Quade ns de Psicologia,
1983,
1,
71
-76
LLINDAR DE DOLOR
Raque1
PRATS
i
ABELLÓ
RESUMEN
En una p ime a pa e del a ículo hemos esal ado la impo ancia de de i-
ni el pun o de e e encia del que se pa e en odo es udio sob e dolo expe i-
men al. En la segunda pa e hemos esal ado los ac o es que in luyen en la
pe cepción del umb al dolo oso y o os ac o es cuya in luencia es dudosa.
La úl ima pa e es una ap oximación a los es udios exis en es sob e el umb al
dolo oso en los animales.
ABSTRACT
In heks pa o hk a icle we haue ou lined he
impo an e
o de ining
he poziz o e e ence om which we s a expe imen al pain. In he second
pa , we ha e de ached he ac o s ha in luence on he pe cep ion o pain-
ul h eshold, and o he s ac o s whose in luence is no clea . In he las pa
we haue giuen un app oxima ion o he exis ings s udies abou he h eshold
o pain in animals.
72
QUADERNS DE PSICOLOGIA
A
i de pode po a a e me un p océs de mesu a del dolo en el labo a-
o i expe imen al, cal di e encia els aspec es de allinda de dolo * i a ole-
ancia al dolo *.
El allinda de dolo » es de ineix com el p ime dolo a penes pe cep ible
que apa eix en un indi idu ins ui en condicions de e minades d'es imula-
ció noci a
(BEECHER, 1957).
Es mesu a com l'es ímul de més baixa in ensi-
a possible capac de causa dolo . La pe cepció del dolo sol se e elada
pe una a i mació e bal i
BEECHER (1957)
a i ma que, pe an , sols po se
mesu ada en subjec es conscien s i coope a ius. El e que el llinda del do-
lo sigui una mesu a alida descansa, en p ime lloc, en la aonable cons-
ancia del llinda dolo ós en un subjec e dona , di e en del dels al es indi-
idus, i, en segon lloc, en les elacions demos ades en e el llinda dolo ós i
di e sos aspec es del llinda pa ologic.
Enca a que
HARDY, WOLFF
i
GOODELL (1940),
u ilizan -se a si ma eixos
com a subjec es d'expe imen ació, an no a una no able cons ancia del
llinda dolo ós,
CHAPMAN
i
JONES (1944),
u ili zan el ma eix me ode en
200
subjec es, an oba a iacions mol g ans. Els ma eixos esul a s an
ob eni au o s pos e io s. Exis eix una a iació in e indi idual mol més
g an que la in aindi idual
(GAENSLER, 1951),
e que sugge eix que el llin-
da dolo ós és de ca ic e indi idual. Mi jancan la u ili zació dels «pels de
ca allw
SEEVERS
i
PFEIFFER (1936)
an demos a g ans a iacions in aindi-
iduals en llinda s, i enca a que les mesu es e en mol cons an s en el cu s
d'ho es, exis ien a iacions mol més g ans de se mana en se mana. Mol s
ac o s ex e ns a ien d'una se mana a l'al a, i pe aix6 cal espe a que
aques es a iacions es e lec eixin en el p océs de l'es ímul dolo ós.
En els es udis e s sob e el llinda dolo ós exis eix una con usió conside a-
ble en el momen de de ini els pun s de e e encia.
Hi
ha es quan i a s
de inibles, que són el llinda de dolo , el llinda de dolo in ens o llinda de
eacció al dolo i la ole ancia al dolo .
Si
la in ensi a d'un es imul nociu és augmen ada amb len i ud, s'a iba a
un pun en el qual es comenca a sen i dolo : aques pun és el llinda dolo-
os. Ja que és necessa i que el subjec e a i mi aques e ,
KEELE (1968)
p e-
e eix anomena -lo ellinda de queixa del dolo )). Al es e mes sugge i s
són: « e e encia e bal de dolo »
(MERSKEY
i col.,
1962; CHAPMAN
i
JONES,
1944; GELFAND
i col.
1963)
i ellinda dolo ós in e io ))
(STERNBACH
i
TURS-
KY,
1965).
LLINDAR DE DOLOR
73
Si
una egada esgis a el dolo la in ensi a de l'es ímul segueix essen
augmen ada, s'a iba a un al e pun en el qual el subjec e diu que el dolo
és in ens o que <di a mol de mal)), pun que po se anomena allinda
de dolo in ens))
(MERSKEY
i col.,
1962).
