
Ac ualmen un nomb e de me odes de lase han augmen a el camp de la
in es igació del dolo (CARMON
i cols.,
1976;
MEYER i cols.,
1976).
Sembla
mol a ia , pe o, pe ju ja els a an a ges de p ecisió d'aques me ode.
Dolo p odui pe es imulació elec ica
L'es imulació elec ica pe p odui dolo ha es a quasi an popula com
l'ús de les ecniques de calo adian . El que ha con ibui a la se a popula-
i a és la acili a de con ol d'un S eléc ic, la se a possibili a de quan i i-
cació i la se a senzillesa.
Aques a ecnica a se usada pe p ime a egada pe VON HELHOLTZ
(1951).
Au o s pos e io s han aplica co en s elec ics sob e la pell o sob e
la polpa den a ia. Aques a úl ima po eni a an a ges sob e l'es imulació
elec ica cu ania pe que es a menys exposada a in luencies ex e nes, com
a a la empe a u a o la sudo ació. El que es a és aplica un S elec ic sob e
una amalgama que omple la den . Pe o, dona que no és possible d'aplica
el me ode a una quan i a de pleni a es anda i zada i en una posició es an-
da i zada en la ma eixa den , és dub ós que aques a ecnica pugui se em-
p acla pe a la mesu a del llinda dolo ós d'un indi idu, enca a que ha es a
u ili zada pe a la mesu a de can is desp és de l'adminis ació d'un a mac.
Un al e desa an a ge se iós és que es ac a d'un S pe a qualse ol ipus
de ne i que ac i a els ecep o s
i
els o gans an com el onc del ne i
(C .
FENDER,
1939;
HOLIN i cols.,
1973;
STANDRER i cols.,
1973;
i
mol s al es).
ME~ODES
DE PRODUCCIÓ EXPERIMENTAL DE DOLOR
8
3
De o a mane a, l'es imulació elec ica o e eix di e sos a an a ges sob e
el dolo isquenic
(TRUSKY, 1974, 76, 77).
El xoc és icil d'aplica a qualse-
ol pa del cos; 1's po ésse can ia immedia amen cap a ni ells més al s o
més baixos d'in ensi a , i els ni ells de dolo mol al s poden ésse usa s sense
causa danys i e e sibles al eixi .
Me odes químics de p oducció de dolo
Han es a usades mol es subs ancies pe a p odui dolo en animals i en
l'home
(KEELE
i
AMSTRONG, 1964).
Els agen s a o i s han es a usualmen
solucions de iode, po asi, quinina, polipep ids i nalaxona. Les adminis a-
cions han es a donades no malmen pe injecció
i
amb agulles es anda o
amb so ido .
Un desa an a ge d'aques s me odes és que els seus SS es ba egen i a ega-
des endeixen a p odui una eacció in lama o ia en el eixi es imula .
Un dels me odes més popula s és el
Can ha idin Blis e Technique,
que
ha es a in odui pe
KEELE (1953).
La base ecnica és exposa el inal del
ne i senso ial a la pell pe al que pugui ésse accesible a l'aplicació
d'agen s químics p oduc o s de dolo . Les mesu es són e es en e mes de
concen ació de solució o en e mes del emps que a da una concen ació
de e minada a p odui dolo
(KEELE, 1966;
SMITH,
1966).
Conclusió
En p ime lloc, quan s'a alua el dolo cal decidi quin aspec e de la sen-
sació es ol mesu a . Tal com hem di , mol s dels SS que s'usen pe a p odui
dolo poden causa p ime una al a sensació com és el ac e o la calo ,
abans d'a iba al ni el1 de dolo .
El eball expe imen al sob e els di e sos me odes de p oducció de dolo
s'ha e ela mol aluós en l'acla imen de la se a na u alesa i en l'acció dels
analgesics. De o a mane a, la mesu a del dolo es a ca ac e i zada pe di i-
cul a s concep uals i me odol6giques. El g an nomb e de me odes exis en s
ac ualmen ens demos a que cap d'ells no és pe ec e. Cadascú ha de eco-
lli o s aques s me odes i usa -los d'aco d amb el momen
i
les ci cums an-
cies de cada cas.