Alguns au o s han conside a
aques pun com el dolo in ole able, e me que es po con ond e amb la o-
le ancia al dolo . Al es han aga a com a pun de e e encia una de e mi-
nada eacció al dolo ; aques a eacció po se un esbo onamen , una e i-
ada
(CHAPMAN iJONES, 1944)
o can is en la eqüencia ca díaca
(HAZOURI
i
MUELLER, 1950),
i anomenen aques pun allinda de eacció al dolo )).
STERNBACH
i
TURSKY
(1 965)
l'anomenen dlinda dolo ós supe io ».
La « ole ancia al dolo )), exp esada gene almen com a dolo expe imen-
al e e i a l'es ímul, és la di e encia en e el llinda al dolo i el llinda al
dolo in ens o llinda de eacció al dolo ; és, pe an , la quan i a d'es ímul
dolo ós que po se ole a .
El llinda s'ha associa p incipalmen a a iables isiologiques, men e
que la ole ancia ha es a associada a ac o s psicologics, com a a les ac i-
ud~
i mo i acions
(GELFAND, GELFAND
i
RARDIN, 1965). GELFAND
i col.
(1963)
an oba que exis ia una bona co elació en e el llinda de dolo i
el llinda de eacció al dolo . Es ac a, en eali a , d'un a e ac e es adís ic,
pe que el llinda dolo ós és el componen p incipal del llinda de la eacció
al dolo . No exis ia cap co elació signi ica i a en e el llinda dolo ós i la
ole ancia al dolo .
És cla que di e en s pun s de e e encia dona an esul a s di e en s.
D'aqui que en qualse ol es udi sob e dolo expe imen al s'hau a de de ini
amb mol a cu a el pun de e e encia.
El llinda de dolo gene almen es mesu a mi jancan dos me odes:
a)
el
me ode in ensiu, que és el més u ili za i en el qual el emps d'exposició de
l'es ímul es a ixa , pe o la se a in ensi a a ia. El llinda és mesu a pel a-
lo de l'es ímul quan s'in o ma de dolo ós;
b)
el me ode empo al, on cada
in ensi a de l'es ímul es a ixada pe o la du ació d'aques es pe llonga ins
que el subjec e in oha del dolo . El pe íode de emps que exis eix en e la
p esen ació de l'es ímul
i
la in o mació del subjec e cons i ueix el alo del
llinda .
Conside an els ac o s que poden eni una posible in luencia en el llin-
da dolo ós, cal ema ca els següen s:
1)
Impo ancia de la in luencia del
pus del emps
en la alo ació del llin-
da dolo ós:
HARDY
i col.,
SCHUMACHER
i col., i
MILLER (1948),
u ili zan
com a me ode de mesu a la « adiació de calo )), an oba que el llinda es
QUADERNS DE PSlCOLOGlA
man enia cons an al lla g del emps. MACHT (1916) i LANIER (1943), no
obs an , an oba que el llinda podia a ia d'ex em a ex em si s'u ili za
com a mé ode de mesu a l'es imulació eléc ica.
2) Pel que a e e encia al ac o de
dqe encies en e sexe,
la majo ia dels
au o s no han oba cap co elació signi ica i a en e dolo , alo ació dels
llinda s i sexe. No obs an , KENNARD (1952) i HALL
i
STRIDE (1954) han
oba un llinda de dolo més baix en la dona que en l'home. KENNARD
(1952) pensa que aix6 es a de e mina cul u almen .
3)
Re e en al ac o
eda
en el llinda de dolo , ampoc no s'ha oba
cap elació eal. CHAPMAN
i
JONES (1944) an menciona que en eda s
a ancades hi ha endencia a dec éixe el llinda .
4) Quan al ac o
en enamen ,
SCHUMACHER i col. (1940) no an oba
cap di e encia eal en e els subjec es con ol i els d'en enamen . No obs-
an , MILLER (1948) i CLAUSEN
i
KING (1950), i KUTSCHER
i
KUTSCHER
(1957) an oba alguna in luencia en l'en enamen quan ho mesu a en
amb el me ode de adiacions.
Conside an els ac o s que (mi jancan l'expe imen ació) enen una cla-
a in luencia en el llinda dolo ós, cal ema ca els següen s:
1) Quan als de
a iució diü na,
di e en s au o s an obse a que el llin-
da de dolo ob ingu e a més al al migdia i a la a da que no pas al ma í.
2) Re e en a la
a iga,
CHAPMAN iJONES (1944) an no a una endencia
a dec éixe el llinda al ol an del 10
%
al cap de ui ho es d'expe imen a-
ció. Ho a ibueixen
a
la « a iga men ala.
3) Quan a la
empe a u a,
es a oba un inc emen del llinda amb el
ed. Quan a la « empe a u a cu ania)), una g an pa dels au o s han ob-
se a que la majo ia de les pe sones pe cebem el dolo quan la empe a u a
del cos a iba a quasi 45 g aus.
4) Pel que a e e encia a la aca, s'ha obse a que e1 dolo 6s pe cebu
en un in e al in e io pels indi idus de aca neg a i de paisos medi e anis
(CHAPMAN
i
JONES, 1944).
5) Quan a la sugges ió i
ac i uds de l'indi 'du i de l'obse ado ,
es po
p odui una ele ació del llinda dolo ós pe sugges ió hipno ica (HARDY i
col., 1952). L'explicació de les in e encions de l'obse ado i la in e p e a-
ció que l'indi idu so mes a l'es udi aci d'elles, ambé po in lui en el llin-
da dolo ós.
6) La
dis acció
de l'indi idu mi jancan es ímuls ex e ns, com el so oll,
dóna lloc a un augmen del llinda dolo ós (HARDY
i col., 1952). Hipóc a es
LLINDAR
DE
DOLOR
75
a obse a que «de dos so olls simul anis en dues egions, el-meno és em-
masca a pel més g an». HARDY i col. (1952) an con i ma expe imen al-
men aques a a i mació.
7)
E ec es col. la e als dels G macs:
alguns e ec es a macologics di e en s
a la p oducció d'analgesia poden al e a el llinda de dolo . Aques s e ec es
són nausees (que disminueixen el llinda ), dep essió espi a o ia i e enció
d'anhíd ic ca bonic.
8)
La e alz a :
WOLF iJARVIK (1964) an demos a que la pe cepció del
dolo po a ia segons s'apliqui l'es ímul sob e el cos a dominan o no do-
minan de l'o ganisme.
9) Cal a egi que una ele ada expe iencia de dolo du an la in ancia dó-
na lloc a una més g an sensibili a al dolo .
Pel que a e e encia al llinda dolo ós amb animals, els es udis eali za s
han u ili za a es com a subjec es d'expe imen ació.
El llinda de dolo amb a es ha es a mesu a gene almen u ili zan com
a es ímul un xoc elec ic, lle a d'alguns casos en que s'ha u ili za es imula-
ció e mica (D'AMOUR
i
SMITH, 1941; RANDALL
i
SELITO, 1957). La on de
xoc u ili zada dóna lloc a di e encies en els alo s de llinda s oba s.
El sexe i l'eda in lueixen en el llinda de dolo : els animals jo es i les e-
melles enen un llinda més baix que els animals adul s i els mascles (Du-
RÁN,
1978). A a bé, en un p ime es udi i mi jancan l'analisi de
co a ianca, es a oba que la di e encia e a deguda a una a iable comu-
na, el pes; esul a no co obo a pe un segon es udi, on la co elació en e
el llinda s'es abili za. La disc epancia po ésse deguda a les di e en s eda s
es udiades, ja que en el p ime es udi es an u ili za qua e g ups de a es
en e els 34 i 500 dies, i en el segon, es g ups de a es en e els 22 i 75 dies
d'eda solamen .
Hi ha e idencia que el llinda de dolo és in lui pe l'ambien , en el sen i
que a es c iades en un ambien en iqui (gabies amb g ups de ui o deu
a es amb un labe in , una oda d'ac i i a , dues caixes obe es pels ex-
ems..
.)
enen un llinda més al que les a es c iades simplemen en g up, i
aques es el enen més al que les a es c iades isolades (DURAN, 1978).

76
QUADERNS DE PSICOLOGIA
Re e encies bibliog ii iques
BEECHER, H.K. (1975): «The measu emen o pain. P o o ype o he quan i a i e s udy o
subjec i e esponses ,
Pha macol. Re .,
9, 59.