QUADERNS DE. PSICOLOGIA
Re e encies bibliog a iques
BEECHER, H. K. (1957),
Pha macology Re iew,
9, 59.
-
(1 959),
Measu emen o subjec i e esponses: ~uan i a i e e jec s o d ugs,
New Yo k,
Ox o d Uni e si y P ess.
-
(1963), ((Quan i ica ion o he subjec i e pain expe ience»,
P ocedings o he Ame ican
Psychopa hological Associa ion,
53, 11 1
-
128.
CARMON. A., MOR. J., GOLDBERG. J. (1976); en: J.J. Bonica y D.G. Albe essa d (eds),
Ad ances in pain esea ch and he apy,
ol. 1, New Yo k, Ra en.
COLOTLA. V.A. (1980),
Mod$icación de la conduc a. Aplicaciones del análisis conduc ual
a la in es igación biomédica,
México, T illas.
CLUTTON BROCK.
J.
(1964),
Anaes hesia,
19, 593.
D'AMOUR. F.E., SMITH. D.L. (1941), ~Ame hod o de e mining loss o pain sensa ionn,
J.
Pha machology,
72, 74-79.
FENDER, F.A. (1939),
Science,
89, 491.
HARDY.
J.D., WOLFF. H.G., GOODELL,
H.
(1952),
Pain sensa ions and eac ions,
New Yo k,
Ha ne .
HUSKISSON; E.C. (1976), «Dolo : mecanismos de p oducción y de medición». En: F.D. Ha ,
Dolo c ónico y su a amien o,
Ba celona, To ay.
KEELE. C.A. (1966); en A.V.S. De Reulk and J. Knigh (eds),
Touch, Hea and Pain,
London, Chu chil, 57-79.
KENSHALO. D.K. (1963),
Re . Sci. Ins .
34. 883-886.
MEYER. R.A., WALKER. R.E., MOUN.I'CASI'L.E, V.B. J . (1976),
I.E.E.E. T ans. Biomed.
Eng ing,
B.M.E. 23, 54-60.
MOLIN. C., EDMAN. G., SCIIAI.I.IN(;. D. (1973),
S ensk Tandlak,
66/n. 15-23.
PRESCOT-1'. F. (1967),
El con ol del dolo ,
Ba celona, Oikos-Tau.
SMITH. R. (1966).
P o. Roy Soc. Med.
59, suppl. 73-78.
TORO.
J., DAUREL.I.A. N., PENZO. W., BASII.. L., J~KI)~:KAs. S., SAI.MIIKKI.
F.
(1981),
Lecciones de psicologia médico-social,
Ba celona. Depa amen o dc Psiquia ía y
Psicología médica de la Uni e sidad de Ba celona.
TURSKY.
B. (1974). «Phisical. physiological and psychological ac o s ha a cc pain
eac ion o elec ic shock.,
Psych~physiology,
11, 95-1 12.
TUKSKY,
B. (1976), ((The pain pc cep ion p o ile:
A
psychophysical app oachs; i:
M. Weisenbe g
y
B. Tu sky (cds).
Pain: Wew pe specli es in l/ (! a/)y
und
TBS(!(LTC/¿,
NCW
Yo k, Plenium P css.
TUKSKY,
B.
(1977), «Thc mcasu cmcn o pain cac ions: Laho a o y s u lics*; n:
M.
W i-
senbc g (cd),
The con ol oj'pain,
Ncw Yo k. Psychological Dim nsioiis.
WI.:ISENRI.:K<;.
M.
(1977), ePain and pain con ol,>.
I>.cychological /iull(! i?~,
84.
5.
1008- 1011.
ZWKI'NOW. N.N., «Is pain mcsu ahlc?n
(sepa a a
s ns (la a).
ZWE.I.NOW.
N.N.,
c;l'hc signi icancc o c:xp im nial wo k
iii
pai i s a c i)~ (sc.l>a ai;i
scnse da a).