CHAPMAN. W.P., JONES. C.M. (1944): «Va ia ions in cu aneous and isce al pain sensi-
ili y in no mal subjec sn,
J.
Clin. In es .,
23, 81.
CLAUSEN, J., KING. H.E. (1950): «De e mina ion o he pain h eshold on un ained
subjec s»,
J.
Psychol.,
30, 299.
D'AMOUR, F.A., SMITH, D.E. (1941),
J.
Pha macol.,
72-74.
DURAN. N. (1978): «Llinda de dolo i di e encies indi iduals en a es.. Bella e a: Uni-
e si a Au onoma de Ba celona ( esina de llicencia u a sense publica ).
GAENSLER. E.A., 1951,
J.
Clin. In es .,
30, 406.
GELFAND.~..
ULLMAN,
L.P., KRASNER. L., (1963),
J.
Ne . Men . Dis.,
136, 379.
HALL. K.R.L., STRIDE. E. (1954): «The a iyng esponse o pain in psychia ic diso -
de s: a s udy in abno mal psychology.,
B i .
J.
Med. Psychol.,
27, 48.
HARDY,
J.D., WOLFF, H.G., GOODELL,
H.
(1940): «s udies on pain. A new me hod o
measu ing pain h eshold: obse a ions on spa ial summa ion o painn,
J.
Clin. In es .,
19, 649.
HARDY,
J.D., WOLFF, H.G., GOODELL. H. (1952):
Pain sensa ions and eac ions,
Bal imo e,
Williams and Wilkins Co.
HAZOURI. L.A., MUELLER, A.D. (1950),
A ch. Neu ol.,
64, 607.
HUSKISSON. E.C.,
Dolo : mecanismos de p oducción y medición
(Sepa a a sense da a).
KEELE. K.D. (1968),
B i . Med.
J.,
1, 670.
KENNARD, M.A. (1952): «Responses o pain ul s imuli o pa iens wi h se e e ch onic
pain ul condi ionsn,
J.
Clin. In es .,
31, 245.
KUTSCHER. A.H., KUTSCHER. H.M. (1957): ~E alua ion o he Ha dy-Wol -Goodell pain
h eshold appa a us and echniquen,
Re iew
o
&he li e a u e. In . Rec. Med.,
170, 202.
LANIER. L.H. (1943): ~Va iabili y in he pain h eshold)),
Science,
97, 49.
MACHT. D.I., HERMAN, N.B., LEVY.
C.S. (1916): «A quan i a i e s udy o analgesia
p oduced by opium alkaloids, indi idually and in combina ion wi h each o he in
no mal man.,
J.
Pha macol. Exp. The ,
8, 1.
NOTERMANS, M.D., «Measu emen o he pain h eshold de e mina ed by elec ical
s imula ion and his clinical applica ionx,
Pain,
7.
MERSKEY, H., GILLIS, A., MARSZALEK. K.S. (1962):
J.
Men . Sci.,
108, 347.
MILLER, L.C. (1948): «A c i ique og analgesic es ing me hodsp,
Ann.
N.
Y.
Acad. Sci.,
51, 45.
SCHUMACHER. G.A., GOODELL. H., HARDY.
J.D., WOLFF, H.G. (1940): «Uni o mi y o he
pain h eshold in mann,
Science,
92, 110.
SEEVERS, M.H., PFEIFFER. C.C. (1963):
J.
Pha macol,
56, 166.
STERNBACH, R.A.,
TURSKY.
B.
(1965): ~E hnic di e ences among housewiwes in psycho-
psysical and skin po en ial esponses o elec ical shoc~,
Psychopsysiology,
1, 241-246.
TORO,
J., PENZO, W., BASIL, C. (1981): Lecciones de Psicología Médica. L.4: El Dolo ,
Ediciones de la Uni e sidad de Ba celona, Ba celona.
WEISENBERG, M. (1977): ~Pain and pain con oh,
Psychological Bulle in,
84, 5, 1008-1044.
WOLFF. B.B.,
IARVIK,
M.E. (1964):
Ame .J. Psychol.,
77, 589.
ZWETNOW, N.N. «Is pain mesu ableh, 9 (Sepa a a, sense da a).